i ~--- --4= · - es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala,...

21
. '• •' Canet de Mar ., ' 1 l 1 .,., t J. :, , '" 1 . .t .. 1 ' f .•• -~ ·I · --- -- ~- --4= 41[:! .,. -~ .,. - 41[:!

Upload: others

Post on 03-Jan-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

. '•

•'

Canet de Mar

., 1ª ' ~ 1 l 1 .,., t J. :, , '" 1 . .t .. 1 ' f .••-~·I

·-----~---4= 41[:!

.,.

-~

.,.

-41[:!

Page 2: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

ÍNDEX

O. INTRODUCCIÓ: 0.1 Presentació del document

1.CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC: 1.1 Alumnat i entorn

2. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D' APRENENTATGE:

2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivencia. 2.2. L'aprenentatge-ensenyament de la llengua catalana. 2.3. El catala, llengua vertebradora d'un projccte plurilingüe

3. LA LLENGUA CASTELLANA: 3.1. L'aprenentatgc/ensenyament de la llengua castellana

4. ALTRES LLENGÜES: 4.1. llengües estrangeres

5. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ: 5.1. Organització del usos lingüistics 5.2. Plurilingüisme al centre educatiu 5.3. Alumnat nouvingut 5.4. Organització deis recursos humans 5.5. Organització de la programació curricular 5.6. Biblioteca escolar 5.7. Projecció del centre 5.8. Xarxcs de comunitats virtuals i d'intercanvis i movilitat

6. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE.

2

2

3

8 9 14

15

18

21 23 24 25 25 26 28 29

30

1

1 1

Page 3: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

O. INTRODUCCIÓ

0.1. Presentació del document

El decret 142/2007 de 26 de Juny, (DOG núm 4915, de 20-06-07), estableix en I 'article 4 que:

- El catala, com a !lengua propia de Catalunya, sera utilitzat normalment com a !lengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i extemes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de 1' alumnat i del professorat, exposicions del professorat, !libres de text i material didactic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació i comunicacions amb les famílies.

- L'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en catala en l'Educació Primaria.

- L'alumnat té el dret i el deure de coneixer amb suficiencia oral i escrita el catala i el castella en finalitzar l'ensenyament obligatori.

- L'alumnat té el dret i el deure d'adquirir la capacitat de comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera.

Principis Generals.

3

- Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola area a ji d'evitar repeticions i afavorir la transferencia d'aprenentatges entre elles.

- Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües.

- En el primer cicle de l 'Educació Primaria l 'aprenentatge de la lectura i l 'escriptura es fara en cata/a.

- La llengua castellana s 'introduira al primer curs de cicle inicial a nivell oral per acabar, al final del mateix cicle, a transferir al castel/a els aprenentatges adquirits.

- El centre podra impartir continguts d 'are es no lingüístiques en castel/a o en una llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes llengües en la realització d 'activitats previstes en la franja horaria de lliure disposició. A efectes del compliment deis horaris mínims de cada /lengua que s 'estableixen en el Decret 142/2007, computats com hores assignades més hores d 'estructures lingüístiques comunes, si n 'hi ha, aquestes hores comptaran com a curriculars de les respectives arees lingüístiques.

Page 4: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

J. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC;

1.1. Alumnat i entorn

La majar part de la nostra escala esta formada per famílies de parla catalana. Tres quartes parts parlen en catala habitualment, una quarta part només castella o alguna llengua estrangera. La llengua vehicular del centre és el catala. Només un catorze per cent dels nens/es es comuniquen habitualment en una altre llengua. En acabar l 'Educació Primaria els /les alumnes han de coneixer amb suficiencia oral i escrita -el catala i el castella i han de ser capac;os de comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en angles.

Tot el professorat és de parla catalana a excepció de tres professores. No obstant aixo aquestes professores el parlen, l 'entenen i l 'escriuen correctament.

Quant al personal no docent, són de parla castellana tot i que entenen perfectament i parlen el catala.

La llengua catalana és la dominant dins l' entorn del nostre centre. La segona és la castellana; tres quartes parts dels nois/es s'expressen habitualment en catala tant a casa com a l'escola, una quarta part són bilingües. Els alumnes amb Ilengües diferents del castella: arab, rus, romanes, aprenen més rapidament el catala que els alumnes sud-americans. La integració dels alumnes nouvinguts pel que fa a la llengua és forc;a rápida, ja que s'aprofiten totes les activitats: lectura, comentaris, representacions teatrals, carn;ons, . .. i qualsevol esdeveniment a 1 'escala per practicar i aplicar la llengua.

4

Page 5: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

LLENGUA QUE ES PARLA HABITUALMENT A L'ESCOLA (PER CURSOS)

5

~ .

. --1

30

25

20

15

10 . ,.

5

o

1, .,_

-- -..::;::l

.-=: .e::

,e=.

._ =-1 l

-- --,

e::, ,e=.

..:::::: , ____

,-- e-1 J - = = 1 , ~---,_ ,_

~

l 1 •

IN3 IN4 INS PR/1 PR/2 PR/3 PR/4 PR/5 PR/6

1 o Cata/a o Castel/a 1

Page 6: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

LLENGUA QUE ES PARLA HABITUALMENT A L'ESCOLA (GLOBAL)

1 -

6

200~1:

150

100

50

O+--_..__--t<a..---,.----&..-------.------.-------i-

Cata/a Castel/a

1 o Cata/a o Castel/a 1

Page 7: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

7

LLENGUA QUE ES PARLA HABITUALMENT A CASA (PER CURSOS)

20 -1

1 -15 - - -""

1 O -

5 - - ..._,._... - la------1 -=

o 1 • -,. 1 '

IN 3 IN 5

11

1 1

2 PRI

.. - -

1 1 1 1

4 PRI

• --- -

"O 1 1

6 PRI

[o Cata/él o Castel/él o Cat-Cast □ A/tres l

Page 8: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

LLENGUA QUE ES PARLAHABITUALMENT A CASA (GLOBAL)

8

120

100

80

60

40

20

0-4---...L.--____ ___.___ ___ ..----....__-"'--___ ___.____..'---("

Cat Caste cat-cast a/tres

1 o Cata/a o Castel/a o Cat-Cast o A/tres j

Page 9: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

2. LA LLENGUA CATALANA) LLENGUA VEHICULAR I D' APRENENTATGE:

2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivencia.

El catala és la llengua usada en tates les activitats academiques del centre i a més és l'eina de comunicació, de cohesió i d ' integració entre totes les persones del centre.

S'utilitza el catala en totes les activitats arals i escrites de l ' alumnat i del professarat, les exposicions dels mestres, els llibres de text, el material didactic, les activitats d' aprenentatge i d'avaluació, les comunicacions a les famílies, la documentació i l 'administració, etc.

Tenim en compte que en acabar l'Educació Primaria han d'haver assolit un bon domini tant de la llengua catalana com de la castellana.

Pel que fa tant a les famílies com als alumnes nouvinguts l'escola posa tots els mitjans al seu abast per facilitar-los 1 ' aprenentatge de la llengua catalana.

La llengua catalana és la llengua vehicular de totes les activitats academiques del nostre centre, pero no es limita sols a l 'ús academic sinó que és la que més s'utilitza en tots els ambits dins la comunitat educativa.

Actualment, a casa, entre el 70 i el 75 % de les famílies de la nostra escala parlen el catala o les dues llengues, catala i castella, indistintament. El 16 % aproximadament parlen només el castella i un 12 % alguna llengua diferent del catala i del castella. Aixo fa que majoritariament els nostres alumnes utilitzin el catala per comunicar-se, i en tots els ambits ja que és el que els ajuda a relacionar-se amb més facilitat.

En resum:

9

• Ambit relacional: L'escola utilitza la llengua catalana com a llengua de relació i comunicació en totes les activitats internes com en les de projecció externa (famílies, comunitat educativa, ajuntament, entitats, ... etc.)

• Ámbit Docent: Totes les activitats docents es realitzen en llengua catalana, donat que és la llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge. Totes les arees, exceptuant les llengües castellana i anglesa, s'imparteixen en llengua catalana, així com totes les

Page 10: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

act1v1tats orals i escrites: explicac.ions dels mestres, material didactic, llibres·de text i activitats d'avaíuació, d'aprenentatge o de refor9.

• Ámbit Administratiu: La llengua catalana és la llengua propia de la gestió del centre: comunicats, arxiu, informes, ... , de les activitats internes: informació, actes de les reunions, del Claustre, del Consell Escolar i també ho és de les de projecció externa: comunicats als pares, avisos, informació, ...

• Ambit d' Activitats Complementa.ríes i Extraescolars: Es realitzen en llengua catalana.

2.2. L'aprenentatge-ensenyament de la llengua catalana:

- Programa d 'immersió lingüística:

La nostra escola basicament, esta formada per alumnat catalano-parlant, pero cada vegada tenen una presencia més significativa altres llengües (arab, castella hispanoamerica, aproximadament un 10% en l'actualitat).

Molts d'aquests alumnes són nascuts a Catalunya i, encara que tenen certes dificultats donat que la seva llengua materna és una altra, s'adapten molt facilment a la realitat lingüística del centre.

Tot l'equip docent ha reflexionat sobre la immersió lingüística a l'escola i treballa en la seva aplicació juntament amb els pares i mares.

- Llengua oral:

El treball sistema.tic de la llengua oral és basic per a un bon aprenentatge de qualsevol llengua. En el nostre centre treballem, abans de res, la llengua oral ( comprensió i expressió ), en tots els cicles, fent di verses activitats: lectura, qüestions de comprensió lectora, vocabulari, dialeg, entrevistes, comentaris, debats, dramatitzacions ( teatre ).

Aquesta producció lingüística esta relacionada amb el model lingüístic docent el qual ha de tenir una bona pronúncia, un ús de la !lengua col· loquial cotTecte i una actitud positiva davant les situacions comunicatives, tant en les activitats escolars com en les interaccions personals. Des d' un punt de vista productiu fem exercicis de llengua

10

Page 11: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

expressiva en veu alta, recitació col· lectiva i individual, tenim presents tota mena de jocs orals, valorem l'exp'ontanei'tat i la participació de l'alumne. La variant del catala que treballem és l'estandard (catala central). En acabar la Primaria tots els alumnes han assolit una bona expressió oral.

- Llengua escrita:

Per a l'ensenyament de la Llengua escrita se segueix l'enfocament metodologic que dóna el currículum. .En aquest procés no solament intervé l 'area de llengua sinó que es treballa també des de les altres arees

· del currículum, atenent les necessitats comunicatives dels alumnes. La llengua escrita és un vehicle de comunicació per poder entendre'ns amb les persones, el món i la ciencia, pero també és una font d'enriquiment personal. Es per aixo que la llengua escrita es treballa des de tots els ambits d'ensenyament i de manera progressiva, augmentant de mica en mica el grau de dificultat. Aprofitem tots els recursos que són al nostre abast, tant tecnologics ( intemet, DVD, radio, ... ) com convencionals (biblioteca, ... ) per millorar les habilitats lingüístiques i per normalitzar-ne l 'ús habitual. Facilitem als alumnes un entom tranquil i agradable que estimuli i convidi a llegir i que els motivi a seguir llegint. Tot aixo amb una bona comunicació i coordinació dels mestres.

- Relació llengua oral i llengua escrita:

L'objectiu de l'area de llengua en l'Ed. Primaria és coneixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana com la llengua castellana, així com una llengua estrangera i desenvolupar habits de lectura. L'ensenyament de la llengua oral i escrita es planteja al mateix temps i de manera recíproca. En totes les materies s'ha posat una especial atenció en les competencies lingüístiques que els capaciten per comprendre, expressar-se i argumentar. A més del seu tractament específic en algunes arees del currículum, es desenvolupen en totes les arees: la comprensió lectora, l 'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació i l 'educació en valors.

La lectura, factor fonamental pel desenvolupament de les Competencies Basiques, es treballa en totes les activitats de les diferents arees. En el primer cicle d 'Ed. Primaria, l' aprenentatge de la lectura i l' escriptura es fa en catala. La llengua castellana s'introdueix el primer curs del cicle inicial.

11

Page 12: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

- La !lengua en les diverses arees:

Aprendre llengües és, abans que una altra cosa, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, ajuda a tenir contacte amb diferents realitats i assumir la propia expressió com un fet molt important per poder abrir-nos als altres i a la societat. La comunicació és totalment necessaria per a la integració.

En el nostre centre, professorat de tates les arees i nivells assumim la responsabilitat de que tots els alumnes assoleixin un bon nivell d'expressió i comprensió en catala. S'utilitzen metodologies i estrategies que estimulen l 'expressió oral en catala (teatre, jocs, festes, celebracions,) També utilitzem mecanismes adequats de seguiment i avaluació ( controls, treballs, biblioteca d'aula, cantes, rondalles, poesies, ... ).

- Continui'tat i coherencia entre cicles i nivells:

Les mestres, quan acaba el curs, realitzem el traspas de la documentació de cada alumne: entrevistes amb pares- mares, seguiment de l'alumne, NEE, EAP, pautes de comportament, ... i del material comú : carpetes, diccionaris, bíblies, pinzells, ...

La tutora de sise al finalitzar el curs manté una entrevista amb el mestre (tutor, psicoleg, cap d'estudis, ) dels centres educatius on s'incorporaran els alumnes per tal d 'estudiar ESO ( IES Domenech i Montaner i la Presentació, basicament) a fi de facilitar la informació i de parlar de les necessitats i del perfil de l 'alumne.

El claustre de professors té programades les reunions que es realitzen durant el curs altemant claustres, comissions , cicles i sessions d' avaluació al final de cada trimestre.

- Acollida d'alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la !lengua vehicular:

A l'escola hi ha un Pla d' Acollida en el qual s'hi recullen la major part d'actuacions i mesures d'organització que es posen en marxa per facilitar la incorporació al centre dels nens i nenes nouvinguts. Per posar-ho a la practica, el centre té recursos materials i humans que ajuden a que aquest Pla sigui compartit i aplicat pels professors/es que tenen a la seva aula alguns d' aquests nens i nenes.

12

Page 13: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

Tal com es fa constar en el Pla d' Acollida del centre, és el tutor/a el maxim responsable de l 'acollida i de fer el seguiment del procés d'aprenentage de l' alumne nouvingut. El tutor/a és per a l' alumne el seu PRIMER REFERENT: - És qui estableix els criteris a seguir per a l' aprenentatge als altres mestres que passen per l' aula. - Ha d'actuar coma dinamitzador/ a dins el cicle. - Ha de constatar que l ' alumne estigui ben ates en totes les activitats. -Ha de procurar que tots els mestres tinguin tota la informació necessaria ... (PLA D'ACOLLIDA DEL CENTRE, Pag. 7)

Respecte a l'alumnat sud-america de parla hispana, en el nostre Pla d' Acollida recollim com es realitza una immersió lingüística de tot l'alumnat. Per aconseguir els objectius referits a l'area de Llengua en el cas d'alumnes de parla hispana, s' aprofita la relació de les llengües catalana i castellana per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l 'ús de la llengua vehicular ( catalana ), des de l'inici de la incorporació de l'alumnat nouvingut... ( Pag. 9-10, PLA D'ACOLLIDA)

- Atenció a la diversitat:

Quan arriba un nou alumne es dedica un temps a la seva adaptació a l' aula i a l 'escola. Se li facilita el material necessari per tal de poder realitzar aquesta adaptació.

El centre afavoreix el procés d'adaptació amb els docents i totes les persones que tenen contacte amb l' alumne/a tenen el compromís de facilitar el seu procés integrador.

Els objectius prioritaris pels nens/es que tenen unes NEE són: - Aconseguir una millor autonomía i seguretat perque es formin una imatge positiva d'ells mateixos i deis altres. - Fomentar l'adquisició de la llengua oral i escrita així com dels coneixements i comportaments que els ajudin a seguir tot el procés d'aprenentatge i socialització dins i fora de l'ambit escolar.

- Activitats d 'incentivació de l 'ús de la !lengua:

L'ús de la llengua compren totes les arees de la programació curricular del centre i, per tant, podem dir que actua com a eix transversal per a impulsar els diferents camps d'aprenentatge. D'acord amb aixo, és

13

Page 14: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

, '

. fonamental i indispensable aconseguir un bon nivell de comprens10 1

d'expressió perque tots els alumnes arribin a assolir els objectius fixats per a cada cicle.

En el procés d'avaluació es fa un seguiment de forma continua, el qual és indispensable per seguir el progrés dels alumnes en l 'aprenentatge 1

assoliment de la llengua. Al mateix temps es busquen recursos estrategies per facilitar l'ensenyament-aprenentatge de la llengua.

- Avaluació del coneixement de la !lengua:

L'avaluació de la llengua forma part, com en les altres arees del currículum, de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge. La coordinació i comunicació entre el professorat és fonamental per aconseguir que tot l 'alumnat assoleixi una solida competencia lingüística. Aixo engloba la dimensió comunitaria, la dimensió literaria i la valoració del treball individual de l'alumne.

Utilitzem diferents indicadors i mecanismes de seguiment per a valorar l'assoliment del currículum per part deis alumnes (diferents activitats de comprensió, expressió oral i escrita, lectura, lexic, gramatica, ortografia, literatura, ... ), així com la coordinació del professorat en l'enfocament metodologic de l'area i l'organització a nivell curricular.

- Materials didactics:

En el nostre centre a l 'hora de determinar els diferents materials didactics per a l'aprenentatge-ensenyament de la llengua catalana, s'apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de llibres de text i per a l'adaptació i/o creació de materials didactics. L'equip docent també té en compte els materials de les arees lingüístiques i els que es consideren com a complementaris (Diccionaris, llibres de lectura, recursos audiovisuals, ... ). Té for9a continuYtat al llarg de tota la Primaria el seguiment de l' elaboració de la seqüencia didactica de la dimensió literaria.

14

Page 15: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

2.3. El catala, llengua vertebradora d'un projecte plurilingüe:

- Informació multimedia:

La nostra escola esta fent un esfor9 continuat en els darrers anys per tal d'adaptar-se a les exigencies lingüístiques de la nostra societat utilitzant la llengua catalana com a instrument de comunicació, d'ensenyament­aprenentatge i en totes les activitats internes i extemes de la comunitat educativa.

Aquesta adaptació lingüística s 'ha vist refor9ada per l 'ús de diferents programes informa.tics i suports digitals en llengua catalana, independentment de l'area curricular que es treballa i de l'activitat que s'esta realitzant. Tenint en compte els resultats obtinguts creiem que l'escola ha de mantenir la mateixa línia de treball i seguir adaptant-nos a les innovacions tecnologiques actuals i futures.

Usos lingüístics:

Tot l'equip docent esta implicat en la millora dels usos lingüístics de l'alumnat, jaque d'aquesta manera es millora l 'expressió multilíngüe. Tenim molta cura en treballar individualment i amb el suport de l'ordinador, els continguts ha.síes de les llengües: vocabulari, gramatica, ortografia, expressió escrita, ... per tal d'arribar a assolir les competencies lingüístiques ha.sigues i poder comunicar-se correctament en les dues llengües.

Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum:

El centre fa immersió lingüística de tot l'alumnat. Es valora la llengua familiar de l'alumne i es realitzen activitats puntuals en que es pugui manifestar en la seva llengua i en les que pugui explicar alguns trets de la seva cultura. Els objectius principals de l'area de llengua basicament són: - Fer possible el domini de les capacitats lingüístiques: narrar, exposar, descriure, argumentar, ... - Refor9ar la capacitat comunicativa, saber parlar, entonar, ... - Mostrar sensibilitat, respecte i interes per les manifestacions lingüístiques i culturals.

15

Page 16: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

L'ús del catala dins la nostra comunitat educativa és el següent: - LLENGUA DE RELACIÓ I COMUNICACIÓ en totes les activitats tant les internes com les de projecció externa ( famílies, comunitat educativa). - LLENGUA VEHICULAR ID' APRENENTATGE. Totes les activitats i les classes excepte la llengua castellana i la llengua anglesa que es fan en catala. - LLENGUA PROPIA DE LA GESTIÓ DEL CENTRE: comunicats, arxiu, informes, ...

- Cata/a i llengües d 'origen:

Entre els objectius del PLA D' ACOLLIDA del nostre centre figuren : - Potenciar l 'intercanvi i relació entre tots els alumnes, com a font d' enriquiment personal. - Ajudar l'alumne a descobrir i coneixer la societat, els costums, etc. del món cultural on ara viu. - Potenciar actituds i valors de respecte, solidaritat i comprensió, que han de tenir tanta importancia com els aprenentages instrumentals i /o curriculars (Pag.1, PLA D' ACOLLIDA).

L'aprenentatge del catala esta íntimament relacionat amb la valoració i el reconeixement de la llengua d'origen de l'alumnat. Els mestres disposen d'informació de les diferents llengües familiars presents a l'aula. De la interrelació entre les llengües presents a l 'aula, en <lepen en gran mesura la millora de l'aprenentatge de tots.

3. LA LLENGUA CASTELLANA:

3.1. L'aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana:

- lntroducció de la !lengua castellana:

En el primer cicle d 'Educació Primaria, l 'aprenentatge de la lectura i escriptura es fa en catala. La llengua castellana s'introdueix al primer curs del Cicle Inicial.

Al llarg de tota l' etapa s' estableixen uns criteris que permeten refon;ar i no repetir els elements comuns d'ambdues llengües, les estructures comunes.

16

Page 17: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

Entre els objectius que ens proposem destaquen: - Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, diferents textos i missatges complexos en !lengua catalana i en llengua castellana. - Iniciar-se en el coneixement, en la lectura i l 'estudi. - En tot moment tenim en compte que hi ha d' ha ver continui"tat i coherencia metodológica entre el que es fa en catala i el que es fa en castella. - L'objectiu final és que els alumnes assoleixin el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana.

- Llengua oral:

L'alumnat del nostre centre és majoritariament catalano-parlant i molts dels nostres alumnes no utilitzen la llengua castellana de manera quotidiana sinó de forma molt puntual i a l 'hora de classe de castella. Treballen basicament la variant estandard de la llengua castellana. Donem especial emfasi a la competencia oral amb finalitat de que l ' alumnat arribi a elaborar i expressar idees, opinions i sentiments per construir el seu propi pensament. És per aixo que a l'hora de treballar l'expressió oral, no utilitzem només la conversa sinó diferents modalitats de textos com: entrevistes, dramatitzacions, etc, i així l' alumne al llarg de tota I 'educació Primaria sigui capa9 d'aprendre a participar i intervenir en l'entorn de manera adequada. És important fomentar unes habilitats d'escolta i de participació quan esta en grup.

- Llengua escrita:

Tot el professorat segueix un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l 'escriptura, aprofitant les diferents dimensions de les mateixes, afavorint els diferents aspectes comunicatius i creatius a través de preguntes, dialeg, opinions, ... que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i efica9.

Motivem al nen/a en les diferents arees perque descobreixi el gust per la lectura i tingui una font de coneixements i participi en tot el que ens envolta: ciencia, arts, en definitiva els fenomens del món i la naturalesa, i com a primícia de descobrir el plaer o gust per la lectura.

Donem molta importancia a potenciar estones de biblioteca, comentem autors, valorem i intercanviem llibres i aprofitem tots els mitjans que ens puguin ajudar en aquest aspecte.

17

Page 18: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

Gradualment se' ls va introduint en la comprensió de textos de nivell més alt, fent-los participar en diferents mitjans i formes .

- Activitats d 'ús:

Tat i que la llengua vehicular del nostre centre és el catala, els nostres alumnes assoleixen els continguts proposats en l'area de llengua castellana. També són capa90s de comunicar-se fora de l 'escola en aquesta llengua i saber mantenir una conversa. Per arribar a assolir aquests aprenentatges i competencies lingüístiques es realitzen diferents activitats com són: Tecniques lectores a l'aula, en les quals s'utilitzen tant llibres en catala com en castella, fer lectures individuals i lectures conjuntes en veu alta; també es fan activitats a l'aula d'audiovisuals, pel-lícules, reportatges, ... , activitats a l'aula d'informatica, com el refor9 de la llengua castellana, que permet refor9ar i ampliar el vocabulari.

El professorat també fa controls per avaluar els alumnes i saber s1 assoleixen els objectius proposats.

- Castella a les arees no lingüístiques:

Al nostre centre no es fa la impartició de blacs de cantinguts curriculars d'arees no lingüístiques en castella. Tots els cantinguts de les materies curriculars es fan en catala, ara bé, procurem respectar la llengua materna sobre tat als inicis de l 'escolarització, als castellanoparlants, contestant a les seves demandes en la seva llengua, ja que és una de les dues llengües cooficials de Catalunya.

En l'area complementaria de Tecnica Lectora els alumnes tenen accés a diferents llibres ( cantes, teatre, textos, articles, ... ), des del Cicle Inicial, tant en catala com en castella. Més endavant s'introdueix la llengua estrangera. La llengua vehicular de l 'escala és el catala, i per descomptat tant els llibres de text com els materials didactics utilitzats són en llengua catalana.

- Alumnat nouvingut:

Quan arriba a l 'escola un alumne nouvingut s' incorpora al grup classe que li pertoca per edat. S 'afavoreix el procés d' adaptació a la classe i es

18

Page 19: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

preveuen els recursos humans i materials que necessita. Totes les mestres que tenen contacte amb l'alumne nouvingut tenen el compromís de facilitar-Ji al maxim la integració en el centre i en el grup classe.

Després de l'avaluació inicial, valorem la necessitat d'hores de refor9 per l' aprenentatge de la llengua catalana ( llengua oral, comprensió, vocabulari, i procés de lecto-escriptura), i/o els ha.bits si parlem de nens/es que abans no han estat escolaritzats o s'han incorporat tard a l'escola.

Posteriorment i una vegada adquirits els coneixements basics de la llengua catalana, iniciem l 'ensenyament de la llengua castellana, aprofitant els coneixements de catala i la presencia del castella a la societat i mitjans (televisió, publicitat, .. )

Les arees instrumentals són les més treballades al refor9, la resta de materies les comparteixen amb el grup classe.

4. ALTRES LLENGÜES:

4.1. llengües estrangeres

Comencem l 'ensenyament-aprenentatge de la llengua estrangera a primer curs de cicle inicial, encara que els nens /es s'inicien en el vocabulari, de manera molt basica, dins del cicle d'Ed. Infantil. Així que quan els nens/es comencen l'Educació Primaria ja tenen nocions de la fonetica i del vocabulari anglesos. Al llarg de tota l' etapa es van ampliant els coneixements. El nostre objectiu és acabar l 'etapa amb un bon domini de l'expressió oral - escrita i poder comprendre i emetre missatges correctament en angles.

L' ensenyament-aprenentatge de la llengua anglesa comern;a a l 'Etapa Infantil on es treballa el joc, les canc;ons, audiovisuals, dibuixos animats, etc. Hi dediquem una hora setmanal. Pretenem que el nen/a es familiaritzi amb estructures molt basiques de la llengua i adquireixi un vocabulari cada cop més ampli sense adonar-se'n. Aixo ens permet iniciar la Primaria amb uns coneixements encara molt basics, sobre els quals podem anar construint els nous aprenentatges.

19

Page 20: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

A la programació del centre es concentra la distribució dels continguts, la temporització, les activitats d'aprenentatge - refon;, i l'avaluació continuada dels progressos dels alumnes segons el que indica el PCC.

Donem molta importancia a la practica de la llengua estrangera. El nostre objectiu és que els nens/es disposin de les eines necessaries per aconseguir unes habilitats lingüístiques i una autonomía adequada a la seva edat. Pel que fa a la metodologia, de mica en mica anem deixant de banda el joc i introduYm progressivament la materia curricular que correspon a cada curs. En el Cicle Inicial és molt important la comprensió i l'expressió orals: vocabulari, contes, can9ons per assegurar la base de la construcció del coneixement, es adir, de la introducció de la llengua escrita a !'etapa de primaria. Quan el nen/a té un domini senzill de les primeres estructures gramaticals ja comencem a afegir noves propostes al seu aprenentatge, lectures de nivell basic, la utilització d'audiovisuals, TIC, etc. A partir d'aquest moment el procés d'ensenyament-aprenentatge tot i sent col· lectiu es toma més individual, ja que cada alumne té un ritme diferent d'assimilació deis coneixements. L'objectiu fonamental és que en acabar }'etapa de Primaria tot l'alumnat hagi assolit els continguts curriculars i els pugui aplicar a la seva vida diaria.

No només considerem important l'elecció dels llibres de text, sinó també la utilització de qualsevol material didactic que ens ajudi a aportar coneixements als nens/es pel que fa a llengua estrangera. Tenim sempre en compte que aquest material ha d'estar d'acord amb la nostra línia pedagogica i amb la nostra forma de pensar i d'actuar: valors, principis, ... i sera utilitzat com a material de suport per l'area de llengua estrangera. Aquests materials són revisats cada curs i en el cas que sigui necessari es renovaran o es canviaran, en funció del tipus d'alumne a qui van dirigits, el seu ritme d'aprenentatge i el seu nivell.

Considerem molt important la utilització dels recursos tecnologics que han obert noves possibilitats en I' aprenentatge de les llengües. L'especialista en llengua estrangera és la que utilitza més recursos audiovisuals per consolidar el que precisament s'ha apres a l'aula. Murals, fitxes, CD de can9ons, pel · lícules, . . . són utilitzats com a eines que complementen l' aprenentatge.

20

Page 21: I ~--- --4= · - Es garantira que les estructures lingüístiques comunes, que es /aran en catala, serveixin com a base pera l 'aprenentatge de les dues llengües. - En el primer

En alguns cursos es refon;a l 'ensenyament de la llengua anglesa amb la realització de diferents activitats a l'aula d' informatica. Degut a la importancia dels mitjans audiovisuals, el centre ha anat adquirint nous materials, projector, pantalla gegant, ... que possibilitaran impartir l'area de llengua estrangera amb suport informa.tic.

El centre programa el temps de dedicació a la llengua estrangera dins l'aula d'acord amb les directrius que marca la normativa vigent. Fora de l'aula el centre no té previst la realització d'altres activitats en llengua anglesa.

- Estrategies d'ampliació de /'oferta de llengües estrangeres.

El centre opta per l 'inici de la llengua estrangera, angles, a l 'Ed. Infantil, a partir de 3 anys. L'horari d'aplicació és d'una hora setmanal. La metodologia utilitzada és la propia d'aquesta etapa. Temps curts i la utilització dina.mica de diferents activitats adequades a l'edat. És impartida perla mestra especialista d'Ed. Infantil. El que ens estem plantejant de cara al curs vinent és impartir l 'AICLE, ( ensenyament de continguts, no lingüístics, en llengua anglesa) en algun cicle d'Educació Primaria. Els llibres de text i materials didactics utilitzats són en llengua catalana, excepte el de llengua castellana i el de llengua anglesa que tenen la seva propia metodología i materials corresponents. Un dels objectius que es proposa el centre és que els nois/es comprenguin i emetin de manera correcta missatges en llengua estrangera.

No tenim prevista la realització de classes de Llengües complementaries procedents de la nova immigració d'origen, en horari extraescolar. Valorem i respectem la llengua i cultura dels nouvinguts a fi de que ells aprenguin a valorar la llengua i la cultura catalanes, tot afavorint l'acceptació cap a les persones que les parlen, les quals se sentiran reconegudes.

21