I 21'.' CENTURY TlGER

l.Yji FUJIFILMI&I-Imaging & Information

Fin&ixr7fJ!'JI III~.ma ~~,.

www.fujifilm.es

----------------------~

~Barcelona

MEMBRE DE

UICNUnIÓ Intemacional per a laConservació de la Natura

,'WORLD A;,;,OUATIO'

UF Z()()<; AND \QLAR1U"vI<;

~ZAA,oe.oe.onlber<od.Zoo,yAcuorlo,

Participants en programes eurcpeos dereproduocó d'especies en captvrtat

8SM'"''''''• de Serveis• Municipals

Gran Via Carles 111,85bis08028 Barcelona

Editada per.Zoo de Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 80

Fax 93 221 3853E-mall zoobarna@mail.clnetes

lfNNI zoobarcelona.com

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de redaccióRafael Cebnan

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàlia Bohrqas,Rafael Cebnan, Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez,Josep-Lluís Melero,

M. Neus Miró, M. Josep Virgos

CoordinacióMaria Gómez de Segura

FotografiaAmu Zoo

ProduccióJosep Vives

Realització i coordinacióüuasar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráftces Gómez BOJ,SA

ZOOCLUBParc de la Ciutadella, s/n

08003 BARCELONATelèfon 932256786

zoocJub@mail cinet.es

Dipòsit legal:B-30671-98

EI Zoo de Barcelonano es fa responsable

de les opinions exposadespels seus diversos

collaboradors

Prohibida la reproducció totalo parcial del contingutd'aquesta pubhcacié

amb finalitats comercialssiqu: qum siguI el rmtrà

o proces de reproducció,sense autontzació de l'editor

Esteve TomàsDirector executiu

Editorial

Benvolguts amics i amigues,La propera vegada que vingueu al vostre Zoològic us recomano que ho feu per lanova entrada principal que hem obert dins el recinte del parc de la Ciutadella,davant la rotonda on hi ha l'estàtua eqüestre del general Prim, a tocar de l'entradadel parc que es troba a la cruïlla del passeig de Picasso amb l'avinguda del

Marquès de l'Argentera.Les taquilles, de vidre, són una construcció magnífica que ens permetrà atendremillor els visitants en general i vosaltres, els socis, en particular, i a més són moltconfortables per al personal del Zoo. Com que són transparents permeten que elvisitant tingui una bona perspectiva de l'Interior del Zoo abans d'entrar-hi: el nouAviari, a la dreta, la muntanya de la fauna ibèrica al fons i, a mig camí, el nou pave-lló que vam inaugurar al començament de maig per a l'exposició "Espai Goril-les'.Aquesta exposició és sens dubte una de les millors que s'han fet arreu del món perdonar a conèixer aquesta espècie, els grans primats en general I la seva relacióamb els zoològics. Una relació que és molt important en el cas del nostre Zoo desque hi va arribar Floquet de Neu. Ja fa molt de temps que el Zoo de Barcelona ésconegut arreu per l'especialització en aquestes espècies i el coneixement que entenim. "Espai Goril-les" també explica la política de recerca que actualment segueixel-Zoològic, activitat menys coneguda, menys vistosa, però molt important, i quefem conjuntament amb altres zoològics, amb les universitats catalanes i amb cen-tres de recerca públics i privats del nostre país. EI vostre suport, pel fet de sersocis, us implica en aquesta tasca de la qual podeu estar orgullosos, ja que és aixícom aconseguirem salvar moltes espècies que estan en perill d'extinció. A mesuraque el Zoo Club es faci més gran, tingui més socis i supporters, més recercapodrem fer. EI futur del Zoo, la seva força, es troba, com tantes altres coses de lanostra societat, en mans de la gent, de vosaltres, de nosaltres, de tots.Un cop hagueu travessat la nova entrada i visitat l'exposició, us recomano que usdirigiu cap a la zona de la fauna africana, on podreu gaudir de la nova installacióper als rinoceronts. Us asseguro que aquesta espècie tan impactant mai no hapogut ser observada i estudiada com ara, tan a prop del visitant i amb tots els ele-ments necessaris perquè desenvolupi el seu comportament natural. No us vullexplicar res més. Veniu a veure-la!Tampoc voldria oblidar-me de recordar-vos que els zoològics europeus dedicaranel bienni 2003-2004 a difondre de manera molt especial la dramàtica situació en quèes troba el tigre. Per això, hem instal-lat al Zoo uns panells informatius per explicar-vos el que està succeint i per demanar-vos el vostre ajut per als programes derecerca que els zoos portem a terme en cinc indrets diferents del món. A més, detant en tant, celebrarem caps de setmana dedicats a aquests fantàstics felins.I, per acabar, una bona notícia per al Zoo Club: el jurat dels VIII Premis Empresarialsi Institucionals "Família", organitzats pel Grup d'Entitats Catalanes de la Família,ens ha concedit recentment el Premi d'Acció Social Familiar pel fet de ser una deles entitats que més ajuda la família. Des d'aquí volem agrair aquesta concessió ireafirmar una vegada més el nostre compromís de continuar en aquest camí.

-------------------------------~

Jordi PortabellaVice-president primer de B SM

EI zoo i la ciutatJa tenim la nova porta d'entrada al Zoo de Barcelona, de cara al passeig dels Til-lers. EI Zoo obre així un nouaccés i amb ell s'inicia un nou itinerari. EI nou Aviari és un bon començament per iniciar la visita al Zoo, comtambé ho és la instal-lació de zebres, nyús i estruços que, després d'un temps d'adaptació, podem afirmar queconviuen perfectament.La nova centralitat del Zoo es constata amb l'exposició Goril-tes, una exposició que suposa un pas endavanten el nou concepte de Zoo que, des d'aquestes pàgines, hem vingut defensant en els darrers anys. Goritíesplanteja un apropament als animals des de la senzillesa, és una proposta d'entreteniment que incorporaconeixement i aposta per construir noves relacions entre animals i humans, contribuint, així, a la reflexiósobre la pròpia condició humana.L'exposició comença repassant les diferents visions del passat, avui sorprenents, amb els qorilles. Aprofita elfenomen de Floquet de Neu per mostrar imatges de la seva vida i conèixer la genètica de l'albinisme. Ens apro-pa a la biologia de l'espècie, dels individus que viuen al Zoo i al coneixement del comportament dels qorillesi de les seves habilitats. Destaquen els diferents elements d'interactivitat així com una sèrie de propostessobre què podem fer, cadascun de nosaltres, per a la conservació de l'espècie.EI Zoo s'albira en aquest context com una finestra oberta al món salvatge. Però un Zoo urbà és un espai on amés a més d'aprendre i d'adquirir coneixement et permet gestionar el silenci, on es pot llegir, pensar, un espaique dóna singularitat a la ciutat, al bell mig, per apropar la natura als nostres hàbits i a les nostres rutines.Es visiti com es visiti, el Zoo sempre explica coses. Tant si es visita a corre-cuita, volent veure-ho tot en undia, com si es fa una visita pausada, aprofundint en la informació que conté, escoltant les xerrades educati-ves que fan els nostres cuidadors o bé simplement observant.EI nostre és un Zoo identificat amb la ciutat. Els éssers del Zoo han estat sempre molt estimats pels barcelo-nins i barcelonines. És una relació que té a veure amb la defensa i creació de valors d'interès públic, l'edu-cació, la conservació d'espècies i la recerca per al benestar animal.En aquest context, el Zoo, com mostra l'exposició Goril-tes, també és un espai d'innovació. Innovació en larelació humans / animals, innovació per l'activitat de recerca que impulsa però també innovació pel tipus d'in-formació que posem a l'abast de tothom. Un zoo, però, perquè funcioni de manera adient ha d'estar dins d'unaxarxa a escala internacional ja que sinó no pot actuar amb plenes garanties en el terreny de la conservació,de la recerca, o en el bon maneig de les col-leccions animals. Aquesta internacionalització s'anirà plasmantcada cop més per la via de la cooperació. Amb les Galápagos, amb els països de la selva del golf de Guinea iamb d'altres iniciatives que, ben segur, aniran incrementant-se en els propers anys.

---------------------,MES NENS I NENES QUE MAI A

LES ESTADES DE SETMANA SANTAAquestes vacances de Setmana Santa hem tingutentre nosaltres 150 nens i nenes, que han deciditdedicar aquests dies a fer una de les estades queorganitzem per vacances escolars. Cada vegada sónmés les famílies que pensen en el Parc Zoològic deBarcelona a l'hora que els seus fills i filles passinuns dies interessants i agradables. Per primeravegada hem fet una Estada de Dibuix, que tambécombinava estones de contacte amb els animals.Aquest tema nou ha tingut molt d'èxit i esperemrepetir-lo properament.

--------------------I ara han començat les estades d'estiu, no us ho perdeu!

DIA DEL TIGRE: "REI PER UN DIA"EI Zoo de Barcelona, juntament amb l'EuropeanAssociation of Zoos and Aquariums (EAZA), està desen-volupant la Campanya del Tigre amb l'objectiu de cons-cienciar el públic i recaptar fons per a projectes de con-servació del tigre en llibertat.EI passat diumenge dia 25 de maig vam celebrar el Dia delTigre, "Rei per un dia" al Zoo de Barcelona.Davant la instal-lació dels tigres vam muntar una carpaamb un taulell informatiu sobre la Campanya del Tigre iuna exposició de fotografies sobre la caça furtiva i la des-trucció del seu hàbitat. Així mateix, amb les nostres moni-tores i l'ajuda dels voluntaris, vam explicar els projectesde la campanya que tindran lloc a Sumatra, l'índia,Malàisia, Cambotja i Rússia. Vam repartir els fullets de lacampanya i vam exposar mostres de productes proce-

dents del tigre utilitzats per la medicina tradicional asiàti-ca, que porten el tigre a l'extinció. Malgrat la pluja i el diagris, el nostre públic va venir a veure'ns i es va interessarper la problemàtica d'aquest animal emblemàtic.Amb això fem un intent de conscienciar el públic engeneral que el tigre és víctima d'amenaces ambientals icomercials. En les darreres dècades, la taxa de poblacióglobal de tigres es redueix dràsticament any rere any: hapassat de 100.000 exemplars a uns 5.000, aproximada-ment. Tots els projectes són rigorosament revisats perreconeguts experts internacionals a fi de garantir-ne eldesenvolupament amb valors científics i conservacionis-tes. Els fons recaptats a la campanya van destinats aaquests projectes i són administrats per l'associació delRegne Unit 21st Century Tiger, formada per la Unió de laPatrulla Global del Tigre i el Zoo de Londres. L'objectiu dela campanya és aconseguir 250.000 euros.EI Dia del Tigre: "Rei per un dia", va ser una festa ambactivitats infantils programades on els més menuts vanpoder veure's amb la cara maquillada de tigre ... Però totaixò ho podreu tornar a veure ben aviat en el nostre pro-per Dia del Tigre!Esperem assolir el nostre objectiu amb la vostra collabo-ració!Si esteu interessats a obtenir més informació, podeu fer-ho trucant al telèfon del Zoo: 932256787. Podeu col-lebo-rar en la campanya a través d'aquest compte correntexpressament obert per a la ocasió: 2100-1198-34-02000651-21 (Ret. Campanya del Tïgre- Zoo)

natural, la selva humida tropical. També mantenimaltres espècies de granotes, com ara les granotesarborícoles australianes Litoria caerulea, de maneraque procurem tenir una representació de la fauna her-petològica de tots els continents.Altres espècies de la zona tropical humida representa-des són: la boa constrictor Boa constrictor, l'anacondagroga Eunectes notaeus, el pitó reticulat Python reti-culatus, la iguana verda Iguana iguana i la falsa corallcentreamericana Lampropeltis triangulun hondurensis.De zones tropicals més seques tenim una valuosa serpen perill d'extinció, la boa terrestre Acranthophisdumerilli, i la falsa corall negra Lampropeltis triangulunnigrita. Pel que fa als deserts australià i africà, estanrepresentats en terraris sorrencs i calorosos per l'aga-ma barbuda Pagana vitticeps i la boa de la sorra Eryxcolubrinus.També hi tenim representada la fauna del nostre paísamb dues espècies típiques de l'hàbitat mediterrani: elllangardaix comú Lacerta lepida i la serp d'aigua Natrixmaura. Lògicament, el seus terraris reprodueixen elcomplex biòtop on viuen aquests animals.Això és l'inici d'una remodelació més completa de total'ala "Mira i Toca" amb la finalitat de facilitar una millorutilització d'aquest servei per part dels grups escolarsque ens visiten.

NOUS TERRARIS AL "MIRA I TOCA"Aquest mes hem inaugurat deu terraris nous a la sec-ció "Mira i toca", situada al primer pis del Terrari. Aixòforma part d'una remodelació més important que afec-tarà tota la secció "Mira i toca", l'ala del Terrari dedi-cada als grups de nens que, acompanyats per un edu-cador, aprenen a conèixer i apreciar l'interessant móndels amfibis i els rèptils.Aquestes noves instal-lacions ens mostren un ampliventall de la biodiversitat dels amfibis i els rèptils, aixícom dels seus hàbitats.Estan construïts de forma original, incorporant l'últimatecnologia en terraris, cosa que permet reproduir hàbi-tats fins ara -dificils d'imitar, com són els molt humits ifrescos propis de l'entorn dels petits amfibis o de certsrèptils.Així les petites, delicades i verinoses granotetes depunta de fletxa Dendrobatestenen una instal-lació ambunes condicions ambientals, una humitat i una tempe-ratura totalment adequades a les seves necessitats, amés a més d'un entorn totalment verd i exuberant demolses, falgueres i plantes diverses. Alguns rèptils pro-pis d'ambients molt humits, com els dragonets de cuaplana Uroplatus, originals de Madagascar, o el pitóverd Chondropython viridis, també es troben en terra-ris on el rec per aspersió permet mantenir unes cons-tants biològiques molt semblants a les del seu medi

--------------------, ,APARICIO D'UN LLIBRE QUE TE COMA PROTAGONISTA FLOQUET DE NEU

Toni SalaGorilla blancMemòries d'en Floquct de Neu

AI Zoo de Barcelona hi ha l'únic qoril-la albí conegut a tot el món:el cèlebre Floquet de Neu. Ara, a les acaballes de la vida, ellmateix ens relata la seva història singular des del moment enquè, de ben menut, uns caçadors el van capturar a les selves deRío Muni, a l'actual Guinea Equatorial. Llegint aquestes memò-ries, descobrim episodis poc o mal coneguts de la vida d'un per-sonatge que s'ha convertit en tot un símbol de la ciutat i del paísdes que hi va arribar fa més de 35 anys. Goril-la blanc ens ofe-reix la possibilitat insòlita de compartir les vivències de la con-dició animal i de la captivitat amb un observador extraordinaridel seu entorn i, sobretot, de si mateix.Toni Sala és un dels escriptors més rellevants en el panoramaactual de la literatura catalana.Després del seu debut, el 1997,amb els contes aplegats aEntomologia (Premi Documenta1996), ha publicat la novel-la PereMarín (1998), el recull de narra-cions Bones notícies (2001) i laconegudíssima Petita crònica d'unprofessor de secundària (2001).Totes aquestes obres són al catà-leg d'Edicions 62.

Goril·la blancMemòries d'en F/aquetde NeuToni SalaEdicions 62/ No-ficció 20ISBN: 84-297-5289-7176pàgines /13 euros

-------~-------------REUNID DEL lAG DE GRANS SIMIS.APELDOORN. MAIG 2003

AI començament de maig va tenir lloc la segona reunió del TAG (TaxonAdvisory Group) de grans simis, a la qual va assistir la conservadora deprimats del Zoo de Barcelona, M' Teresa Abelló.Aquest grup de treball està format pels membres dels comitès d'EEP d'o-rangutan, qoril-la i bonobo, Té com a objectiu analitzar els problemes quees detecten en el manteniment en captivitat d'aquestes espècies i solu-cionar-los, així com investigar i millorar, amb els nous coneixements dequè es disposa dia a dia, les condicions de manteniment i maneig d'a-questes espècies en captivitat.Actualment s'està revisant, actualitzant i millorant el contingut de les HGL(Husbandry guidelines) de qoril-les i bonobos, Pròximament s'esperapoder començar a desenvolupar les HGL per a orangutans.En el curs de la reunió del TAG se celebren subreunions dels diferentscomitès per revisar l'estat d'alguns individus que, pel fet de ser conflic-tius en el grup on es troben o estar arribant a la maduresa sexual i pre-sentar risc de consanguinitat dins el seu grup, necessiten ser transferitsa grups ja establerts en altres institucions o formar-ne de nous.

INTERNATIONAl STUDBOOK

ofthe

GORlllA

NOVA PRESENTACIO EDUCATIVA,A LA INSTAL·LACIO DE LLEONS MARINS

".\ ~" ;- j' ,f,...-," J,f/

!/ ....~.¡_.-........ •'~ }

'". / ~I ••~~~ f,,~"'" /' .t~ l} ~('J. )1,,'" " ~ . !: .

I¡', ",,¿~f

~

La nostra família de lleons marins deCalifòrnia té casa nova. Respectant laubicació anterior de la instal-lació, hemremodelat l'espai per tal d'imitar la costarocallosa de la península de Califòrnia, queés l'hàbitat natural d'aquests simpàtics ani-mals.Aquesta remodelació permet incrementarla superfície útil de zona seca, sense minvarel volum d'aigua de la instal-lació anterior.Això és molt útil perquè els animals se sen-tin còmodes, així com per poder fer les pre-sentacions educatives que tenen lloc des faunes setmanes. Dos grans vidres permetenal públic ficar-se dins l'espai i veure més deprop el que els entrenadors els mostren. Amés, es pot seure en tot el perímetre.Durant aquestes presentacions es parla dela biologia i el comportament dels lleonsmarins de Califòrnia i se'ls compara amb lesfoques i les morses per ajudar a identificar-los. Us invitem a gaudir d'aquesta novaexperiència amb nosaltres.---------------------,

LA FAMILIA DE LLEONS MARINS"DE CALIFORNIA CREIX

EI passat dia 1 de juny va néixer una femellade lleó marí de Califòrnia, filla de Filippa iPototo. Era el primer dels naixements ques'esperaven per a aquesta temporada i, unasetmana després, naixia un mascle, en aquestcas fill de Nora i Pototo .Aquests naixements obeeixen al pla de repro-ducció que ja fa uns anys vam iniciar, per talde potenciar la col-lecció de lleons marins deCalifòrnia.EI disseny de la nova instal-lació ha facilitatque els petits aprenguin a nedar.En aquests moments els podeu veure, mares ifills, junts amb tots els altres membres de lafamília, ara ja d'12 individus.

----------------"UN SIAMANG CRIAT A MACom ja sabeu, la reproducció dels animals en captivitat és una de les tasquesmés importants que desenvolupen avui els zoos, ja que això té una granimportància en la conservació de les espècies en perill. D'aquesta maneras'augmenta el nombre d'individus que formen les poblacions captives, la qualcosa permet potenciar l'intercanvi d'exemplars entre les diferents institucionsi millorar, mitjançant el control de la formació de les parelles, la variabilitatgenètica de les espècies.Assolir l'èxit en aquesta feina, però, no sempre resulta fàcil i, a més, si s'a-consegueix que els animals es reprodueixin, sovint hi ha problemes a l'horade criar els petits per part dels progenitors.Aquest és el cas de Muara, un femella de siamang Hylobates syndactylus queva néixer fa uns tres anys al nostre Zoo i que, malgrat els esforços que s'hanfet perquè fos cuidada per la seva mare, ha hagut de ser criada a mà pels seuscuidadors. Aquest estiu ha estat enviada al Zoo d'Atenes (Grècia) per inte-grar-se en un grup de siamangs. EI cuidador Antonio Alonso amb la Muara.

----------- ---------ARRIBA UN MASCLED'ANACONDAAcaba d'arribar al Terrari del Zoo un mascle d'anaconda comunaEunectes murinus, que formarà parella amb la nostra femella, a la qualvam remodelar i ampliar no fa gaire la instal-lació. Encara haurem d'es-perar un temps considerable per poder-los ajuntar ja que, malgrat que enaquestes gegantines serps tropicals les femelles són sempre més gransque els mascles, en aquest cas la diferència de grandària és de momentmassa considerable: la nostra femella resident, que fa ja uns anys que viuaquí i que és una de les serps més grans que tenim, mesura més de 5 mde llargària, mentre que el nou mascle en prou feines arriba als 2 m.Caldrà esperar, per tant, que el jove mascle creixi una mica més, peròdesprés esperem tenir amb aquesta espècie el mateix èxit reproductorque hem aconseguit amb l'altra espècie d'anaconda de la nostra collec-ció, l'anaconda groga Eunectes notaeus, que ja ha criat repetides vega-des en les nostres instal-lacions.

,UN cap MES, EL,ZOO PLATa DE,

TELEVISIOTal com van fer l'any passat, els guionistesd'EI Cor de la ciutat han pensat en elZoològic per filmar algunes escenes de lapopular sèrie que TV3 emet havent dinat.La nova porta de la Ciutadella, Floquet deNeu i els pingüins van actuar com a actorsde repartiment al costat d'actors consa-grats com Rosa Novell i Pep Munné.

e~departament d'educació

~.Barcelona

AVANÇ DE LES ACTIVITATS DEL,DEPARTAMENT D'EDUCACIO

SETEMBRE, OCTUBRE, NOVEMBRE I DESEMBREDE 2003 I ESTADES DE NADAL I REIS

MATINS AL lOO

Activitat per als nens i nenes de 4 a 11 anys els dissab-tesdel0a13h.Alguns matins entraran als estables de diferents animalsdel' Zoo per veure on passen la nit; algun cop podrantocar un animal o preparar el seu àpat i també faran tre-balls relacionats amb el tema del dia.Els nens/es sempre aniran acompanyats per educa-dors/es i per voluntaris/àries del Zoològic.

Calendari:

6 de setembre13 de setembre20 de setembre27 de setembre4 d'octubre11 d'octubre18 d'octubre25 d'octubre1 de novembre8 de novembre15 de novembre22 de novembre29 de novembre6 de desembre13 de desembre20 de desembre10 de gener

Donem menjar als pingüins!Vols ser entrenador/a de dofins?Vine a tocar un lèmur!Sigues cuidador/a del Zoo!Les cries del ZooLa família hipopòtamEls felinsLa família de Floquet de NeuVols ser entrenador/a de dofins?Coneixes els nostres pingüins?Sigues el cuidador/a dels rèptils!Les girafes del ZooVine a tocar un lèmur!EI somriure dels dofinsEls grans micosAnimals aquàticsDonem menjar als pingüins!

Horari de 10 a 13 h.

MATINS FAMILIARS

Activitat per a les famílies, els diumenges de 10a 12,30 h.Aquest trimestre l'activitat serà: Els dofins del zoo, elsdiumenges 5 d'octubre, 9 de novembre, 14 de desembre i11 de gener.

INFORMACiÓ I INSCRIPCIONS

Us podeu apuntar fins al dijous anterior al'activitat. Places limitades.

Departament d'Educació,Passeig Circumval·lació, 3. 08003 BarcelonaTelèfon: 93 225 67 87Fax: 93 225 25 63

Per a nens/es de 5 a 14 anys

Cursets impartits per biòlegs del Departamentd'Educació del Zoològic de Barcelona. Combinenestones de treball i d'estudi amb altres de contac-te amb els animals del Zoo. Es poden tocar algunsanimals, donar-los menjar i visitar instal·lacionsinteriors.Es fan grups distribuïts per edats: 5-7 anys, 8-10anys i 11-14 anys.Cada grup és dirigit per un educador/a delDepartament d'Educació del Zoològic, amb l'ajutde voluntaris.

Programa:

22, 23 i 24 de desembre de 2003Ponis i cavalls (5-8 anys)Sigues el granger/a del Zoo! (5-8 anys)Les cries del Zoo (5-14 anys)

29, 30 i 31 de desembre de 2003Ponis i cavalls (5-8 anys)Sigues el granger/a del Zoo! (5-8 anys)Les cries del Zoo (5-14 anys)

Horari de 9 a 16 h.

Inscripcions:A partir del dia 3 de novembre, telèfon 932256787

FESTESD'ANIVERSARI .

EI Zoològic organitza festes d'aniversari per anens/es, els dissabtes i diumenges al matí de 10,30a 13 h, i també tots el dies de la setmana a la tarda.Els nens/es, a més de ser felicitats pels dofins, gau-deixen d'una festa amb esmorzar o berenar, pastís,visita als seus animals preferits i més sorpreses.Una festa que no oblidarà mai, ja que podrà tocarels seus amics dofins!EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 per-sones.Per a totes les edats.

Sol-liciteu la reserva tan aviat com us sigui possible,ja que l'activitat té molt bona acollida.Reserves: telèfon 9322567 87

,EL LLOP MARI Monachus monachusFins ara hem dedicat cada número de la nostra secció a unecosistema, fixant-nos en les diverses possibilitats queofereix per al dibuixant. En aquesta ocasió, en canvi, enscentrem en una sola espècie, el llop marí, foca caputxina ofoca mediterrània (vell marí a les illes Balears i foca monjeen castellà), l'únic mamífer pinnípede del Mediterrani,poblador en altres temps de tota la costa del nostre mar ide la part més propera de l'Atlàntic, que després d'unaimparable regressió s'ha vist reduït a només uns quatre-cents exemplars i actualment es troba amenaçat de desa-parició. Només en queda una població poc coneguda, dis-persa i molt amenaçada per la interacció humana, alMediterrani oriental i una altra, menys fragmentada peròdelmada per les difícils condicions que imposa el medi, allitoral africà de l'Atlàntic, amb el nucli més dens a les cos-tes saharauí i mauritana. És allí, a la rocallosa costa de la

península de cap Blanc, on aquestes foques presenten l'ú-nica colònia de cria permanent, amb uns 120 individus queaprofiten les productives aigües i les nombroses coves. Ungrup de biòlegs espanyols n'estudia des de fa uns quantsanys la reproducció, l'alimentació, la diversitat genètica ialtres aspectes per tal d'esbrinar com detenir el dramàticprocés de regressió.A la primavera de 1999 vaig tenir el privilegi d'acompanyarl'equip d'investigadors i de poder contemplar i dibuixaraquests magnífics animals. En el camp professional de laillustració científica, el treball monogràfic sobre una espè-cie permet aprofundir en cadascun dels seus aspectes iobtenir un resultat gràfic molt ric, que pot contribuir engran mesura a millorar l'acció divulgadora en llibres i altresmitjans. Per a l'afeccionat, el treball monogràfic suposa unbon repte per a la seva capacitat explicativa mitjançant el

la importància d'aquest lloc rau queaquí se situa l'única colònia de cria del'espècie (reunió de mascles, femellesi cries de totes les edats). Els biòlegstenen un auster campament sobre elpenya-segat, damunt d'una de lescoves.

&h/a deLéw-¡è,..

I

Els mascles adults fan més de 2,5metres; són negres amb una taca blan-ca característica sota l'abdomen i unaaltra al coll, aquesta resultant de lescicatrius de les freqüents baralles quemantenen. Els altres individus tambémostren cicatrius disperses per tot elcos, com es veu en aquest subadult.

EI seu aliment principal consisteix enpops, llagostes i peixos de costa quecapturen sobretot a la nit, mitjançantimmersions d'uns 8 minuts realitzadesgeneralment a uns quants quilòmetresde la costa, on prospecten fons denomés 30 o 40 metres de profunditat.atès que la plataforma continental aquíés molt horitzontal. Detecten les sevespreses al tacte mitjançant els sensi-bles pèls que els cobreixen el morro.

Ff--.

----.,

<III>

1.;Jo,

'1f,"' - --

La gran violència de l'oceà remodela constantment aquestacosta i crea i destrueix les coves ràpidament. Els biòlegs

han de salvar 13-15m d'altura i, carregats amb l'equip, sor-tejar les enormes ones per accedir a les foques i fer la seva

feina, cosa que només és possible durant la baixamar.

EI TORés un sensor i arxi-vador electrònic que, sub-jecte a una pota del darre-

re de l'animal, proporcio-na les dades d'immersió

"-- per estudiar-les.

"" ...

Els cadells presenten una coloració molt semblant a la dels masclesadults. Hi ha moltes baixes entre ells, perquè aquestes aigües tanriques, que asseguren l'aliment quotidià a la colònia, resulten alhoraextremadament dures per als més inexperts.

Els moments d'oci perme-tien observar la interes-sant fauna del desert delSàhara, atès que els ani-mals hi acudien assídua-ment si se'ls oferien lesrestes del menjar i se'lsesperava amb paciència.Jerbu petit Gerbillus py-ramidum, corredor Curso-rius cursor i guineu deldesert Vu/pes rueppelli.

----/"'":' "'""P:-.... _ ....,

_~S-

( Aquest gras i intel-liqentanimal, que quan entra al'aigua es converteix enun nedador àgil i juganer ien un formidable busseja-dor capaç de pescar a 80metres de profunditat.hauria d'existir sempre.

/ , ./

,.,

Eduardo SaizBiòleg / tuustrsdot

----

~ ¡~ ~

'~. :;"ç:" f: .1>"• <¡ 1.~ "W; '-I...

- - - --Floració: tardorColor flor: verd grisenc

Fructificació: tardorColor fruit: marró vermellós- - ---

+:3 Ii-s I

I~I

I~I

II

t~---------- ....

12 -24 metres

EI cedre del Líban Cedrus /ibani ésuna conífera de port majestuós quedestaca per l'horitzontalitat de lesbranques quan és adult. Pot arribara alçades de 40 m i a fer més de 2 mde diàmetre de tronc. Resulta impo-

nent plantat amat als jardins i deixant molt d'espai lliureper poder admirar-lo completament.Les fulles són semblants a les dels pins, però es distin-geixen fàcilment d'aquests perquè en surten moltes delmateix braquiblast i són molt més curtes.Té les flors masculines i femenines al mateix arbre i, comen tots els cedres, les llavors estan tancades enpinyes que tarden dos anys a madurar a l'arbre.En el seu hàbitat natural ocupava grans zones muntan-yoses del Líban, Turquia i Síria, però se n'ha explotattantla fusta al llarg de la història que a.ctualment en quedenpocs boscos, en taques disperses.Poden viure més de 1.000anys i concretament, al voltantde Beirut, hi ha un bosc famós anomenat Arz ar-Rab (elscedres del Senyor) on hi ha exemplars que es calculaque tenen més de 1.500 anys. ISABíEU QUE...Ha estat considerat per moltes civilitzacions com unarbre de gran poder medicinal, amb connotacions reli-gioses i de simbologia poderosa. Els textos bíblics enparlen en moltes ocasions, tant per exemplificar la forçai lloar la Creació, com en exemples pràctics d'ús medici-nal com, per exemple, per curar la lepra.La fusta del cedre és una de les més fortes i tant els feni-cis com els grecs i els egipcis la van utilitzar per a laconstrucció de temples, palaus i vaixells. La llegenda diuque, juntament amb el xiprer, la seva fusta va ser utilitza-

. da per construir el temple de Salomó.AI Líban, el cedre és un emblema nacional i està repre-sentat a la seva bandera.

ON SÓN?AI Zoo n'hi ha quatre. Us recomanem visitar el de la zonadels jocs infantils i el de les muntanyes de Montserrat.

Els néts d'en

Com ja hem explicat en ocasions anteriors, avuidia moltes de les espècies que mantenim en captivitat són

coordinades i controlaades a escala internacional, enel nostre cas europea.

Hi ha uns programes específics de reproducció en captivitat,que anomenem amb les sigles EEp, dirigits per un coordinador

amb l'ajuda d'un comitè d'especialistes en cada espècie,pertanyents a les distintes institucions europees que

participen en aquest programa.

Els grans simis, orangutans,qoril-les. ximpanzés i bonobos tenenun programa d'EEP pertal d'assegu-rar que totes les institucions que elsmantenen ho facin de forma ade-quada i promoure, a més, una ade-quada taxa reproductiva d'aquestespoblacions en captivitat que n'asse-guri la viabilitat en els pròxims 100anys.La reproducció en captivitat de

grans simis, així com d'altres espè-cies, presenta en algunes ocasionsun problema greu: les femelles nosaben cuidar correctament les criesfins al punt que, en algunes oca-sions, arriben a posar-ne en perill lasupervivència.Normalment, si es detecta algunproblema s'intenta corregir mit-jançant el maneig dels individus,però en algunes ocasions es fa ine-

Reportatge

vitable haver de separar la cria de lamare. En altres ocasions no és laconducta de la mare la causant d'a-questa separació, sinó que pot serl'estat d'una cria (prematura o malal-tissa).En grans simis, el naixementté lloc enun estat una mica més prematur queel d'altres primats, de manera quetenen un període de desenvolupa-

ment llarg, durant el qual necessitenser atesos amb especial cura i aten-ció. D'altra banda, en les experièn-cies dels últims 20 anys s'ha consta-tat que els grans simis necessitencréixer en companyia de congèneresper desenvolupar-se físicament i psi-cològicament de forma adequada.Així s'evita un excés d'humanitzacióamb el consegüent desenvolupament

de conductes anòmales que dificul-ten la possibilitat d'integrar-los engrups socials de la pròpia espècie i,fins i tot, distorsionen la seva conduc-ta reproductora en arribar a adults.A causa de tot això, ja fa uns anys, ala fi dels vuitanta, es va determinarque al Zoo de Wilhelma (Stuttgart) hihauria la nursery europea, lloc on esconcentrarien els esforços per acon-

Reportatge

seguir un desenvolupament adequatde totes les cries de gran simi que perun motiu o l'altre haguessin de serseparades dels seus progenitors.D'aquesta forma s'aconseguia queels diferents "orfes" de qoril-la. oran-gutan o bonobo poguessin ser atesosper un grup de cuidadores especialit-zades a donar les atencions necessà-ries a aquests primats d'elevat

desenvolupament psicològic i, a més,que aquests exemplars poguessingaudir de la companyia de congène-res per afavorir així el desenvolupa-ment de la conducta pròpia de laseva espècie.Si un exemplar ha de ser enviat a lanursery de Wilhelma, hi ha de sertransferit abans de fer sis mesos a fide facilitar la seva integració amb lescuidadores i els "companys" que hitrobarà. Per evitar que l'animalsofreixi un estrès excessiu amb elscanvis, un cuidador o cuidadora habi-tual l'acompanya durant el viatge is'està amb ell a la nova "llar" durantuns dies per assegurar que l'habitua-ció sigui l'adequada i gens traumàti-ca. Després, el "petit gran simi" que-

darà en aquesta institució fins alstres o quatre anys. EI Comitè de l'EEPde l'espècie respectiva decidirà quingrup d'adults d'alguna de les institu-cions europees pot ser la nova i millordestinació per a ell i, amb l'acord deles institucions implicades, allí seràenviat el jove qoritla.

A aquesta edat es considera que l'in-dividu té un desenvolupament sufi-cient per integrar-se en un grup ambexemplars de diferents edats i és onen principi haurà d'acabar de desen-volupar-se i aprendre a ser un "pri-mat".

M. Teresa AbellóConservadora de primats

18

Hola, sóc la Teresa i treballo al Zoo. Fa unsdies vaig anar a acompanyar els gori/·lesKiondo i Kivu, els dos néts petits def\oquet de Neu, al Zoo d'$wttg

art,

Alemanya, i us he volgut escriure unacarta per explicar-vos com va anar el viat-

ge.Hi vam anar amb avió, perquè calia que elviatge fos ràpid i còmode per estalviarmolèsties als petitS. Penseu que era la pri-mera vegada que sortien del Zoo deBarcelona. Així que els vam aconseguirbitllets, com qualsevol altre passatger,perquè viatgessin en un seient al meu cos-tat. Això sí, vam haver de demanar permísal comandant de l'avió en persona. Per

sort, ens el va donar.Kivu i Kiondo anaven dins una caixa grande plàstic amb unes obertures per poder

respirar i mirar enfora. Van posar /a caixa en un seient al meu cOstat i la van lligar bé perqué no caigués. Els petitsgori/.les anaven adormits perqué els haviem donat un xarop per tranquil./iuar-Ios, per

óquan ja estàvem vola

ntKi

'. esva despertar i va cridar dues vegades. Tothom va callar de cop, jo crec que e/s passatgers devien pensar que hi haviagre

m

/

ins

a l'avió, per

ó

ningú no va dir res. AI cap de molta estona i quan gairebé arribàvem, Kivu va tornar a cridar iun senyor molt seriós em va dir "Com crida el gosset!" Jo na vaig gosar contestar-li, per

ól'hostessa va dir: "NooOOO,

si són gori/.les!" EIsenyor va obrir molt els ulls i va dir: "Really?" (parlava angles i aixó va/ dir "De debó"?I. Aleshoresem va preguntar moltes coses, i al final va dir: "Caram, no coneixia ningú que 'ng

uésgori/·/es a casa!" És clar, li vaig

explicar de seguida que no eren meus, sinó del Zoo.A l'aeroport ja ens esperaven amb un cotxe del Zoo d 'Sturtgart i com que e/s goril·les estaven molt neguitoSOS els vamtreure de la caixa. Quan algú s'aturava a/ nostre costat es quedava al·luc

inaten veure Kiond

oambel nas enganxat a

la finestra del cotxe per poder mirar enfora. Feia riure més que en Shin-Chan.Quan vam arribar a la nursery, e/s dos goril.les es van endur una sorpresa; és com quan vosaltres us aneU fent gransi un bon dia us canvien l'habitació, us treuen el llitet de baranes i us posen una taula per fer els deures i altres cosesde grans. DonCSa ells e/s va passar el mateix. Ara tenien una insta/·lació de goril·les grans amb cordes i altres cosesper gronxar-se i ja no hi havia un llitet sinó unes gabietes molt cómodes per dormir i na prendre mal. Una insta/·

lació

excel.lent on s'ho passarien molt i molt bé.Des de la seva insta/.lació podien veure les dels goril.Jes més grans. Com us hodiria ... si ells estaven a PI (si existisl, els a/tres anaven ja a P3 i PS. A P3 hi haviatres gori/.les d'entre I i 2 anys (un era MaVani. arribada l'any passat i nasCudatambé al Zoo de Barcelonal, i a PS, dos més d'entre 2 i 3 anys. Dos cops a/ diae/s reunien tots, com si fos l'hora del pati, i jUgaven junts perseguint-se i corrent.Sempre guanyaven e/s grans. Norma lai? Kiondo se' /s mira va amb atenció i jopensava que d'aqui a uns mesos ells també podrien jugar amb e/s grans.De seguida es van fer amics d'Elke, /a cuidadora alemanya, que els feia moltes

carícies i estava molt contenta d'acollir-los.Quan ja em vaig haver d'acomiadar, com us ho explicaria ..'? Ah! Ja ho sé, éscom quan marxeu de colónies, que e/s pares estan contents perqué saben queus ho passareu molt bé, peró alhora els fa una mica de pena perqué no us veu'

ran.Quan ja marxava vaig sentir que E/ke els cantava una ca nç Ó, aixó si, en alemany.peró tots dos són molt espavilats i de segur que ben aviat l'entendran

Benvolguts nens i nenes del Zoo Club,

Una forta abraçada de Kiondo, Kivu i meva.Teresa Miralles

TIGRE DE SUMATRA Panthera tigris sumatrae

F T X A T È C N C A

CLASSIFICACiÓClasse: MAMíFERSOrdre: CARNíVORSFamília: FÈLIDSGènere: PantheraEspècie: tigrisSubespècie: sumatrae

Alimentació: carnívoraVida social: solitària

ECOLOGIADistribució: el tigre de Sumatra ésuna subespècie endèmica de l'illade Sumatra (Indonèsia).

DADES BIOLÒGIQUESPes: 80 - 150 kgLlargària: 150 - 250 cmGestació: 102 - 110 diesNombre de cries: 1- 4Pes en néixer: 750 - 1.100 gLongevitat més de 25 anys encaptivitatReproducció: vivípara

HÀBITATNo viu mai en llocs oberts, ja quenecessita una bona coberturavegetal per poder aproximar-se ales seves víctimes sense serdetectat fins al darrer moment.Ocupa manglars, regions panta-noses ben arbrades, selvesseques i selves humides.

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE

AI principi del segle passat,aquest tigre era tan nombrósque les víctimes mortals de lesseves incursions en els poblatseren molt freqüents. Fins a la fide la 11Guerra Mundial encaraera comú i considerat oficial-ment una plaga. Fins a l'any1974, es calcula que a Sumatraes mataven uns 100 exemplarsde tigre l'any, malgrat que elGovern d'Indonèsia el va prote-gir a partir de 1972.Però actualment la desforesta-ció, el conreu de grans .zonesabans verges i la caça furtiva elfan perillar seriosament i es creuque a Sumatra només hi quedenuns 400 animals; d'altra banda,hi ha censats 210 exemplarscaptius en zoos de tot el món,entre els quals el de Barcelona,que col-labora amb l'EEP(programa Europeu de Cria) d'a-questa subespècie.Segons les llistes vermelles de laUnió Internacional per a laConservació de la Natura(UICNl, preparades per laComissió de la Supervivènciad'Espècies, la situació del tigre(Panthera tigris) és la d'espècieAMENAÇADA.

CATEGORIES DE LES LLISTESVERMELLES DE LA UICN

ExtintaExtinta en estat silvestreCríticament amenaçada

AmenaçadaVulnerableRisc menor

Dades insuficientsNo avaluada

ADOPTANTSPARTICULARS

ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMI LLA1 ORANGUTAN

MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÉS1 PANTERA NEGRA

COLLA DEL DRAC DEL POBLENOU1 IGUANA RINOCERONT

GEMMA SÁNCHEZ EDO1 GOSSET DE LES PRADERIES

EMMA CANALS1 JAGUAR

PREMATURAAssocíacío Catalana per a Nenes í

Nens Premtaurs1 CANGUR

MARIO CLOBER1 LLEONA

GERARD I HANS FREIXAS1 GOSSET DE LES PRADERIES

JOSÉ LUIS GALlPIENSO1 MANDRil

ec.overd

JAGUAR

EMPRESES I ENTITATS COL.LABOR~DORES

PINGüí

LA BAGUETINA4i"ii""®

FLonUET DE NEU

PUBLISERVEIServeis de Publicitat Exterior

PANTERADE LES NEUS

Fundació s.~Territori i Paisatge

CAIXA CATALUNYA tOt

LLÚDRIA

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

~.---...•• u.o .... EIA

CAPIBARA

BASI, S.A.

COCODRILDEl NIL

j\igües de Barcelona

FLAMENCS DE CUBA IXILE

.~ FUJIFILM

LLEÓ D'ANGOLA

MUNI

~CALlER

LABORATORIOS

PORC IBÈRIC

GUEPARD

AGFA •.

GUARÀ

INDUSTRIAS TITAN, S.A.

TIGREDE SUMATRA

TORTUGA GEGANT DELES SEYCHElLES

SONY

XIMPANZÉ

PERQUÈENFLOQUET NO

TÉ DESCENDENTSALBI¿POR QUÉ • í?,O TIENE

DESCENDIDITES • B, O S?

WHY DOESN'T " f L \1'.1:..HAVE ANY Jj I O DESCENDENTS?

-+ El .ol ,t, "I ."r. U' ... < I",., '" t' '~"~"'A.i>

¡ ~¡h''''o ...... "" "d "" • .l"." J• ., .c,., , ... ,-'-,,,I. ~....I ,n'.~,I J , 'Iu, y~' te ,blb .1\,,,.. ,.1 "U~l''' <, ".',. ,,,'(U,, ol.. ti., .1 1~1, <;,.[ 1"'" , "

""" n "'10"01 '~n.n, n ,I~lo,j • I. j' hAl "".o''1'" <-I f.U >1:;"'" .11:" <> d~I1.=¡~ ...

L.. r~I", .'H, '" l. pdl d,I~., ,,,,.1. 1 .t..h""",,,c.> ~I ,uu¡, .. d.c .< •• 0"'11" '<ol,", ~:..::..:...-. ':'':.,. ..~~,-.~''::..

, • ~.J ~, .._ ............. ..

~

•• - -+., ..'«."..,'b ... ,." .... '., .• '"" ....-- - '1'°10",,«,1°' """,dU,

_ - -fi I .. "<l.",, .. <n q'"'''''''' Y.' ,.,,1<>p' "J".,~t "'[lI. ~ 'l''~ 'ol .1<1h, \I .1 ", ~"

~ =t,1"' I .lb" ...,.e -, ",.,'l,,· ~ pln,. ..".·", p-t I. ,....,...de ",d.,,,,, ... I", ,ol 1,,1'0 'l''' li .".n I. l' ~" ~,,-I.,,, J. I. ¡"li, el, ,H, \'I" .. ,~ •• I •• oJ. ~

I¡",\ ," ,I. -.,¡., " ,. ,,, •• ~I,,.I..-, C"A<H"~"'l""

\'1"'0,\, ~.' .... l'' b.b,¡ I.' 'l'''~ U;¡' l''' ~e-,,' "" ,~"'" tl ,.1 I,.\, l' en'", {." 'lU~1.1\"" .. ", •• f"" I""n~.'..h , • ..1. '20000",<l,..,.,! ... d,. ma], ..¡,~.,,~>r,p<>_<' h"

",.,,. ~ ,,, ... 'e, l" ,.t hil. j>Cl~ •

•",(,L" ,el "I. ",~II

-f"f .'... L' _ ~ ....-~A':'.~':. ~';~':' ......";' ;'::.: ..... :::: .,.._................ ~ ,O'... , ,..,., " •• ,.~

.: "'":<z.: :'" :~'"''';, .. '~', ' :., .> .-,t, - ,.- ..

l'cll,I.''Cf''-'('''''CPell .... ". , .1, .«",\..1. ~I~ Ivu, hi.",\u ..... hh ,¡' ...c.J,. 'u"', n, """."" , ..p"L d,.].ull.(,,,,j~ ,J

fI,.n", ..",."'I" .. 'r"."I-'"I,I .. 'H.,¡' ..." • '-1",¡ "" <I" .... ,,, l"p~l"c'''.'' mal d.. I. 'C''''~' ci,,!'r"lonl.n ,,,,,I ,-1 .. J" <¡".""" JI,' <lrb "~,~,,'1"" '-" j,. l ,,11~l < .. ,.~JI

flc'c"'" 'IJ~<>' ""U ,C<r~""

...,.::.::::. '.. ~':,-".~~,.. , ,,~ .."..~ ,., '" " ........~,,~ , ......

~.' .~" .. , ,"...... , ...... r ..... _", '''''

'::-..~';.:: -:-'~M-:;;':':""'::"""',,:"" ~~

,~..,\ , ~'''''''"c.~.· """'~ . , ,_..... ...~,~ ... " " " , < ... ~.<> ~.~.,., ...... . ,.-~,.~ "".~; ~.,,.'> > , , .. ' o... " '''' ~,,~ ..... , " ..... -"" • ¡, ".'''' ." .. ,., .~ ~ ~,.. ,..~'-'''' ,..

7

liLameva feina no és treure 'Is de /a natura o,educar-los, rúnic que vul/és interpretar /a seva vida i emendre'ts. Esper això que m'hi vaigacostar amb empatia i respecte, esperant d'el/s només pau i caliu.

EI/s em van acceptar amb una immensa generositat d'esperit."Aquestes parau/es de George Schal/er resumeixen l'''Espai Gori/·/es':un l/oc on hem pretès, amb modèstia, recol/ir tot el coneixement quetenim els humans sobre aquestes fantàstiques criatures, tan properes

a nosaltres en intel.ligència i sentiments.

els projectes de conservacro ex situ: els zoos rom a reservesd'entmals: bancs genètlc.s l agents d' educacró social

els programes de c-onservació In situ! paTcs nacionals,saniuarts i reserves

els projecles de reintroducció al seu hàbítat natural

lOS P"'J~t;"t'h de (Of'lS(:(\~tÒ1\ CA S.tol os eccs ('fiMO f«il!'l"t8í ot 91' m¡1f"!> b\1f;((1S.tt"·,~tlr-C$)'~·e1del!dl.lVKlor$OO¡1I

,COMUNICACION

COMMUNICATIONElf gor¡J.lo. igual que les~Ile$. cultuen d.J.ve~mitO<ln pcer comunICaT-le'

A tuvb de l·oU.cle, p. que els mude. uc:retV3iuna feromonesqu.n ~lianeu.it.at.t.

Mil:janç.dlellkle i el conlAclt: {"¡sic.pu~Iu relllCl0n& entre fndrndus.

La c:.q.tnunlUCIÓ vau ..l t,. pere, el s~ma méautilh.ul. Tenen. lot un COdl de nu.udes I pOItUn!ftorpor'" que ruulte.R mQlt exprt:\II.IW$t'nl.fft.c:oml1'DlLu.

Finalment. tenen un (od, de wxalJtuclonj: moltdw"t't&.amb '2'2 t1pVf d,Ce.rN"•• que e.1l .... rel.don.dc..mb dlferenu contexto_ d'hlltncd6 fod.1. est.tad'iln¡n'l. ct~.

u....... 'foI'II'fWIoo~..,....."... p:II1I_

fl_M~ '"_ltM.f~"'_"'~~ntú,-~,._o, ..a..t_hottP·"!ao.-_~ftfe~~""""_""W''''''''iI1 __ ~1'km:.OII'\.......... ,~_~ ... !JniAM,...., ... II!I __ II--.t

......;.::~~~=~~:::o::~~.:---.GriItI.IiW~_.-.yfll __ Io_"""'-'"

~ ........~....,.~~-......¡q¡I~f~tI'~-bt,..~~~

_hIlIa.. _flr.~.-'hr_.4J!I/I' ..o:«Je;d .....~~"ti'IooI:_ ~"" .... m __ 1IMf

f¡.,Jhljoq'''l''I)..-..y~n'1t<col~fIf\~", .... ",,~Ud<fftrt1'il~<liCOfN"d~~"_IV1t.<t\~.k

A la fi del segle XIX es pensava queels qoril-les eren una mena demonstres salvatges àvids de sanghumana, idea representada, d'altrabanda, per la magnífica pel-lículaKing Kong. Res més lluny de la reali-tat, els qoril-les són de caràcterpacífic i tímid, amb una estructurafamiliar perfectament organitzada,el lideratge de la qual depèn més dela personalitat i les aptituds de l'indi-vidu que de la força física.Estructurada en cinc grans apartats,l'exposició està allotjada en un edifi-ci de nova construcció de 200 m2. Encadascun d'aquests mòduls es mos-tra d'una manera gràfica o interacti-va: la primera visió dels qoril-les: elsprimers estudiosos en la natura;Floquet de Neu; què compartim ambells; les diferents espècies deqorilles i com identificar-les; el fun-

I::..H~rtr~llqutll no Ier movrmeru .... Obl,dl>.

Qu ...n Ull ~onlla et mlr~ acota r el eap l!eugeumemI l'"''lt;u la rmncl. (lirrela eo¡n a.5C"n,.~1 fit' r('~pr.{"{(:

i\Juplr-~e o .ogenolla.--S<t' au', el ~onl la elllm~ ahE~ JWnlUJ.UII 11 lI. rCVf'lrILClD qUf" ei> fa .Ii> mUllaHlu['5

1:.. ... pOl somrrure pelò ..ense eftocn~ ..r Ie;,.·denb

,,~.1"'"._ ...y""'''' ..... .,...,''"aO*''".)_...,.:I_~._ .... 9''

;!.~~~::-"''''''''" ~I~""&.<-"J' ....• I .. ~I~ ... "" 1-.. > "".¡...t~l'O"'ç~~,r.

cionament de la societat delsqorilles: les capacitats d'aprenen-tatge; els enemics; els diferents pro-jectes de conservació; i, finalment,què podem fer per evitar-ne la desa-parició.En entrar, observarem un moll decàrrega amb una cria de qoril-laempresonada, al voltant d'imatgesde la bèstia ferotge que eren elsqorilles. Com a contraposició, aldavant trobem com treballaven elsprimers naturalistes, amb una imat-ge de Diane Fossey i els quadernsde camp de Jordi Sabater Pi i Ànge-la Dalmau.Tot seguit, descobrim imatges inèdi-tes de Floquet de Neu i la raó per laqual no ha tingut descendència albi-na. Un joc semblant a les màquinesescurabutxaques ens permetràd'entendre-ho.No sols compartim el 97,7% del'ADN amb els qoril-las, també com-partim moltes altres coses, una deles quals descobrirem que és la ten-dresa. Igual que nosaltres, elsqoril-les s'identifiquen per la cara;cadascun d'ells té uns trets facialsdiferents, però és a través de lesarrugues del nas com es reconeixenels individus.Els qoril-les només viuen a l'Àfrica in'hi ha cinc subespècies diferents.

- -~- - ~.,

. -

eo uu I \ IlI- I OI SI.. .

I¡mai 'iiaifi!ii'" ii"Dlli:"

---"..~.""o{f ~}-+-+ ~

::.::~

o{d+~}-+ ~~

~ ~~-+-+~o-{~j+~} -+-+

~--+-+ ~ fJ~ +

~~

FLOQ,UETDE NEU

Podrem aprendre on viuen i lescaracterístiques de cadascuna. Endestaquen dues: els qoril-les decosta, com Floquet de Neu, i els demuntanya, famosos entre d'altresmotius per la pel-licula Gorilas en laniebla.L'apartat següent és segurament elque s'endinsa més en la societatdels qorilles: com viuen, la dieta, lescries, la jerarquia, l'estructura i elcomportament. Una reproducció amida real d'un tros de selva equato-rial ens ajudarà a entendre-ho unamica millor. Mitjançant un programainformàtic escoltarem 22 sonscomunicatius.Podem dir que ara ja tenim una pin-zellada de com són els qorilles. EImòdul següent ens sorprendrà pelque és més desconegut delsqorilles. la capacitat d'aprendre.L'any 1972, la psicòloga FrancinePatterson va posar en marxa el pro-jecte Koko, on es demostra aquestacapacitat i com poden arribar aconèixer el llenguatge dels signesque permet la comunicació entreqoril-les i humans.És difícil saber exactament quantsqoril-les queden en llibertat al món,però sí sabem que l'acció de l'homeamb guerres, tala abusiva d'arbres,cacera i, darrerament, el virus de

r . - ....~~:'..~:-'fi ',-~v;~;_. EI nostre zoo~¡l ." ~ "~~k~~Jt4;,;r~5,,~~!.!!.. < "

l'èbola n'estan minvant la població,fins a fer arribar alguna de lessubespècies al risc de desapariciótotal.Tot seguit es detallen els projectesde conservació, que es divideixensegons el lloc on es portin a terme:in situ, desenvolupats en santuaris,reserves o parcs nacionals; i ex situ,on els zoològics exercim el paperdeterminant com a reserva d'ani-mals i bancs genètics. Això lligaamb el penúltim apartat de l'exposi-ció, on s'expliquen els diferents pro-jectes de reintroducció actualmenten marxa.Finalment, una llista d'accions decaràcter particular, empresarial,associatiu o governamental mostraquè es pot fer per salvar-los d'unadesaparició a la qual estan abocats,si entre tots no ens conscienciem dela pèrdua que pot significar per a lahumanitat que deixi d'haver-hiqoril-les al nostre planeta.Abans de sortir, es pot enviar uncorreu electrònic amb una fotogra-fia feta allí mateix com a record d'unviatge apassionant al cor de laselva.

Carme MatéMiquel Sanllehy

'8 100

Tal com us anunciàvem en el númeroanterior de la revista, ja s'han acabatles obres de construcció de la novaentrada al Zoo que dóna directamental parc de la Ciutadella.L'altra entrada, la que dóna al carrerWellington, ja es va refer l'any passatamb molt bona acollida per part delsvisitants. Per tant, seguint els matei-xos criteris d'eficiència i estètica,s'ha fet aquesta nova instal·lació quemillora i modernitza els accessos alZoo.Les antigues portes, que amb eltemps havien quedat velles, petites ipoc útils, se situaven a la zona delfons del parc, al costat del Parlament,en una zona mig amagada i lluny delcarrer. Les noves s'han situat mésproperes a l'entrada del parc i resul-ten més còmodes i, sobretot, moltmés boniques. Concretament, s'hanobert a la plaça de l'escultura eqües-tre del general Prim on, curiosament,fa anys ja hi havia hagut una antigaentrada al Zoo. L'encàrrec va recaureen l'empresa Connecta, especialistaen comunicació i imatge, que ja enshavia dissenyat les del carrerWellington.Una de les grans virtuts d'aquestanova entrada, a part de la comoditat il'estètica, és la transparència que

s'ha aconseguit entre l'espai interiordel Zoo i els jardins exteriors de laCiutadella. Aquesta va ser una priori-tat a l'hora de dissenyar el projecte,ja que històricament, el Zoo sempres'ha aïllat de la Ciutadella i ara esvolien connectar visualment els dosespais. Malauradament, les tanquesque separen un jardí i l'altre són unabarrera física i visual important, laqual cosa, si bé és inevitable -ja queels animals necessiten intimitat-, faque en alguns trams es deformi eldisseny original del jardí, que mante-nia unes alineacions d'arbres moltinteressants.Aquestes noves entrades tenen unavoluntat explícita de fer més transpa-rent aquesta comunicació entre elsjardins i representa una oberturavisual important del Zoo cap a la ciu-tat.Una d'aquestes barreres visuals eraun petit teatre a l'aire lliure que lIin-dava amb la Ciutadella, on fa unsanys es feien exhibicions d'animals iactuacions diverses, i que ara s'haenderrocat per poder aixecar la novaentrada. De fet, gràcies a aquestaobertura, ara es pot apreciar un delscamins vegetals més bonics i espec-taculars del Zoo: la doble filera deplàtans que s'inicia a la Dama del

paraigua, dins del Zoo, i que continuafins a la Ciutadella travessant lestaquilles i enllaçant amb el passeigdels Tilíers, primerament, i amb elpasseig de Sant Joan, al fons.Aquests impressionants arbres, quefan més de 25 metres d'alçada, esconverteixen en els protagonistesabsoluts i creen un passadís majes-tuós a l'entrada del Zoo.Però aquestes noves taquilles no solshan significat una dignificació impor-tant des del punt de vista estètic, sinóque representen una millora evidenten el servei que oferim als nostresvisitants, ja que hem aprofitat l'opor-tunitat per canviar el sistema detaquillatge amb la incorporació denous sistemes informàtics i hemampliat el nombre de taquilleres queatenen, amb eficiència, la granafluència de públic que es produeixsobretot els dies de festa.També s'està estudiant millorar l'ac-cés per als socis de Zoo Club, elsquals properament podran entrarsense fer cues, i la conveniència depossibilitar la venda d'entrades a tra-vés de nous punts de venda a la ciu-tat.Us recomanem que vingueu a veu-te'ns i entreu per aquestes novestaquilles. Quedareu bocabadats!

a ci t ,----..

un espai neti de convivència

-- - -

,. -;'

-,-

-- ,

~e -' '-< _- -......."".-- - -- ~~

t· "--_ __-- -~~ \-.::-~-- -s-

\

. \~ -

Adam; Eva (A/berto Durero)

Símbol mateix de la força de la natura primordial, sempreen contacte amb el sòl que dóna la fertilitat, té la possibili-tat de rejovenir, donar nova vida, és per tant la representa-ció de la força renovadora de la natura que ressorgeiximparable després de la mort en un cicle que mai no s'atu-ra. És el cicle continu que no té principi ni fi, la unitat delsextrems, la representació del mític "Uroborus", la serp quees mossega la cua en un cercle sense inici ni final, querepresenta l'autosuficiència de la natura, la regeneraciócontinuada que ho abasta tot, la seva unitat primordial.Potser, segons definició del pensador medieval Nicolau deCusa , "la mateixa idea de Déu".És en la nostra cultura occidental, fruit de les idees i delssímbols judeocristians, quan la balança de l'ambivalèncias'ha inclinat definitivament cap a la part negativa quant alsimbolisme al voltant de les serps. Ella va ser la culpablede totes les desgràcies d'Adam i Eva, expulsats del para-dís per menjar els fruits prohibits de l'arbre del bé i del mal;ella va induir a la temptació i va ser maleïda per Déu:"T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la tevavida. Jo poso hostilitat entre tu i la dona, entre el teu llinat-ge i el seu: ell ferirà el teu cap quan tu fereixis el seu taló"( Gènesi 3:14-15). Des d'aquest moment les serps van pas-sar a representar per a la tradició judeocristiana el diablei el pecat. Aquesta mateixa idea, repetidament incrustadaen el subconscient col-lectiu, marca encara l'actitud demolta gent envers aquests animals: l'horror i el fàstic quedesperten en multitud de persones sembla un sentimentirrefrenable, tan irrefrenable com el sentiment gairebémorbós que freqüentment s'observa en els visitants de lesexposicions de serps, que amb una barreja de terror i fas-

Estàtua d'Asc/ep; a Roma

cinació acudeixen a veure de prop aquests, per a ells,espantosos animals. No serà, potser, que encara repro-duïm així l'eterna ambivalència de la simbologia de laserp? Terror i fascinació. Una altra vegada els contraris escomplementen.Les serps fan generalment una vida molt oculta, la sevafacilitat per aparèixer i desaparèixer, per passar desaper-cebudes tot i estar molt a prop nostre, dificulta l'observa-ció del seu comportament i els seus hàbits biològics, iaquest desconeixement ha permès i facilitat que el miste-ri, el mite i les llegendes entorn dels ofidis s'obrissin pasdes de la nit dels temps fins als nostres dies. Però quinssón els aspectes reals de la vida de les serps que haninfluït en aquests mites ancestrals? .

LA RENOVACiÓ CONTíNUALes serps són els únics vertebrats que tenen la facultat demudar totalment la pell. Aquesta se'ls enfosqueix periòdi-cament, els ulls se'ls tornen opacs i l'animal deixa de men-jar durant un període de temps. Aquest aparent envelli-ment és seguit per la renovació absoluta que representadesprendre's de la pell vella i l'aparició d'una de nova, mésbrillant. Aquesta facultat ha conferit a aquests animals unmàgic poder de renovació, la font de l'eterna joventut, l'és-ser que venç la decrepitud de la vellesa per començar unanova vida plena de força i vitalitat. No és estrany, doncs,que aquest infinit poder de creació contínua fos lligat almateix concepte de Déu; en les civilitzacions precolombi-nes, Quetzacóalt, la serp emplumada, va ser adorada coma exemple de Déu creador. A l'antic Egipte apareix en múl-tiples formes contraposades: Atum, el més antic Déu cre-

ador del món és representat com una serp que embolica iprotegeix la barca solar d'Osiris. També en aquest anticimperi va ser símbol del poder, de la reialesa i de la savie-sa, i el déu vivent que va ser el faraó duia una diadema enforma de cobra, que al mateix temps recordava als súbditsla prohibició de mirar el faraó de front sota pena de mort.

LA SERP I LA FERTILITAT FEMENINA I MASCULINAEI comportament reproductor de les serps va fascinar alsantics, que van convertir la serp en un poderós símbol desexualitat. La seva gran capacitat de propagació -la serpés molt prolífica- i adaptació -unes espècies es repro-dueixen per ous i d'altres pareixen les cries-, juntamentamb la manca d'extremitats que els permeten estar sem-pre en contacte amb la terra, símbol per excel-lència de lafertilitat, i per tant profundament vinculades a aquesta,expliquen perquè les serps acompanyen les deesses agrà-ries Cibeles, Rea i Dèmeter, el carro de la qual és tirat peruna colla de serps. Algunes serps ponen els ous en caus iforats fets per altres animals, d'on sorgiran com per artd'encantament una multitud de petites cries. EI cau i elsseus forats simbolitzen la gran vagina fèrtil de la deessa dela fecunditat.En l'ambient judeocristià la gran capacitat reproductora dela serp va ser associada al pecat de luxúria i en els gravatsantics les mateixes serps turmenten a l'infern els pecadorsque van dominar en vida.En moltes ocasions simbolitza allò que és masculí, perassociació a les formes fàliques; enroscada en un ou sim-bolitzava les passions que mouen l'home i la dona: l'erotis-me i la satisfacció sexual.

Vipera aspisEn els mites de moltes cultures hi ha la idea que l'origendel món organitzat neix d'un ou còsmic fecundat per unaenorme serp que l'abraça i copula amb ell .

LA SERP I LA SAVIESALa serp no té membres, però aquesta característicaanatòmica en comptes de representar un desavantatge liconfereix un innegable avantatge per poder introduir-seper tots els forats, per aparèixer o desaparèixer de formaimprevista, arribar a llocs ocults vedats per als altres; noés estrany, doncs, que per als antics la serp fos diposità-ria dels coneixements ocults, de la saviesa ancestral queprové dels secrets que té guardats en la més gran pro-funditat la mare terra. Per a la religió hindú, les serps sónels nagues, els dipositaris dels savis mítics i dels secretsdels poders màgics; a l'antic Egipte també es representa-va el costat ocult i fosc de la ultratomba per mitjà de lagran serp Apofis, déu destructor, en eterna lluita contraRa.Dipositàries dels secrets ocults de la terra i del seu granpoder de renovació, passen a ser símbol de curació perals antics grecs. La imatge de dos ofidis entrellaçats icargolats en un bastó, significant l'harmonia d'allò que ésoposat, la complementarietat dels conceptes oposats, dela curació i de l'emmetzinament, de la salut i la malaltia,passa a ser el caduceu o símbol de la medicina, varad'Hermes i bastó d'Asclepi o Esculapi, déu de laMedicina. Aquest concepte ha perdurat fins als nostresdies com a emblema universal de la farmacologia. EI culteal déu de la medicina estava associat a la serp i, en par-ticular, a una serp no verinosa encara avui anomenada

Bothrops schlegelii

colobra d'Esculapi E/aphe /ongissima. AI seu temps, els met-ges grecs interpretaven les malalties en funció dels somnisamb serps que tenien els seus pacients. I encara avui, en lapsicologia moderna, la serp és considerada un símbol pri-mari universal, segons Cari Gustav Jung (1946): "La serp ésun vertebrat que encarna la psique inferior, el psiquismefosc, allò que és rar, incomprensible, misteriós." La imatgede la serp penetra fàcilment en la ment conscient a travésdels somnis i les fantasies, i és posseïdora d'un poder màgici simbòlic poderós molt per sobre de l'autèntica realitat delrèptil. És coneguda la importància que les modernes tècni-ques psicoanalítiques concedeixen a la interpretació delssomnis, en els quals les serps solen ser una de les principalspeces del complex llenguatge oniricosimbòlic.

LA SERP COM A BENEFACTORALes serps són unes grans exterminadores de rosegadors,els quals han constituït des de l'antiguitat una de la plaguesmés grans que ha suportat la humanitat; les societats primi-tives agràries han tingut en els ratolins i les rates uns com-petidors directes per uns recursos molt sovint escassos.Grans períodes de fam i malalties han assotat la humanitatcoincidint amb períodes de gran proliferació de la poblacióde rosegadors. No és estrany, per tant, que les serps fossinen moltes societats animals sagrats, dignes de protecció iveneració, elevats en ocasions a la categoria de divinitatprotectora. És cert, també, que les serps posseïdores d'unterrible verí poden matar, però potser aquests morts sónconsiderats com el peatge que cal pagar per evitar malsmolt més grans.Les cobres són considerades sagrades en algunes regionsde l'índia i si una d'elles entra a casa d'un camperol, aquestno emprarà mai la violència per expulsar-la i es considerarà

Tutankamon

afortunat que hagi escollit la casa seva com a lloc de repòsen comptes de mossegar-lo.Segons la llegenda, Buda es va adormir al sol i una cobra,per protegir-lo, es va col-locar al costat seu amb el capestès per fer-li ombra. Quan es va despertar, aqraït, Buda liva atorgar el seu dibuix característic en forma d'ocell per-què atemorís les aus de presa.A Borneo i Sumatra es pensa que els escurçons arborícolesporten sort i a la gent li agrada de tenir-los prop de casa. I aPenang (Malàisia) hi ha el famós temple de la Serp, en elqual les serps verinoses Trimeresurus wag/eri vagaregenlliurement sense que s'hagi produït mai cap accident entreels fidels i els curiosos que visiten l'indret.Els antics grecs i romans tenien en gran consideració lesserps, raó per la qual moltes deesses, principalment les lli-gades a la natura, les tenien com a atribut, principalment lacolobra d'Esculapi E/aphe /ongissima i altres espècies prò-ximes com E/aphe situ/a, i E/aphe quatuor/inata. Els agrada-va la seva companyia dins les cases i granges, on aprecia-ven enormement el seu gran poder desratitzador. També lestransportaven amb ells quan colonitzaven noves terres iconstruïen termes, temples i assentaments. Això explicaria,segons alguns herpetòlegs, la curiosa distribució geogràfi-ca d'algunes serps com ara la colobra d'Esculapi a França,Alemanya, Suïssa i Espanya, que coincideix en moltes oca-sions amb els antics assentaments romans. Encara avui dia,en diversos pobles de la Itàlia Central i Grècia, queden fes-tes populars, processons i ritus en els quals són protagonis-tes les serps, potser com a reminiscència de l'antiga vene-ració processada a aquests rèptils pels seus ancestres.

Manuel ArestéConservador del Ietten

Curiositats sobre les serps- Sembla que els fenicis i els cartaginesos empravengerros de fang plens de serps verinoses per llançar-lossobre les naus enemigues durant les batalles navalsper sembrar el terror.

- A l'antic Egipte, el suïcidi mitjançant enverinamentper mossegada de cobra era considerat una mortindolora, reservada a les classes dominants; es creuque aquest va ser el mètode escollit per Cleopatra perposar fi als seus dies.

- Una creença, àmpliament estesa per moltes regionsdel món des de l'antiguitat, és que les serps tenencapacitat per mamar i un irrefrenable gust per la llet;per això serien capaces de mamar dels pits d'unamare mentre dorm, mentre ofereixen la cua al lactantperquè no la desperti amb els seus sanglots. EI mateixpot ocórrer a les vaques, cabres, ovelles i altres ani-mals domèstics.

- Durant l'edat mitjana es creia que les dents fòssils decerts taurons corresponien a llengües de serp petrifi-cades. Aquestes llengües o glossopètries eren moltapreciades perquè se les suposava capaces de detec-tar la presència de verí en els aliments i beuratges.

- En moltes regions abunden les històries sobre serpsgegantesques, o bé de serps peludes, amb crestes oorelles. Podrien ser interpretacions errònies de la visióde serps en procés de muda, durant la qual se'ls podenenganxar al cos partícules de sòl que poden semblarpèls. Com que la muda comença pel cap, la pell vellapot quedar retinguda temporalment a la zona davante-ra i fer la falsa impressió de l'existència de cresta oorelles. D'altra banda, quan la serp es desprèn de lapell, aquesta no és de la mateixa grandària que la serpsinó molt més gran, perquè està estesa.

- Quan algú mata una cobra a la regió de Madràs(índia) només quedarà lliure de culpa si incinera elcadàver i li vessa llet per sobre.

- La por a les serps no és innata en els éssers humans,com ho demostra la facilitat amb què els nens méspetits hi juguen sense por; el que sembla innat és lapropensió a agafar por a les serps amb facilitat i ràpi-dament a partir dels cinc anys.

- AI voltant de 20.000 persones moren cada anyal mónper mossegades de serps verinoses, la majoria d'ellesen països amb una estructura sanitària deficient.

@]L- ___

EI nostres animals

Ahelles~Vespes i BorinotsLocalitzades dins el recinte del Zoo de Barcelona en

el decurs dels anys 2002 i 2003És de tots conegut que el Zoo de Barcelona exhibeix la seva població d'animals entre jardins,

pavellons, estanyols i lnstel-íscion« naturalitzades. Aquest complex harmoniós afavoreix lapresència d'una fauna salvatge, típica dels grans jardins de la ciutat i que, en aquest cas, es veupotenciada pel volum i la varietat de la nostra col·lecció zoològica i l'abundor d'aliments que hi

ha al seu abast.

questes circumstàn-cies fan que tant pelque fa als vertebratscom als invertebrats,siguin moltes les for-

mes animals que contribueixen adonar vida i enriquir la biodiversitaturbana de Barcelona des del nostreentranyable Zoo. Aquests éssersvius que podem veure de forma fixao temporal fan una vida totalment

independent al bell mig dels nostresanimals, visitants, empleats, etcète-ra. Són mamífers assilvestrats comels gats o totalment salvatges comels ratpenats, que conviuen ambaus com les gavines, les merles, elscoloms i altres espècies d'ocellssedentaris o migradors que ens visi-ten al llarg de l'any. També hi haaltres formes més críptiques alsnostres ulls, com certs rèptils i arnfi-

bis entre els quals cal destacar eldragó, la sargantana o la petita gra-nota anomenada reineta. Tots ellssón, per al visitant o l'empleatcuriós, una ràpida espurna de vidaincontrolada, però no per aixòmenys interessant i valuosa.Però si és relativament freqüentveure aquestes formes vertebradesentre nosaltres dins del Zoo, encanvi ens passen molt més desa per-

cebuts centenars d'animalons quetambé s'aprofiten d'aquest artifi-ciós, però a la vegada sorprenent,biòtop urbà constituït pel Zoo i el seuentorn. Aquests éssers més enigmà-tics són els invertebrats, com elscargols que s'enfilen per les fullesverdes, els cucs de terra que a lesmatinades humides surten per ras-trejar la superfície, sortosamentencara no asfaltada, o les vespes iabelles que brunzeixen al voltantnostre i ens causen una barrejad'ensurt i melangia d'altres instantsmés bucòlics. És precisament d'a-quests darrers invertebrats de quius parlarem avui.Els himenòpters pertanyen al grangrup dels insectes, que juntamentamb les formigues formen part deles formes més familiars i conegu-des que conviuen entre nosaltresdes de temps immemorials. És justa-ment entre els himenòpters on tro-bem espècies de les quals l'homen'ha tret profit des de ja fa moltsanys. La mel, les ceres, la gelea reiali els pròpolis han estat productesproduïts per alguns d'aquests insec-tes i que nosaltres hem potenciat iconsumit des de la prehistòria. Peròno tot han estat, i mai més ben dit,flors i violes les relacions entrenosaltres i aquests insectes brunzi-dors. Qui de nosaltres no ha corre-gut pel camp en notar el seu volamenaçador ben a prop, gesticulantper allunyar-lo i tement sentir laseva la fiblada a la pell?Bé, doncs, deixant de costat elsamors i desamors que ens inspirenles abelles, les vespes i els borinots,parlarem de les espècies que hempogut detectar al llarg dels anys2002 i 2003 dins el recinte del Zoo.En primer lloc es va detectar lapresència d'un exemplar d'abellafustera Xylocopa violacea, abella degran talla de la família Apidae i de lasubfamília Xylocopinae amb el cosde color negre i reflexos tornasso-lats violetes , les ales també sónd'un bonic to violeta fosc. Aquestaespècie es va detectar a la primave-ra, sobre el terrat de l'edifici del'Aquarama, i possiblement venia deles poblacions de canyes existents

filEI nostres animals

als erms de les vies de la properaestació de França, de la qual nomésens separen els pocs metres d'am-plada del passeig de Circum-vallació. És sabut que aquesta abe-lla acostuma a fer el niu dins lescanyes o les fustes podrides.En segon lloc, i també a la primave-ra, es van poder determinar dife-rents exemplars d'abelles cotonai-res Anthydium florentinum, petitesabelles de la família Megaquilidae,que havien fet el niu dins d'una peti-ta escletxa de la paret de l'edifici del'Aquararna. en el qual cinc o sisindividus entraven i sortien quasiconstantment. Aquestes cavitatsacostumen a estar folrades ambfragments vegetals

La tercera especie citada dins elZoo a l'estiu de l'any 2002 va ser lavespa de galet Scolia flavifrons. Estracta de una vespa de la famíliaScolidae i es l'himenòpter més granque podem trobar a Catalunya.Aquesta espècie es va detectar,amb bastants individus, dalt de lacapçada d'un arbre situat al bell migde la instal·lació deis qoril-les. unexemplar de Cirniana simplex, arbreúnic d'aquesta espècie dins del Zooi poc freqüent en els jardins de laciutat. La presència d'aquest escò-lid en aquest arbre pot obeir al fetque els adults s'alimenten de sucsvegetals i que els de l'arbre en qües-tió fossin especialment atractius pera ells. En totes les observacions els

f4D1EI nostres animalsexemplars es posaven damunt deles fulles i gairebé mai al tronc. EI fetés que la seva presència al voltantd'aquest arbre va durar poques set-manes.Possiblement, l'espècie més cone-guda -i sovint confosa amb les ves-pes- va ser l'observada en quart llocdins el Zoo. Es tracta d'una dotzenad'exemplars de tàvec Palistes ga//i-cus, L. de la família Polistidse, que alfinal de l'estiu estaven construint elniu típic, amb les cel-les hexagonalsde pasta grisenca semblant al car-tró, al sostre d'un envelat que es faservir per a festes i sopars nocturnsprop dels jardins de la Dama delParaigua.Ja va ser en ple mes d'octubre quan,en una escletxa del roquissar de lainstallació anomenada de la faunaibèrica, es va localitzar una grancolònia de vespes alemanyes del'espècie Vespu/a germanica de lafamília Vespidae. Suposem que erauna colònia composta per centenarsd'individus que, aprofitant la feblesadel terreny entre dues grans pedres,havien excavat una profunda galeriaal costat mateix del camí per ontransita el públic. És l'únic lloc ons'han vist aquestes vespes dins delZoo.En ple mes de desembre, dins la ins-tallació dels tamàndues, que sónuna mena d'ósses formiguers arborí-coles, es va descobrir una colòniad'abelles de la mel, Apis me/Mica,de la família Apidae. Es dóna la cir-cumstància que pocs dies abans, enaquell mateix lloc, s'havia reparatamb resina de polièster un dels niusdels tamàndues, i és possible queaquestes abelles, atretes per la fortaolor de la resina, intentessin fer unniu per passar-hi l'hivern. Fins no fagaires anys, dins el parc de laCiutadella, tant al Museu deZoologia con al mateix Zoo deBarcelona, existien uns quants rus-cos d'abelles productores de melexposats al públic. Podia tractar-se,doncs, de les restes d'un eixam errà-tic dels que ens visiten cada any.Finalment, es va observar una sete-

na espècie d'himenòpter a la fi defebrer d'aquest any 2003. Era una

femella de borinot de cua blanca,Bambus terrestris, de la famíliaApidae. EI sexe es reconeix per lagrandària, ja que els mascles sónbastant més petits que les femellesque passen l'hivern per continuar laperpetuació de l'espècie a la prope-ra primavera. Aquest exemplar vaser localitzat en un parterre d'heu-res que hi ha al costat de l'edifici dela Direcció del Zoo i en una planta-ció de bambús situada al costat dela instal-lació dels llops, en un diamolt assolellat.Cal dir que si bé les espècies mésconspícues d'himenòpters apocrits

que viuen als jardins del Zoo hanestat citades en aquesta nota, desegur que altres formes han passatdesapercebudes als nostres ulls icaldria un estudi més especialitzatper arribar a un inventari exhaustiud'aquest grup d'insectes dins elsjardins del Zoo. Però, si més no, valla pena aclarir que durant el tempsque comprèn el present treball, elsserveis mèdics del Zoo no han hagutd'atendre, sortosament, cap cas depicada de vespa, abella o borinotd'entre els milers de visitants quehem tingut.

Salvador Filella

Comer, beber,divertirseen el zoo...!Rf1J@[fDg@Up @@[J[J[f@p@)DW@[fl1D[fD~@@O [¿@@ooo

Oferta gastronómicadurante su visita al zoo

HUSA~RESTAURACI6N ~

fast food terrariBocadillos [ríos y calientes / Entrepans freds i calents

burger sabanaDiversos tipos de hamburguesas / Diversos tipus d'hamburguesesNuggets de Pollo / Nuggets de PollastreSticks de Mozzarella / Sticks de MozzarellaPaellas / Paelles

grill les aguiles"Escalivades", "Esqueixades"/ Escalivades, EsqueixadesCames a la Brasa / Carns a la BrasaGambas a la Brasa / Gambes a la Brasa

restaurant pizzeria iI casoneEspaguetis, Raviolis, Pizzas / tspaguetts, Raviolis, PizzesEscalopines allimón / Esca/opins a la llimonaPaellas / Paelles

HUSA~HOTELES ~ _

• Todas las venta.as de la montaña sm Jo.M(¡tl1a~rechazar el confort de los meteres hoteles. :::-:---

I • ,

Balnearios HU SO• Unas vacacrones donde mimar tu cuerpo,

en los nncones más selectos de España.

1/.," '.-, .<

tJ8STANC1'¿~~BNCANTO

• Un vraje más allá de todo. De su trabajo,

del tráfico, problemas ..