1. La tauleta d’argila

• L’escriptura va néixer a Mesopotàmia (W Àsia, entre el Tigris i l’Eúfrates) en el pas del IV al III mil·lenni aC.

• Escriptura pictogràfica abstracta, cuneïforme.

• Finalitat (teories): registrar ordres; contractes; inventaris; testaments: sentències judicials; mites; himnes; descripcions pedagògiques i història.

•Les obres de pensament i creació literària, van circular de forma oral durant molt de temps (vers o prosa rítmica).

• Suport: tauleta d’argila. Planxa rectangular amb cantonades de formes geomètriques variades en funció de la informació que contenia; tamany entre 40 i 1 cm. Anvers i revers.

• Primers utilitzar-la, monjos als temples. Després, els escribas al servei sobirans.

• E-DU-BA (sumeri) i BIT-TUPPI (acadi): casa de les tauletes o escola.

1.1 Tauletes cuneïformes

Tauleta d’escriptura cueïforme i punxó. Tauleta amb caràcters cuneïformes. Arxiu reial palauG.Ebla. Mitjan III mil.lenni.Tell Merdik, Síria.Alep, Museo Arqueològic.

Mapa de Mesopotàmia

2. La biblioteca d’Ebla• La biblioteca més antiga a Ebla, ciutat situada a 80 Km. al sur Alep (Síria). Els eblaites eren

pacífics comerciants i actius i cultes escribes. La ciutat fou destruïda s. XXIII a. C.

• 1975, l’arqueòleg italià Paolo Mathiae, va descobrir dos habitacions al palau amb 17.000 fragments de tauletes, uns 4.000 documents.

– habitació petita: econòmics– habitació gran: textos administratius, legals, històrics, religiosos i lingüístics

• Tauletes (20X20 cm a 20 X40 cm) – Col·locades en prestatgeries de fusta adossades a la paret– 1500 línies, distribuïdes en 30 columnes de 50 línies cada una– Rodones textos econòmics i administratius – Quadrades diferents matèries– Rodones en la part inferior, a ras de terra i quadrades i oblongues als prestatges superiors– Llegenda (matrícula) al llom indicava el seu contingut– Escriptura cuneïforme formada per ideogrames sumeris (signes que representen idees) i fonogrames

eblaites (signes que representa un so)

• 32 diccionaris sumerio- eblaita, ordenats o per la similitud del dibuix o per la del so• Sil·labaris de paraules sumeries amb la pronuncia eblaita, ordenats pel so de la

primera síl·laba.

• Escribas ensenyaven a escriure i interpretar els textos administratius als joves, van reunir instruments formatius (diccionaris...) i més endavant textos literaris usats per còpies i dictats.

• Biblioteca Ebla: funció filològica =Alexandria.

Situació geogràfica de la ciutat d’Ebla

3. La biblioteca de Asurbanipal

• Mitjans XIX, dos arqueòlegs anglesos, van descobrir a la ciutat de Nínive, la biblioteca del rei asiri Asurbanipal (669-627 adC).

• Poema de Gilgamés• 12 tauletes• més antic humanitat• narra aventures rei Gilgamés i el seu

amic Enkidu per matar al gegant Kumbaba

• una de les tauletes anticipa l’episodi de la biblia sobre el diluvi6

• El colofó• Part que es col·loca al final de la tauleta

fent constar el títol

• Obres extenses, al final s’escrivia la primera línia de la tauleta següent i el nombre de tauletes de l’obra (10, 30, 100)

3. 1Curiositats

• Colofó antirobatori: • Qui s’emporti la tauleta que la ira dels Deus, Asur i Ninlil esborri per sempre el seu nom i llavor

de la Terra

• Textos dissuasoris:• La consulta d’una tauleta del rei es feia, des del començament fins al final, davant d’un oficial

real.

• En referència al préstec:• Aquell que temi els deus Anu, Enlil i Ea, tornarà la tauleta a la casa dels seu propietari el mateix

dia

• Aquell temerós d’Anu i Antu tornarà la tauleta a la casa del seu propietari al dia següent

• Per malmetre una tauleta:• Aquell que trenqui aquesta tauleta, o la posi en aigua, o l’esborri fins que no es pugui reconèixer

que Asur, Sin, Shamas, Adad, Istar de Nínive... Els deus i deesses del cel i de la Terra el castiguin amb una maledicció que no pugui trencar-se, terrible i sense pietat mentre visqui, perquè el seu nom i la seva llavor quedin esborrades de la terra i la seva carn sigui “pasto” (menjar) dels gossos.

• Sembla ser que la biblioteca d’Asurbanipal (669-629 adJ) patia el mateix tipus de mal que moltes biblioteques actuals, el robatori de textos

• Els infractors destinataris de les amenaces eren els escribas, sacerdots i professionals.

4. L’imperi hitita

• L’any 1916, un investigador alemany va descobrir que el 2000 aC, a Àsia Menor, la ciutat de Hatussas a 100 Km. de l’actual Ankara, tenia un tuppa parna (arxiu biblioteca). Aquest arqueòleg va descobrir 20.000 tauletes d’argila, on es fa referència a tauletes de fusta berniçades que no s’han conservat.

• Existeix un gran paral·lelisme amb les tauletes mesopotàmiques quan a temàtica , tipus d’escriptura, forma...

• Dues diferències:• 1. Els relats històrics no són cronològics de fets ocorreguts ni lloen (ditirambo) a reis i

generals sinó que descriuen la realitat i l’autor (fictici) és el propi rei que explica en primera persona els fets dels seu regne.

• 2. Els escribes que rebien el nom de TUPPALA, home de les tauletes, signaven els colofons.

• Entre els hitites l’escriba era la persona més important del regne, després del rei, la reina i el príncep hereu.

5.Grecia (1)

• 1600-1200 a.C. similars biblioteques Pròxim Orient– Textos gravats tauletes argila ≠ escriptura sil·làbica – Temes associats a l’administració dels palaus

• Període fosc (s.XIII i IX a.C.)

• Atenes va ser el centre cultural– La Iliada i l’Odisea compostes per la transmissió oral van adoptar forma escrita

dos segles més tard, cap al 550 a.C.– Cap al 500 a. C. Es llegien poemes d’Homer, tenim restes de vasos gracs on

apreix un home llegint un rotlle.

• Hi havia escoles per ensenyar a llegir i escriure no només a Atenes, també en altres ciutats. Les referències parlen només d’homes però amb freqüència les pintures ceràmiques representen dones llegint.

• Model de biblioteques semblant al de l’actualitat, meitat IV a.C.– Fons diferents matèries (manuals de cuina, còpia de les obres d’Homer,

Eurípides, Plató– Obertes a lector de tot tipus– Escriptura alfabètica facilita l’aprenentatge

5.Grecia(2)• Concepte de llibre pels grecs

– Esborrany: ostraka (fragments de ceràmica de rebuig).

– Tauletes amb una capa de cera que permetien escriure i esborrar un text.

– Llibres de papir, fabricats amb talls de la planta que primer es col·locaven uns al costat dels altres en forma vertical i després, s’encolava una segona capa de tires horitzontals. Finalment, la làmina s’introduïa en en premsa i el suc natural de la planta de papir feia que les capes quedessin firmement enganxades. L’amplada era d’entre 16 i 18 cm. I les fulles individuals s’unien entre sí per composar un rotlle llarg, d’uns 3 o 4 metres.

– S’escrivia amb un “cálamo”,una espècie de canya, i tinta.

– El text s’estructurava en columnes paral·leles i s’escrivia de dalt a baix deixant un espai pels marges. Quan es completava una columna, s'enrotllava amb la mà esquerra i es desenrotllava amb la dreta per passar a la següent.

– Tots els rotlles corresponents a una obra voluminosa es guardaven encistelles. Els antics subdividien aquest tipus d’obres en seccions que anomenaven llibres, així per exemple, la Illíada i l’Odisea constende 24 llibres cadascuna. La longitud dels rotlles variava, així el llibre 19 de l’Illíada té 424 línies i el llibre 5 té 909.

5. Grecia(3)

• Difusió del llibre– Inici una còpia que es coneixia a través lectures públiques– Més tard, encarreguen diferents còpies del manuscrit– El propietaris d’escriptoria es feien amb manuscrits que es podien vendre bé i

feien còpies

• Venda de llibres– Sócrates en un discurs pronunciat davant del tribunal que el jutjava el 399, diu

que les obres d’un filòsof de l’època es poden comprar per un dracma en l’orchestra (part de l’àgora) (equivalent al salari d’un dia d’un treballador).

• La Biblioteca d’Alexandria, segle III a.C.

• Precedents importants:– La biblioteca d’Aristòteles de gran tamany i varietat de temes que va necessitar

un sistema d’organització que després posaran en pràctica els Ptolomeos a Alexandria.

– El decret del govern d’Atenes per preservar les versions escrites de les tragedies d’Esquilo, Sófocles i Eurípides. Es va obligar a registrar una vesió autoritzada de cada obra de teatre i els actors de teatre que les representaven no es podien desviar sota pena de sanció. Uns dels Ptolomeos, es va fer a una d’aquelles versions oficilas per a la seva biblioteca.

Webibliografia• http://www.dearqueologia.com/fuentes_mesopotamia.htm• CASSON, Lionel. Las bibliotecas del mundo antiguo. Barcelona: Bellaterra, 2005. 175 p. Bellaterra arqueologia.

ISBN 84-7290-211-0