ROMÀNIA

Conjuntde territorisen quèes parla una Conjuntde territorisen quèes parla una llengua derivada del llatí.

LLENGÜES ROMÀNIQUES ACTUALS

• Català.

• Castellà.

• Francès.

• Occità.• Occità.

• Italià.

• Galaico-portuguès.

• Romanès.

• Retoromànic.

• Sard.

GRUPS DE LLENGÜES ROMÀNIQUES

Romània oriental:• italià, romanès,

retoromànic.

• Mantenen els sons oclusiussordsintervocàlics:

Romània occidental:• català, castellà, occità,

portuguès, francès.• Sonoritzen els sons

oclusius sordsintervocàlics:sordsintervocàlics:

• ROTA> ruota (it.), roata(romanès)

• CAPRA>capra (ita., rom.)

• Formació del plural sense–s:

• HOMO, -INIS>uomini(ita.), oameni (romanès)

intervocàlics:• ROTA>roda (cat, occ.,

port.) rueda (cast.). rode>roue (fr.)

• Formen el plural en –s:• HOMO, -INIS> homes

(cat.), òmes (occ.), hommes (fr.), hombres (cast.), homems (port.)

ROMANITZACIÓ

• Procés d’implantació de la llengua, de la cultura i de l’organització de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l’Imperi romà.

• Procés lent i amb resultats diferents segons • Procés lent i amb resultats diferents segons els territoris.

• L’Imperi romà va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització.

• A partir del s. III l’agent romanitzador va ser el cristianisme.

LLATÍ VULGAR

• El llatí era la llengua dels habitants del LACI (Latium, en llatí), zona en què es trobava Roma.

• Era el nivell col.loquial i familiar del llatí , • Era el nivell col.loquial i familiar del llatí , diferenciat del llatí clàssic, que va esdevenir la llengua escrita, mentre que el llatí vulgar va esdevenir la llengua oral.

• El llatí vulgar era usat pels legionaris, artesans i mercaders.

LA ROMANITZACIÓ A LA TARRACONENSE

• Els romans van desembarcar a Empúries l’any 218 aC i es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica.

• L’administració romana va dividir el territori en províncies: la Tarraconense, la Bètica i la en províncies: la Tarraconense, la Bètica i la Lusitana.

• El llatí de la Bètica fou transmès per les classes altes indígenes romanitzades.

• El llatí de la Tarraconense fou transmès pels colons i veterans.

Image4.gif

DIFERÈNCIES ENTRE EL LLATÍ DE LA

TARRACONENSE I EL LLATÍ DE LA BÈTICA

El llatí de la Tarraconense incorpora El llatí de la Tarraconense incorpora neologismes i presenta característiques innovadores.

El llatí de la Bètica és més culte i conservador.

SUBSTRAT

• Llengua que, en un territori, ha estat substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.d’una conquesta o colonització.

• Influeix en la nova llengua aportant-hi alguns trets lingüístics.

• Les restes que aquests pobles van deixar s’anomenen substrat preromà.

EL SUBSTRAT• Substrat indoeuropeu- Prové de les llengües

dels pobles indoeuropeus que van arribar a la península entre els s. X i V aC.

• Substrat grec- Prové de l’establiment dels grecs a Empúries i a Roses (s. VII aC).grecs a Empúries i a Roses (s. VII aC).

• Substrat fenici- Prové de la fundació de la colònia d’Eivissa per part dels cartaginesos i de l’establiment dels fenicis a Menorca.

• Substrat iberobasc- Prové del desenvolupament de la civilització ibèrica (s. VI i V aC), fins a l’arribada dels romans.

SUBSTRAT INDOEUROPEU

MOTS COMUNS:

• balma, banya, blat, camí,

TOPÒNIMS :

• Besalú, Salardú, Verdú, Queralt, blat, camí,

maduixa, trencar, tancar, llauna...

Verdú, Queralt, Queralb, Sogorb...

SUBSTRAT GREC

TOPÒNIMS:

• Empúries, Roses.

SUBSTRAT FENICI

TOPÒNIMS:• Eivissa, Togomago, Maó...• Eivissa, Togomago, Maó...

SUBSTRAT IBEROBASC

MOTS COMUNS:

• pissarra, esquerre/a, bassa,

TOPÒNIMS:• Isavarre, Aguja,

Gerri, Algerri, esquerre/a, bassa, isard, xarrupar, carabassa, lleganya...

Gerri, Algerri, Arans, Arinsal, Besora, Cotlliure, Tossa...

SUPERSTRAT

• Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït dins l’àrea d’una altra i, sense l’àrea d’una altra i, sense substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics.

SUPERSTRAT

• Elements germànics- Provenen dels pobles germànics que van ocupar els territoris de l’Imperi romà: els visigots i els francs.l’Imperi romà: els visigots i els francs.

• Elements aràbics- Provenen del poble àrab, que va iniciar l’ocupació de la península Ibèrica l’any 711.

MOTS GERMÀNICSLÈXIC COMÚ :• roba, randa, sàrria, garba, parra, sabó, llesca, rostir,

sala, estona, fresc, orgull, lleig, boig, gana, escuma...

LÈXIC MILITAR O BÈL.LIC:• espia, treva, elm, bandera, guerra, mariscal, guaita, • espia, treva, elm, bandera, guerra, mariscal, guaita,

arenga, guanyar, feu, herald, baró, ban...FAUNA : esparver, òliba, agró.COLORS: blau, blanc, gris.TOPÒNIMS : Campdevànol, Montsoriu, Gitarriu.ANTROPÒNIMS: Arnau, Berenguer, Bernat, Berta,

Guillem, Jofre, Raimon, Frederic, Albert...

ARABISMES - 1

VEGETALS I FRUITES : albercoc, albergínia, alfàbrega, alfals, arròs, carxofa, garrofa, llimona, síndria, taronja, safrà...

OBRES DE CANALITZACIÓ, CONSTRUCCIÓ OBRES DE CANALITZACIÓ, CONSTRUCCIÓ I MATERIALS : sèquia, nòria, aixeta, safareig; barri, raval; guix, rajola...

ATUELLS DOMÈSTICS : catifa, matalàs, setrill, safata, màrfega, flassada...

VESTITS I JOIES : arracades; barnús, cotó...MENJARS I BEGUDES: escabetx, xarop, sucre.

ARABISMES - 2

PRODUCTES QUÍMICS : alcohol, quitrà...

TERMES MARINERS, MILITARS I COMERCIALS : drassana, almirall, alferes; arrova, albarà, duana, magatzem, tarifa...

NOMS DE VENTS: Xaloc, llebeig, garbí...NOMS DE VENTS: Xaloc, llebeig, garbí...

TOPÒNIMS : Alcalà (el castell), Calasseit (castell del senyor), Russafa (jardí), Guadalaviar (riu blanc), i noms que tenen coma origen un nompropi de persona: Benicarló, Benifaió, Benàmer, Albuixec... (BENI: fills, BEN: fill, ABU: pare).

ANTROPÒNIMS : Borja, Gassull, Massot, Medina, Mesquida, Rufat...

ADSTRAT

• Influència mútua entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic.geogràfic.

• Exemple: català-castellà, català-francès, català-occità...

NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

• Entre el 200 aC i el 400 dC: diferents formes del llatí vulgar.

• Entre el 500 i el 600 dC:Comencen a • Entre el 500 i el 600 dC:Comencen a distingir-se aquestes formes entre si.

• A partir del 800 dC: es reconeix l’existència de llengües romàniques.

NAIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

• Entre els s. VIII i IX, els monarques carolingis es proposen de recuperar la puresa del llatí clàssic i impulsen laRenovatio: això posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic.diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic.

• S. IX: Concili de Tours (813). Les autoritats eclesiàstiques ordenen la predicació en romanç i no en llatí.

• Primeres mostres de llengua catalana: en textos redactats en llatí. La llengua oral ja no era el llatí .

EXPANSIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LA LLENGUA

• 987: Borrell II: camí cap a la independència dels francs després de 200 anys de domini.

• 1137: Naixement de la Corona d’Aragó • 1137: Naixement de la Corona d’Aragó (unió de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó).

• Bona part d’Occitània passa a la Corona catalanoaragonesa.

EXPANSIÓ DE LA LLENGUA

S. XIII i XIV:

• Jaume I: expansió pel sud de la Corona i per la Mediterrània: Mallorca (1229), Eivissa (1235), Menorca (1231), València(1238).Menorca (1231), València(1238).

• Pere el Gran, fill de Jaume I: Sicília i Sardenya.

• Pere III el Cerimoniós: assumeix el títol delsducats d’Atenes i de Neopàtria.

EXPANSIÓ DE LA LLENGUA

S. XV:• Canvi dinàstic: Mor Martí l’Humà (1410) i el

succeeix Ferran d’Antequera, de la casa castellana delsTrastàmara(Compromísde Casp- 1412).delsTrastàmara(Compromísde Casp- 1412).

• Alfons el Magnànim: conquesta Nàpols (1442) i hiestableix la cort catalana.

• Joan II : tensions socials. Davallada econòmica de Barcelona. València esdevé el centre econòmic i cultural.

• Ferran el Catòlic: unió amb Castella arran del seumatrimoni amb la reina Isabel de Castella.

PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA

• Text més antic conservat: primera meitat del s. XII : Liber iudiciorum (Llibre dels judicis).

• Homilies d’Organyà: final del s. XII o principis del s. XIII. Són 8 fulls comentant passatges de del s. XIII. Són 8 fulls comentant passatges de l’Evangeli.

• Literatura jurídica en català: Usatges deBarcelona, Furs de València. Fan referència als costums que introduïa el règim feudal.

• Textos comercialsdels s. XII i XIII: Ordenances dels corredors de Llotja( 1271).

LA LLENGUA LITERÀRIA. RAMON LLULL. S. XIII

• Primer pensador europeu que utilitza una llengua romànica i no el llatí per desenvolupar temes filosòfics, científics i teològics.

• Objectiu: ideals missioners i reformistes.• Objectiu: ideals missioners i reformistes.• Sintaxi: oracions coordinades o subordinades.

Prosa acurada. Utilitza la frase culta i llatinitzant al costat de la prosa més viva i espontània.

• Lèxic: Llatinismes: privació, ignorar, cogitació... Paraules que no són ni en el llatí ni en el català: bo>bondat, bonesa, bonitat, bonificar, bonificable.

• ÉS EL CREADOR DEL CATALÀ LITERARI.

LES CRÒNIQUES

• Segona meitat del s. XIII i s. XIV.• Textos històrics redactats en català per

funcionaris de la Cancelleria Reial, amb la participació dels reis.funcionaris de la Cancelleria Reial, amb la participació dels reis.

• Tenen interès perquè recullen lamemòriapolítica i nacional, per la varietat d’estils(narratiu, epistolar, dialogat...) i pel temps que abracen.

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (1283-1288)

• To solemne i mesurat.

• Llenguatge sobri i auster (molts substantius, pocs adjectius).substantius, pocs adjectius).

• Coneixement del francès i de l’àrab.

CRÒNICA DE JAUME I: LLIBRE DELS FEITS

• Mig biografia, mig memòries.

• Estil fluid i viu, sobretot en els diàlegs.

• Barreja de refranys, dites i comparacions populars • Barreja de refranys, dites i comparacions populars amb la solemnitat dels parlaments a les Corts.

• Verisme: els personatges parlen en la seva llengua (aragonès, castellà) i incorporen paraules del francès, occità o àrab.

• Lèxic: molt de vocabulari militar.

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

• Consciència lingüística: l’autor parla del català (“el bell catalanesc”) amb entusiasme

• Freqüència de superlatius: valoracions • Freqüència de superlatius: valoracions hiperbòliques dels monarques.

• Ús de refranys, comparacions i proverbis.

• Estil espontani i expressiu.

CRÒNICA DE PERE III

• Estructura més treballadaque les anteriors.

• Subordinació més rica i variada.• Subordinació més rica i variada.

• Figures retòriques abundants.• Selecció del lèxic.

• Llengua elegant i solemne.

LA CANCELLERIA REIAL

• Creada per Jaume I a mitjan s. XIII.• Organisme que s’ocupava de l’elaboració de

documents propis de l’administració.• S’hi utilitzaven el català, l’aragonès i el llatí, però a • S’hi utilitzaven el català, l’aragonès i el llatí, però a

partir de la 2a. meitat del s.XIV la llengua predominant va ser el català.

• Els funcionaris de la Cancelleria aplicaven a la prosa catalana els models de la prosa llatina (Ars dictandi).

• 2a. meitat del s. XIV: els escrivans escriuen en catalàamb una prosa flexible, natural i elegant.

• Va esdevenir un model de llengua.

LA PROSA DE BERNAT METGE

• S. XIV.

• Evidencia la influència dels clàssics: Ciceró, Plató...Ciceró, Plató...

• Frases ben ordenades i simètriques.

• Lèxic culte.

• Introducció d’elements sintàctics propis del llatí.

LA LLENGUA AL S. XV

• La llengua catalana era usada per la població de l’actual Catalunya, la part catalana del Regne de València i les Illes.

• No tenia gramàtica però se seguien les normes • No tenia gramàtica però se seguien les normes adquirides a través dels escriptors.

• La impremta (final s. XV) va facilitar la divulgació de textos.

• El castellà, però, s’introdueix entre l’aristocràcia quan Alfons el Magnànim trasllada la cort a Nàpols.

• Amb Ferran el Catòlic la corona catalanoaragonesa queda unida a la castellana.

PRODUCCIÓ LITERÀRIA AL S. XV

• POESIA: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March.

• PROSA: Curial e Güelfa(anònim), Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

• PROSA: Curial e Güelfa(anònim), Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

• Tractats lingüísticsque qüestionaven la puresa de la llengua catalana: Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols, de Bernat Fenollar i Jeroni Pau.

LA LLENGUA DELS TROBADORS. L’OCCITÀ

• En català hi havia una poesia popular oralde la qual no n’hi ha mostres senceres.

• La poesia culta s’escrivia en occità, seguint les modes de l’època.modes de l’època.

• Molts poetes-trobadors escrivien en una barreja d’occità i català: Bernat de Ventadorn, Raimon Vidal de Besalú. Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany...

• Ausiàs March va ser el primer poeta que va utilitzar bàsicament el català.

INICI DE LA CRISI LINGÜÍSTICA

• S. XVI i XVII : progressiva penetració del castellà en els territoris de parla catalana.

• L’aristocràcia es castellanitzaper influència de la cort. Això repercuteix en les lletres catalanes la cort. Això repercuteix en les lletres catalanes perquè els escriptors utilitzen el castellà per satisfer els gustos del minoritari sector que coneixia aquesta llengua.

• Aparició de la impremta: augmenten les edicions en castellà (s. XVI).

• Església: predicació en castellà.

LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

• Crisi lingüística en l’ús culte de la llengua.• El català s’utilitza en l’administració, en la

documentació privada i en la literatura oral.• Les classes benestants catalanesi els • Les classes benestants catalanesi els

intel.lectualsutilitzaven el català o el castellà segons la situació comunicativa: el castellà era la llengua de relació social, de cultura i de conreu literari. El català s’usava en les relacions familiars .

• Les classes popularsfeien servir el català.

LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

• Davant de la pèrdua de consciència lingüística, alguns escriptors raonaven els motius de la seva elecció de llengua:

• Els qui usaven el castellàes justificaven afirmant • Els qui usaven el castellàes justificaven afirmant que podien arribar a més lectors.

• Els qui usaven el catalàdenunciaven l’abandó de la llengua i afirmaven que volien ser entesos pels parlants del català.

• S’accentua la fragmentació dialectal i s’estén l’ús de “llengua mallorquina”, “llengua valenciana” o “llengua catalana” per referir-se a la llengua comuna.

S. XVIII. CONTEXT HISTÒRIC

• Guerrra de successió >Felip V (Borbó)

• UNIFORMITAT: Llengua /cultura– Decret de Nova Planta (abolició drets – Decret de Nova Planta (abolició drets

Catalunya)

– Tractat d’Utrecht (Gibraltar i Menorca)

S. XVIII. LA IL·LUSTRACIÓ

• Els il·lustrats usen bàsicament el castellà.• Alguns erudits, però, mostren la seva preocupació

per la situació del català i defensen aquesta llengua: creació de tractats d’ortografia, llengua: creació de tractats d’ortografia, diccionaris i tractats de pedagogia (Baldiri Reixac: Instruccions per l’ensenyança de minyons).

• 1a. meitat s. XVIII: català, llengua del poble.• Cap al 1768: dissociació entre una cultura

castellanitzada i una cultura popular en català.

LA RENAIXENÇA. S. XIX

• Moviment de recuperació de l’ús literari del català.

• S’inicia el 1833amb l’oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau i es clou el 1877, any Bonaventura Carles Aribau i es clou el 1877, any en què són premiats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà als Jocs Floralsde Barcelona.

• Interès per recuperar la dignitat literària del català.• Tres objectius: La fixació ortogràfica i

gramatical, l’afermament de la unitat del català, i l’expansió de la llengua en la vida social i privada.

LA LLENGUA AL S. XIX - 1

• Situació de diglòssia: • El castellàs’utilitzava a la vida oficial, a la

premsa, als actes públics, als estudis científics, a l’ensenyament...l’ensenyament...

• El catalàs’usava a les relacions privades, a la poesia i als àmbits populars (cançons, acudits...).

• A partir de 1850 comença a ressorgir l’ús social del catalàquan es desvetlla el catalanisme: burgesia i polítics s’adonen de l’eficàcia de la llengua per aconseguir el poder.

LA LLENGUA AL S.XIX -2

• La recuperació del catalàcom a llengua literària se centra, al principi, en la poesia lírica: Joaquim Rubió i Ors (“Lo Gaiter del Llobregat”), Miquel Costa i Llobera, Teodor Llorente...Costa i Llobera, Teodor Llorente...

• En el camp de la narrativa , la primera novel·la en català durant el s. XIX data del 1862: L’orfenetade Menarguesd’Antoni de Bofarull.

• En el teatre destaquen autors com Frederic Soler (“Serafí Pitarra”) i Àngel Guimerà: Terra baixa,La filla del mar, Mar i cel...

ESTUDIS SOBRE LA LLENGUA AL S. XIX

• Interès per fixar la gramàtica i l’ortografia de la llengua.

• Criteris diversos: partidaris del “català que ara esparla” i partidaris d’un model culte de la llenguaparla” i partidaris d’un model culte de la llenguacatalana que havia de sorgir de la recuperació dels textos antics catalans.

• Procés de reviscolament del català com a llengua de cultura: el grup de la revista “L’Avenç ” es planteja una reforma del català.

• Objectius: eliminar l’anarquia ortogràfica, modernitzar l’ortografia catalana, depurar i enriquir el lèxic.

EL SEGLE XX (fins al 1939)

• Mancomunitat de Catalunya: creada el 1914 i presidida per Enric Prat de la Riba.

• Es protegeix i es difon la cultura catalana i es potencia la normativització de la llengua a través de potencia la normativització de la llengua a través de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

• Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): la Mancomunitat és abolida i es dicten decrets en contra de l’ús del català.

• Segona República (1931-1939): Catalunya recupera les institucions de govern i s’aprova l’Estatut d’Autonomia (Estatut de Núria, 1932).

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

• 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, impulsat per Antoni Alcover.

• 1907: Enric Prat de la Riba funda l’Institut d’Estudis Catalans.d’Estudis Catalans.

• 1913: la Secció Filològica de l’IEC publica les Normes ortogràfiqueselaborades per Pompeu Fabra.

• L’ IEC , després de ser espoliat durant la dictadura de Primo de Rivera, recupera les seves funcions a l’època de la Generalitat republicana. Durant l’etapa franquista inicia una etapa de “pública clandestinitat”. El 1976 és reconegut oficialment.

L’OBRA DE POMPEU FABRA

• 1a etapa: fixació ortogràfica de la llengua. Col·labora en la campanya lingüística impulsada per “L’Avenç”. Redacta les Normes ortogràfiquesaprovades per l’IEC el 1913 i el ortogràfiquesaprovades per l’IEC el 1913 i el Diccionari ortogràfic(1917).

• 2a etapa: codificació gramatical. El 1918 publica la Gramàtica catalanaque l’IEC adopta com a gramàtica oficial. Converses filològiques (1919-1920, 1922-1928) al diari La Publicitat.

• 3a etapa: culminació dels treballs sobre la depuració i fixació del lèxic: Diccionari general de la llengua catalana(1932).

EL FRANQUISME (1939-1975)

• El govern franquista va derogar l’Estatut d’Autonomia i el català entra en una època de persecució i perd l’oficialitat.

• 1a etapa del franquisme (1939-1960): el català • 1a etapa del franquisme (1939-1960): el català viu en la clandestinitat i se’n prohibeix l’ús en la vida pública i privada.

• Dècada de 1950: amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU, comença per al català un procés d’obertura. Revistes: El Pont, Canigó, Serra d’Or...

ELS ANYS 60

• Es permet l’edició d’alguns llibres i revistes, es constitueix l’Òmnium Cultural i s’inicia la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana (1969).(1969).

• Revistes infantils: Cavall Fort, Patufet.• Primer Congrés de Cultura Catalana(1964).• La Nova Cançó. Promoguda pel grup Setze

Jutges: Raimon, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor...

EL POSTFRANQUISME

• A partir de 1975: procés de recuperació de les llibertats democràtiques.

• 1977: restabliment de la Generalitat de Catalunya i del president Josep Tarradellas.Catalunya i del president Josep Tarradellas.

• 1979: aprovació de l’Estatut d’Autonomia , instauració del Consell Insular a les Illes (1979) i de la Generalitat Valenciana (1982). Estableixen que el català és la llengua pròpia dels territoris respectius.

• L’ús oficial del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.