història de la filosofia

Escola Pia Mataró / Filosofia II / Curs 08 - 097 - 0909

1

Història de la Filosofia

Tema 2

La Filosofia de Plató


2

Context històric


3

Pèricles i la Democràcia

...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres.

De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria.


4

Context Històric

• Les Guerres Mèdiques contra els perses uneixen els grecs (499 a.C.) Atenes guanya la guerra i esdevé la Polis (Ciutat-Estat) dominant, sota el mandat de Pèricles

• Pèricles (c. 495-429 a. de C.), polític i general atenès, és la figura clau d’aquest moment, tant que s’anomena “Segle de Pèricles” el període del seu mandat.

• Aviat Esparta rivalitzarà amb Atenes per aconseguir el domini del mar Egeu. L’enfrontament (Guerra del Peloponès) comença l’any 431 a.C.


5

Context Històric

• L´any 404 a.C. Atenes cau davant d’Esparta, i això comporta la fi de la societat intel·lectual i democràtica de Pèricles.

• El s.IV és un moment de crisi. Els pagesos s'arruïnen per causa de la guerra, han de malvendre les seves terres i marxar a les ciutats, cosa que provoca atur i fam.

• En els darrers anys del s. V a. C. la lluita política enfrontarà els partidaris de la democràcia i els partidaris de l’oligarquia (l’aristocràcia).


6

Grècia a l’època de Sòcrates


7

Els Sofistes, o l’art de la paraula

Gòrgies de

LeontiniProtàgoresd’Abdera

“L'home és la mesura de totes les coses;

de les que són en tant que són

i de les que no són en tant que no són”

“res no existeix,si alguna cosa existísno es podria conèixersi alguna cosa existís i

es pogués conèixerno es podria

comunicar”


8

Els Sofistes

• Són mestres que van de ciutat en ciutat, ensenyant els joves rics a parlar i a discutir a l'àgora (plaça pública), a canvi de diners.

• S'interessen per l’home (és a dir el ciutadà), per la retòrica i el dret, fonaments de la convivència.

• Teoria relativista sobre el món: per als sofistes, tot són opinions.

• La Sofística apareix en règims de democràcia i tolerància, que és on hi ha pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió.


9

Els Sofistes: Tesis

1. NIHILISME DE L’ÉSSER: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi (Gòrgies)

2. FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real (no podem saber “què” hi ha més enllà del que se’ns apareix)

3. SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

4. SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement sobre el món


10

Els Sofistes: Tesis5. CONVENCIONALISME: La societat no és res

natural, sinó resultat d’un pacte. Les lleis són convencionals (poden canviar, cada ciutat té lleis diferents). Només les lleis naturals són invariables.

6. POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

7. RELATIVISME: Tot és opinable.8. ESCEPTICISME: No existeix la veritat universal:

Tot pot ser a la vegada veritable i fals.


11

Resum / Sofistes

1. Els sofistes són relativistes o escèptics: no hi ha veritats absolutes, només hi ha opinió.

2. Distingeixen entre saber i creure: només hi ha creences, no sabers.

3. Com que tot és opinable, el llenguatge i la retòrica són fonamentals en la vida social, per convèncer als altres, tenir èxit, assolir i conservar el poder...

4. Gòrgies i Protàgores, els sofistes més importants

5. Sòcrates i Plató rebutgen els sofistes: són els responsables de la decadència moral i política de la Polis.


12

Activitat 1/ Decàleg Sofístic

• A partir del que saps sobre els sofistes, redacta un decàleg (10 manaments) de les coses que tu, si fossis una o un sofista, no faries mai, com per exemple:

•1. Donar la vida per defensar les lleis del país, o la pròpia religió.

•2 …

•Cal afegir un petit comentari que expliqui cada punt del decàleg.


13

Sòcrates

Només sé ...que no sé res.


14

Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)

• Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de Fenareta, una llevadora.

• Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees dels filòsofs jònics.

• A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran valor en diferents batalles.

• Passeja pels mercats i places d'Atenes, dialogant i discutint amb qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.

• És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes per la seva intel·ligència i sentit de l'humor.

• Als 70 anys és acusat de traïció i condemnat a mort. Ell mateix s’administra la dosi letal de verí.


15

Sòcrates / Conceptes bàsics

1. MÈTODE SOCRÀTIC

1.1. IRONIA

1.2. MAIÈUTICA

2. INTEL.LECTUALISME MORAL

3. DOCTA IGNORÀNCIA

4. DIALÈCTICA

5. UNIVERSALISME ÈTIC.


16

Sòcrates / Conceptes bàsics

1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar a qui vol conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre. Té 2 parts:

1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en contradicció a l'interlocutor, demostrant-li que defensa idees absurdes per tal que les abandoni.

1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions vulgars a la ciència.


17

Mètode socràtic per a pensar per un mateix

1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:

a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valentsb. Per ser honest cal tenir diners

2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta afirmació pugui ser falsa:

a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del camp de batalla?

b1. És possible ser pobre i també ser honest?


18


3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:

a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si l’estratègia ho recomana)

a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant això, no ser valent (ser un boig …)

b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal posar exemples)

b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la mare Teresa de Calcuta …


19


4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les excepcions:

a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla com qui es retira

b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de manera honesta. És honest qui no accepta diners “bruts”

5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es troba en una afirmació que no es pugui refutar.


20

Sòcrates / Conceptes bàsics1 Intel.lectualisme Moral: Tot home bo és savi. Qui

coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo. Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.

2. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Rebutjar els falsos coneixements és el primer pas per arribar a la saviesa.

3. Dialèctica: Art del diàleg, única via per aplicar el “mètode socràtic”

4. Universalisme ètic: sempre és millor ser just que injust, sempre és millor ser bo que ser dolent, sempre és millor patir una injustícia que cometre-la. Hi ha, doncs, uns valors universals.


21

Resum / Sòcrates1. Cal reformar el jovent per fer-ne bons ciutadans (per

això l'acusaran de corrompre els joves).

2. Per aconseguir-ho cal una tècnica o mètode (el diàleg orientat a la recerca del Bé) i un mestre que orienti.

3. Cal partir de la introspecció (mirada interior, descobreixo el Bé quan m'analitzo interiorment).

4. Amb la raó trobem conceptes definidors de les essències de tot, comprensibles per qui busca la veritat

5. Els conceptes de la virtut són innats: els portem a dins i per això tendim a complir-los quan els coneixem. Qui coneix el Bé no pot deixar de fer-lo.


22

Sòcrates / Sofistes

Semblances

1. Interès per l'home: com cal obrar per ser un bon ciutadà?

2. Interès pel diàleg i el llenguatge

3. La recerca d'influència social: moral en Sòcrates, política en els sofistes.

Diferències

1. Per Sòcrates la paraula és un instrument per arribar a la veritat. Per als sofistes, per aconseguir el poder (Retòrica).

2. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat. Per als sofistes, aconseguir l'èxit.

3. Sòcrates vol definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la Veritat...). Per als Sofistes això és impossible.


23

Vigència de Sòcrates

• Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant Agustí i Descartes.

• Maièutica: art de fer sortir les idees morals que innatament posseïm: Pedagogia humanista.

• La moral com a recerca que cadascú ha de fer. Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.

• Distinció entre opinió i veritat: El mètode socràtic ens permet distingir entre qui realment és savi i qui només creu que ho és.


24

A2 / Vocabulari bàsic. Defineix:

1. Mètode2. Ironia3. Maièutica4. Intel·lectualisme moral5. Docta ignorància6. Universalisme Ètic7. Retòrica8. Dialèctica9. Protàgores

10. Gòrgies

11. Pèricles

12. Fenomenisme

13. Convencionalisme

14. Introspecció

15. Relativisme

16. Escepticisme

17. Positivisme


25

A3 / ReflexióQüentions per reflexionar: 1. Què és el mal?2. Es pot evitar el mal? Com?3. Qui actua malament, és realment només un

ignorant? 4. És millor patir una injustícia que cometre-la?5. Cal actuar sempre “bé”?6. Es pot definir el “bé”?7. Cal aplicar càstigs als qui actuen malament?


26

A4 / Practicant amb el mètode socràtic

Improvitza a classe un diàleg socràtic per mitjà del qual faràs que algú s’adoni que les següents afirmacions que sosté són errònies:

a) Els homes són superiors a les dones

b) Si volem que els altres ens respectin cal utilitzar la violència

c) Cal seguir sempre les modes.

d) La immigració sempre és un problema


27

Fonts d’informació per ampliar el tema estudiat

Web:

• Areté

• Filòpolis

Llibres:

• Alain de Botton: El consol de la filosofia. Ed. La Magrana

http://www.escolapia.net/usr/sergi.castillo

http://www.xtec.es/~lvallmaj/


28

Plató, o la recerca d’un món ideal

Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents.

Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.


29

preàmbul

• Creus que el món en què vivim és horrorós, o simplement, un mal lloc on viure-hi, ple d’imperfeccions, misèria, mal i dolor?

• Creus que, en algun lloc, lluny d’aquí, hi ha un món perfecte, on tot és bo, bell, etern i vertader?

• Has desitjat arribar-hi d’alguna manera?• Penses que val la pena visitar aquest món de

perfecció, encara que això suposi un gran esforç, lluita i sacrifici?


30

• Si has contestat que sí a les anteriors preguntes, no ho dubtis, tu ets un...

IDEALISTA

com el primer idealista de la història:

PLATÓ


31

Grècia a l’època de Plató


32

Vida de Plató• Aristocles neix a Atenes l´any 427 aC., un any

després de la mort de Pèricles, en el si d’una família noble. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla".

• Els seus vincles familiars l’introdueixen en la vida política d´Atenes. Dos oncles, Càrmides i Críties, formaran part dels “trenta tirans” pro-espartans.

• Va ser deixeble de Sócrates. Fou testimoni de la mort del mestre durant el règim democràtic atenès, l'any 399 a. de C.

• Tement per la seva vida, marxa d’Atenes per algun temps i viatja a Mègara i Siracusa (Sicília).


33

Vida de Plató

• 387 a. de C: Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera universitat europea. Aristòtil, el seu alumne més destacat

• Volent conjugar la filosofia i la política, torna a Sicília el 367 a. de C., com a tutor del tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i per instaurar el seu sistema social utòpic.

• L'experiment va fracassar. Plató encara farà un altre viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però tampoc no va tenir èxit.

• Passà els últims anys impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes l'any 348 o 347 a. de C.


34


35

Diàlegs de Plató

4 períodes:

• Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres amb diàleg molt viu.

• Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Toquen qüestions de tipus polític.

• Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Sòcrates és el gran protagonista: les seves tesis són les que s’acaben imposant.

• Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus.


36

Què és la realitat? : Teoria de les Idees

• Què és real? Què és aparent?• Parmènides: el real és allò que no canvia mai,

l’ésser.• Heràclit: el real és allò que sempre està

canviant, l’esdevenir.• Plató: hi ha dues realitats, una sotmesa al canvi

i una altra que no canvia mai, perquè és perfecta.


37

Dualisme de l’ésser1. el món sensible (el podem veure i tocar), és el món

material, sotmès a un canvi permanent, tal com l’entén Heràclit.

2. el món intel.ligible (només el podem pensar), és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perfecta, que no canvia mai. És el món tal com l’entén Parmènides.

El món intel·ligible fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees.


38

Característiques de les IdeesLes Idees són:• úniques (per això podem parlar de LA Veritat, EL Bé, LA Justícia...)• eternes (alienes al temps: el que ahir era just ho serà també avui i

demà)• Indivisibles• Immutables: no canvien• Absolutes• Universals: permeten la creació d’enunciats predicatius. “La taula

és rectangular” (idea: Rectangle”)• Jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.• Criteris de valoració per a jutjar les accions humanes.• Captables per la intel·ligència, no pels sentits.• Models de les coses materials.


39

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna


40

El Mite de la Caverna: Simbologia1. La caverna representa el món sensible; les ombres

representen les coses materials del món sensible.2. Els presoners representen l’home encadenat al món

material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits

3. El món exterior a la caverna representa el món de les Idees

4. El Sol representa la idea del Bé. Hi ha una relació Bé / Sol: així com el Sol dóna la vida en el món material, la idea de bé dóna sentit a totes les altres idees.

5. El presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat.


41

Com s’arriba a les Idees?1. Via de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé,

motor de la dialèctica (camí) ascendent. No es pot conèixer les idees sense estimar-les. Però hi ha dos tipus d’amor:

• L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior)

• L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles.

• Les coses belles desperten l’amor o desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa).

• En el diàleg Banquet s’explica el procés ascendent (dialèctic) de l'amor: primer estimem els cossos bells, després les ànimes belles, i finalment s’arriba a l'amor cap a les Idees.


42

Com s’arriba a les Idees?2. Via del Record o Reminiscència (Anamnesis)En el diàleg Menó, Plató exposa que “conèixer és recordar”

el que l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior

3. Via de la DialècticaÉs la via lògica i racional: per un procés de deducció

l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, creant el coneixement i la ciència.

4. Via de la PurificacióEn el diàleg Fedó, Plató descriu la filosofia com a

preparació moral per a la mort, la qual s’ha d’entendre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees.


43

Via de la Dialèctica / Graus de Coneixement (Símil de la línia)

Objectes imaginats

Objectes materials

Matemàtiques Idees

Imaginació

(Eikasia)

Creença

(Pistis)Coneixement

discursiu

(Dianoia)

Dialèctica

(Noesi)

Opinió (Doxa)

Món sensible

Saber (Episteme)

Món de les Idees


44

Antropologia / 1

• L´home és un compost de dos elements (cos i ànima, DUALISME).

• L’ànima pot arribar a conèixer les Idees, però està entorpida pel cos. L’ànima ha d’alliberar-se dels límits que el cos li imposa.

• Per explicar la relació entre l’ànima, el cos i el coneixement, Plató utilitza el mite del Tir Alat:

“Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall blanc i un cavall negre. De sobte el cavall negre es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del pilot cau al món sensible”.


45

Plató:Mite del Tir

Alat


46

Antropologia / 2

• L’auriga (conductor) representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible, violent... i el cavall negre la part concupiscible, sensual, de l’ànima, que és la més baixa.

• Les ànimes perden el seu lloc d’origen per la seva imperfecció. Però un procés de purificació (dialèctica ascendent), que porta a una millora moral, farà que l’ànima es perfeccioni per tornar al seu lloc d’origen.


47

Antropologia / 3

• En el diàleg Menó, Plató demostra que conèixer és recordar, quan aconsegueix que l’esclau de Menó, analfabet, resolgui el problema de construir un quadrat que sigui el doble d’àrea d’un altre quadrat donat.

• Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món de les idees. Les que no, “transmigraran” de cos en cos, fins que es purifiquin moralment.


48

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 1

La teoria política de Plató parteix de la seva concepció de l’ànima. Hi ha tres tipus d’ànima:

• Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó.

• Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis.

• Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors.


49

PLATÓ: TEORIA POLÍTICA / 2

• Cada ànima té una virtut pròpia (prudència, valentia, temprança) i per tant pertany a una classe social determinada.

• Una societat justa conjuga el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social i política. Quan l’ànima i la funció social coincideixen, aleshores l´home és just i la ciutat és feliç.

• Plató no és un demòcrata. La democràcia ha matat Sòcrates. La democràcia és un sistema degenerat, degradat, (on mana tothom no mana ningú)

• L’alternativa a la crisi de la polis és el filòsof-rei, unió del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé pot practicar-la.


50

Règims polítics (de més a menys perfecció):

1. Aristocràcia: (Aristos, el millor i Cratos, poder) govern dels millors. Està dirigida pel filòsof-rei.

2. La Timocràcia (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna.

3. Oligarquia (Oligos, pocs) Govern dels rics, que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes.

4. Democràcia: (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública.

5. La Tirania o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà


51

PLATÓ: Tres classes socials

CLASSES: MAGISTRATS GUERRERS PRODUCTORS

VIRTUT: Prudència (saviesa)

Fortalesa Temprança/ moderació

OFICI Legislar (governar)

Defensar l’estat

Produir

ÀNIMA: Racional Irascible Concupiscible


52

Crítica a Plató

• Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu?• Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden

ser justos?• Existeix de debò el món de les idees?• Cal abolir la família? És moralment acceptable la Eugenèsia?• És acceptable una societat tan classista?• Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària

com la que propugna Plató?• Què passa amb la llibertat de l’individu?

• Per a una crítica del platonisme: Karl POPPER: La sociedad abierta y sus enemigos. Ed. Paidos


53

Vocabulari de Plató

•Al·legoria•Ànima (psiqué) •Bé (agathón) •Ciutat (polis) •Dianoia•Coneixement intel·ligible•Coneixement sensible•Creença (pistis) •Dialèctica•Món Sensible•Món de les Idees

• Idea (eidos)• Imaginació• Matemàtiques• Metempsícosi• Menó• Mite de la Caverna• Opinió (doxa)• Reminiscència• Ciència (sofia)• Veritat


54

Activitats d’aprenentatge

• Reflexió:Vivim en una caverna?És millor viure dins la caverna o fora?La ignorància fa la felicitat?Cal abolir la democràcia?Es pot assolir la perfecció?

història de la filosofia

Documents