hipertext 2
TRANSCRIPT
-
8/2/2019 hipertext 2
1/56
El llibre
com a problemaJoan Camps Montaner
P04/04120/01356
-
8/2/2019 hipertext 2
2/56
-
8/2/2019 hipertext 2
3/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 El llibre com a problema
ndex
Introducci ................................................................................................5
Objectius .....................................................................................................7
1. Ceci tuera cela ...................................................................................... 9
2. El model tradicional de cultura impresa ...................................... 11
3. La lletra impresa ................................................................................. 14
4. Literatura i llibre ................................................................................ 17
5. Metfores dun nou espai digital .................................................... 19
5.1. Densitat.............................................................................................. 22
5.2. Accessibilitat ..................................................................................... 22
5.3. Actualitzaci ..................................................................................... 23
5.4. Ciberespacialitzaci .......................................................................... 23
5.5. Interacci .......................................................................................... 23
5.6. Ubiqitat ........................................................................................... 24
5.7. Deslocalitzaci .................................................................................. 245.8. Formatitzaci .................................................................................... 24
5.9. Asincronia ......................................................................................... 25
5.10. Hipertextualitat .............................................................................. 25
6. Hipertext i literatura ......................................................................... 27
6.1. Per, aix s literatura?! .................................................................... 28
6.2. Literatura i hipermdia ..................................................................... 29
6.3. Obra, text, hipertext ......................................................................... 31
6.4. Literatura, autoria i collaboraci hipertextual ................................ 33
6.5. Gnere, cnon i hipertext ................................................................. 376.6. La novella i lhipetext ...................................................................... 43
6.7. Interpretaci i hipertext ................................................................... 44
6.8. La narrativa hipertextual .................................................................. 48
6.9. Lordinador com a mquina simblica ............................................ 50
Resum .......................................................................................................... 52
Activitats ....................................................................................................53
Bibliografia ................................................................................................54
-
8/2/2019 hipertext 2
4/56
-
8/2/2019 hipertext 2
5/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 5 El llibre com a problema
Introducci
El nostre mn sha vist renovat de manera molt profunda, tant pel que fa a lesconcepcions com a les comunicacions, perqu ha emergit no un altre mitj
de locomoci, sin una veritable extensi de nosaltres mateixos, com s lor-
dinador personal, capa dentendre i de manipular els signes dels llenguatges
naturals i logicomatemtics, i demmagatzemar moltes dades en la seva me-
mria; combinant aquest ordinador amb un telfon, ha esdevingut possible,
a ms, projectar-nos a nosaltres mateixos sota la forma dun subjecte virtual,
de presncia virtual, sobre altres pantalles, i intercanviar idees, desigs, fan-
tasmes i narracions. Daquesta manera hem pogut establir xarxes (potencial-
ment infinites) per mitj dinnombrables documents i emprendre viatgesvirtuals en els microcosmos que constitueixen els textos, les imatges i els
sons interconnectats.
La invenci de la impremta per Gutenberg va provocar, en el seu moment,
canvis profunds en la conscincia humana. Laparici del llibre imprs fou un
moment decisiu en levoluci duna tradici descriptura ja ben establerta, ats
que va comportar lemergncia del que podrem anomenar la perspectiva
nica: el punt de vista singular del lector davant lobra escrita, igual que la de
lespectador davant duna escena (parallelisme clar entre la invenci de la im-
premta i la perspectiva). Ladveniment de les tecnologies digitals i telemti-ques ha capgirat aquestes concepcions. La hipertextualitat ha comportat
lesclat de les fronteres existents entre lautor i el lector, per tamb les de
lobra mateixa. Lescriptura coneix una segona revoluci: assistim a la desapa-
rici del centre, al naixement duna nova galxia.
Ja McLuhan veia en la tecnologia, no sols una simple invenci, sin un mitj
amb el qual els humans ens (re)configurem:
Primer publicat el 1962, la Galaxia Gutenberg de Marshall McLuhan estudia lemergn-cia del que ell anomena home Gutenberg, el subjecte produt pel canvi de conscincia for-jat per ladveniment del llibre imprs. A propsit del seu axioma El mitj s el missatge,McLuhan argumenta que les tecnologies no sn simples invencions que fa servir la gent,sin que sn els mitjans amb els quals els humans ens reinventem.
C. Keep. Marshall McLuhan and the Gutenberg Galaxy. A: The Electronic Labyrinth:http://www.iath.virginia.edu/elab/hfl0232.html.
s des daquesta perspectiva que considerem lhipertext com un invent que in-
tenta escapar daquesta tirania del centre, alliberant el lector tant com lautor
daquest egocentrisme de lobra impresa. s per aix que ens podem preguntar
com lhipertext i la revoluci digital ens reinventen com a humans.
Aqu senfronten dues actituds: la de la modernitat i la de la postmodernitat,
una vctima del terror de linfinit davant daquesta prdua del centre, laltra
Web recomanada
A.-M. Boisvert.Hypertexte.Dossier sur la littrature. http://www.ciac.ca/magazine/archives/no_9/dossier.html
Lectura recomanada
M. Castells (2001).La galaxiaInternet(336 pg.). Barcelona:Plaza & Jans (Aret).
Lectura recomanadaM. McLuhan (1993).LaGalaxia Gutenberg. Barcelona:Galaxia Gutenberg.
-
8/2/2019 hipertext 2
6/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 6 El llibre com a problema
confrontada a la prdua del sentit, pel cap baix en la seva univocitat. Aquest
repte de la textualitat postmoderna safegeix a la concepci de la biblioteca de
Babel de Borges (que contindria tots els llibres) i dna com a resultat una es-
fera espantosa el centre de la qual s pertot arreu i la circumferncia enlloc
(Keep). I durant segles ens havem imaginat que el centre existia...
La hipertextualitat, dentrada, provoca certes transformacions, tant des del
punt de vista de la relaci de lautor envers la seva obra com en la del lector
davant daquest objecte del qual esdev el nou centre. s precisament aquesta
nova relaci amb lobra la que intentarem analitzar aqu. Dentrada, un seguit
de nous interrogants sobren: quines seran les conseqncies daquestes noves
experincies descriptura en la literatura tradicional? Es tracta dun fenomen
sense conseqncies o portar a lemergncia dun nou gnere literari? La pro-
blemtica s la de la prdua de les referncies tradicionalment ofertes per
lobra impresa, la desaparici de les seves fronteres fsiques, laparici de noves
relacions amb el cos i el pensament. La hipertextualitat obre la porta a una
nova dimensi de lescriptura i la lectura, una dimensi que la poesia permet
atnyer de vegades, quan un poema ens permet multiplicar les percepcions
que sen tenen. Hipertextualitat i poesia tenen en com el fet de constituir una
temptativa de transgressi de la lgica cartesiana per tal de tornar a donar al
pensament totes les seves dimensions.
El neologisme hipertext reenvia al procediment denlla utilitzat per vincular
entre ells diversos continguts textuals, sonors o grfics. Ens cal, doncs, explo-
rar les possibilitats creadores daquesta nova forma descriptura que permetajuntar elements textuals (o no) de forma no lineal.
En aquest mdul, doncs, tractarem dos grans temes: el model de cultura cen-
trat en el llibre, com a suport, format i manera dexpressar els pensaments, i
un nou model emergent, centrat en lhipertext, amb el seu format digital i les
noves formes de lectura i escriptura que potser generar.
Lectura recomanada
C. Keep. Connectionswithout center: infinitehypertext. The ElectronicLabyrinth. http://www.jefferson.village.virgini
a.edu/elab/hf10266.html
Lectura recomanada
S. Pajares Toska (1999). Lacualidad lrica de losenlaces. http://www.ucm.es/info/especulo/hipertul/link.htm
-
8/2/2019 hipertext 2
7/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 7 El llibre com a problema
Objectius
Els objectius que ha dassolir lestudiant amb aquest mdul didctic sn els se-gents:
1. Plantejar-se lexistncia del llibre com a problema i obrir un debat sobre el
futur del llibre.
2. Saber caracteritzar els aspectes centrals de la cultura impresa tradicional.
3. Saber diferenciar la textualitat analgica i la textualitat digital.
4. Reflexionar sobre la relaci entre llibre i literatura.
5. Conixer les principals caracterstiques de lespai digital.
6. Saber construir els diferents discursos que shan construt sobre la hipertex-
tualitat.
7. Reflexionar sobre la relaci entre hipertext i literatura.
-
8/2/2019 hipertext 2
8/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 8 El llibre com a problema
-
8/2/2019 hipertext 2
9/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 9 El llibre com a problema
1. Ceci tuera cela
Laparici de les edicions electrniques de textos potenciada pels sistemesmultimdia i les xarxes de comunicaci ha suscitat un debat sobre la qesti
que podem denominar el futur del llibre. Aquest tema va ser objecte dun
congrs que va tenir lloc al Centre de Semitica i Estudis Cognitius de la Uni-
versitat de San Marino, que dirigeix Umberto Eco, al final de juliol de 1994.
Fou un congrs sobre el llibre i lacte de llegir i la pregunta central era la se-
gent: quin s el futur del llibre a la nova era?
Aquest debat sembla resoldres sovint en posicions de tecnoflia i tecnofbia.
Les discussions shan vist dominades pels visionaris de la informtica, els
quals ens mostren un futur en qu els llibres impresos, les biblioteques i els
editors tradicionals shauran substitut per institucions i gneres electrnics, i
la narrativa tradicional haur cedit les seves funcions a lhipertext o a la mul-
timdia.
Hi ha un fetitxisme determinat sobre el llibre: es diu habitualment que no ens posaremal llit a llegir un ordinador (la novellista E. Annie Proulx afirmava: Ning sasseur allegir una novella en una ridcula pantalleta), o b quan es parla de llibres se sol pensar
en un llibre ideal enquadernat en pell. De fet, aix t poc a veure amb la manera com lamajoria destudiants entren en contacte amb els textos clssics en edicions barates debutxaca...
Tamb els defensors de les noves tecnologies cauen en el fetitxisme. Safirma
que les poques culturals substitueixen uns artefactes per uns altres: Ceci tue-
ra cela, com proclamava lardiaca dEl geperut de Notre Dame, de Victor Hugo.
Els visionaris afirmen que lordinador ha de matar el llibre. La doctrina de la
substituci t grans afinitats amb el programa teric del postmodernisme,
amb la seva insistncia que la histria avana grcies a discontinutats abrup-
tes i demolidores. Tamb hom est influt per la idea de Daniel Bell segons la
qual estem al llindar duna era postindustrial en qu lordre social construt al
voltant de la producci i distribuci de bns donar pas a un ordre determinat
pel coneixement teric.
Les incgnites plantejades anaven des de la transformaci de les insti-
tucions culturals dedicades a lemmagatzematge i conservaci dels lli-bres fins als canvis en els processos cognitius de la lectura i lescriptura.
Es va discutir sobre com canviar lestructura dels textos mateixos i tam-
b els gneres i les normes textuals. I shi preguntava com afectaran els
sistemes interactius, el desenvolupament i levoluci de les normes tex-
tuals. Les noves tecnologies ens permetran considerar els textos antics
sota una nova perspectiva, i descobrir-hi estructures ocultes? Modifica-
ran els sistemes de lectura i escriptura i, per tant, de pensament?
Lectura complementria
Sobre la desaparici del llibre,es pot consultar lestudi de
Joaqun Mara AguirreRomero sobre el futur delllibre, que es troba a: http://www.ucm.es/info/especulo/numero5/futlibro.htm
-
8/2/2019 hipertext 2
10/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 10 El llibre com a problema
Mirem qu ha passat fins ara, segons Pierre Lvy. En les societats orals, els mis-
satges discursius eren sempre rebuts en el mateix context en qu es produen.
Amb larribada de lescriptura, els textos es desmarquen del context vivent del
qual han sortit: es pot llegir un text redactat fa cinc segles o escrit a tres mil
quilmetres, cosa que provoca lexistncia de problemes de comprensi, re-
cepci i interpretaci. Per superar aquestes dificultats shan concebut missatgesper tenir el mateix sentit sigui quin sigui el context (lloc, poca) de recepci: sn
els missatges universals (cincia, religi de llibre, drets, etc.).
Aquesta universalitat sha construt sobre una certa fixaci del sentit. Luniver-
sal fundat sobre lescriptura esttica s, doncs, totalitzant. En canvi, la ciber-
cultura ens torna a acostar a la cultura oral, per a una altra escala. La nova
universalitat no resulta de lautosuficincia dels textos ni de la fixaci dels sig-
nificats: es construeix i sestn per la interconnexi dels missatges, per la ra-
mificaci permanent que tenen sobre comunitats virtuals que els infonen
sentits variats en canvi permanent.
Lectura recomanada
P. Lvy (1998).Lacibercultura, el segon diluvi?Barcelona: Proa.
-
8/2/2019 hipertext 2
11/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 11 El llibre com a problema
2. El model tradicional de cultura impresa
Per, ni les institucions ni les caracterstiques sn conseqncies histriques
de linvent de laimpremta, sin que sn el resultat de determinades opcionssocials i poltiques, com lexpressi dun ideal cultural forjat a Occident des del
Renaixement. Fou, precisament, en el Renaixement, a linici del capitalisme
i de les primeres formes dacumulaci de capital, quan es reconegu lartista i
intellectual com a creador (el cas de Brunelleschi i la vaga de constructors
que erigien la cpula del Duomo de Florncia i que larquitecte va acomiadar
ns un cas paradigmtic). Per caldr esperar fins al segle XVIII per tal que lau-
tor sigui reconegut a Europa com a entitat legal, com a creador de les seves
obres (a Anglaterra el 1710 i a Frana el 1793).
s interessant de seguir el debat entre els filsofs de la Illustraci sobre el futurdel llibre. John Locke era escptic sobre el valor dels llibres com a font de co-
neixement; per a ell lnica font autntica de coneixement s la que oferien di-
rectament els sentits: els llibres tant podien esdevenir dipsits de falsedats i
supersticions com de veritats. Condorcet, per la seva banda, argumenta que la
noci dautoria s una creaci arcaica de la monarquia absoluta, ats que atorga
privilegis i honors a individus; la millor manera de divulgar el coneixement s
mitjanant textos oberts i sense autor, circulant lliurement entre els ciutadans,
sufragant-se per subscripci. s partidari de ls de noves tecnologies i modes de
textualitat per tal de posar el poder de la publicaci a mans de cada ciutad.
El segle XVIII va veure laparici de nous modes de textualitat en la premsa:
joc lliure amb el format,
combinaci dimatges,
msica i text,
hegemonia de la lnia editorial per damunt de la veu dautor i
noci de text com a butllet danuncis.
La llibertat de premsa va comportar leliminaci de la censura prvia, el final
del sistema literari de lantic rgim, de ladministraci reial del comer del lli-
bre, del sistema de privilegis literaris, de lexrcit dinspectors i censors, i la li-
beralitzaci massiva del mn editorial (tothom podia imprimir o publicar
El model tradicional de la nostra cultura llibresca est vertebrat al vol-
tant de les institucions literries tradicionals segents: lautor, el llibre,
la casa editorial i el pblic, ja que les caracterstiques de la cultura im-
presa han estat, bsicament, lestabilitzaci de la cultura escrita en un
cnon de textos dautors, la noci dautor com a creador, el llibre com
a propietat i el lector com a pblic electiu.
Lectura recomanada
G. Numberg(comp.) (1998).El futuro del libro: Esto matareso? Barcelona: Paids(Paids Multimedia, 8).
-
8/2/2019 hipertext 2
12/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 12 El llibre com a problema
qualsevol cosa). Lexperiment revolucionari va acabar a causa del terror poltic
i cultural experimentat en deslliurar-se les forces culturals amb aquesta nova
textualitat desprs de la Revoluci Francesa del 1789 (pamflets annims, crti-
ques a les autoritats, etc.), i es va restaurar lordre cultural centrat en la civilit-
zaci del llibre: es va reconixer legalment el principi de propietat literria
com a manera de responsabilitzar els autors i es va regular el comer imprsper a fer econmicament viable ledici de llibres.
Pel que fa al futur del llibre, ning no dubta que les tecnologies digitals tindran
un efecte profund sobre la manera dorganitzar el discurs i que segurament do-
naran lloc a laparici duna nova esfera meditica o mediaesfera, a un tipus
de discurs nou. Per aquesta mateixa tecnologia canvia tan rpidament i de ma-
nera tan impredictible que fins i tot els que la consideren des dun punt de vista
determinista sho haurien de pensar dues vegades abans de predir quina forma
acabar adoptant o quines en seran les conseqncies culturals.
Ara b, la importncia del format llibre no comena i acaba amb la pgina im-
presa; i cal tenir present que les aplicacions de les tecnologies digitals no es li-
miten a la presentaci de textos en pantalla, sin que sembla que causaran
canvis importants en ledici impresa (la impressi digital elimina molts cos-
tos de producci, lemmagatzematge i la distribuci, associats als mtodes
dimpressi anteriors). Cal pensar que el llibre s una forma heterognia que
pot allotjar diferents convidats textuals: quina mena de llibre matar lordina-
dor? Amb quin format? Sobre quins temes? Els que desapareixeran primer sn
els que no tenen un significat cultural especial: catlegs, manuals tcnics, di-
rectoris, normes i enregistraments legals, etc. (i molt millor: com diu Eco, ja
nhi ha massa, de llibres). Les revistes cientfiques possiblement passaran a su-
port digital; els CD-ROM ja han disminut la venda denciclopdies impreses
per no de diccionaris impresos.
Aquesta discussi sobre si lordinador matar el llibre s tan poc seriosa com
la de si la fotografia posar fi a la pintura, les pellcules al teatre, la televisi al
cinema... Ernst Robert Curtius va assenyalar que:
[...] el llibre rep la seva consagraci suprema del cristianisme, religi del Llibre sagrat.Crist s lnic Du que lart antic representa amb un volum.
E.R. Curtius (1999).Literatura europea y edad media latina (6a. reimp., 903 pg.). Madrid: FCE.
La moderna civilitzaci del llibre, doncs, sorgeix de les revolucions de-
mocrtiques del segle XVIII, representa una visi particular de la vida
cultural vertebrada al voltant dels ideals de lindividu autnom, laccs
universal al coneixement i el debat i la reflexi pbliques, i s una solu-
ci reguladora entre ideals socials contraposats: el concepte dautor in-
dividual amb drets i responsabilitats determinats, el valor de laccs
democrtic al coneixement til i la fe en la lliure competncia de mer-cat com el mecanisme ms efica de lintercanvi pblic.
-
8/2/2019 hipertext 2
13/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 13 El llibre com a problema
A quines pregones motivacions obeeix lsser hum la m del qual savana
cap a lobjecte que anomenem llibre? Qu nespera, daquest munt de fulls secs
coberts de signes, sin la comunicaci del pensament daltri que es desplega
per llurs pgines? Remarquem lequvoc del terme llibre, que designa alhora un
material que serveix de suport als signes i el contingut intellectual que com-
porten aquests signes, s a dir, que s alhora significant i significat.
La qesti del futur del llibre ens porta a una reflexi crtica sobre la relaci
entre tecnologia i comunicaci. Aquestes tecnologies proporcionen una oca-
si excellent per reflexionar sobre les formes de discurs. Hi ha un parallelisme
obvi amb els debats provocats per la capacitat de lordinador de simular altres
activitats humanes, com ara la percepci o el raonament, cosa que ha portat a
reflexions sobre la naturalesa daquestes capacitats. I la primera cosa que
sapercep en aquests debats s la importncia que es dna al llibre en la nostra
cultura.
El llibre i ls que sen fa es confonen. Objecte i s es fonen en un sol element
cultural. Lacte de llegir, opinen uns, no s noms un acte intellectual, sin
tamb fsic, sensual. La paraula escrita distancia, la paraula audible, en canvi,
s clida. El cos estableix les seves prpies relacions amb el suport llibre, amb
el pes, la forma, la superfcie que t...; i per aix se li fa estranya la insuportable
lleugeresa del text electrnic. A ms, la lectura ha generat tot un seguit despais
(sales, gabinets, biblioteques, llibreries) i estris (coixins, taules, lmpades, etc.)
destinats a fer-la ms plaent. En canvi, el llibre digital o la lectura en pantalla
estan mancats dels aspectes tctils, i no tenen ni format ni situaci, de maneraque suport i lectura no sintegren, encara, de manera natural.
Lectura complementria
N. Robine (1974). Lalectura. A: R. Escarpit ialtres.Hacia una sociologa delhecho literario (pg. 275-276).Madrid: Edicusa.
Lectura recomanada
P. Lvy (1998).El segon diluvi(report sobre la cibercultura).Barcelona: UOC/Proa.
-
8/2/2019 hipertext 2
14/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 14 El llibre com a problema
3. La lletra impresa
Des de la invenci de la impremta el llibre ha estat el mitj de conservaci idifusi de coneixement ms important i influent de la humanitat. Tot i que
alguns van pronosticar la fi de lera Gutenberg, els mitjans audiovisuals no
poden substituir la lletra impresa perqu no compleixen les mateixes funcions
ni satisfan les mateixes necessitats dinformaci. Vet aqu les qualitats dels lli-
bres analgics:
sn els magatzems tradicionals dinformaci per excellncia i representen una einaclssica de distribuci dinformaci [...] [ja que] sn fcils de llegir i accessibles sense equi-pament extra.
N. Catenazzi; L. Sommaruga (1994, desembre). Hyper-book: a formal model for electronicbooks.Journal of Documentation (vol. 50, nm. 4, pg. 316).
La part ms important dels coneixements i informacions sadquireix i es difon
mitjanant les diverses formes que adopta la lletra impresa.
Mirem, de moment, el que sesdev a la prctica: el suport paper continua
essent una tecnologia competitiva i efica: s difcil competir, avui dia, amb
les prestacions dun llibre imprs; la novetat imminent ser poder escollir
entre publicar en paper o publicar en forma de bits. La lletra impresa conti-
nuar existint com la forma principal dexpressi didees i pensaments, i els
documents textuals, sigui quin en sigui el suport, continuaran essent la ma-
nera principal de conservaci i de transmissi cultural. Amb tot, per primera
vegada, el paper podr deixar de ser el suport privilegiat del llibre.
En canvi, la indstria de la informaci i de lentreteniment en el futur ser
totalment digital, s a dir, basada en ls dordinadors i de xarxes de trans-
missi de dades. El seu objectiu ser la producci i distribuci dinformaci
i no la producci i distribuci dobjectes fsics (recordem la dicotomia toms-
bits que planteja Negroponte). s ms fcil i ms econmic moure bits que
moure toms. Amb la digitalitzaci total dels mitjans de comunicaci social,
entraran en crisi conceptes com els drets dautor o el paper de les empreses
editores.
Mirem de concretar el que es pot entendre per informaci digital.
La pregunta, ara, s bvia: un text imprs en paper i un text imprs
en un monitor dordinador, sn coses diferents? Llegir i escriure sobre
paper s el mateix que llegir i escriure en pantalla?
Lectura complementria
N. Negroponte (1998). Viureen digital. Palma de Mallorca:Moll.
-
8/2/2019 hipertext 2
15/56
-
8/2/2019 hipertext 2
16/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 16 El llibre com a problema
Tot plegat ens porta a concloure que la digitalitzaci s una forma nova de
creaci. Editar digitalment no s passar un document en suport paper a un
nou mitj ms dinmic. La creaci de documents digitals sha de concebre des
de nous punts de vista i possibilitats, sense que el paper o la impressi impli-
quin un llast permanent.
C. Hemingway considera que els avantatges relacionats amb la informaci di-
gital es resumeixen en tres propietats:
1) Accs aleatori. Laccs a la informaci en un mitj digital s independent
de la quantitat dinformaci que contingui.
2) Interactivitat, sobretot mitjanant la navegaci per mitj de sries dop-
cions i deleccions entre les alternatives presents en els documents digitals que
estan condicionades per lautor del document, el descobriment de relacions
entre diferents informacions textuals i lestabliment de filtres selectius sobre
el flux dinformaci que es vol rebre.
3) Creativitat. Amb mitjans digitals, lusuari pot manipular o canviar ele-
ments individuals i crear nous elements molt ms fcilment que amb mitjans
analgics.
Hagen proposa comparar els documents digitals amb els analgics en funci
dels parmetres segents: accessibilitat (propietat de necessitar o no un aparell
per a la lectura), actualitzaci (facilitat per a actualitzar el document), densitat(densitat dinformaci per unitat de volum o despai), cercabilitat (cerques alea-
tries i interactives amb temps de resposta molt breus i no dependents de la
quantitat dinformaci), durabilitat (temps de vida del suport, o temps mitj
de vida abans no es malmeti), autenticitat (grau dautenticitat atribuble a la
informaci), i ergonomia (grau de qualitat esttica que permet el suport o grau
de confort que proporciona).
La computabilitat, de la qual depenen les altres propietats de la informaci di-
gital, es refereix al fet que una informaci digital s, per definici, computable,
s a dir, susceptible dacceptar un tractament sistemtic mitjanant laplicacidalgun algorisme (procediment expressat en un nombre finit de passos per a
la resoluci dun problema) controlat per la CPU dun ordinador. Quan una
informaci s computable shi poden efectuar clculs estadstics, actualitza-
cions immediates, etc. Veurem que aquesta propietat s a la base de tot un
ventall dexperincies literries.
Lectura recomanada
L. Codina (1996).El llibredigital. Barcelona: Generalitatde Catalunya / CIC.
Lectura complementria
C. Hemingway (1993, abril).Modular Windows. CDROM World(pg. 66).
Lectura complementria
J.L. von Hagen (1992). Theelectronic journal: is thefuture with us?. A: B. Cook(ed.). The electronic journal:the future of serials-basedinformation (pg. 3-16). NovaYork: The Haworth Press.
-
8/2/2019 hipertext 2
17/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 17 El llibre com a problema
4. Literatura i llibre
Des de la fundaci per Gutenberg duna impremta a Mayence el 1465 i les se-ves bblies ja formatades a 44 o 32 lnies, llibre i literatura han esdevingut
homottiques fins al punt que tenim dificultats per a distingir-los com si la li-
teratura no pogus tenir cap altre mitj que el llibre, com si les caracterstiques
de la literatura haguessin de definir-se per mitj de les del llibre: com si el llibre
fos aquest mitj que confereix a la literatura la seva carta de noblesa.
Tanmateix, la literatura, com tothom sap, fins i tot si no volem acceptar sem-
pre totes les conseqncies daquest saber, existia molt abans que el llibre i, a
moltes regions del mn encara tot i que el nostre etnocentrisme ens encega
existeix sense cap recurs al llibre.
Per a una bona part de la seva histria, per a una bona part de la seva extensi
geogrfica, la literatura s oral o presentada sobre suports molt diferents del
llibre. En aquest mbit, la literatura es manifesta essencialment com a ins-
tants de text, instants efmers, voltils, canviants, variants, contextualitzats.
No podem entendre els efectes del que sanomena les religions del llibre sen-
se tenir en compte aix: el text sagrat, el que porta la paraula divina, s el que,
per no variar, soficialitza; el que, a la inversa que els textos profans, ha de ser
transms tal qual, sense cap variaci, i per aix exigeix un entrenament espe-
cfic, de vegades la dedicaci de tota una vida. La literatura s mpliament in-dependent del mitj especfic que s el llibre. Per el llibre sha constitut en
problema perqu, per les seves caracterstiques tcniques, no podia acollir al-
tres prctiques del fet literari.
Laparici de la informtica, ms exactament de lordinador, el qual podem
considerar com un mitj, qestiona de retruc la concepci cannica de lapro-
ximaci literria, entre altres coses perqu permet repensar totalment les rela-
cions del text i del context, i aix fins a les seves conseqncies ms extremes:
des dara un text ja no pot ser aquest objecte tancat dun teixit de llengua vol-
gut o presentat com a definitiu i immutable, sin al contrari un objecte m-
bil i ms o menys estretament vinculat al seu context daparici. La literatura,
amb la revoluci digital, es troba de sobte com alliberada del llibre; desaparei-
El llibre s, doncs, el problema; el llibre s tot el problema... o ms aviat
la industrialitzaci del llibre amb tot el que, des del seu origen, implica
i que, de mica en mica, sencadena en un conjunt de dispositius cadacop ms constrenyedors: lestandarditzaci, el format, les convencions,
les colleccions, el mrqueting, els pblics, les crtiques, els autors, les
autoritats, els gneres, les edicions crtiques, originals, etc.
En tot aquest apartatde literatura i llibre...
... seguim Jean-Pierre Balpe(2002), criture sans manuscrit,brouillon absent, que podeutrobar en els llocs web se-gents:
http://hypermedia.univ-paris8.fr/Jean-Pierre/articles/manuscrit.pdf, i http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/balpe10.html
-
8/2/2019 hipertext 2
18/56
-
8/2/2019 hipertext 2
19/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 19 El llibre com a problema
5. Metfores dun nou espai digital
El nou suport digital introdueix un seguit de canvis en els mitjans de comuni-caci, dels quals cal remarcar la tendncia a la unificaci dels diversos tipus de
missatge (textual, icnic, auditiu, etc.). Aquesta conjunci delements genera
un nou espai que no s la suma dels diferents formats, sin una concepci no-
va: pensem en els llocs web, en els CD-ROM, en les performances virtuals, els
hipertextos independents, etc.
El nou espai digital es caracteritza pel fet dincorporar diferents llenguatges si-
multniament, que donen lloc a noves representacions visuals. En primer lloc,
es trenca la distinci que feia McLuhan entre mitjans calents i freds. Com
subratlla Wenz, es combina lestimulaci visual de la imatge, el cinema i la te-
levisi amb la fredor del text imprs. Sovint la multimdia tendeix a barrejar
i acumular diverses tipologies de missatges cercant lespectacularitat o el pre-
domini dels efectes especials. De fet, tanmateix, lexcs de soroll que dificul-
ta la transmissi de la informaci es deu al fet que no existeixen convencions
clares de com podria ser una retrica dels mitjans combinats.
Jay David Bolter (1991) ens recorda que lescriptura tamb s una tecnologia,
i que les convencions visuals han tingut un paper molt important en la nostra
percepci dels documents escrits (els marges dels cdex, els tipus de lletres, elselements grfics, etc.). El text electrnic exagera aquesta combinaci dele-
ments textuals i grfics, i obliga el lector a combinar la seva percepci damb-
ds mitjans.
Finestres, enllaos, mens, quadres de dileg, mapes de navegaci, etc. sn elements fa-miliars a tot internauta que, alhora, els ha dinterpretar i ocupar-se del text. A ms a ms,segons les darreres investigacions, la primera cosa en qu es fixen els ulls en una pginaweb s el text, no les imatges.
La paraula s el mitj predominant en el nou espai virtual. La disposici si-
multnia delements dna al text una nova dimensi de multiplicitat de sig-nificats. Les imatges han estat tradicionalment meres illustracions del text, i
per tant un element secundari. Tanmateix la imatge ha anat rebent cada cop
ms importncia, com es pot observar, per exemple, en llibres de text infantils
o en els mateixos diaris. Gunther Kress afirma que la comunicaci, malgrat
haver estat sempre multi-semitica, ha anat evolucionant des de la creena que
el text transmet el que s important, fins a la postura actual que accepta que hi
ha coses que les imatges mostren millor. s a dir, les imatges no solament repe-
teixen la informaci del text (illustraci), sin que aporten nova informaci
valuosa.
Per s que, a ms, parlem de dues actituds cognitives diferents, perqu segons
Kress (1998), el llenguatge interpreta el mn per mitj de la narraci (narrative),
Lectura complementria
Per a una classificaci delstextos digitals es pot veure:
E. Aarseth (1997). Cybertext.Perspectives on ErgodicLiterature. Baltimore: TheJohns Hopkins UniversityPress.
Lectura complementria
K. Wenz (1996). Von der arsmemoriae ber die arscombinatoria zur arssimulatoria:Informationsbermittlung inalten und neuen Medien. A:S. Rschoff (ed.).Kommunikation und Lernenmit alten und neuen Medien.(pg. 25). Frankfurt: PeterLang.
-
8/2/2019 hipertext 2
20/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 20 El llibre com a problema
mentre que la imatge ho fa mitjanant la representaci (display). Insistir exclu-
sivament en el llenguatge significa insistir en qualitats cognitives com la linea-
litat, la causalitat, etc., distintius de lera de la impremta. Lespai digital ho pot
modificar. Per a Ilana Snyder no es tracta doposar la comunicaci visual a la
textual, sin desbrinar com podem millorar la combinaci dambdues. Aquesta
autora adverteix del perill que amaga la insistncia dels mitjans actuals a ante-posar la imatge, perqu ho relaciona amb un intent de convertir els receptors en
consumidors.
La pantalla de lordinador s bidimensional, per evoca diverses metfores
que semblen voler transcendir aquesta condici.
1) La primera s la metfora de la finestra. La pantalla de lordinador s una
pantalla al mn i lusuari, assegut a casa, veu desfilar davant seu tot tipus de
continguts procedents dels llocs ms llunyans i dedicats als temes ms diver-
sos. Aquestes finestres determinen lentrada al mn digital, la interfcie escur-a la distncia entre realitat i virtualitat abolint la diferncia entre ells.
2) La segona, la interfcie grfica dusuari, creada a Xerox PARC (Palo Alto
Research Center) en els anys setanta, com ho recorda Janet Murray (1997),
que era la imatge dun pupitre ple darxivadors, que sembla haver-se convertit
en la interfcie estndard actual. A la mateixa poca Atari va llanar els primers
jocs dordinador basats en grfics (Pong i PacMan), i al MIT, el grup de Ne-
groponte va desenvolupar el primer espai digital navegable: un mapa filmat
dAspen, Colorado. Aquestes creacions provocaren que la qualitat visual dels
ordinadors passs a ser absolutament distintiva del mitj.
3) La tercera, la metfora de la navegaci. Hom parla de navegar per la Xarxa
(en angls we surf the net). La imatge del surf t a veure amb el fet que aquesta
navegaci no sassembla pas a una llarga travessia per loce, sin a un viatge
accidentat amb molts salts dones (enllaos). Incorpora elements de zping, de
canviar constantment de rumb sense arribar enlloc cosa que fa qestionar
molt aquesta metfora.
4) Com a darrera, lespai digital. Les metfores del paisatge veuen la Xarxa
com un espai desconegut que sha dexplorar, en qu lusuari activa els enllaossense estar gaire segur don condueixen i canvia de direcci segons varin les
seves expectatives i intencions. Murray subratlla el fet que la diferncia entre
lespai digital i el que representen els mitjans lineals s que els llibres, pellcu-
les i cmics poden descriure (mostrar) lespai, per noms lordinador crea un
espai navegable que podem recrrer. Els enllaos dun hipertext donarien una
continutat semntica que es tradueix en una sensaci de contigitat espacial
sense que importi la distncia real entre els espais connectats. Podem activar
un enlla que uneixi una pgina dun lloc web de patrimoni pictric catal
amb la pgina duna exposici de Tpies a Nova York sense que la distncia en-
tre ambds servidors obstaculitzi la nostra percepci de la relaci entre ells.
Aquesta immediatesa s una de les caracterstiques ms interessants de lespai
virtual.
Lectura complementria
Sobre lespai digital podeuvisitar:
Espacio digital y publica-ciones electrnicas de SusanaPajares Tosca a: http://
www.ucm.es/info/especulo/hipertul/
Lectura recomanada
K. Wenz (1997). Principlesof spatialization in text andhypertext. A: W. Nth (ed.).Semiotics of the Media. Berln /Nova York: Mouton deGruyter.
-
8/2/2019 hipertext 2
21/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 21 El llibre com a problema
Les metfores espacials tenen conseqncies cognitives importants. Com su-
bratlla Beckmann comentant Braudel, abans, les civilitzacions es podien loca-
litzar en mapes. Parlar de civilitzaci volia dir parlar despai, terra, fronteres.
Aix no sesdev en la civilitzaci digital, en qu els metaatributs han subs-
titut el que s fsic. Joaqun Aguirre afirma que la realitat virtual s un con-
junt dinformacions destinades als sentits la funci de la qual s substituir la
percepci espaciotemporal real del subjecte. Dins duna realitat o entorn vir-
tual el subjecte creu que s on no s i concedeix el ser al que no s. Lespai
alberga continguts en forma dimatges. Wenz (1997) parla duna transici des
de lars memoriae a lars simulatoria que caracteritzaria lespai digital.
John Tolva relaciona el salt que es produeix en activar un enlla amb la teoria
del matemtic Riemann per a descriure lespai extradimensional. El text im-
prs s bidimensional, ens movem de dalt a baix, desquerra a dreta, per mai
per mitj del text. Per a Tolva, els enllaos hipertextuals representen un salt a
la tercera dimensi, perqu afegeixen una dimensi espacial a lexclusivament
temporal del text. Lespacialitzaci s un factor clau en el camp dels problemes
dorientaci dels interactors en la Xarxa, i un tema candent en la bibliografia
especialitzada. La conferncia dhipertext (Hypertext 99) va presentar diverses
ponncies referents a aquest tema.
Ponncies dHipertext 99
Auffret, Carrive, Chevet, Dechilly, Ronfard, Bachimont (1999, febrer). Audiovisual-based hypermedia authoring: using structured representations for efficient access to AVdocuments. A:Actes de Hypertext99 (pg. 169-178). Darmstadt (Alemanya).
Kreutz, Euler, Sptizer (1999, febrer). No Longer Lost in WWW-based Hyperspaces. A:Actes de Hypertext99 (pg. 133-135). Darmstadt (Alemanya).
Kumar, Furuta (1999, febrer). Visualization of relationships. A: Actes de Hypertext '99(pg. 137-139). Darmstadt (Alemanya).
McEneaney (1999, febrer). Visualizing and Assessing Navigation in Hypertext. A:Actesde Hypertext99 (pg. 61-71). Darmstadt (Alemanya).
Shipman, Marshall, LeMere (1999, febrer). Beyond Location: Hypertext Workspaces andNon-Linear Views. A:Actes de Hypertext99 (pg. 121-131). Darmstadt (Alemanya).
Totes les solucions als problemes de conceptualitzaci, orientaci i percepci
de relacions passen per la traducci destructures mentals a representacions es-
pacials com ara mapes, diagrames o grups de caixes de text. Programes des-
criptura dhipertextos com Storyspace permeten la simultanetat en pantalla
de mapes, esquemes i blocs de text o imatge, amb qu lautor i lector poden
organitzar el seu espai a voluntat. Ens calen imatges espacials per organitzar
els nostres coneixements. Mirem, doncs, de resumir en quins aspectes lespai
digital reforar i potenciar les propietats del llibre analgic, s a dir, passema enumerar els aspectes clau que van configurant el que podem anomenar hu-
manisme digital.
Lecturescomplementries
J. Beckmann (1999). Mergeinvisible layers. CTHEORY(vol. 22, nm. 1-2, article 69,febrer). http://
www.ctheory.com.J.M. Aguirre Romero (1996,mar). Artes de la memoriay realidad virtual.Espculo(vol. 2). http://www.ucm.es/info/especulo/numero2/memoria.htm.
Lectura complementria
J. Tolva (1995). Ut PicturaHyperpoiesis: Spatial Form,
Visuality, and the DigitalWord. http://www.artsci.wustl.edu/~jntolva/.
-
8/2/2019 hipertext 2
22/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 22 El llibre com a problema
Hem seguit les diferents propietats presentades per Antonio Rodrguez de las Heras: Ellibro digital. Conferncia pronunciada a Barcelona el 21 d'octubre de 1999 en el marcde la II Setmana de Debat sobre l'Ensenyament Universitari de les Humanitats, Tecnolo-gies de la Informaci i Humanitats, organitzades per la Facultat d'Humanitats de la Uni-versitat Pompeu Fabra i els Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC.
http://www.uoc.es/humfil/digithum/digithum2/catala/teorica/index.html
5.1. Densitat
Lespai digital ofereix una capacitat illimitada demmagatzematge, una den-
sitat molt alta.
Recordem, per exemple que un CD-ROM pot contenir 650 megabytes, quasi 500 disquetsdalta densitat. Pot emmagatzemar, tericament, 19 hores de so sobre 16 pistes, 7.000imatges fixes a tota pantalla amb 16 milions de colors, 74 minuts dimatges animades atota pantalla, unes 300.000 pgines de text. Shi poden enregistrar, per exemple, una
combinaci de 3.000 imatges, 4.000 pgines de text i 30 minuts de vdeo. I tot plegat enun disc de 12 cm de dimetre. I qu podem dir de la informaci que ens subministra In-ternet! Les capacitats demmagatzematge del mn digital sn espectaculars.
Per aix no est en contra de la cultura llibresca. Des de sempre sha somniat
amb un nic llibre que pogus contenir tota la saviesa del mn. Aquest somni
sha manifestat en Flaubert, qui, en els seus darrers deu anys, va intentar una
novella enciclopdica Bouvard et Pcuchet que recolls tots els sabers; en Go-
ethe, que va projectar una novella sobre lunivers, i en Novalis i el seu llibre
absolut. El Libro de arena s, segons Borges, un llibre amb pgines infinites,
on cap s la primera i cap la darrera. Per a Mallarm, el mn existeix per a con-cloure en un llibre. I les religions del llibre consideren que tota la veritat est
guardada en un llibre. Tamb Italo Calvino en les seves Sis propostes per al pro-
per millenni, mostra aquesta aspiraci de poder aconseguir un llibre que ho re-
colls tot. Aquestes aspiracions sn impossibles en suport paper, per factibles
en el mn digital. El problema ja no s, doncs, de capacitat. Lespai digital pot
absorbir informaci fins a linfinit.
5.2. Accessibilitat
En el mn tridimensional la quantitat dinformaci sol estar en proporci in-
versa a la seva accessibilitat; en canvi, en el mn digital, a mesura que creix la
seva capacitat de contenir, tamb augmenta la seva conductivitat. Les tauletes
dargila es posaven en caixes per a fer-les ms accessibles. El rotlle de pergam
obligava a enrotllar i desenrotllar el volum per arribar a una columna. El cdex
permet ja, fullejant, arribar a qualsevol lloc del text, cosa que hauria de per-
metre fer citacions exactes, i no de memria com es feia fins aleshores. Per lac-
cessibilitat que proporciona el cdex, el diccionari adquireix la seva utilitat.
Laccessibilitat est potenciada en el nou espai digital. Daquesta manera, po-dem pensar en una ingent quantitat dinformaci amb una gran facilitat dac-
cs a qualsevol punt.
Lecturescomplementries
G. Flaubert (1993).Bouvard yPcuchet. Barcelona:Montesinos.
J.L. Borges (2003).El libro dearena. Madrid: Alianza (ElLibro de Bolsillo, Bibliotecade Autor, 3).
I. Calvino (1998). Seispropuestas para el prximomilenio (5a. impr.). Madrid:Siruela (Biblioteca ItaloCalvino, nm. 2).
-
8/2/2019 hipertext 2
23/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 23 El llibre com a problema
5.3. Actualitzaci
La permanent capacitat de canvi, dactualitzaci, de manteniment, s una al-
tra caracterstica de lespai digital. Els canvis no deixen rastre, les alteracions
no deixen cap senyal, les correccions no impliquen tornar a refer tota la pgi-
na. Ledici digital permet personalitzar ledici dun llibre i fer-ne les cpiessegons la demanda.
La necessitat dintroduir modificacions va dur al palimpsest: aprofitar la resis-
tncia del pergam (a diferncia del papir) per rascar amb una fulla els errors,
o algun contingut no desitjable. La impremta va contribuir a la consideraci
de la provisionalitat del llibre, ja que es pot reimprimir o ampliar en edicions
consecutives. Tanmateix, aquestes possibilitats sn molt redudes davant la
capacitat que ofereix lordinador (la mquina descriure, ensems que el disc de
vinil, s laparell de la nostra poca que ms aviat ha quedat obsolet).
5.4. Ciberespacialitzaci
On s el llibre? On sn les paraules quan deixem de llegir-les? Quan passem la
pgina dun llibre, les paraules romanen a la pgina anterior; per, quan fem
un clic amb el ratol, on s la informaci de la pantalla precedent?
Fins ara, amb suport dargila, de papir, de pergam o paper, les paraules hi eren
retingudes, el seu grafisme estava imprs i formava una unitat indissociableamb el suport. Ara sn bytes recuperats per la pantalla, o zeros i uns diluts en
els solcs dun disc. La paraula ja no est suportada sin sostinguda. I la
pantalla no s un fragment despai sin de temps, un espai de temps entre un
clic i el segent, durant el qual les paraules (la informaci, sigui textual o ic-
nica) estan sostingudes.
El llibre digital esdev multimdia: imatge, text i so estan ben conjuntats en
lespai de lectura. El rotlle no permetia la imatge, ja que en doblegar el suport
saltava la pintura. Amb el cdex assoleixen esplendor els llibres illuminats,per en cada pgina es mant una lluita entre el text i la imatge; de vegades
domina la imatge i posa el text als seus peus peu de foto i, en altres, el text
encercla la imatge i la confina dins dels trets duna lletra majestuosa. En lespai
digital no hi ha cap impediment material per interrelacionar text, imatge, so:
noms la capacitat de lautor.
5.5. Interacci
Es tracta duna nova relaci del lector (interactor) amb el text. Fins ara el lector
tocava el llibre, les pgines, la coberta, per a desplegar el text. Ara es mou pel text,
no pel suport, i sn les mateixes paraules les que despleguen noves paraules.
-
8/2/2019 hipertext 2
24/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 24 El llibre com a problema
5.6. Ubiqitat
Fins a larribada de la impremta, el llibre residia en un espai concret i calia des-
plaar-se fins on estava per accedir a la informaci. La impremta va proporcio-
nar una certa ubiqitat al llibre, per lespai digital, alliberant el llibre de les
servituds materials del suport, permet que el llibre es pugui obrir alhora enmolts llocs diferents.
5.7. Deslocalitzaci
Navegar per Internet s anar saltant dun servidor a un altre, de manera que al
final duna consulta haurem recorregut milers de quilmetres sense adonar-
nos-en. Amb la nostra lectura hem enquadernat pgines ubicades en llocs
diferents. La informaci ja no resideix en un nic lloc i, tanmateix, el lector t
la percepci que tota la informaci s tan propera com les pgines dun llibre.
Aquesta idea daccedir a una informaci no resident en un punt nic ja la tro-
bem al segle XVI, amb lenginyer humanista Agostino Ramelli, quan ens des-
criu una roda de llibres*: una mena de snia que porta a cada catfol un
llibre obert, de manera que el lector, ajudat per un seguit de palanques, mouria
la snia i visualitzaria els llibres que, daltra manera, estarien dipositats a les
lleixes duna biblioteca. s el mateix somni de Vannevar Bush quan va disse-
nyar el Memex**, per ara fet de pantalles i microfitxes. Internet far possible
aquest somni.
5.8. Formatitzaci
Lespai digital t la capacitat per a crear coses radicalment noves que no es po-
den realitzar en lespai tridimensional. La intelligncia artificial, els agents in-
telligents, ho possibiliten. Pel que fa a la informaci, o al llibre analgic,
lespai digital permet formatar-la (corregir, ampliar, modificar el disseny, etc.).
s el que fan les editorials que fan les tirades a partir dun format digital i se-
gons la demanda de compradors particulars. Com es transforma el llibre quan
entra a lespai digital?
All que aporta la digitalitzaci al llibre fsic es pot concretar enels parmetressegents: multimedialitat, hipertextualitat, reticularitat, evolutiu, dialctic,
multilinge, i personalitzat.
De fet, val a dir que entre les publicacions electrniques existents hi ha una gran diver-sitat de models: des de la simple digitalitzaci dun llibre fins al que proposa un itinerarimental impossible de vehicular en paper, passant per la digitalitzaci dun llibre adorna-da amb quatre enllaos, dotze segons de vdeo, uns sons amb quatre frases, ls de lhi-pertext per a les definicions del glossari i un sistema senzill de navegaci que, la majoriade vegades, consisteix a passar pgines.
Per tant, en la concepci del llibre virtual podem carregar les tintes (o millor
dir-ne els bytes) en el component llibre, o b en el component virtual. Per
* Vegeu un dibuix daquestamquina a Agostino Ramelli (1588).
Le diverse et artificiose machine(figura CLXXXVIII). A: http://www.sil.si.edu/Exhibitions/
Science-and-the-Artists-Book/76-14435.jpg
** Vegeu Vannevar Bushstheoretical Memex machine a:
http://www.kerryr.net/pioneers/memex_pic.htm
-
8/2/2019 hipertext 2
25/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 25 El llibre com a problema
tamb hi ha la possibilitat de crear noves tipologies dinformaci que no tin-
guin el seu original en el mn analgic. Per exemple, trencar amb la idea de
llibre com a conjunt seqencial de pgines (sembla, tanmateix, que encara
sest reforant la percepci de la pantalla com a pgina: no parlem, per exem-
ple, de pgina web?).
5.9. Asincronia
Lasincronia en lespai digital amplifica la capacitat que la impremta va pro-
porcionar al llibre facilitant la lectura individual i, per tant, en el moment en
qu desitgs el lector. Amb la impremta el llibre es va poder obrir des de ml-
tiples llocs i en moments diferents. En lespai digital els llibres estan perma-
nentment oberts i a labast de tothom.
5.10. Hipertextualitat
Un document hipertextual s multidimensional: es pot llegir seguint ms dun
recorregut i es pot accedir a una determinada informaci des de diversos
punts. Amb lordinador, el pas dun punt a laltre s immediat: noms ens cal
fer un clic per passar dun document a un altre. Sumaris, ndexs, definicions
en requadres, glossaris, etc. sn un clar precedent dels enllaos hipertextuals.
Per el llibre electrnic no pot ser una traducci digitalitzada dun llibre sobre
paper, ats que, quan un text imprs esdev text electrnic, deixa de posseir lamateixa classe de textualitat. s el que Landow demostra al llarg del seu llibre.
Hipertextno vol dir noms poder fer clic damunt de paraules en blau i subrat-
llades. Lhipertext electrnic qestiona les nocions convencionals de text, au-
tor, lector, obra. Involucra lusuari com a participant actiu en la interacci
amb la informaci; els lectors poden escollir trajectes individuals entre els tex-
tos primaris i secundaris connectats, i poden afegir textos i nexes a lhiperdo-
cument. Una recopilaci hipertextual de material multidisciplinari s la manera
ms eficient de preservar, seleccionar, accedir, organitzar i integrar la matriadestudi: de fet, s la manera ms efica (per no dir nica) de practicar la inter-
disciplinarietat o la transdisciplinarietat. s una eina dinvestigaci valuosa
perqu pot establir nexes entre la informaci amb la qual sest treballant (tex-
tos, estadstiques, grfiques, anlisis, comentaris, materials visuals, etc.) i inte-
grar-los com a material del curs; alhora que permet presentar diversos nivells
de dificultat, diverses escoles de pensament rival, fomentant, aix, tant lex-
ploraci com laprenentatge autoregulat.
Pel que fa a linteractor, lhipertext permet un accs molt ms rpid i fcil a
una gamma de documentaci, tant bsica com contextual. Els nexes represen-
ten una manera molt adient dhabituar els lectors a establir relacions entre els
continguts que estudien, fomentant, daquesta manera, lhbit de cercar les di-
Lectura complementria
G.P. Landow (1995).Hipertexto: la convergencia dela teora crtica contemporneay la tecnologa. Barcelona:Paids Ibrica.
-
8/2/2019 hipertext 2
26/56
-
8/2/2019 hipertext 2
27/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 27 El llibre com a problema
6. Hipertext i literatura
Ats que lhipertext, en poder connectar un fragment de discurs verbal a imatges, ma-pes, diagrames i so tan fcilment com a un altre fragment verbal, expandeix la noci detext ms enll del que s merament verbal, no far la distinci entre hipertext i hiperm-dia. Amb hipertext, doncs, em referir a un mitj informtic que relaciona la informacitant verbal com no verbal. Els nexos electrnics uneixen lxies tant externes a una obra,per exemple, un comentari daquesta per un altre autor, o textos parallels o compara-tius, com internes i aix creen un text que el lector experimenta com a no lineal, o mi-llor dit, com a multilineal o multiseqencial.
G.P. Landow (1995).Hipertexto: la convergencia de la teora crtica contempornea y la tecno-loga. Barcelona: Paids Ibrica.
El discurs sobre la hipertextualitat subratlla, dentrada, la ruptura de la linea-
litat, important no solament per a la recepci dels textos, sin tamb per a laseva producci i per a la consideraci del mateix concepte de text. Lhipertext
es relaciona amb la literatura de moltes maneres, comenant per aquesta rup-
tura de la linealitat i per les noves formes descriptura i lectura que intenten
autors com Joyce, Calvino o Cortzar molt abans que lhipertext electrnic fos
una realitat, mantenint-se tanmateix en els lmits de la pgina impresa.
Per a Landow (1995), a ms, lhipertext encarna les darreres tendncies de la
teoria crtica contempornia, sobretot les idees postestructuralistes de text
obert. Molts terics de la cultura fa temps que insisteixen en el fet que shan
dabandonar els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre,
marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per altres de multilinealitat, nodes,
enllaos i xarxes.
Efectivament, lhipertext porta a lextrem tamb els postulats dUmberto Eco
o la teoria de la recepci dIser, que propugnaven un lector actiu. Aqu s tan
actiu que en elegir els seus propis trajectes de lectura usurpa una funci de
lautor tradicional al control del qual sembla escapar-se el text.
Per no solament hi ha una relaci terica entre lhipertext i la literatura, sinque pel fet de ser lhipertext un vehicle de coneixement (un suport, com ho s
un llibre), introdueix en el mn de la cultura canvis potser tan espectaculars
com els que va comportar la invenci de la impremta. Ara b, si la impremta
sembla que no va modificar les formes de llegir i escriure, sembla, per contra,
que les tecnologies digitals i la Xarxa, lhipertext i el web modificaran els llen-
guatges de creaci a causa de les noves formes descriure, de llegir, deditar i,
fins i tot, de pensar.
Ens podem referir a les possibilitats de ledici electrnica, analitzades amb de-
tall per Jerome McGann a The Rationale of HyperText*. Lhipertext pot oferir
junts facsmils, crtica, obres relacionades, estudis sobre lobra, elements multi-
mdia (en el cas duna obra de teatre, una representaci o diverses per a poder-
Lectura recomanada
S. Pajares Toska (1997).Lasposibilidades de la narrativahipetextual . http://www.ucm.es/info/especulo/numero6/s_pajare.htm
*http://www.iath.virginia.edu/
public/jjm2f/rationale.html
-
8/2/2019 hipertext 2
28/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 28 El llibre com a problema
les comparar, etc.). A aix caldria afegir-hi tots els avantatges de la informaci
digital (computabilitat, recuperabilitat, reusabilitat, interactivitat, accs aleatori,
cercabilitat, densitat) que doten el lector dun cert grau dopcionalitat i de poder
escollir el que li interessa a cada moment. Tamb cal tenir present ls de les
xarxes hipertextuals per a lintercanvi cientfic entre grups que treballen els
mateixos temes (tramesa dinformaci, xats en temps real, etc.).
6.1. Per, aix s literatura?!
Per respondre aquesta qesti es poden adoptar dos criteris:
1) Aplicar el que sabem de la literatura que sha fet fins ara a les noves crea-
cions en CD-ROM o en xarxa, i veure si shi adapten o tenen caracterstiques,
valors, funcions, etc. similars (en cas afirmatiu direm que s literatura).
2) Estudiar les noves formes de creaci i els nous llenguatges emergents a par-
tir de la revoluci digital, i mirar de redefinir la literatura a partir dels nous
problemes plantejats, les noves interaccions suscitades, les noves indetermi-
nacions i els nous processos de producci i distribuci.
Partim del pressupsit que la histria s i funciona com una relaci activa amb
el passat. En fonamentar el coneixement histric en una relaci activa amb el
passat, invertim radicalment la relaci present-passat: ja no s el passat qui t
la primacia sobre el present, sin que s el present qui planteja les qestions.I el present necessita el passat en relaci amb lesdevenidor, ats que no es trac-
ta nicament de viure el present sin de canviar-lo. Diu un proverbi rab:
lhome sassembla ms a la seva poca que als seus pares. Com que som fills
de la nostra poca, hem de partir del nostre avui, de la nostra experincia i dels
nostres problemes, per adrear-nos al passat.
s sempre de les nostres experincies quotidianes que [...] prenem en darrera anlisi elselements que ens serveixen per a reconstruir el passat.
M. Bloch (1984).Apologia de la histria. Barcelona: Empries.
La investigaci histrica s sempre tributria del present:
la Revoluci Francesa del XVIII ajuda a entendre millor langlesa del XVII;
les revolucions del XX (la russa de 1917, lalemanya de 1918, la italiana de 1920,
lespanyola de 1936) permeten interpretar millor la revoluci francesa;
lexperincia dels soviets russos fa ms comprensible la Comuna de 1793
i 1871;
la Segona Guerra Mundial caracteritza millor la primera;
la societat burgesa illumina retrospectivament la societat feudal.
Lectura complementria
Ll. Codina (2000). El librodigital y la WWW. Madrid:Tauro (Coleccin Comuni-cacin y Lenguajes).
-
8/2/2019 hipertext 2
29/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 29 El llibre com a problema
I aix sesdev en el camp de lart: s linformalisme qui ens ajuda a captar la
pinzellada de Goya o la taca de Velzquez...
6.2. Literatura i hipermdia
Cada cultura ha elaborat el seu programari per tal demmagatzemar, distribuir
i jerarquitzar el que sap i com ho sap. Per tamb ha desenvolupat el seu ma-quinari (des de les pintures parietals, fins al papir, el llibre, el disquet o el ci-
berespai). Des daquesta perspectiva, quan la literatura i, en general, la cultura,
ha deixat de ser multimdia? Sembla que la impremta, el llibre i la lectura a-
llada i silenciosa la cultura impresa ha redut al paper el que tenia dhiper-
mdia. Part de la cultura actual, sobretot la literatura, s fruit daquesta
reducci. Alguns, per tant, veuen en els hipermdia lalternativa que ens re-
torna part del mn perdut amb la impremta. En el fons, la dicotomia s: pen-
sar la realitat com a representaci o pensar-la com a acci.
A ms, lespai anomenat literatura des del segle XIX s un conjunt especfic
dobres vistes com a seqncies fixes i estables, agrupades segons gneres, lle-
gides per a s i fruci individual i ensenyades mitjanant seleccions canni-
ques amb sentits i significats autoritzats. La literatura digital, bviament, va
en una altra direcci.
La tradici oral s, bsicament, hipermeditica, com ho s la interrelaci de
lescrit amb loral, sobretot pel que fa a la difusi o la divulgaci. I s el suport
el que ha limitat o potenciat aquesta prctica. Actualment, els programaris hi-
pertextuals ens mostren que:
Uns altres usos dels textos foren i sn possibles segons les limitacions tec-
nolgiques de cada moment.
Ls hipertextual no funciona al voltant dun text principal o eix, privile-
giat semnticament, sin que permet crear un text en moviment, amb
La reflexi histrica s regressiva: funciona a partir del present, en sentit
invers del fluir del temps. Si el present t primacia sobre el passat s per-qu nicament el present imposa i permet canviar el mn: cal posar el
passat al servei del present per tal dafirmar la capacitat poltica i cultu-
ral dels pobles ahir i, per tant, avui.
Lhipertext, aquest concepte borrs en consonncia amb la fludesa del
mitj electrnic, defineix una varietat de text travessat per enllaos ex-
plcits entre els seus blocs o nodes que remeten a altres dominis o ni-
vells. Lhipertext s, doncs, una manera de funcionar del text.
Lectura complementria
J. Chesneaux (1984).
Hacemos tabla rasa delpasado? (6a. ed.). Madrid:Siglo XXI de Espaa Editores.
-
8/2/2019 hipertext 2
30/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 30 El llibre com a problema
mltiples connexions o enllaos no jerarquitzats. El que sha esdevingut s
que la literatura com a instituci ha privilegiat el text cannic com a eix al
voltant del qual giren els enllaos, enlloc de lestructura en xarxa, en qu
cap text t la primacia.
Lhipertext com a programari ha coincidit amb el desenvolupament de nocionsclau en la crtica literria recent: text i intertextualitat, escriptura i dialogisme,
qestionament entre gneres i disciplines, etc. La integraci, en forma de 0 i 1,
de text, imatge i so fa saltar les barreres disciplinries, genriques i estilsti-
ques, o les establertes entre nivells culturals.
Les investigacions de Havelock (1996) i Ong (1993) sobre la relaci entre ora-
litat i escriptura constaten que els textos sempre van tenir un funcionament
hipermeditic, tant si van ser recitats, cantats, representats com llegits en veu
alta i en grup. En sentit estricte, la literatura fins al segle XVIII s inseparable
daquest funcionament hipermeditic, cosa que la distingia dels altres textos
que, encara que anomenats literatura, no eren sin especialitzacions fruit de
lescriptura. Aquesta base hipermeditica domina durant tota ledat mitjana,
fins que laparici de la impremta generalitza la lectura solitria i silenciosa, i
redueix el text a una execuci interior. La idea moderna de text, autoria i altres
conceptes crtics tradicionals depenen estretament del text imprs, s a dir,
duna determinada tecnologia: la impremta.
Una de les novetats de la tecnologia digital resideix a poder superar la idea de
text com una cosa tancada i immutable; amb aix no volem dir que les apli-cacions hipermeditiques comportin una tornada a loralitat, per s a un cert
equilibri entre les diverses formes de percepci, recepci i cibercepci. En de-
finitiva, a una nova esttica.
El tret principal de lhipertext s la discontinutat, el salt o desplaament sob-
tat de la posici de linteractor en el text. Lhipertext s noms una varietat de
text no lineal, que es pot travessar amb salts o enllaos explcits entre unitats
textuals. Per linealitat no s equiparable a text, ni hipertext a no-linealitat.
El text lineal pot ser vist com un cas particular del que no s lineal, en el
qual la convenci s llegir paraula per paraula del principi a la fi, i lhiper-
text noms seria una de les varietats de la no-linealitat, que molts textos
comparteixen.
El text teixit, entramat en el seu sentit ms simple o tradicional pot ser
definit com la manera dorganitzar la informaci en dues dimensions,
disposada damunt la superfcie duna pgina, i en una forma lineal i je-
rrquica. Lhipertext, per contra, inclouria la possibilitat de fer-ho duna
manera pluridimensional mitjanant els enllaos que relacionen dife-rents parts dun text o de diversos.
Lectura complementria
E.J. Aarseth (1995).Nonlinearity and LiteraryTheory. A: G. Landow (ed.).Hyper/Text/Theory(pgs. 63-69).Baltimore: The John HopkinsUniversity Press.
-
8/2/2019 hipertext 2
31/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 31 El llibre com a problema
Hem de veure el text, en el seu sentit ms ampli, com un potencial que es
pot realitzar noms parcialment per mitj de la seva escriptura, s a dir, de
la seva presentaci en paraules sobre diversos mitjans en condicions hist-
riques i tecnolgiques diverses.
Per a alguns autors caldria substituir el concepte negatiu de la no-linealitatpelde multilinealitat, ats que el que sesdev en lhipertext s un complex de li-
nealitats a diversos nivells, que depenen de diferents perspectives i contextos.
Com a programa informtic, lhipertext s una aplicaci de la idea de no-linea-
litat, o de multilinealitat, que anulla les limitacions de la pgina, ja que per-
met la creaci de mltiples enllaos associatius o xarxes que operen duna
manera similar a la del cervell, s a dir, en mltiples direccions, sense cap altra
limitaci que la del mateix sistema o la del nostre coneixement. Com ens re-
corda Chartier, els textos no existeixen en ells mateixos, separats de tota mate-
rialitat: no hi ha textos separats del suport que els dna a llegir, veure o escoltar(Chartier, 1996).
6.3. Obra, text, hipertext
Ja abans que lordinador envas el camp de lescriptura, el postestructuralisme,
en particular el grup format a Frana al voltant de Tel Quel en els anys seixan-
ta, ja havia transformat la noci lineal predominant de text. Roland Barthes i
Foucault sn els antecedents terics del que anomenarem hipertext.
Podem trobar en un text de Foucault les idees de multilinealitat i de canvi despai
o geometria en relaci amb la literatura. Per a Foucault la literatura s polisemn-
tica no perqu sigui ambigua o pugui tenir diverses significacions, sin perqu
est obligada a recrrer diversos sediments semiolgics, ja que no s res ms que
la reconfiguraci, en una forma vertical, de signes que es troben en la societat,
en la cultura, en sediments separats. A ms, per a Foucault, el llenguatge s espai,
encara que funcioni en el temps. I la literatura, en particular, neix al segle XIX lli-
gada a lespai del llibre, constituint-se la relaci del llenguatge i de lespai.
Potser la millor definici de no-linealitat textual s la de Barthes a De lobra
al text:
la paraula enlla es fa servir aqu de manera deliberadament neutra: no implica unadeterminaci, encara que fos mltiple i dialctica [...] Direm, en efecte, que el que s in-terdisciplinari [...] comena efectivament [...] quan la solidaritat de les antigues discipli-nes es desf [...]. Davant de lobra, noci tradicional, concebuda durant molt de temps iencara avui en dia duna manera, si sens permet lexpressi, newtoniana, es produeixlexigncia dun objecte nou [...]. Aquest objecte s el Text.
R. Barthes (1994). De loeuvre au texte. Revue dEsthtique, 3 (1971). A: Ceuvres compltes(II, pg. 1211-1217). Pars: Seuil.
Estem davant dun canvi profund? Per a alguns no sortim dun espai geom-
tric en qu el que s lineal s un cas particular del que no s lineal o multili-
neal; per aix hom pensa en un hipertext en forma, no noms darbre, sin de
Lectura complementria
E.J. Aarseth (1997).Cybertext: Perspectives onErgodic Literature (pg. 42-47).Baltimore: The John HopkinsUniversity Press.
Lectura complementria
G. Liestol (1997).Wittgenstein, Genette, andthe Readers Narrative inHypertext. A: Landow (pg.110).
Lectura complementria
M. Foucault (1996).Delenguaje i literatura (pg. 94i seg.). Barcelona: Paids.
-
8/2/2019 hipertext 2
32/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 32 El llibre com a problema
rizoma, on el logos, associat a espais o alternatives fixes i jerarquitzades, alterni
amb el nomos, travessia en un espai i temps irreversible i sense punts de refe-
rncia fixos (Moulthrop, 1997).
La interrelaci entre escriptura i oralitat (Havelock, Ong) s equivalent a la
que hi ha entre espai estriat i llis, s a dir, entre el domini seqencial i causalregulat per una estructura geomtrica, segons jerarquies tancades, associat
culturalment al llibre, i el domini del moviment contingent sense seqncies
o posicions fixes, sense jerarquies o alternatives predeterminades, que es pro-
paga, paradoxalment, per mitj de salts o connexions contingents.
Aquests espais, com loralitat i lescriptura alfabtica des que apareix a Grcia,
noms es donarien barrejats: un s contnuament tradut, traslladat a laltre, i
la dada llis/estriat no representa una dialctica sin un continu. Des daquesta
perspectiva podem concebre lhipertext com un camp de lluita o conflicte en-
tre els dos pols. Podem ara concebre, histricament, lespai anomenat literaturacom un continu entre aquestes polaritats.
Sn els fillegs o els experts en textos els que van restringir, cada cop ms, el
carcter hipermeditic del que s literari, la seva vinculaci oral, cap al que s
textual; primer, amb les seves edicions i comentaris, desprs amb les seves tau-
les canniques i amb la fixaci de textos per a lensenyament. I la impremta
accentuar encara ms aquesta reducci del que s hipermeditic al que s tex-
tual, a lobra tancada en sentit autoritzat.
s, doncs, lhipertext qui potser pot tornar a la literatura el seu carcter hiper-
meditic, ja que lestructura hipertextual en forma de xarxes permet la difu-
minaci cada cop ms gran de les fronteres entre textos i entre autors i lectors,
o intrprets. En un context electrnic hipertextual linteractor pot llegir i al-
hora crear textos en relaci amb el que llegeix, propis o aliens, sia en forma de
comentaris, addicions, ficcions o precisions que sincorporen a la xarxa hiper-
textual. I cap daquests elements s ja, en aquest mitj, una cosa jerrquica-
ment situada sota, darrere o al final del text principal, sin que tot
apareix com a document interconnectat, sense el carcter necessriament sub-
sidiari que la disposici espacial de la pgina li atorgava.
La literatura com a hipertext es caracteritza per no tenir un centre fix,
s un corpus de textos relacionats que no tenen a priori un eix organit-
zador; cosa que no vol dir que no el necessitin, ats que lhipertext
funciona com un sistema de relacions indefinidament descentrable i
recentrable que, com la mateixa literatura, roman obert, canviant i en
expansi. s un complex de vincles on els textos canonitzats sn nica-
ment els eixos provisionals de la xarxa que estableix les mltiples con-
nexions entre ells en les seves diferents versions, lectures, comentaris,
interpretacions, en una espiral sense fi. Per aix la xarxa hipertextual
preveu fins i tot la desorientaci, ja que no solament s possible perdre-
shi, sin que aquest errar s part fonamental del joc.
Lectures recomanades
M.E. Rosenberg. Fsicae hipertexto. Liberaciny complicidad en arte ypedagoga. A: G.P. Landow(coord.) (1997). Teora del
hipertexto (pg. 305-337).
-
8/2/2019 hipertext 2
33/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 33 El llibre com a problema
Els nous mitjans, doncs, potencien el que ja funcionava per mitj de lescrip-
tura, i que la impremta va dificultar en part: lelecci per cada lector del seu
propi cam, s a dir, un text diferent que mai exhaureix del tot. Cap text, en
tant que forma part duna xarxa hipertextual, s exhaurit del tot i s, en gran
part, un text sense lectors. El que s literari s inseparable del que s hiper-
meditic, si no volem veurens reduts a lespai visual del que s imprs, pre-
dominant des de fa dos segles, quan sorgeix precisament el nom de literatura
per a designar aquesta reducci. Fins aleshores, els textos desprs classificats
com a literaris eren inseparables de la seva execuci oral.
Parafrasejant Derrida, lescrit s el suplement del que s oral, perqu shi afe-
geix i perqu el vol substituir, sense assolir-ho mai del tot, fins i tot en lera del
predomini imprs. Amb el paradigma hipertextual aquest predomini est va-
riant, modificant, per tant, la mateixa textualitat.
6.4. Literatura, autoria i collaboraci hipertextual
La impremta va anar acabant de mica en mica amb la difusi hipermeditica
dels textos de la cultura manuscrita i els va reduir prpiament a obres, pro-
veint-les de la seva marca didentificaci autorial i deslligant-les de la seva exe-
cuci oral comunitria; alhora, les idees de collaboraci i imitaci sanaren
debilitant, i noves concepcions de la crtica es van anar desenvolupant. Per
les TIC renaixentistes (la impremta) van trigar molt a imposar-se, com la lec-
tura silenciosa que propiciaven: fins al segle XVIII no es pot dir que hagi trans-
format les societats europees, on lescrit s encara inseparable de la seva
execuci oral, en societats dimpremta.
La impremta, segons Ong, desenvolupa el sentit de la propietat de lescrit i la
idea doriginalitat. Les obres es veuen ara ms alladament, com a textos tan-
cats, complets i finalitzats, com a recipients del pensament definitiu del seu
autor, una cosa fora diferent del que sesdevenia en la cultura manuscrita.
Al segle XIX sarriba al punt mxim de desprestigi de la vella idea de collabo-raci quant a comunitat cultural o grup que treballa amb textos comuns, tant
en forma de glosa i comentari com dimitaci. Des de final del XVIII el terme
collaboraci adquireix el seu sentit ms pejoratiu de traci, ms o menys as-
sociat a plagi, amb lexaltaci de la idea doriginalitat i desfor individual. Sn
el desenvolupament de la impremta i el del liberalisme econmic aliat a ltica
protestant, amb el seu sentit sacralitzat de la propietat i el treball individuals,
els factors que hi contribueixen.
La propietat intellectual i els drets dautor sadapten fora a la tecnologia de la
impremta, ja que promou lallament dels textos i, per tant, la seva atribuci a
autors individuals, amb lassignaci duna essncia estilstica, aspecte relacionat
amb la sobrevaloraci de loriginalitat i el geni des de Kant i el romanticisme.
Lectura complementria
W.J. Ong(1993). Oralidad yescritura. Tecnologas de lapalabra. Mxic: FCE.
-
8/2/2019 hipertext 2
34/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 34 El llibre com a problema
Fins al segle XVIII lautor no fou reconegut a Europa com a entitat legal, com a
creador de les seves obres (a Anglaterra el 1710 i a Frana el 1793). Condorcet
argumenta que la noci dautoria s una creaci arcaica de la monarquia ab-
soluta, ats que atorga privilegis i honors a individus; la millor manera de di-
vulgar el coneixement s per mitj de textos oberts i sense autor, circulant
lliurement entre els ciutadans, sufragant-se per subscripci. s partidari de lsde noves tecnologies i modes de textualitat per tal de posar el poder de la pu-
blicaci en mans de cada ciutad. El segle XVIII va veure laparici de nous
modes de textualitat en la premsa: joc lliure amb el format, combinaci
dimatges, msica i text, hegemonia de la lnia editorial per damunt de la veu
dautor i noci de text com a butllet danuncis. La llibertat de premsa va com-
portar leliminaci de la censura prvia, el final del sistema literari de lantic
rgim, de ladministraci reial del comer del llibre, del sistema de privilegis
literaris i de lexrcit dinspectors i censors, la liberalitzaci massiva del mn
editorial (tothom podia imprimir o publicar qualsevol cosa). Lexperiment re-volucionari va acabar a causa del terror poltic i cultural experimentat en des-
lliurar-se les forces culturals amb aquesta nova textualitat desprs de la
Revoluci Francesa de 1789 (pamflets annims, crtiques a les autoritats, etc.),
i es va restaurar lordre cultural centrat en la civilitzaci del llibre: es reconeix
legalment el principi de propietat literria com a manera de responsabilitzar
els autors i es regula el comer imprs per a fer econmicament viable ledici
de llibres.
La literatura s un producte del segle XIX. Segons Foucault, tot i que el que ano-
menem literatura existeix des de fa segles, no s tan clar que Dante, Cervantes
o Eurpides siguin literatura, tot i que formen part de la nostra literatura actu-
al. Amb altres paraules: encara que les relacions de les seves obres amb el nos-
tre llenguatge siguin efectivament literatura, les relacions daquestes obres
amb el llenguatge de la seva poca no eren literatura. Per a Foucault la litera-
tura noms existeix des de la desaparici de la retrica, com una forma de si-
mulacre que es rebutja a si mateixa contnuament en constituir-se com a
transgressi. Abans del segle XIX, els textos, les obres, representaven alguna co-
sa, existien en funci dun llenguatge mut i primitiu que calia restituir, la pa-
raula de Du o la veritat, fos la de la Bblia o la dels autors consagrats. Si
tradum el que diu Foucault a termes hipertextuals, el llenguatge mut i primi-
La moderna civilitzaci del llibre sorgeix de les revolucions democrti-ques del segle XVIII i representa una visi particular de la vida cultural
vertebrada al voltant dels ideals de lindividu autnom, laccs univer-
sal al coneixement, el debat i la reflexi pbliques; s una soluci regu-
ladora entre ideals socials contraposats: el concepte dautor individual
amb determinats drets i responsabilitats, el valor de laccs democrtic
al coneixement til i la fe en la lliure competncia de mercat com el me-
canisme ms efica de lintercanvi pblic.
Lectura complementria
M. Foucault (1996).Delenguaje i literatura (pg. 63 iseg.). Barcelona: Paids.
-
8/2/2019 hipertext 2
35/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 35 El llibre com a problema
tiu no s ms que el mn dall sabut, o nomos, expressat en loralitat primria
dominant a escala collectiva, aix que en el segle XVIII sanomenar Volkgeist,
o esperit del poble, i desprs intrahistria.
El que s literari es desenvolupa en aquesta interacci entre el que s oral o in-
trahistric i lescrit o histric i no pot, per tant, parlar-se de literatura en cultures
purament orals, sense escriptura (el que est fixat per escrit era, per definici, li-
teratura). Tindran una forma oral, rtmica, de poesia expressada en canons i
relats o escenificada, que noms podrem anomenar literatura si en tenim len-
registrament escrit; daqu ve la inadequaci del terme literatura oral.
Amb lentronitzaci de la ra i la cincia, la literatura s identificada amb la
retrica de lescriptura quant a llenguatge intil o buit que ja no representa
cap veritat; per aix, en lmbit popular on encara domina loralitat, esdev
el domini de la fantasia o la mentida seductora; en lmbit culte esdev, com
diu Foucault, en el simulacre del llibre, ja que noms es pot realitzar mitjan-
ant lagressi i la violncia contra tots els altres llibres. La literatura s trans-
gressi, repetici.
El llibre, en la seva materialitat, ha estat fins al segle XIX el suport accessori duna parlapreocupada per la memria i el retorn. I heus-lo aqu convertit, i aix s la literatura [...]en el lloc essencial del llenguatge, el seu origen sempre repetible, per definitivamentsense memria.
M. Foucault (1996). De lenguaje y literatura (pg. 101-102). Barcelona: Paids.
Barthes, coincidint amb Foucault, desenvolupa la seva idea de literatura com
a Text, posada en escena del saber, enfront de lobra, mera transcripci del sa-
ber. Parlar s repetir: afirmem all que repetim; lnica sortida s fer trampes
amb la llengua o sortir-nos-en esquivant-la per a escoltar-la per fora del po-
der. Aquest treball de desplaament, de fugida de lespai del poder cap a un
altre espai, aix s la literatura, que posa en escena el saber. No diu que sap
alguna cosa, com els altres discursos, tots associats al poder, sin que sap
dalguna cosa i a alguna cosa, projectant els sabers, fent que les paraules s-
piguen, tinguin sabor, i no es quedin en simples instruments. I posar en es-
cena, representar, s el mateix que posar en joc, simular o interpretar els
signes. El treball de desplaament semiolgic que s la literatura ens porta capal Text, lluny dels llocs comuns de la cultura polititzada, de lobligaci de for-
mar conceptes, formes, lleis, casos idntics.
La literatura o cultura escrita segueix essent inseparable de la seva exe-
cuci oral i grupal fins a la Revoluci Industrial, que fa possible la ve-
ritable difusi general del que s imprs i una recepci individual,silenciosa i rpida de les obres, cosa que permet una lectura nova dels
textos antics.
-
8/2/2019 hipertext 2
36/56
-
8/2/2019 hipertext 2
37/56
Universitat Oberta de Catalunya P04/04120/01356 37 El llibre com a problema
encara que, daltra banda, es veu abocada a una oralitat secundria que ens tor-
na, en certa manera, al passat (cal tenir present que el processador de textos i
ledici electrnica no sn ms que prolongacions de la impremta al nou mitj).
A part dels factors socials o econmics, s evident que la impremta ha afavorit
el manteniment de lautoria no cooperativa en les cincies humanes, ms en-cara en la literatura, en el sentit estricte o textual del terme, on collaborar
pressuposa sempre girar al voltant dun text cannic o primari, obra de geni,
objecte de la investigaci. Des del punt de vista hipermeditic, tanmateix,
aquest text primari perd la seva aura i s solament un ms dins la Xarxa.
Amb les noves tecnologies electrniques hipertextuals estem en el cam din-
tegrar duna vegada les dues cultures, la cientfica i la humanstica; un dels pri-
mers passos per a fer-ho s consolidar el que aquesta tecnologia permet: la
dessacralitzaci dels textos cannics i la seva sortida de la posici central quehan ocupat, amb el consegent anivellament amb altres textos fins ara consi-
derats secundaris o marginals, apropant el que s creatiu al sentit menys trans-
cendent i ms relatiu que t per a les disciplines cientfiques.
Si la impremta va canviar el paper dels oficis literaris professor, escriptor, fi-
lleg alhora que va augmentar la importncia dels crtics, els editors o els bi-
bligrafs i va redefinir el paper dels lectors, ara orientats cap a la lectura
individual i en silenci a part dalliberar lescriptor del mecenatge i fer-lo pro-
pietari, les noves tecnologies electrniques comportaran una nova redefini-
ci de papers i funcions.
Les fronteres entre textos, autors, lectors, estudiants i professors esdevindran
ms fludes i la idea de literatura, novament, haur de canviar. Lhipertext,
com el cinema o el vdeo o la publicitat, s un treball en equip, i aix fou la
literatura manuscrita, i ho tornar a ser probablement a mesura que la cultura
impresa cedeixi lhegemonia a la digital.
6.5. Gnere, cnon i hipertext
El concepte de gnere literari es pot fer molt ms comprensible si el tractem
en el seu origen hipermeditic, quan el text s inseparable de loralitat o esce-
nificaci en qu ha nascut o per a la qual ha estat pensat. En el medi cultural
de loralitat secundria, el ritus, la festa i lactuaci mimtica inclouen actes de
llenguatge com cantar, contar i representar, que serien el motlle dels anome-
natsgneres literaris , actes textuals desprs, aix s, codificats per experts en es-
criptura, literats creadors del complex hipertextual la teoria del qual, acte
textual pur, els dna noms diversos en el temps.
En una cultura oral, sense escriptura, no hi ha literatura. La literatura i els seus
gneres apareixen quan loralitat queda fossilitzada en lescriptura, s