UNA TRADICIÓ MOLT ESPECIAL

ESCOLA HEUROMPERAFITA CURS 2012-13

AUTORS: Irene, Isnel, Emma, Aina, Laura , Oriol, Júlia.

IL·LUSTRADORS: Ona, Guim, David, Teo, Genís, Raúl, Carla, Quim, Alba, Sara, Biel, Salomon, Laia i Isaac.

COM VAM FER EL CONTE?

El dia 19 de gener va venir la Lali Barenys per escriure

un conte amb CM i CS. Entre tots vam decidir

l’argument del conte.

D’un a un anàvem escrivint el conte, fins acabar-lo.

El vam anar retocant fins tenir-lo enllestit.

EXPLIQUEM EL CONTE ALS PETITS!

Vam anar a explicar el conte als nostres companys perquè a

l’escoltar-lo pensessin com l’havien de representar en dibuixos.

Vam donar-los unes quantes idees.

REPRESENTACIÓ DEL CONTEREPRESENTACIÓ DEL CONTE

Els més grans vam ajudar als petits a dissenyar i il·lustrar el conte.

Vam agafar un cartró de la mida DinA3 i el vam folrar amb roba i

decorar segons l’explicació de les diferents parts del conte.

Aquest conte el vam dividir en nou parts.

UN CONTE PUZLEEl conte dividit en nou parts es construeix com un puzle, mitjançant

un DAU – TEXT.

Passem a explicar el conte...

UNA TRADICIÓ MOLT ESPECIAL

• En un país molt llunyà totes les

persones eren verdes, quan

estaven malaltes eren de color de

caca d’oca, quan es mullaven es

tornaven de color fluorescent,

quan eren petits eren de color

verd clar i a mida que s’anaven

fent grans es tornaven d’un verd

més fosc.

• Cada 21 de desembre a les 11 de

la nit s’ajuntaven per

commemorar la seva tradició. Es

posaven un quimono taronja, que

portava el símbol d’una pedra

trencada, i marxaven a peu amb

torxes cap a la muntanya del

volcà. Un cop allà trencaven

pedres amb el cap.

• Per això en aquell país hi havia

moltes fàbriques de fer quimonos,

de fer tiretes i de pastilles pel mal

de cap. D’aquelles pedres

trencades en sortia un suc, el

color del suc era el color del

quimono que portarien l’any

següent.

• Quan eren a dalt de la muntanya

es bevien el suc perquè el volcà

no es tornés a despertar, feien

una foguera i es posaven al seu

voltant fent una música amb les

pedres. Un cop fet tot això

tornaven cap al poble tal com

havien vingut.

• Un dia va arribar en aquell poble

un nen que es deia Manel.

Aquella mateixa nit, al punt de les

11, tothom es va posar el

quimono taronja i tot caminant es

van dirigir cap a la muntanya del

volcà amb les torxes enceses.

• En Manel i la seva família s’ho

miraven des de casa seva molt

estranyats i espantats, van tancar

totes les finestres i es van amagar

a sota el llit per por que hi hagués

una revolució.

• L’endemà al matí, en Manel tot

anant a l’escola va començar a

veure que tota la gent portava

tiretes al cap i duien els quimonos a

la tintoreria. En Manel va decidir no

anar a l’escola i tornar cap a casa.

Els seus pares també estaven molt

espantats i van decidir que ja aniria

a l’escola un altre dia, potser quan

entenguessin el què passava.

• Després d’un quants dies, el Manel va decidir d’anar

a l’escola i pel camí es va trobar un nen que es deia

Jan, i li va preguntar què passava la nit del 21 de

desembre, i el Jan li va explicar:

• -Mira cada 21 de desembre, en quest país, ens

reunim amb les torxes per pujar a la muntanya del

volcà, després allà dalt agafem una pedra cadascú i

la trenquem amb el cap.

• I el Manel molt estranyat li va dir:- per què feu

aquestes coses tant “rares”?

• I el Jan que li semblava tan normal li va acabar

d’explicar:

• -Nosaltres commemorem que fa molts anys, el

nostre volcà va entrar en erupció i la gent del poble

va evitar que explotés gràcies al soroll que van fer

amb les pedres trencades.

• En Manel va pensar que era una

manera de recordar aquella data tan

important per la gent d’aquell país.

Ho va explicar a la seva família i de

mica en mica ho van anar assimilant

i al final ja no els espantava ni els

feia por. Al Manel li agradava i al final

aquella tradició ja formava part de les

seves vides.

FI

QUÈ HEM APRÈS?• Que les tradicions són importants, ja que és un tret distintiu de cada

país. Cal conèixer bé les nostres tradicions per entendre les dels altres i

respectar-les.

• Intentar ajudar a les persones que venen de fora del nostre poble o país,

ensenyar les nostres maneres de fer i aprendre nosaltres de les seves.

• És molt important entendre que l’intercanvi és bo i ens enriquim

mútuament.

• El conte ens ha ajudat molt a reflexionar sobre les persones que emigren

a un altre país i també a nosaltres mateixos quan coneixem algú

d’aquestes característiques.

• Tota l’escola ha participat del conte inventant, escrivint i il·lustrant les

imatges. Valorem molt positivament aquesta activitat que ens ha permès

fer un treball en equip i cohesionar-nos com a escola.