hesicasme ortodox

LESPIRITUALITAT DUN PELEGR

Ferran Muoz Minaya

Curs 2014 - 2015

2

Orad sin cesar; orad en todo momento en espritu;

orad en todo lugar levantando unas manos puras.

Relatos de un Peregrino Ruso

Annimo

3

ndex

Presentaci .......................................................................... 4

Introducci ........................................................................... 4

Sobre el orgens de lhesicasme ...................................... 5

Resum ............................................................................ 7

Reflexi personal ......................................................... 7

Laparici de la Filoclia .................................................. 7

La gran renovaci espiritual de lOrtodxia ................. 8

A Grcia ................................................................................ 9

A Rssia ........................................................................ 9

A Romania ............................................................................ 11

Alguns hesicastes destacats ...................................................... 12

Germ i Seraf, dos hesicastes russos ................................ 12

Jordi, un autntic pelegr .................................................... 13

Els monestirs, centre neurlgics de lhesicasme ................... 13

ptina i Sarov ....................................................................... 13

El que la Filoclia ensenya ........................................................ 14

Antropologia ortodoxa ........................................................ 14

Lhome s capa de merixer .............................................. 14

Una lluita contemplativa ..................................................... 14

La praktik ............................................................................. 14

El mtode psico-fsic ............................................................ 15

Reflexions ..................................................................................... 16

Tot cristi ha de ser un pelegr ........................................... 16

Espiritualitat ortodoxa ......................................................... 16

Entre Plat i els estoics ......................................................... 17

4

Presentaci En aquest treball es presenta com lespiritualitat de

lEsglsia Oriental ha estat impregnada fortament per lhesicasme,

prctica que es remunta a lascesi dels Pares del Desert. En els

clebres Relats dun Pelegr Rus1, es pot captar el valor de

lhesicasme que cerca el benestar de lnima, propi del que es

deslliura de pensaments intils, com ara els records i les

imaginacions, i del que mant a ratlla les passions. Aquesta recerca

espiritual ens portar a una experincia mstica que toca de ple al

cos i nima de la persona. Noms es podr aconseguir la calma i el

silenci interior, caminant en les nostres vides com fa el pelegr rus,

on cada etapa del cam possibilita un aprenentatge que

transformar la seva vida, per, sempre acompanyat de fora de

voluntat i amor. El pelegr trobar aquesta fora i amor en

lEscriptura i loraci.

*-*

-*

Introducci Lhesicasme (del grec hesychia: pau, quietud, calma

interior, silenci, contemplaci) es pot entendre com un corrent

espiritual de doctrina i prctica asctica propi de lEsglsia

Ortodoxa durant el segle XIV, i que t com a punt dexpansi el

mont Athos, el qual, a finals del segle X pass a estar sota domini

dels monjos. Lorigen de lhesicasme es remunta al segle IV, poca

dels Pares del Desert, que cerquen mitjanant la solitud, el silenci i

la quietud, la uni mstica amb Du i lharmonia amb la Creaci.

Per tal daconseguir la comuni amb Du, s necessari que el

silenci i la calma es nodreixin amb la repetici continua del nom de

Jess, ms coneguda com la pregria de Jess o la pregria del

cor: Senyor Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi,

pecador2. Els textos que recullen la tradici hesicasta es van

reunir en una antologia, la Filoclia (en grec , de :

"amor, amic"; i de : bellesa, bondat), publicada i

impresa a Vencia lany 1782 per Nicodem lHagiorita

(canonitzat pel Patriarcat Ecumnic de Constantinoble lany

1955).3

El pelegr rus ens ensenyar com interioritzar la pregria de

Jess perqu, enfocant la mirada cap els nostre cor, flueixi

automticament a cada segon, amb cada batec del nostre cor. En el

pelegr, la respiraci i loraci es fondran en una sola per acabar

formant part del nostre ser fsic i espiritual. Daquesta manera

saconseguir que lestat de conscincia mai perdi el seu horitz,

que no ha de ser altre que Du mateix.

1 Annim, dorigen possiblement rus, en el que en format de novella es descriu els ideals de la

prctica contemplativa hesicasta en el marc de lespiritualitat ortodoxa russa. 2 Una forma ms abreviada seria: Senyor Jesucrist, tingueu pietat de mi!

3 Cfr. Hesiquiasmo, Enc. Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corp., 2008.

5

Sobre els orgens de l'hesicasme

Lhesicasme es remunta als pares del desert i t com a primer representant a sant

Antoni el Gran (251-356), considerat com el primer monjo del cristianisme4, tamb s

conegut com Sant Antoni Abat5 el pare dels monjos del desert o lEremita. Antoni

mantindr el lligam amb els antics, primers cristians practicants de lascetisme. La ra

que limpuls al desert, va ser la crisi latent de la que podia ser vctima lEsglsia daquell

temps. Com a conseqncia de la cristianitzaci de lImperi Rom, el seu influx

representava un influncia negativa que podia provocar un trencament amb els valors de

la vida espiritual cristiana. Sant Antoni vol ser un exemple i per aix es retira a una vida

de solitud al desert, plenament dedicada a la recerca de Du. Lexemple de sant Antoni va

arrelar i els deserts dEgipte sompliren de monjos. La vida asctica dels monjos en el

desert forjar el gresol de lespiritualitat cristiana coneguda amb el nom dhesicasme, que

no noms va influenciar el cristianisme oriental sin que, tamb va repercutir molt a

occident. Lhesicasme sanir configurant directament de lexperincia viscuda al desert i

dels seus ensenyaments, tots dos nodrits de la teologia patrstica.6

Aquest moviment iniciat per Antoni, viur un segon moment important amb Sime

el Nou Teleg (949-1022) que impulsar un renaixement de la tradici hesicasta. La

tradici bizantina es nodrir fortament del testimoniatge de Sime. Ms endavant, en el

segle XII, les regnes de lespiritualitat fundada per sant Antoni el Gran, les prendr la

comunitat del mont Athos, ser daqu on, a partir dara, es desenvolupar la prctica de

lhesicasme, que no va estar exempt de crtiques. Barlaam de Seminara (1290-1350),

anomenat tamb el Calabrs, fou un monjo, teleg i matemtic que dirig dures crtiques a

les prctiques hesicastes realitzades pels monjos athonites que integraven mtodes psico-

fsics de pregria, criticant-los donfaloscopia (en gr. mirar-se el melic) per la postura

corporal que prenien mentre pregaven, en la que deixaven el cap reclinat sobre el pit. Les

dures crtiques a la prctica hesicasta, trobaren en Gregori Palams (1296-1359) un valent

defensor. Per combatre els atacs de Barlaam, Palams redact les Trades per a la defensa

dels sants hesicastes, en la qual s'ensenyava que:

Du sobrepassa tota intelligncia creada, per que la

grcia divina dota a l'home d'un "sentit del div", del qual la

simple fe s una primera forma, i l'experincia mstica, el

ple desenvolupament aqu baix. Aquest sentit espiritual

permet a l'home d'atnyer all que ni la seva sensibilitat ni

la seva ra no poden percebre. Es desenvolupa no pas per

una activitat intellectual, sin per l'ascesi i el progrs en

l'amor. Du esdev aix perceptible en el mirall de l'nima

que se li uneix inefablement per l'Eucaristia i l'amor. El

secret de l'essncia divina resta inaccessible a l'home, per

Du pot sser percebut i realment participat en all que ell,

lliurement, vol manifestar i comunicar del seu sser, s a

saber, les seves "energies" increades. L'experincia de la

uni amb Du no concerneix pas noms l'intellecte, sin

l'home tot sencer, cos i nima, cridat a sser transfigurat per

4 Cfr. San Antonio Abad, Enc. Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corp., 2008

5 Abat del llat abbas, i aquest del grec abb, i aquest, de larameu abba pare.

6 Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del

Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 8.

6

la Llum divina. s aquesta participaci del cos mateix en la

grcia de la salvaci que justifica el recurs, purament com a

auxiliar, als mtodes psico-fsics.7

D'aquesta manera es justificava la prctica hesicasta contra l'acusaci de Barlaam

en la que ridiculitzava el mtode psico-fsic de pregria i llur aspiraci a percebre

sensiblement la Llum divina. De formaci nominalista, antitomista, Barlaam refusava a

l'intellecte hum qualsevol possibilitat de conixer l'universal i, doncs, el div. [], Du

no es podia conixer, ltimament, sin negant en ell totes les perfeccions de les

creatures.8 Finalment, l'ensenyana de Gregori Palams influ decisivament en la

tradici de l'Esglsia Oriental i l'hesicasme flor i s'escamp per la part del Balcans,

Romania i Rssia, integrant-se, no noms en la vida espiritual sin, tamb en la litrgia i

en l'mbit social. Aportant aix, un renovat impuls a la iconografia i al cant litrgic.

Aquest procs donar com a resultat un enriquiment en l'ambient laic. La prctica

hesicasta no es va reduir sols a la prctica en ambients eremtics, sin que va acompanyar

i renovar la vida cenobtica.9

La darrera etapa de lImperi Rom de Constantinoble fou una poca difcil pel

cristianisme oriental. Limperi bizant, que durant tota la seva existncia va suposar un

autntic baluard del cristianisme frenant tamb lavan de lislam ara, en la segona

meitat del segle XI, es veia afeblit i atacat no noms per les incursions dels turcs10

des de

lexterior, sin tamb, des del seu interior, on en lmbit intellectual sorgeix un auge

filosfic antic amb un marcat humanisme pag11

que podia afectar als valors ms

tradicionals del cristianisme. Ms endavant, circa el segle XIV, a la quietud practicada

per lhesicasme se li atribuir part de la culpa de la feblesa enfront les invasions

otomanes. Barlaam el Calabrs, que va ser excomunicat pel patriarca bizant i es pass a

lEsglsia Catlica on arrib a bisbe de la ciutat calabresa de Gerace, no va ser lnic

personatge que atac als monjos hesicastes, Nicfor Gregors (1295-1356) humanista i

historiador bizant, fou altre destacat opositor a lhesicasme, finalment, durant el regnat

de Joan Cantunz, va ser condemnat pel snode de lany 1351, en el que la doctrina sobre

lhesicasme defensada per Gregori Palams fou reconeguda.12

La defensa de Palams

donava reconeixement a lexperincia cristiana enfront a lemergent racionalisme de la

cultura renaixentista que sorgia a linterior de Constantinoble i que volia jutjar lmbit

religis, afectant a la teologia i la vida monacal. Per aquest motiu, els arguments de

Palams no es basen en una filosofia racional, allunyant-se daquesta manera, al

pensament de caire aristotlic. El que Palams intenta amb la seva reflexi teolgica [...]

s resoldre el problema de la sntesi entre labsoluta transcendncia de Du i la seva

immanncia, experimentada pels mstics contemplatius. Ell admetia en Du la distinci

real entre la seva essncia transcendent i els seus atributs o energies immanents,

7 Placide Deseille, Introducci a Gregori de Palams. Defensa dels sants hesicastes, dins

Filocalia vol.II, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, trad. d'Ernest Marcos, FTC,

FEC, Barcelona, 1994, p. 550. 8 Ibid., p. 550.


Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 11. 10

Els atacs primer de les tribus sejicides que desprs desembocaren en les Guerres Otomano-

Bizantines que culminaren amb la presa de Constantinoble per part de lImperi Otom. 11

Cfr. Placide Deseille, op. cit. 12

Cfr.Hesicasme, Gran Enciclopdia Catalana, [en lnea] [consulta, 12.01.15], disponible a:

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0113992.xml.

7

accessibles a lexperincia mstica. Entre les principals energies [...] es troben la grcia i

la llum tabrica, aquella mateixa que veieren els tres deixebles predilectes de Jess en el

mont de la transfiguraci [...]. El palamisme triomf, malgrat que la doctrina sobre la llum

tabrica i la distinci dessncia i energies en Du foren abandonades.13

El llegat de Gregori Palams ha arribat fins els nostres dies, lhesicasme es va fer

molt popular a Rssia, popularitzat en part pels Relats dun Pelegr Rus que proposa un

estil lliure de la pregria del cor, on continua practicant-se entre els cristians orientals.

Resum

Lhesicasme en el segle XI representat per Sime el Nou Teleg, fou un xit en els

monestirs de Constantinoble; ms tard, en el segle XIV, Gregori el Sinata el va difondre

en els monestirs de lAthos i Nicfor, monjo athonita dorigen calabrs, va inventar un

mtode fsic per abreujar lesfor necessari per a la contemplaci i ho va proposar en el

seu llibret Sobre la sobrietat i la guarda del cor14

, aquest mstica del cor impregn la

teologia ortodoxa i es va estendre entre el religiosos eslaus i en especial a Rssia. La seva

espiritualitat impregn la teologia ortodoxa fins arribar a lactualitat, on la mstica del cor

continua estant vigent.

Reflexi personal

Reflexionant sobre aquests orgens, podem veure en la decisi dAntoni una actitud

antisistema que es rebella contra el risc duna secularitzaci per part de limperi rom

arrel de la conversi de Constant que ports al cristianisme a una relaxaci massa

terrenal, s a dir, allunyada de la vida espiritual. Daquesta actitud contra la

secularitzaci naixer el monacat cristi. No hi ha millor manera de no caure sota els

efectes de la polis romana que trencant amb ella, allant-se en el desert, fora de labast de

tota llei, i des dall, amb el testimoniatge de vida, fer que cadasc revisi el seu esperit,

despertant, daquesta manera, les conscincies.

*-*

-*

L'aparici de la Filoclia

La tradici dels textos de la tradici hesicasta es recullen en una antologia, la

Filoclia (Vencia, 1782).

Les primeres filoclies manuscrites comencen a aparixer en el segle XIV, i estan

compostes per un aplec de textos antics (Marc l'Asceta, Macari...) i d'alguns ms recents

(Nicfor Callist, Ignasi...). Redactada en grec bizant, es tornaren de difcil comprensi

per molts monjos que visqueren sota l'ocupaci otomana desprs de la caiguda de

Constantinoble l'any 1453. Aquesta situaci contribuir a que la Filoclia caigui en

l'oblit.15

13

Georg Schwaiger, La vida religiosa de la A la Z, trad. Jos Antonio Prez, San Pablo, Madrid, 1998, p. 274.

14 Ibid., p. 273-274.



8

Els textos que conformen la Filoclia comprenen un perode de temps que va del

segle IV al segle XIV. El seu ttol complet s: Filoclia dels sant nptics aplegada entre

els sants Pares tefors, on es veu com, per la filosofia de la vida activa i de la

contemplaci, l'esperit es purifica, s illuminat i esdev perfecte.16

El terme nptic, del grec nepsis (=sobrietat espiritual) subratlla la necessitat de

la vigilncia dels pensaments, ja que s dells don sorgeixen les suggestions que les

passions fan nixer en lnima. Per altra banda, el sants pares sn anomenats tefors (en

grec portadors de Du), plens interiorment de la presncia de Du seran portadors

dEll.17

Placide Deseille18

ens descriu lhesicasme com el fruit de la Filoclia:

La doctrina espiritual transmesa pel conjunt daquests

textos s generalment anomenada hesicasme. Lhesquia

o quietud, sha dentendre aqu segons diversos nivells.

En un primer sentit, significa la solitud i el silenci materials

que afavoreixen el recolliment de lnima. En un segon

sentit, designa la calma interior que procura la nepsis.

Finalment, expressa la pau de lnima recollida en si

mateixa sota lacci de lEsperit Sant. La Filoclia s una

obra tradicional en el sentit ms profund del terme. Cont

un ensenyament que sha trams de mestre a deixeble

durant ms dun millenni.19

*-*

-*

La gran renovaci espiritual de lOrtodxia

LImperi dOrient que sobrevisqu a la caiguda de lImperi dOccident en el segle

V, li tocar viure la mateixa sort lany 1453, quan lImperi Otom fa caure sota el seu

poder la capital de Constantinoble en menys dun sol dia, desprs danys de conflictes

entre les dues grans potncies. El sult otom Mehmet II (1432-1481) passar a

denominar a la ciutat Istanbul (del gr. eis tin poli: a la ciutat) i convertir nombrosos

temples cristians en mesquites. Aix suposar un trasbals pel cristianisme oriental que,

sotms per la pressi i humiliaci del domini turc, viur una crisi social i cultural. El

clergat cristi patir la manca de formaci i el ministeri de la predicaci es veur

greument afectat i en perill. Noms dins de les principals ciutats algunes escoles gregues

van poder continuar funcionant, en canvi, en el mn rural noms algunes escoles

clandestines proporcionaren una formaci elemental.20

No passava igual a Occident, on el

Renaixement floria a les diferents ciutats europees i la cristiandat es va mantenir com un

element vital i essencial de la cultura renaixentista21

.

16

Placide Deseille, Introducci, dins Filoclia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del


Cfr. ibid. 18

Arximandrita (n. 1926) teleg i pare espiritual de lEsglsia Ortodoxa a Frana. 19

Cfr. ibid., pp.7-8. 20

Cfr. ibid., p. 12. 21

Renacimiento, Enciclopedia Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corporation, 2008.

9

Al segle XVIII, Segle de les Llums, la Illustraci apareix a Europa amb una nova

filosofia encapalada per autors francesos com Voltaire. Ser en aquest context en el que

es produir una important renovaci espiritual de lOrtodxia, en la que la publicaci

impresa de la Filoclia ocupar un paper important.

A Grcia

Fou un monjo de Patmos, Evgnios Vulgaris (1716-1806), qui es convertir en la

figura principal de la renovaci de lOrtodxia a Grcia. Influenciat per Voltaire i la

filosofia de les Llums, proposar una renovaci al voltant de tres eixos principals:

intellectual, moral i espiritual. El patriarca de Constantinoble Ciril V fund una acadmia

a lAthos i pos al capdavant seva a Evgnios, lany 1753. Tres dels seus deixebles ms

coneguts sn Nikiforos Theotokis (1732-1800), Kosms dEtlia (1714-1779) i

Athansios de Paros (1722-1813). Juntament amb Evgnios, Macari de Corint (1731-

1805) fou laltre figura principal de la renovaci espiritual a Grcia. Lany 1777 Macari,

en una recerca de manuscrits a lAthos, descobr lEvergetins, una preciosa antologia

descrits asctics aplegada al segle IX, i una collecci de textos hesicastes escrits entre el

segle IV i el XIV. Macari va encarregar a Nicodem lHagiorita (1748-1809) la publicaci

de lEvergetins i el tractat Sobre la comuni freqent, a part, tamb li encoman la

preparaci per a la impressi de la Filoclia, que fou enriquida amb una introducci i

informaci biogrfica dels diferents autors que la integren.22

Ja preparada per a la seva impressi, la Filoclia grega es public a Vencia lany

1782. Aquesta va ser considera clau per dur a terme el moviment de renovaci espiritual

del poble grec, on els eixos principals eren: la prctica litrgica, la tradici doctrinals dels

Pares i la vida interior centrada en la pregria del cor. La segona edici de la Filoclia es

public en dos volums lany 1893 a Atenes. Una tercera edici, tamb a Atenes, que

constava de cinc volums, es public entre els anys 1957 i 1963. Ms endavant, a

Tessalnica entre els anys 1984 i 1987, es port a terme una traducci al grec modern, a

cura del professor Antnios G. Galitis.23

La renovaci hesicasta, a part de flor en Grcia, tamb ho fu en altres pasos

com Rssia i Romania.

A Rssia

La tradici24

hesicasta es remunta al temps de lestrets25

Sergi de Radonej26

(c. 1315-

1392) que es va relacionar amb el patriarques hesicastes de Constantinoble, Filoteu i

Callist I. De la mateixa forma que succe originriament amb els pares del desert, a

Rssia esdevingu un monaquisme de tipus hesicasta, en el que els monjos es retiraven

als boscos del nord per viure en solitud i en la pobresa, i aix, portar una vida centrada en

22

Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, pp. 12-15.

23 Cfr. ibid.

24 Tradici que continua molt arrelada, no sn pocs els cristians que continuen practicant la

pregria de Jess. 25

Anci en rus i aquest derivat de ladjectiu eslau vell. El mot original ve del grec geron.

En catal normatiu sescriu: starets. s lanci que per la seva pregria i ascesi esdev quia

espiritual de altres monjos i fidels. 26

Considerat el Pare del Monaquisme, dugu a terme una important reforma monstica a la

Rssia medieval.

10

la pregria interior. Aquest era lautntic hesicasta, lanacoreta. Aquest exemple de vida

sobrevisqu en els monestirs ms apartats fins lpoca de Pere el Gran (c.1682-1725) i de

Caterina II (1762-1796). Nil de Sorski (1433-1508) fou el representat ms important.27

Pere el Gran, i desprs Caterina II la Gran, en el procs doccidentalitzaci de

Rssia, portaren a terme grans reformes que afectaren negativament la vida dels

monestirs. Molts monjos russos, a conseqncia de la secularitzaci i tancament dels

monestirs, es traslladaren a Valquia i a Moldvia on la tradici hesicasta romania viva

des de la seva introducci al segle XIV. Va ser un monjo dorigen ucrans que visqu en

les eskites (del romans schit: eremita) de Tristeni i de Cirnul (Romania) entre els anys

1743 i 1746, Petr Velitxkovski (1722-1794), i que tingu com a pare espiritual a

lestrets Basili,28

el qual lany 1763 en el mont Athos li confer la tonsura monstica

rebent el nom de Paissi29

, que es dedic a la revisi i traducci de textos dels pares

filoclics al romans i al paleoslau30

, amb lobjectiu de fomentar una millor formaci

espiritual dels monjos. Paissi Velitxkovski31

va ser reticent a publicar el corpus de la

Filoclia traduda al paleoslau per no considerar prou enllestit el treball de revisi i

traducci, a ms, tenia la ferma convicci que la prctica de la pregria hesicasta era [...]

inseparable duna vida dhumilitat i dobedincia al si duna comunitat monstica, sota la

direcci dun pare espiritual experimentat. Sense aquestes garanties, la vida hesicasta

tenia el risc de conduir a la illusi espiritual (Deseille, 1994:17). Finalment la

publicaci de la Filoclia en paleoslau, anomenada Dobrotolibie32

, es port a terme

lany 1792 (Jean Gauvain data aquest fet lany 1794 i daltres fonts en el 1793), i una

segona reedici lany 1822. Es aquesta ledici que el pelegr rus porta sempre amb ell, i

de la qual aprn la pregria de Jess, o, potser fra ms correcte, pregria a Jess, ja que

s una pregria adreada a Jess.33

La Dobrotolibe del pare Paissi es considera com

lorigen de tota la moderna espiritualitat monstica russa centrada en la figura del

starets34

, el guia espiritual.

Iuri Govrov (1815-1894), ms conegut com Tefanes (del rus : Feofan)

el Recls35

, mogut pel seu amor a loraci, va realitzar nombroses traduccions al rus de

les pregries dels Pares, amb la idea de compilar un corpus que es converts en un

autntic llibre de salvaci. Encara avui en lactualitat, hi ha una obra seva que gaudeix de

gran estima, sobre tot, entre els monjos grecs, es tracta del llibre El combat espiritual, que

malgrat no ser originari seu, el va traduir i adaptar a la tradici oriental. Per, Tefanes s

ms conegut per la seva traducci de la Filoclia al rus, versi revisada i adaptada en cinc

27

Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del


Tamb dorigen ucrans, va arribar a ser higumen (en catal normatiu, hegumen: superior

duna comunitat monstica, abat) de leskita (en romans schit: ermita, i en rus schit:

cella) Dalhauti i fundador de la de Poiana Marului. 29

Abans reb el nom de Plat quan es va fer monjo de lAthos. 30

Tamb conegut com antic eslau, eslavnic o eslau eclesistic. 31

Paisij Velikovskij tamb va fundar el monestir Neam, a Moldvia. 32

Dobrotolubije: traducci literal del terme grec filoclia. 33

Cfr. Toms Spidlk, Introducci, dins Tefanes el Recls. La vida Espiritual. Qu s i com

disposar-shi, dir. Sebasti Janeras, trad. Raquel Rib, Clssics del Cristianisme, 64, FTC, FEC,

Barcelona, 1996, pp. 12-13. 34

Paisij Velikovskij, Gran Enciclopdia Catalana, [en lnea] [consulta, 12.01.15],

disponible a: http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0048247.xml. 35

Conegut per aquest adjectiu perqu lany 1866 es retir al monestir de Vixen, on dugu vida

de recls consagrat a loraci i a la direcci espiritual per mitj dels seus escrits.

11

volums i publicada entre els anys 1887 i 1889. Si s cert que els russos ja disposaven des

de lany 1792 de la Dobrotolibe de lestrets Paissi Velitxkovski, per aquesta estava

escrita en eslau eclesistic i molts tenien problemes per llegir-la, ja que els carcters

difereixen bastant de lalfabet rus. En la seva adaptaci, Tefanes no es limit a traduir la

versi de Velitxkovski, sin que va extreu algunes parts que considera poc apropiades,

com ara els textos de carcter especulatiu de Gregori de Palams, o els que parlaven sobre

els mtodes psico-fsics de la pregria que considerava no apropiats sense un guia

espiritual i que es basaven en el control de la respiraci. Per no noms va extreure

textos, tamb nafeg alguns, com ara les Catequsis de Teodor lEstudita (759-826).

Tefanes pretenia que la seva compilaci tingus un marcat carcter pastoral per tal de

servir a les necessitats dels lectors.36

A Romania

La installaci duna impremta lany 1807 al monestir de Neam, fou clau perqu

el pas continus amb la tasca, heretada de Paissi, de traducci i difusi de textos

patrstics. Grcies a aquest fet, la majoria del monestirs moldaus foren impregnats, durant

el segle XIX, per una espiritualitat de tradici ms paissiana, fet que sestengu no noms

en lmbit monstic, sin que arrib a influenciar a tot el conjunt de lEsglsia moldava.

Fou lestrets Jordi (+1806) que implant la tradici paissiana a les regions de Valquia, a

ms, del ms populars dels sants romanesos, sant Callnic (1787-1867) al que se li

reconeix un fort comproms pastoral en el que no va deixar de desatendre mai la pregria

hesicasta. Arribada la segona meitat del segle XIX, lauge de la lacitat provoc una

defallida de la tradici filoclica, malgrat aix, lhesicasme perdur en les eskites dels

monts dels Carpats, on els monjos practicaven una vida de dejuni i de pregria contnua.37

Ja en el segle XX, fou el pare Dumitru Staniloae (1903-1993), un professor

universitari de Sibiu a Romania, sha dedicat a integrar la teologia juntament amb la

pregria profunda i la tradici patrstica, procurant sempre realitzar un arrelament de la

tradici tenint present els signes del temps actuals. Dumitru retorna a lactualitat

contempornia la importncia de lobra de Palams dins lespiritualitat ortodoxa. Aquest

nou impuls portar a publicar entre els anys 1947 i 1982, una nova Filoclia traduda al

romans i compresa en deu volums. Aquesta nova edici dona un pes especial als textos

dels dos autors que, segons el pare Dumitru, sn els responsables dels eixos doctrinals de

lhesicasme: sant Mxim el Confessor i sant Gregori Palams.38

*-*

-*

Catedral Ortodoxa a Sibiu

36


Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, pp. 16-18 passim. 37

Ibid., p. 33. 38

Ibid., p. 34-35.

12

Alguns hesicastes destacats

Germ i Seraf, dos hesicastes russos

Lespiritualitat hesicasta, juntament amb la Filoclia, de tradici ms propera a

lestrets Velitxkovski, representaren els dos eixos principals de la renovaci paissana a

Rssia, on els monestirs de Sarov i dptina foren els ms destacats. En aquesta

renovaci, que es produ al voltant del segle XIX fins a la Revoluci Sovitica, trobem la

figura de dos hesicastes destacats: Germ dAlaska (1756-1837) i Seraf de Sarov (1759-

1833).39

Germ dAlaska (1757-1837)

Germ dAlaska, originari de Srpujov, fou un clebre ermit hesicasta que acab

en les missions dAlaska quan Caterina II, lany 1793, deman al metropolit Gabriel de

Sant Petersburg que hi envis missioners amb la Dobrotolibe de Paissi acabada de

publicar als territoris dAlaska. Germ sestabl a lilla Nou Valaam, situada a

larxipilag Kodiak del Golf dAlaska, i es dedic a la pregria de Jess i a la formaci

de nefits de llengua esquimoaleutes propis de les illes Aleutianes.40

Grcies a

lexemple de vida asctica, generosa i de treball que duia a terme Germ, aquest es

guany de seguida la confiana dels autctons de les illes, els evangelitz i proteg dels

abusos que patien per part de les administracions. Es diu que, abans que la Companyia de

comer Russo-Americana li construs una cella, una capella i una casa petita per rebre els

visitants i donar classes als nens, va viure en una cova que ell mateix excav.41

Les seves

relquies descansen en la catedral de la Resurrecci de lilla de Kodiak.

Seraf de Sarov (1754-1833)

Seraf de Sarov, reb la Dobrotolibe del pare Nazari (1735-1809) quan aquest es

retir al monestir de Sarov i abandon la funci dhigumen. Seraf, que aleshores hi vivia

al bosc com a ermit, abandon el bosc i es trasllad al monestir de Sarov. All fu vida

de recls i exerc la funci destrets. El seu guiatge result tan exits que es convert en

pare espiritual de multituds que anaven al monestir acudint a ell. A Seraf se li atribueix

lensenyament duna prctica semblant a la del rosari occidental, que consistia en recitar

cent cinquanta vegades al dia la pregria Alegreu-vos, Mare de Du, Verge.... Tamb

fund el monestir femen de Diveievo42

on reposen les seves relquies.

39

Cfr., ibid., pp.30-31. 40

Ibid. 41

Cfr. La vida de San Germn de Alaska [en lnea] [consultat, 10.01.15], disponible a:

http://www.iglesiaortodoxa.cl/cal%20santos/dic/13-12.htm | Cfr. Saint Herman of Alaska, ed.

Archimandrite Alexandre [en lnea] [consultat, 10.01.15], disponible a:

http://www.fatheralexander.org/booklets/english/herman.htm#n1, published by Holy Protection

Russian Orthodox Church 1996, Los Angeles, California, 1997. 42


Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 30-31.

13

Jordi, un autntic pelegr

Gheorghe Lazar, el pelegr romans

Gheorghe Lazar (1846-1916) fou un autntic pelegr a lestil del Pelegr rus,

anava recorrent tot sol els camins de Moldvia pels volts de la primera guerra mundial.

Considerat un genu model romans de vida, el seu carisma influenci tota la regi i el

port a tenir nombrosos deixebles als qui ensenyava la pregria hesicasta i que desprs es

convertien en monjos. Fou obra dun deixeble seu, Ioanichi Moroi (1859-1944) estrets i

monjo de lAthos, la restauraci del monestir de Sihastria a Moldvia, del qual fou

higumen (1909-1944). Sota la seva direcci hi renaixeria la tradici hesicasta. Desprs

de la seva mort, el monestir continu creixent, sota el mestratge espiritual del pare Paissi

(1897-1993) i del pare Cleopa, la irradiaci dels quals sestengu per tota Romania.

(Desideille, 1994:34).

*-*

-*

Els monestirs, centres neurlgics de lhesicasme

ptina i Sarov

La renovaci paissiana a Rssia, compt amb dos centres rellevants: Optina i

Sarov van ser els monestirs ms destacats pels seus monjos i strets. ptina, que al segle

XVIII noms hi comptava amb tres monjos, es reconstru a principis del segle XIX i es

torn a omplir rpidament grcies a larribada de monjos deixebles de Paissi. Ser daqu

que la tradici espiritual de sant Paissi sestendr durant el segle XIX fins a larribada de

la Revoluci Sovitica. A prop del monestir es construren eskites retirades per tal que els

monjos hi poguessin consagrar la seva vida a la pregria al ms pur estil de la tradici

hesicasta. La vida daquests monjos produ gran devoci i de seguida fou una multitud la

que acudia a demanar consell espiritual. Daquesta manera ptina es convertia en seu

dels strets ms famosos, com ara: Leonid (1768-1841), Macari (1788-1860) i Ambrs

(1812-1891).43

Sant Seraf de Sarov Sant Germ dAlaska Monestir de Sarov

*-*

-*

43

Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 30-32.

14

El que la Filoclia ensenya

El cam hesicasta s aconseguir la vida en Crist, aconseguir lEsperit Sant, s

lautntic desenvolupament del baptisme rebut que ha de ser actiu, i no passiu, operant en

les nostres vides pel ple desenvolupament que Du ha posat en lhome.

Antropologia ortodoxa

Cal distingir entre la imatge i la semblana en les que Du ens va crear. La imatge

s la capacitat que lhome t per arribar a Du, s el desig que el crida a Du. Aquesta

imatge de Du es va veure afectada pel pecat original i es veu esclavitzada per les

passions que porten a lhome a desitjar bns materials, intranscendents, que lacaben

limitant. La imatge corrompuda noms pot ser restaurada per la grcia rebuda en el

baptisme, amb el que esdevenim fills de Du. La semblana ser aquesta restauraci de la

imatge de Du que ens far participar plenament de la vida en Crist.

Lhome s capa de merixer. La deificaci

Lhome ha de percebre la vida com una lluita espiritual, en la que la voluntat ser

posada a prova pel desig de les passions mundanes. Pel baptisme rebem la grcia de

vncer aquestes passions, per aquesta fora conferida sha de desenvolupar, lhome ha

de lluitar per vncer-les i aix enfort el seu esperit cada cop ms. Si ens fos entregada la

grcia plena sense merixer-la, si ens fos conferida sense cap esfor, seria quelcom passiu

a lhome, sense cap mrit, per aix lhome se lha de guanyar, perqu en el procs aquest

sigui realment transfigurat.

Una lluita contemplativa

Lhome, en la seva vida espiritual, ha de lluitar per tal que des de la seva llibertat sadreci

sincera i completament a Du, el seu desig de Du ha de ser una opci totalment sincera

de la seva llibertat, eliminant daquesta tota passi mundana. Desprs, ple daquesta joia

que comporta deslliurar-se de les passions, lhome podr dedicar-se a la contemplaci de

les coses creades que ja no seran objectes de desig: contemplaci de la natura. Per

encara hi ha una contemplaci ms elevada: la teologia, la contemplaci de Du, del seu

misteri.44

La praktik

Per iniciar-se en la vida espiritual, cal cercar un pare espiritual que ens gui i al

qual hem dobeir amb el cor, confiant-hi plenament. Ell ens guiar en el cam de la

pregria, la caritat, els sagraments i el dejuni. Per els dos eixos principals que la

44



15

Filoclia ens ensenya sn: la gurdia del cor (sobrietat espiritual) i la pregria. En la

primera cal que vigilem els nostres pensaments i aix guardar un cor net. Haurem de

lluitar contra els pensaments que provoquen desitjos dolents i que enterboleixen el cor.

Hem de deixar que sigui Crist des del nostre interior que gui els nostres pensaments,

memria, voluntat, intelligncia... per tal que no siguem nosaltres els que vivim, sin que

sigui Crist qui visqui en nosaltres. Per, quan un mal pensament ens ataca, cal combatrel

amb la pregria del cor: Senyor Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi, pecador.

Amb aquesta pregria duna sola frase (monolgica) i que es repeteix constantment,

eliminarem les temptacions i els mals pensaments. La seva repetici purifica lnima i els

seus efectes es percebran fins i tot en estat de son.

El mtode psico-fsic45

A ms de la latenci i la pregria, la tradici hesicasta afegeix la collocaci

duna determinada postura corporal i un control de la respiraci. Alguns autors ho

descriuen aix:

Asseu-te al teu escambell, en una cella tranquilla i fosca,

recull el teu esperit de la seva habitual distracci i vagareig;

impelleix-lo aleshores lentament cor endins al mateix

temps que la respiraci i aferrat a la pregria: Senyo

Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi. Mexplico:

parallelament amb la respiraci, introdueix, per dir-ho aix,

les paraules de la pregria...

Abans que res, s per lajut de la grcia divina que

lesperit duu a terme aquest combat. La grcia divina

corona la invocaci monolgica adreada a Jesucrist amb fe

viva, en tota puresa, sense distracci, per mitj del cor. No

s pas lefecte pur i simple del mtode natural de la

respiraci practicat en un lloc tranquil i fosc. Els sants

Pares, en inventar aquest mtode, no hi van veure altra cosa

que una ajuda per a recollir lesperit, per dir-ho dalguna

manera.

Ignasi i Callist Xanthpolus

Que el record de Jess sigui una sola cosa amb la teva

respiraci, i aleshores coneixers la utilitat de lhesiquia

Sant Joan Clmac

Permanece sentado en el silencio y la soledad, inclina la

cabeza y cierra los ojos; respira suavemente, mira por la

imaginacin en el interior de tu corazn, recoge tu

intelligncia, es decir, tu pensamiento, de tu cabeza a tu

corazn. Di, al ritmo de la respiracin: Seor Jesucristo,

ten Piedad de m, en voz baja, o simplemente en espritu.

45

Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del


16

Esfurzate en echar fuera todos los dems pensamientos, s

paciente y repite a menudo este ejercicio.

San Simen el Nuevo Telogo46

Cal reconixer-se pecador per tal datreure la misericrdia de Du i el do de

Lesperit Sant.47

*-*

-*

Reflexions

Tot cristi ha de ser un pelegr

Com a cristians hem oblidat el cam que nostre Senyor Jesucrist ens va ensenyar, el

cam de la pobresa (Lc 18, 18-30, Lhome ric) i el de loraci (Lc 18,1-8, Parbola del

jutge i la viuda). El pelegr rus reprn les ensenyances de lhesicasme per viure com ens

diu Jess. Avui, lhome, secularitzat per la cultura i la societat, saferra a les coses

materials com si formessin part essencial de la seva vida, relegant daquesta forma la vida

espiritual en front de la material. El pelegr no s un monjo virtus que desprn saviesa i

olor a santedat. El pelegr representa al creient, a lautntic cristi i ens ensenya el cam

de la pobresa alliberant-se de la cobdcia i el desig de les coses materials (consumisme).

Allunyat de les passions s capa destimar veritablement, fins i tot a qui li desitja mal.

Sallibera de les cadenes de la carn que ens arrosseguen cap a les passions, per aconseguir

viure guiat pel seu esperit, entregant-se totalment a Du, aquesta s lnica forma de

deslliurar-se de legocentrisme que aniquila lAlteritat. Si la virtut dun monjo s

lobedincia, la virtut del pelegr de lhesicasta s loraci perpetua.

Espiritualitat ortodoxa

El nostre esperit es troba sotms per les passions terrenals que ens esclavitzen i que

hem de purgar. Leconomia ortodoxa de marcat carcter pneumatolgic entesa com

lacci de Du que sentn dEll cap en fora, ad extra48

, gira en torn lEsperit Sant, amb

el que podem aconseguir, grcies a la seva acci i al seu dinamisme, harmonitzar cos i

nima. Lespiritualitat ortodoxa des duna perspectiva holsitica cerca lharmonia de

diferents parts: la contemplaci del misteri per aconseguir la comuni amb Du; la

restauraci de la natura per aix reconciliar-se amb la Creaci; deixar-se portar per lamor

i ser aix moguts per la caritat. Seraf de Sarov defineix la vida espiritual aix:49

Loraci, el dej, les viglies i totes les restants prctiques

cristianes, encara que bones en si mateixes, no representen

46

Annimo, Relatos de un peregrino ruso, editor Jos J. de Olaeta, introduccin y notas de

Jean Gauvain, traduccin de Jordi Quingles, Los pequeos lilbros de la sabidura, 45, Barcelona,

2000, p.32. 47

Ibid. 48

A diferencia de la teologa que seria ad intra: la contemplaci del misteri de Du. 49

Cfr. O. Clemente, Sobre el hombre, Madrid, 1983, p. 5., apud Vctor Codina, Los caminos

del Oriente cristiano, Sal Terrae, Cantabria, 1997, p. 61, 128, 129 et passim.

17

en cap cas, per si soles, la fi de la nostra vida cristiana:

aquests no sn ms que mitjans indispensables per assolir

aquella finalitat. Perqu la veritable finalitat de la vida

cristiana s ladquisici de lEsperit Sant. Quant els dejunis,

viglies, oracions, almoines i daltres bones obres fetes en

nom de Crist, noms sn mitjans per adquirir lEsperit

Sant.50

Entre Plat i els estoics

La vida espiritual ortodoxa, referint-nos a la prctica hesicasta, ens recorda tant

elements del pensament platnic, com lestoic. Per una banda, lhesicasta ha de mantenir-

se tranquil i ocupar-se dall que toca, i per laltre, ha daprendre a acceptar la vida de

manera estoica, tal i com podem llegir en les darreres lnies dels Relats dun Pelegr Rus:

Dios de bondad!, me dije yo, Qu maravillosos efectos del

poder divino se descubren por esta oracin! Qu edificante

y profundo es este relato; las vares ensearon la oracin a

ese muchacho y le dieron la felicidad! Las desgracias y

tristezas con que nos encontramos, qu otra cosa son sin

las vares de Dios? Por qu temer, pues, cuando la mano de

nuestro Padre celestial nos amenaza con elles? l est

siempre lleno de infinito amor para con nosotros, y estas

vares nos ensean a orar con mayor fervor y nos conducen

a la dicha inefable.

50

Dileg de san Seraf sobre la fi de la vida cristiana, citat per V. Lossy, Thologie mystique de

lglise de lOrient, Paris, 1994, p. 194, apud Vctor Codina, Los caminos del Oriente cristiano,

Sal Terrae, Cantabria, 1997, p. 128.

hesicasme ortodox

Documents