Download - hesicasme ortodox
-
LESPIRITUALITAT DUN PELEGR
Ferran Muoz Minaya
Curs 2014 - 2015
-
2
Orad sin cesar; orad en todo momento en espritu;
orad en todo lugar levantando unas manos puras.
Relatos de un Peregrino Ruso
Annimo
-
3
ndex
Presentaci .......................................................................... 4
Introducci ........................................................................... 4
Sobre el orgens de lhesicasme ...................................... 5
Resum ............................................................................ 7
Reflexi personal ......................................................... 7
Laparici de la Filoclia .................................................. 7
La gran renovaci espiritual de lOrtodxia ................. 8
A Grcia ................................................................................ 9
A Rssia ........................................................................ 9
A Romania ............................................................................ 11
Alguns hesicastes destacats ...................................................... 12
Germ i Seraf, dos hesicastes russos ................................ 12
Jordi, un autntic pelegr .................................................... 13
Els monestirs, centre neurlgics de lhesicasme ................... 13
ptina i Sarov ....................................................................... 13
El que la Filoclia ensenya ........................................................ 14
Antropologia ortodoxa ........................................................ 14
Lhome s capa de merixer .............................................. 14
Una lluita contemplativa ..................................................... 14
La praktik ............................................................................. 14
El mtode psico-fsic ............................................................ 15
Reflexions ..................................................................................... 16
Tot cristi ha de ser un pelegr ........................................... 16
Espiritualitat ortodoxa ......................................................... 16
Entre Plat i els estoics ......................................................... 17
-
4
Presentaci En aquest treball es presenta com lespiritualitat de
lEsglsia Oriental ha estat impregnada fortament per lhesicasme,
prctica que es remunta a lascesi dels Pares del Desert. En els
clebres Relats dun Pelegr Rus1, es pot captar el valor de
lhesicasme que cerca el benestar de lnima, propi del que es
deslliura de pensaments intils, com ara els records i les
imaginacions, i del que mant a ratlla les passions. Aquesta recerca
espiritual ens portar a una experincia mstica que toca de ple al
cos i nima de la persona. Noms es podr aconseguir la calma i el
silenci interior, caminant en les nostres vides com fa el pelegr rus,
on cada etapa del cam possibilita un aprenentatge que
transformar la seva vida, per, sempre acompanyat de fora de
voluntat i amor. El pelegr trobar aquesta fora i amor en
lEscriptura i loraci.
*-*
-*
Introducci Lhesicasme (del grec hesychia: pau, quietud, calma
interior, silenci, contemplaci) es pot entendre com un corrent
espiritual de doctrina i prctica asctica propi de lEsglsia
Ortodoxa durant el segle XIV, i que t com a punt dexpansi el
mont Athos, el qual, a finals del segle X pass a estar sota domini
dels monjos. Lorigen de lhesicasme es remunta al segle IV, poca
dels Pares del Desert, que cerquen mitjanant la solitud, el silenci i
la quietud, la uni mstica amb Du i lharmonia amb la Creaci.
Per tal daconseguir la comuni amb Du, s necessari que el
silenci i la calma es nodreixin amb la repetici continua del nom de
Jess, ms coneguda com la pregria de Jess o la pregria del
cor: Senyor Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi,
pecador2. Els textos que recullen la tradici hesicasta es van
reunir en una antologia, la Filoclia (en grec , de :
"amor, amic"; i de : bellesa, bondat), publicada i
impresa a Vencia lany 1782 per Nicodem lHagiorita
(canonitzat pel Patriarcat Ecumnic de Constantinoble lany
1955).3
El pelegr rus ens ensenyar com interioritzar la pregria de
Jess perqu, enfocant la mirada cap els nostre cor, flueixi
automticament a cada segon, amb cada batec del nostre cor. En el
pelegr, la respiraci i loraci es fondran en una sola per acabar
formant part del nostre ser fsic i espiritual. Daquesta manera
saconseguir que lestat de conscincia mai perdi el seu horitz,
que no ha de ser altre que Du mateix.
1 Annim, dorigen possiblement rus, en el que en format de novella es descriu els ideals de la
prctica contemplativa hesicasta en el marc de lespiritualitat ortodoxa russa. 2 Una forma ms abreviada seria: Senyor Jesucrist, tingueu pietat de mi!
3 Cfr. Hesiquiasmo, Enc. Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corp., 2008.
-
5
Sobre els orgens de l'hesicasme
Lhesicasme es remunta als pares del desert i t com a primer representant a sant
Antoni el Gran (251-356), considerat com el primer monjo del cristianisme4, tamb s
conegut com Sant Antoni Abat5 el pare dels monjos del desert o lEremita. Antoni
mantindr el lligam amb els antics, primers cristians practicants de lascetisme. La ra
que limpuls al desert, va ser la crisi latent de la que podia ser vctima lEsglsia daquell
temps. Com a conseqncia de la cristianitzaci de lImperi Rom, el seu influx
representava un influncia negativa que podia provocar un trencament amb els valors de
la vida espiritual cristiana. Sant Antoni vol ser un exemple i per aix es retira a una vida
de solitud al desert, plenament dedicada a la recerca de Du. Lexemple de sant Antoni va
arrelar i els deserts dEgipte sompliren de monjos. La vida asctica dels monjos en el
desert forjar el gresol de lespiritualitat cristiana coneguda amb el nom dhesicasme, que
no noms va influenciar el cristianisme oriental sin que, tamb va repercutir molt a
occident. Lhesicasme sanir configurant directament de lexperincia viscuda al desert i
dels seus ensenyaments, tots dos nodrits de la teologia patrstica.6
Aquest moviment iniciat per Antoni, viur un segon moment important amb Sime
el Nou Teleg (949-1022) que impulsar un renaixement de la tradici hesicasta. La
tradici bizantina es nodrir fortament del testimoniatge de Sime. Ms endavant, en el
segle XII, les regnes de lespiritualitat fundada per sant Antoni el Gran, les prendr la
comunitat del mont Athos, ser daqu on, a partir dara, es desenvolupar la prctica de
lhesicasme, que no va estar exempt de crtiques. Barlaam de Seminara (1290-1350),
anomenat tamb el Calabrs, fou un monjo, teleg i matemtic que dirig dures crtiques a
les prctiques hesicastes realitzades pels monjos athonites que integraven mtodes psico-
fsics de pregria, criticant-los donfaloscopia (en gr. mirar-se el melic) per la postura
corporal que prenien mentre pregaven, en la que deixaven el cap reclinat sobre el pit. Les
dures crtiques a la prctica hesicasta, trobaren en Gregori Palams (1296-1359) un valent
defensor. Per combatre els atacs de Barlaam, Palams redact les Trades per a la defensa
dels sants hesicastes, en la qual s'ensenyava que:
Du sobrepassa tota intelligncia creada, per que la
grcia divina dota a l'home d'un "sentit del div", del qual la
simple fe s una primera forma, i l'experincia mstica, el
ple desenvolupament aqu baix. Aquest sentit espiritual
permet a l'home d'atnyer all que ni la seva sensibilitat ni
la seva ra no poden percebre. Es desenvolupa no pas per
una activitat intellectual, sin per l'ascesi i el progrs en
l'amor. Du esdev aix perceptible en el mirall de l'nima
que se li uneix inefablement per l'Eucaristia i l'amor. El
secret de l'essncia divina resta inaccessible a l'home, per
Du pot sser percebut i realment participat en all que ell,
lliurement, vol manifestar i comunicar del seu sser, s a
saber, les seves "energies" increades. L'experincia de la
uni amb Du no concerneix pas noms l'intellecte, sin
l'home tot sencer, cos i nima, cridat a sser transfigurat per
4 Cfr. San Antonio Abad, Enc. Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corp., 2008
5 Abat del llat abbas, i aquest del grec abb, i aquest, de larameu abba pare.
6 Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 8.
-
6
la Llum divina. s aquesta participaci del cos mateix en la
grcia de la salvaci que justifica el recurs, purament com a
auxiliar, als mtodes psico-fsics.7
D'aquesta manera es justificava la prctica hesicasta contra l'acusaci de Barlaam
en la que ridiculitzava el mtode psico-fsic de pregria i llur aspiraci a percebre
sensiblement la Llum divina. De formaci nominalista, antitomista, Barlaam refusava a
l'intellecte hum qualsevol possibilitat de conixer l'universal i, doncs, el div. [], Du
no es podia conixer, ltimament, sin negant en ell totes les perfeccions de les
creatures.8 Finalment, l'ensenyana de Gregori Palams influ decisivament en la
tradici de l'Esglsia Oriental i l'hesicasme flor i s'escamp per la part del Balcans,
Romania i Rssia, integrant-se, no noms en la vida espiritual sin, tamb en la litrgia i
en l'mbit social. Aportant aix, un renovat impuls a la iconografia i al cant litrgic.
Aquest procs donar com a resultat un enriquiment en l'ambient laic. La prctica
hesicasta no es va reduir sols a la prctica en ambients eremtics, sin que va acompanyar
i renovar la vida cenobtica.9
La darrera etapa de lImperi Rom de Constantinoble fou una poca difcil pel
cristianisme oriental. Limperi bizant, que durant tota la seva existncia va suposar un
autntic baluard del cristianisme frenant tamb lavan de lislam ara, en la segona
meitat del segle XI, es veia afeblit i atacat no noms per les incursions dels turcs10
des de
lexterior, sin tamb, des del seu interior, on en lmbit intellectual sorgeix un auge
filosfic antic amb un marcat humanisme pag11
que podia afectar als valors ms
tradicionals del cristianisme. Ms endavant, circa el segle XIV, a la quietud practicada
per lhesicasme se li atribuir part de la culpa de la feblesa enfront les invasions
otomanes. Barlaam el Calabrs, que va ser excomunicat pel patriarca bizant i es pass a
lEsglsia Catlica on arrib a bisbe de la ciutat calabresa de Gerace, no va ser lnic
personatge que atac als monjos hesicastes, Nicfor Gregors (1295-1356) humanista i
historiador bizant, fou altre destacat opositor a lhesicasme, finalment, durant el regnat
de Joan Cantunz, va ser condemnat pel snode de lany 1351, en el que la doctrina sobre
lhesicasme defensada per Gregori Palams fou reconeguda.12
La defensa de Palams
donava reconeixement a lexperincia cristiana enfront a lemergent racionalisme de la
cultura renaixentista que sorgia a linterior de Constantinoble i que volia jutjar lmbit
religis, afectant a la teologia i la vida monacal. Per aquest motiu, els arguments de
Palams no es basen en una filosofia racional, allunyant-se daquesta manera, al
pensament de caire aristotlic. El que Palams intenta amb la seva reflexi teolgica [...]
s resoldre el problema de la sntesi entre labsoluta transcendncia de Du i la seva
immanncia, experimentada pels mstics contemplatius. Ell admetia en Du la distinci
real entre la seva essncia transcendent i els seus atributs o energies immanents,
7 Placide Deseille, Introducci a Gregori de Palams. Defensa dels sants hesicastes, dins
Filocalia vol.II, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, trad. d'Ernest Marcos, FTC,
FEC, Barcelona, 1994, p. 550. 8 Ibid., p. 550.
9 Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 11. 10
Els atacs primer de les tribus sejicides que desprs desembocaren en les Guerres Otomano-
Bizantines que culminaren amb la presa de Constantinoble per part de lImperi Otom. 11
Cfr. Placide Deseille, op. cit. 12
Cfr.Hesicasme, Gran Enciclopdia Catalana, [en lnea] [consulta, 12.01.15], disponible a:
http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0113992.xml.
-
7
accessibles a lexperincia mstica. Entre les principals energies [...] es troben la grcia i
la llum tabrica, aquella mateixa que veieren els tres deixebles predilectes de Jess en el
mont de la transfiguraci [...]. El palamisme triomf, malgrat que la doctrina sobre la llum
tabrica i la distinci dessncia i energies en Du foren abandonades.13
El llegat de Gregori Palams ha arribat fins els nostres dies, lhesicasme es va fer
molt popular a Rssia, popularitzat en part pels Relats dun Pelegr Rus que proposa un
estil lliure de la pregria del cor, on continua practicant-se entre els cristians orientals.
Resum
Lhesicasme en el segle XI representat per Sime el Nou Teleg, fou un xit en els
monestirs de Constantinoble; ms tard, en el segle XIV, Gregori el Sinata el va difondre
en els monestirs de lAthos i Nicfor, monjo athonita dorigen calabrs, va inventar un
mtode fsic per abreujar lesfor necessari per a la contemplaci i ho va proposar en el
seu llibret Sobre la sobrietat i la guarda del cor14
, aquest mstica del cor impregn la
teologia ortodoxa i es va estendre entre el religiosos eslaus i en especial a Rssia. La seva
espiritualitat impregn la teologia ortodoxa fins arribar a lactualitat, on la mstica del cor
continua estant vigent.
Reflexi personal
Reflexionant sobre aquests orgens, podem veure en la decisi dAntoni una actitud
antisistema que es rebella contra el risc duna secularitzaci per part de limperi rom
arrel de la conversi de Constant que ports al cristianisme a una relaxaci massa
terrenal, s a dir, allunyada de la vida espiritual. Daquesta actitud contra la
secularitzaci naixer el monacat cristi. No hi ha millor manera de no caure sota els
efectes de la polis romana que trencant amb ella, allant-se en el desert, fora de labast de
tota llei, i des dall, amb el testimoniatge de vida, fer que cadasc revisi el seu esperit,
despertant, daquesta manera, les conscincies.
*-*
-*
L'aparici de la Filoclia
La tradici dels textos de la tradici hesicasta es recullen en una antologia, la
Filoclia (Vencia, 1782).
Les primeres filoclies manuscrites comencen a aparixer en el segle XIV, i estan
compostes per un aplec de textos antics (Marc l'Asceta, Macari...) i d'alguns ms recents
(Nicfor Callist, Ignasi...). Redactada en grec bizant, es tornaren de difcil comprensi
per molts monjos que visqueren sota l'ocupaci otomana desprs de la caiguda de
Constantinoble l'any 1453. Aquesta situaci contribuir a que la Filoclia caigui en
l'oblit.15
13
Georg Schwaiger, La vida religiosa de la A la Z, trad. Jos Antonio Prez, San Pablo, Madrid, 1998, p. 274.
14 Ibid., p. 273-274.
15 Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 11.
-
8
Els textos que conformen la Filoclia comprenen un perode de temps que va del
segle IV al segle XIV. El seu ttol complet s: Filoclia dels sant nptics aplegada entre
els sants Pares tefors, on es veu com, per la filosofia de la vida activa i de la
contemplaci, l'esperit es purifica, s illuminat i esdev perfecte.16
El terme nptic, del grec nepsis (=sobrietat espiritual) subratlla la necessitat de
la vigilncia dels pensaments, ja que s dells don sorgeixen les suggestions que les
passions fan nixer en lnima. Per altra banda, el sants pares sn anomenats tefors (en
grec portadors de Du), plens interiorment de la presncia de Du seran portadors
dEll.17
Placide Deseille18
ens descriu lhesicasme com el fruit de la Filoclia:
La doctrina espiritual transmesa pel conjunt daquests
textos s generalment anomenada hesicasme. Lhesquia
o quietud, sha dentendre aqu segons diversos nivells.
En un primer sentit, significa la solitud i el silenci materials
que afavoreixen el recolliment de lnima. En un segon
sentit, designa la calma interior que procura la nepsis.
Finalment, expressa la pau de lnima recollida en si
mateixa sota lacci de lEsperit Sant. La Filoclia s una
obra tradicional en el sentit ms profund del terme. Cont
un ensenyament que sha trams de mestre a deixeble
durant ms dun millenni.19
*-*
-*
La gran renovaci espiritual de lOrtodxia
LImperi dOrient que sobrevisqu a la caiguda de lImperi dOccident en el segle
V, li tocar viure la mateixa sort lany 1453, quan lImperi Otom fa caure sota el seu
poder la capital de Constantinoble en menys dun sol dia, desprs danys de conflictes
entre les dues grans potncies. El sult otom Mehmet II (1432-1481) passar a
denominar a la ciutat Istanbul (del gr. eis tin poli: a la ciutat) i convertir nombrosos
temples cristians en mesquites. Aix suposar un trasbals pel cristianisme oriental que,
sotms per la pressi i humiliaci del domini turc, viur una crisi social i cultural. El
clergat cristi patir la manca de formaci i el ministeri de la predicaci es veur
greument afectat i en perill. Noms dins de les principals ciutats algunes escoles gregues
van poder continuar funcionant, en canvi, en el mn rural noms algunes escoles
clandestines proporcionaren una formaci elemental.20
No passava igual a Occident, on el
Renaixement floria a les diferents ciutats europees i la cristiandat es va mantenir com un
element vital i essencial de la cultura renaixentista21
.
16
Placide Deseille, Introducci, dins Filoclia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 7. 17
Cfr. ibid. 18
Arximandrita (n. 1926) teleg i pare espiritual de lEsglsia Ortodoxa a Frana. 19
Cfr. ibid., pp.7-8. 20
Cfr. ibid., p. 12. 21
Renacimiento, Enciclopedia Microsoft Encarta 2009 [DVD]. Microsoft Corporation, 2008.
-
9
Al segle XVIII, Segle de les Llums, la Illustraci apareix a Europa amb una nova
filosofia encapalada per autors francesos com Voltaire. Ser en aquest context en el que
es produir una important renovaci espiritual de lOrtodxia, en la que la publicaci
impresa de la Filoclia ocupar un paper important.
A Grcia
Fou un monjo de Patmos, Evgnios Vulgaris (1716-1806), qui es convertir en la
figura principal de la renovaci de lOrtodxia a Grcia. Influenciat per Voltaire i la
filosofia de les Llums, proposar una renovaci al voltant de tres eixos principals:
intellectual, moral i espiritual. El patriarca de Constantinoble Ciril V fund una acadmia
a lAthos i pos al capdavant seva a Evgnios, lany 1753. Tres dels seus deixebles ms
coneguts sn Nikiforos Theotokis (1732-1800), Kosms dEtlia (1714-1779) i
Athansios de Paros (1722-1813). Juntament amb Evgnios, Macari de Corint (1731-
1805) fou laltre figura principal de la renovaci espiritual a Grcia. Lany 1777 Macari,
en una recerca de manuscrits a lAthos, descobr lEvergetins, una preciosa antologia
descrits asctics aplegada al segle IX, i una collecci de textos hesicastes escrits entre el
segle IV i el XIV. Macari va encarregar a Nicodem lHagiorita (1748-1809) la publicaci
de lEvergetins i el tractat Sobre la comuni freqent, a part, tamb li encoman la
preparaci per a la impressi de la Filoclia, que fou enriquida amb una introducci i
informaci biogrfica dels diferents autors que la integren.22
Ja preparada per a la seva impressi, la Filoclia grega es public a Vencia lany
1782. Aquesta va ser considera clau per dur a terme el moviment de renovaci espiritual
del poble grec, on els eixos principals eren: la prctica litrgica, la tradici doctrinals dels
Pares i la vida interior centrada en la pregria del cor. La segona edici de la Filoclia es
public en dos volums lany 1893 a Atenes. Una tercera edici, tamb a Atenes, que
constava de cinc volums, es public entre els anys 1957 i 1963. Ms endavant, a
Tessalnica entre els anys 1984 i 1987, es port a terme una traducci al grec modern, a
cura del professor Antnios G. Galitis.23
La renovaci hesicasta, a part de flor en Grcia, tamb ho fu en altres pasos
com Rssia i Romania.
A Rssia
La tradici24
hesicasta es remunta al temps de lestrets25
Sergi de Radonej26
(c. 1315-
1392) que es va relacionar amb el patriarques hesicastes de Constantinoble, Filoteu i
Callist I. De la mateixa forma que succe originriament amb els pares del desert, a
Rssia esdevingu un monaquisme de tipus hesicasta, en el que els monjos es retiraven
als boscos del nord per viure en solitud i en la pobresa, i aix, portar una vida centrada en
22
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, pp. 12-15.
23 Cfr. ibid.
24 Tradici que continua molt arrelada, no sn pocs els cristians que continuen practicant la
pregria de Jess. 25
Anci en rus i aquest derivat de ladjectiu eslau vell. El mot original ve del grec geron.
En catal normatiu sescriu: starets. s lanci que per la seva pregria i ascesi esdev quia
espiritual de altres monjos i fidels. 26
Considerat el Pare del Monaquisme, dugu a terme una important reforma monstica a la
Rssia medieval.
-
10
la pregria interior. Aquest era lautntic hesicasta, lanacoreta. Aquest exemple de vida
sobrevisqu en els monestirs ms apartats fins lpoca de Pere el Gran (c.1682-1725) i de
Caterina II (1762-1796). Nil de Sorski (1433-1508) fou el representat ms important.27
Pere el Gran, i desprs Caterina II la Gran, en el procs doccidentalitzaci de
Rssia, portaren a terme grans reformes que afectaren negativament la vida dels
monestirs. Molts monjos russos, a conseqncia de la secularitzaci i tancament dels
monestirs, es traslladaren a Valquia i a Moldvia on la tradici hesicasta romania viva
des de la seva introducci al segle XIV. Va ser un monjo dorigen ucrans que visqu en
les eskites (del romans schit: eremita) de Tristeni i de Cirnul (Romania) entre els anys
1743 i 1746, Petr Velitxkovski (1722-1794), i que tingu com a pare espiritual a
lestrets Basili,28
el qual lany 1763 en el mont Athos li confer la tonsura monstica
rebent el nom de Paissi29
, que es dedic a la revisi i traducci de textos dels pares
filoclics al romans i al paleoslau30
, amb lobjectiu de fomentar una millor formaci
espiritual dels monjos. Paissi Velitxkovski31
va ser reticent a publicar el corpus de la
Filoclia traduda al paleoslau per no considerar prou enllestit el treball de revisi i
traducci, a ms, tenia la ferma convicci que la prctica de la pregria hesicasta era [...]
inseparable duna vida dhumilitat i dobedincia al si duna comunitat monstica, sota la
direcci dun pare espiritual experimentat. Sense aquestes garanties, la vida hesicasta
tenia el risc de conduir a la illusi espiritual (Deseille, 1994:17). Finalment la
publicaci de la Filoclia en paleoslau, anomenada Dobrotolibie32
, es port a terme
lany 1792 (Jean Gauvain data aquest fet lany 1794 i daltres fonts en el 1793), i una
segona reedici lany 1822. Es aquesta ledici que el pelegr rus porta sempre amb ell, i
de la qual aprn la pregria de Jess, o, potser fra ms correcte, pregria a Jess, ja que
s una pregria adreada a Jess.33
La Dobrotolibe del pare Paissi es considera com
lorigen de tota la moderna espiritualitat monstica russa centrada en la figura del
starets34
, el guia espiritual.
Iuri Govrov (1815-1894), ms conegut com Tefanes (del rus : Feofan)
el Recls35
, mogut pel seu amor a loraci, va realitzar nombroses traduccions al rus de
les pregries dels Pares, amb la idea de compilar un corpus que es converts en un
autntic llibre de salvaci. Encara avui en lactualitat, hi ha una obra seva que gaudeix de
gran estima, sobre tot, entre els monjos grecs, es tracta del llibre El combat espiritual, que
malgrat no ser originari seu, el va traduir i adaptar a la tradici oriental. Per, Tefanes s
ms conegut per la seva traducci de la Filoclia al rus, versi revisada i adaptada en cinc
27
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 16. 28
Tamb dorigen ucrans, va arribar a ser higumen (en catal normatiu, hegumen: superior
duna comunitat monstica, abat) de leskita (en romans schit: ermita, i en rus schit:
cella) Dalhauti i fundador de la de Poiana Marului. 29
Abans reb el nom de Plat quan es va fer monjo de lAthos. 30
Tamb conegut com antic eslau, eslavnic o eslau eclesistic. 31
Paisij Velikovskij tamb va fundar el monestir Neam, a Moldvia. 32
Dobrotolubije: traducci literal del terme grec filoclia. 33
Cfr. Toms Spidlk, Introducci, dins Tefanes el Recls. La vida Espiritual. Qu s i com
disposar-shi, dir. Sebasti Janeras, trad. Raquel Rib, Clssics del Cristianisme, 64, FTC, FEC,
Barcelona, 1996, pp. 12-13. 34
Paisij Velikovskij, Gran Enciclopdia Catalana, [en lnea] [consulta, 12.01.15],
disponible a: http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0048247.xml. 35
Conegut per aquest adjectiu perqu lany 1866 es retir al monestir de Vixen, on dugu vida
de recls consagrat a loraci i a la direcci espiritual per mitj dels seus escrits.
-
11
volums i publicada entre els anys 1887 i 1889. Si s cert que els russos ja disposaven des
de lany 1792 de la Dobrotolibe de lestrets Paissi Velitxkovski, per aquesta estava
escrita en eslau eclesistic i molts tenien problemes per llegir-la, ja que els carcters
difereixen bastant de lalfabet rus. En la seva adaptaci, Tefanes no es limit a traduir la
versi de Velitxkovski, sin que va extreu algunes parts que considera poc apropiades,
com ara els textos de carcter especulatiu de Gregori de Palams, o els que parlaven sobre
els mtodes psico-fsics de la pregria que considerava no apropiats sense un guia
espiritual i que es basaven en el control de la respiraci. Per no noms va extreure
textos, tamb nafeg alguns, com ara les Catequsis de Teodor lEstudita (759-826).
Tefanes pretenia que la seva compilaci tingus un marcat carcter pastoral per tal de
servir a les necessitats dels lectors.36
A Romania
La installaci duna impremta lany 1807 al monestir de Neam, fou clau perqu
el pas continus amb la tasca, heretada de Paissi, de traducci i difusi de textos
patrstics. Grcies a aquest fet, la majoria del monestirs moldaus foren impregnats, durant
el segle XIX, per una espiritualitat de tradici ms paissiana, fet que sestengu no noms
en lmbit monstic, sin que arrib a influenciar a tot el conjunt de lEsglsia moldava.
Fou lestrets Jordi (+1806) que implant la tradici paissiana a les regions de Valquia, a
ms, del ms populars dels sants romanesos, sant Callnic (1787-1867) al que se li
reconeix un fort comproms pastoral en el que no va deixar de desatendre mai la pregria
hesicasta. Arribada la segona meitat del segle XIX, lauge de la lacitat provoc una
defallida de la tradici filoclica, malgrat aix, lhesicasme perdur en les eskites dels
monts dels Carpats, on els monjos practicaven una vida de dejuni i de pregria contnua.37
Ja en el segle XX, fou el pare Dumitru Staniloae (1903-1993), un professor
universitari de Sibiu a Romania, sha dedicat a integrar la teologia juntament amb la
pregria profunda i la tradici patrstica, procurant sempre realitzar un arrelament de la
tradici tenint present els signes del temps actuals. Dumitru retorna a lactualitat
contempornia la importncia de lobra de Palams dins lespiritualitat ortodoxa. Aquest
nou impuls portar a publicar entre els anys 1947 i 1982, una nova Filoclia traduda al
romans i compresa en deu volums. Aquesta nova edici dona un pes especial als textos
dels dos autors que, segons el pare Dumitru, sn els responsables dels eixos doctrinals de
lhesicasme: sant Mxim el Confessor i sant Gregori Palams.38
*-*
-*
Catedral Ortodoxa a Sibiu
36
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, pp. 16-18 passim. 37
Ibid., p. 33. 38
Ibid., p. 34-35.
-
12
Alguns hesicastes destacats
Germ i Seraf, dos hesicastes russos
Lespiritualitat hesicasta, juntament amb la Filoclia, de tradici ms propera a
lestrets Velitxkovski, representaren els dos eixos principals de la renovaci paissana a
Rssia, on els monestirs de Sarov i dptina foren els ms destacats. En aquesta
renovaci, que es produ al voltant del segle XIX fins a la Revoluci Sovitica, trobem la
figura de dos hesicastes destacats: Germ dAlaska (1756-1837) i Seraf de Sarov (1759-
1833).39
Germ dAlaska (1757-1837)
Germ dAlaska, originari de Srpujov, fou un clebre ermit hesicasta que acab
en les missions dAlaska quan Caterina II, lany 1793, deman al metropolit Gabriel de
Sant Petersburg que hi envis missioners amb la Dobrotolibe de Paissi acabada de
publicar als territoris dAlaska. Germ sestabl a lilla Nou Valaam, situada a
larxipilag Kodiak del Golf dAlaska, i es dedic a la pregria de Jess i a la formaci
de nefits de llengua esquimoaleutes propis de les illes Aleutianes.40
Grcies a
lexemple de vida asctica, generosa i de treball que duia a terme Germ, aquest es
guany de seguida la confiana dels autctons de les illes, els evangelitz i proteg dels
abusos que patien per part de les administracions. Es diu que, abans que la Companyia de
comer Russo-Americana li construs una cella, una capella i una casa petita per rebre els
visitants i donar classes als nens, va viure en una cova que ell mateix excav.41
Les seves
relquies descansen en la catedral de la Resurrecci de lilla de Kodiak.
Seraf de Sarov (1754-1833)
Seraf de Sarov, reb la Dobrotolibe del pare Nazari (1735-1809) quan aquest es
retir al monestir de Sarov i abandon la funci dhigumen. Seraf, que aleshores hi vivia
al bosc com a ermit, abandon el bosc i es trasllad al monestir de Sarov. All fu vida
de recls i exerc la funci destrets. El seu guiatge result tan exits que es convert en
pare espiritual de multituds que anaven al monestir acudint a ell. A Seraf se li atribueix
lensenyament duna prctica semblant a la del rosari occidental, que consistia en recitar
cent cinquanta vegades al dia la pregria Alegreu-vos, Mare de Du, Verge.... Tamb
fund el monestir femen de Diveievo42
on reposen les seves relquies.
39
Cfr., ibid., pp.30-31. 40
Ibid. 41
Cfr. La vida de San Germn de Alaska [en lnea] [consultat, 10.01.15], disponible a:
http://www.iglesiaortodoxa.cl/cal%20santos/dic/13-12.htm | Cfr. Saint Herman of Alaska, ed.
Archimandrite Alexandre [en lnea] [consultat, 10.01.15], disponible a:
http://www.fatheralexander.org/booklets/english/herman.htm#n1, published by Holy Protection
Russian Orthodox Church 1996, Los Angeles, California, 1997. 42
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 30-31.
-
13
Jordi, un autntic pelegr
Gheorghe Lazar, el pelegr romans
Gheorghe Lazar (1846-1916) fou un autntic pelegr a lestil del Pelegr rus,
anava recorrent tot sol els camins de Moldvia pels volts de la primera guerra mundial.
Considerat un genu model romans de vida, el seu carisma influenci tota la regi i el
port a tenir nombrosos deixebles als qui ensenyava la pregria hesicasta i que desprs es
convertien en monjos. Fou obra dun deixeble seu, Ioanichi Moroi (1859-1944) estrets i
monjo de lAthos, la restauraci del monestir de Sihastria a Moldvia, del qual fou
higumen (1909-1944). Sota la seva direcci hi renaixeria la tradici hesicasta. Desprs
de la seva mort, el monestir continu creixent, sota el mestratge espiritual del pare Paissi
(1897-1993) i del pare Cleopa, la irradiaci dels quals sestengu per tota Romania.
(Desideille, 1994:34).
*-*
-*
Els monestirs, centres neurlgics de lhesicasme
ptina i Sarov
La renovaci paissiana a Rssia, compt amb dos centres rellevants: Optina i
Sarov van ser els monestirs ms destacats pels seus monjos i strets. ptina, que al segle
XVIII noms hi comptava amb tres monjos, es reconstru a principis del segle XIX i es
torn a omplir rpidament grcies a larribada de monjos deixebles de Paissi. Ser daqu
que la tradici espiritual de sant Paissi sestendr durant el segle XIX fins a larribada de
la Revoluci Sovitica. A prop del monestir es construren eskites retirades per tal que els
monjos hi poguessin consagrar la seva vida a la pregria al ms pur estil de la tradici
hesicasta. La vida daquests monjos produ gran devoci i de seguida fou una multitud la
que acudia a demanar consell espiritual. Daquesta manera ptina es convertia en seu
dels strets ms famosos, com ara: Leonid (1768-1841), Macari (1788-1860) i Ambrs
(1812-1891).43
Sant Seraf de Sarov Sant Germ dAlaska Monestir de Sarov
*-*
-*
43
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 30-32.
-
14
El que la Filoclia ensenya
El cam hesicasta s aconseguir la vida en Crist, aconseguir lEsperit Sant, s
lautntic desenvolupament del baptisme rebut que ha de ser actiu, i no passiu, operant en
les nostres vides pel ple desenvolupament que Du ha posat en lhome.
Antropologia ortodoxa
Cal distingir entre la imatge i la semblana en les que Du ens va crear. La imatge
s la capacitat que lhome t per arribar a Du, s el desig que el crida a Du. Aquesta
imatge de Du es va veure afectada pel pecat original i es veu esclavitzada per les
passions que porten a lhome a desitjar bns materials, intranscendents, que lacaben
limitant. La imatge corrompuda noms pot ser restaurada per la grcia rebuda en el
baptisme, amb el que esdevenim fills de Du. La semblana ser aquesta restauraci de la
imatge de Du que ens far participar plenament de la vida en Crist.
Lhome s capa de merixer. La deificaci
Lhome ha de percebre la vida com una lluita espiritual, en la que la voluntat ser
posada a prova pel desig de les passions mundanes. Pel baptisme rebem la grcia de
vncer aquestes passions, per aquesta fora conferida sha de desenvolupar, lhome ha
de lluitar per vncer-les i aix enfort el seu esperit cada cop ms. Si ens fos entregada la
grcia plena sense merixer-la, si ens fos conferida sense cap esfor, seria quelcom passiu
a lhome, sense cap mrit, per aix lhome se lha de guanyar, perqu en el procs aquest
sigui realment transfigurat.
Una lluita contemplativa
Lhome, en la seva vida espiritual, ha de lluitar per tal que des de la seva llibertat sadreci
sincera i completament a Du, el seu desig de Du ha de ser una opci totalment sincera
de la seva llibertat, eliminant daquesta tota passi mundana. Desprs, ple daquesta joia
que comporta deslliurar-se de les passions, lhome podr dedicar-se a la contemplaci de
les coses creades que ja no seran objectes de desig: contemplaci de la natura. Per
encara hi ha una contemplaci ms elevada: la teologia, la contemplaci de Du, del seu
misteri.44
La praktik
Per iniciar-se en la vida espiritual, cal cercar un pare espiritual que ens gui i al
qual hem dobeir amb el cor, confiant-hi plenament. Ell ens guiar en el cam de la
pregria, la caritat, els sagraments i el dejuni. Per els dos eixos principals que la
44
Cfr. Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 22.
-
15
Filoclia ens ensenya sn: la gurdia del cor (sobrietat espiritual) i la pregria. En la
primera cal que vigilem els nostres pensaments i aix guardar un cor net. Haurem de
lluitar contra els pensaments que provoquen desitjos dolents i que enterboleixen el cor.
Hem de deixar que sigui Crist des del nostre interior que gui els nostres pensaments,
memria, voluntat, intelligncia... per tal que no siguem nosaltres els que vivim, sin que
sigui Crist qui visqui en nosaltres. Per, quan un mal pensament ens ataca, cal combatrel
amb la pregria del cor: Senyor Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi, pecador.
Amb aquesta pregria duna sola frase (monolgica) i que es repeteix constantment,
eliminarem les temptacions i els mals pensaments. La seva repetici purifica lnima i els
seus efectes es percebran fins i tot en estat de son.
El mtode psico-fsic45
A ms de la latenci i la pregria, la tradici hesicasta afegeix la collocaci
duna determinada postura corporal i un control de la respiraci. Alguns autors ho
descriuen aix:
Asseu-te al teu escambell, en una cella tranquilla i fosca,
recull el teu esperit de la seva habitual distracci i vagareig;
impelleix-lo aleshores lentament cor endins al mateix
temps que la respiraci i aferrat a la pregria: Senyo
Jesucrist, Fill de Du, tingueu pietat de mi. Mexplico:
parallelament amb la respiraci, introdueix, per dir-ho aix,
les paraules de la pregria...
Abans que res, s per lajut de la grcia divina que
lesperit duu a terme aquest combat. La grcia divina
corona la invocaci monolgica adreada a Jesucrist amb fe
viva, en tota puresa, sense distracci, per mitj del cor. No
s pas lefecte pur i simple del mtode natural de la
respiraci practicat en un lloc tranquil i fosc. Els sants
Pares, en inventar aquest mtode, no hi van veure altra cosa
que una ajuda per a recollir lesperit, per dir-ho dalguna
manera.
Ignasi i Callist Xanthpolus
Que el record de Jess sigui una sola cosa amb la teva
respiraci, i aleshores coneixers la utilitat de lhesiquia
Sant Joan Clmac
Permanece sentado en el silencio y la soledad, inclina la
cabeza y cierra los ojos; respira suavemente, mira por la
imaginacin en el interior de tu corazn, recoge tu
intelligncia, es decir, tu pensamiento, de tu cabeza a tu
corazn. Di, al ritmo de la respiracin: Seor Jesucristo,
ten Piedad de m, en voz baja, o simplemente en espritu.
45
Placide Deseille, Introducci, dins Filocalia I, dir. Sebasti Janeras, Clssics del
Cristianisme, 50, FTC, FEC, Barcelona, 1994, p. 26.
-
16
Esfurzate en echar fuera todos los dems pensamientos, s
paciente y repite a menudo este ejercicio.
San Simen el Nuevo Telogo46
Cal reconixer-se pecador per tal datreure la misericrdia de Du i el do de
Lesperit Sant.47
*-*
-*
Reflexions
Tot cristi ha de ser un pelegr
Com a cristians hem oblidat el cam que nostre Senyor Jesucrist ens va ensenyar, el
cam de la pobresa (Lc 18, 18-30, Lhome ric) i el de loraci (Lc 18,1-8, Parbola del
jutge i la viuda). El pelegr rus reprn les ensenyances de lhesicasme per viure com ens
diu Jess. Avui, lhome, secularitzat per la cultura i la societat, saferra a les coses
materials com si formessin part essencial de la seva vida, relegant daquesta forma la vida
espiritual en front de la material. El pelegr no s un monjo virtus que desprn saviesa i
olor a santedat. El pelegr representa al creient, a lautntic cristi i ens ensenya el cam
de la pobresa alliberant-se de la cobdcia i el desig de les coses materials (consumisme).
Allunyat de les passions s capa destimar veritablement, fins i tot a qui li desitja mal.
Sallibera de les cadenes de la carn que ens arrosseguen cap a les passions, per aconseguir
viure guiat pel seu esperit, entregant-se totalment a Du, aquesta s lnica forma de
deslliurar-se de legocentrisme que aniquila lAlteritat. Si la virtut dun monjo s
lobedincia, la virtut del pelegr de lhesicasta s loraci perpetua.
Espiritualitat ortodoxa
El nostre esperit es troba sotms per les passions terrenals que ens esclavitzen i que
hem de purgar. Leconomia ortodoxa de marcat carcter pneumatolgic entesa com
lacci de Du que sentn dEll cap en fora, ad extra48
, gira en torn lEsperit Sant, amb
el que podem aconseguir, grcies a la seva acci i al seu dinamisme, harmonitzar cos i
nima. Lespiritualitat ortodoxa des duna perspectiva holsitica cerca lharmonia de
diferents parts: la contemplaci del misteri per aconseguir la comuni amb Du; la
restauraci de la natura per aix reconciliar-se amb la Creaci; deixar-se portar per lamor
i ser aix moguts per la caritat. Seraf de Sarov defineix la vida espiritual aix:49
Loraci, el dej, les viglies i totes les restants prctiques
cristianes, encara que bones en si mateixes, no representen
46
Annimo, Relatos de un peregrino ruso, editor Jos J. de Olaeta, introduccin y notas de
Jean Gauvain, traduccin de Jordi Quingles, Los pequeos lilbros de la sabidura, 45, Barcelona,
2000, p.32. 47
Ibid. 48
A diferencia de la teologa que seria ad intra: la contemplaci del misteri de Du. 49
Cfr. O. Clemente, Sobre el hombre, Madrid, 1983, p. 5., apud Vctor Codina, Los caminos
del Oriente cristiano, Sal Terrae, Cantabria, 1997, p. 61, 128, 129 et passim.
-
17
en cap cas, per si soles, la fi de la nostra vida cristiana:
aquests no sn ms que mitjans indispensables per assolir
aquella finalitat. Perqu la veritable finalitat de la vida
cristiana s ladquisici de lEsperit Sant. Quant els dejunis,
viglies, oracions, almoines i daltres bones obres fetes en
nom de Crist, noms sn mitjans per adquirir lEsperit
Sant.50
Entre Plat i els estoics
La vida espiritual ortodoxa, referint-nos a la prctica hesicasta, ens recorda tant
elements del pensament platnic, com lestoic. Per una banda, lhesicasta ha de mantenir-
se tranquil i ocupar-se dall que toca, i per laltre, ha daprendre a acceptar la vida de
manera estoica, tal i com podem llegir en les darreres lnies dels Relats dun Pelegr Rus:
Dios de bondad!, me dije yo, Qu maravillosos efectos del
poder divino se descubren por esta oracin! Qu edificante
y profundo es este relato; las vares ensearon la oracin a
ese muchacho y le dieron la felicidad! Las desgracias y
tristezas con que nos encontramos, qu otra cosa son sin
las vares de Dios? Por qu temer, pues, cuando la mano de
nuestro Padre celestial nos amenaza con elles? l est
siempre lleno de infinito amor para con nosotros, y estas
vares nos ensean a orar con mayor fervor y nos conducen
a la dicha inefable.
50
Dileg de san Seraf sobre la fi de la vida cristiana, citat per V. Lossy, Thologie mystique de
lglise de lOrient, Paris, 1994, p. 194, apud Vctor Codina, Los caminos del Oriente cristiano,
Sal Terrae, Cantabria, 1997, p. 128.