/(GXFDFLy� HQ� YDORUV� D� OHVFROD� GXUDQW� OD� ,,,5HS~EOLFD� )UDQFHVD� ������������� XQ� UHIHUHQW� SHUD�OHGXFDFLy�VHFXQGjULD�REOLJDWzULD

-RUGL�5,%$�0,5$//(6

curs escolar 1998 -1999

2

ËQGH[Agraïments.................................................................................................3

1. Introducció..............................................................................................51.1 Antecedents1.2 Explicació i problemàtica1.3 Objectius1.4 Hipòtesi inicial del treball

2. El Treball ..............................................................................................92.1 Disseny del pla de treball2.2 Metodologia emprada2.3 Descripció dels recursos utilitzats2.4 Estudis realitzats

3. L'educació en valors a l'escolarepublicana..........................................16

3.1 Els precedents3.2 Els fonaments filosòfics: kant i el positivisme3.3 Els debats parlamentaris i les lleis que en sorgiren3.4 Els programes3.5 Els manuals3.6 Els valors ensenyats

4. Crítica de la moralrepublicana.............................................................26

4.1 Cap una nova ciutadania4.2 Educar avui per a la democràcia: Els valors universals.(Unaproposta de pau entre els pobles i de pau entre els homes)

5. Conclusions.........................................................................................33

6. Relació dels materials continguts en elsannexos................................35

Annex 1: L'ensenyament dels valors en el treball de recerca.Proposta de treball de recerca a partir de la recuperació de vellstextos de l'ensenyament cívic catalàAnnex 2: Proposta d'un treball de recerca en l'Arxiu Municipal deBlanes sobre els valors ensenyats a l'escola a finals del segle XIX apartir de quaderns escolars allà guardats

7. Bibliografia...........................................................................................37

Apèndix I..............................................................................................40

3

$JUDwPHQWV

És inqüestionable que durant un procés llarg d'elaboració d'un treball sónnombroses les persones i les institucions que et donen acollida, per la qual cosacal començar per aquí i assenyalar-ho de forma explícita.

En primer lloc vull manifestar el meu agraïment al professor PatriceVermeren, supervisor d'aquest treball. Fou gràcies a l'exprés desig d'ell manifestatel mateix dia de la defensa de la meva tesis de doctorat, que va sorgir la invitacióa fer una estada en el Centre de Recherches Politiques de la Sorbonne a laUniversité de Paris I- Sorbonne a fi que pogués continuar les meves recerquessobre la filosofia del segle XIX i les seves implicacions en el present segle, demanera especial en la relació de les grans tradicions de la filosofia moral i llurconversió en matèria educativa a través dels textos i de la política educativa. Nocal dir que fou afalagador per a mi, a tenor de la personalitat del professorVermeren i del centre que m'acollia, tal proposta.

Agraïment que he de fer extensiu al Departament d'Ensenyament i alsmembres de la comissió que avaluaren el meu projecte i que cregueren interessantque aquest projecte es dues a terme. I de manera específica a n'en Josep Puig, elmeu interlocutor en el Departament d'Ensenyament amb qui sempre he trobatdisposat a donar el seu suport en la meva tasca.

Al professor Pierre-François Moreau qui gràcies a la seva mediació vaigpoder allotjar-me i treballar en la biblioteca de l'Ecole Normale Supérieure deFontenay-aux-Roses, a més d'assistir al seu seminari del qual en vaig extreureimportants coneixement que han servit per a millorar aquest treball.

A la professora Cristina Hurtado amb qui he pogut dur a terme en totes lesmeves estades a Paris, llargues hores de discussió sobre la matèria objecte delmeu treball i gràcies als seus amplis coneixements bibliogràfics he pogut accedira textos que eren per a mi desconeguts.

4

A totes les altres persones que m’han donat suport puntual en la elaboraciód'aquest treball com és el cas de la professora Pia Zagefka de l'École NormaleSupérieure qui en va posar en contacte amb el camp de la sociologia de l'educacióque era fins llavors desconegut per a mi.

En el ben entès del cas que tots els errors i les mancances que en aquesttreball es poden trobar em corresponen a mi en exclusiva.

5

����,QWURGXFFLy

�����$QWHFHGHQWV

Havia escrit en el projecte d'aquest treball que devíem a la consolidació dela democràcia i la innovació educativa i els processos portats a terme per lareforma de l'ensenyament la revisió dels conceptes i la praxis de l'ensenyamentmoral i cívic. Sempre en el ben entès que sembla evident la necessitat del'educació moral i cívica per a fomentar l'autonomia personal, el diàleg i laconvivència democràtica.

En la línia de donar una resposta a aquesta pregunta, el meu projecte detreball sorgeix de la confluència del meu treball de professor preocupat per latransmissió de valors als alumnes i el meu propi treball de recerca encetat ambla defensa d'una tesi de doctorat sobre un filòsof, Jean Marie Guyau, pertanyent aaquest mateix període i que en la seva obra es troben explícita i implícitamentreflectides les preocupacions de l'època.

En aquest curs que he pogut gaudir d'una llicencia d'estudis m'ha preméssovintejar el país veí on he pogut conèixer de prop la temàtica per a la qual heobtingut aquesta llicència d'estudis. La freqüentació de diversos seminaris, tan al'Ecole Normale Supérieure com a la Sorbona m'ha premés adornar-me de que eltema de la educació en valors i dels valors cívics en particular és una temàtica tanactual com problemàtica degut al ampli i diversificat debat existent a Françasobre aquest tema. N'estic segur que l'èxit de l'educació passa per una ampliadiscussió també en el nostre país per la qual cosa i a fi de contribuir a aquestdebat he redactat aquest treball així com el material recollit en dos annexos a la fid'aquest treball, de suport a la tasca docent extrets de textos d'educació cívicaproduïts al nostre país en les primeres dècades d'aquest segle i un recull de textosprovenint de llibretes d'escolars de la fi del segle XIX dipositades a l'arxiu deBlanes a partir de les quals faig una proposta de treball de recerca sobre ladetecció de quins eren els valors que s'ensenyaven llavors a les nostres escolespartint del model dels escolars blanencs.

6

�����([SOLFDFLy�L�SUREOHPjWLFD

Aquest treball vol presentar des de bon principi com els conceptes teòricsque la il·lustració havia mostrat com cabdals per a la formació de l'autonomia del'individu es concreten per primera vegada en un projecte educatiu completamentinnovador: el projecte d'educació iniciat l'any 1882 per Jules Ferry des delministeri d'Ensenyament durant la III República francesa que tenia com a objectiufonamental l'educació moral i cívica del ciutadà. En aquesta política educativa esmanifestà com a element primordial la utilització de diferents llibres de text(només en aquest període se n'escrigueren al voltant de 33). La seva lecturaatenta ens permetrà no solament detectar quins foren els valors que en aquellaèpoca s'ensenyaven sinó també els procediments emprats per aconseguir elsobjectius marcats.

Els posteriors intents portats a terme, tant a França com a altres països, sóninqüestionablement hereus d'aquella experiència paradigmàtica d'ensenyament envalors per la qual cosa aquest projecte és vist avui com un referentinqüestionable al que cal acudir sempre que, com ara succeeix, ens preguntem perl'educació en valors. Això no impedeix, però, que la visió que avui tenimd'aquest període sigui dissemblant pel que fa al valors defensats i al objectiusassolits.

�����2EMHFWLXV

2EMHFWLXV�WHzULFV

En aquest treball he volgut aportar una reflexió sobre la importància que,en el marc de l'ensenyament, té l'educació en valors ja des de el passat segle, fentevocació d'un període singular per la transcendència que ha tingut a SRVWHULRUL enel nostre país, tal com hem assenyalat en els annexos d'aquest treball.

Un altre dels objectius és el de donar a conèixer una manera d'educardinamitzadora, que tenia com a objectiu el desenvolupament de la personaafavorint-ne la creativitat i l'autonomia personal.

També hem volgut veure com els poders públics portaren a terme unapolítica de la moral: l'articulació d'una forma d'emancipació a través de l'educaciói donar a conèixer uns llibres de text oblidats i els valors que s'assenyalaven.

En definitiva es tracta de treure'n profit pel nostre present confús per laqual cosa aquest treball no es limitarà a ser descriptiu sinó que en ell intentaré

7

donar respostes. Convertir les idees filosòfiques en propostes educativesaplicables a l'escola requereix un esforç teòric i pràctic que les faci operatives ieficaces.

2EMHFWLXV�SUjFWLFV

Produir materials de suport a la tasca educativa pels professorsespecialment per les tutories i els treballs de recerca, n'és tal vegada el principaldels objectius pràctics d'aquest treball. Però també incidir en la creació d'un fonsbibliogràfic1, utilitzant els mitjans que les noves tecnologies posa a les nostresmans2, provenint d'arxius, llibres descatalogats i microfitxes, que serveixi dematerial per al treball de recerca, han estat una constant en aquest període

Així com crear, aprofitant les possibilitats que les noves tecnologies de lacomunicació proposen, una xarxa internacional intercomunicada per aldesenvolupament d'aquestes recerques sobre l'educació en valors3.

�����+LSzWHVL�LQLFLDO�GHO�WUHEDOO

Educació i filosofia han anat juntes ja des de Plató i, ara més que mai, es fanecessària, atès que els temps són refractaris als deures4, una educació queendemés de transmetre valors, faci esment de la responsabilitat que té cadascúrespecte de les seves accions. L'aprenentatge5 d'aquesta responsabilitat6 és faindispensables en una època com la nostra sense referents, en la qual difícilmentdiferenciem allò que ens convé del seu contrari.

Els processos de legitimació no sempre funcionen quan els fonamentemdes de l'innovació7. A vegades ens cal buscar referents en el passat. En el temaque ens ocupa en disposem d'un referent proper en el temps i en lescircumstàncies morals viscudes pels seus components. la reforma encetada l'any1882 per Jules Ferry des del Ministeri d'Ensenyament francès et pot considerarparadigmàtica pel que fa a l'educació en valors.

La posada en funcionament del nou sistema educatiu que des dels primerstextos legislatius fa especial esment en la necessitat de l'educació en valors tal

1Veure la bibliografia final i l’annex 12Avui és possible connectar-se via Internet amb les més importants biblioteques universitàries.3Gràcies a les persones que dirigeixen l'ICE de la Universitat de Girona aquest projecte serà possible dedur-lo a terme en els propers anys.4Veure Lipovetski, G., /H� FUpSXVFXOH� GX� GHYRLU, Paris, Gallimard, 1992 (hi ha versió castellana aAnagrama, Barcelona, 1993)5Veure Mayordomo, A. (O� DSUHQGL]DMH� FtYLFR�� Barcelona, Ariel, 1998 i Bárcena, F., (O� RILFLR� GH� ODFLXGDGDQtD, Barcelona, Paidós��19976Veure Etchegoyen, A., /H�WHPSV�GHV�UHVSRQVDEOHV, Paris, Julliard, 19937Veure, Finkielkraut, A. /LQJUDWLWXGH� Paris, 1999

8

com s'assenyala, per exemple, en el Decret 75/1992 de 9 de març. Això significaque els infants i els joves puguin trobar en el sistema educatiu, el respecte delsdrets de tothom, els signes de identitat que els permetin créixer, integrar-se idesenvolupar-se coma ciutadans oberts al món, assumint aquest fet per mitjà delconeixement profund de les seves arrels històriques i culturals. Tots aquestslloables objectius només seran possibles si es fomenta la cultura humanística dinsde la qual l'educació en valors té una presència cabdal, concretant-se en eldesenvolupament de la responsabilitat personal i comunitària, l'afavoriment delsvalors democràtics de la convivència i el pluralisme que ens permeten adquiriruna consciència ètica i cívica que, a la fi, els ha d'ajudar a desenvolupar-se en unasocietat plural.

La política educativa encetada durant la III República Francesa ensnodreix d'un bon exemple. Aquell moment, com ara és el nostre, fou de canvi desistema d'ensenyament. Si en fem un seguiment acurat podem arribar a entendrede quina manera resoldre els problemes plantejats desprès d'un període autoritarianomenat de ORUGUH�PRUDO.

La moral fou ensenyada des de diferents àmbits. Els llibres de lecturaforen la principal eina procedimental per apropar als nois i noies els valors. JeanMarie Guyau i la seva mare sota el pseudònim de G. Bruno, n'escrigueren algunsdels més representatius i més venuts8, però la llista de textos és força llarga i percomprovar-ho només cal apropar-se a la biblioteca del Centre Nationale deRecherche Pedagogique de la rue d'Ulm de Paris.

Es tracta, per tant, d'un període emblemàtic i únic, la qual cosa afegeixinterès al seu estudi i permet esperar treure'n unes conclusions que clarifiquin tantel període en qüestió com el nostre propi moment.

8Lipovetski afirma en el seu llibre, /H�FUpSXVFXOH�GX�GHYRLU, que en el cas de G. Bruno les vendes forenmil.lionaries.

9

����(O�7UHEDOO

����'LVVHQ\�GHO�SOD�GH�WUHEDOO

La reflexió filosòfica que m'ha portat fins ací passa per l'interrogantsempre present de com fer allò que considerem millor sigui efectivament realitzatper tal de millorar i millorar-nos.

El projecte il·lustrat amb el seu anhel d'emancipació aportà a la filosofiadel segle XIX nous ànims així com una seriosa crisi respecte del que ella haviarepresentat fins llavors. El passat segle, fruit d'aquesta coincidència, va veurecom, per una banda, els grans sistemes metafísics desapareixien mica a mica i,per altre banda, com la filosofia participava des d'àmbits diversos en la sevaconstant lluita a favor de l'emancipació de l'ésser humà. L'aparició de l'estatliberal propicià la figura del filòsof assalariat al servei d'aquest Estat ambl'encàrrec de substituir el vell discurs religiós per un de secularitzat9. El primerexponent d'aquesta nova manera d'intervenció de la filosofia en l'espai públic fouencarnada pel filòsof francès Victor Cousin qui adjuntà en el seu projectepersonal filosofia i política10, posant-la al servei de l'Estat lliberal.

Si això passava en la primera meitat del segle XIX, també en la segonapart del segle es donà una nova experiència digne de ser tinguda en compte. Ambl'Estat liberal cada vegada més consolidat, els seus dirigents posaren la mirada enl'educació del poble11. Nasqué d'aquesta forma un magne projecte d'educaciómoral i cívica, fomentat des dels poders públics i dissenyat en concret per JulesFerry12, aleshores ministre de Educació.

9La bibliografia sobre aquest tema és força ample, no en va és la clau de volta que permet eldesenvolupament de l'estat democràtic. Podem assenyalar a títol d'exemple el llibre de M. Gauchet, /DUHOLJLRQ�GDQV� OD�GpPRFUDWLH, Parid, Gallimard, 1998 i J.-M. Mayeur, /D�TXHVWLRQ� ODLTXH, Paris, Fayard,199710Veure Vermeren, P., 9LFWRU�&RXVLQ��OH�MHX�GH�OD�3KLORVRSKLH�HW�GH�O(WDW��Paris, l'Harmattan, 199511Veure Quinet, E., /HQVHLJQHPHQW�GX�SHXSOH, Paris, Hachette, 7º ed., 187012Veure Reclus, M.,�-XOHV�)HUU\�Paris, Flammarion, 1947

10

Aquest projecte nasqué dins d'un context social i moral caracteritzat perl'abundància d'idees que florien per tot arreu sense que hom sabés de quinamanera conciliar-les. Fou aquest el principal aspecte que configurà el malestarintel·lectual de l'època, que per les característiques que presenta pot ser pres coma exemple interpretatiu i normatiu de cara a establir paral·lelismes amb la nostraèpoca. Aquella com aquesta contenen tal quantitat d'elements que fan quevisquem en la sobreabundància moral. La civilització de les últimes dècades delpassat segle van posar en competència una gran quantitat de tendències i mòbilsfront els seus contraris com mai havia succeït en el passat. La importància de lademocràcia, l'apogeu de la ciència, la lluita pel diner, el somni de la tornada a lanaturalesa. Junt a ells persistien els antagonismes de classe i de races. Elsentiment de llibertat i la necessitat de l'igualtat. L'esperit individualista enfrontatal de renuncia. Igualment les idees provenint dels segles anteriors renaixerenamb més força, si cap: el budisme, l'epicureisme, l'estoïcisme. I en general, totdins d'una atmosfera cristiana. El cristianisme va romandre com el puntd'ancoratge on se situaven les consciències. A més, aquestes consciències es vanveure envoltades per les concepcions que les ciències de la naturalesa elaborarendes de tres segles enrera i que no concorden fàcilment amb les creencestradicionals, ni amb les necessitats del cor humà.

En aquesta política educativa encetada per Jules Ferry es manifestà com aelement primordial la utilització de diferents llibres de text (al voltant de trentatres, en aquesta època). La seva lectura atenta ens permetrà no solament detectarquins foren els valors que en aquella època s'ensenyaven sinó també quins erenels procediments emprats per aconseguir els objectius marcats.

El més significatiu d'aquesta política filosòfica és que en ella s'intentà queles conceptes teòrics que la il·lustració havia mostrat com a cabdals per a laformació de l'autonomia de l'individu es concreten per primera vegada en unprojecte educatiu completament innovador. Els posteriors intents portats a termetant a França com a altres països, són inqüestionablement hereus d'aquellaexperiència paradigmàtica d'ensenyament de valors.

En consonància amb l'objectiu general d'establir, per una banda, un marcde reflexió, i d'altra, unes propostes d'activitats basades en una metodologiadidàctica, a continuació s'exposen els continguts que, juntament amb lametodologia, determinaran les concrecions de l'objectiu general. Aquests espoden concretar en.

1. Els antecedents socials, polítics i culturals que donaren lloc al projectede Jules Ferry d'educació moral i cívica.

11

2. Les controvèrsies entre les diferents tradicions filosòfiques propiciarenla concreció en una política educativa. Per tal motiu s'hauran d'analitzarels textos de època en es fa palesa la controvèrsia.

3. Teoria i pràctica de l'educació moral i cívica del període: veure lesdiferents textos d'educació moral de l'època, agafant-ne alguns de modelper, atès que no existeix cap treball que hagi agafat directament comobjecte de la seva atenció la situació política i les representacionsfilosòfiques que han portat a la redacció de manuals d'educació moral icívica, intentar esbrinar-ne les causes.

No he portat un diari durant aquest període però si que puc explicar idescriure el meu treball durant aquest mesos i amb relació al projecte inicial elqual he anat complit regularment.

En primer lloc, es va tractar de recollir i classificar el material ja elaborat,veure quins aspectes estaven ja coberts i quines eren les mancances. Calia fer unrecorregut per les principals biblioteques per tal de revisar les fonts impreses pertal de començar ja des d'aquell primer moment l'elaboració d'un cos bibliogràficper la elaboració dels materials de suport continguts en els annexos. D'aquestesprimeres visites a les biblioteques en varen sortir dues conclusions. La primeraera que havia un material sobre ensenyament cívic a Catalunya en les primeresdècades del segle XX i que havia la possibilitat de fer un treball de recerca enl'arxiu de Blanes, pel que fa als treballs dels escolars.

Vaig poder també, en aquesta primera fase d'aproximació al tema, recollirmaterial més novedós sortit de publicacions més recents i que poden ajudar sensdubte als futur directors de recerca per la qual cosa apareixent entre el materialsdescrits en els annexos.

Un segon aspecte que em va quedar molt clar ja des del principi és que latasca a la que m'havia abocat no s'esgotaria amb aquest any de llicència d'estudis.la complexitat del tema, l'originalitat en el seu enfocament i l'interdisciplinarietatque ell comporta, han fet que només em trobi en una primera fase del seu estudi.

No vull deixar de mencionar que en aquesta primera part els contactestinguts amb altres company que gaudien o havien gaudit d'una llicència d'estudisem va servir per veure quines possibilitats podien fornir-nos les noves tecnologiesde cara als contactes i difusió d'aquest i d'altres material. El propi Departamentd'Ensenyament en fa una difusió mitjança aquest nous suports. Això no obstant,no vull deixar d'assenyalar les paraules de Ramon Alberch, director de l'ArxiuMunicipal de Barcelona, en la seva intervenció en el col·loqui Filosofia i Arxiurealitzat a Blanes el mes de febrer de 1999, en assenyalar que mentre nosaltrespodem llegir pergamins amb una antiguitat mil·lenària els que vinguin acontinuació de nosaltres no podran fer el mateix dels nostres arxius, dons tan el

12

paper emprat, de poca qualitat, com els suports magnètics tenen un esperança devida sensiblement inferior al paper de bona qualitat.

A causa del caràcter transversal que he volgut donar a aquest projecte, lesdiferent fases s'impliquen de forma simultània per la qual cosa tots elscomponents d'aquest projecte de recerca hi apareixent pràcticament en totes. Perla qual cosa malgrat que el projecte posseeix un orde secuencial que ha estaseguit en tot moment en la pràctica s'han donat constantment fenòmens de IHHGEDFN i per això en trobar-nos en una fase avançada ens obligava a revisar, ampliaro rebutjar aspectes tractats en fases anteriors.

Per tot això, la temporalització del treball va quedar de la següent forma:

1. Durant els mesos de setembre i d'octubre recollida de material jaelaborat, especialment de treball en publicacions i revistes d'apariciórecent.

2. Durant els mesos de novembre i desembre vaig dedicar-me sobre tot adetectar les mancances que eren necessàries cobrir per assolir el treballproposat. Ací començaren els contactes amb els professor, la participacióen seminaris i el treball en les biblioteques i arxius

3. A partir del mes de gener tot i continuar amb la tasca encetada des delprincipi vaig començar a fer-ne la tria per fi de confeccionar el guió apartir del qual hauria d'establir el meu treball final

4. En els mesos següents, març, abril i maig foren els períodes de lectura iordenació del material que anava arribant a les meves mans incessantment

5. A partir de juny vaig compaginar la lectura amb la redacció del treballque ha durat fins el límit legal permès.

En primer lloc, aquest comença amb l'interrogació d'alguns autors respectequins valors ensenyar13, com ensenyar-los14 i per què ensenyar-los15. El primerd'ells correspon als textos del novè Fòrum del diari /H�0RQGH on una sèrie deprofessors universitaris efectuen públicament una reflexió sobre quins seran opodran ser els valors dels propers temps on es posa de manifests en totes lesintervencions la problematicitat que els valors representen en una societatdemocràtica en la que predominen les conductes individualitzades i per la qualcosa es fa encara més difícil establir uns valors acceptables i acceptats per a

134XHOOHV�YDOHXUV�SRXU�GHPDLQ", Seuil, Paris, 199814Leleux, Cl. 5HSHQVHU�OpGXFDWLRQ�FLYLTXH, Cerf, Paris, 199715Legrand, L. (QVHLJQHU� OD�PRUDOH� DXMRXUGKXL", puf, Paris, 1991 i Canivez, P. eGXTXHU� OH� FLWR\HQ",Hatier, Paris, 1990

13

tothom. De aquí la segona de les qüestions que en entrar en el coneixement esplanteja que és com ensenyar aquest valors. Evidentment la renovació delsmodels pedagògics han portat a un model diferent de ensenyament per no és solsaquest el motiu sinó també i molt més importat al meu entendre és la pròpiaconcepció antropològica del estudiant al qual van dirigits aquest ensenyaments.Hi ha per tan diversos aspectes referits a la autonomia personal, la cooperació i laparticipació que han fe que es modifiquessin els propis models pedagògics. Peròla problemàtica que gira al voltant de l'educació en valors no acaba aquí sinó quearriba moltes vegades més lluny en preguntar-se per la pròpia necessitatd'ensenyar la moral cívica. De vegades fins hi tot resulta estrany per a moltsautors aquesta reticència respecte de la necessitat d'un ensenyament moral i cívicdels més joves en el sentit de que hi ha, no diré una postura contraria a ensenyarallò que tan estimem com és la democràcia16, sinó tal vegada prevenció per queaquests ensenyament no es converteixi en un adoctrinament17. Per tan lapolèmica està servida i alimentada per pagines i pagines d'escrita apareguts enrevistes i llibres la qual cosa ens permet veure la vitalitat del debat i per tanaquesta es també una forma de contribució a la formació cívica.

Front aquest estat dubitatiu, cal, tal vegada, una lectura atenta i revisió del'estat actual de la qüestió, i no sols veure sinó participar-hi activament en lesdebats actuals en el nostra país (menys) i en d'altre som ara es el cas de França onencara avui el debat és molt viu, malgrat que aquest ve de lluny, de l'èpocaanterior a la Revolució, no han deixat de pensar-hi i d'actuar al respecte de cara al'establiment d'un ensenyament moral i cívic amb harmonia amb els temps.

Per nosaltres, embrancats en un nou model d'ensenyament ens pot resultarinteressant acudir a experiències fundadores, per bé que no ens faltes d'aquestesen l'historia del nostre país (veure annex I), com es el cas del que succeí,principalment, durant el període de la III República i de manera específica sota elministeri de Jules Ferry18

����0HWRGRORJLD

Per aquest treball ha esta fonamental pel que fa a la metodologia lapossibilitat d'accés tan a les persones coneixedores del tema com a als materialsguardat en arxius i biblioteques

Recollida i classificació del material ja elaborat és el primer pas que s´ha de ferper veure els aspectes coberts i les possibles mancances. Les fonts impreses:llibres, possibles materials experimentals, materials procedents d'altres països.

16Mougniotte, eGXTXHU�j�OD�GpPRFUDWLH� cerf, paris, 199417Cf. el primer parágraf del llibre de Victòria Camps i Salvador Giner�� 0DQXDO� GH� FLYLVPH, Ariel,Barcelona, 199818Cf. Reclus, M. -XOHV�)HUU\��, Flammarion, Paris, 1947

14

Cal aprofitar els intercanvis que mantenen alguns centres de secundària perbescanviar experiències sobre el tractament d'aquestes matèries.

Altres: articles en revistes pedagògiques, congressos...

Detecció de possibles mancances que es considerin importants per al'assoliment dels objectius didàctics. Aquest punt crec que ja ha estat abastamentmencionat quan s'ha assenyalat la pràctica inexistència de materials curricularssobre aquest tema.

Elaboració del material. Les característiques principals d'aquest materialhaurien d'ésser: originalitat i interdisciplinarietat. Els fulls d'informació del'alumne constituirien una introducció dels conceptes bàsics que l'alumnenecessitarà, sense arribar al detall d'un llibre de text. Les guies d'activitats, comindica el seu nom, constituiran una proposta d'activitats de diferents tipus.

Propostes de difusió mitjançant Internet. Aquesta pot constituir una partnovedosa i molt atractiva per als alumnes de batxillerat: donar eines que facilitinla difusió d'alguns resultats interessants obtinguts al crèdit variables o al seuprojecte de recerca mitjançant la ZHE. Això completaria la visió de xarxa globalper part de l'alumnat: desprès d'utilitzar-la per recollir informacions pel seutreball podria convertir-se en autor de pàgines ZHE que altres alumnes del propicentre o d'un altre centre podrien consultar, enviar suggeriments...

����'HVFULSFLy�GHOV�UHFXUVRV�XWLOLW]DWV

Des de els primers dies que vaig fer estada vaig poder no sols mantenir undiàleg fluid i enriquidor amb el meu supervisor, sinó que pel seu propi consellvaig acudir al consell i l'informació de persones relacionades amb els estudis iperíode que jo havia triat per el meu estudi. El fet de haver estat rebut a l'EcoleNormale Supérieure gràcies a la mediació del professor Pierre- François Moreauen va facilitar la feina de contactes en aquell centre amb els professors que des dediferents àmbits educatius treballaven en les seves recerques el període per miestudiat. La professora Zajefka, especialista en sociologia de l'educació, en vaoferir un llarg ventall de idees, bibliografia i persones a les que acudir que enaquell primer moment em van semblar excessives però que desprès veient igualsactituds en altres persones a les que vaig acudir em van donar el just model delque podria ser la magnitud del treball que havia triat fer.

Per altre banda, he d'assenyalar la gran quantitat de material bibliogràficprovenint de les principals biblioteques i hemeroteques de Paris al que he tingutaccés que ha fet que l'idea d'aquest estudi no s'hagi aturat en aquesta memòria ique tingui una continuació en treballs posterior que sense cap mena de dubtesaniran sortint fruit de les lectures que encara aniré fent i amb els contactes

15

mantinguts amb moltes de les persones amb les que vaig poder parlar d’aquests ide altres temes afins duran el període que he gaudit de llicència d'estudis.

����(VWXGLV�UHDOLW]DWV

Duran les diverses estades que en el temps que he gaudit d'aquestallicència d'estudis he pogut fer m'han premés participar en dos dels diversosseminaris portats a terme en L'École Normale Supérieure, el primer del professorPierre-François Moreau, sobre les passions en l'edat clàssica i el segon pelprofessor Etienne Balibar, sobre Filosofia Política. També, i a part, delsperiòdics contactes que he tingut amb el supervisor del meu treball, el professorVermeren, he pogut participar assíduament i de forma molt activa en el seminarique ell mateix anima en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Paris-VIII.Allà he pogut prendre contacte d'una manera directa amb el pensament del segleXIX període cabdal per comprendre el sentit que l'ensenyament de valors tinguéen el moment de la constitució de la III República Francesa. En el seminari delprofessor Vermeren s'han discutit, gràcies a les contribucions fetes pels diferentsponents, de la major part dels temes afins a la política de moral i l'ensenyamentde la moral cívica a l'escola duran els darrers vint anys del segle XIX i elcomençament del segle XX.

16

����/HGXFDFLy�HQ�YDORUV�D�OHVFROD�GXUDQW�OD�,,,�5HS~EOLFD

�����(OV�SUHFHGHQWV

Quins foren els factors culturals, socials polítics i religiosos que van ajudara fer de l'instrucció cívica un objecte tan important als ulls del legislador permerèixer ser ensenyada. D'aquesta manera es planteja Alain Mugniotte19 lapregunta pels antecedents a l'ensenyament de l'educació moral i cívica a la IIIRepública. Sense dubte cal buscar-los en el període de l'Ilustració en el que escomença a dibuixar el retrat d'un nou tipus d'ésser humà20 amb la percepció deltrets que configuraran la seva vida: la raó, els diners, la vida social, l'educació, elpoder, el saber. Es tracta finalment del desig de esdevenir membre a ple dretd'una comunitat cultural que sorgí de les primeres assemblees dels anys 1792-1793 i desprès prengué cos en els projectes de la I República i el les lleis dels dosrègims imperials. Es tracta del concepte de ciutadà.

El esdeveniment ciutadà tingué molt a veure amb els projectes educatiusque sistemàticament anàrem apareguem en els períodes previs a la revolució i ens els posteriors, abans només l'església havia mostrat la seva vocació educadoraper be que el seu ensenyament distava molt de ser una educació vers laciutadania. destaquen en l'intent de concreció d'un projecte educatiu dirigit cap el

19Mougniotte, A. �/HV�GpEXWV�GH�OLQVWUXFWLRQ�FLYLTXH�HQ�)UDQFH, Lyon, PUL, 1991, p. 1520Veure Vermeren, P. "El ciudadano como personaje filosófico" a Vermeren, P. ed. )LORVRItDV� GH� ODFLXGDGDQtD, Buenos Aires, Homo sapiens ediciones, 1999

17

ciutadà el de Condorcet i malgrat no haver rebut la consideració en el seumoment si que pot afirmar que a SRVWHULRUL les idees de Condorcet21 sobrel'educació tingueren una ample repercussió en el propi Jules Ferry tal com s'haencarregat d'assenyalar-ho Legrand en el seu llibre sobre les influències rebudesper aquest22.

Duran el segle XIX i abans del esdeveniment de la III Repúblicacontinuaren els projectes centrat en l'instrucció cívica sobre tot encaminades a laredacció dels anomenats catecismes per la seva semblança amb els catecismesreligiosos. Sempre però amb els alt i baixos que les circumstàncies polítiquesmarcaven s'anaren intercanviant els preceptes de la religió amb els del més purestil laic. Cal destacar per l'enrenou que motiva en el seu moment el 0DQXHO5HSXEOLFDLQ�GH�OKRPPH�HW�GX�FLWR\HQ de Charles Renouvier23de l'any 1848. Enl'introducció que a aquesta obra fa Maurice Agulhon es pot llegir les amplesreticències que encara en aquell moment textos com aquest despertaven entre elspolítics. Una mica més tard aparegueren en aquest mateixa línia de pensamentdues obres de Jules Barni,�/D�0RUDOH�GDQV�OD�'pPRFUDWLH� l'any 1868 i el 0DQXHO5pSXEOLFDLQ�� l'any 187224. L'obra de Barni, en paraules de Pierre Macheray, elprologuista d'aquesta ultima edició desenvolupa una tesi consistent en afirmarque la moral es democràtica en raó del seu valor formatiu i educatiu en els valorsindividuals i col·lectius i, per conseqüència, la democràcia autèntica és moral enessència en la mesura que no pot subsistir si no és gràcies al fonament que li donala pròpia moral.

Es pot seguir dons una línia argumentativa, que aquí només hem esbossatque ens aboca als esdeveniments complexos i que tingueren més influència en lavida política de la França del passat segle com són per una banda la Comuna i peraltre, l'invasió alemanya. En sortir-ne d'ambdós la vida política francesa va donarun gir cap l'anomenat RUGUH�PRUDO, que no era altra cosa que una tornada a untipus de sistema dominat politicament i de control del pensament en l'ordre moral.Pompeu Gener, el conegut pensador modernista català que visqué en aquest anysa Paris, on fins hi tot hi publica algun dels seus llibres, explica com trobant-se aParis en un pis de lloguer va rebre la visita de la policia la qual li demanava queomplís un formulari, per ells aportat, en el que entre d'altre preguntes deviaindicar el tipus de creences religioses que tenia.

21Condorcet, 5DSSRUW� VXU� OLQVWUXFWLRQ� SXEOLTXH, Paris, edilig, 1989 i &LQF� PpPRLUHV� VXU� OLQVWUXFWLRQSXEOLTXH, Paris, Garnier-Flammarion, 1994. També es poden veure sobre l'obra de Condorcet: Kintzler,C. &RQGRUFHW���/LQVWUXFWLRQ�SXEOLTXH�HW�OD�QDLVVDQFH�GX�FLWR\HQ� Paris, folio essais, 1987. Coutel, Ch.&RQGRUFHW���,QVWLWXHU�OH�&LWR\HQ, Paris, Michalon, 1999.22Legrand, L. /LQIOXHQFH�GX�SRVLWLYLVPH�GDQV�ORHXYUH�VFRODLUH�GH�-XOHV�)HUU\, Paris, Riviere, 196123Renouvier, Ch. 0DQXHO�5pSXEOLFDLQ�GH�OKRPPH�HW�GX�FLWR\HQ, Paris, Garnier, 198124Barni, J., �/D�PRUDOH�GDQV�OD�'pPRFUDWLH�VXLYL�GX�0DQXHO�5pSXEOLFDLQ, Paris, Kimé, 1992

18

����(OV�IRQDPHQWV�ILORVzILFV��NDQW�L�HO�SRVLWLYLVPH

Qui més ha estudiat les influències filosòfiques rebudes per Jules Ferry ésLouis Legrand en el llibre ja esmentat, /LQIOXHQFH�GX�SRVLWLYLVPH�GDQV� ORHXYUHVFRODLUH� GH� -XOHV� )HUU\; no obstant, no és pot deixar de banda el flux kantiàsubjacent. El segle XIX va veure com el pensament de kant es feia sentir aFrança d'una manera considerable. Els importants escrits de neokantiansfrancesos esmentants anteriorment, com són el cas de Jules Barni i de CharlesRenouvier, tingueren els ressò suficient per que les seves idees es fessin sentir alllarg del període de gestació d'aquest projecte d'ensenyament moral i cívic. Siaixò hi afegim l'afebliment de l'església combinant amb l'emergència delpositivisme. De 1830 a 1832, Auguste Comte va publicar el seu &RXUV� GHSKLORVRSKLH� SRVLWLYH. Al llarg de sis volums, exposa una teoria social originalque, sobre la base de l'equilibri entre l'ordre i el progrés, invita a l'adoració de unDéu nou: el gènere humà, i a més, anuncia que l'humanitat va camí de alliberar-setot tipus de transcendència i del jonc del catolicisme. Totes aquestes ideestingueren especial transcendència en la preparació de l'evolució de les ideespedagògiques de la dècada dels anys 80. El propi Comte ja preveu en els seusescrits una reformulació completa del sistema educatiu que, de cara a laregeneració intel·lectual del país, indispensable, per altre part, per la renovaciósocial, ha de ensenyar les ciències i, de forma sistemàtica, la moral, amb el fid'harmonitzar ordre i progrés de cara a fundar el nou ordre social.

Cal donar com a característica de l'obra de Jules Ferry el lloc que dona enels programes a l'ensenyament de les ciències així com l'idea de l'unitat del'educació coma fonament de l'unitat nacional. ben mirat, aquesta preocupació deJules Ferry per la cohesió social i de l'ordre social és comprensible desprès del'experiència de la Comuna. A més, cal afegir la desconfiança de Ferry envers elpoble, bo només per fornir de soldats al exercit i obrers a l'industria però incapaç,als seus ulls de donar una educació democràtica als seus fills. Ferry pensava quen'hi havia prou amb una élite instruïda per tirar endavant la República, però quecalia reclutar-la de les capes populars dons a la vegada es separava d'aquestes elsseus futurs líders.

Per Jules Ferry la ciència es la clau de volta de la nova societat, les seveslleis asseguren a aquesta la unitat i l'equilibri necessaris per garantir el progrésnacional; l'escola es el lloc escollit per a la difusió i la propagació del nou esperitde l'època: la societat democràtica republicana reposa sobre el reconeixement del'home-ciutadà, investit d'una responsabilitat de cara al funcionament de la ciutatque es produeix sota la base d'un sistema parlamentari i sobre el principi del'elegibilitat dels càrrecs públics. Cada home, reconegut igual i digne en drets perla Declaració dels drets de l'home, inclosos en la Constitució, es cridat a ser-ho,

19

val a dir, a triar aquells dels seus conciutadans jutjats més aptes per a dur a termeles funcions de responsabilitat en la direcció dels afers públics.

L'educació cívica te en primer lloc l'objectiu de fer conèixer les lleis, lesadministracions, i l'organització de l'Estat. Per això Ferry entén que cal fer del'ensenyament de la moral cívica afer d'Estat, atès que la unitat moral i política del'Estat depèn d'un conjunt d'idees i d'aspiracions comunes a tots. El govern ha devetllar per allò que Robiquet ha anomenat "el patrimoni de les animes"25

En definitiva, el projecte de ensenyament moral i cívic de Ferry no ésnomés l'intent de substitució de l'ensenyament moral atribuït a l'església en l'anticrègim sinó, com l'intent de domesticació d'una massa obrera emergent sorgida del'industrialització que escapa cada vegada més del poder de l'església. A travésd'aquest ensenyament cívic el poder burgès veu la possibilitat de corregir les malsinstints naturals de l'home que podrien portar al conjunt de la societat capl'abisme. Cal convèncer al ciutadà obrer que el seu treball, efectuat amb ordre idisciplina, contribueix al progrés de la nació francesa.

�����(OV�GHEDWV�SDUODPHQWDULV�L�OHV�OOHLV�TXH�HQ�VRUJLUHQ

No cal dir que la tasca no fou fàcil. Per aconseguir-ho calgueren llargsdebats parlamentaris no exempts de violents enfrontament entre grups amb ideesoposades per que feia al tema de l'educació cívica i moral. Alain Mougniotte enel seu llibre, /HV�GpEXWV�GH�OLQVWUXWLRQ�FLYLTXH�HQ�)UDQFH��, en parla en el capítoltercer, tot començant dient que la discussió fou llarga. Aparegué en primer lloc eldret que te l'Estat per ensenyar educació cívica. Evidentment aparegué cent anydesprès novament la polèmica que ja venia de lluny. El problema plantejant en el3URWDJRUHV� de Plató. Val a dir que encara aparegueren les postures d'aquells quepensaven que aquest tipus d'educació es pura competència de l'església i quel'Estat no en te cap competència com no en te en el règim alimentari dels seusciutadans.

Passades les primeres discussions sobre l'oportunitat de l'ensenyamentmoral, les discussions s'anaren encaminant vers qui era el programa idoni aensenyar als infants. S'establiren els objectius, entre les quals el dret de vot fouconsiderat el dret suprem.27

Una moral cívica hauria de substituir els antics manuals republicans.S'assenyalen com més atraient aquells que es troben farcits d'anècdotes barrejades

25Robiquet, a Legrand, RS��FLW�� p. 14326Mougniotte, A., RS��FLW�, Lyon, Pul, 1991, p. 35 i següents.27Veure Rosanvallon, P. /H�VDFUp�GX�FLWR\HQ��+LVWRLUH�GX�VXIIDJH�XQLYHUVHO�HQ�)UDQFH, Paris, Gallimard,1992

20

amb textos de la literatura francesa com són el cas dels de G. Bruno, )UDQFLQHW28i/D�WRXU�GH�OD�)UDQFH�SDU�GHX[�HQIDQWV�� i els del seu fill Jean Marie Guyau, aixícom els 0DQXHOV� FLYLTXHV, aparegut el 1880, de Henri Marion i de CharlesCompayré.

En l'intervenció feta per Jules Ferry el 23 de desembre de 1880 davant delsdiputats de l'Assemblea nacional, aquest afirma que la futura llei no preconitzaràla neutralitat política, ja que la seva preocupació d'home d'Estat estava en elmanteniment de l'ordre social, i el seu deure era apartar de la vida pública tottipus de dogma divisor i apropar tota la nació al voltant dels principis moralsfonamentats sobre el sentiments naturals i la raó comuna al conjunt dels homes.Només aquests principis positius serien capaços d'unir tots els francesos.Aquesta moral i els principis que conté serien la moral cívica comuna a tots elsciutadans sobretot pel seu caràcter no dogmàtic.

Molts aspectes d'aquesta moral cívica foren criticats per membres del'Assemblea. Alguns la trobaven massa poc concreta la qual cosa portà que ésconcretés en diferents aspectes tal com són: els deures envers un mateix, enversla família, envers la societat i la pàtria. Les nocions de drets i de deures delsciutadans, així com les idees de llibertat, justícia i fraternitat. també hi haguerenels que s'hi oposaren a causa de la desaparició dels deures religiosos. En tot casel pas cap una moral laica era un pas definitiu que no obtingué els suport pertornar enrera i la llei entrà en vigor el 28 de mars de 1882.

����(OV�SURJUDPHV

Els programes foren fixats posteriorment i foren moments també peraquells que si trobaven en contra de tornar a intentar una anul·lació o disminucióde la llei a través d'en retall dels programes la qual cosa per molt que hointentaren no arribà a produir-se.

El primer aspecte que es fa palès en els programes és l'accent posat sobreel vocabulari. Els principals conceptes han de ser explicat abastament per quearribin a ser compresos per tothom. En aquests aspecte predominen doscategories de conceptes. Els que fan referència als drets i deures dels ciutadans(el vot, el servei militar, els impostos, etc...) i els que designen les institucions(els consell municipal, el prefecte, etc...).

Els cursos superiors comporten també l'estudi més aprofundit delsmateixos tems adjuntant-hi la iniciació al dret privat (successions, propietat,etc...) i a l'economia política (capital, estalvi, etc...). 28G. Bruno, )UDQFLQHW�Paris, 186929G. Bruno, OH�WRXU�GH�OD�)UDQFH�SDU�GHX[�HQIDQWV, Paris, 1877

21

Observant-se en tot cas una gran prudència a fi d'evitar qualsevol tipusd'endoctrinament però sense oblidar la pròpia qüestió que fa referència a compodem definir l'educació cívica. Quin podia ésser el significat exacta que ellegislador havia volgut donar a la noció d'instrucció cívica. En el curs de lesdiscussions havia planejat en les cambres l'ombra real més que aparent del'incertesa terminològica respecte de la noció. varies expressions quasi béanalògiques s'havien empleat de forma simultània. moral, moral cívica,instrucció cívica, educació cívica, sense que cap hagués estat precisada iformalitzada, de manera que el cúmul d'ambigüitats que en sortiren fos notable.

Aquest problema, lluny de ser subsanat en textos ulteriors, fou mantingut.Es el cas del 'LFWLQQDLUH�GH�3HGDJRJLH,� de Ferdinand Buisson.30 Jean Vial se'nfa reso31 de les ambigüitats que en la veu FLYLTXH del diccionari de Buissonapareixen.

"El nom d'instrucció cívica designa al conjunt del mitjans per els qualshom s'esforça de preparar en l'infant el futur ciutadà. Aquest mitjanspoden relacionar-se, com tot el que es fa al 'escola, tan amb l'ensenyament(adquisició de coneixences), tan amb l'educació( formació del caràcter,dels hàbits i dels sentiments)"32

El que sembla, segons explica Mougniotte33, l'esperit de la llei comporta ésque tan l'educació cívica com l'instrucció cívica es diferencien de la moral en elsentit que les dues primeres fan referència a la relació del ciutadà amb lesinstitucions publiques, mentre que la segona s'ocupa dels valors que han depresidir la vida personal i les relacions amb els altres. I, per altra banda,mitjançant l'instrucció cívica s'arriba al coneixement de les institucions de cara aque els ciutadans coneguin el seu rol dins de la vida social i comunitària, així commitjançant l'educació cívica és busca que el ciutadà estimi les seves institucionsfins al punt de adherir-les.

����(OV�PDQXDOV

De cara a la novetat que la disciplina representa els manuals es presentencom indispensables per l'aplicació eficaç de la legislació sobre dita matèria. Elsllibres produïts aquesta ocasió són de dos tipus: uns són els destinats als mestres,mentre que els altres són els destinats als estudiants.

30Buisson, F. 'LFWLRQQDLUH�GH�3HGDJRJLH, Paris, Hachette, 188731Vial, J., /HV�,QVWLWXWHXUV���'RX]H�VLqFOHV�GKLVWRLUH, Paris, J.P. Delarge, 198032Buisson, F. 'LFWLRQQDLUH�GH�SpGDJRJLH�HW�GLQVWUXFFLRQ�SULPDLUH, Paris, J. Pierre Delarge, 1980, p. 259(traducció de l'autor)33Mougniotte, A., RS��FLW���p. 59

22

El manual ha de contenir, segon expressió de Octave Gréard, a l'èpocavice-rector de l'acadèmia de Paris, tot allò que no es permès d'ignorar. El poblesentia inconscientment la força d'aquest nou mitjà d'adquirir una cultura que noposseïa. Un tipus de cultura oral anava cap la desaparició per donar pas a unaaltra, llibresca, amb la reputació de ser més científica. El manual com haviaassenyalant Ferry respecta de la llei no podia ser neutre sinó que havia de portardins seu les idees filosòfiques que el seu autor havia fer seves per escriure'l. Aixòva provocar intensos debats entre tendències politiques i religioses divergents.cada autor volia convèncer amb els seus propis arguments i això no era fàcil, si amés i afegim que els objectius de l'ensenyament cívic era buscar l'harmonia sociali política. Els valors defensats i els mitjans per arribar-hi eren diferents segons estractés d'un grup o d'un altre. Tot i això l'Administració exercí un control sobreels textos força descentralitzat per l'època la qual cosa afavorí la publicació demolts textos que seria impossible de citar aquí, però e tot cas si que calassenyalar que de molts d'ells n'he pogut veure el contingut donat que se'n trobenguardats en la biblioteca de Centre national de la recherche pedagogique de Paris.Mougniotte en menciona la publicació de 13734i ell mateix es pregunta compodem fer-ne un estudi acurat de tots ell. Evidentment cal fer una selecció queell mateix la concreta en quatre títols, buscant que presentin unes característiquess ben diferenciades per tal de poder-ne establir diferencies que valguin per a lamajoria del textos publicats.

Es tracta de trobar com exemple escrits que adoptin les postures mésdiferenciades possibles que Mougniotte assenyala del tipus següent:

- manual obertament militant

- manual escrit per gents d'Església i destinat a les escoles confessionals

- manual que no hagi atret cap tipus de crítica particular

I per últim, triar els manual que foren escrit en una data la més propera al'any 1882, data de l'aprovació de la llei.

Per totes aquestes raons Mougniotte es decanta pels quatre manualssegüents35:

Paul Bert, /,QVWUXFWLRQ�FLYLTXH�j�OpFROH, Picard-Bernheim et Cie, Paris, 7ème éd., 1882, 175 p.

34Mougniotte, A., RS��FLW���p. 7735Veure apèndix I

23

Pierre Laloi, /H�3UHPLqUH�$QQpH�GLQVWUXFWLRQ�FLYLTXH, Armand Colin et Cie, Paris, 4ème éd., 1882, 72 p.

F. I. C., (VVDL�GHQVHLJQHPHQW�FLYLTXH��Mame et Poussielgue, Tours et Paris, 1882, 72 p.

i el manual destinat a les noies: Henriette Massy, 1RWLRQV�GH�PRUDOH�HW�GHGXFDWLRQ�FLYLTXH�j�OXVDJH�GHV�MHXQHV�ILOOHV, Picard-Berdheim et Cie, Paris, 3ème éd., sense data, 204 p. (1ª ed. probable 1883).

Tots ells adopten un mateix tipus de format que coincideix amb elsformats dels llibres de text de l'època. Per a la majoria l'èxit de vendes depèn dela reputació professional que el seu autor posseeix. I si com és el cas de HenrietteMassy, desconeguda del gran públic, llavors escriu sota el paraigües de Paul Bert,molt més conegut entre els mitjans universitaris de l'època que va arribar, fins itot, a ser ministre d'instrucció publica.

Tots els llibres estudiant comencen, com caldria suposar, per donar unadefinició d'instrucció cívica. Paul Bert destaca que el poble sobirà no potcontinuar vivint en la ignorància dels seus deures i dels seus drets. Per aquestautor la qüestió no està en una simple coneixença de quins són els seus deures idrets front l'Estat sinó que cal una implicació moral del ciutadà en les tasquescíviques dons fent-ho d'aquesta forma ajudarà a la millora de l'estat social. És, endefinitiva, l'ensenyament de una veritable moral cívica el que proposa Paul Berten el seu llibre, oblidant, tal vegada, l'àmbit que Laloi assenyala com mésimportant de cara a un bon exercici de la ciutadania, com és el coneixement de lesinstitucions. Per aquest segon autor els mínims indispensables que una instrucciócívica ha de aportar es la de donar a la República bons ciutadans, bonstreballadors i bon soldats.

Pel tercer dels manuals esmentat, el més proper a les idees religioses, noen va fou escrit per un religios, no cal establir una matèria comuna enl'ensenyament de l'educació cívica dons aquesta ja apareix en matèries coml'historia i la geografia. En tot cas aquest tipus d'ensenyaments, es facin de laforma que es facin no han d'allunyar l'infant de les idees religioses ni dividir elsfrancesos, per la qual cosa la tasca del mestre serà la de presentar les institucionsi el seu funcionament sense entrar en discussió sobre la seva viabilitat i possibletransformació, tasca que correspondrà a aquells que han estat elegits al'Assemblea Nacional.

Per últim, el darrer dels textos estudiants, el que fa referència a l'ensenyamentespecífic de les noies l'autora vol manifestar que malgrat les dones estanaparentment més allunyades de les institucions de la nació en raó a la seva relacióamb els ésser humans de l'altre espècie els resulta igualment convenient deconèixer el funcionament d les institucions.

24

La primera reflexió i balanç feta sobre aquestes nombroses publicacionsprobé d'un filosof conegut, Emile Boutroux, que el publicà en la 5HYXHSpGDJRJLTXH del 15 d'abril de 188336i que ací en mostrem el quadre que ellrealitza presentant els principals manuals.

36Boutroux,E.,"Les récents manuels de morale et d'instruction civique",5HYXH�SpGDJRJLTXH, avril, 1883,pp.289-342.

25

����(OV�YDORUV�HQVHQ\DWV

Inquestionablement hi ha en el període estudiat una mescla entre instrucciói educació cívica que ens permet albirar d'una forma clara la formació d'unamoral laica que vindria a substituir les antigues formes morals. Entre labibliografia que s'ha ocupat en descriure aquesta moral laica i els valors que ellacomporta cal, al meu entendre, destacar l'important text de Jean Baubérot, /DPRUDOH�ODwTXH�FRQWUH�ORUGUH�PRUDO37, en aquest text , deixant apart el treball derecerca fet pel seu autor en arxius en les que ha recuperat llibretes de estudiants,s'hi troba explicat el contingut del valors ensenyant en aquella època la qual cosael fa indispensable per conèixer quins eren aquells valors que s'ensenyaven al'escola.

El que s'explica en primer lloc atesa la transcendència que la defensa delsdrets humans i del ciutadà va representar en relació al que havia ocorregut ambanterioritat és la dignitat del ésser humà. Aquest concepte és la base de totamoral laica, diu Baubérot38. Sense ella seria impossible construir una moral quefos capaç de ser interioritzada per les noves generacions de ciutadans sortides jadel període abans de la Revolució i per tant que no han conegut altrecircumstància que la que es desenvolupa en aquell moment.

La moral laica no desenvolupa un canvi radical respecte de la moralreligiosa ensenyada abans sinó que el que fa es accentuar l'humanitat de l'ésserhumà i per tant els drets i els deures seran compresos en un context de vidacomunitària i social en el que l'obligació moral i legal adquirirà una importànciacapital que farà que l'idea de obligació adquireixi una transcendència tan en elcamp de la moral com en el camp legal. Hi haurà per tant una clarificació entrellei moral i llei legal.

Un altre dels valors que la moral laica no deixarà de banda en el seudesenvolupament es la qüestió que fa referència la pròpia consciència d'un mateixi dels altres. L'educació del sentiment adquireix una transcendència en aquestperíode com a forma de veure's reflectit en l'altre. Els deures són els drets delsaltres i només en la mesura que es compleixin els deures l'altre gaudirà dels seusdrets que a la fi són tan important com els meus i l'obligació de conservar-los esfonamental.

37Baubérot, J., /D�PRUDOH�ODwTXH�FRQWUH�ORUGUH�PRUDO, Paris, Seuil, 199738Baubérot, J., LELGHP, p. 117

26

���&UtWLFD�GH�OD�PRUDO�UHSXEOLFDQD��

Els diaris es feien reso, durant l’any 1998, dels greus incidents que durantles nits patien algunes de les més important ciutats franceses, Strasbourg,Toulouse, etc... Deien que aquests fets eren símbol de la crisi que patia el modeld'integració republicana que s'aguantava en tres pilars: Ni l'escola que no haviapogut a la marginació urbanística i social, ni l'exercit que cada vegada necessitamenys voluntaris, ni uns sindicats més preocupats per salvar el treball existentque per ajudar als que es troben en atur, han deixat de tenir el paper preeminentque durant més d'un segle han desenvolupat de manera principal i que han ajudata garantir l'èxit del model republicà en el país veí.

����&DS�XQD�QRYD�FLXWDGDQLD

Tot això en porta inquestionablement a la pregunta que �al començamentd'aquest treball em formulava sobre si es podia parlar de nova ciutadana de laqual cosa me'n he anat convencent més, a mesura que he anat avançant enl'elaboració d'aquest treball. I la concreció d'aquest dubte s'explica en el conjuntd'aquest mateix treball.

39Vaig tenir ocasió d'exposar algunes de les idees exposades en aquest capítol en el col·loqui celebrat a laSorbonne, el gener de 1999, 3HQVHU�j�5REHVSLHUUH��/HV�PRWV�GX�SROLWLTXH, gràcies a l'amabilitat dels seusorganitzadors, Laurence Cornu i Patrice Vermeren, que em van voler convidar.

27

Fa un temps havia pogut llegir a propòsit de Robespierre i de la Revoluciófrancès a les afirmacions d'aquest dient que hi havia hagut una revolució queestava conclosa. Era la revolució científica, però que n'hi havia una altre per a ferque era la revolució moral. L'educació per a la ciutadania es troba, avui en dia,en el centre de les reflexions sobre el futur de l'institució escolar i sobre la funciómateixa de l'ensenyar. D'igual forma no n'hi ha prou en fer aquesta reflexió sinóque cal a més fer-ho amb la perspectiva i la relació amb altres períodes i formesde fer-ho. Hi haurà en el futur, de això n'estic persuadit una integració de totsaquests aspectes i d'altres que sense cap mena de dubtes s'hi afegiran, en unaforma que crec que es podrà dir ètica pedagògica

L'idea que m'ha quedat desprès d'aquest treball és el que vull exposar acontinuació i que consisteix en que s'ha de parlar d'una nova ciutadania perquèexisteixen nous desafiaments que són posats al ciutadans i que aquestsdesafiaments s'han d'abordar també d'una manera diferent. I que tant els propisdesafiaments com les noves maneres de abordar-los han de se debatuts a l'escola.

1RXV�GHVDILDPHQWV�GH�OD�FLXWDGDQLD�

Ho acabo de dir que cal parlar de nova ciutadania perquè aquesta had'abordar nous desafiaments que se li plantejant. El que faré a continuació ésenumerar-los atès que des del punt de vista filosòfic la manera com avui podemparlar de nova ciutadania correspon a aquesta forma d'abordar els desafiaments.

En tot cas, és també ben cert que, en part, aquesta nova forma d'abordar-los ve del desenvolupament d'aquests nous desafiaments que he agrupat en tresblocs:

El primer fa referència als canvis socio-culturals. El més evident de totells correspon a l'irrupció de la multiculturalitat que posa en qüestió tota una sèriede valors molt arrelats al llarg de generacions i que no s'haguessin posat enqüestió si, per exemple, haguéssim continuat en un marc social judeocristià comha estat fins ara. La arribada d'altres cultures ha fet sorgir nous GLVHQVRV i moltesvegades de forma radical sobre temes que afecten a l'estatut de la dona en lasocietat; la sexualitat; d'allò que pertany a domini públic i al privat. A més s'hihan afegit altres que mai hom hauria pogut pensar serien motiu de discussió i dereflexió en el terreny de la ciutadania: el medi ambient, la salut que han adquirituna dimensió política en aquest nou context.

El segon dels desafiament que té avui la ciutadania pertany al terreny delscanvis geopolitics ocorreguts en motiu de l'edificació de Europa que condueixena una confrontació de models de ciutadania entre els diferents estats de l'UnióEuropea.

28

I, per últim, el tercer desafiament correspon als canvis soci-econòmics quehan fet que el model tradicional entès com l'oposat al món de l'empresa canvi capuna model de empresa ciutadana. Si a això hi afegim com el fenomen de l'aturha vingut a modificar l'estatut ciutadà de moltes persones. Es pot establir sensemés dilacions, el lloc que el treball ocupa en relació al reconeixement social delsciutadans.

La qüestió plantejada, és com abordar aquest nous desafiaments per partde la ciutadania?

1RYHV�IRUPHV�GDERUGDU�OD�FLXWDGDQLD�

En aquesta nova situació que els desafiaments han portat a una ciutadaniaacostumada a esperar-ho tot de l'Estat, o de l'empresa, el ciutadà ha de prendrel'iniciativa. Fernando Savater assenyala en el seu darrer llibre, (WLFD�� SROtWLFD� \FLXGDGDQtD��� la importància dels moviments cívics. Com els desitjos departicipació es fan cada vegada mes grans entre els ciutadans, que no volenesperar les solucions arribades de fora. Kant havia ja establert la distinció entreel ciutadà actiu i el ciutadà passiu per be amb altres intencions no ben béigualitàries41. Contràriament, el que volia era defensar-se de postures, al seuentendre, encara força igualitaristes. Avui la ciutadania serà cada vegada mésentessa més que des del punt de vista de la llibertat que de l'igualtat dons no seràpossible augmentat el grau d'igualtat i de solidaritat entre els ciutadans de cara laconsecució de la justícia sense l'acció lliure dels ciutadans. A aquesta forma sel'ha començat a anomenar llibergualtat42.

Es des de aquesta perspectiva que es pot parlar avui de nova ciutadania ide la forma de abordar-la que queda força allunyada de les idees que Robespierretenia de la moral. Aquest creia en una revolució moral mentre que avui ningú, oquasi ningú, creu en les revolucions, ni en les morals ni en les altres. A més, creiaque no podia haver-hi moral sense sanció mentre que avui no es creu en capmoral sancionadora43.

Cal tornar al llibre de Patrice Vermeren44 en el que s'exposa la idea delciutadà com a personatge filosòfic que es troba en constat transformació.

40Savater, F., eWLFD�SROtWLFD�\�FLXGDGDQtD, Méjico, Grijalbo, 199241Veure Kant, I., �/D�0HWDItVLFD�GH�ODV�FRVWXPEUHV, 'RFWULQD�GHO�GHUHFKR�,,, Madrid, Tecnos, 198942Veure Balibar, E., /HV�IURQWLqUHV�GH�OD�GpPRFUDWLH, Paris, la Découverte, 199243Veure coma text de l'època, Guyau, J-M., (VER]R�GH�XQD�PRUDO�VLQ�REOLJDFLyQ�QL�VDQFLyQ, Barcelona,Crítica, en prensa. Aquest text del que la seva primera edició aparegué l'any 1885 ha estat tingut com undels primers textos de l'historia del pensament moral en presentar una teoria de la moral allunyada tan deldeure com de la sanció.44Vermeren, P. i altres (ed.),�)LORVRItDV�GH�OD�FLXWDGDQtD, Buenos Aires, Homo sapiens ed., 1999

29

Existeix des de fa anys, i amb això el que faig és simplificar molt, duesconcepcions filosòfiques del ciutadà que viatgen parelles a les concepcions de lafilosofia política més reconegudes. D'un costat, les teories que entenen lapolítica des de la perspectiva de l'institueix. Es el cas de John Rawls45, JürgenHabermas46 et Charles Taylor47 per anomenar només els més importantsrepresentants de tres maneres diferents de concebre la ciutadania dins d'aquestaconcepció de la filosofia poètica48. Aquestes tres concepcions de la filosofiapolítica, pel que fa a la ciutadania tenen en comú amb l'altre concepció de lafilosofia política que la concep des dels punt de vista de les accions laconsideració de l'individu, la subjectivitat, com a raó de ser del pensamentfilosòfic.

No crec, en tot cas, que es pugui arribar a una completa formulaciód'aquesta nova ciutadania només apel·lant a les filosofies polítiques que posantl'accent en l'institució política. Crec que en aquesta circumstancia cal recordardel pensament utilitarista quan assenyala la facilitat per formular teories i ladificultat per a portar-les a la pràctica.

Aquesta segona manera d'entendre la filosofia política ve de lluny peròrecobra actualitat quan es prenen en consideració els nous desafiaments al que laciutadania es troba abocada. Només assenyalar-ho de passada els noms mésllustres d'aquesta forma filosòfica com són el cas de Benjamin Constant, Locke,Montesquieu et tants d'altres i m'aturo per mencionar els noms del Marques deSade, Jean Marie Guyau, Jacques Derrida i, per últim, un colectiu d'autors quehan escrit un article al diari francés /H�0RQGH fa molt poc temps. Em podeudemanar que ha fet que hagi triat aquest i no altres; o que tenen en comú perhaver estat objecte de la meva tria. L'aspecte que tenen en comú es que en ells esdetecta millor que en altres l'element inqüestionable del sorgiment d'una novaciutadania en relació a ma manera com haurà d'afrontar els desafiaments quel'aprenent. Aquesta nova forma de ciutadania arriba sota la forma que tots ellshan remarcat en els seus escrits respectius: la crida al esforç i al coratge. I elstextos als que m'he volgut referir : del Marques de Sade, )UDQoDLV�� HQFRUH�XQHIIRUW� VL� YRXV� YRXOH]� rWUH� UpSXEOLFDLQV����De� Jacques Derrida, &RVPRSROLWHV� GHWRXV�OHV�SD\V��HQFRUH�XQ�HIIRUW�����i l'article del diari �/H�0RQGH��signat per RégisDebray, Max Gallo, Jacques Julliard, Blandine Kriegel, Olivier Mongin, MonaOsouf, Anicet le Pors et Paul Thibaud,��5pSXEOLFDLQV��QD\RQV�SOXV�SHXU�

Es just, en aquesta concepció de la ciutadania feta d'esforç i de coratge, talcom ho ha assenyalat Régis Debray en el seu llibre, /D�5pSXEOLTXH�H[SOLTXp�j�PD

45Rawls, J. 7HRUtD�GH�OD�-XVWLFLD��Méjico, FCE, 1971 i �(O�OLEHUDOLVPR�SROtWLFR, Barcelona, Crítica, 199646Habermas, J., �7HRUtD�GH�OD�DFFLyQ�FRPXQLFDWLYD�,, Madrid, Taurus, 198747Taylor, Ch. /DV�IXHQWHV�GH�\R�Barcelona, Paidós, 199048Per una visió de totes aquestes formes de concebre la filosofia política es por veure Kymlicka, W., /HVWKpRULHV�GH�OD�MXVWLFH���8QH�LQWURGXFWLRQ, Paris, La Découverte, 199949Sade M. )UDQoDLV��HQFRUH�XQ�HIIRUW�VL�YRXV�YRXOH]�qWUH�UpSXEOLFDLQV, Paris, Mille et une nuits, 199550Derrida, J. &RVPRSROLWHV�GH�WRXV�OHV�SD\V��HQFRUH�XQ�HIIRUW, Paris, Galilée, 1997

30

ILOOH 51,�on estableix un diàleg amb la seva filla que és a punt d'assolir la majoriad'edat: "Allò que és segur, es que no hi ha república sense un mínim decoratge"52fer menció especial de l'aportació donada al terme en el camp filosòficper part del filòsof francès Jean Marie Guyau, el menys conegut entre ells, el qualsense haver escrit precisament sobre el tema de la filosofia política havia estatconsiderat a l'època com el genuí filòsof de l'anarquisme pel que fa a l'idea tanpropera als anarquistes d'una societat sense obligació no sanció. Idea aquesta queefectivament provenia de Guyau que la havia desenvolupat en una llibre de igualtítol, (VTXLVVH�GXQH�PRUDOH�VDQV�REOLJDWLRQ�QL�VDQFWLRQ��, però que a diferenciadels pensadora anarquistes ell l'havia considerat només en el camp de la moralcom una concepció radicalment individualista capaç d'anar més lluny de la pròpiaautonomia moral defensada per Kant.

És important assenyalar aquest element de risc com element constituent dela nova manera d'afrontar la ciutadania. Els nostres actes procedeixen normalmentd'une lluita entre els instints altruistes i egoistes. L'argument altruista esta sempresegur de vèncer atès que l'egoisme s'apareix a la consciència com les restesd'influences hereditàries. Guyau assegura que l'argument altruista serà el vencedoren el procés de reflexió. Això no obstant, l'argument egoista està sempre disposat aintervenir per paralitzar els primers moviments espontanis de l'instint social.

Hi ha, d'altre part, altres aspectes que no han de ser oblidats per aquestanova ciutadania, com el ser vigilants, tal com ho ha assenyalat també RégisDebray en el llibre consagrat a la seva filla:

"La citoyenneté est plus qu'un savoir-vivre: c'est une conquête le citoyenest celui qui s'est gagné le droit de faire partie du Souverain"54

I en un altre diu:

"Tout incite à relâcher l'exigence républicaine, et -plus que tout- l'illusionde la croire hors de danger. Garde bien à l'esprit la perspective. Sans cetteligne de fuite, n'importe quelle démocratie s'affaisse, se tasse, se dégradeen arène livrée aux parades de l'opinion et de l'argent. En nous livrant,simples spectateurs, aux jeux tristes de l'économie et de lacommunication"55

La ciutadania, pot ser, dons , entesa com l'assumpció activa i crítica percadascú. "Un sujeto poscreyente reflexivo" l'ha nomenat Carlos Thiebaut en el

51Debray, R., /D�5pSXEOLTXH�H[SOLTXp�j�PD�ILOOH , Paris, Seuil, 1998, p. 3952"Ce qui est sûr, c'est qu'il n'y a jamais de république sans un minimum de courage"53Guyau, J-M., (VER]R�GH�XQD�PRUDO�VLQ�REOLJDFLyQ�QL�VDQFLyQ��Barcelona, Crítica, (en prensa)54Debray, R., /D�5pSXEOLTXH�H[SOLTXp�j�PD�ILOOH , Paris, Seuil, 1998, p. 2255Debray, R., LELGHP, p. 60

31

seu llibre, 9LQGLFDFLyQ� GHO� FLXGDGDQR�� del seu lloc en la societat de lessolidaritats i de les adversitats que ella suscita, de les lluites que ella engendra decara a una millora de les condicions de l'existència de cada classe o grup social iper una transformació de la societat global en el sentit d'una més gran justícia.

�����(GXFDU�DYXL�SHU�D�OD�GHPRFUjFLD��(OV�YDORUV�XQLYHUVDOV���8QD�SURSRVWDGH�SDX�HQWUH�HOV�SREOHV�L�GH�SDX�HQWUH�HOV�KRPHV�

Aquesta concepció de la ciutadania desemboca, en el terreny de l'educaciócívica, en el model dit UHDOLVWD (contacte des de l'escola, amb els problemespolítics i socials reals especialment a través de la premsa, i de debats socials,etc...)���Cal tornar al llibre de Régis Debray57en el que afirma:

"On naît homme mais on devient citoyen" (Neixem homes peròesdevenim ciutadans)

La educació58, efectivament, ha de jugar un rol important en la construcciód'aquest nou ciutadà59. John Stuart Mill, el filòsof anglès, ja ho havia dit que elsentiment d'obligació moral no pot néixer només de l'organització social.L'eterna qüestió que la filosofia ha tractat de dirimir es encara de saber com guiari obligar els humans, des de l'interès cap el desinterès. Stuart Mill fa menció de laassociació de idees, però en aquest cas es tracta d'una associació artificial, que nosolament no correspon a les coses preexistents, sinó que no procedeix d'elles sinóque és introduïda per el propi educador. Quan l'organització social hauràcompletat la natura, l'educació individual completarà l'organització social.L'educació actuarà sobre l'home individual i no sobre les relacions entre elshomes.

Guyau s'oposarà al sistema educatiu proposat pels utilitaristes, mes properals interessos de l'Estat que dels propis individus. Segons ell, l'autentica educacióresideix en extraure de cada individu totes les capacitats a fi que aquestes elportin al més alt grau de si mateix. Pel que a la teoria educativa de Stuart Millrespecte afirma :

"On peut dire aussi que Stuart Mill, cet ami sincère de la liberté civile et del'individualisme, travaille pourtant à faire disparaître la liberté et à effacerl'individualisme"60

56Thiebaut, C., Vindicación del ciudadano, Barcelona, Paidós, 199857Debray, R., RS�FLW�, Paris, Seuil, 1998, p.3558Veure Audiger, F., "Enseigner la société, trasmettre des valeurs" a 5HYXH�IUDQoDLVH�GH�SpGDJRJLH, nº 94,1991, pp. 37-4859Veure l'entrevista a "Manuel Castells. Retos educativos en la era de la información", &XDGHUQRV�GH3HGDJRJtD, nº 271, pp. 81-8560Guyau, RS��FLW�, p. 320

32

En l'actualitat es veu com la teoria de l'educació ha sofert un canvi en elque s'afirma que la educació per a la ciutadania no ha únicament tenir com aobjectiu el de formar ciutadans capaços de integrar-se dins la democràcia adulta,àdhuc fer-la evolucionar en el sentit dels valors i de les orientacions que son lesseves (més igualtat, més cooperació, més participació, etc...). Ella ha també isobretot buscar la transformació de propi concepte de ciutadania en el propi sentitde la democràcia, per la qual cosa als valors propis dels adults sobre els que estàconstituïda (deliberació racional, decisió calculada, esperit de responsabilitat,etc...) se hi han d'adjuntar-hi aquells que són propis de l'infantesa. La ciutadaniaentesa en la seva integritat s'ha de concebre no solament com a l'organització deuna influència recíproca entre adults ("debat democràtic") o dels adults sobre elsinfants (educació moral i cívica), sinó a més com la possibilitat real del'influencia dels infants sobre els adults.

Em aquesta nova perspectiva de l'educació per la ciutadania s'ha de fermenció especial al rol de l'ensenyant que no és com en altre temps ni model aseguir ni model de neutralitat. Ha de ser, altrament, el director que organitza idramatitza el conflicte i vigilant a la vegada que aquest no se l'hi escapi de lesmans per la qual cosa ha de simultanejar la seva implicació amb eldistanciament. Ésser actor entre els altres i organitzador dels conjunt.

Es cert, dons, que encara fa falta fer un esforç. Tal com ha assenyalat enaquesta línia d'actuació Federico Mayor Zaragoza, Director general de laUNESCO en una entrevista concedida al Butlletí informatiu de l'ensenyament aCatalunya61 on s'hi inclou un manifest per una cultura de la pau i de la noviolència on entre els punt que si mencionen cal destacar el que fa referència a lareinvenció de la solidaritat. Sense aquesta difícilment podrem en un món abocata la globalització, aunar desenvolupament i justícia, sens els quals no es podrà ferrealitat aquest objectiu de la Pau entre els homes i els pobles.

61BIEC, nº 24, setembre 99

33

���&RQFOXVLRQV

Desprès d'un llarg temps concentrat en un sol tema hom podria pensar queresultaria fàcil d'establir una llarga llista de suggeriments, atesa la relació properaque l'autor ha establert amb el tema objecte de l'estudi. No és el meu cas dons lacomplexitat que abraça la temàtica estudiada es tal que, malgrat l'esforç de síntesique personalment he fet, penso que encara quedem moltes coses per fer-ne unestudi aprofundit.

De tot això se'n deriven com a conseqüències la necessitat ineludible decontinuar treballant-hi. Ja des del costat teòric, ja del pràctic. Amb noveslectures, amb el diàleg amb els estudiosos i amb la transmissió d'aquestsconeixements als qui, dia a dia, han de dur a terme la tasca de transmetre valorsals joves estudiants. I no és una tasca fàcil la de transmetre valors, com tampocho és la de esbrinar quins són els valors a transmetre i com els hem de trametre.La tasca educativa i pedagògica té en això un repte ineludible que del seu bonresultat dependrà el futur de la nostra societat, o altrament dit, de la societatglobalitzada a la que estem tot plegats encaminats. Cal, al meu entendre, desprèshaver pogut llegir i sentir algunes de les més importants autoritats en la matèria,continuar la tasca d'investigació de quins són i seran els valors que hemd'ensenyar als nostres fills.

Seria, per altre banda, pecar d'inmodestia per la meva part pensar que nose'n poden extreure aplicacions d'aquest treball per el que he estat designant perl'administració educativa. Es tracta justament d'això: fer que els treballs que ensurtin siguin i tinguin un us per part dels que vulguin apropar-se a aquestes

34

planes. Sobretot, penso, han de fer reflexionar, com m’han fet a mi sobreimportància creixent que la transmissió de valors té. Això justament en el tombardel mil·leni no ha deixat d'interessar als ésser humans, però amb l'afegitó quel'evolució dels costums i de les idees ens han portat, sense possibilitat de retorncap a un moment en el que cada vegada se'ns demana d'actuar responsablement,val a dir, triar i triar bé. No podem fallar dons d'això depèn no sols el nostrebenestar moral, sentimental i material sinó el dels que comparteixen els nostresmateixos objectius.

)RQWHQD\�DX[�5RVHV���%ODQHV��FXUV����������

35

����5HODFLy�GHOV�PDWHULDOV�FRQWLQJXWV�HQ�HOV�DQQH[RV

$QQH[� �: /HQVHQ\DPHQW� GHOV� YDORUV� HQ� HO� WUHEDOO� GH� UHFHUFD�� 3URSRVWD� GHWUHEDOO�GH�UHFHUFD�D�SDUWLU�GH�OD�UHFXSHUDFLy�GH�YHOOV�WH[WRV�GH�OHQVHQ\DPHQWFtYLF�FDWDOj�

En aquest primer annex s'hi adjunten una relació de llibres que l'autord'aquest treball ha pogut trobar referit a l'educació moral i cívica a Catalunya enla primera meitat del segle XX. No hi ha cap mena de dubte que les influènciesque se'n desprenen provenen de l'experiència educativa que en aquest treball esrelata, per la qual cosa pot resultar extremadament enriquidor tan per elsestudiants com pels professors encarregats de dirigir aquests treballs de recerca lalectura directa d'aquests textos avui oblidats que gràcies a la cura i el treball delsllibreters poden arribar a mans dels nous ciutadans i portar-los a una reflexiósobre els valors de la ciutadania i l'historia del seu propi país.

A fi de facilitar la tasca dels directors de recerca he fet una primeraselecció en l'annex 1 d'alguns dels materials que es poden trobar, perquè a partird'ells i mitjançant l'interès que pugui despertar en els estudiants que realitzin eltreball de recerca puguin en una fase més avançada del treball acostar-se a lesbiblioteques on és poden consultar aquests textos juntament amb d'altres allàguardats.

36

$QQH[����3URSRVWD�GXQ� WUHEDOO�GH� UHFHUFD� HQ� O$U[LX�0XQLFLSDO�GH�%ODQHVVREUH� HOV� YDORUV� HQVHQ\DWV� D� OHVFROD� D� ILQDOV� GHO� VHJOH� ;,;� D� SDUWLU� GHTXDGHUQV�HVFRODUV�DOOj�JXDUGDWV.

La proposta expressada en aquest segon annex és més de tipus local pelque fa als materials emprats. Això no impedeix que els resultats obtinguts siguinabastament extrapolades a la resta del país, dons cal ben bé suposar que en elperíode sobre el que és realitza aquest treball eren comunalment ensenyats aquellsvalors que aquest treball intenta trobar.

Pel desenvolupament d'aquest segon treball de recerca caldrà acostaraquells alumnes interessats a realitzar-lo, en primer lloc, al coneixement d'unarxiu local perquè es familiaritzin amb el que és un arxiu, a la vegada que caldràproporcionar-los el material indispensable, sorgit suposadament d'un altre arxiu,però que gràcies a les noves tecnologies disposaran d'ell en la pantalla del'ordinador, o en aquest cas mitjançant fotocòpies.

En el cas que ens ocupa es tracta d'un material dipositat en l'arxiu local deBlanes consistent en una col·lecció de llibretes i llibres d'escolars d'aquesta vilaen el període que va entre 1880 i 1910. Periode coincidet amb que ha estatobjecte d'estudi.

Aquest treball ha de consistir en trobar quins valors s'ensenyaven a l'escoladurant aquell període de temps i realitzar-ne una comparació amb els que avuis'ensenyen. Per tal d'afavorir la seva posta en funcionament s'adjunten fotocòpiesd'alguns d'aquest treballs i textos, així com l'adreça de l'arxiu per aquellspossibles directors del treball de recerca que vulguin posar-s'hi en contacte. Val adir que l'experiència en recerca sobre materials escolars no en una innovació anstot el contrari, per la qual cosa vull assenyalar aquí l'excel·lent treball delprofessor Jean Baubérot, /D�PRUDOH� ODwTXH� FRQWUH� ORUGUH� PRUDO� Paris, Seuil,1997, que a part de ser un magnífic treball sobre el tema, una part està construïdaa partir de l'anàlisi acurat de més d'un centenar de llibretes d'escolars de èpocacurosament guardades en els arxius del Centre national de la RecherchePedagogique de Paris. La lectura d'aquest llibre no solament m'ha ajudant a tirarendavant aquests treball sinó que també m'ha donat l'idea d'aquesta proposta detreball de recerca que serveix a la vegada per aproximar els escolars a la sevahistòria més immediata i els posa en contacte amb les més modernes tecnologiesde la comunicació. Es per tot això que em sembla força interessant la realitzaciód'aquest treball per la possibilitat que dona a la majoria d'estudiant de Catalunyad'apropar-se juntament amb els seus directors de recerca als arxius municipals onseran rebuts amb la mateixa amabilitat com ho estat jo en el de Blanes pel seudirector Antoni Reyes.

37

����%LEOLRJUDILD��

D��(O�SHQVDPHQW�PRUDO�GXUDQW�OD�VHJRQD�PHLWDW�GHO�VHJOH�;,;�D�)UDQoD

Barni, J. ([DPHQ� GHV� IRQGHPHQWV� GH� OD� PpWKDSK\VLTXH� GHV� PRHXUV� HW� GH� ODFULWLTXH�GH�OD�UDLVRQ�SUDFWLTXH,�Paris, 1851Bérard- Voragnac, 3RUWDLWV�OLWWpUDLUHV,�Paris, 1887Berthelot, (YROXWLRQLVPH�HW�SODWRQLVPH, Paris,�1908Berthelot, 6FLHQFH�HW�PRUDOH,�Paris, 1896Bourget, P. eWXGHV�HW�3RUWDLWV��,,�Paris, 1889Brunetière, F. "Le mal du siècle��HQ�+LVWRLUH�HW�OLWWHUDWXUH,�1884Caro, E. 3UREOHPHV�GH�PRUDOH�VRFLDOH, ParisCarrau, /D�PRUDOH�XWLOLWDLUH,�Paris, 1882Desprez, L. O(YROXWLRQ�QDWXUDOLVWH,� Paris, 1884Dupuy, /D�TXHVWLRQ�PRUDOH�j�OD�ILQ�GX�;,;qPH�VLqFOH, Paris, �1900Fouillée, A. /D�)UDQFH�DX�SRLQW�GH�YXH�PRUDOH Paris,�1900Fouillée, A. /H�PRUDOLVPH�NDQWLHQ�HW�OLPPRUDOLVPH�FRQWHPSRUDLQ� Paris,1905Franck, 3KLORVSKLH�GX�GURLW�SHQDO, �Paris,Gaultier, P. /D�YUDLH�eGXFDWLRQ�����HG���1910Gaultier, P. "Über Guyau",�)OHJUHD��Napoli, Novembre, 1901Gaultier, P. "État de la philosphie en France"� )OHJUHD�� 5LYLVWD� GL� /HWWHUH�6FLHQFH�HG�DUWL��Napoli, 1901, p. 334 ss�Gaultier, P. (VWXGLH, Napoli�1902Gaultier, P. /D� GpSHQGDFH� GH� OD�PRUDO� HW� OLQGpSHQGDQFH� GHV�PRHXUV� Paris,1907Guyau, J.-M. � (VER]R� GH� XQD� PRUDO� VLQ� REOLJDFLyQ� QL� VDQFLyQ�� Crítica,Barcelona, (en prensa)Janet, P. 7UDLWp�GH�SKLORVRSKLH, Paris, 1875Jouvert, J. 3HQVpHV��Paris, 1874Kostyleft, O(YROXWLRQ�GDQV�OKLVWRLUH�GH�OD�SKLORVRSKLH� Paris, 1904Lalouette, J. /D�OLEUH�SHQVpH�HQ�)UDQFH, Paris, 1997

62Aquest bibliografia correspon a l'intent de fer aparèixer aquells llibres que no han sortit abans en lesnotes a peu de pàgina.

38

Maceron, /D�0RUDOH�SDU�O(WDW��Paris, 1912Marion, /HFWLRQV�GH�PRUDOH��Paris,Renouvier, Ch. 6FLHQFH�GH�OD�PRUDOH, Paris,Roberty, E. O(WKLTXH����YRO�, Paris,�1896Roberty, E. O$QFLHQQH�HW�OD�1RXYHOOH�3KLORVRSKLH,�Paris, 1887Sidgwick, H. 7KH�PHWKRGV�RI�HWKLFV,�� Paris, 1874Sidgwick, H. /HFXUHV�RQ�WKH�HWKLFV,� Paris, 1902Sidgwick, H. 3UDFWLFDO�HWKLFV,� Paris, 1898Vallier, 'H�OLQWHQWLRQ�PRUDOH� Paris, 1883

E��/HV�UHFHSFLRQV�GH�OD�ILORVRILD�DOHPDQ\D�D�)UDQoD�GXUDQW�HOV�VHJOHV�;,;�L;;�

Azouvi F. Bourel, D. � 'H� .|QLJVEHUJ� j� 3DULV�� � /D� UHFHSWLRQ� GH� .DQW� HQ)UDQFH������������, Pais, 1991Baillot, /LQIOXHQFH� GH� OD� SKLORVRSKLH� GH� 6FKRSHQKDXHU� HQ� )UDQFH� �������������Paris, 1927Colin, R.P. �6FKRSHQKDXHU�HQ�)UDQFH, Lyon, 1979Cresson,�/D�PRUDOH�GH�NDQW� Paris, 1897Digeon, /D�FULVH�DOHPDQGH�GH�OD�SHQVpH�IUDQoDLVH, Paris, 1959Espagne, M (dir)� 7UDQVIHUWV� FXOWXUHOV� WULDQJXODLUHV�)UDQFH�$OOHPDJQH�5XVLH�Paris, 1997Espagne, M. /HV�MXLIV�DOOHPDQGV�GH�SDULV�j�OpSRTXH�GH�+HLQH�Paris, 1996Espagne, M. Werner, M �/HV� UHODWLRQV� LQWHUFXOWXUHOOHV�GDQV� OHVSDFH� IUDQFR�DOOHPDQG��Paris, 1988Espagne, M., Werner, M.� "La construction d’une référence culturelleallemande en France. Genèse et histoire (1750-1914)",� $QQDOHV , 1987, n.4,pp.969-992.Quillien, J, (ed.) � OD�UpFHSWLRQ�GH� OD�SKLORVRSKLH�DOOHPDQGH�HQ�)UDQFHÜ�Lille,1994Reinach, J. "De l'influence de l'Allemagne sur la France", /D�UHYXH�SROLWLTXH�HWOLWWpUDLUH� XVI, 1878Staël, Mdme de, 'H�ODOOHPDJQH, Paris, 1968Vangeois, /D�PRUDOH�GH�.DQW�HW�O8QLYHUVLWp�GH�)UDQFH, Paris, 1917Werner, M (dir) �&RQWULEXWLRQ�j�OKLVWRLUH�GHV�GLVFLSOLQHV�OLWWpUDLUHV�HQ�)UDQFHHW�HQ�$OOHPDJQH�DX�;,;�VLqFOH�� Paris, 1990Werner, M. (dir)�4XHVW�FH�TXH�XQH�OLWWpUDWXUH�QDWLRQDOH" Paris, 1994

F��)LORVRItD�SROtWLFD�L�FLXWDGDQtD

Cortina, A. &LXGDGDQRV�GHO�PXQGR. +DFLD�XQD�WHRUtD�GH�OD�FLXGDGDQtD, Madrid,Alianza, 1997

39

Cortina, A. /RV�FLXGDGDQRV�FRPR�SURWDJRQLVWDV, Barcelona, Círculo de Lectores,1999Coulmas, P. /HV�FLWR\HQV�GX�PRQGH�� �+LVWRLUH�GX�FRVPRSROLWLVPH, Paris, AlbinMichel, 1995Gaille, M. /H� FLWR\HQ. Textes choisis et préséntés par. Paris, GarnierFlammarion, 1999Raulet, G. $SRORJLH�GH�OD�FLWR\HQQHWp, Paris, cerf, 1999Rosanvallon, P. /H� VDFUp� GXFLWR\HQ��+LVWRLUH� GX� VXIUDJH� XQLYHUVHO� HQ� )UDQFH,Paris, Gallimard, 1992Schnapper, D. �/D�FRPPXQDXWp�GHV�FLWR\HQV���6XU�OLGpH�PRGHUQH�GH�QDWLRQ, Paris,Gallimard, 1994

G��(GXFDFLy�SHU�D�OD�FLXWDGDQLD

Bárcena, F. (O�RILFLR�GH�OD�FLXGDGDQtD, Barcelona, Paidós, 1997Bouaré des Déserts M-C.et alii, eGXFDWLRQ�FLYLTXH�HW�SKLORVRSKLH�SROLWLTXH, Paris,Colin, 1992Crémieux, C.�/D�FLWR\HQQHWp�j�OpFROH, Paris, Syros, 1998Galichet, F. /pGXFDWLRQ�j�OD�FLWR\HQQHWp, Paris, Anthropos, 1998Mayordomo, A. (O�DSUHQGL]DMH�FtYLFR� Barcelona, Ariel, 1998Mougniotte, A. eGXTXHU�j�OD�GpPRFUDWLH��Paris, cerf, 1994Xypas, C. eGXFDWLRQ�HW�YDOHXUV��Paris, Anthropos, 1996

H��5HYLVWHV

/H� 0RQGH� GH� OpGXFDWLRQ, nº 267, febrer 1999. &RPPHQW� DSSUHQGUH� j� rWUHUHVSRQVDEOH/H�0RQGH�GH�OpGXFDWLRQ, nº 254, decembre 1997. &LYLVPH/H�0RQGH�GH�OpGXFDWLRQ, nº 270, maig 1999. /DwFLWp6FLHQFHV�KXPDLQHV, nº 79, gener 1998. /HV�YDOHXUV�HQ�TXHVWLRQV&XDGHUQRV�GH�3HGDJRJtD, nº 201 març 1992. (GXFDFLyQ�0RUDO6HQGHUL��%XWOOHWt�GHGXDFLy�HQ�YDORUV��nº 1, 2, 3, maig, decembre 1998 i març 1999/H�'pEDW, nº 34, març 1985. 5HWRXU�j�OpGXDWLRQ�FLYLTXH&DKLHUV�SpGDJRJLTXHV, nº 340, gener 1996. eGXTXHU�j�OD�FLWR\HQQHWp

40

$SqQGL[�,