Un calorós dia d’estiu, va passar una cosa terrible, 20 min. abans de que sortir l’autocar de les colònies van castigar a uns nens per a una malifeta. Un d’ells era jo.

Escena 1 Matí

(Estan a l’escola, biblioteca)

CARLES - Quin avorriment ens han castigat només per fer una broma al director. Jo a casa faig moltes bromes i mai em castiguen.

VANESSA - A mi només em castiguen quan estic una bona estona amb el mòbil.

STEVEN - A mi no em castiguen mai .

CARLOTA - A mi tampoc em castiguen mai.

PROFE - Marxem nens!(a la porteria de l’escola crida molt fort )

Tots marxen i els nens castigats es queden sols

GERARD - Ens hem quedat sols quina por! Tot tremolant.

SEBASTIAN - Que xuli ens hem quedat sols?

STEVEN –SÍ, però què menjarem?

CARLOTA - No ho heu pensat, no? Penseu bé al menjador deu haver-hi menjar sinó perquè es diu menjador.

CARLES - Podem fer una festa amb tots els nens i nenes!!!

STEVEN- Però si estan tots de colònies!

CARLES - Hui, no havia caigut en això!

MARIA- Sabeu què, he escoltat que a la Vanesa li agrada el...

VANESSA- Lalalalalalalalalalalala... Calla’t Maria ets una cotilla! Tot cridant.

MARIA- Però si només anava a dir que t’agrada el Tomàs (Un any mes gran que tu)

CARLES – JAJAJAJAJAJAJA t’agrada el Tomàs?

VANESSA -Veus Maria, ara tothom ho sap.

CARLOTA -Però si només són sis persones!

(Sona el timbre)

Escena 2

(Porteria de l’escola)

CARLES –Que. Ens afanyem , o ens quedem aquí?(Fent carotes)

VANESSA –Algú sap alguna cosa que podem fer per no avorrir-nos?

GERARD – Podríem amagar-nos!!

MARIA –O ,podríem mirar les nostres notes?

CARLOTA – D’acord anem a mirar-les!

GERARD – Esteu segurs? (tremolant)

Escena 3

(Pugen a la sala de profes)

CARLOTA – Em demano dirigir l’ordinador!

STEVEN – No,jo!

MARIA – Podem jugar a l’Agar.io!

CARLOTA – Ara no és el moment adequat per jugar!

CARLES – Sí, jo vull mirar les meves notes del trimestre.

VANESSA – Jo necessito caviar les meves notes, si jo trec un insuficient els meus pares em treuran el mòbil durant totes les vacances d’estiu.

GERARD – D’acord jo també les vull canviar!

Escena 4 Mig dia

(mentre estan canviant les notes tenen molta gana)

CARLOTA – Algú ha escoltat aquest soroll, crec que ve d’allà. (soroll de pet molt fort)

CARLES – Ho sento , es que avui he esmorzat mongetes i coliflor i per això tinc moltes flatulències.

CARLOTA – Movem-nos de lloc que si no ens morirem de pudor!!!

MARIA – Has canviat les notes?

CARLOTA – No totes (amb el nas tapat)

GERARD – Anem-nos d’aquí si us plau!!!

(Marxen a la sala de profes de la segona planta)

MARIA – Ara no et tornis a tirar un altre pet que si no ens morirem, eh!

Escena 5 mig dia

(Al menjador de l’escola)

GERARD – Tinc una gana terrible!

MARIA – Què crieu que hi haurà de menjar?

CARLOTA – Anem a la cuina a veure què hi ha de menjar?

GERARD – Entesos!

STEVEN – Anem cap allà!!!

(entren a la cuina i es veuen que hi ha dos safates plenes de menjar)

CARLES – Oh , què bo!

MARIA – Quina pinta que té!

GERARD – Menjaré poc perquè si no, em farà mal la panxeta.

STEVEEN – Panxeta està verbalment incorrecte, es diu panxa. Panxa ve de la família...

VANESSA – Steven , això no ens interessa.

(els lladres van posar per tota l’escola trampes i coses de por per espantar al nens i nenes que havien localitzat através d’uns prismàtics des del pati d’a dalt. Els nens i nenes es van espantar i van decidir entre tots investigar el per que sonava aquella alarma de seguretat.)

Escena 6 per la tarda

(quan acaben de menjar, se’n van al pati de l’escola a causa de les flatulències del Carles)

STEVEN – Escolteu,(pi pipipipi pi) sona al lavabo de les nenes!

CARLOTA – Ja sé què és això , és l’alarma de seguretat de l’escola.

GERARD – Estàs segura?

CARLOTA – Sí, estic molt segura.

(per les escales quadrades es troben les parets amb marques i taques de sang –falsa-)

TOTS – Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!

CARLOTA – Espera , un segon, això es sang falsa!!

GERARD – Els pets pesen??

VANESSA – Ésclar que no!

GERARD – Aleshores m’he cagat!!

(sona música de fracàs)

Escena 7 a la nit

(pugen a la biblioteca i es tanquen amb clau, però de sobte comença a sonar el piano de l’aula de música –sona melodia terrorífica de piano-)

TOTS – Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!

(el Gerard s’amaga a l’armari de la biblioteca, i els demés sota la taula de la bibliotecària)

CARLES – Algú hauria d’anar a mirar que passa!

TOTS MENYS EL GERARD – Jo no!!!

(surt el Gerard de l’armari)

GERARD - Que , que passa?

CARLES – Gerard et toca anar a tu.

GERARD – Que , a on tinc que anar???

(tots menys el Gerard es posen la ma al front –gest de decepció)

GERARD – Em podeu dir a on he d’ anar, siusplau?

STEVEN – Has d’anar a veure qui tocava aquella melodia horrorosa en el piano de l’aula de música.

GERARD – Jo no penso anar allà!

VANESSA – Et toca a tu per que ets un pringat , i també a l’hora de botar no has dit res de res!

MARIA – Jo aniria però ja no tinc ganes de ser cotilla.

VANESSA – Que ja no tens gana de ser cotilla, ho podries haver dit una mica abans, no?

MARIA – T’agrada el Tomàs(ho diu ràpidament)

CARLOTA – Podeu callar ja , no pareu mai de molestar-vos entre vosaltres dos!

CARLES – “Quien se pelea se desea”

TOTS MENYS EL CARLES – Quin fàstic!!!

GERARD – Crec que el millor es que ens dormim!

(tots badallen i surt un pla general de la biblioteca incluint als nens dormint sota i darrere de la taula de la bibliotecària)

Escena 9 matí , dia 2

CARLES – Bon dia, si que hem dormit, no?

(surt un pla amb tots els nens llevant-se ,i el Gerard surt amb el seu peluix preferit)

CARLOTA – Ostres, les notes!

VANESSA – Que tal el meu cutis?

MARIA –Carlota, haurem d’agafar un dels ordinadors que estan a la taquilla de la quarta planta!

CARLOTA – D’acord, però haurem que revisar tot el que hem tret, i també haurem d’esmorcar , no?

STEVEN – El millor per començar un dia, és un esmorcar!

GERARD – Tens molta raó!

(tots treuen menjar de les seves motxilles , i comencen a menjar )

MARIA – Jo tenia molta gana .

CARLOTA – Jo , també.

CARLOTA –Hem d’anar a buscar un ordinador a la quarta planta.

CARLES – (Comença a caminar)Aijó aijó aijó aijó

STEVEN – Que tonto!

CARLES – Callat !

MARIA – Pareu ja d’una vegada!

CARLOTA – Si ens afanyem una miqueta serà millor, eh..

VANESSA- Va, anem a canviar les meves notes, i les del Tomàs!

MARIA – Uuuuuuuuu , si que t’interessen les notes del Tomàs, eh

GERARD – I les meves també!

STEVEN – A mi no em fa falta caviar les notes (amb veu de prepotent)

(arriben a la quarta planta i entren a la classe de 5èB i obren el primer calaix de la taula de la profesora i agafen la clau de la taquilla, i la Maria agafa l’ordinador de la Silvia, surten corrents cap a l’aula del sol )

mentres van a l’aula del sol...

VANESSA – Podeu anar , més lents, vaig la última i també vaig amb tacons!

(EL Carles l’imita però amb veu de burla)

Escena 10

STEVEN – Avui jo canvio les notes, eh!

CARLOTA – Jo!

MARIA – Quines notes m’heu posat?

TOTS MENYS LA MARIA - Cotilla!!!

MARIA – Que?

VANESSA – Al Tomàs tot d’Excel·lents !:)

CARLOTA – Ja has acabat Steven?

STEVEN – Ja està!

TOTS – Què bé!!!

(sona musica de Victoria)

CARLOTA – Ara només cal esbrinar qui ha fet tot això de la música , la sang falsa...

GERARD – Per què no ho deixem passar això

CARLOTA – Estàs boig!?

GERARD – I que passa si hi ha algú més entre nosaltres?Tinc por! (tremolant)

CARLES – Medica!

STEVEN- Vinga, anem , que no tenim tot el dia!

Escena 11

(Ja estan a la classe de la Cristina)

CARLES – Crec que hi ha algú a la classe de la Cristina

CARLOTA - És veritat, calleu que escoltat algo

VANESSA – Mira hi ha una persona,no s’anaven de colònies?

CARLOTA – No he dit que hos calleu, que si ens descobreix ens maten!

GERARD – Tinc por, jo me’n vaig !

CARLES – Jo també em vaig , tinc por ! ( soroll de porta )

TOTS MENYS EL CARLES I EN GERARD – Ahhhhhhhhhhhhhhhhhh!

CARLES – Tenim que pujar

GERARD - No vull!

( el Carles agafa al Gerard enfadat i el puja cap a la classe/ despatx de la Cristina)

GERARD – Què fas?

CARLES – El que jo vull! Callat!

(es queden callats al despatx de la Cistina , però de sobte, s’escolten crits, i resulta que són els seus amics )

GERARD –Què ha passat ?(nerviós)

CARLES – Callat!

GERARD – Jo vaig a veure que ha passat, me’n vaig!

CARLES – Si t’envàs , t’agafaran a tu també, i et necessito per no quedar-me sol

GERARD – Vina amb mi

CARLES – D’acord, però qualsevol cosa en vaig

(Quant estan a baix el Carles i el Gerard no troben a ningú)

GERARD – No hi ha ningú, tinc por! (fen un crit)

CARLES – Callat, que ens poden escoltar

Els amics - AHHHHHHHHHHHHH

Carles – Ho has escoltat?

GERARD – Si, anem ?

CARLES – Clar que anem son els nostres amics

GERARD – Però tinc por!

CARLES – Festa el valent i afanyat!

(Baixen cap el menjador, estan al quartet)

CARLES – Callat, callat, he escoltat algú ( xiuxiuejan mirant de reüll per a la porta)

GERARD – Que es el que has escoltat?

CARLES – Crec que son els lladres (parlant una miqueta mes fort)

GERARD – Lladres!!! (tot cridant)

CARLES - Callat que ens descobriren !!!

(Parlen els lladres)

FRANCESC – Heu escoltat aquest soroll que ve de fora ?

LUCIA - Si , anem a mirar qui hi ha ?

MIQUEL – Puc mirar per l’ordinador si es detecta moviment ?

FRANCESC - No es necessari

CAROL – Amb mi no conteu que sempre acabo al terra.

SERGI - Jo també sóc molt petos però hi vaig

CAROL – No et facis el valent Sergi.

SERGI – No em faig el valent ,sóc valent i perfecte .

LUCIA – Jo sóc l’única perfecte aquí!(fent cares d’orgullosa)

SERGI – Creguda !!!

CAROL – Mira qui parla (mirant-lo de reüll i amb els braços creuats )

FRANCESC – Va anem a mirar qui hi ha . RÀPID !!!

(Mentres tant els nens s’ha amagant al gimnàs perquè no els trobin )

(els lladres van a mirar però no hi ha ningú )

MIQUEL – Aquí no hi ha ningú

CAROL – Ens han pres per tontos

(Els lladres se’n tornen al menjador)

SERGI – Hi ara que fem amb aquests mocosos

FRANCESC – De moment parlarem de com robarem ordinadors i moltes coses més!

LUCIA – Si, així em podre comprar un vestidet

SERGI – Però ens repartirem els diners, ehhhhhh?

FRANCESC – Si tu no as fet res!!

Escena 12

CARLES - Ara que fem si hi ha lladres?

GERARD– Per mi ens amaguem per sempre

CARLES – No, hem de ajudar als nostres amics

GERARD – Jo em quedo aquí perquè si em veuen els lladres em raptaran

CARLES – Dons podem fer una broma perquè així ens persegueixen

GERARD – I deslliguem els nostres amics!!!

CARLES – Mira, jo distrec als lladres i tu vas a deslligar-los i així agafem el mòbil de la Vanesa i truquem a la policia. Creus que sortirà bé?

GERARD – No ser deslligar cordes

CARLES – D’acord, dons ho faré jo, però tu distreu els lladres

GERARD – Tinc por, dubto que ho pugui fer bé...

Escena 13

CARLES – Preparat?

GERARD – Ves tirant que jo vaig al lavabo

CARLES – D’acord però vine, ehhhhhh...

(Carles va tirant i s’amaga darrere la pared del menjador, com que els lladres estan distrets , intenta deslligar als seus companys però no pot i cauen tots al terra...)

FRANCESC – Que ha sigut això? (miran als nens)

LUCIA – Aquí hi ha un nen nou que és molt guapo

CARLES – Aiiiii, graciès tu també ets molt guapa...

(La Lucia li fa un petó a la galta del Carles, i ell es posa vermell)

FRANCESC – Pareu “tortolitos”

MIQUEL – Lligueu aquest nen

LUCIA – Noooooooooooo

CARLOTA – Ja Ja Ja

MARIA – Aiiiiii, nova parella!

CARLES- Que dius!!! Nomes he dit que es guapa

FRANCESC – No perdem el temps així! Lligueu-lo!

Escena 14

GERARD - Ui , jo m’en vaig!!!

(El càmera segueix al Gerard corren fins el segon pis aula de música)

GERARD – (Pensa) He de ajudar als meus amics, però estan amb els lladres i m’agafaran i llavors no tindrem res a fer. Que puc fer?

(Pensant i pensant el Gerard va idear un pla)

GERARD – (pensa...)Si jo estic aquí a dalt i ells al menjador, he fer que els lladres s’en vagin a un altre pis, i així tots junts truquem a la policia. Però amb quin telèfon...Ah, amb el de la porteria. Oh potser puc trucar abans, i així quan vingui la policia m’ajudarà a rescatar als meus amics. No , millor la primera idea...

(metre pensa en el pla, ho va dibuixant tot a la pissarra)

GERARD – Crec que ja estic preparat!

(El Gerard s’adorm a l’aula de música )

Escena 15 (3r dia)

LUCIA - Vaig a donar un tom a veure si trobo algú més

FRANCESC – D’acord!

(en Gerard es desperta, veu la pissarra i baixa corrents per l’escala rodona)

(La Lucia puja per l’escala quadrada a buscar pel segon pis, però en Gerard ha baixat per l’altra escala.Com que veu que no hi ha ningú, torna al menjador.)

LUCIA- Aneu a agafar coses de valor, jo ja em quedo aquí a vigilar.

(Tots els lladres menys la Lucia s’en van a robar)

LUCIA- Va , teniu sort i us deslligo. Ara estic de la vostra part.

CARLES- Gràcies...

(En Carles li fa un petó a la Lucia i després entra en Gerard per la porta i els veu abraçant-se)

GERARD- Si que ha anat bé el meu pla, us he alliberat jejejeje.

STEVEN – Si tu no as fet res!

Escena 16

STEVEN – Mireu, tinc un pla que la Lucia truqui a algun lladre dient que s’han escapat els nens i han anat al gimnàs. Posem una corda perquè caiguin, els hi tirem una xarxa perquè no puguin sortir i truquem a la policia. Us sembla bé?

LUCIA – Per mi si

(Truca al Francesc i els nens van al gimnàs)

FRANCESC- S’han escapat al gimnàs !!!!!!!!!!!!!! seguim-los!!!

(Els lladres arriben ràpidament)

LUCIA – Preparem el pla!!

(Quan arriben els lladres la Lucia diu)

LUCIA – Estan al vestuari!

(entren al vestuari i cauen a dintre, els nens tanquen la porta)

Escena 17

CARLOTA- Va , hem de trucar a la policia des de la porteria ,

Gerard, Carles, i Maria quedeu-vos vigilant!!!

GERARD – D’acord

(Van a la porteria i trucant a la policia parla Carlota)

POLICIA – Hola?

CARLOTA – Sóc la Carlota i hem atrapat a uns lladres podeu venir a ajudar-nos?

POLICIA -Quina direcció es?

CARLOTA – Sepúlveda 71

POLICIA – Ara venim

Escena 18

(Uns segons després, senten un cotxe de policia arribar, els policies truquen a la porta)

CARLOTA- Passeu si us plau

(La Carlota acompanya als nens fins al vestuari, i els policies criden)

POLICIA- Lladres, sortiu amb les mans a l’aire!!!

(La policia s’emporta als lladres i després arriben els nens de colònies)

The end