guia de la catedral de girona per al mestre/a · material creat per montserrat fontseca, mercè...

Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.

GUIA DE LA CATEDRAL DE GIRONA PER AL MESTRE/A GUIA EXTERNA

La Catedral és l’església més important de Girona. Cada barri té la seva parròquia,i per tant, cal dir que la Catedral és l’església de tots els gironins i gironines. Si arribem, a peu, des de la plaça de la catedral, a ponent, l’edifici ens ofereix una vista impressionant. En aquest punt elevat de la ciutat de Girona s’alça ”La Seu” ( iniciada el segle XI) de

forma vertical i massissa. Des d’aquest punt podem veure la façana principal i el campanar elevats damunt d’una gran escalinata (s.XVII), de noranta esglaons i tres replans, amb sis terrasses laterals, embellida amb balustres i esferes decoratives. Aquesta escalinata és una de les més grans de l’art barroc.

Pel que fa a la façana, d’art barroc (s. XVII , XVIII), pren l’estructura d’un retaule simètric, amb els seus habituals elements: columnes, entaulaments i frontons. En aquest retaule i a banda i banda de la porta hi podem contemplar dues imatges dels prínceps de l’església: Sant Pere i Sant Pau (obra de Josep Mª Bohigas); amb les claus i l’espasa.

Damunt d’aquests hi ha dos pisos més d’imatges; així, al primer pis, a banda i banda, Sant Josep (amb la vara florida) i Sant Jaume amb vestit de pel·legrí (obra Antoni Casamor). Al centre, una imatge de la Verge Maria amb el Nen (obra de Jaume Busquets).


Al segon pis, Sant Joan Evangelista, amb l’àliga que li és emblema, i Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, amb la mitra i el bàcul (tots dos de Domènec Fita). Finalment la rosassa, amb les escultures que l’envolten (les tres virtuts teologals: Fe, Esperança i Caritat) obra d’en Pere Costa. Les últimes obres de restauració, que s’han fet a la façana, daten de l’any 2.002. (Més informació enllaç batxillerat). EL CAMPANAR

L’obra va ser iniciada per Joan Balcells, mestre major de l’obra de la catedral de Girona. Ell va presentar el projecte l’any 1.580 , però no va ser fins ben entrat el segle XVIII (1.751) que s’acordà continuar la construcció del campanar i aixecar la planta vuitavada d’estil neoclàssic (l’octògon irregular que té avui). La torre, té uns 67 m d’alçada sobresurt de la cornisa que corona la façana i sosté en la seva cúpula un àngel de bronze que fa de panell i representa ser ( jo mateix)

l’Arcàngel St. Miquel . L’antiga imatge, destrossada pel pas del temps, va ser substituïda per una altra obra feta també de bronze per Ramon M. Carrera l’any 1.968. El campanar, actualment, conté sis campanes i d’entre totes cal destacar “La Beneta” construïda el 1.574( coneguda com el “BOMBO”). LA PLAÇA DELS APÒSTOLS. L’altra vista de la catedral és, vorejant el campanar, és “La plaça dels apòstols”, situada al sud de l’edifici. Des d’aquí es pot veure millor el volum i la potència de la construcció gòtica , amb els seus contraforts massissos. Si triem un segon camí per arribar a aquesta plaça, el que passa pel costat de les escales, voregem una gran cisterna construïda a principi del segle XVI. El xamfrà d’aquesta hi ha una font presidida per la imatge de la Mare de Déu anomenada “La Mare de Déu de la Pera”. Va ser al primer terç del s. XVI quan es va iniciar un dels canvis urbanístic més notable del Renaixement gironí i va ser quan es va crear aquesta plaça i on podem veure el pou que hi ha just al peu del campanar. La porta dels apòstols dona nom a la plaça, on sabem treballaven els picapedrers i els constructors de la catedral gòtica.


La porta que veiem ara es va iniciar vers l’any 1.370. Els autors d’aquesta, Pere Sacoma i Guillem Morell, la van deixar inacabada a l’alçada dels dotze dosserets de les dotze fornícules. Les estàtues, de terracota, dels dotze apòstols i St. Pau van ser destruïdes l’any 1936. Només dues Sant Pere i Sant Pau, es poden trobar a l’entrada de

les sales capitulars. L’obra de la porta es va reprendre l’any 1.975. Tancant la plaça per l’est hi trobem el Palau episcopal actual seu del Museu de l’Art de Girona. ABSIS EXTERIOR DE LA CATEDRAL

Si seguim el camí pel carrer que passa per sota del palau episcopal, es permetrà veure i resseguir l’absis gòtica, just a la zona est de la catedral. La diferència de nivell entre el carrer i el sòl de l’absis, respon a una fundada natural. Aquí antigament, hi hagué un cementiri de la seu, el més antic. La contemplació de l’absis des d’aquest desnivell és difícil de trobar en altres llocs i gràcies a aquest fet la perspectiva d’aquesta zona és excepcional. Es poden

veure els contraforts i els finestrals així com els arcbotants, poc desenvolupats. FAÇANA NORD DE LA CATEDRAL.

Si entrem pels Jardins de les Francesa, a la dreta de l’absis, podrem veure la capella conventual, de culte diari, darrera la qual hi ha el claustre de la seu. Adossada a la gran nau de la catedral, veurem la “Torre de Carlemany”, un dels dos campanars de la seu romànica. Aquesta façana, de gran bellesa, es pot contemplar amb gran detall des d’una de les vessants de la muntanya de Montjuïc.


GÀRGOLES Al costat de la torre, al capdamunt a mà dreta, destaca l’única gàrgola amb figura humana de la catedral. La imaginació popular hi ha volgut veure una bruixa. Protagonista d’una de les llegendes lligades a la catedral.

Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep molta quantitat d'aigua, que acabaria ensorrant el sostre si no es desviés fora. En els edificis gòtics, aquesta feina de treure de les teulades de l'aigua de la pluja s'encomanava a una mena de canals de pedra, sortints, anomenades gàrgoles, que recollien l'aigua i l'enviaven directament al carrer.

Aquestes gàrgoles a vegades eren purament funcionals, però vegades tenien decoracions vegetals o prenien forma d'animals, monstres o persones. A la catedral de Girona, les gàrgoles, no tenen figura humana, amb una sola i rara excepció: al costat de la torre de Carlemany, sortint directament de la paret, una dona de pedra, amb llarga vestimenta, amb el cap cobert amb una toca i un rotlle de paper i pergamí a les mans, obre perpètuament la seva boca per vomitar les aigües de mil pluges. Aquesta singularitat li ha donat un caràcter misteriós que, amb el temps, ha generat una de les llegendes més conegudes de Girona: Segons aquesta llegenda, hi havia a Girona, temps era temps, una dona dedicada a les diabòliques arts de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra el temple catedralici. Segons altres versions, les pedres les llançava al pas de la processó de Corpus. En tot cas, la seva dèria era apedregar els símbols religiosos. I un bon dia, i per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra i la van posar a la part més alta de la paret del temple perquè de la seva boca no en sortissin renecs o malediccions, sinó únicament neta aigua caiguda dels núvols. I la van posar mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel. Una cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina: “Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra quedaràs. "...


GUIA DE LA NAU Entrem a la catedral per l'entrada lateral. L'església és el lloc central del conjunt catedralici i de la vida litúrgica diocesana. PORTA DE SANT MIQUEL

Ens aturem a l'espai que permet comunicar l'església, el claustre i les sales capitulars. Ens fixem amb la porta que dóna excés a l'interior de la nau. És la Porta de Sant Miquel, plenament gòtica, ja dins del segle XVI (fou acabada vers el 1529). Havia estat un excés des de l'exterior i substitueix, de fet, l'entrada nord que la catedral romànica ja tenia en aquest sector. Les arquivoltes exteriors són senzilles i al timpà hi ha una imatge del sant arcàngel guerrer. A

l'espai quadrat cal destacar la volta de creueria, amb cinc claus de volta: una de central amb el Pare Etern i quatre al seu voltant, amb estrelles ornamentades de cinc puntes.

Una possible opció, en aquest espai, és la de demanar als alumnes que observin amb atenció les arquivoltes per a descobrir-hi l'estàtua d'un falcó. Aquest falcó es troba a la part superior de l’arquivolta de la dreta (situats en direcció a la nau interior). Una vegada descobert el falcó, podem explicar-ne la llegenda.

L'amo del falcó, Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, anomenat Cap d'Estopes per la frondositat i força del seu cabell ros, va ser assassinat pel seu germà, Berenguer Ramon, mentre tots dos estaven de cacera. El falcó va indicar el lloc on havia quedat el cadàver als qui buscaven al compte, va seguir el fèretre fins arribar a la catedral de Girona i, mentre feien el funeral, va treure la corona del cap del fratricida. Així tothom va saber el que havia passat. Després, el falcó va morir als peus del cos del seu amo. Com que el van considerar un heroi, ha estat immortalitzat en pedra a la catedral.


Entrem a la nau i ens podem aturar per contemplar la gran rosassa oriental (per damunt de l’altar), amb la imatge de sant Miquel Arcàngel (1705-1706). Podem fer notar la diferència de veure-la des de l'exterior o des de l'interior.

També podem observar la rosassa de la façana occidental, sobre la porta d’entrada. La decoració de l’orla és idèntica a la rosassa de Sant Miquel però al centre hi ha la imatge de la Mare de Déu Assumpta, obra del barceloní Francesc Saladriga. S’instal·là a finals del 1732. NAU

Continuem a l'espai de l'interior de l'església catedral i ens col·loquem darrere la porta principal. Aquí podem mantenir uns moments de silenci, atents, un temps adequat a les característiques de cada grup, per captar les sensacions que pugui produir. Podem suggerir als alumnes que utilitzin tots els sentits per copsar-les: vista, oïda, olfacte, sensacions interiors... Podem demanar-los, després, que comparteixin l'experiència amb els seus companys expressant oralment allò que han observat, què han notat o sentit, el que els ha sorprès, el que els ha agradat o desagradat...

Alguns aspectes que podem tenir en compte:

Contrast entre l'exterior i l'interior en quant a la llum, el color, l'olor, la temperatura, la grandària, el so...

Podem fer notar que totes aquestes característiques conviden al recolliment interior i a una certa intimitat.

Podem donar algunes informacions bàsiques: Aquest gran espai és la nau i és el lloc central

del conjunt de la catedral i també de celebració del culte.


La nau és gòtica i és la més ampla del món en el seu estil, de gairebé 23 (22,98 m.) metres. Té una alçada de 35 metres i fou iniciada a mitjan s. XIV i acabada l'any 1606. Consta de quatre tramades amb les seves grans claus de volta.

o Els murs interns són senzills i sobris. En el

nivell inferior hi ha diverses capelles que feren construir diferents benefactors. En un altre nivell s'observen els vitralls (més endavant en comentarem algun amb més detall).

MAQUETES DE LES ETAPES DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CATEDRAL

Ens podem acostar a les maquetes col·locades darrere de la part posterior de l'orgue i observem com ha anat canviant aquest centre de culte al llarg dels anys. A les mateixes maquetes podem llegir com ha anat evolucionant. (A la guia del mestre de Batxillerat es pot trobar informació ampliada). ORGUE

Aquest volum cúbic que veiem al centre de la nau és l'orgue. És el més important de Catalunya en el seu estil. Va ser fabricat entre 1941 i 1944 per Salvador Aragonès. Està situat aquí perquè abans hi havia el cor de la catedral, on es cantaven els salms i els himnes, que s'acompanyaven amb orgue.


PRESBITERI I VITRALLS Ens dirigim als primers bancs i, si ens ve de gust, podem seure per continuar més còmodament. És un bon lloc on podem tornar a demanar als alumnes que mantinguin una observació atenta i silenciosa del presbiteri i la unió de la gran nau

gòtica amb aquesta estructura més petita. Després d'un temps prudencial podem donar-los l'opció per expressar les seves impressions. Informacions possibles a tenir en compte:

Unió de la gran nau gòtica amb l'estructura més petita. La capçalera, part més antiga de la catedral gòtica alçada entre el 1312 i

el 1350, és una estructura que té tres naus: les dues laterals continuen per darrere de l'altar major tot creant un passadís (deambulatori) amb nou capelles.

La nau única és més alta que les tres anteriors. Finestrals amb vitralls. Els més antics són els dos més orientals del mur

sud , els de la dreta mirant al presbiteri. Són els dels Apòstols ( els principals deixebles de Jesús) i el de les Sibil·les ( endevines del món grecoromà en què l'Església reconegué anuncis remots de la vinguda de Crist). Aquest últim també incorpora figures dels quatre evangelistes i quatre sants.

Altar major. Tancat per reixes de forja de 4'5 metres d'alçada. Sota seu hi ha les restes, no visibles, de l'absis de la catedral romànica. L'altar major és el centre de la litúrgia. Hi ha diferents elements:

Altar: Element principal. És una taula rectangular de marbre blanc. És la taula de l’Eucaristia. Aquest altar ja presidia la catedral romànica del S. XI.

Cadira de Carlemany: És la segona peça important de l'altar major. És un setial de marbre pirinenc del S. XI. Retaule d'orfebreria: Obra d'argent , or, esmalts i pedreria dividit en tres pisos. Data del S. XIV.


GIROLA Ens dirigim cap a la dreta per passar per darrere de l'altar, per davant les capelles de la Girola. Són capelles que van fer-se perquè hi havia gent que les pagava, els beneficiats o promotors. A la zona de l’altar, com també davant d’algunes capelles, hi trobem les sepultures dels bisbes; a l’entorn de la nau, incloent la girola, la majoria d’enterraments corresponen a canonges.(Més informació sobre les capelles a la guia de Batxillerat)

Continuem fins arribar a la capella més gran, ja quasi al final de la Girola. Aquesta capella és un lloc de

pregària i de recolliment del culte diari dels canonges. Ens podem fixar en el sepulcre i l'estàtua jacent situat a la part superior dreta de l'entrada de la capella conventual. És la de Ramon Berenguer II,

totalment armat, comte de Barcelona anomenat Cap d'Estopes, que morí el 1082. Aquí es pot recordar la llegenda del falcó, del que aquest comte n'era propietari. El sepulcre és d'alabastre. RETAULE DE SANT NARCÍS

Ens aturem davant de la propera capella, dedicada als sant Andreu i Restitut (S.XIV) Aquí hi ha l'esplèndid retaule de Sant Narcís (S. XVIII), patró de Girona . La tela lateral de l'esquerra il·lustra el martiri de St. Narcís (fou bisbe de Girona) i la de la dreta el miracle de les mosques. És un lloc adient on podem explicar la llegenda de les mosques.


La llegenda del miracle de les mosques es remunta al 1285. Aquell any, durant el setge de les tropes del rei Felip III de França anomenat l'Ardit, a la ciutat de Girona, alguns soldats van entrar a l'església de St. Feliu i van profanar la tomba de St. Narcís, on hi havia el seu cos incorrupte. Davant d'aquell insult, el sant, decidí castigar els atacants: del sepulcre van començar a sortir mosques i més mosques de grans dimensions i de colors variats, que van picar al francesos i els seus cavalls fins a provocar una gran mortaldat en l'exèrcit invasor. Els atacants, finalment, s'hagueren de retirar cames ajudeu-me, i el mateix rei, malalt, va morir mentre travessava els Pirineus. Sortim per la mateixa porta d'entrada i ens dirigim al claustre. EL CLAUSTRE Acabada la visita de l’església, tot tornant per la porta de Sant Miquel, accedirem a visitar el segon gran element del conjunt catedralici:el magnífic claustre del segle XII. El mot claustrum designa un lloc tancat, físicament separat. Inicialment estava previst que els canonges visquessin en comunitat en el mateix recinte. Les catedrals adoptaven sovint una estructura similar a la del monestir articulat per un pati, que servia per connectar les dependències de vida comuna entre si i amb l’edifici de culte. D’aquesta manera,

aquest pati distribuïdor passà a ser anomenat, per si mateix, el claustre. El claustre agrupava al seu entorn les estances comunitàries oficials dels canonges: al sud, la sala capitular, a l’est, el dormitori (després sagristia), a l’oest, un celler a la planta baixa i, finalment, al nord, en un pis alt, l’estança que va ser la biblioteca de la seu. Aquestes dependències estaven comunicades entre sí a través d’un pati celobert i més tard es van construir les quatre galeries porxades que contemplem.


Cal destacar la decoració escultòrica de capitells i impostes, que consta bàsicament de tres menes de temes: escenes de l’Antic i del Nou Testament, escenes aïllades amb humans i animals, i finalment, motius vegetals i geomètrics. El claustre sol ser un lloc privilegiat per als enterraments del clergat catedralici, generalment de canonges. Durant el recorregut pel claustre estarem trepitjant làpides de canonges.

L’accés actual del claustre ens convida a passejar tot seguint un circuit en sentit contrari a les agulles del rellotge. Des del centre del pati claustral és perfectament visible la façana nord de la catedral i, especialment, la torre de Carlemany, que fou en realitat un dels dos campanars de la catedral del segle XI. La torre ens ofereix molt netament els arcs de mig punt.

El centre del pati també és un bon indret per contemplar la gàrgola de la Bruixa. Opció:(explicar llegenda). A l’angle nord-oest, al replà de l’escala, es pot observar una antiga obertura de mitjan del segle XVI amb la inscripció domus canonice (casa de la canònica): és el testimoni de la remota condició del claustre com a lloc de residència dels canonges.

En arribar al claustre del S..XII i XIII apreciem la forma trapezial i les dobles columnes que sostenen els arcs de mig punt en capitells decorats d’imatges florals o bíbliques. En el centre veiem el pou. Des del pati apreciem la torre de Carlemany del S. XII d’estil llombard de forma quadrada en 5

pisos d’altura. Un cop recorregut el claustre a la sortida ens aturem al Tresor capitular, una exposició de peces que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic.


EL TRESOR DE LA CATEDRAL

Entrarem a diferents sales d’aquest important

museu amb una gran varietat d’obres d’art, la

majoria religioses.

Arribarem a l’última sala del Tresor per a

contemplar el Tapís de la Creació. És la gran joia

de la Catedral. És un brodat de meitat del S. XI o

principis del XII. És una

de les mostres més

antigues de teixit sumptuari de l’Europa

Medieval. Es va restaurar el 1952.

La creació és representada mitjançant un

cercle amb la imatge creadora de la

Maiestas

Domini, Pantocràtor, en aquest cas imberbe. El cercle més gran és dividit en

vuit parts, amb diferents escenes de la Creació segons el Gènesi: l’Esperit

planant sobre les aigües, els àngels de la llum i de les tenebres, la creació del

firmament, la separació del firmament i les aigües, la creació dels astres

celestes, la creació dels animals de la terra, el cel i el mar i, finalment, la

creació de l’home i de la dona.

Entre el cercle gran i la sanefa, als quatre angles, s’hi representen els quatre

vents amb personatges alats que bufen unes trompetes i dirigeixen els vents en

totes direccions.

Aquest conjunt està envoltat per una cinta perimetral on hi ha escenes relatives

al pas del temps: l’any, les estacions, els mesos i els dies de la setmana. Si fos

complet, probablement, tindria 32 requadres.


El sol

L’any és representat per un vell amb barba que té a la seva mà esquerra una

roda i a la dreta un instrument de treball. S’hi veu amb claredat la inscripció

Annus.

La tardor és representada per un home que recull el vi. L’ hivern és representat

per una figura que s’escalfa al cantó d’una llar. La primavera, per un home en

actitud de cavar la terra. L’estiu, un home amb els estris de llaurar o de batre

amb la mà.

El Sol i la Lluna representen el diumenge i el dilluns.

En el Tapís hi havia altres astres que representaven la

resta de dies de la setmana.

També hi ha figures que, probablement, representin

Samsó i Abel. També hi ha dos dels quatre rius del

Paradís: Geon i, possiblement, Fison.

Alguns mesos representats: Febrer, un cap fantàstic que bufa.

Un home porta lligades amb un bastó unes peces de caça. S’hi

llegeix Februaris.

Març, amb un home que té a la seva mà esquerra una granota i

a la dreta una serp apretada. Es llegeix Marcius, i frigus al cap.

Hivern L’any Tardor Primavera Estiu

Juny

Riu Geon


Als peus hi ha un animal amb la paraula ciconia (cigonya).

En el mes d’abril hi ha uns arbres florits i uns animals que

llauren la terra. Hi ha aprilis.

El maig, un jardiner, un jardí de flors i uns arbres. Llueix el sol i

hi ha les llegendes Sol i Maius.

El juny, un pescador que acaba de treure el peix de l’aigua. Es

repeteix el moment de brillar el sol i hi ha Sol i Junius.

La franja inferior és incompleta. S’hi veuen unes escenes sobre

fons vermell que corresponen a la història de la invenció

miraculosa de la Vera Creu. S’hi reconeix l’escena de

l’emperadriu santa Helena i el jueu Judes. Al mig s’hi endevina

una gran creu i una corona que, probablement, sigui una imatge

de l’emperador Constantí amb la Vera Creu al coll.

Fins aquí la visita a aquest magnífic temple.

Març

Abril

Maig

guia de la catedral de girona per al mestre/a · material creat per montserrat fontseca, mercè...

Documents