29UNITAT 2

• La corxera i el seu silenci. • Lectura afinada de petits motius

melodicorítmics.• Lectura i escriptura de ritmes.• Audició: les flautes.

CONTINGUTS

• Lectura atenta de les bafarades que contenen l’explicació teòrica sobre la durada de la corxera i el seu silenci, i el concepte de mig temps dins el marc del compàs binari de 2/4.

5 • Activitat que treballa l’evolució rítmica progressiva de les corxeres de dues en dues a la corxera sola i el seu silenci, per arribar a interpretar-les amb justesa.

• Recitar el ritme amb l’ajuda de les seqüències sil·làbiques.

• Dividir l’alumnat en dos grups i interpretar l’activitat, fent que el segon grup marqui la pulsació, i el primer, el ritme. Tornar a fer l’activitat, però ara intercanviant les veus.

6 • Escriptura de la corxera sola i el seu silenci (corxera i silenci / silenci i corxera) combinades amb d’altres figures ja conegudes.

• Lectura dels ritmes resultants picant de mans i amb l’ajuda de síl·labes rítmiques.

• Escoltem: Les flautes (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).

Desenvolupament de les activitats

17UNITAT 2

Mús

ica

• Ci

cle

Mitjà

• 4

t

RECORDA!

5 Feu dos grups: un grup marca el temps i l’altre canta entonant.

La corxera i el seu silenci tenen la

durada de mig temps en el compàs de 2

2

temps

2

mig temps

mig temps

LES DUES CORXERES

TAMBÉ LES PODEM

TROBAR SEPARADES

Instruments de vent de fusta: les flautes (pàg. 83)

6 Completa amb les figures que s’indiquen i després pica:

2

2

EL SILENCI DE CORXERA

DURA MIG TEMPS, IGUAL

QUE LA CORXERA.

Notes

30 UNITAT 2

• L’anacrusi de corxera.• Començaments tètic i anacrúsic.• Lectura i interpretació de ritmes.

CONTINGUTS

7 • Recordar l’accentuació natural dins el compàs binari (1r temps fort, 2n temps feble) per poder entendre els dos tipus de començaments.

8 • Recordar les cançons de la columna de la dreta cantant-les tot marcant el compàs de 2/4 per tal d’esbrinar si tenen començament tètic o anacrúsic i amb quin dels començaments rítmics es corresponen.

• Relacionar els títols de les cançons amb el seu començament rítmic.

9 • Activitat útil per relacionar el ritme intern del llenguatge parlat a partir de frases i expressions populars.

• Aprendre les frases i les expressions populars a partir de la imitació del mestre o la mestra.

• Recitar les frases rítmicament tot portant la pulsació i dient el text per, més tard, interpretar-les amb l’ajuda de seqüències sil·làbiques.

• Picar el ritme tot dient el text.

• Picar el ritme amb l’ajuda de seqüències sil·làbiques.

Desenvolupament de les activitats

18 UNITAT 2

Música • Cicle M

itjà • 4t

Començament tètic

Començament anacrúsic

L’anacrusi de corxera

7 Recita, pica i compara:

9 Recita i pica, i, després, pinta la lectura que té un començament anacrúsic:

8 Tres començaments diferents. Relaciona:

• Ara ve Nadal

• Tata é

• La pastoreta

• El gegant del Pi

• En Patufet

2

Ta ta ta

2

(mig) ti(mig) ti (un) tata

2

Ta ti - ti ta ta

NO CAL ESCRIURE ELS SILENCIS,

PERÒ ELS HEM DE PENSAR.

TÈTIC

ANACRÚSIC

•

•

2••

2••

2••

2

Os - tres, quin vent! Os - tres, com plou! Mi-ra qui-nes po -tes, os - tres!

4

Els os osgros que elsós gossos sossossos sos.són més- --- -dels dels

A

B

Activitat per fer

discriminació auditiva

de començaments tètics

i anacrúsics de les cançons.

www

31UNITAT 2

• Polirítmia. La simbomba. • Lectura rítmica.• La corxera sola i el seu silenci.• Instruments de vent: el clarinet

i el saxòfon.

CONTINGUTS

10 • Explicació de repàs per part del mestre o la mestra de les característiques d’una polirítmia.

• Observació de la polirítmia a dues veus. Comentar com estan col·locades les diferents veus i què cal fer per llegir-les. Fer adonar als infants que la segona veu de la polirítmia és un obstinat que sempre es va repetint igual, a excepció de l’últim compàs.

• Procés per a la seva realització: – El mestre o la mestra recita el ritme del primer grup i els infants l’escolten i en segueixen la

partitura tot portant el compàs binari. Després, es fa el mateix amb el ritme del segon grup. Cal comentar que la polirítmia està formada a partir de les dues frases del recitat, una super-posada amb l’altra.

– Tota la classe recita, tot picant el seu ritme, el text exposat pel primer grup. Una vegada ben interioritzat, fer el mateix amb el text exposat pel segon grup.

– Un dels grups s’encarrega de la primera veu i l’altre, de la segona: fer recitar la polirítmia amb el text exposat.

– Recitar, tot picant el ritme de cada un dels grups, però ara verbalitzant les síl·labes rítmiques. – Picar la polirítmia sense l’ajuda ni del text ni de síl·labes rítmiques.

• Escoltem: Instruments de vent d’embocadura amb llengüeta senzilla de canya: el clarinet i el saxòfon (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).

Desenvolupament de les activitats

19UNITAT 2

Mús

ica

• Ci

cle

Mitjà

• 4

t

Polirítmia

10 Feu dos grups: cada un recita i pica

una veu.

2

2

La

tot

sim

el

bom-ba fa

pèl

rup - rup,

de les ce - lles

ja

de

m’ha en - trat

l’en - re - nou

dins

ja

les

m’ha

o - re - lles

cai - gut.

i

Rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup,

rup - rup-rup.

Instruments amb llengüeta senzilla de canya: el clarinet i el saxòfon (pàg. 85)

-

La simbomba

POLIRÍTMIA VOL DIR ‘TOCAR

A LA VEGADA DOS O MÉS

RITMES DIFERENTS‘.

• Interpretar la polirítmia amb ins-truments.

• Interpretar la polirítmia amb dos timbres corporals i/o instrumen-tals diferents (per exemple, uns piquen sobre les cuixes i els altres de mans, etc.).

• Fer la polirítmia a dues mans.

Activitats complementàries

32 UNITAT 2

• L’interval de tercera a l’escala major.• Progressions melòdiques.• Lectura i escriptura melòdica i rítmica.• La corxera sola i el seu silenci.

CONTINGUTS

• Cal fer adonar als nens i les nenes del moviment ascendent i descendent dels intervals melòdics i també de la distància de tercera que es pot formar a partir de cada un dels graus de l’escala.

• Observar la il·lustració i comentar la frase «Sempre penso la nota del mig».

11 • Activitat preparatòria. El mestre o la mestra demanarà als infants una resposta ràpida al cant amb nom de notes tot dient: «Jo cantaré tres notes seguides per graus conjunts i vosaltres heu de cantar la primera i l’última nota». Per exemple, mestre: do-re-mi; alumnat: do-mi.

• Una vegada s’hagin fet diversos motius de deducció de l’interval de tercera es poden dur a terme les lectures proposades seguint el procés de recitar el nom de les notes amb el seu ritme i, pos-teriorment, afinant els diferents motius, en ordre ascendent i descendent.

• Tornar a fer la lectura invertint els papers; alumnat: do-re-mi; mestre o mestra: do-mi.

• Tornar a cantar les progressions de memòria, col·lectivament o individualment, sense ajuda del mestre.

12 • Activitat de solfeig que portarà a descobrir els intervals de tercera presents en la melodia de la cançó Tata é, la pràctica del grup rítmic de silenci de corxera i corxera, el començament anacrúsic i la progressió descendent amb intervals de tercera.

• Escriure la progressió de terceres descendents un cop hagin estat localitzades a la partitura de la cançó.

Desenvolupament de les activitats

20 UNITAT 2

Música • Cicle M

itjà • 4t

Intervals de tercera dins l’escala de do major

11 Solfeja aquestes progressions que contenen

intervals melòdics de tercera:

12 Solfeja la partitura de la cançó Tata é. Fixa’ t que els sis primers compassos conte-

nen la progressió B , però en forma descendent. Escriu aquesta progressió en els pen-

tagrames següents:

• Torneu a cantar la progressió fent: mestre alumnes i després alumnes mestre .

• Canteu-la sense l’ajuda del mestre. Sabríeu cantar-la de memòria?

PER CANTAR L’INTERVAL DE

TERCERA SEMPRE PENSO

LA NOTA DEL MIG.

d r m f

l s’ f m

s l d’

Ordre descendent

Ordre ascendent

si

A

B

Notes

33UNITAT 2

• Intervals de tercera ascendents i descendents.

• Dictat melòdic.• Lectura i entonació melòdica.• Dansa: «El ball dels aranyons».

CONTINGUTS

13 • Audició dels sis motius melòdics a partir de la interpretació del mestre o la mestra. Aquests sis motius melòdics estan centrats en el treball melòdic dels intervals de tercera.

• Lectura afinada de cada un dels motius, dient el nom de les notes.

• Encadenament progressiu dels diferents motius.

• Es pot fer que cadascun dels infants llegeixi individualment un dels motius rítmics, sense dir quin llegirà, i la resta del grup classe haurà de reconèixer quin ha estat interpretat.

14 • Recordar el procés per fer un bon dictat: escoltar, imitar, tornar a escoltar, reconèixer i escriure.

• Fer el dictat melòdic.

15 • Recordar com es formen els intervals melòdics de tercera ascendents i descendents a partir de les activitats de la pàgina anterior.

• Demanar als alumnes que escriguin els intervals de tercera ascendents i descendents a partir de les notes donades.

• Dansa: «El ball dels aranyons» (vegeu-ne les explicacions en l’apartat corresponent d’aquesta guia d’aula).

Desenvolupament de les activitats

21UNITAT 2

Mús

ica

• Ci

cle

Mitjà

• 4

t

Melodia

13 Intervals de tercera. Canta i combina:

14 Dictat. Escolta, imita, torna a escoltar i, finalment, escriu en

cada espai la lletra de la melodia que sents:

15 Completa els intervals de tercera:

F

D

B

E

C

A

«El ball dels aranyons» (pàg. 114)

3a ascendent 3a ascendent 3a ascendent 3a ascendent

3a ascendent 3a descendent 3a descendent 3a descendent

Activitat oberta.

Activitat per completar intervals (intervals de

tercera ascendents i descendents).

www