guia - cossetània edicions · proves de respirar tanta llum com puguis. no la vols deixar escapar,...
TRANSCRIPT
Guia d’observació del celper a nois i noiesJoan Anton Català Amigó
Guia observació del cel x nois i noies.indd 3 04/02/19 18:00
Primera edició: març del 2019
© dels textos: Joan Anton Català Amigó
© de l’edició: 9 Grup EditorialCossetània EdicionsC/ Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 [email protected]
Director de la col·lecció: Ramon Pascual
Disseny i composició: Nèlia Creixell
Impressió: Cachimán Grafic, SL
ISBN: 978-84-9034-813-0
DL T 60-2019
Guia observació del cel x nois i noies.indd 4 04/02/19 18:00
9 Introducció
11 EL TEATRE DEL CEL
12 Mirant el firmament 14 La llum 16 Imatges del passat 18 Des d’on i com observar
21 CONCEPTES BÀSICS
22 La rotació aparent del cel 23 Orientant-te amb l’estrella polar 26 La raó de les estacions de l’any 30 L’eclíptica
33 PER SOBRE NOSTRE
34 L’atmosfera 36 La protecció del camp magnètic 38 Les aurores
41 LES ESTRELLES, SOLS LLUNYANS
42 Què són les estrelles? 45 Fan pampallugues 47 El color de les estrelles 49 Grans i petites 51 La vida i mort de les estrelles 58 Les nebuloses 61 Cúmuls d’estrelles 63 Les variables: l’estrella del dimoni 65 Les bèsties de l’univers: estrelles de neutrons i forats negres 68 Les galàxies
71 HEROIS, MONSTRES I ALTRES MERAVELLES DALT DEL CEL
72 Què són les constel·lacions? 74 La lluentor dels objectes 76 Com utilitzar els mapes del cel
Sumari
Guia observació del cel x nois i noies.indd 5 04/02/19 18:00
80 Constel·lacions del cel del nord 82 Mapa 1: El cel mirant al nord 85 Constel·lacions del cel de l’estiu 91 Mapa 2: El cel de l’estiu: mirant
al sud 94 Mapa 3: El cel de l’estiu: mirant
a l’oest 96 Mapa 4: El cel de l’estiu: mirant
a l’est 98 Constel·lacions del cel de la
tardor 102 Mapa 5: El cel de la tardor:
mirant al sud 104 Mapa 6: El cel de la tardor:
mirant a l’oest 107 Mapa 7: El cel de la tardor:
mirant a l’est 112 Constel·lacions del cel de
l’hivern 115 Mapa 8: El cel de l’hivern:
mirant al sud 119 Mapa 9: El cel de l’hivern:
mirant a l’oest 122 Mapa 10: El cel de l’hivern:
mirant a l’est 124 Constel·lacions del cel de
primavera 128 Mapa 11: El cel de primavera:
mirant al sud 131 Mapa 12: El cel de primavera:
mirant a l’oest 133 Mapa 13: El cel de primavera:
mirant a l’est 135 La Via Làctia
139 ELS OBJECTES DEL SISTEMA SOLAR
140 El Sistema Solar 143 El Sol 146 La Lluna 149 Les fases de la Lluna 151 L’observació de la Lluna 155 Els eclipsis 160 Els planetes 164 Mercuri 167 Venus 170 Mart 176 Júpiter 180 Saturn 184 Urà 186 Neptú 188 Plutó i més enllà 190 Els cometes 192 Les fugisseres i les pluges
d’estrelles
197 ENGINYS DE L’HOME QUE CREUEN EL CEL
198 L’Estació Espacial Internacional 200 Els satèl·lits artificials
203 ELS PRIMERS PASSOS
204 Iniciant-se en l’observació 206 Agrupacions d’aficionats a
l’astronomia
Guia observació del cel x nois i noies.indd 6 04/02/19 18:00
Dedicat a les meves estrelles.
La Pilar, la Laura i la Sílvia.
I a ma mare.
Guia observació del cel x nois i noies.indd 7 04/02/19 18:00
9
IntroduccióHas sortit a la terrassa i t’ha sorprès una nit estrellada, com feia temps no veies.
Totes aquelles llumetes fent pampallugues, penjades allà dalt. Tantes que decidei-xes estirar-te per tal de contemplar-les i evitar el mal de coll. Mentre els teus ulls salten d’una estrella a l’altra, et preguntes com de lluny són. Si tenen planetes. I si algun d’ells és especial, tan especial com el nostre.
Intentes identificar figures, constel·lacions que algú et va explicar. Tires línies que uneixen estrelles, per dibuixar les mateixes formes que varen crear els teus avant-passats. Històries eternes, de batalles, de déus i animals fascinants.
Amb les pupil·les ben habituades a la foscor, ara distingeixes una banda blanqui-nosa i subtil que creua el cel per sobre del teu cap. Com no t’hi havies fixat mai? La Via Làctia, ni més ni menys que la teva galàxia. Proves de respirar tanta llum com puguis. No la vols deixar escapar, saps que ha viatjat durant molt de temps per arribar als teus ulls.
Tot d’una, una fugissera il·lumina el cel. Ha estat efímera, però no has pogut repri-mir una exclamació d’admiració i sorpresa. Et sembla veure encara el seu traç de llum gravat sobre la foscor de la nit. Recordes que has de demanar un desig.
Resseguint el cel, et crida l’atenció una estrella molt potent. Brilla diferent..., sembla que no centelleja com les altres. Deu ser un planeta? Té color? Ataronjat, sí! Potser és Mart? El mires i t’imagines aquell món. Et venen al cap imatges que has vist per Internet dels paisatges marcians. I dels heroics robots que l’exploren.
Notes que ha passat el temps perquè el cel ha girat, s’ha mogut. Les estrelles s’han desplaçat un xic de la posició que ocupaven quan has començat a observar. Ah! I una claror a l’horitzó est delata que la Lluna és a punt de sortir. I ho fa increïblement ràpid, per sobre d’aquella muntanya, en qüestió de segons! La seva llum et transmet serenor.
Un calfred et recorre l’esquena. No saps si a causa de la brisa de la nit, o per l’emo-ció de saber-te part d’alguna cosa. Una cosa gran i plena de meravelles. Una cosa que és un bocí de la teva història. Et sembla que l’univers et parla a través del fir-mament.
Es fa tard i has de plegar. Decideixes que buscaràs un llibre que et guiï i t’ajudi a interpretar millor allò que veus i a gaudir-ne. Sí, en uns dies hi tornaràs. I potser acabaràs portant aquells vells i oblidats prismàtics.
Guia observació del cel x nois i noies.indd 9 04/02/19 18:00
Crèdit: Joan A. Català
Guia observació del cel x nois i noies.indd 10 04/02/19 18:00
El teatre del cel
Guia observació del cel x nois i noies.indd 11 04/02/19 18:00
E l cel és com una gegantina pantalla de cinema, on passen coses. Només cal estar
atent i saber què i com mirar per gaudir-ne: descobrir figures d’animals mitològics, princeses i herois; seguir el camí dels planetes a través del firmament; observar pluges d’estrelles; o fins i tot veure el pas de l’Estació Espacial Internacional!
Mirant el firmament
EL SOLÉs la nostra estrella, com qualsevol al-tra de les que veus brillar en una nit clara dalt del firmament. L’astre rei mar-ca el ritme de la nostra activitat. És la base del nostre calendari i rellotge.
LA LLUNAL’únic satèl · lit natural de la Terra, la Lluna, transita pel cel canviant les se-ves fases en cicles d’aproximadament 29 dies.
LES ESTRELLESSols distants, que omplen el cosmos i ens envien la seva llum des d’enormes distàncies. Creiem que la majoria d’es-trelles tenen, com la nostra, planetes al seu voltant.
ELS PLANETES5 són els planetes visibles a ull nu sen-se ajut de cap instrument: Mercuri, Ve-nus, Mart, Júpiter i Saturn. El seu movi-ment, i també el canvi de perspectiva de visió des de la Terra degut al nostre propi desplaçament, els fan lliscar pel cel sobre el fons d’estrelles.
Quins objectes circulen pel cel?
12 Il·lustracions: Roc Olivé
Guia observació del cel x nois i noies.indd 12 04/02/19 18:00
ELS COMETESDe tant en tant, ens visita algun d’aquests objectes tan fascinants que atemorien a les cultures antigues. De tota mena de dimensions i formes, els cometes desenvolupen magnífiques cues quan s’apropen al Sol.
LES FUGISSERESLes anomenades estrelles fugaces que veiem sobtadament no són més que sor-ra còsmica: petits fragments que vaguen per l’espai i es desintegren, enmig d’un traç de llum, quan entren a la nostra atmosfera.
ELS SATÈL·LITS ARTIFICIALSEl nostre cel és ple, també, de tecnolo-gia humana. Milers d’enginys que orbi-ten la Terra a diferents alçades com si es tractés d’un enorme eixam d’abelles. De vegades, en veuràs creuar algun per sobre teu.
L’ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL
La base permanent que la humanitat ha construït a l’espai, a uns quants cen-tenars de quilòmetres de distància de la Terra. Està constantment habitada per grups d’astronautes. Observar-la passar majestuosament pel cel és tot un espectacle.
13
Guia observació del cel x nois i noies.indd 13 04/02/19 18:00
L a llum és el gran missatger de la natura. A la nostra vida quotidiana, la llum, na-
tural o artificial, que rebota en les coses que tenim al voltant és la que ens porta la imatge dels objectes que veiem.
El nom científic de la llum és radiació electromagnètica. De vegades es represen-ta en forma d’ones: de fet, la radiació electromagnètica es comporta com si fos realment una ona que es transmet pel buit o a través d’alguns materials —com el vidre. Però també es comporta com si estigués formada per partícules, que ano-menem fotons, i que, per exemple, són capaces d’impulsar un objecte a l’espai quan xoquen contra ell.
Però allò que anomenem llum és molt més que el que arriba als nostres ulls. Exis-teixen molts tipus de llum, la majoria dels quals no podem percebre sense instru-ments adequats. Així, per exemple, les ones que transmeten els senyals de ràdio o televisió són llum. Com són també llum les microones que escalfen els aliments a la cuina. O els famosos rajos X que permeten fer radiografies mèdiques. Tipus de llum que es diferencien entre ells per l’energia que transporten.
Els rajos gamma provinents de l’espai, per exemple, són tan energètics que mal-meten els teixits vius i farien impossible la vida a la Terra si no fos perquè l’atmos-fera els filtra. Els ultraviolats, amb força energia (tot i que menys que els gamma), són els responsables que ens posem morenos en prendre el sol, i poden produir cremades importants a la pell si no ens protegim convenientment. Molt menys
La llum
Energia
Longitud d’ona
Raigs gamma
Raigs X
Raigs ultraviolats
Raigs infrarojos Microones Ràdio i TV
Llum visible
Il·lustració: Roc Olivé
La “llum visible”, el que poden
percebre els teus ulls, és només una part minúscula del rang
de tipus de llum existents.
LA RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA
14
Guia observació del cel x nois i noies.indd 14 04/02/19 18:00
15
energètics, els infrarojos són emesos per qualsevol objecte calent. I les ones de ràdio travessen el nostre voltant en totes direccions sense cap efecte aparent sobre els nostres cossos.
La llum provinent de l’universPràcticament tots els objectes que habiten el cosmos generen radiació electro-magnètica, d’un tipus o un altre. El nostre Sol, com qualsevol altra estrella, ens envia majoritàriament llum visible, però també rajos infrarojos i ultraviolats. Les estrelles de neutrons, que són les restes de la mort explosiva d’estrelles gegants, fabriquen llum en forma d’ones de ràdio. I la pols que circula entre les estrelles i s’escalfa emet infrarojos.
L’home ha anat desenvolupant instruments cada cop més avançats que permeten veure tots aquests tipus de llum, i estudiar, així, els objectes que l’emeten. Però la nostra atmosfera, el formidable escut protector que ens rodeja, es converteix en un obstacle per rebre determinats tipus de llum, ja que els bloqueja. Per aquest motiu, alguns instruments s’han de situar en òrbita, fora de l’atmosfera.
Els telescopis Un telescopi no és més que un instrument que permet recollir llum i enviar-la cap a un aparell que l’analitza.
Els telescopis normals, aquells que estem acostumats a veure, capten llum visible, i l’aparell d’anàlisi és normalment un ull humà, o una càmera.
Existeixen telescopis que no estan fabricats per rebre llum visible. Estan especia-litzats en capturar llum infraroja, ultraviolada, rajos X, o fins i tot perillosos rajos gamma. Són instruments que posem en òrbita, fora de l’atmosfera, i que envien la llum que recullen en aparells especials de mesura.
Els radiotelescopis són instruments preparats per captar llum en forma de micro-ones, o d’ones de ràdio.
Crèdit: NRAO/AUI/NSF
Conjunt de radioantenes a
Nou Mèxic (EUA).
Guia observació del cel x nois i noies.indd 15 04/02/19 18:00
16
El viatger més ràpidLa radiació electromagnètica (la llum) es desplaça pel buit de l’espai a una veloci-tat enorme. Tan gran que la física no concep objectes o partícules que puguin anar més ràpid. Vols saber a quina velocitat es mou un raig de llum? Al buit, recorre prop de 300.000 quilòmetres cada segon! En poc més d’un segon, la llum creua la distància que ens separa de la Lluna. O, en aquest mateix segon, la llum pot donar més de 7 voltes senceres a la Terra!
A la nostra vida quotidiana, aquí a la Terra, podem considerar que la llum es mou quasi a velocitat infinita i que ens mostra les coses tal com passen en el mateix instant en què realment passen: ara mateix, mentre llegeixes aquest llibre, la llum triga menys d’una milmilionèsima de segon en arribar-te als ulls i portar-te la imat-ge de les lletres de la pàgina. Però quan es consideren les gegantines distàncies existents a l’univers, el peatge que ha de pagar el viatger més ràpid de la natura no és gens menyspreable. Per exemple, la llum necessita uns 8 minuts i 20 segons en arribar-te des del Sol, o més de 4 anys en venir des de la següent estrella més propera que coneixem.
L’any llumQuan parlem de l’univers, les unitats de distància que utilitzem habitualment aquí a la Terra ens queden petites. L’estrella Proxima Centauri es troba a uns 40 bilions de quilòmetres, una xifra poc manejable i incòmode. I això que es tracta de l’estre-lla més propera, després del Sol!
En astronomia és habitual treballar amb una unitat de distància anomenada any llum, que no és més que la distància que recorre la llum en un any (uns 9,5 bilions de quilòmetres). Així, per exemple, diem que Proxima Centauri es troba a 4,2 anys llum de la Terra.
Retrats del passatQuè volem dir amb això? Quan aixeques la vista al cel nocturn, en una nit estrella-da, estàs rebent llum que varen emetre les estrelles fa molt de temps. Llum que ha estat viatjant per l’espai al llarg d’anys fins arribar a la Terra. És per aquest motiu que en astronomia es parla d’imatges del passat. Els nostres instruments (ulls o telescopis) veuen com eren els objectes en el moment en què varen emetre la llum que ara ens arriba.
Imatges del passat
Guia observació del cel x nois i noies.indd 16 04/02/19 18:00
17
Quan fa?LES ESTRELLES, A ULL NUSense ajuda d’instruments, pots veure estrelles que es troben a desenes, centenars, o fins i tot milers d’anys llum de distància! Veus Vega, una de les principals estrelles del cel nocturn, tal com era fa 25 anys. O Deneb, una altra estrella brillant de l’estiu, com era fa més de 1.600 anys!
LA VIA LÀCTIAEn una nit realment fosca i sense Lluna dels mesos de juliol, agost o setembre pots localitzar dalt del cel una llarga taca de llum pàl·lida i difusa. És la silueta del disc de la nostra galàxia, com s’explicarà més endavant. Quan la vegis, pensa que la llum que t’arriba de les parts més denses d’aquest “núvol” es va emetre fa uns 25.000 anys!
AMB PRISMÀTICSUns modestos prismàtics et permeten veure objectes que fa molt més temps que varen deixar anar la seva llum. Per exemple, és relativament senzill, com veuràs en aquesta guia, observar la galàxia d’Andròmeda, una enorme ciutat espacial prope-ra a la nostra galàxia. La veuràs tal com era fa uns 2,5 milions d’anys, quan els homínids, precursors de l’home modern, començaven a emprar els primers estris.
AMB TELESCOPISAmb instruments més potents es poden observar objectes que fa moltíssim temps que varen fabricar la seva llum. O, en altres paraules, objectes que varen existir fa molt de temps i que potser ja no hi són. Estrelles i galàxies que es troben a cente-nars o milers de milions d’anys llum. Que varen emetre la llum que ara ens arriba quan el nostre Sistema Solar ni tan sols s’havia format encara.
Guia observació del cel x nois i noies.indd 17 04/02/19 18:00
18
L’enemic: la contaminació lumínicaEls cels dels nostres avantpassats eren foscos i transparents. Malauradament, el desenvolupament de la civilització ha comportat la pràctica desaparició dels firma-ments estrellats a les ciutats i àrees properes.
El gaudiment del cel és un dret que tenim tots. És trist pensar que molta gent no ha vist mai dalt del cel l’espectacle de la Via Làctia per culpa de la contaminació lumínica.
A poc a poc, i amb molts esforços d’educació i conscienciació mediambiental, molts nuclis urbans van adoptant pràctiques responsables en aquest sentit. Els vells enllumenats són reemplaçats per faroles que dirigeixen la seva llum exclusivament cap a terra, que és on es necessita.
Però encara queda molt camí per recórrer en la recuperació dels nostres cels!
Observant des de la ciutatA pesar del problema de la contaminació lumínica, és perfectament possible ob-servar el cel des de les ciutats. Alguns objectes són tan brillants que asseguren la seva visibilitat fins i tot en les pitjors condicions. L’observació de la Lluna, a simple vista, o millor encara, amb prismàtics o un petit telescopi, és molt impactant es faci des d’on es faci. Igualment, els planetes són a l’abast. Especialment els brillantíssims Venus i Júpiter. També Saturn, i, en els anys idonis, Mart.
Per tal de millorar les oportunitats de veure un cel estrellat des de la ciutat, és re-comanable observar des d’un lloc elevat sobre la llum dels carrers, com per exem-ple una terrassa o balcó, i en qualsevol cas evitar la llum directa contra els ulls.
Adaptant-se a la foscorEls nostres ulls triguen uns minuts en adaptar-se a la foscor, en què es dilata la pupil·la al màxim. Quan s’està sota un cel estrellat, cal evitar encendre llums que no siguin vermelles i de baixa intensitat. Els fars d’un cotxe, la pantalla del mòbil, o una llanterna són exemples de fonts de llum que perjudiquen l’adaptació a la foscor.
Els millors llocs per observarAfortunadament, no cal que facis gaires quilòmetres per accedir a cels suficient-ment bons per poder realitzar una bona sessió d’observació. Només cal sortir i
Des d’on i com observar
Guia observació del cel x nois i noies.indd 18 04/02/19 18:00
19
apartar-se dels nuclis urbans. Això és especialment cert a les comarques més rurals del nostre país.
Si el que busques són cels de primera qualitat, a Catalunya hi ha força indrets privilegiats en aquest sentit. Per exemple, la zona del Montsec, que disposa del segell de qualitat i reconeixement internacional Starlight, els parcs naturals dels Ports i del Cadí-Moixeró, o el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Mau-rici són alguns dels més destacats.
La Generalitat de Catalunya va iniciar, ara fa uns anys, un estudi acurat de la qua-litat dels nostres cels, projecte que a poc a poc va omplint de dades el mapa del país. Pots consultar aquest mapa en l’enllaç següent: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/atmosfera/contaminacio_luminica/avaluacio_de_la_qualitat_del_cel_de_nit/Mapa-de-la-qualitat-del-cel-qualitat.pdf
Crèdit: NASA
En aquesta fotografia de la
NASA es pot veure la península Ibèrica
de nit inundada amb llum.
Guia observació del cel x nois i noies.indd 19 04/02/19 18:00
Crèdit: Joan A. Català
Guia observació del cel x nois i noies.indd 20 04/02/19 18:00