Biblioteca: EL CARMEL-JUAN MARSÉ

Emet o la revolta

Sebastià Jovani Data: 14/4/2015 Hora: 19 h Conductor: Mario Catelli

No sé si cal recordar que Baruch Spinoza, filòsof holandès del segle

XVII, va escriure Ètica demostrada segons l’ordre geomètric. Això ja

ens explica la majúscula del substantiu del títol de la novel·la, que em

va cridar l’atenció des del primer moment. També ens explica la

quantitat de termes geomètrics (i topogràfics) que l’autor empra per

descriure l’orografia mental dels personatges. També podem evocar,

sense entrar en detalls que no pertoquen, les teories d’Spinoza.

Grosso modo, el Cosmos constitueix una unitat en la qual l’home s’hi

troba encabit. Es regeix per unes lleis generals que fan difícil poder

judicar certes accions des de paràmetres morals. La naturalesa, les

plantes, els animals, els éssers humans formen part d’un tot superior,

d’un organisme viu amb un codi propi dins del qual tot i tots hi estem

relacionats. Com hom pot imaginar, reflexionar sobre el lliure albir, la

justícia o la maldat a partir d’aquests supòsits resulta apassionant,

però també compromès. A més, no oblidem que Jovani ho ha fet

enmig d’una novel·la que pretén formar part del gènere negre i que,

per tant, ha de mantenir-se fidel a unes mínimes convencions.

L’AUTOR:

Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) és novel·lista, poeta i assagista. La

seva obra està publicada en castellà i català. Amb Javier Calvo, forma

part de la nova generació d'escriptors, l'obra dels quals es centra

molt en la realitat urbana i juga amb el genere de la novel·la negra.

Es va doctorar en Filosofia amb especialitat en Estética (Universitat

de Barcelona). Com a poeta, ha participat en diversos festivals

d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Polònia. Ha impartit tallers i ha

participat en diversos congressos tant a Espanya com a

Llatinoamerica. Ha estat autor invitat a les cites literàries de les Fires

de Madrid (2012), Bogotà i Medellín(2013), així com a la setmana de

la BCNegra (2010,2014). Ha col·laborat i col·labora en diversos

mitjans i publicacions com Quimera, Sigueleyendo, Nativa, Revista de

Letras o L'Independent de Gràcia. També ha guanyat el premi

Brigada 21 en 2009 per la seva novel·la Emulsió de Ferro, en la

categoria de Millor Novel·la en català.

L’OBRA:

Barcelona, any 2017. Guerau i Kosmas són dos perpetus estudiants

de filosofia que ocupen un desgavellat casalot a Vallcarca i

inverteixen els dies en l'estudi infructuós dels clàssics i la

contemplació extàtica provocada pel consum de substàncies de tot

tipus. Sense adonar-se'n, s'han anat quedant sols en un dels darrers

barris d'una ciutat transfigurada per obra dels nus plans urbanístics.

Formen un gueto microscòpic que sembla no tenir res a veure amb la

Gràcia de la fusió, els erasmus i els polítics curts de gambals i que

aviat veurà convertit el Parc Güell en la nova seu d'una multinacional

de gelats. En el seu periple lisèrgic per accedir al coneixement del que

hi ha més enllà d'aquesta existència sèptica i avorrida, Guerau i

Kosmas obren la porta a un inesperat terror que aviat escapa del seu

control...

LA SEVA DARRERA NOVEL·LA: L’ETICA

L’etica de Sebastiá Jovani, por Ana María Villalonga.

L’any 2011, Jovani publicà Emet o la Revolta, que definí com una

novel·la negra esotèrica i d’anticipació. No és esotèrica ni

d’anticipació aquesta Ètica que avui ressenyem, però sí que es tracta

d’un polièdric exercici literari que, rere l’embolcall del gènere,

presenta tants angles i arestes com la vida, com la naturalesa

humana.

La ficció de Jovani no és gens mimètica, gens convencional. Tenim

una ciutat esborronada i indefinible que serveix de tauler d’escacs a

tres personatges, tres veus en primera persona torturades,

evanescents: dos justiciers que, des de posicions inconciliables,

persegueixen un mateix objectiu; i un criminal estrany, camaleònic,

ben amagat. Aquestes són les regles del joc que ens imposa l’autor

per construir un univers dens i angoixant que, indefectiblement, ens

aboca a una profunda reflexió. Des d’un plantejament de forta tensió

psicològica, L’Ètica convida el lector –imprescindiblement actiu˗ a

penetrar en la ment humana. I el resultat esdevé esfereïdor.

He de confessar que, a l’inici de la lectura, em va encuriosir la clara

voluntat estètica i esteticista de la novel·la; la seva evident indagació

metaliterària; el propòsit de furgar en les possibilitats i els límits del

llenguatge, l’estil i la retòrica; i, per damunt de tot, els ressons de la

filosofia organicista que amarava el conjunt. Em preguntava a què

responia fins que vaig descobrir que Sebastià Jovani és llicenciat en

Filosofia i especialitzat en Estètica, fins que me’n vaig adonar que un

dels personatges, com el mateix Jovani em va confirmar més tard,

duia un cognom prou connotat: Espinosa. Fins que vaig comprendre

que l’autor, lluny de conformar-se amb escriure una novel·la de

crims, allò que ha pretès és mostrar les hipotètiques tripes del gènere

˗primer˗ i del fet literari ˗després. Tot per justificar qui som i descobrir

si la llengua ˗i suposo que de retruc la literatura˗ pot configurar el

nostre univers (i no a l’inrevés).