guÍa prÀctica · presentaciÓ Àrea d’inspecció i control departament de control d’aigües...

TASQUES HIDROLÒGIQUESA DESENVOLUPAR SOBRE ELTERRITORI PELS OBSERVADORSO CONTROLADORS DE CAMP,EN EL DOMINI DE LES AIGÜESSUBTERRÀNIES

Abril de 2001

GUÍA PRÀCTICA

Departament de Control d'AigüesÀREA D'INSPECCIÓ I CONTROL

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

PRESENTACIÓ 5INTRODUCCIÓ 7DEFINICIONS SIMPLIFICADES 7

Aqüífer 7Manantials, fonts, surgències 8Fondària d’una perforació 9Reixeta 9Rebliments, aterraments, tapaments, etc. 11Implosió 11Funcionament hidrològic d’un aqüífer 11Nivell d’aigua en tant que termòmetre del funcionament hidrològic de l’aqüífer 11Nivell d’aigua en un pou o piezòmetre 12Utilitat de totes aquestes mesures 12Piezòmetre (per extensió, pou o punt de control piezomètric) 15Sonda per mesurar el nivell de l’aigua 16Referència de la mesura 17Components d’una mesura piezomètrica 17Freqüència de les mesures piezomètriques 17Precisió o exactitud de les mesures 18Quadern de nivells 18Limnígraf enregistrador en continu 18Limnigrama 20Condicions de surgència 20Escala limnimètrica 22

MESURES HIDROLÒGIQUES 23Nivells piezomètrics mensuals 23Canvi dels fulls en els aparells enregistradors 23Aspecte exterior del punt de control 24Aspecte interior del punt de control 25

OBSERVACIÓ DEL CABAL O NIVELL DE LES FONTS O MANANTIALSIMPORTANTS, LLACS, ESTANYS, CANALS O CONDUCCIONS D’AIGUAA CEL OBERT 27OBSERVACIÓ DE LES OBRES HIDRÀULIQUES QUE ES CONSTRUEIXENEN EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC 29ESFONDRAMENTS 31OBSERVACIÓ DE L’ASPECTE DELS RIUS 33MATERIAL NECESSARI 35

Sonda per a la mesura dels nivells 35Clau especial i única 35Quadern de nivells 35Llibreta o diari de camp 35Eines senzilles 37Telèfon mòbil i/o emissora de ràdio al vehicle 37Etiquetes identificatives vermelles 37Prismàtics 37Llanterna amb bombeta halògena 37Joc de piles alcalines 37Càmera fotogràfica 37

PRECAUCIONS ESPECIALS A GUARDAR AMB EL MATERIAL DE MESURA 39

ÍNDEX

Àrea d’Inspecció i Control Departament de Control d’Aigües

PRESENTACIÓ


Als Estatuts de constitució de l'Agència Catalana de l'Aigua en l'apartat referent a lesfuncions de les àrees i divisions que la conformen, s'especifica pel que fa a l'Àrea d'Inspecciói Control: "Durà a terme la inspecció i el control dels aprofitaments hidràulics, dels abocaments,dels aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües, de la resta del domini públic hidràulicen general, i de les platges i del litoral".

És a dir, se li encomana el coneixement de l'estat del medi aquàtic i de totes aquellesactivitats que el puguin influenciar, tant en l'aspecte qualitatiu com quantitatiu. Aquesta ésuna tasca altament compromesa, ja que en depèn en gran mesura la protecció del medi,aspecte fonamental de la gestió pública de l'aigua.

La direcció de l'Àrea assumeix el compromís, però al mateix temps entén que no hi hatasca sense professionals que la duguin a terme i en aquest sentit expressa la voluntat depromoure la seva formació, facilitant-la, actualitzant-la i documentant-la.

La present publicació representa un exemple de documentació de suport a la formacióbàsica en aigües subterrànies, especialment adreçada als inspectors, als tècnics de l'Àreai en general a tots els interessats a conèixer els conceptes i operacions bàsiques que s'hiexposen.

No obstant, no és un exemple aïllat, n'hi ha d'altres en preparació que s'aniran confeccionantamb l'objectiu de cobrir necessitats formatives en les diferents vessants que interessinrelacionades amb la funcionalitat de l'Àrea d'Inspecció i Control, la qual cosa ha de revertiren el bon servei de l'Agència Catalana de l'Aigua a tots els ciutadans del nostre país.

7

Es descriuen a continuació les tasques més importants que hom pensa s'han de desenvoluparal camp, pels observadors, inspectors o controladors hidrològics, fruit de la nostra experiència.

Les idees expressades a continuació pertanyen al món de les aigües subterràniesprincipalment, malgrat que, en alguns casos, la línia de separació entre aigües superficialsi subterrànies és una línia molt fina, o amb poca definició. Això vol dir que bastants de lesidees aquí expressades seran també aplicables a les tasques relatives a les aigüessuperficials, encara que, lògicament, amb algunes adaptacions o modificacions.


INTRODUCCIÓ

DEFINICIONS SIMPLIFICADES

Hom creu que pot ser útil, al començament, donar o comentar una sèrie de conceptesbàsics o primordials, per tal de saber on ens movem, sobretot pel que fa a la gent no massainiciada en aquests afers.

Aqüífer

Roca (o conjunt de roques) que tenen porus o esquerdes, per on pot circular l'aiguasubterrània, amb una velocitat molt petita (algun metre per dia), la qual cosa li dóna, a mésla qualitat o condició de magatzem o embassament subterrani.

8


Manantials, fonts, surgències

Aparició o sortida a l'exterior de les aigües subterrànies d'un Aqüífer, per efectes de pressióo de càrrega hidràulica, efectes topogràfics, fortes pluges, etc. Poden ser temporals opermanents, i el seu cabal molt variable amb el règim d'entrades i sortides a l'aqüífer (enrealitat, amb els factors anteriors).

9

Fondària d'una perforació

Distància vertical entre la superfície del sòl i el lloc més profund de la mateixa. Cal esmentarque es pot referir bé a la fondària inicial o bé a l'actual, és a dir, la que es mesura un diadeterminat (i que poden no coincidir, degut a causes diverses).

Reixeta

Part ranurada de l'entubació d'un pou, obert o entubat, generalment amb medis mecànics,per on passa o circula l'aigua al seu través, des de l'exterior cap a l'interior del pou.Òbviament, té un extrem superior i un extrem inferior, essent la distància vertical entreambdós, la longitud total de la reixeta.

Pot haver-hi més d'un tram ranurat en una mateixa perforació o bé pot estar ranurada entota la seva extensió, de dalt a baix.

Pot reblir-se o tapar-se totalment o parcialment per problemes hidroquímics, biològics, unabarreja de tots dos, etc. Si el rebliment o tapament és total, les mesures de la fondària del'aigua poden perdre la seva fiabilitat, al no tenir comunicació amb la part exterior delpiezòmetre, així com també les mostres que es puguin treure.


10


11

Rebliments, aterraments, tapaments, etc.

Conjunt força heterogeni de processos, deguts a diferents causes, que poden afectar moltal correcte funcionament hidràulic d'una captació, pou o sondeig. Els més usuals podenser ompliments de sorra, sifonaments de llims o argiles, precipitacions de carbonats decalç, creixements bacterians o vegetals, etc. La velocitat de creixement pot ser molt variable,malgrat que generalment es lenta (setmanes, mesos). En igualtat de condicions hidrològiques,el pou afectat disminueix progressivament el seu rendiment o cabal.

Implosió

Acció de rompre´s de fora a dins, al cedir la paret o canonada d'una perforació, per efected'una gran diferència entre les pressions exterior i interior. Acostuma a ser sobtada, i potoriginar la pèrdua total i definitiva de la perforació, i de la bomba extractora, si n'hi ha.

Funcionament hidrològic d'un aqüífer

Combinació algebraica de les entrades i sortides a l'aqüífer, en el temps i en l'espai, la qualcosa dóna la variació del nivell de l'aigua de l'aqüífer, al ser el volum físic de l'aqüífersensiblement constant.

Com a exemple d'entrades, es poden esmentar:La infiltració de les pluges directes caigudes sobre l'aqüíferLa infiltració de les riuades (diferent al cas anterior)La infiltració dels regadiusLes pèrdues o fugues de les conduccions d'aigua (abastaments, sanejaments,clavegueres, etc.)La intrusió salina, si n'hi ha

Com exemple de sortides, es poden citar:L'evapotranspiracióEls bombaments antròpics (indústries, abastaments urbans, regadius)Les aportacions subterrànies a rius, fonts i manantialsLes sortides subterrànies al mar, si n'hi ha

Nivell d'aigua en tant que termòmetre del funcionament hidrològic de l'aqüífer

Com a conseqüència d'aquest balanç hidràulic (en realitat, és un constant o permanentdesequilibri hidràulic), el nivell de l'aigua en els aqüífers fluctua de manera permanent,pujant o baixant, poc a poc o de forma sobtada, en funció de les característiques de cadaemplaçament en particular.

Equació del balanç hídric:

ENTRADES = SORTIDES +/- VARIACIÓ DEL VOLUM EMMAGATZEMAT

VARIACIÓ DEL VOLUM = Longitud * Amplada* Dh*m


12

Al ser la longitud, l'Amplada i la porositat (m) constant, la variació del volum es transformao manifesta en la variació del nivell piezométric.

Nivell d'aigua en un pou o piezòmetre

D'aquesta manera, el nivell o la fondària fins a arribar a l'aigua en un pou (o piezòmetre)oscil·la o varia sempre, poc o molt. Si no ho fa, cal pensar en un aljub o cisterna aïllada,molt probablement sense connexió amb l'aigua subterrània de la rodalia exterior.

Utilitat de totes aquestes mesures

Per tant, el coneixement d'aquestes variacions del nivell d'aigua en el temps i en l'espai,dóna molta informació sobre el funcionament de l'aqüífer. En concret, serveix per conèixero determinar:

L'estat d'ompliment o buidatge de l'aqüífer, i la seva evolució en el temps, laresposta de l'aqüífer a les influències o estímuls externs que el puguin afectar com, perexemple, els cabals dels rius (en el cas dels aqüífers considerats com al·luvials, és a dir,que hi tinguin relació directa), les pluges fortes (en el cas d'aqüífers amb forta infiltraciódirecta, com poden ser els formats per calcàries), els bombaments importants (en general,l'explotació o extracció d'aigües subterrànies de l'aqüífer), i també la seva evolució cronològica,en relació als fenòmens de caire social i econòmic, que poden incidir-hi de manera important.

La seva incidència sobre construccions civils que poden ser afectades per la proximitat alnivell piezomètric (o en aquest cas, freàtic), com per exemple, ponts, aparcaments subterranis,túnels viaris (carreteres, ferrocarrils), blocs d'habitatges, etc.


NIVELL PIEZOMÈTRIC 1

NIVELL PIEZOMÈTRIC 2

h

Longitud

amplada

PIEZÒMETRE

13

Les possibles afeccions mútues o relacions entre captacions d'aigües subterrànies, o entreaquestes i la xarxa hidrogràfica, canals de conducció d'aigua, clavegueram, etc. Sovint,aquest aspecte és important en accions jurídiques o legals, a vegades de notòria importànciaeconòmica.

Possibles incidències en processos d'assecament de fonts i surgències alimentades peraqüífers situats aigua amunt, dels quals les fonts esmentades representarien els seussobreeixidors o desguassos naturals.

La possibilitat de dissenyar, construir i explotar els anomenats models matemàtics desimulació, que permetin preveure la resposta de l'aqüífer a les accions que es vulguinpressuposar en el futur.

Un millor coneixement de les relacions entre les aigües superficials (rius, llacs estanys,etc.) amb les subterrànies (aqüífers), sobre tot pel que fa a la seva qualitat, contaminaciófísica i química, origen i evolució d'aquesta, possibilitats de regeneració d'aqüífers contaminats,etc.

Proporcionar dades fiables als usuaris interessats i públic en general, quan així es demani.

Proporcionar dades per les publicacions estadístiques o memòries institucionals específiques,com per exemples, els ANUARIS DE DADES HIDROLÒGIQUES DE LA JUNTA D'AIGÜES.

Coneixement dels factors que permetin la millora de la gestió i explotació conjunta delsrecursos hídrics totals (superficials i subterranis), tenint en compte els usuaris, les possibilitatsde noves regulacions, les demandes actuals i futures, la problemàtica de les aigües residualsi la seva depuració i reutilització, ajuts a les comunitats d'usuaris d'aigües subterrànies, etc.És un aspecte fonamental per una correcta gestió de l'Administració Hidràulica.

Exemples de corbes evolutives del nivell de l'aigua en tres punts de control:


14


15

Piezòmetre (per extensió, pou o punt de control piezométric)

Un piezòmetre o tub piezométric (i per extensió, qualsevol punt de control) és una construccióvertical que permet la mesura fàcil del nivell de l'aigua (en realitat, el que es mesura és lafondària o distància vertical fins a trobar l'aigua).


Com que els sensors o capçals de les sondes utilitzades per aquestes tasques son de petitdiàmetre (menys d'una polzada, en general), els piezòmetres són sondetjos de reconeixementrevestits de tub o canonada de ferro (modernament, de plàstic tipus PVC), oberts en alguntram de la seva longitud (mitjançant una reixeta per on passa o circula l'aigua), amb undiàmetre interior de 60 a 100 mm, en general.

Això no exclou, però, que també es puguin utilitzar per aquestes tasques qualsevol pou(amb un diàmetre força més gran) que permeti la introducció fàcil de la sonda fins a l'aigua,sempre que no s'utilitzi (o s'utilitzi poc).

En el cas de piezòmetres per la presa de mostres d'aigua subterrània, cal que siguin unamica més amples, per poder-hi introduir els sistemes de bombament o estris mostrejadorsadients. Generalment, en aquest cas amb 100 o 120 mm n'hi ha prou.

16

Sonda per mesurar el nivell de l'aigua

Instrument emprat per mesurar la fondària vertical fins l'aigua. Acostumen a estar compostesd'un cable bifilar, tipus antena de televisió, de longitud variable (entre 50 i 500 m, segonsels casos), amb marques o senyals indelebles de metres i centímetres, un sensor -lluminóso acústic- connectat als dos terminals d'un petit circuit electrònic, alimentat per un joc depiles normals de 6 o 9 volts. Quan el capçal de la sonda (els dos terminals) toca l'aigua,el circuit electrònic es tanca i el sensor s'il·lumina (o sona). La fondària mesurada aleshoresindica el nivell o fondària fins a l'aigua, en metres i centímetres, en aquell moment.


Referència de la mesura

Òbviament, les mesures s'han de fer sempre des del mateix punt o referència. Usualment,és l'extrem superior del tub del piezòmetre. Si no és fes així, les mesures, tot i ser boneso correctes, no serien fàcilment interpretables de manera adient.

Components d'una mesura piezométrica

Una correcta mesura piezométrica es composa de: La pròpia lectura del nivell o fondàriade l'aigua, el lloc (és a dir, el piezòmetre, punt de control, pou, etc., on s'hagi fet aquesta),i el dia que s'ha fet.

Pel que fa a l'hora de la mesura, tret de casos excepcionals o singulars (asaigs de bombament,per exemple, de traçadors artificials, aforaments directes, etc.), no acostuma a ser necessàriatenir-la present, per les raons exposades en el paràgraf següent.

Freqüència de les mesures piezométriques

Si bé ja s'ha dit que el nivell piezométric varia constantment, un control piezométric continuen el temps en tots els punts d'un aqüífer no té cap sentit pràctic ni tampoc hidrològic, deguta les següents raons: La variabilitat temporal d'aquest paràmetre és relativament lenta (tretd'excepcions, naturalment), l'existència d'un seguit de factors modificadors incontrolables,al ser d'iniciativa privada (els bombaments antròpics), l'existència de factors hidrològics poco gens coneguts que afecten als nivells de l'aigua, la difícil interpretació de les nombrosesdades que s'obtindrien fent mesures diàries a tots els punts de control (365 mesures/anyper punt per 350 punts, són més de 375.000 dades a l'any), els equips tècnics i humansnecessaris per fer-ho, etc., etc.

17


Per tot això, i en condicions normals, és suficient una mesura mensual, sobretot quan elsperíodes de control o històrics són suficientment llargs (superiors als 5 anys, per exemple).

Una altra cosa és la freqüència necessària en casos especials (en el cas de les riuades,per exemple) en les que es vulgui seguir amb precisió la resposta de l'aqüífer a l'incrementdel cabal d'un riu). En aquests casos, s'utilitzen aparells enregistradors (veure més endavant).

Precisió o exactitud de les mesures

Per les raons anteriors, i algunes altres no esmentades, és inútil o absurd buscar o mesurarel nivell amb una exactitud milímètrica. És molt més aconsellable fer una bona mesura finsels 5 cm, o fins i tot, fins el decímetre, 10 cm, sense equivocar-se en la lectura i la sevatranscripció al quadern de nivells, que no buscar els milímetres.

Quadern de nivells

És tracta d'un quadern, amb fulls autocopiatius, on s'anota cada una de les mesures fetesper l'observador, juntament amb el dia que es fan aquestes, i qualsevulla observació alrespecte.

Com a exemple, una sèrie de mesures serien:

Dia Punt Observacions

25/11/87 Cal Malet26/11/87 Cal Xic Comèdia Oli o fang a la sonda ?30/11/87 Tordera-2 Dificultats per obrir l'arqueta

A la plana posterior, s'adjunta una reproducció ampliada d'un full del quadern de nivells.

Dels dos fulls esmentats, un es tramet a la Unitat d'Aigües Subterrànies de l'ACA, mentreque l'altre queda en poder de l'observador durant un cert temps, per eventuals i posteriorsaclariments.

Limnígraf enregistrador en continu

Això no obstant, hi ha ocasions o situacions hidrològiques en les que sí es precisa un controlcontinu o amb una freqüència més gran. En aquests casos, s'utilitzen els aparellsenregistradors, ja siguin mecànics (antics) o electrònics (més moderns), que, mitjançantsistemes diferents, capten i conserven els valors de la fondària de l'aigua en continu (sempre)o bé cada pocs minuts (generalment, aquesta freqüència es pot variar, a gust de l'usuari).

18


19


Limnigrama

Enregistrament gràfic de l'oscil·lació del nivell de l'aigua durant un determinat temps (unasetmana, un mes, alguns mesos). En els limnígrafs mecànics s'obté directament, mentreque en els electrònics, cal reconstruir-lo mitjançant tècniques d'ordinador.

A la plana següent es presenta una reproducció d'un limnigrama amb alguna anotacióinteressant, feta pels observadors o els tècnics de la Unitat d'Aigües Subterrànies.

Condicions de surgència

A vegades, i en determinats aqüífers, el nivell de l'aigua augmenta o puja per sobre de laboca del piezòmetre (en realitat, per sobre del terreny) degut a fortes pluges, una recàrregasuficientment forta per riuades, absència de bombaments, o per altres motius, etc., etc.Aleshores, es dóna el fenomen de la surgència: L'aigua subterrània surt o brolla per la partsuperior del piezòmetre, de manera natural i sense sistemes antròpics o mecànics quel'elevin o aixequin.

En ocasions, cal mesurar l'alçada que tindria l'aigua per sobre la boca del piezòmetre,suposant una perllongació del tub del piezòmetre suficienment llarga -en realitat, és unnivell o fondària fins a l'aigua negativa-, amb un manòmetre, ja que representa la pressió,en metres de columna d'aigua o quilos/cm2, existent per sobre la boca del piezòmetre.

En el cas dels manantials, aquesta condició de surgència (en realitat, increment o augmentdel nivell de l'aigua), és transforma en increments notables de cabal, al pujar la càrregahidràulica per sobre el nivell topogràfic del manantial, deu o font.

Cal insistir que, a vegades, aquestes situacions hidrològiques donen lloc a llacs o estanys,permanents o temporals, però la inversa no és certa (no tots els llacs o estanys responena situacions de surgència anàlogues).

20


21


Escala limnimétrica

Regleta metàl·lica adossada a la rodalia d'un riu que permet una mida acurada de l'alçadavertical d'aigua per sobre del zero (o d'un punt de referència prefixat). Si és coneix la relacióentre les alçades i els diferents cabals circulants per aquestes diferents alçades (és a dir,la corba alçades vs cabals), la lectura d'una alçada es pot transformar en una lectura delcabal.

22


Evidentment, les mesures de control hidrològic són de les més importants. D'entre elles,les relatives al control dels nivells piezomètrics en piezòmetres, pous o punts de control,és a dir les relatives a les aigües subterrànies, són les tractades en aquest document.

Nivells piezomètrics mensuals

Ens referim a les mesures que es fan un cop cada mes en els diferents punts de control opiezòmetres.

Per tal de fer la mesura del nivell de manera adient, cal, si es tracta d'un piezòmetrenormalitzat:

Obrir la tapa superior de l'arqueta de protecció exterior amb la clau especialObrir la tapa interior circular del tub piezomètric amb la mateixa clau especialFer la mesura de la fondària a la que es troba el nivell de l'aigua, repetint-la un parellde cops, si cal, en cas de possible dubte sobre la fiabilitat de la lectura efectuada.Llegir acuradament aquesta fondària en la pròpia cinta, en metres i centímetresAnotar el dia, el punt de control i la mesura efectuada en el bloc o quadern demesures, procurant no fer "salts" de xifres (per exemple, 3,28 en lloc de 2,38):

Dia Piezòmetre Nivell Observacions09/08/99 Cal Malet 3,28 m Sonda bruta de fang

Es desaconsella totalment no deixar res a la memòria de l'observador, pensant queja ho anotarà 5 minuts més tard. En la nostra experiència, molts dels errors observatsvenen per això.Si hi ha alguna anomalia (no hi ha aigua ("sec"), si es nota alguna dificultat en laintroducció o retirada de la sonda, per exemple), s'anotarà en les observacions alquadern de nivells, així com qualsevol altre detall que es consideri important.Caldrà enrotllar la cinta de la sonda de manera adient (veure més endavant), i tancarla tapa rodona i la caixa del piezòmetre, també de manera adequada, apretant béel cargol a la clau, amb l'ajut de la mordassa (veure més endavant).

En tots aquests aspectes, cal ser molt prolix, minuciós o detallista, i actuar sempreamb criteri o sentit comú. Pot arribar a ser convenient, fins i tot, trucar al responsablede la Unitat d'Aigües Subterrànies de l'ACA, per informar-lo de la incidència o qüestió,o comentar el problema, encara que no sigui de manera immediata.

Canvi dels fulls en els aparells enregistradors

Quan es tracti d'efectuar el canvi dels fulls en els aparells enregistradors (limnígrafs), jasiguin setmanals o mensuals, cal fer les operacions següents:

Aparells mecànics o manuals (antics):Obrir la porta davantera vertical de l'arqueta de protecció del limnígraf, amb la clauespecial, ja esmentada

23


1.2.3.

4.5.

6.

1.

MESURES HIDROLÒGIQUES

Obrir la porta del limnígrafRetirar la ploma inscriptora cap a la seva posició de descans (cap a la dreta)Extreure el cilindre o tambor del limnígrafRetirar el full d'enregistrament o limnigramaObservar la corba marcada, i els possibles defectes de funcionament, anotant-losen el propi full o limnigramaTreure el full amb l'enregistrament gràficFer amb cura la mesura del nivell, mitjançant el forat adient en la part inferior o basedel limnígraf, fent atenció a l'existència de la boia i el contrapès del propi limnígraf,instal·lats al seu interior i penjats de sengles cables a la politja principal.Anotar clarament el dia, l'hora i el nivell mesurat en cada un dels dos fulls (el quees retira i el que es posa de nou, ja que serveixen de controls reals), així com elspossibles defectes o disfuncions.Instal·lar el full nou, marcant prèviament amb una petita creu allà on ha de començara inscriure o marcar (dia, hora i fondària fins el nivell).Donar corda al rellotge mecànic del cilindre, però mirant de no forçar-la totalmentReinstal·lar el cilindre o tambor al seu lloc, comprovant que el rellotge funcioniadequadament (sentir el clic-clac).Col·locar l'extrem de la ploma per tal que marqui o assenyali correctament el dia,hora i nivell mesurat (de fet en la petita creu marcada abans (punt 10)).Comprovar el bon funcionament del sistema inscriptor, fent una petita creu amb laploma inscriptora.Tancar el limnígrafTancar la tapa de l'arqueta o caixa de protecció, amb l'ajut de la mordassa, si cal.

Aparells electrònics automàtics (moderns)Obrir la porta davantera vertical de l'arqueta de protecció del limnígraf, amb la clauespecial, ja esmentadaObrir la porta del limnígrafFer la recollida de les dades amb l'ordinador portàtil, tarja magnètica o estri adient,fins a la seva finalització (pot ser molt diferent, segons cada model)Comprovar si la indicació o lectura instantània del nivell de l'aigua es corresponacceptablement amb la mesura manual, fent la correcció adient si s'escau.Tancar les portes obertes esmentades

3.3. Aspecte exterior del punt de control

Cal fer una observació ràpida de l'aspecte exterior del piezòmetre, per netejar-lo de possiblescreixements herbacis, pols, sorres, aigua, etc., veure si disposa de l'etiqueta identificativavermella (posar-ne una si no en té, òbviament), etc., etc.

Si a la rodalia s'estan fent obres de moviment de terres, excavacions, etc., de qualsevolmena, és molt important preguntar als treballadors l'origen o objecte de les mateixes, elnom i adreça de l'empresa que les fa, el seu encarregat, etc., deixant també el nom i adreçanostres a algun responsable de l'obra, per les possibles afeccions al piezòmetre. Amb aixòs'eviten possibles destruccions de punts de control.

En el cas anterior, cal seguir amb una freqüència més gran la seva evolució i eventualafecció al piezòmetre, si escau.

24


2.3.4.5.6.

7.8.

9.

10.

11.12.

13.

14.

15.16.

1.

2.3.

4.

5.

Aspecte interior del punt de control

A l'hora de retirar o extreure la sonda de mesura, s'ha d'observar si està neta, o impregnadade fang, creixements bacterials, animals (formigues, en especial), olis, arrels de plantes,etc., i guardar-la ben enrotllada (es donen més detalls en el capítol 8).

A vegades es donen casos de caigudes verticals més d'aigua des de posicions o nivellssuperiors cap el nivell real de l'aigua, situat a una fondària més gran, que cal anotar si esprodueixen (es noten pel so).

25


Pot ser també important observar el cabal o nivell de les fonts o manantials notables decada àrea o sector, ja que una variació significativa d'aquests (encara que sigui senseaforaments de precisió), pot informar sobre importants variacions en la recàrrega i/odescàrrega dels aqüífers de la zona. En aquest cas, cal consignar-ho en el diari de camp.

És també aconsellable, en aquests casos parlar amb algun pagès de la zona, comentantel cas i anotar les idees o detalls que donin respecte de les fonts o manantials en la llibretao diari de camp (veure més endavant, capítol 7).

Evidentment, no es demana un seguiment exhaustiu i minuciós, ni que es facin aforamentsmolt precissos d'aquests cabals, però sí un cert seguiment aproximat, relativament continu,sobretot en sequeres o èpoques molt humides.

27


OBSERVACIÓ DEL CABAL O NIVELL DE LES FONTS OMANANTIALS IMPORTANTS, LLACS, ESTANYS, CANALS

O CONDUCCIONS D'AIGUA A CEL OBERT

En el mateix sentit, cal observar totes les obres que es facin en el domini públic, principalmentaquelles que es cregui puguin afectar al medi hídric, ja sigui superficial o subterrani:endegaments, obres de protecció de riberes o marges de rius, construcció de ponts o guals,obres de perforació, ja siguin per construcció de captació d'aigua o d'altre tipus (geotècnic,en particular), excavacions, anivellaments de terrenys, extracció d'àrids, pavimentació ourbanització de terrenys, desviament de carreteres, etc. En molts casos, es podrà o s'hauràd'arribar a demanar els corresponents permissos per l'execució de les obres respectives.Tots els detalls s'hauran de consignar en el diari de camp.

En conseqüència, caldrà informar de tots aquests aspectes a les persones que tinguin curadel medi o domini públic hidràulic, amb el màxim de detall possible.

29


OBSERVACIÓ DE LES OBRES HIDRÀULIQUES QUE ESCONSTRUEIXEN EN EL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC

30


Cal tenir present també que en ocasions, es poden produir esfondraments del terreny,causats en molts casos per la presència d'aigua en el subsòl que va dissolent materialssolubles, o arrossegant-los cap aigua avall. Aquest és el cas de la rodalia de Besalú, SantMiquel de Campmajor, el propi llac de Banyoles, Cardona, etc., en el primer cas, i de lariera de Subià i altres en el propi subsòl de Barcelona, com a resultat del trencament decanonades d'aigua, en el segon.

Òbviament, doncs, si se'n observen o se'n té notícia, caldrà visitar-los, fotografiar-los iindagar la possible causa dels mateixos.

31


ESFONDRAMENTS


NOTES

guÍa prÀctica · presentaciÓ Àrea d’inspecció i control departament de control d’aigües...

Documents