gt2n

Coneixement del medi 2GUIA DIDÀCTICA

Aquest projecte ha estat elaborat per l’equip pedagògic i editorial de

TR

AM

RECURSOSDIDÀCTICS

Orientacions metodològiques,activitats complementàries per explotar el llibre de l’alumne, més material per als mestres i les mestres.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Quadern de via 2,de reforç. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

Quadern de via 3,d’ampliació. Fitxes imprimibles i fotocopiables.

PROJECTETRAM

Presentació i característi-ques del projecte, materialsque el componen, contribu-ció de cada àrea al desenvo-lupament de les competèn-cies bàsiques i estructuradidàctica de les unitats.

PROGRAMACIONS

Continguts i objectius de lesunitats didàctiques.

SOLUCIONSSolucions

de les activitats del llibre

de l’alumne.

AVALUACIÓ

Indicacions per a l’avaluació.Inclou propostes d’avaluacióinicial i final i també fulls decontrol.

ProjecteTRAM Recursos CONTINGUTS DE LES GUIES DIDÀCTIQUES

CATÀLEG DE PUBLICACIONS •GUIES DIDÀCTIQUES •

MÉS RECURSOS •ACTIVITATS INTERACTIVES •

ENLLAÇOS D’INTERÈS •

DE LLENGUA CATALANA I CASTELLANA

Textos orals del llibre de l’alumne.

GUIES ENFORMAT PDF• Projecte TRAM

• Avaluacions

• Programacions (també en word)

• Solucions

• Recursos

• Atenció a la diversitat

ACTIVITATS INTERACTIVES

ENLLAÇOS

PLA LECTOR

CD

PÒSTERS

www.text-lagalera.cat

CD DE MÚSICA

Cançons, activitats, danses,audicions del llibre de l’alumne.

Làmines murals de matemàtiques,llengua, llengua castellana i coneixement del medi: OFICIS, OSSOS I MÚSCULS, HÀBITS,L’ABECEDARI, LÈXIC, LES HORES...

per als mestres

MAQUETACIÓMontserrat Estévez

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTAJordi Sales

CORRECCIÓ M. Mercè Estévez

FOTOGRAFIESAci, Aisa, Firo-Foto, Manolo Martínez,Prisma, Quickimage Stock SL,Stock.XCHNG

Primera edició: juliol del 2007

© 2007, Enciclopèdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.comwww.text-lagalera.cat

[email protected]

Impressió: Reinbook imprès, slMúrcia, 36Sant Boi de Llobregat

ISBN: 978-84-412-1489-7

Dipòsit legal: B-35.297-2007

La reproducció total o parcial d’a-questa obra per qualsevol procedi-ment, comprenent-hi la reprografia iel tractament informàtic, com tambéla distribució d’exemplars mitjançantlloguer o préstec, resten rigorosa-ment prohibides sense l’autoritzacióescrita de l’editor i estaran sotme-ses a les sancions establertes per lallei. Tots els drets reservats.

EQUIP DE TEXT-LA GALERA:

EDICIÓ Núria Sancho

DIRECCIÓ D’ART Cass

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez

COORDINACIÓ DE L’ÀREA Sílvia Ruiz

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals

DIRECCIÓ Xavier Carrasco

DIRECCIÓ EDITORIAL Jesús Giralt

AUTORIA

Montse Ganges

Pilar Comín

IL·LUSTRACIÓ

Cristina Losantos

EL PROJECTE TRAM per a l’educació primària 8

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI 12Contribució de l’àrea

a les competències bàsiques 12

Estructura didàctica 14

L’avaluació en la LOE 17

L’avaluació en el projecte TRAM 18

Avaluació inicial 19

Avaluació final 23

Fulls de seguiment 27

Objectius d’etapa i criteris d’avaluació de cicle 30

EL TREBALL UNITAT A UNITAT 31Programació de continguts i objectius didàctics

SolucionsOrientacions i recursos didàctics

EL PLANETA TERRA 31

LA SOCIETAT 37

EL COS HUMÀ 43

EL TEMPS 49

LES LOCALITATS 55

ELS EDIFICIS 61

EL TREBALL 67

COMUNICACIÓ I TRANSPORT 73

LA NATURA 79

EL MÓN VEGETAL 85

EL MÓN ANIMAL 91

EL SISTEMA SOLAR 9712

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

ÍNDEX

7

PresentacióAvui, a principi d’un segle nou, ens trobemamb una societat que ha canviat radicalmenten els darrers anys, i amb uns alumnes quetenen uns interessos i unes necessitats dife-rents. L’any 2007, amb la implantació de laLOE, s’inicia una època de canvis.

Des de Text-La Galera ens proposem donar res-posta a aquestes noves necessitats dels alum-nes, de l’escola i de la societat i hem preparatamb il·lusió un nou projecte basat en els pos-tulats de la nova llei.

Volem oferir als professors una eina útil i efi-caç perquè puguin desenvolupar la seva tascadocent, uns materials que puguin adequar-sea cada situació d’aprenentatge i a les neces-sitats educatives de cada centre, de cada aulai, en definitiva, de cada alumne o alumna.

Esperem haver-ho aconseguit.

8TRAM 2 Coneixement del medi EL PROJECTE TRAM

ofereix per a aquest nou cursuna proposta trencadora, una nova línia dematerials didàctics per a l’educació primà-ria. Mantenim així el compromís de renova-ció pedagògica i qualitat de l’educació.

Els canvis socials, pedagògics i legislatiushan marcat el nou plantejament didàcticdels nostres materials.

El nou projecte l’hem anomenat TRAM, per-què de mica en mica, tram a tram, de mane-ra progressiva, els nens i les nenes apren-dran a...

saber fer

tenir criteri propi

ser autònoms

reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge

verbalitzar i comunicar els seus aprenentatges

tenir iniciativa

En definitiva, tram a tram aprendran a apren-dre, a preparar-se per aconseguir desenvolu-par les capacitats bàsiques i les competèn-cies que regeixen les relacions personals,socials i professionals de la societat actual.

EL PROJECTE

TRAMper a l’educació

primària


Aspectes didàctics del projecte TRAM de Cicle inicial

Respectant la LOE, apostem per...

El TRACTAMENT INTERDISCIPLINARI dels continguts. Totes lesàrees comparteixen uns ESCENARIS comuns sobre els quals esconstrueixen les unitats de treball. Serveixen de rerefons temà-tic, de fil conductor que uneix i interrelaciona els diferents con-tinguts i permet realment el treball interdisciplinari i globalitzat.

La TEMPORITZACIÓ TRIMESTRAL d’acord amb els períodes avalua-tius escolars. Els llibres dels alumnes tenen les UNITATS (12)agrupades de quatre en quatre per trimestres. Cada unitatcorrespon a uns quinze dies de treball.

D’acord amb els períodes avaluatius escolars, proposem unaavaluació al final del treball de cada trimestre.

Una ESTRUCTURA DIDÀCTICA COHERENT de les unitats en funcióde la seqüència lògica d’aprenentatge:

1. sondeig dels coneixements previs, o avaluació inicial

2. treball mitjançant les activitats i atenent a la diversitat

3. avaluació final de les competències bàsiques

Una atenció especial a les DIVERSITATS de ritmes d’aprenentat-ge. La guia didàctica va acompanyada d’un quadern de reforç(via 2) i un d’ampliació (via 3).

Les ACTIVITATS D’APRENENTATGE són intencionadament diverses is’hi treballen les competències bàsiques proposades des delscurrículums del Departament d’Educació:

– activitats dirigides

– activitats obertes

– activitats en grup i individuals

– activitats d’ús de les TIC

– activitats de treball dels eixos transversals

– activitats procedimentals i manipulatives

– activitats de reflexió

S’ha fet èmfasi en l’explicitació de la TRANSVERSALITAT i el trac-tament de la LLENGUA ESPECÍFICA de cada àrea, dedicant esfor-ços a pautar bé la VERBALITZACIÓ del treball dels alumnes (auto-reflexió).

Aspectes formals del projecte TRAM de Cicle inicial

Clars i ordenatsFàcils de fer servirAtractiusAmb gran quantitat de dibuixos i fotografiesManejablesElaborats amb materials resistents i de qualitat

Número d’unitat i color indicador de trimestre

ÀUDIOS

TIC

TRANSVERSALS

ADHESIUS I CARTRONETS

Paginació

Programa i contingut

Més espai per respondre

Activitats numerades

Enunciats dirigits a l’alumne

Lletra gran

Fotos i dibuixos amplis

Pàgines de mida estàndard,amb forats i troquelades perquè

cada educador pugui reagrupari organitzar els materials

Sistema d’enquadernació en espiral que permet treballar amb la pàgina plana


UNS LLIBRES PER AL SEGLE XXI,

MODERNS I REALMENT

NOUS

Materials del projecte

PROJECTE

TRAMC I C L E I N I C I A L

Llen

gua

cata

lana

Llen

gua

cast

ella

na

Mat

emàt

ique

s

Con

eixe

men

t de

l med

i

Mús

ica

Plàs

tica

Rel

igió

cat

òlic

a

Cul

ture

s i r

elig

ions

Llibre de l’alumne/a • • • • • • • •Guia didàctica (per curs) • • • • • • • •Quaderns de via 2 (reforç) i via 3 (ampliació) • • •CD àudio • • •Activitats multimèdia a la web i en CD • • • •Bloc (quaderns d’activitats) • •Lectogrup (quaderns d’eficàcia lectora) •Llibres de lectures •Quinze són quinze (quaderns de càlcul mental) •Quaderns d’estratègies de resolució de problemes •Quaderns de capacitats bàsiques • • • • •Quaderns d’estiu • • • •Làmines d’aula • • • •Lectures La Galera / Pla lector (també en CD) • •Diccionaris • •


12TRAM 2 Coneixement del medi COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències pròpies de l’àrea de Conei-xement del medi estan estretament vinculades albloc de competències específiques centrades enel fet de conviure i habitar el món (competènciaen el coneixement i la interacció amb el món físici competència social i ciutadana).

Assolir la competència de conviure i habitar elmón implica:

– Situar-se en l’espai, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi mitjançant plànols i mapes.

El projecte TRAM, a través d’activitats dirigides i ambl’ajut de mapes i imatges, permet que els alumnesaprenguin a situar-se en l’espai i siguin capaços deseguir itineraris senzills sobre un mapa.

– Identificar, localitzar i descriure les principalscaracterístiques naturals, humanes i socialsd’un territori mitjançant conceptes i procedi-ments geogràfics. Conèixer i comprendre elcontext natural, social, cultural i tecnològic enquè s’està immers.

En el projecte TRAM es plantegen activitats decompleció amb adhesius de paisatges naturals ihumanitzats i activitats que requereixen compararimatges i reflexionar-hi. D’aquesta manera, s’a-consegueix que els alumnes puguin arribar a reco-nèixer les característiques de l’entorn propi i delsentorns naturals i humanitzats que corresponen aaltres entorns geogràfics.

– Utilitzar críticament totes les fonts d’informa-ció que usin qualsevol tipus de suport (paper,electrònic, virtual...) per observar i analitzarl’entorn.

El projecte TRAM treballa l’anàlisi de les fonts d’in-formació tant amb activitats que exigeixen un úsde les TIC, com amb activitats que inciten elsalumnes a llegir textos amb vocabulari propi de l’à-rea, sempre reforçats amb documents gràfics.

– Identificar un problema de naturalesa geogrà-fica o mediambiental, ubicar-lo en el territori,analitzar-ne les causes i les conseqüències iel rol dels seus protagonistes, valorar lesalternatives al problema, elaborar-ne una depròpia, tenint en compte l’ús sostenible delmedi, argumentar-la i dur-la a la pràctica.

En el projecte TRAM es treballen activitats d’iden-tificació d’imatges en què es plantegen situacionsdiferents relacionades amb el medi ambient i ambel comportament humà davant diferents problemà-tiques mediambientals. Aquestes activitats aju-den a reflexionar i a parlar, a partir de l’observa-ció, sobre la problemàtica ambiental actual.

– Relacionar alguns fets de la història del segleXX i XXI amb la història familiar i local i narrar-los.Identificar i valorar elements del patrimoni.

El projecte TRAM proposa activitats d’expressióoral en què els alumnes han de ser capaços dediscriminar imatges d’escenes actuals d’altres delsegle passat i de valorar les diferències que hi tro-ben. També es proposen activitats per treballar elpassat familiar i local i iniciar-se, d’aquesta mane-ra, en el treball d’investigació.

– Plantejar preguntes investigables sobre carac-terístiques i sobre canvis observables en elsmaterials i en els objectes tecnològics, en elséssers vius, en els ecosistemes propers i en

Contribució de l’àrea a les competències bàsiquesEls llibres del projecte TRAM han estat pensats especialment per treballar les competències bàsiques

Àrea de Coneixement

del medi

13TRAM 2 Coneixement del medi COMPETÈNCIES BÀSIQUES

la Terra vista com a planeta, identificar evidèn-cies i extreure conclusions que hi estiguinrelacionades i que possibilitin el fet de pren-dre decisions per actuar.

A través de l’experimentació i l’observació, el pro-jecte TRAM planteja activitats en què els alumnespoden apreciar els canvis físics de la natura i elsseus materials. L’apartat “El taller” treballa espe-cíficament el treball procedimental.

– Valorar la democràcia com a forma de convivèn-cia i de govern que permet exercir i respectarels drets i els deures individuals i col·lectius.Participar en la vida col·lectiva i promoure unavida saludable.

En el projecte TRAM es potencien la col·laboraciói el treball en equip a través d’activitats de debata partir de l’observació de situacions de compor-taments individuals i col·lectius. L’apartat “Entretots” ha estat creat perquè els alumnes practiquinel treball en equip.

La contribució al desenvolupament de les com-petències transversals és força significativa. Elconeixement del medi contribueix a l’assolimentde totes les altres competències transversalsde la manera que es detalla a continuació:

Competències comunicatives:

– Expressar i organitzar idees i informació demanera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets,problemes i fenòmens geogràfics, històrics,socials, naturals i tecnològics.

– Comunicar idees i informacions de maneraoral, escrita, visual i mitjançant les TIC perinformar i convèncer altres alumnes, el profes-sorat, els pares i les mares, altres adults dela localitat i per dialogar-hi.

– Utilitzar convencions cartogràfiques, matemà-tiques, científiques, etc. i saber-les interpretar.

– Identificar informacions rellevants de l’àrea en

textos que utilitzen diferents models comuni-catius i de procedències diverses.

El projecte TRAM pretén que els alumnes apren-guin a reflexionar sobre el seu procés d’aprenen-tatge i verbalitzin les seves reflexions mitjançantel vocabulari propi de l’àrea. A través de prengun-tes de resposta individual i de resposta col·lectivaes van treballant estratègies d’adquisició de lacompetència comunicativa.

Competències metodològiques:

– Plantejar-se preguntes que puguin ser objected’investigació i utilitzar habilitats de planifica-ció del treball.

– Utilitzar habilitats per a la recollida i el tracta-ment de la informació (anàlisi, síntesi...).

– Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’a-nàlisi de la informació.

El projecte TRAM proposa al final de cada unitatunes activitats de síntesi en dos dels apartats, unde més conceptual (“Bloc de notes”) i un altre demés procedimental (“Ara en saps més”). Ambaquestes propostes, l’alumne millora la seva com-petència pel que fa a les habilitats metodològiques.

Competències personals:

– Aplicar coneixements i habilitats en contextosfamiliars i del seu entorn.

– Buscar els fonaments de la seva identitat.

– Dissenyar i aplicar projectes individuals icol·lectius de manera responsable i creativa.

– Desenvolupar habilitats personals que afavo-reixen les relacions intrapersonals (l’autoesti-ma, l’autocrítica, l’autoreflexió, ...).

Tot el projecte TRAM ha estat concebut perquèels alumnes adquireixen les competències perso-nals d’autonomia i iniciativa personal que els per-metin dur a terme un treball autònom i segur.

14TRAM 2 Coneixement del medi ESTRUCTURA DIDÀCTICA

Estructura didàcticaEn la solapa del llibre es proposa un joc perquè els nensi les nenes es familiaritzin amb el material. Cada una deles dotze unitats del llibre presenta l’estructura següent:

Pàgina d’entrada

La unitat comença amb una portadella il·lustrada que presenta eltema que serveix d’escenari o lligam temàtic dels diferents elementsde la unitat. També s’hi planteja una activitat senzilla de caràcter lúdicque es basa, sobretot, en l’observació detallada dels diversos ele-ments que apareixen en l’escena representada. És, generalment, unaactivitat oral col·lectiva.

Tu ja ho saps!

Aquesta pàgina té com a objectiu activar i posar en comú els coneixe-ments previs dels alumnes relacionats amb els continguts de la unitat.

S’hi presenten activitats que els alumnes ja han de saber fer, exerci-cis senzills que serveixen com a punt de partida per començar a tre-ballar el contingut de la unitat.

Activitats d’aprenentatge

En aquestes pàgines hi ha activitats per anar aprenent conceptesnous (activitats individuals, col·lectives, orals, escrites, TIC…) i pasti-lles informatives dels continguts clau.

Hi ha activitats de caràcter inductiu, que els alumnes poden resoldrenomés amb la informació que els proporciona la mateixa activitat, in’hi ha altres de deductives, que requereixen una assumpció prèviadel contingut exposat en algunes de les pastilles informatives.


Entre tots

Les activitats d’aquest apartat, que s’han de treballar col·lectivament,tenen un caràcter més lúdic i sempre estan relacionades amb els con-tinguts de la unitat.

El taller

Aquest és un apartat per aprendre pas a pas a experimentar, manipu-lar… De manera lúdica, pautada i il·lustrada es representa el procésd’elaboració d’un procediment i la seva aplicació. El mestre ha de diri-gir el desenvolupament de cada proposta i s’hi ha d’implicar activa-ment.

Bloc de notes

Aquest apartat pretén ser un resum útil i senzill dels conceptes bàsicsde la unitat treballada. D’aquesta manera els alumnes començaran afamiliaritzar-se amb la síntesi de continguts.


Ara ja en saps més!

En la darrera pàgina de cada unitat trobem tot d’activitats que servei-xen per consolidar els continguts principals que s’han treballat al llargde les unitats. Permet al mestre i també als alumnes observar i refle-xionar sobre els coneixements, les destreses i les actituds que s’hanadquirit i, especialment, valorar el progrés del dia a dia, sobretot pelque fa al treball de les competències bàsiques.

Avaluació trimestral

Les activitats d’aquesta avaluació permeten saber quins contingutshan adquirit els alumnes durant un trimestre.

Temps de...

Aquest és un apartat trimestral en què es presenten, segons l’èpocade l’any, l’armari, el rebost, la natura i les festes i tradicions mésrepresentatives. Dins d’aquest “calaix”, trobem peces de roba, tipusd’aliments, explicacions sobre el canvi de paisatge, festes i tradicions,tot plegat sempre relacionat amb el canvi d’estació.

17TRAM 2 Coneixement del medi AVALUACIÓ

A

L’avaluació en la LOEL’avaluació s’ha convertit en un valuós instrument de seguiment ivaloració dels resultats obtinguts i de millora dels processos quepermeten obtenir aquests resultats.

Resulta imprescindible establir procediments d’avaluació dels dife-rentes àmbits i agents de l’activitat educativa: alumnes, professors,centres, currículum, administracions, i comprometre les autoritatscorresponents a passar comptes de la situació existent i el desen-volupament experimentat en matèria d’educació.

La importància que es concedeix a l’avaluació en la nova llei esmanifesta en el tractament dels diferents àmbits en què s’ha d’a-plicar, que abasten els processos d’aprenentatge dels alumnes,l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directi-va, el funcionament dels centres docents, la inspecció i les adminis-tracions educatives.

Així s’entén l’avaluació en la nova llei educativa:

Artículo 20. Evaluación

1. La evaluación de los procesos deaprendizaje del alumnado será conti-nua y global y tendrá en cuenta suprogreso en el conjunto de las áreas.

2. El alumnado accederá al ciclo edu-cativo o etapa siguiente siempre quese considere que ha alcanzado lascompetencias básicas correspon-dientes y el adecuado grado demadurez.

3. No obstante lo señalado en elapartado anterior, el alumnado queno haya alcanzado alguno de losobjetivos de las áreas podrá pasar alciclo o etapa siguiente siempre queesa circunstancia no le impida seguircon aprovechamiento el nuevo curso.En este caso recibirá los apoyosnecesarios para recuperar dichosobjetivos.

4. En el supuesto de que un alumnono haya alcanzado las competenciasbásicas, podrá permanecer un cursomás en el mismo ciclo. Esta medidapodrá adoptarse una sola vez a lolargo de la educación primaria y con unplan específico de refuerzo o recupera-ción de sus competencias básicas.

5. Con el fin de garantizar la continui-dad del proceso de formación delalumnado, cada alumno dispondrá alfinalizar la etapa de un informe sobresu aprendizaje, los objetivos alcanza-dos y las competencias básicasadquiridas, según dispongan lasAdministraciones educativas.

Asimismo las Administraciones edu-cativas establecerán los pertinentesmecanismos de coordinación.

Artículo 21.Evaluación de diagnóstico

Al finalizar el segundo ciclo de la edu-cación primaria todos los centrosrealizarán una evaluación de diag-nóstico de las competencias básicasalcanzadas por sus alumnos. Estaevaluación, competencia de lasAdministraciones educativas, tendrácarácter formativo y orientador paralos centros e informativo para lasfamilias y para el conjunto de lacomunidad educativa. Estas evalua-ciones tendrán como marco de refe-rencia las evaluaciones generales dediagnóstico que se establecen en elartículo 144.1 de esta Ley.

TRAM 2 Coneixement del medi AVALUACIÓ

L’objectiu de l’avaluació inicial ésconèixer la situació de partidadels alumnes. És indispensableper programar l’ajut educatiumés convenient a cada cas i perpoder mesurar-ne el creixementmaduratiu.

L’avaluació inicial ha de servir perdetectar nivells d’assoliment delscontinguts i les competènciesbàsiques que suposadament l’a-lumnat ha treballat amb anteriori-tat i per poder ajustar els diversoscomponents de l’activitat docent ales característiques detectades.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu una proposta d’ava-luació inicial del curs fotocopiableamb els criteris d’avaluació corres-ponents, en aquesta guia, i tambéuna proposta d’avaluació inicialdels coneixements previs en cadauna de les unitats dels llibres del’alumne (“Tu ja ho saps”).

AVALUACIÓ INICIAL

Té com a objectiu valorar la progra-mació que s’està desenvolupant aclasse, observar si els continguts iles activitats són els adequats pera ajustar la intervenció educativa ales necessitats que es detecten.

EN EL PROJECTE TRAM es propo-sen activitats d’avaluació formati-va per a cada una de les unitatsdel llibre dels alumnes (“Ara ja ensaps més”). Es fa èmfasi en lavaloració de l’adquisició de lescompetències bàsiques. A més,en la guia didàctica trobareu lesprogramacions de les unitats (elsobjectius didàctics i els contin-guts) que us facilitaran l’exercicide l’avaluació formativa.

També en el llibre de l’alumne pro-posem una avaluació al final decada trimestre, que recull els con-tinguts que s’han treballat en lesquatre unitats corresponents acada període escolar que conclouamb l’informe de l’evolució decada alumne.

AVALUACIÓ FORMATIVA

Té com a objectiu donar informa-ció sobre les capacitats assolidesper l’alumnat al final del curs,cicle o etapa. Serveix per a qües-tionar-se la funcionalitat de l’àreaen el conjunt del currículum i laseva adequació al Projecte curricu-lar de centre. De la mateixa mane-ra que les avaluacions inicial i for-mativa, l’avaluació additiva té unafunció reguladora: la informacióque se n’obté ha d’adreçar-semés a adequar les decisions se-güents sobre l’aprenentatge del’alumnat que no pas a certificarels nivells d’aprenentatge asso-lits.

EN EL PROJECTE TRAM, els mes-tres trobareu una proposta d’ava-luació final del curs fotocopiableamb els criteris d’avaluació corres-ponents, en aquesta guia.

AVALUACIÓ FINAL

L’avaluació en el projecte TRAMA Text-La Galera entenem l’avaluació com un dels principals compo-nents de l’acció educativa. L’avaluació regula el procés educatiu, ésun seguiment de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Perquè sigui efectiva, l’avaluació ha de ser continuada, ha de per-metre la revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta mane-ra, és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirarde trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-nela viabilitat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no sola-ment una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valora-ció sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quinsprocediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a elsacosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les compe-tències bàsiques.

Una avaluació en tres fases

Les tres fases de l’avaluació són les següents:

A

NO

M:

AVALUACIÓ INICIALTRAM 2 Coneixement del medi

Fes el dibuix que necessites per representar aquestesparts del cos:

Escriu per a què serveixen els sentits:2

BRAÇPITVULVA

EXTREMITATSDITSPANXA

PEUTRONCCAMAPENISESQUENA

MÀCOLLCULMELICCAP

1

AVALUACIÓ INICIAL

NO

M:

TRAM 2 Coneixement del medi

Escriu el nom de la llengua en què parlen:

x Alguna d’aquestes és la teva llengua?

x Creus que les persones que no parlen la teva llengua són

diferents de tu?

Escriu el nom d’aquests mitjans de transport i digues si són públics o privats.

4

3

BON DIA!BUON

GIORNO!

BON

JOUR!GOOD

MORNING!

GUTEN

MORGEN!

A

NO

M:


Digues quin és el seu ofici i què fan a les cases:

Escriu altres oficis que coneguis:

Digues què són i per a què serveixen:6

5

:

:

:

AVALUACIÓ INICIAL

NO

M:


Dibuixa un arbre i escriu-ne el nom de les parts.

Digues si aquestes frases són vertaderes (V) o falses (F).Després, torna a escriure correctament les frases falses:

Els mamífers neixen del ventre de la seva mare.

La Terra és el satèl·lit de la Lluna.

El Sol és un planeta.

Els animals herbívors només mengen plantes.

Les estrelles tenen llum pròpia.

La Terra triga un any a fer la volta completa al voltant

del Sol.

8

7

A

AVALUACIÓ FINALTRAM 2 Coneixement del medi

Fixa’t en el mapa i escriu-hi a sobre:

el nom dels continents.

el nom dels oceans.

els noms dels punts cardinals.

Ara, dibuixa-hi la línia de l’equador.

1

NO

M:

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:


Identifica en el dibuix aquestes parts del cos humà:

Digues quina funció tenen...

Cervell:

Cor:

Pulmons:

Escriu V (vertader) o F (fals):

La meva mare ha de fer totes les feines de la casa.

Els filets blaus que veiem sota la pell són els nervis.

La primavera dura cinc mesos i va abans que l’hivern,

que dura dos mesos.

Tots els mesos de l’any duren 30 dies de 23 hores

cada un.

La democràcia consisteix que mani la persona més guapa.

3

COLUMNA VERTEBRALGENOLL

CANELLCOSTELLESTURMELL

MALUCFÈMURESPATLLA

2

A

NO

M:

AVALUACIÓ FINALTRAM 2 Coneixement del medi

Encercla segons la llegenda:

mitjans de transport mitjans de comunicació

x Quins altres mitjans de transport coneixes?

x Quins altres mitjans de comunicació coneixes?

Explica què és una primera matèria i per a què s’utilitza:5

4

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:


Indica mitjançant fletxes el cicle de l’aigua.

Indica en quin estat està l’aigua en cada fase del cicle.

Completa aquestes frases:

El moviment de translació consisteix que la Terra gira

. Triga .

El moviment de rotació consisteix que la Terra gira

. Triga .

La Lluna té fases. S’anomenen:

.

Als de la flor es fa una pols groga

que s’anomena pol·len.

Al de la flor es formen les llavors.

Els animals que tenen esquelet s’anomenen

i els que no en tenen s’anomenen .

7

6

Estat:

Estat:

Estat:

Estat:

A

NO

M:


NOM DELS ALUMNES Con

eix

part

s de

l cos

i le

s si

tua

adeq

uada

men

t en

un

dibu

ix.

Con

eix

els

sent

its i

la s

eva

func

iópr

inci

pal.

Rec

onei

x la

div

ersi

tat

de ll

engü

es.

Iden

tific

a la

llen

gua

pròp

ia.

Rec

onei

x al

guns

mitj

ans

detr

ansp

ort.

Dis

tinge

ix e

ntre

mitj

ans

detr

ansp

ort

públ

ics

i priv

ats.

Iden

tific

a el

s of

icis

rel

acio

nats

amb

la c

onst

rucc

ió d

’una

cas

a.

Con

eix

altr

es o

ficis

.

Rec

onei

x al

guns

mitj

ans

de c

omun

icac

ió.

Dib

uixa

un

arbr

e am

b le

s pa

rts

prin

cipa

ls i

en c

onei

x el

nom

.

Dis

tinge

ix u

n ar

bre

d’un

a pl

anta

sens

e tr

onc.

Enté

n el

con

cept

e m

amífe

r.

Enté

n el

con

cept

e he

rbív

or.

Con

eix

els

elem

ents

prin

cipa

ls d

el’U

nive

rs.

AVALUACIÓ FINAL

NO

M:


NOM DELS ALUMNES Situ

a el

s co

ntin

ents

,els

oce

ans

il’e

quad

or e

n un

map

amun

di.

Situ

a el

s pu

nts

card

inal

s en

un

map

amun

di.

Loca

litza

les

artic

ulac

ions

i os

sos

del c

os h

umà.

Con

eix

la f

unci

ó pr

inci

pal d

elce

rvel

l,el

cor

i el

s pu

lmon

s.

Sap

que

cal

com

part

ir le

s ta

sque

sde

la c

asa.

Con

eix

la d

urad

a de

ls m

esos

de

l’any

i de

les

esta

cion

s.

Con

eix

el f

onam

ent

de la

dem

ocrà

cia.

Dis

tinge

ix le

s pr

imer

es m

atèr

ies

dels

pro

duct

es e

labo

rats

.

Con

eix

mitj

ans

de t

rans

port

i de

com

unic

ació

.

RC

onei

x el

cic

le d

e l’a

igua

.

Con

eix

la r

otac

ió i

la t

rans

laci

ó de

la T

erra

i la

sev

a du

rada

.

Con

eix

les

fase

s de

la L

luna

.

Con

eix

les

part

s d’

una

flor.

Dis

tinge

ix e

l dife

rent

s tip

usd’

anim

als.

A

NO

M:

AVALUACIÓTRAM 2 Coneixement del medi

NOM DELS ALUMNES

30TRAM 2 Coneixement del medi OBJECTIUS I CRITERIS

OBJECTIUS(PRIMÀRIA)

Plantejar-se, identificar, i donar resposta a interrogants i pro-blemes relacionats amb fenòmens i elements significatiusde l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies decerca i tractament de la informació, analitzant els resultatsi plantejant-se solucions alternatives als problemes.

Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar elscontinguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccio-nant i interpretant dades expressades per mitjà de codisdiversos (lingüístics, numèrics, gràfics) i reflexionant sobreel propi procés d’aprenentatge.

Comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i higiene per-sonal derivats del coneixement del cos humà, mostrant unaactitud d’acceptació crítica i de respecte per les diferènciesindividuals (edat, sexe, característiques físiques i personali-tat).

Participar activament en el treball en grup, adoptant unaactitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argu-mentant les pròpies opinions i contrastant-les amb les delsaltres, i respectant els principis bàsics del funcionamentdemocràtic.

Prendre consciència de pertinença a diferents àmbitssocials i culturals, reconeixent la diversitat com a elementenriquidor de la convivència, respectant la igualtat de dretsi deures de les persones i reconeixent les pròpies responsa-bilitats.

Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar ivalorar críticament la intervenció humana en el medi i el seuimpacte al llarg del temps, adoptant compromisos indivi-duals i col·lectius d’actuar en la protecció i millora del mediambient i del patrimoni cultural.

Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis iles continuïtats relacionats amb el pas del temps, compren-dre algunes relacions de successió i simultaneïtat, de cro-nologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en lainterpretació del present, la comprensió del passat i en laconstrucció del futur.

Identificar i analitzar els principals elements de l’entornnatural, social i cultural, analitzant la seva organització, lesseves característiques i interaccions, aplicant aquest anàli-si a diferents escales espacials i temporals.

Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzantles propietats dels materials i les eines i màquines que hiintervenen tot valorant la contribució de la ciència i la tècni-ca a la millora de les condicions de vida de les persones.

Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el mate-rial relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, tantcom a eines per obtenir informacions, com instruments peraprendre i compartir coneixements.

Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, percomunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir deldesenvolupament de les competències lingüístiques pròpiesde l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació iargumentació).

Participar en l’elaboració, realització i avaluació de projectesrelacionats amb aspectes rellevants de l’entorn natural,social i cultural, amb la conservació del medi ambient i delpatrimoni i amb accions solidàries i de justícia social.

Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacionscientífiques dels fets i problemes del nostre entorn, i de lautilitat de l’aplicació de procediments i actituds científiques.

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

CRITERIS D’AVALUACIÓ (CICLE INICIAL)

• Fer-se preguntes fruit de l’observació de l’entorn i identifi-car relacions senzilles entre els elements que en formenpart, distingint els elements humanitzats i els naturals.Demostrar amb l’actuació la importància de respectar i pro-tegir el medi, els éssers vius i els materials.

• Justificar què és un ésser viu amb arguments relacionatsamb la manera com duen a terme les funcions de nutrició,relació, reproducció.

• Reconèixer i classificar amb criteris elementals els éssersvius de l’entorn i identificar algunes relacions que esta-bleixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats.

• Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció i amb els canvis físics que es pro-dueixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferèn-cies entre les persones i valorar la seva diversitat física.

• Valorar positivament la relació entre la salut i el benestarde la persona i la pràctica de determinats hàbits associatsa la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercicifísic i el descans.

• Conèixer alguns valors fonamentals de la convivènciademocràtica, especialment aplicats a l’escola, i la necessi-tat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans.

• Reconèixer, identificar i posar d’exemples de les responsa-bilitats i de les tasques que desenvolupen les persones al’entorn, superant els estereotips sexistes.

• Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les sevesrelacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals pre-sents en l’àmbit escolar, local, mostrant empatia, valorantla seva riquesa i respectant la seva diversitat.

• Valorar el paper de les famílies i descriure alguns aspectesde la vida personal i familiar. Ordenar temporalment algunsfets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elementspatrimonials aplicant nocions temporals bàsiques.

• Observar i identificar les propietats d’alguns materials irelacionar-les amb els seus usos i amb les normes de reco-llida per afavorir els seu recicltge.

• Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines,diferenciar els diferents components, manipulant-los ambprecaució i descriure algunes característiques del seu fun-cionament.

• Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant ivalorant les explicacions dels altres i les pròpies amb res-pecte.

2

CONTINGUTSObservació d’un mapamundi.

Identificació dels sis continents en què es divideix el món.

Coneixement del continent propi de l’alumne.

Diferenciació entre mars i oceans.

Reconeixement dels mars i els oceans més propers a l’alumne.

Identificació de l’Everest com la muntanya més alta del món.

Lectura d’un text sobre el Ieti i interpretació de la història per partde l’alumne.

Identificació de construccions típiques de les ciutats i els pobles.

Coneixement de l’edifici més alt del món: les torres Petronas.

Reconeixement de diferents tipus de clima.

Observació d’una imatge i identificació de l’estació de l’anyrepresentada.

Identificació d’activitats exclusives de cada estació i activitats quepoden fer-se tot l’any.

Coneixement de plantes i animals extraordinaris.

Coneixement de la diversitat física de les persones segons laseva procedència.

El taller

El punt de llibre. Elaboració d’un punt de llibre relacionat amb el llibre de l’alumne.

OBJECTIUS DIDÀCTICSIdentificar un mapamundi.

Identificar els sis continents en què es divideix el món.

Conèixer el continent propi de l’alumne.

Diferenciar entre mars i oceans.

Reconèixer els mars i els oceans més propers a l’alumne.

Identificar l’Everest com la muntanya més alta del món.

Llegir un text sobre el Ieti i interpretar la història.

Identificar construccions típiques de les ciutats i els pobles.

Conèixer l’edifici més alt del món: les Torres Petronas.

Reconèixer diferents tipus de clima.

Observar una imatge i identificar l’estació de l’any representada.

Identificar activitats exclusives de cada estació i activitats quepoden fer-se tot l’any.

Conèixer plantes i animals extraordinaris.

Conèixer la diversitat física de les persones segons la sevaprocedència.

Elaborar un punt de llibre.

1EL PLANETA

TERRA

TRAM 2 Coneixement del medi PROGRAMACIÓ31

TRAM 2 Coneixement del medi SOLUCIONS32

pàg. Europa.

pàg. Resposta model: conrear el camp, treure el ramat a pasturar.

pàg. Es tracta de l’estiu. Els gira-sols ens donen la pista.

pàg. És el cangur. Austràlia és a Oceania.És l’ós panda. La Xina és a l’Àsia.

pàg. Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida.

Vivim a Europa.

pàg. Ratllar: A tot el món fa sempre el mateix temps.

Un gratacel és un edifici molt alt; es construeix a les ciutats.

4

322

2

121

1018

614

513

19

SOLUCIONS UNITAT 1

33TRAM 2 Coneixement del medi RECURSOS DIDÀCTICS

1

L’escenari principal d’aquesta unitat és El planeta Terra. Els alumnes reconeixeranque el nostre planeta és format per terra i oceans i percebran la variació estacional delclima. També aprendran que al món hi hadiversos tipus d’habitatges.

• Coneixes altres formes de representar el planeta Terra? Quines?

• Fixa’t en el tros groc que assenyala el nen i en el tros verd que hi ha a la seva dreta. Et sembla que encaixen l’un amb l’altre?

• Saps com es diu l’instrument que porta a la mà el nen de la part inferior del dibuix?

• Per a què serveix?

• Si es fa servir a Catalunya, l’agulla marcarà la direcció de França o de l’Àfrica?

• Si poguessis mirar la Terra des de l’espai,de quin color creus que la veuries?

• Observa el mapa de la Terra. Què et semblaque són les taques marrons?

• Saps com es diu el continent que hi ha a la part inferior del mapa? Per què creus queestà pintat de blanc?

7 8


• Coneixeu algú que visqui en un altre continentque no sigui Europa? Quin?

• Algun nen o nena de la classe ha estat en un altre continent? Pregunteu-li com és.

• Si algun nen o nena ha estat en un altrecontinent, penseu entre tots quin pot ser el continent més diferent d’Europa. Com deu ser? Per què?

• Pinteu de color blau els mars i els oceans i retalleu les formes de cada color. Ajunteu a sobre d’un full tots els trossos de terra i a sobre d’un altre tots els trossos de mars i oceans.

Quin full té més superficie coberta pelsretalls?

A partir del que observes, pots deduir si al planeta Terra hi abunda més la terra o l’aigua?

Et sembla lògic que es digui planeta Terra?

9 10Feu una fotocòpia per a cada alumne delmapamundi que hi ha al final d’aquesta guia.


1

• Imagineu com poden ser la cuina i el bany de cadascuna de les cases representades enles fotografies.

• Feu una llista de les coses que teniu a casavostra i que no hi deu haver a la casa de Cambodja. Decidiu quines sónimprescindibles per viure i quines no ho són.Penseu com supleixen els habitants de lacasa de Cambodja aquelles coses que notenen.

• Dibuixa el paisatge de la fotografia en unaaltra estació de l’any.

• Explica com deuran estar els gira-sols en aquesta estació. I l’arbre del fons?

• Creus que els gira-sols han sortit sols?

Si creus que hi ha intervingut algú, explica què deu fer aquesta persona en cada estacióde l’any.

13 14Aquesta activitat pot relacionar-se amb ladescrita en la pàgina 110 del llibre (unitat 6).

2

CONTINGUTSValoració de la importància d’entendre’s amb els altres i saberconviure.

Observació de dues escenes i valoració del fet de col·laborar enles tasques diàries de casa.

Coneixement del concepte democràcia i valoració positiva de laseva aplicació en tots els nostres àmbits.

Identificació dels diferents tipus d’escola segons les línies quetinguin.

Coneixement de les diferents feines que es fan a l’escola i de lespersones que les duen a terme.

Observació d’imatges i diferenciació de diverses relacionslaborals segons la feina.

Compleció de textos referents a les relacions laborals.

Comprensió del paper de l’ajuntament quant a l’organitzaciód’una localitat.

Identificació dels espais comuns d’una localitat.

Introducció dels conceptes país, estat i govern.

Lectura d’un text sobre les Nacions Unides.

El taller

Preparació de les eleccions de delegat o delegada de la classe.

Elaboració de l’urna electoral i les paperetes.

OBJECTIUS DIDÀCTICSValorar la importància d’entendre’s amb els altres i saber conviure-hi.

Observar dues escenes i valorar el fet de col·laborar en les tasques quotidianes de casa.

Conèixer el concepte democràcia i valorar positivament la sevaaplicació en tots els nostres àmbits.

Identificar els diferents tipus d’escola segons les línies quetinguin.

Conèixer les diferents feines que es fan a l’escola i les personesque les duen a terme.

Observar imatges i diferenciar diverses relacions laborals segonsla feina.

Completar textos referents a les relacions laborals.

Comprendre el paper de l’ajuntament quant a l’organització d’unalocalitat.

Identificar els espais comuns d’una localitat.

Introduir els conceptes país, estat i govern.

Llegir un text sobre les Nacions Unides.

Preparar les eleccions de delegat o delegada de la classe.

2LA SOCIETAT



pàg. Han de decidir de quin color pinten la façana del’edifici comunitari.

El comportament correcte és el de la jove que diu ques’ha de votar, perquè té una actitud democràtica. Elsenyor que diu que si no pinten la façana del colorque ell vol se’n va, té una actitud antidemocràtica,mostra poc respecte per la decisió de la resta deveïns.

pàg. Són pescadors. Són músics. Són locutors. Fabriquenmotocicletes.

pàg. Parla amb els alumnes i les alumnes. Parla amb elsclients i les clientes.

pàg. Espai comú: carrers, parcs i jardins, centre cultural,biblioteca, platja, poliesportiu.

Activitats comunes: festa major, benvinguda als Reisd’Orient, festa de l’esport, concurs de pintura.

pàg. Euro. S’utilitza en països de la Unió Europea.

pàg. Nova York és a Amèrica, als Estats Units.

pàg. En una democràcia, tots donem la nostra opinió.

Botiguer-client; metgessa-pacient; actor-públic;conductor d’autobús-passatger; mestra-alumne.

pàg. Escola unitària-curs 2007-2008 - primer de primària -Hi ha pocs alumnes.

Escola d’una línia-curs 2007-2008 - primer de primària- Cada curs té una classe.

Escola de més d’una línia-curs 2007-2008-primer deprimària 1r A i 1r B-Hi ha moltes classes.

A les Nacions Unides es reuneixen representants demolts països per solucionar problemes del món iintentar que no hi hagi guerres.

4

338

2

137

1234

1033

832

731

630

327

SOLUCIONS UNITAT 2


2

L’escenari principal d’aquesta unitat és La societat. Els alumnes aprendran laimportància de saber conviure amb els altres,s’adonaran que hi ha diferents tipus de grupssocials i coneixeran el significat del termedemocràcia.

• Què creus que representa el dibuix? Si hi hanens comprant, quin dia de la setmana creusque és? Per què?

• Fes una llista de professions en les quals estreballi quan la major part de la gent estàdescansant (caps de setmana, vacances, etc.).

• Fixa’t en un forn que sigui obert quan tu vascap a l’escola al matí. Què ha hagut depassar perquè ja hi hagi pa i pastes aquellahora del matí?

• Enumera altres persones que han estattreballant mentre tu dormies perquè la tevalocalitat funcioni.

• Feu entre tots una llista de les professions de les persones adultes de la vostra família.Si algú coneix alguna altra professió, afegiu-laen la llista.

• Penseu si en alguna d’aquestes professionses treballa sol, sense tenir relació amb ningú.Imagineu com pot ser un dia sense parlar ambningú.

• Penseu en una persona la professió de la quall’obligui a parlar contínuament amb altrespersones.

• Apunteu els avantatges i els inconvenientsd’una feina en què no es parli amb ningú i d’una altra en què s’hagi de parlarcontínuament amb altres persones.

23 30La finalitat de l’última activitat és destacar quetan necessari és desenvolupar la sociabilitatcom l’autonomia personal i que totes les feinestenen aspectes més agradables i altres de méspesats.


• Organitzeu un debat. El tema que heu dediscutir és si voleu aire condicionat a l’aula o no. Quatre alumnes actuaran com a ponentsi cadascun defensarà una proposta:

a El primer defensarà que cal tenir airecondicionat a l’aula els mesos de juny i de setembre.

b El segon defensarà que no cal tenir airecondicionat a l’aula mai.

c El tercer defensarà que cal tenir airecondicionat a l’aula, però amb la condiciód’utilitzar-lo només quan la temperaturasigui de més de 25 graus.

d El quart defensarà que cal tenir airecondicionat a l’aula però amb la condiciód’utilitzar-lo només entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda.

Amb l’ajuda del professor, cada ponent ha de

preparar els seus arguments. a) A l’estiu famolta calor i no és possible concentrar-se a classe; b) L’aire condicionat gasta moltaenergia i poden obrir-se les finestres; amb els diners que s’estalvien, poden fer-se moltescoses a l’escola; c) És bo aprofitar elsaparells, però fins a 25 graus la temperaturaés suportable; d) Fins al migdia no fa calor,i si no s’engega l’aire fins aleshores no esgasta tanta energia.

• Després, heu d’organitzar com es farà el debat:

– Qui donarà la paraula (anomenar unmoderador).

– Qui prendrà nota del desenvolupament del debat i de la decisió final.

– Quant temps durarà.

– Com es repartirà el temps entre els quatreponents.

– Com intervindrà cada persona de la classe(preguntes, noves propostes, nousarguments, etc.).

– Com es prendrà la decisió final de la classe(per majoria simple, per majoria absoluta,per consens, etc.).

– Com es valoraran (o no) les posicionsminoritàries.

– Què es farà amb la decisió adoptada.

Aquesta activitat posa en joc moltes actituds i aptituds (debatre, escoltar, respectar,consensuar, negociar, argumentar, etc.),per això cal no tenir pressa per acabar-la, finsi tot pot desenvolupar-se en diversessessions. Per exemple, un cop elaborades iargumentades les diverses propostes, pot“suspendre’s” la sessió i deixar un temps dereflexió abans de prendre una decisió. D’altrabanda, l’activitat pot repetir-se amb diferentstemes com a objecte de debat.

27


2

• Saps com s’ha decidit qui és l’alcalde o l’alcaldessa de la teva localitat?

• Et sembla que és un bon sistema per decidir-ho?

• Creus que qualsevol persona pot ser alcalde?Creus que tu pots ser-ho algun dia?

• S’elegeixen d’aquesta mateixa manera totesles persones que treballen a l’ajuntament?

• Penseu entre tots les possibles maneres de decidir qui governa una ciutat i debateuquina és la millor (mitjançant unes eleccions,un examen, per sorteig, cada alcalde designael seu successor, de manera rotativa entretots els ciutadans...).

• Amb l’ajut dels teus pares o dels teusgermans grans, busca en un diari, a latelevisió, a la ràdio, etc. una notícia en quèaparegui l’ONU.

– Qui són els protagonistes?

– Explica per escrit, en quatre línies, què fan.

• En grups de quatre o cinc, poseu en comú les diferents notícies que heu trobat icomenteu-les:

– Què passa.

– On passa.

– Per què passa.

– Qui són els protagonistes de la notícia.

– Qui explica la notícia.

32 33

2

CONTINGUTSCompleció d’una fitxa amb les dades físiques de l’alumne.

Identificació dels diferents ossos i articulacions.

Identificació dels diferents músculs.

Valoració de la importància que té alimentar-se bé.

Identificació de les diferents dents i coneixement de les tasquespròpies de cada una.

Reconeixement de l’estómac com a òrgan important en la funcióde nutrició.

Identificació del cervell com a òrgan director del cos.

Compleció d’un dibuix del cos humà amb la representació del cervell, la medul·la i els nervis.

Valoració de la importància de dormir i descansar bé.

Identificació del cor i els pulmons.

Observació del pols propi de l’alumne.

Experimentació del moviment d’inspiració i expiració.

Coneixement d’hàbits i precaucions que s’han de tenir amb el propi cos.

El taller

Elaboració d’un carnet d’identitat amb empremtes digitals.

OBJECTIUS DIDÀCTICSCompletar una fitxa amb les dades físiques de l’alumne.

Identificar els diferents ossos i articulacions.

Identificar els diferents músculs.

Valorar la importància que té alimentar-se bé.

Identificar les diferents dents i conèixer les tasques pròpies de cada una.

Reconèixer l’estómac com a òrgan important en la funció de nutrició.

Identificar el cervell com a òrgan director del nostre cos.

Completar un dibuix del cos humà amb la representació del cervell, la medul·la i els nervis.

Valorar la importància de dormir i descansar bé.

Identificar el cor i els pulmons.

Conèixer la funció del cor.

Conèixer la funció dels pulmons.

Observar el pols propi de l’alumne.

Experimentar el moviment d’inspiració i expiració.

Conèixer hàbits i precaucions que s’han de tenir amb el propicos.

Elaborar un carnet d’identitat amb empremtes digitals.

3EL COS HUMÀ



pàg. 1 Vista. 2 Oïda. 3 Olfacte. 4. Gust. 5. Tacte.

La vista i l’oïda.El tacte.

pàg. En vermell: crani, húmer, cúbit, radi, peroné, cara,costelles, columna vertebral, pelvis, fèmur, tíbia.En verd: espatlla, canell, maluc, genoll, turmell.

pàg. En vermell: bíceps, tríceps, bessons, gluti, quàdriceps.En blau: pectorals, abdominals, dorsal, trapezi.En groc: frontal.

pàg. Quàdriceps.

pàg. Les incisives. Els ullals. Els queixals.

pàg. El cervell es comunica amb tot el cos a través delsnervis. També ordena uns moviments molt importantsque no notem si no ens hi fixem: el batec del cor i larespiració.

pàg. Són les venes i serveixen per transportar la sang.

pàg. No. Han de portar ampolles d’oxígen. Amb dificultat.

pàg. Resposta model: la nena de la cinta somriu, se sentfeliç. El nen de la samarreta carbassa crida, estàenfadat. El nen de blau sembla estar enfadat ambalgú. La nena morena està pensativa, potser estàpensant en les seves darreres vacances.

pàg. Espatlles, costelles, columna vertebral. Són a l’espatlla.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: canell, colze,turmell, espatlla, genoll.

pàg. BÍCEPS - QUEIXAL - INCISIVES - TRAPEZI.

Director, motor, aire. 4

356

2

155

251

1650

1349

1148

846

544

343

242

2

140

SOLUCIONS UNITAT 3


3

L’escenari principal d’aquesta unitat és El cos humà. Els alumnes coneixeran millor lescaracterístiques del seu propi cos.

• Descriu les característiques físiques de quatrepersones del dibuix. No pots fer descriure totallò que pot canviar (com la roba o elpentinat).

• En grups de quatre o cinc, cada alumne llegiràles seves descripcions als altres, queintentaran identificar la persona que estàdescrivint.

• Compareu les vostres descripcions.

• Us heu fixat tots en les mateixescaracterístiques externes? Si és així, quinessón?

• Digues amb quin sentit t’adones que...

– Plou.

– S’ha trencat l’ampolla de colònia.

– Ha canviat el color de la paret.

– L’amanida té molta sal.

– Acaben de pintar un banc del parc.

– El teu veí estudia piano.

– S’ha cremat un pastís al forn.

– Hi ha tempesta.

– Un jersei vell és aspre.

– El teu pare s’ha tenyit el cabell.

– Un nadó s’ha fet caca.

• Ara, digues quines d’aquestes percepcions noperceben una persona cega i una de sorda.

39 40Ajudeu els alumnes perquè s’adonin que és méssignificatiu tenir dos ulls que no pas tenir-losd’un color o d’un altre, que tenir pell és unacaracterística molt definitòria (més que no pastenir escames, per exemple), però que el colorno ho és, etc.

Si els alumnes no se n’adonen, feu-los notar quela majoria de les sensacions es perceben ambmés d’un sentit.


• Amb l’ajut del mestre, busqueu fotografies o dibuixos de l’esquelet d’un cavall i d’unximpanzé. Observeu-los i compareu-los amb el dibuix de l’esquelet humà que hi ha en elllibre.

Ara, contesteu:

– Tenen tots els mateixos ossos?

– Tenen tots les mateixes articulacions?

– Són iguals les columnes vertebrals?

– Quines diferències observeu en els braços?

– I en les cames i els peus?

– Creieu que aquestes diferències els ajudena desplaçar-se? Per què?

• Ara, busqueu fotografies o dibuixos del’esquelet d’una granota, d’un peix i d’unocell. Fixeu-vos-hi bé i compareu-los amb les imatges que heu observat abans.

• Quan xutes una pilota, quins músculs fasservir?

• Si parpelleges unes quantes vegades, creusque estàs utilitzant algun múscul? Hi és,en el dibuix del teu llibre? On creus que potser, aquest múscul?

• Toca’t la part de la cama on comença el peu,per darrere, a l’alçada del turmell.

– Notes una mena de corda rígida però nogaire dura?

– Creus que és un os, un múscul o un tendó?

– Per a què creus que serveix?

– Què li passa quan aixeques o abaixes lapunta del peu?

42 43Possiblement, per a la darrera pregunta,els alumnes necessitaran l’ajuda del mestre. Es tracta que localitzin el tendó d’Aquil·les i quen’intueixin la funció.


3

• Localitza el teu pols. Compta les vegades quebatega el teu cor durant un minut (el mestreus donarà el senyal perquè comenceu acomptar i us dirà quan heu d’acabar).

• Torna a comptar-les després de fer una voltacorrent pel pati.

– Són més o menys?

– Creus que aquest fet té relació amb el quehas observat sobre els batecs?

• Com has fet amb el pols, compta quantesvegades agafes aire en un minut (el mestre usdonarà el senyal perquè comenceu a comptar ius dirà quan heu d’acabar).

• Torna a comptar-les després de fer una voltacorrent pel pati.

– Són més o menys?

– Creus que aquest fet té relació amb el quehas observat sobre els batecs?

49 50

2

CONTINGUTSRelació entre les parts del dia i els diferents àpats.

Observació de diferents tipus de rellotges i identificació de lesdiferents formes de comptar les hores.

Compleció d’hores en rellotges sense busques.

Observació d’un calendari.

Coneixement de les estacions en què es divideix l’any.

Coneixement dels anys de traspàs i el seu significat.

Observació de dues fotografies de dues persones diferents icompleció d’una fitxa amb dades inventades d’una d’elles.

Relació de fets propis de l’alumne esdevinguts en dies diferents.

Comprensió d’un text sobre la divisió de la història en segles imil·lennis.

Discriminació entre fotografies del nostre segle i d’altres.

Coneixement de grans invents i descobriments de la humanitat.

Observació d’imatges del nostre segle i coneixement desituacions actuals que semblen d’altres segles.

El taller

Realització d’un joc per discriminar els mesos amb 30 dies dels mesos amb 31 dies, a més del mes de febrer (de 28 o 29 dies).

OBJECTIUS DIDÀCTICSRelacionar les parts del dia amb els diferents àpats.

Observar diferents tipus de rellotges i identificar les diferentsformes de comptar les hores.

Completar les hores en rellotges sense busques.

Observar un calendari.

Conèixer les estacions en què es divideix l’any.

Conèixer els anys de traspàs i el seu significat.

Observar dues fotografies de dues persones diferents i completaruna fitxa amb dades inventades d’una d’elles.

Relacionar fets propis de l’alumne esdevinguts en dies diferents.

Comprendre un text sobre la divisió de la història en segles imil·lennis.

Discriminar fotografies del nostre segle i d’altres.

Conèixer grans invents i descobriments de la humanitat.

Observar imatges del nostre segle i conèixer situacions actualsque semblen d’altres segles.

Realitzar un joc per discriminar els mesos amb 30 dies delsmesos amb 31 dies, a més del mes de febrer (de 28 o 29 dies).

4EL TEMPS



pàg. TARDA - Des de l’hora de dinar finsque es fa fosc.MITJANIT - Les dotze de la nit.MATÍ - Des que surt el sol fins al’hora de dinar.MATINADA - Des de la mitjanit finsque surt el sol.VESPRE - Des que comença a fer-sefosc fins a l’hora de sopar.MIGDIA - Les dotze del matí.

pàg. tretze, vint-i-dos.

pàg. 8.30Dos quarts de nou.

pàg. El 2000, el 2004 i el 2008.Cada quatre anys.

No, perquè el dia 29 de febrernomés existeix cada quatre anys.

pàg. Les fotos que no són d’aquestsegle estan en blanc i negre.Resposta model: se sap pel colorde la foto, per la manera de vestirde la gent, per l’entorn, pels estrisantics que hi apareixen, etc.

pàg. Cos, telèfon.

pàg. migdia, matí, mitjanit, tarda,matinada.

pàg. M Les persones comptem la vidaen dies. Hauria de dir: Lespersones comptem la vida enanys.

M Un segle són 10 anys. Hauria dedir: Un segle són 100 anys.

M Alexander Graham Bell vainventar el cotxe. Hauria de dir:Alexander Graham Bell vainventar el telèfon.

372

171

1267

1166

7

663

361

260

159

SOLUCIONS UNITAT 4


pàg. Veritat: La muntanya més alta delmón es diu Everest. Hi ha llocs onsempre fa fred o calor i llocs on eltemps varia amb les estacions.

pàg. DEMÒCRACIA: Acceptar l’opinió dela majoria.

Resposta model: La festa major,els concursos populars, labiblioteca, el poliesportiu.

Resposta model: Serveix perdipositar vots de les persones quevan a votar.

pàg. Cap: cervell, crani. Tronc:abdominals, pulmons. Extremitats:bíceps, genoll, fèmur, colze.

ÒRGANS: cervell, pulmons.ARTICULACIONS: genoll, colze.OSSOS: Crani, fèmur.MÚSCULS: bíceps, abdominals.

pàg. 10.30: busca curta al 10 i buscallarga al 6.11.15: busca curta al 12 i buscallarga al 3.15.00: busca curta al 3 i buscallarga al 12.18.00: busca curta al 6 i buscallarga al 12.

Veritat. Al mes de maig ésprimavera. Un segle són 100 anys. Frases falses corregides: El dia té24 hores. Els anys de traspàstenen un dia més.

8

776

675

5

4

374

273


4

L’escenari principal d’aquesta unitat és El temps.Els alumnes entendran millor el pas del temps iaprendran com es divideix i què vol dir elconcepte història.

• Saps com es diu el rellotge que hi ha dibuixata la part superior de la pàgina?

I el de color vermell que sosté la nena?

I el que sosté el nen?

I els dos que té la nena de la gorra?

• Contesteu en grups de quatre o cinc aquestespreguntes:

Quin no pot utilitzar-se a la nit? Per què?

Quin no diu l’hora que és?

• Digues d’una altra manera les horessegüents:

– Les tres de la tarda.

– Dos quarts de vuit de la tarda.

– Les 15 hores i quinze minuts.

– Tres quarts d’onze de la nit.

– Les 19 hores i 45 minuts.

57 60


• Escriu amb lletres les hores que marquen els rellotges. Si és possible, escriu-les de dues maneres diferents.

• Dibuixa rellotges amb busques que marquinles hores següents i digues què fas en aquestes hores:

– Un quart de tres del migdia.

– Les dues del migdia.

– Dos quarts de sis de la tarda.

– Les deu de la nit.

– Tres quarts d’una de la matinada.

– Les vuit del matí.

– Un quart de deu del matí.

– Un quart de deu de la nit.

• Apunta la data de l’aniversari de tots els nensi nenes de la classe i, després, ordena-les(escriu-hi al davant un 1, un 2, i aixísuccessivament).

• Entre tots, i amb l’ajut del mestre, feu una llista ordenada a la pissarra i apunteu en quina estació de l’any se celebra cadaaniversari.

61 62Cal fotocopiar la làmina de rellotges que hi ha alfinal d’aquesta guia.


4

• En grups, elaboreu una llista dels cinc inventso els cinc descobriments que més han canviatla vida de la humanitat. Després, comproveusi els invents i els descobriments següentsconsten en les llistes dels diferents grups:

– Invents: la bombeta, el cotxe, la rentadora,l’ascensor, la roda, la televisió, l’escriptura.

– Descobriments: el foc, el fet que les cosespoden surar a l’aigua.

Debateu entre tots quins han estat mésimportants.

• En grups de quatre o cinc, digueu si aquestsfets són d’aquest segle, de segles passats o d’aquest i del passat. Expliqueu com ho heusabut.

– Les persones es desplacen en cotxe.

– Les persones es vesteixen amb pellsd’animals.

– Es fan servir ordinadors per fer feinescomplicades.

– Les persones mengen els animals quecacen o pesquen i les plantes querecol·lecten.

– Quan una persona està malalta, no va almetge, sinó que es cura amb plantes.

67 68Ajudeu els alumnes a veure la diferència entreun invent i un descobriment.

L’objectiu de l’activitat no és localitzartemporalment un fet, sinó establir els diferentsritmes de la història, és a dir, que vegin quemoltes coses que semblen del passat sónhabituals en l’actualitat en altres llocs del món, ia l’inrevés, que s’adonin que coses que semblenestrictament actuals no ho són tant (els“gratacels” de pedra i tova del Iemen, elsordinadors antics, el petroli que ja feien servirels babilonis, etc.).

2

CONTINGUTSDiferenciació del paisatge natural i del paisatge humanitzat.

Observació d’imatges i identificació dels canvis fets per lespersones en un paisatge.

Observació de les característiques pròpies dels pobles demuntanya i de plana a través de fotografies.

Observació de les característiques pròpies dels pobles de costa a través de fotografies.

Observació de fotografies de Venècia i La Paz i diferenciació de diversos tipus de ciutat.

Reconeixement dels diferents barris d’una ciutat.

Discriminació entre transport urbà i transport interurbà.

Reconeixement dels serveis propis d’una ciutat.

Introducció del terme ciutat cosmopolita.

Compleció d’una fitxa amb les característiques de la població de l’alumne.

El taller

Elaboració de fitxes amb dibuixos de diferents senyals decirculació pròxims a l’alumne.

OBJECTIUS DIDÀCTICSDiferenciar el paisatge natural i el paisatge humanitzat.

Observar imatges i identificar els canvis fets per les persones en un paisatge.

Observar les característiques pròpies dels pobles de muntanya i de plana a través de fotografies.

Observar les característiques pròpies dels pobles de costa a través de fotografies.

Observar fotografies de Venècia i La Paz i diferenciar diversostipus de ciutat.

Reconèixer els diferents barris d’una ciutat.

Discriminar entre transport urbà i transport interurbà.

Reconèixer els serveis propis d’una ciutat.

Comprendre el terme ciutat cosmopolita.

Completar una fitxa amb les característiques de la població de l’alumne.

Elaborar fitxes amb dibuixos de diferents senyals de circulaciópròxims a l’alumne.

5LES

LOCALITATS



pàg. Verd: muntanyes, riu, platja,cascada.Vermell: vaixell, casa, font, pont,parc.

pàg. Resposta model: En la imatge enblanc i negre el paisatge natural és prou verge, encara hi ha algunescases de pescadors i a lesmuntanyes no s’aprecienconstruccions. En la imatge encolor, que és més actual, laintervenció humana en el paisatgeés màxima; hi ha molts edificis a lacosta i a la muntanya. La platjas’ha fet més gran.

pàg. Resposta model: Al camp(agricultura i ramaderia). Quan han d’anar a l’hospital, han dedesplaçar-se a una població mésgran.

pàg. Resposta model: Hi viu més gent a l’estiu que a l’hivern perquè hivan molts turistes.

Abans hi havia molts pescadors;ara hi ha gent que treballa enbotigues i hotels per atendre les necessitats dels turistes quevénen, sobretot a l’estiu.

pàg. Venècia és la ciutat dels canals. La ciutat extensa a peu de muntanya que es veu en lafotografia és La Paz.

pàg. Nena de la motxilla marró: barriantic. Nena de la motxilla verda:barri modern. Senyor: barriindustrial. Senyora: barri comercial.

794

492

391

290

189

188

SOLUCIONS UNITAT 5

pàg. Transports per moure’ns per la ciutat: cotxe, autobús, tramvia,metro.Transports per anar a la ciutat:cotxe, tren, avió.

El cotxe és un transport privat.

pàg. Hotel: ofereix allotjament a turistesi altres serveis d’oci i diversió(restaurant, ball, piscina, etc.).Centre esportiu: espai dedicat al’esport. Teatre: espai dedicat a larepresentació d’espectacles.Museu: espai dedicat a l’exposiciód’art en general (fotografia, pintura,escultura, etc.).

pàg. Ciutat cosmopolita: ciutat on viuenpersones nascudes en diferentspasos.

pàg. Paisatges naturals propers, pocshabitants, agricultors i pastors.

Perquè hi arriba un bon nombre deturistes.

pàg. Resposta model: cotxe particular,autobús, taxi, bicicleta, moto,tramvia, metro.

Resposta model: hotels,biblioteques, pavellons esportius,teatres, bancs, escoles,restaurants, cafeteries, hospitals,botigues, parc de bombers, parcs i jardins, etc.

5

4102

2

1101

1197

1096

895


L’escenari principal d’aquesta unitat són Les localitats. Els alumnes coneixeran diferentstipus de localitats, el seu funcionament i els seusdiferents serveis.

• Encercla de color blau les construccions deldibuix que creus que són pròpies d’una ciutati explica per què.

• Encercla de color vermell les construccionsdel dibuix que creus que són pròpies d’unpoble i explica per què.

• Hi ha algun mitjà de transport en el dibuix?Encercla’l de color verd.

• Quina professió et sembla que tenen lespersones que hi ha en el dibuix? Com ho saps?

• Compara aquest dibuix amb el mapa de lapàgina 9 del llibre. Quants continents creusque hi apareixen? Escriu-ne el nom en el lloccorresponent del dibuix.

• Fes una passejada per la teva localitat.Després, dibuixa els elements naturals i els elements construïts per les persones que has trobat durant la passejada.

Si és possible, en lloc que cada alumne faci una passejada pel seu compte, podeu fer unasortida col·lectiva de tota la classe per diferentsàmbits de la localitat, des d’un indret molturbanitzat fins a un altre on predominin els elements naturals. No obstant això,l’observació és millor que sigui individual. Més endavant hi ha una activitat col·lectiva que complementa aquesta.

587 88


• Fixa’t en les fotos de Venècia i La Paz. Explicad’on treuen l’aigua els habitants decadascuna d’aquestes ciutats.

• Creus que és possible viure en una localitatsense aigua? Per què?

• D’on creus que surt l’aigua que arriba a lescases de la teva localitat?

Es poden introduir diversos temes:

• Hi ha aigua al subsòl; per això hi ha aigua al desert.

• És important fer un ús racional de l’aigua. Les ciutats creixen, però la quantitat d’aiguaque hi arriba no augmenta.

• No es pot prendre tota l’aigua dels riusperquè el cicle de l’aigua ha de continuar.

• És possible dessalar l’aigua del mar.

• Fixa’t en la localitat representada en el dibuix.

• Retalla els dibuixos que has fet per a lesactivitats de les pàgines 88 i 95.

• Entre tots, feu un mural amb els dibuixosretallats que representi la vostra localitatideal. Podeu representar diversos barris,de manera que cadascun tinguicaracterístiques diferents dels altres (amb més carreteres, amb més parcs,amb centres comercials, antic, modern, etc.).

• Penseu si hi falta algun servei (mercat,església, mesquita, llar d’infants, cinema,taller de cotxes, etc.) que ningú no hagidibuixat. Discutiu si aquests serveis sónnecessaris o no. Si arribeu a la conclusió que són necessaris, dibuixeu-los, retalleu-los i decidiu on els heu d’enganxar.

92Aquesta activitat pot aprofitar-se també ambrelació al cicle de l’aigua (unitat 9).

93


• La Maria i el Jordi viuen al mateix carrer i van a la mateixa escola. La Maria va al’escola amb el cotxe del seu pare. Des quetravessen la porta de casa fins que surten del’aparcament amb el cotxe passa un quartd’hora. Pel camí, gairebé sempre troben unembús de cotxes i triguen vint-i-cinc minutsper arribar a la porta de l’escola. En Jordi va a l’escola amb autobús. Triga cinc minuts a arribar a la parada. Acostuma a esperarl’autobús deu minuts. El trajecte dura vintminuts i des de la parada on baixa fins a l’escola hi ha cinc minuts de camí.

Qui triga més a arribar des de casa seva finsa l’escola, la Maria o el Jordi?

• Quan tots tingueu la solució, discutiu si ésmillor que la Maria i el Jordi vagin amb cotxe o amb autobús a l’escola. Argumenteu la vostra opinió.

• Fes una llista de les persones que coneixesque viuen a la teva localitat però que no hihan nascut, sinó que hi han arribat desd’altres llocs.

• Poseu en comú les llistes de tota la classe.Creieu que la vostra localitat és cosmopolita?Per què?

• En un mapamundi o en una bola del món,enganxeu gomets a sobre dels llocs que heu escrit en les vostres llistes.

• Coneixes gent de tots els continents?

• De quin continent no coneixes ningú?

595 97

2

CONTINGUTSObservació i coneixement de l’evolució en les tècniques de construcció d’edificis.Reconeixement de l’adaptació de la construcció d’edificis segonsles característiques de l’entorn.

Reconeixement de les característiques de les cases de muntanyaantigues i de les modernes.

Reconeixement de les característiques de les cases de costaantigues i de les modernes.

Coneixement de l’evolució de la construcció de cases a lesciutats.

Reconeixement dels serveis bàsics d’una casa: aigua, llum i gas.

Coneixement de la importància de fer un bon ús dels recursosnaturals.

Identificació dels electrodomèstics que faciliten les feines diàriesde la llar.

Identificació dels electrodomèstics que permeten la comunicació.

El taller

Realització de la bugada a mà.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar i conèixer l’evolució en les tècniques de construcciód’edificis.

Reconèixer l’adaptació de la construcció d’edificis segons les característiques de l’entorn.

Reconèixer les característiques de les cases de muntanyaantigues i de les modernes.

Reconèixer les característiques de les cases de costa antigues i de les modernes.

Conèixer l’evolució de la construcció de cases a les ciutats.

Reconèixer els serveis bàsics d’una casa: aigua, llum i gas.

Conèixer la importància de fer un bon ús dels recursos naturals.

Identificar els electrodomèstics que faciliten les feines diàries de la llar.

Identificar els electrodomèstics que permeten la comunicació.

Realitzar la bugada a mà.

6ELS EDIFICIS



pàg. Als gratacels, el moviment es nota més als pisos que hi ha a dalt de tot. Igual que els arbres, elsedificis estan fixats per la base, per això els pisosmés allunyats de la base noten més l’oscil·lació, com la capçada dels arbres.

Xile, Amèrica. Japó, Àsia.

pàg. ABANS: obertures petites perquè no entri el fred;xemeneia, teulada inclinada perquè llisqui l’aigua;sense aigua ni electricitat; estable a la planta baixaper aprofitar la calor dels animals.ARA: telèfon i Internet; aigua, gas i electricitat; garatgeper al cotxe; teulada inclinada perquè llisqui l’aigua,finestrals amb doble vidre, xemeneia i calefacció.

pàg. ABANS: petites; a peu de platja, sense aigua nielectricitat ni gas.ARA: terrasses i balcons, aigua, electricitat i gas;davant d’un passeig.

pàg. Resposta model: La casa que no té instal·lació de gasés la de l’esquerra (antiga). Una pista clara ens ladóna la bombona de gas butà en un balcó. I en lafotografia de la dreta es veu la instal·lació de gasexterna.

pàg. Aigua: aixeta, desguàs. Electricitat: endoll, bombeta,interruptor. Gas: fogó, escalfador.

pàg. Resposta model: És un comptador de llum. És a lescases per mesurar el consum d’electricitat i pagar elconsum acumulat.

Parc eòlic: s’hi produeix electricitat aprofitant la forçadel vent. Presa: s’hi produeix electricitat aprofitant laforça de la caiguda de l’aigua.

pàg. Planxa, rentadora, assecador, batedora elèctrica,ventilador, aspiradora.

La bugada es fa amb la rentadora.

pàg. La casa que té més anys és la B. La casa actualsense serveis bàsics és la C.

Aigua, gas i electricitat. No són gratuïts, el seuconsum es paga. El fogó correspon al servei de gas i l’endoll, al servei d’electricitat.

pàg. Rentadora, aspiradora, batedora elèctrica, planxa.

Telèfon, ordinador (Internet).4

3118

2

1117

12112

10

9111

8110

6109

4107

3106

2

1105

SOLUCIONS UNITAT 6


L’escenari principal d’aquesta unitat són Els edificis. Els alumnes coneixeran l’evolució de la construcció de cases i els seus serveisbàsics.

• Fixa’t en el dibuix i enumera els materials quehi apareixen.

• Hi ha cap element natural en el dibuix?

• Creus que les cases representades són noveso velles? Per què?

• Et sembla que hi viu algú, al vaixell que hi haa baix a la dreta?

• Un vaixell pot ser un habitatge?

• Saps què és un terratrèmol? Explica què passa quan n’hi ha un.

• Creus que pot haver-hi un terratrèmol al mar?

• Com s’anomena aquest fenomen?

• Imagineu entre tots quà passaria si n’hihagués un.

• Amb l’ajut del mestre, busqueu imatges delsefectes d’un tsunami (a Internet o en revistes)i comenteu-les entre tots.

• Què creus que li passa a la gent després d’un terratrèmol o d’un tsunami? Què et sembla que fa després que hagi ocurregut?

6103 105


• Busca en la sopa de lletres el nom de settipus d’habitatges. Després, dibuixa’ls.

• Fes una llista d’activitats per a les quals esnecessita l’aigua, una altra de coses per a lesquals es necessita l’electricitat i una altra pera les quals es necessita el gas.

• Compareu les vostres llistes en grups dequatre o cinc.

• Imagina com fan totes aquestes activitats a la casa representada en la foto de la partinferior de la pàgina.

• Imagina on es reuneix per menjar la famíliaque viu en aquesta casa i dibuixa-la.

• Imagina com és l’habitació de la nena que mira per la finestra i dibuixa-la.

109 110Aquesta activitat pot relacionar-se amb la de lapàgina 13 (unitat 1).

A

C

X

P

D

R

F

V

C

M

C

G

H

A

D

R

H

A

M

A

V

A

B

A

L

O

S

A

D

A

B

I

B

A

L

E

P

P

S

W

S

A

E

A

R

E

T

I

H

K

V

I

Ñ

L

N

R

T

O

S

J

K

H

A

I

M

A

A

V

Z

D

Z

I

O

L

P

F

S

C

P

A

S

T

X

O

E

J

T

O

A

P

A

R

T

A

M

E

N

T

B

Solució: Barraca,xalet,pis,masia,cabana,apartament,khaima.


• Fes una llista de les coses que funcionen amb electricitat a casa teva.

• Intenta imaginar com es feien abans que hihagués electricitat les activitats que ara esfan amb els electrodomèstics (planxar, eixugar-se el cabell, refrescar-se, escalfar-se,netejar...).

• Saps amb quins instruments s’ajudaven perfer aquestes tasques? Anomena’ls i intentadescriure’ls.

• Imagina que no tens llum (ni piles) durant totun dia. Fes una redacció en què expliquis quèfaries aquell dia.

• Poseu les vostres redaccions en comú icomproveu si tots faríeu el mateix.

Digueu jocs als quals es pot jugar sense capaparell ni joguina.

Trieu-ne alguns i jugueu-hi.

Si hi ha algun joc que només conegui un neno nena (per exemple, si ha vingut d’un altrepaís), apreneu-ne les regles i jugueu-hi.

6112 113Si els nens i les nenes no coneixen cap joc pochabitual, el mestre pot introduir-ne algun, comles tabes, etc.

2

CONTINGUTSObservació i numeració de les feines que es fan al camp.

Identificació d’un tractor i d’una segadora.

Relació de diferents productes agrícoles amb el seu lloc de procedència.

Relació d’animals de granja amb els seus productes.

Diferenciació entre feines ramaderes antigues i modernes.

Observació i numeració de les feines que es fan al mar.

Coneixement de la transformació d’una primera matèria en un producte que es fa a les fàbriques.

Observació del treball en cadena d’una fàbrica.

Coneixement de la situació precària en què es treballa a moltsllocs del món.

Reconeixement de diferents serveis.

Valoració de la importància de fer un bon ús dels diners.

Discriminació entre les coses que són necessàries per viure i les que no ho són.

El taller

Elaboració d’una guardiola amb material reciclat.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar i numerar les feines que es fan al camp.

Identificar un tractor i una segadora.

Relacionar diferents productes agrícoles amb el seu lloc de procedència.

Relacionar animals de granja amb els seus productes.

Diferenciar entre feines ramaderes antigues i modernes.

Observar i numerar les feines que es fan al mar.

Conèixer la transformació d’una primera matèria en un producteque es fa a les fàbriques.

Observar el treball en cadena d’una fàbrica.

Conèixer la situació precària en què es treballa a molts llocs del món.

Reconèixer diferents serveis.

Valorar la importància de fer un bon ús dels diners.

Discriminar entre les coses que són necessàries per viure i les que no ho són.

Elaborar una guardiola amb material reciclat.

7EL TREBALL



pàg. 1 HOSPITAL. 2 ESTUDI. 3 HORT. 4OFICINA. 5 FÀBRICA. 6 TALLER.

pàg. 1 llaura. 2 sembra. 3 rega. 4 sega.

Esquerra: tractor. Dreta: segadora.

Resposta model: Les faciliten lesdures tasques del camp, estalvientemps i això fa que puguiaugmentar la producció.

pàg. Resposta model: L’evolució delsmitjans de transport ha permès que puguem menjar productes de qualsevol part del món.

pàg. 1 i 3, 2 i 4, 5 i 7, 6 i 8.Alguns animals pasturen per lesmuntanyes i altres viuen engranges.

Resposta model: Han vist facilitadala seva feina: ara, per exemple, espoden munyir diverses vaquesalhora amb màquines.

pàg. 1 Surt del port i s’endinsa a la mar;2 Tira les xarxes; 3 Recull lesxarxes amb el peix; 4 Ven el peix ala llotja del port.

De dalt a baix: A la llotja... Passenmolts dies... Surten al matí...

pàg. Primera matèria: pell, fusta, llana,peix.

Producte elaborat: gorra de llana,peix en conserva, sabatillesesportives, armari.

9125

8

7124

6

5123

4122

2

1121

1120

SOLUCIONS UNITAT 7

pàg. Una part d’aquest.

Que el producte ha de fer tota lavolta a la cinta i tornar al punt onha quedat la part per fer perquèpugui acabar-se.És un treball mecànic.

pàg. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:sanitat, seguretat, ensenyament,neteja.

pàg. Respostes model.Sóc bomber. La meva feina ésapagar focs.Sóc conductora d’autobús. La meva feina és transportar gent per la ciutat.Sóc cambrer. La meva feina ésservir beguda i menjar als clientsdel restaurant i del bar.Sóc dependenta. La meva feina és atendre el públic, oferir ajut pertriar el producte adequat, cobrar,etc.

pàg. Ramader: criar animals, munyir.Pescador: llançar i recollir lesxarxes, sortir del port i tornar-hi.Pagesa: llaurar, sembrar, segar.

pàg. En cadena.A les fàbriques.

Resposta model: Són els dinersque es reben a canvi d’una feina.Amb aquests diners podem pagarla casa on vivim, els aliments quemengem, els serveis bàsics de lacasa, etc.

4

3134

1133

13129

12128

10126


L’escenari principal d’aquesta unitat és El treball. Els alumnes coneixeran millor els diferents tipus de feines.

• Fes una llista de les feines, els oficis i les professions que poden fer-se amb elsobjectes, els aparells i els instrumentsrepresentats en el dibuix.

• Imagina altres feines i dibuixa alguna cosaque hi estigui relacionada.

• Digues quina de les feines que has imaginatfaria cadascuna de les persones que hi harepresentades en el dibuix. Comenteu entretots si qualsevol persona pot fer qualsevolfeina.

• Descriu en què consisteix cadascuna de lesquatre tasques que fa un pagès.

• En grups de quatre o cinc, compareu lesvostres descripcions i, si no s’assemblen,intenteu, amb l’ajut del mestre, entendre béaquestes tasques. Penseu en quin ordre es fan i quina estació de l’any deu ser la mésadient per a cadascuna.

• Creieu que en algun lloc es fan aquestestasques sense ajuda de màquines?

• Coneixes cap pagès? Debateu entre tots si és una feina cansada o descansada, si s’had’estudiar per fer-la i si és possible guanyarmolts diners fent de pagès.

7119 121La darrera part d’aquesta activitat ha de servirper detectar possibles opinions sexistes de lesprofessions i les capacitats i per organitzar undebat que les rebati.


• Vés al mercat o al supermercat i fixa’t en lesfruites i les verdures. Apunta les que creguisque procedeixen d’altres llocs del món.Intenta esbrinar d’on vénen.

• Entre tots, llegiu la llista següent. Feu unataula de dues columnes; en una, escriviu-hiels productes que creieu que són originarisd’aquí i, en l’altra, els que creieu que van serportats, encara que faci molt temps, d’altresllocs del món. Després, intenteu esbrinar, ambl’ajuda del mestre, d’on provenen aquestsproductes (podeu buscar informació aInternet).

– Tomàquet, llenties, blat, xocolata, oli, pebrot,cafè, arròs, pistatxos i patata.

• Fes una llista d’animals que donen llet que pot ser consumida per les persones.

• Entre tots, comenteu si a casa vostra mengeuels aliments següents. Penseu si elsproductes que mengeu tots no es mengen en algun lloc del món i comenteu per què.

• Als habitants de quin país creieu que faràfàstic menjar conill i cargols?

• Qui penseu que mai no menja llom? Sabeuper què?

• Coneixeu algú que mai no mengi formatge ni begui llet? Sabeu per què?

122 123Aquestes activitats pretenen que els alumnessiguin conscients que les preferències per unsaliments o per uns altres són culturals (incloent-hi la religió), excepte en casos d’al·lèrgia ointolerància fisiològica (per exemple, alsproductes lactis).


• Observa les primeres matèries i els producteselaborats que s’obtenen d’aquestes i diguessi la transformació es produeix en fàbriques o artesanalment.

• Digues si els objectes següents són primeresmatèries o productes elaborats. Si sónproductes, digues quina és la primera matèriacorresponent:

• llibre

• vidre

• pilota

• paper

• llapis

• cotó fluix

• pantalons

• piles

• roda de bicicleta

• Descriu en què consisteixen els serveisrepresentats en les fotografies.

• Digues el nom de la professió en què es fanservir aquests estris, vehicles o instal·lacions:mànega, autobús, safata, paper d’embolicar,furgoneta, caixa enregistradora, forn de pa,escombra, baieta de pal.

• Entre tots, penseu altres professionsrelacionades amb els serveis. Creieu quetotes les persones la feina de les quals és un servei guanyen els mateixos diners?Comenteu entre tots si hi ha serveis mésimportants que altres.

7125 128La darrera activitat ha de servir per reforçarla idea que totes les feines són dignes i importants, sobretot si hi ha nens d’estatussocial més baix o fills d’immigrants. Al mateixtemps, pot servir per introduir la idea queunes feines tenen més prestigi social quealtres (i estan més ben pagades) i que laseva relació amb el grau de necessitat perpart de la societat no és directa. Es potproposar als alumnes que pensin quèpassaria si no es recollissin les escombrariesdurant uns quants dies, etc.

2

CONTINGUTSReconeixement dels mitjans de transport i de comunicació com aelements que han permès comunicar-nos a distància fàcilment.

Valoració de la utilització adequada del telèfon mòbil.

Coneixement d’Internet com a eina de comunicació immediata.

Diferenciació entre el transport de persones i el transport de mercaderies.

Observació i identificació dels passos que cal seguir quanviatgem amb avió.

Coneixement de situacions extremes en què la gent es veuobligada a viatjar per fugir de la pobresa o la guerra.

Compleció d’un text a partir d’imatges que representen el transport de mercaderies arreu del món.

Lectura dels primers invents relacionats amb el transport.

Coneixement dels viatges fets a l’espai.

El taller

Realització d’una llista dels símbols utilitzats en elscomandaments del televisor.

OBJECTIUS DIDÀCTICSReconèixer els mitjans de transport i de comunicació com a elements que han permès comunicar-nos a distància fàcilment.

Valorar positivament la utilització del telèfon mòbil de maneraadequada.

Conèixer Internet com a eina de comunicació immediata.

Diferenciar el transport de persones del transport demercaderies.

Observar i identificar els passos que cal seguir quan viatgem en avió.

Conèixer situacions extremes en què la gent es veu obligada a viatjar per fugir de la pobresa o la guerra.

Completar un text a partir d’imatges que representen el transportde mercaderies arreu del món.

Llegir un text dels primers invents relacionats amb el transport.

Conèixer els viatges fets a l’espai.

Fer una llista dels símbols utilitzats en els comandaments del televisor.

8COMUNICACIÓ I TRANSPORT



pàg. Mitjans de comunicació: diari,telèfon mòbil, televisió, correu,ràdio, Internet.Mitjans de transport: bicicleta,cotxe, avió, tren, moto, autobús.

pàg. Relacionades amb la feina: 2-4.Relacions personals: 1-2-3.

pàg. Senyora: he caigut. Noi: M’heperdut. Parella: estem bloquejats.Resposta model: perquè així la gentpot demanar ajuda, si la necessita,des de qualsevol lloc (si hi hacobertura).

Resposta model: cinema, teatre,biblioteca, hospital, etc. Per nomolestar la resta de la gent i respectar el silenci.

pàg. Nen: Explico coses als meus amics.Senyor: Parlo amb el meu nét quetreballa als Estats Units. Senyora:Tinc una reunió de treball amb elmeu soci de Corea.

pàg. Veritat. El correu electrònic ésimmediat. Totes les adreces decorreu electrònic porten aquestsímbol: @.

pàg. 1 Anar a l’aeroport. 2 Facturar lesmaletes. 3 Anar a la portad’embarcament. 4 Embarcar icordar-nos el cinturó. 5 Aterrar enun altre aeroport. 6 Recollir lesmaletes.

pàg. La primera matèria, el cafè,ve de l’Amèrica del Sud amb vaixell.La primera matèria, el cacau,ve de l’Àfrica amb avió.La primera matèria, la fusta,ve del nord d’Europa amb camió.

pàg. Resposta model: Per traslladar-sed’una localitat a una altra, d’un paísa un altre, de vegades esnecessitaven dies sencers. La comunicació entre continents eramolt més pesada i es podien trigarsetmanes a anar d’un lloc a un altre.

pàg. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:P-P-F-F.

1149

15145

13144

10142

8141

6140

5

4139

3138

1136

SOLUCIONS UNITAT 8

pàg. Resposta model: S’ha fet més ràpidi té capacitat per transportar mésquantitat de productes. Ara éspossible transportar productes entrepaïsos diferents de manera ràpida.

Resposta model: Són passatgersd’un avió que fan cua per facturarel seu equipatge. El pas següentés anar a la porta d’embarcament.


pàg. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:poble de costa, ciutat, paisatgenatural, poble de muntanya.

Veritat: Els pobles de la costatenen més habitants a l’estiu quea l’hivern.

pàg. Resposta model: Casa antiga demuntanya: finestres petites perevitar l’entrada de fred. Estable ala part baixa per aprofitar la calordels animals. Casa actual demuntanya: garatge per al cotxe,finestrals amb doble vidre.

Per netejar la roba: rentadora. Per recollir la brutícia del terra:aspiradora. Per treure arrugues a la roba: planxa.

pàg. Primera matèria: pell de vaca, fustad’arbre, ous, blat, sardines, llanad’ovella.Producte elaborat: armari, gorra de llana, peix envasat, sabates,magdalenes.

Pescador, pagès, ramader.

pàg. Transport de persones: vaixell de la primera fila i cotxe.Transport de mercaderies: camió,vaixell de la segona fila.

Resposta model:Persones: moto, bicicicleta,autobús, tramvia, metro, tren,autocar, avió.Mercaderies: furgonetes, trens demercaderies, avió de mercaderies.

Amb el correu electrònic.L’ordinador.

8

7154

6

5153

4

3152

2

1151

4

3150


L’escenari principal d’aquesta unitat és La comunicació. Els alumnes coneixeran elsdiferents mitjans de transport i de comunicació.

• Escriu el nom de tots els aparells i màquinesque hi ha en el dibuix.

• Escriu amb quina energia funciona cada un.

• Indica si creus que són mitjans de transport o de comunicació.

• Escriu per a què serveixen cadascun i diguessi coneixes altres aparells que serveixin perfer el mateix.

• Ordena’ls de més antic a més modern.

• Llegiu atentament les situacions següentsi decidiu entre tots en quines és necessaritrucar urgentment amb el mòbil i en quinesno.

– Veus a l’aparador d’una botiga unessabatilles d’esport que t’agraden molt i volspreguntar a la teva mare si te les comprarà.

– Un senyor va per la carretera amb el seucotxe i es queda sense benzina.

– Caus al pati de l’escola i vols dir a la tevacosina que no pots anar a jugar amb ellaaquesta tarda perquè et fa molt mal elgenoll.

– L’autobús en el qual viatja la mestras’espatlla i aquesta s’adona que arribaràtard a classe.

– Una persona va pel carrer i davant d’ella té lloc un accident.

8135 139


• Amb l’ajuda del mestre, navegueu per Internet.

Entreu en aquesta pàgina web:www.cabezoncanoso.com/frosti/frosti.html.

Feu un clic en l’opció “Inglés”.

Intenteu fer l’exercici dels nombres.

• Amb l’ajuda del mestre, entra en aquestapàgina web: www.chiquinoticias.com/sanosyfuertes/index.html.

Quina és la diferència entre aquesta pàgina il’anterior?

Serveixen per al mateix?

Quina et sembla més útil?

• Fixa’t en els passos que cal fer per viatjaramb avió. Després, compara’ls amb els quecal seguir per fer servir altres mitjans detransport:

– Descriu els passos que seguim per viatjaramb cotxe.

– Descriu els passos que seguim per viatjaramb tren.

– Descriu els passos que seguim per viatjaramb autocar.

• Pensa com s’aconsegueixen els bitllets d’avió,tren i autocar.

• Entre tots, enumereu els avantatges i elsinconvenients de viatjar en cadascund’aquests mitjans de transport: avió, tren,cotxe i autocar.

140 142


• Has passat algun cop per un pont?

Descriu-lo i dibuixa’l.

• Has passat algun cop per un túnel?

Descriu-lo i dibuixa’l.

• Explica per a què serveixen els ponts i els túnels.

• Esbrina si algú de la teva família ha estatemigrant. On va emigrar? Per què? Quant detemps va estar-se allà? Com va fer el viatge?Volia tornar al seu lloc d’origen? Per què?

• Marqueu en un mapamundi els viatges quevan fer els vostres familiars emigrants i, ambun altre color, els que han fet els immigrantsque coneixeu.

• Quin creus que és el combustible que feienservir els invents de James Watt, Henry Ford i els Germans Wright?

• Entre tots, penseu en què s’assemblen i en què es diferencien la locomotora de Watti els trens d’ara.

• Entre tots, penseu en què s’assemblen i en què es diferencien el cotxe que vainventar Ford i els que es fan servir ara.

• Entre tots, penseu en què s’assemblen i en què es diferencien l’avió dels GermansWright i els que volen ara.

• Imagineu com viatjarem en el futur.

8143 145

2

CONTINGUTSCompleció d’un text sobre l’atmosfera i la seva importància.

Discriminació entre vehicles contaminants i vehicles que no hosón.

Valoració de la importància de reduir el fum contaminant demoltes fàbriques.

Valoració de la importància de reduir la contaminació.

Lectura i comprensió d’articles sobre el problema del’escalfament de la Terra.

Reconeixement de les plantes com a fàbriques d’oxigen.

Valoració de la importància de controlar la tala d’arbres.

Coneixement de zones del planeta afectades per la tala d’arbres.

Identificació dels tres estats de l’aigua.

Identificació i interpretació del cicle de l’aigua.

Coneixement de fenòmens atmosfèrics relacionats amb l’aigua.

Valoració de la importància de mantenir els mars, els oceans i els rius nets.

El taller

Experimentació amb aigua i altres elements.

Comprovació de la reacció d’elements diferents amb l’aigua.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar una imatge de la Terra.

Completar un text sobre l’atmosfera i la seva importància.

Discriminar entre vehicles contaminants i vehicles que no ho són.

Valorar la importància de reduir el fum contaminant de moltesfàbriques.

Valorar la importància de reduir la contaminació.

Llegir i comprendre articles sobre el problema de l’escalfament de la Terra.

Reconèixer les plantes com a fàbriques d’oxigen.

Valorar la importància de controlar la tala d’arbres.

Conèixer zones del planeta afectades per la tala d’arbres.

Identificar els tres estats de l’aigua.

Identificar i interpretar el cicle de l’aigua.

Conèixer fenòmens atmosfèrics relacionats amb l’aigua.

Valorar la importància de mantenir nets els mars, els oceans i els rius.

Experimentar amb aigua i altres elements.

Comprovar la reacció d’elements diferents amb l’aigua.

9LA NATURA



pàg. PLANETA: TERRA

aire, planeta, contaminada, animals, plantes.

pàg. Vehicles que contaminen l’aire: autobús, moto, cotxe.

Vehicles que no la contaminen: monopatí, bicicleta.

Els fums que expulsen les xemeneies de moltesfàbriques contaminen l’aire.

pàg. Resposta model: La tala d’arbres s’ha de controlarperquè són els productors d’oxigen del planeta,i sense oxigen els éssers vius no podem viure.

Amèrica. L’Amazones.

pàg. Gel: sòlid; aigua: líquid; vapor d’aigua: gasós. GEL, VAPOR.

pàg. PLUJA: líquid. NEU: sòlid. CALAMARSA: sòlid. BOIRA:líquid.

Evapori.

pàg. Resposta model: Un embassament és una mena dellac artificial que es fa tancant les aigües d’un riu ambuna paret. Es fa servir per regar i per produirelectricitat.

pàg. Petroliers, persones, clavegueres, indústries.

Resposta model: Són instal·lacions importants perquè,si no es construïssin, no tindríem aigua potable a lespoblacions.

pàg. Han de marcar els arbres. L’oxigen serveix per respirar.

refreda, escalfa.1 El sol escalfa l’aigua de la superfície del mar.2 L’aigua escalfada passa a l’aire.3 L’aigua en estat gasós forma els núvols.

pàg. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la terra.

L’aigua, l’aire, l’aire, l’aigua.4

3180

2

1179

12

11174

10173

9

8172

7171

6

5170

3

2168

1167

SOLUCIONS UNITAT 9


L’escenari principal d’aquesta unitat és La natura. Els alumnes coneixeran més l’entorn i valoraran la importància de respectar-la.

• Busca set animals diferents en el dibuix idigues-ne el nom.

(Els animals més “obvis” són ocell, papallona,peix, gos, marieta, cargol. El vuitè animal és l’ésser humà. Es tracta de mostrar que lespersones també formem part de la natura.)

• Recorda alguna excursió que hagis fet al campi explica-la.

– Hi havia aigua? I muntanyes? I prats?

– Com era el cel?

– Vas veure animals?

– Vas veure arbres?

– De quin color eren les plantes?

• Fes-ne un dibuix.

• En grups de quatre, i amb l’ajuda del mestre,feu l’experiment següent:

Poseu una galleda amb una mica d’aigua,molts trossos de gel (o un tros gros) i pedres(que no surin) distribuïdes per tota la galleda;algunes han de ser planes.

Marqueu l’alçada a la qual arriba l’aigua.

Poseu la galleda al sol.

Aneu marcant les diferents alçades a lesquals arriba l’aigua en anar-se fonent el gel.

Observeu què els passa a les pedres.

Ara, imagineu que el gel que heu posat a lagalleda és el que hi ha a la Terra (a l’Antàrtida, als pols i a les muntanyes mésaltes), que l’aigua és la dels mars i elsoceans i que les pedres són els continents.Què passaria si la Terra s’escalfés molt?

9165 169


Si és possible, seria interessant mostrar alsalumnes el mapamundi amb els rius més gransdel món i marcar les selves que hi ha al seuvoltant i a la zona tropical. Cal que s’adoninque, encara que no les tinguem a prop, ladestrucció de la selva ens afecta a tots.

• A quins continents creus que hi pot haverselves com l’amazònica?

• Per què creus que es talen els arbres?

• L’oxigen és sòlid, líquid o gasós?

• Si l’oxigen és fabricat per les plantes, comcreus que poden respirar les persones queviuen en llocs sense plantes, com elsdeserts?

• Digues en quin estat es troba l’aigua encadascun d’aquests llocs: en un riu, en unapista de patinatge sobre gel, en un núvol,a l’Everest, al bany després d’una dutxacalenta, al mar, a l’Antàrtida.

• Fes aquest experiment: agafa un pot de vidre i posa-hi aigua, però sense omplir-lo del tot.Amb un retolador resistent a l’aigua, marcafins on arriba el líquid. Tapa el pot i fica’l alcongelador. L’endemà, treu el pot, observa’l i contesta:

– El gel arriba a la marca que has fet? La supera? O no hi arriba?

– Què hauria passat si l’haguessis omplertfins a dalt de tot?

170 171Pot ser útil tornar a mirar les pàgines 9(l’Antàrtida) i 11 del llibre (unitat 1), en què hiha gel i núvols, o les pàgines 90 i 92 (unitat 5).


• Fixa’t durant uns dies en tot el que llenceu a casa teva i a l’escola pel desguàs (vàter,dutxa, cuina, etc.).

• Fes una llista de tot el que hi llenceu i diguesquè és el que creus que pot contaminarl’aigua dels rius i del mar.

• Entre tots, ajunteu les vostres observacions i feu una sola llista a la pissarra.

• Si hi ha coses que uns creuen quecontaminen i altres creuen que no, justifiqueula vostra decisió.

• Entre tots, comenteu què feu amb els plàsticsi les piles que ja no serveixen.

• Tots feu el mateix?

• Què passa si es llença tot junt a lesescombraries?

• De quina altra manera podem desfer-nosd’aquests residus?

• Sabeu de quin color són els contenidors per al plàstic?

• Hi ha contenidors d’altres colors?

• On són?

9174 175Si a l’escola hi ha contenidors selectius,és interessant ajuntar els residus i llançar-los-hi;si no n’hi ha, els podeu llençar als contenidorsdel carrer.

2

CONTINGUTSObservació i numeració del cicle de vida d’una planta.

Discriminació entre plantes silvestres i plantes conreades.

Representació il·lustrada d’una planta silvestre i d’una plantaconreada.

Lectura i comprensió d’un text sobre el conreu de l’arròs i la sevaimportància per a l’alimentació mundial.

Representació amb fletxes en un mapamundi del camí de la importació de l’arròs.

Identificació de diferents tipus de boscos conreats.

Relació de boscos conreats amb el seu producte.

Reconeixement de diferents tipus de fulles dels arbres.

Identificació de les diferents parts dels fruits dels arbres.

Valoració de la importància de mantenir net el sotabosc per evitarincendis.

Disseny d’un cartell que adverteix del perill de foc.

Identificació de les diferents parts d’una flor.

Relació de les diferentes parts d’una flor amb la seva funció.

El taller

L’herbari. Elaboració d’un herbari.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar i numerar el cicle de vida d’una planta.

Discriminar entre plantes silvestres i plantes conreades.

Representar il·lustrada una planta silvestre i una planta conreada.

Llegir i comprendre un text sobre el conreu de l’arròs i la seva importància per a l’alimentació mundial.

Representar amb fletxes en un mapamundi el camí de la importació de l’arròs.

Identificar diferents tipus de boscos conreats.

Relacionar boscos conreats amb el seu producte.

Reconèixer diferents tipus de fulles dels arbres.

Identificar les diferents parts dels fruits dels arbres.

Valorar la importància de mantenir net el sotabosc per evitarincendis.

Dissenyar un cartell que adverteix del perill de foc.

Identificar les diferents parts d’una flor.

Relacionar les diferents parts d’una flor amb la seva funció.

Elaborar un herbari.

10EL MÓN VEGETAL



pàg. Arbre: fulla, fruit, tronc, arrel. Pastanaga: flor, tija, fulla, arrel.

El tronc és la tija dels arbres.

Enciam: fulles; ceba: tija; llimoner:fruit.

pàg. Resposta model: 1 Els fruits cauende l’arbre. 2 La llavor del fruitqueda colgada a la terra. 3 De lallavor colgada neix un arbre nou. 4El nou arbre floreix. Després de lesflors, neixen els fruits i el cicletorna a començar.

Es diu “cicle de la vida” perquèsegueix sempre el mateix ordre iquan acaba torna a començar.

pàg. Cultivada – silvestre – cultivada.

pàg. De l’arròs ens mengem el fruit.

pàg. 1, 3, 4, 2.

pàg. Més de 20.

ARBRE - HERBA - ARBUST.

Resposta model: L’arbre, perquè latija, el tronc i les branques pesenmolt i necessiten arrels grosses permantenir-se en peu.

La tija de l’arbre és el tronc, que ésalt i gros. La tija de l’herba és moltfina. La tija de l’espígol (arbust) ésllenyosa.

6

5187

4186

3185

2184

1183

2

1182

SOLUCIONS UNITAT 10

pàg. Caduca, perenne.

Estrella, llança, cor, agulla.

pàg. Fruita seca: pinyó, avellana. Fruitafresca: taronja, kiwi, poma.Avellana, pinyó.Taronja, poma, kiwi.

Nou: closca, llavor.Préssec: polpa, pinyol, pell.

pàg. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:pètals, estams, pistil, sèpals.Estams – Fan una pols groga quees diu pol·len.Pètals – Són una mena de fullesque envolten la flor.Sèpals – Són la base dels pètals.Pistil – S’hi formen les llavors deles flors.

pàg. Fruita fresca: poma, kiwi, taronja,meló, síndria... Fruits secs: pinyó, avellana, nou,ametlla, festuc...

Agulla, perenne.Estrella, caduca.

pàg. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:pistil, flor, tija, fulla, arrel, estam,pètal, sèpal.

El sotabosc és formart per lesplantes que creixen al peu delsarbres i les branques i les fullesque cauen. És important mantenir-lo net per evitar incendis.

4

3196

2

1195

13191

10

9189

8

7188


L’escenari principal d’aquesta unitat és El món vegetal. Els alumnes aprendran a reconèixer plantes i la seva morfologia.

• Assenyala en el dibuix les tiges, les fulles, lesflors i els fruits.

• Quina part de les plantes no es veu? Dibuixa-la.

• Creus que les plantes que hi ha en el dibuixsón silvestres o conreades?

• Fes l’experiment següent:

1 Agafa un tomàquet el més madur possiblei un test amb terra.

2 Aixafa el tomàquet al test i deixa’l cobert de terra. Rega’l i posa’l al sol.

3 No oblidis regar-lo cada dia una mica. Vés observant què passa.

4 Arrenca alguna de les plantes que neixin i observa-la.

• Quines parts del cicle d’una planta creus que has observat?

• Assenyala les parts que veus de la planta.

• Quina part de la planta creus que és eltomàquet?

10181 183Si es reguen i els toca el sol, les plantes de latomaquera sortiran en menys d’una setmana. Uncop hagin sortit, convé separar-les o eliminar-nealgunes. En poques setmanes sortiran primerflors i després petits tomàquets.


• Fes una llista amb els arbres que coneguisque es conreïn per obtenir fruits que espuguin menjar.

Entre tots, compareu les vostres llistes i feu-ne una de sola amb tots els arbres fruitersque coneixeu.

Entre tots, comenteu si algú ha collit fruitad’un arbre. Si és així, expliqueu quina fruitavau collir i com ho vau fer.

• Quin camí creus que fa la fruita que mengesdes de l’arbre fins que la trobes a la nevera?

• Recolliu fulles de les plantes. Feu una grancol·lecció entre tots.

• Fixeu-vos si totes tenen formes diferents o si algunes s’assemblen.

• Classifiqueu-les segons la forma que tinguin.

Poden sortir cinc grans grups: d’agulla, de cor,ovalada, de llança, estrellada.

• Ara, observeu com és el marge de les fulles.

• Feu diversos grups segons la forma delmarge: entera, dentada, serrada, lobulada.

186 188Tant en l’activitat de la forma com en la delmarge de les fulles, pot ser que els alumnesportin fulles compostes. El mestre ha de valorarsi pot introduir aquest concepte o és millordescartar-les.


• Digues si aquests aliments són la tija, lesfulles, l’arrel o el fruit d’una planta: maduixa,bledes, arròs, pastanaga, tomàquet, cacauet,ceba, pinyó, carxofa, pistatxo, espàrrec,alvocat, patata, dàtil, síndria.

• Porta diverses fruites a classe. Obre-les i identifica’n les diferents parts del fruit.

• Aconsegueix algunes flors i identifica’n lesdiverses parts. Si cal, obre la flor i observa-labé.

• També es pot fer aquesta activitat amb lesflors que el mestre hagi aconseguit (perexemple, del jardí de l’escola si en té od’alguna floristeria que les hagi de llençar). Sino és possible, pot fer-se servir alguna web,malgrat que en les fotos no es veuen totesles parts. Algunes de les imatges en què esveuen més bé les parts de la flor les trobareuen aquestes pàgines web:

– www.botanical-online.com/botanical6.htm– www.botanical-online.com/fotoscicho

riumintybus.htm– www.botanical-online.com/fotosneriumo

leander.htm – www.botanical-online.com/fotosanemo

nenemorosa.htm – www.botanical-online.com/florpasionaria.htm

10189 191

2

CONTINGUTSClassificació dels animals en vertebrats i invertebrats.

Identificació d’un esquelet d’animal.

Identificació de la imatge d’un animal invertebrat.

Identificació de les característiques de dos animals mamífers: el cangur i el goril·la.

Representació il·lustrada d’un mamífer volador (ratpenat) i d’unmamífer nedador (balena).

Discriminació entre aus que volen i aus que no volen.

Reconeixement de les característiques dels rèptils.

Lectura i comprensió d’un text sobre la vida del salmó.

Reconeixement dels peixos d’aigua dolça i dels peixos d’aiguasalada.

Coneixement de la metamorfosi de les granotes.

Coneixement de la metamorfosi de les papallones.

Representació il·lustrada d’una papallona monarca.

Identificació de diferents mol·luscs: el musclo, el cargol i la sípia.

Lectura i observació d’imatges de la construcció que duen a terme els castors.

El taller

Elaboració d’una col·lecció de closques.

OBJECTIUS DIDÀCTICSClassificar els animals en vertebrats i invertebrats.

Identificar un esquelet d’animal.

Identificar la imatge d’un animal invertebrat.

Identificar les característiques de dos animals mamífers: el cangur i el goril·la.

Representar amb una il·lustració un mamífer volador (ratpenat) i un mamífer nedador (balena).

Discriminar entre aus que volen i aus que no volen.

Reconèixer les característiques dels rèptils.

Llegir i comprendre un text sobre la vida del salmó.

Reconèixer els peixos d’aigua dolça i els peixos d’aigua salada.

Conèixer la metamorfosi de les granotes i les papallones.

Dibuixar una papallona monarca.

Identificar la closca de diferents mol·luscs: el musclo, el cargol i la sípia.

Llegir i observar imatges de la construcció que duen a terme els castors.

Elaborar una col·lecció de closques.

11EL MÓN ANIMAL



pàg. Ovípar-Mamífer.

Gos: carnívor. Girafa: herbívor. Porc:omnívor.

pàg. Ànec.

Invertebrat, bava.

pàg. Goril·la: és mamífer, herbívor,camina i s’enfila.Cangur: és mamífer, herbívor, salta.Resposta model: S’han de protegirels animals en perill d’extinció,com els goril·les, perquè no deixind’existir aquestes espècies.Es diuen cangurs perquè tenen curadels nens, tal com ho fan elscangurs femelles, que transportenles cries dins una mena de bossaque tenen a la panxa.

pàg. Falcó, ànec.

Aus que no volen: estruç, gallina,pingüí.

Resposta model: les aus que novolen tenen les ales curtes; la restade les aus, no.

pàg. Els rèptils són ovípars.

Reptar vol dir desplaçar-searrossegant-se.

Veritat: a molts llangardaixos elstorna a créixer la cua si la perden.Les serps muden la pell, que elscau d’un sola peça.

8

7202

6

5201

3200

2

1199

2

1198

SOLUCIONS UNITAT 11

pàg. 4-3-2-1.

Amfibis, capgrossos, granotes.

pàg. Ou, eruga, crisàlide, papallona.

pàg. MUSCLO: closca externa divididaen dues parts. CARGOL: closcaexterna en forma d’espiral. SÍPIA:closca interna.

pàg. Resposta model: Els castors sóngrans arquitectes perquè fanconstruccions resistents i forçagrans.

pàg. Veritat: L’espina és l’esquelet delspeixos. Reptar vol dir desplaçar-searrossegant-se. Les closques delsmol·luscs poden ser externes ointernes.

Rèptil, au, mol·lusc.

Són ovípars.

pàg. D’esquerra a dreta: capgròs, ous,eruga, crisàlide.

Metamorfosi.

3212

2

1211

16207

14206

12205

11204


L’escenari principal d’aquesta unitat és El món animal. Els alumnes coneixeran millor elsdiferents grups en què es divideixen els animals i les seves característiques.

• Assenyala els animals del dibuix que caminen,els que volen, els que repten i els que neden.

• Quins són mamífers?

• Quins són ovípars?

• Quins són insectes?

• Quins són vertebrats?

• Entre tots, comenteu qui ha vist aquestsanimals de veritat alguna vegada i on.

• Saps si són omnívors, carnívors o herbívors?

• Amb l’ajuda del mestre, entra en la pàginaweb www.fotosdeanimales.com.ar/i selecciona l’opció “Mamíferos”.

Escriu el nom dels que coneguis.

Escriu el nom d’altres animals mamífers que coneguis i que no apareguin en lesfotografies.

Amplia les fotos de dos d’aquests animals i dibuixa’ls.

• Què creus que tenen en comú tots elsmamífers?

11197 200


• Amb l’ajuda del mestre, entra en la pàginaweb www.fotosdeanimales.com.ar/i selecciona l’opció Aves.

• Escriu el nom de les que coneguis.

• Escriu el nom d’altres aus que coneguis i que no apareguin en les fotografies.

• Amplia les fotos de dues d’aquestes aus i dibuixa-les.

• Què creus que tenen en comú totes les aus?

• Amb l’ajuda del mestre, entra en la pàginaweb www.reptiles.com.es/galeria.htm.

• Escriu el nom dels rèptils de les fotografiesque coneguis.

• Amplia les fotos de dos d’aquests rèptils i dibuixa’ls.

• Ara, entre en la pàgina web www.fotonostra.com/albums/animales/galeria5.htm.

• Creus que hi ha algun rèptil molt diferent dels que has vist en l’altra web?

• Què creus que tenen en comú tots els rèptils?

• Tenen potes tots els rèptils?

• Algun rèptil té closca?

201 202


• Amb l’ajuda del mestre, entra en la pàginaweb www.peces.anipedia.net/-fotos-peces.html.

• Amplia les fotos de dos d’aquests peixos i dibuixa’ls.

• Què creus que tenen en comú tots els peixos?

• Escriu el nom d’altres peixos que coneguis i que no apareguin en les fotografies.

• Amb l’ajuda del mestre, entra en la pàginaweb www.ctv.es/USERS/reptilista/images/anfibios/anfibios.htm.

Veus alguna foto de capgrossos? Assenyala’ls.

Amplia dues fotos i dibuixa els amfibis que hiapareixen.

• Què creus que tenen en comú tots els amfibis?

• On creus que viuen els amfibis?

11203 204

2

CONTINGUTSObservació del globus terraqüi.

Identificació dels hemisferis i de l’equador.

Localització de països en un dels dos hemisferis de la Terra.

Identificació dels diferents moviments de la Terra: translació i rotació.

Observació i identificació de les diferents fases de la Lluna.

Relació entre el moviment de rotació i el dia i la nit.

Relació entre el moviment de translació i l’any.

Coneixement dels punts cardinals.

Experimentació d’orientació en l’espai.

Coneixement i identificació de grans exploradors al llarg de la història i dels seus descobriments.

El taller

Experimentació de la força de la gravetat.

OBJECTIUS DIDÀCTICSObservar el globus terraqüi.

Identificar els hemisferis i l’equador.

Localitzar països en un dels dos hemisferis de la Terra.

Identificar els diferents moviments de la Terra: translació i rotació.

Observar i identificar les diferents fases de la Lluna.

Relacionar el moviment de rotació i el dia i la nit.

Relacionar el moviment de translació i l’any.

Conèixer els punts cardinals.

Experimentar l’orientació en l’espai.

Conèixer i identificar grans exploradors al llarg de la història i els seus descobriments.

Experimentar la força de la gravetat.

12EL SISTEMA

SOLAR



pàg. ESTRELLA-PLANETA-SATÈL·LIT.

pàg. HEMISFERI NORD: Canadà, Japó,Espanya, Rússia. HEMISFERI SUD:Argentina, Austràlia, Moçambic.

pàg. ROTACIÓ-TRANSLACIÓ.

Òrbita.

pàg. Amèrica

pàg. Dotze, tres-cents seixanta-cinc.

Resposta model: Perquè és més a prop del Sol que la Terra i la sevaòrbita és més petita.

pàg. Nord.

pàg. Sud – est – oest.

pàg. Cristòfor Colom: Amèrica (1492).Robert Peary: pol nord (1909).James Cook: Austràlia (1770).Roald Amundsen: pol sud (1911).Fernando de Magallanes i JuanSebastián Elcano: primera volta al món (1519-1522).

pàg. L’Everest és a la serralada de l’Himàlaia.

Els xerpes són els guies de l’Himàlaia.

pàg. Un dia. Un any.

Òrbita.

Equador.

La Terra està sempre en moviment:gira sobre si mateixa i al voltant del Sol.

El moviment de translació de laTerra consisteix a girar al voltant del Sol.

2

1227

12223

11222

10221

9220

7

6219

5218

3

2216

1215

1214

SOLUCIONS UNITAT 12

pàg. HEMISFERI NORD-EQUADOR-HEMISFERI SUD.

Lluna minvant – Lluna creixent.


pàg. Sòlid, gasós, líquid.

Resposta model: el fum de lesfàbriques i el fum dels cotxes.

Mar, núvols, rius.

pàg. PARTS DE LA FLOR: SÈPAL, PISTIL,ESTAM. FRUITA FRESCA: PRÉSSEC,POMA, TARONJA. FRUITA SECA:PINYÓ, AVELLANA.

Un arbre de fulla caduca és el queperd les fulles a l’estaciódesfavorable i torna a brotar a l’estació favorable, quan lescondicions són òptimes.

pàg. Papallona, granota, musclo,invertebrat, mamífer, rèptil, ovípar,au.

pàg. Moviment de rotació: el movimentque fa la Terra quan gira sobre simateixa.

Moviment de translació: el moviment que fa la Terra quangira al voltant del Sol.

7232

6231

5

4230

3

2

3229

4

3228


L’escenari principal d’aquesta unitat és El sistema solar. Els alumnes coneixeran el sistema solar, els moviments de la Terra i la manera com poden orientar-se en l’espai.

• Et sembla que és de dia o de nit?

• Saps com es diu l’aparell amb el qual la nenaobserva els estels?

• Què creus que és la bola grossa que es veu a la part superior?

• Saps com es diuen els estels que deixen unacua llarga al cel?

• N’has vist algun cop un d’aquests?

• Saps com es diuen els dibuixos que apareixenen el mapa i que sostenen els nens?

• Entre tots, observeu al llarg d’un dia on veieuel Sol i, després, contesteu:

• Creieu que el Sol es mou?

• Recordeu en què consisteix el moviment de translació de la Terra?

• Així doncs, creieu que es mou el Sol o laTerra?

• Busqueu a Internet, amb l’ajuda del mestre,informació sobre Galileu i contesteu per escrit:

• Què va descobrir Galileu?

• Quan ho va descobrir?

• Creus que va tenir una vida fàcil? Explicaquins problemes va tenir.

• Què hauries fet tu en el lloc de Galileu?

12213 216El terme constel·lació no apareix en la unitat,però aquesta activitat i el fet que estiguindibuixades pot servir per introduir-lo.


• Observa la Lluna durant una semana. Dibuixa-la cada dia.

Explica les fases per les quals ha passat.

Com creus que serà la pròxima setmana?

• Dibuixa el cel de dia i el cel de nit.

• Escriu a sota de cada dibuix trescaracterístiques del cel que diferencien el que s’hi veu de dia i el que s’hi veu de nit.

• Per què creus que no es veuen els estels i la Lluna quan és de dia?

• Per què no es veu el Sol quan és de nit?

• Consulta un globus terraqüi i digues el nomd’un país on vegin el Sol quan tu veus la Lluna i els estels.

217 218


• Fabrica una brúixola. Necessitaràs: un CD (pot ser usat), un imant petit, la tapa d’un potde CD, goma d’enganxar.

Amb la goma, enganxa l’imant a la vora del CD.

Omple la tapa del pot de CD amb aigua.

Introdueix el CD amb l’imant enganxat en l’aigua; l’imant assenyalarà el nord.

Amb un retolador resistent a l’aigua, escriu la lletra N en el punt on assenyala l’imant.

Pensa quins punts del CD representen el sud,l’est i l’oest.

Escriu el símbol corresponent a aquests puntscardinals.

• Busca a Internet o en una enciclopèdiainformació sobre aquests personatges:

– Marco Polo (1254-1324)

– Ibn Battuta (1304-1377)

– René Caillié (1799-1838)

– John Hanning Speke (1827-1864)

– Richard Burton (1821-1890)

– David Livingstone (1813-1873)

• Què tenen en comú?

• Quins continents van conèixer?

• Amb quins mitjans de transport viatjavacadascun d’ells?

12220 222

MAPAMUNDI

LES HORES

gt2n

Documents