grup de teatre - taller de teatre - esplai la branca - apm...

Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

18Núm.

febrer 2015SantVi on li

neAmb la col·laboració de:

Media partner

http://www.petitsabadell.cat

SUMARI02 EDITORIAL

03 TEATRE, Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata

06 TEATRE, comiat d’Els pastorets

08 PARLEM AMB...

13 PARRÒQUIA

14 TALLER DE TEATRE

16 ESPLAI LA BRANCA

18 L’UN I L’ALTRE

21 NOTÍCIES BREUS, fent el “guiri”

22 NOTÍCIES BREUS, Cor d’Acords i TXL

23 NOTÍCIES BREUS, La Setmana de St. Vicenç

27 SANTVI PEL MÓN

28 PARTICIPA-HI, qui és?

29 GLOSSARI DE TEATRE

30 EL CARRER DE TEATRE

EDITORIALSantVi on

line

EL TRASPUNTNúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Revista SantVi feb. 2015 - pàg. 2

Aquest any, amb el canvi de Junta està essent, de ben segur, un any diferent, ple díncerteses i dubtes, déxpectació en veure com va tot plegat.Diuen que els canvis són bons per a les entitats, però la màgia del Centre és tan particular que permet que l’engranatge funcioni i que tot rutlli a la perfecció malgrat els moviments que hi puguin haver en l’òrgan directiu de léntitat. Aquest és l’ADN Sant Vicenç!Ja hem travessat léquador de la temporada! Sembla que era ahir quan presentàvem la pro-gramació de lány, els actes del 25è aniversari del Taller de Teatre i ja hem passat el Nadal i s´han acabat Els pastorets.Doncs bé, de moment, estem superant la prova i amb molt bona nota. Hem tingut èxits notoris de públic en totes les representacions de les diferents obres que s’han representat, ens han visitat personalitats del món teatral, la Setmana de Sant Vicenç ha estat un èxit de participació. Hi ha una vitalitat important a totes les seccions i tot rutlla a la perfecció.El Centre viu un moment dolç que traspassa les fronteres del nostre barri, som una entitat referent a la ciutat, no hi ha setmana que no es rebin sol·licituds de nous socis i això ens ha de fer sentir orgullosos perquè vol dir que com a col·lectiu estem fent bé les coses, tenim un motiu i les idees molt clares, però tot això no ens ha de desviar del nostre camí, no ens pot fer perdre el rumb. El Centre, ha de ser aquest eix vertebrador al que tantes vegades hem apel·lat, que faci que TOTS marxem en la mateixa direcció.Ara ens espera l’altre tram de la temporada i l’encarem amb més energia si cal. Agafem forces, respirem profundament i ... endavant!

Jordi Cascales

Amb la col·laboració de:

MèdiaPartner

SantVi on li

ne

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM


El diumenge 22 de febrer s’estrena al Centre Sant Vicenç Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata, un ambiciós muntatge de teatre musical per a tots els pú-blics dirigit per Albert Gorina i Magda Palau. Els dos joves directors, que a més han escrit el guió de l’obra, han volgut fer un pas endavant respecte Els tres por-quets, “Uneix-te a l’aventura”, l’anterior musical que havien dirigit amb un gran èxit.

Elecció del musicalEn el procés d’elecció de l’obra, van escollir la història del xocolater Willy Wonka perquè tenien ganes de pre-parar de nou un musical infantil en què hi aparegues-

sin llaminadures. “El conte de la Hansel i Gretel era massa similar als tres porquets i després de donar-hi diverses voltes vam decidir-nos per Charlie” expliquen els directors. Per ells i per tot l’elenc del Centre es tracta d’un nou repte ambiciós: “Charlie té més repartiment, més músiques, més coreografies complexes, vestuaris i decorats molt més variats que Els tres porquets.”

Directors i autors del guióPer escriure el guió s’han basat en la novel·la de Roald Dahl amb el mateix títol però han introduït elements lliures. “Hi ha alguna idea basada en la pel·lícula, però no en el musical perquè vam escriure primer el text abans que s’estrenés el musical a Londres”. La inten-ció principal de la posada en escena és transmetre els valors de la història de Charlie d’amistat, humi-litat i amor a la família per sobre del materialisme i l’individualisme.

Un nou equip de direcció musicalPer poder-ho aconseguir, la part musical hi té un pes significatiu. Keco Pujol s’ocupa de la composició i en-registrament dels 14 temes de l’obra que s’editaran en CD i es podran adquirir al mateix teatre durant les representacions. És molt destacable que es tractin de músiques creades expressament per aquest especta-cle de mans de Keco Pujol que entre altres ha com-post les músiques de Càsting, un musical molt animal (2006-Teatre del Sol) i La Blancaneus i els set nans (2011 - Joventut de la Faràndula). En l’apartat vocal qui porta la direcció és Montserrat Saurí, professora de

cant, que per primer cop assumeix aquesta tasca en el Centre amb moltes ganes i il·lusió. Les veus dels solistes seran interpretades en directe a cada representació, mentre que els cors aniran gravats. Cal remarcar que, a algunes cançons, hi ha fins a 10 veus, per tal de donar una bona riquesa musical.

Més RitmeRepeteix en l’equip de direcció amb l’Albert i la Magda, la Mònica López i Cristina Allande de l’escola de dan-sa Ritme que han creat i dirigit respectivament les co-reografies de l’espectacle. Dins de la col·laboració amb Ritme, ja habitual en el teatre, els assajos dels balls de l’obra s’han fet directament als dos locals de l’escola de dansa que té a Sabadell.

Genescà: una dolça coincidènciaUna coincidència d’idees fou la col·laboració amb la pastisseria Genescà i l’Albert i la Magda. La família Genescà, sòcia de l’entitat, van contactar amb la direc-ció de l’obra tan bon punt van saber que es preparava l’obra per poder-hi col·laborar. És que a en Joaquim Genescà ja li rondava pel cap fer una espectacle rela-cionat amb la xocolata i, en saber-ho, va ser “com un somni fet realitat”. La pastisseria aporta gratuïtament al Centre tota la xocolata per vendre durant les repre-sentacions amb tots el beneficis per l’entitat i col·labora en l’escenografia amb elements de xocolata i amb olors i essències que el públic podrà notar en el moment que s’accedeixi a la fàbrica de xocolata.

CHARLIEi la FANTÀSTICA FÀBRICA de XOCOLATA

Jaume Pont

Núm. 18 - febrer 2015

No només això, sinó que també ens subministraran la xocolatina que obriran els cinc nens a cada una de les funcions. També col·labora en la publicitat de l’obra amb el repartiment de vals 2x1 dins d’algunes de les tauletes de xocolata que vendrà a la pastisseria cada setmana de representació al més pur estil Willy Wonka. Els afortunats que trobin el bitllet daurat a les xocolatines que vendrà la botiga Genescà tindran un 2x1 en la funció del diumenge.

Un repartiment ampliEl repartiment està doblat per poder fer les represen-tacions dels diumenges matins i tardes amb grups diferents (A i B). Els protagonistes principals són interpretats per Bernat Borràs i Daniel Berbel com a Charlie i Marcel Castillejo i Eric Alés com a Willy Wonka. La resta dels actors participants, que arriben a més de 50 per cada grup, que van des dels 6 anys fins el 70, van ser escollits amb un càsting entre els socis de la nostra entitat. Amb el càsting els directors van poder donar oportunitats a nous actors i actrius que no havien fet cap personatge en una obra del Centre.

Vestuari i escenografia sorprenents!Un dels secrets de l’obra és com es recrearà la fantàsti-ca fàbrica tan a nivell d’escenografia com de vestuari i caracterització. Es pretén que sigui una sorpresa i no

es podrà veure fins al moment de l’estrena. Només ha trascendit que pares i mares dels actors de l’obra, con-juntament amb els equips tècnics del Centre, porten preparant tots aquests elements des de fa un any en paral·lel als assajos. Serà una muntatge molt especta-cular amb elements escenogràfics molt novedosos que mai s’havien vist al nostre teatre.

Venda d’entradesLes entrades ja són a la venda a la taquilla del Centre i per internet a Ticketea i a hores d’ara ja estan pràc-ticament plenes les primeres representacions. L’obra, que tindrà una durada aproximada d’una hora i trenta minuts, es podrà veure tots els diumenges en sessió de matí 2/4 d’11 i de tarda a les 6 fins al diumenge 29 de març. Vine al teatre a gaudir d’aquesta aventura disfressada de xocolata!

SantVi on li

ne

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM


Maqueta d’un element de l’escenografia

Genescà facilitaràla xocolata necessària


Compra les entrades anticipades a TICKETEA

http://www.ticketea.com/entrades-charlie-i-la-fantastica-fabrica-xocolata-teatre-sant-vicenc-sabadell/

http://www.ticketea.com/entrades-charlie-i-la-fantastica-fabrica-xocolata-teatre-sant-vicenc-sabadell/


Assajos dels balls de Charlie a les instal.lacions de l’Escola de Dansa Ritme i la campanya de comunicació en marxa.

Fotografies: Magda Palau

on li

ne

TEATRENúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



SantViEl diumenge 1 de febrer es va tancar oficialment la temporada nadalenca del Centre, amb el tradicional esmorzar de Pastorets al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, lloc on darrerament se celebra des que mossèn Manel hi fou destinat.

L’acte va començar amb la missa al Santuari cooficia-da per ambdós mossens, (Manel Fuentemilla i Alfons Gea) amb l’assistència de bona part dels actors d’Els Pastorets, i que un cop finalitzada ens vam dirigir al pati de l’hostatgeria on també ens esperava la Santvi, per gaudir de la tradicional botifarrada i coca que cada any ens mengem més de gust.

Un fred diumenge de febrer, assolellat i amb molt bona companyia.

De les representacions d’”Els pastorets” d’enguany, destaquem que hem tingut la platea plena a totes les sessions, a excepció del dia de Reis, que gairebé asso-lim el ple absolut. El darrer dia de representació hi va haver el comiat, molt emotiu, dels protagonistes Oriol Rifer (Lluquet) i Gerard Tomàs (Rovelló), que durant una dècada han interpretat la parella de rabadans del Mas Torrat.

Ells mateixos es van acomiadar cantant aquest cuplet:

Després d’uns quants anys a escenade Lluquet i Rovelló

avui pengem les set vetes,la faixa i el sarró.

Però això avui no s’acabaen vindran més i de millorsi és que el Centre no para

de fer teatre del bo.

Agraïm directors,actrius, tècnics i actors

permetre aquests vailetssortir als Pastorets!

L’ovació del públic i de tots els companys va fer emo-cionar de valent. En acabar la funció, se’ls va lliurar uns obsequis de record, entre ells una caricatura feta per Josep Ubia i es va projectar un vídeo de F. Xavier Soler que resumia la dècada d’aquesta parella entranyable.

Gràcies Oriol, gràcies Gerard!

El Lluquet i el Rovelló fent-se una “selfie” de record

Caricatures del Lluquet i del Rovelló

Comiat d’Els pastorets 2014 - 2015

http://www.elblogdejosepubia.cat



En aquesta dotzena edició del concurs hi ha hagut una participació de 13 cuplets. Agraïm especialment la participació de tots els autors i els encoratgem a continuar escrivint l’any vinent.També agraïm a viatges Montblau la gentilesa del premi al cuplet guanyador.

Els tres cuplets que han recollit més vots del públic assistent a les representacions d’Els pastorets han sigut:

*Guanyador:

Aquest any 2014,ha tingut un referent,la data 9 de novembreon va votar tanta gent.

Per molt que el Rajoy no escoltihi ha una dura realitat,Catalunya vol ser lliure,i començar el seu sembrat.

No volem Espanya,no volem en Rajoy,volem l’esteladai les nostres tradicions!

Autor: Hèctor VillanuevaAmb 34 votsPremi: una estada a Andorra gentilesa de Viatges Montblau

*1r finalista

Al centre de la ciutatha quedat un gran foratquinze anys d’obres han estatI diuen que han acabat.

No hi ha arbres, no hi ha fonts,ni tampoc el sortidorI és que el passeig ha quedatBen despersonalitzat.

Ja poden mirar-lo i estarem d’acordque el Passeig s’assembla a una pista d’aeroport.

Autor: Alfons SobreperaAmb 16 votsPremi: 2 entrades per a una obra de teatre del Centre

on li

ne

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Els guanyadors del XII Concurs de cuplet d’Els pastorets*2n finalista:

Diuen que en Mas i en Junqueras han trencat la relació perquè Mas vol una llista i Junqueras diu que no.

Quina parella curiosaformen aquests dos minyons,un es pentina a la dreta,l’altre mira cap al fons. Però tot i els defectes són dignes d’admirar,perquè tots dos lluitenper la llibertat.

Autora: Lydia OrobitgAmb 14 votsPremi: 2 entrades per a una obra de teatre del Centre

Tel. 93 727 08 08www.montblau.grup-team.com

AUTOCARS i VIATGES

http://www.montblau.group-team.com

on li

ne

PARLEM ambNúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



SantViAQUEST

mes PARLEM

AMB

És professional i coqueta a parts iguals. Com a persona del món de l’art que és, sap de la importància que té la forma quan s’ofereix un bon contingut. Per això, la Cristina Allande, creadora i directora de l’escola de dansa Ritme, es concentra davant l’entrevista, seduint el periodista i els qui la llegiran.

Cristina Allande

Entrevista: Albert Gorina, transcripció: Montse PCreus

Fotografies: Josep Ubia

http://www.ritmedansa.com


-Quan vas néixer, Cristina?El 2 de desembre. No et diré l’any perquè sóc molt co-queta. No m’agrada dir res més sobre aquest tema.

-Des de quan et vas interessar pel món de la dansa?Des de ben petita. Tenia 6 anys quan vaig comentar a casa que de gran volia tenir una escola de dansa.

Tenia molt clar que volia ser ballarina, però també que m’interessava ensenyar a ballar.

-I què van dir els teus pares?Tinc la sort de tenir un pare també molt sensible, mú-sic, que durant molts anys es va dedicar a estudiar vio-lí, i s’ho va prendre molt seriosament. Em va apuntar

a cursos extraescolars amb professors diferents. Vaig poder fer estades d’estiu a escoles de dansa a Londres i d’altres a l’estranger. Quan vaig acabar la carrera, vaig passar un temps perfeccionant-me a Londres. En tor-nar, el meu pare em va ajudar a muntar la meva pri-mera escola.

-Has pogut estudiar amb autèntics cracks de la dansa, oi? Parla’ns de la teva formacióDes de petita que vaig estudiar amb grans professio-nals. Per exemple, a Barcelona amb en Ramon Solé, creador del Ballet Contemporani de Barcelona. Tam-bé vaig passar un temps a l’acadèmia de dansa clàssi-ca Princesse Grace de Mónaco i, a més vaig estudiar a Viena, a Stuttgart (Alemanya) i amb l’escola de dan-sa russa. A Madrid vaig tenir la sort de treballar amb grans professionals i, finalment, després de tota aques-ta formació, vaig aconseguir treure’m la titulació de la Royal Academy of dance de Londres amb matrícula d’honor.

-Tot això mentre eres una nena?Tot això ho vaig fer entre els 12 i els 18 o 19 anys.

-I com es concilia això d’estudiar a fora, lluny de la família?Bé, tampoc em passava molt de temps fora de casa. Marxava uns mesos, o per exemple una estada de Set-mana Santa. A Londres, hi vaig estar més temps, però ho portava molt bé anímicament perquè era una cosa que em feia molta il·lusió. De fet, tinc una germana que és pianista i també ha voltat moltíssim. Per tant, a casa ja estaven acostumats a aquesta situació.

-Es diu que el món de l’art escènic i en concret el de la dansa, és molt competitiu i que hi ha molta gelosia, ràbia i envejes. És cert això?


Sí que és cert. Hi ha molta gent amb talent, però po-ques companyies i poca feina. Per tant, per poder aconseguir un lloc, doncs…. has de fer el que sigui. Si tens influències, proves d’utilitzar-les, vaja, és difícil posicionar-te i has d’intentar ser la millor en tot mo-ment. Sí, la dansa és un món molt competitiu.

-Què li demanes a una persona que vulgui ballar, que es vulgui dedicar a la dansa?Vull que sigui conscient que la dansa és un art i una cosa molt disciplinada. Que exigeix molt treball i s’ha d’entendre, sentir i estimar-la. Això és fonamental.

-I com a professió, la recomanaries aquí a Espanya?Aquí el que passa és que hi ha bons professors i hi ha talent. Però, com deia abans, no hi ha ofertes de tre-ball. Hi ha poques companyies estables, pocs musicals, etc. A més, les administracions no inverteixen i la gent ha de marxar a fora. Jo tinc alumnes que estan molt preparats, però no troben feina.

-La dansa és igual a tot arreu?Sí, és un art universal. La sensibilitat, la tècnica, la disciplina... són igual vagis on vagis. Al cap i a la fi es tracta d’aconseguir la comunicació amb qui està veient l’espectacle. Podem dir que la dansa és també un mitjà de comunicació.

-Quins han estat els teus referents?Com a ballarina, sempre em va agradar molt en Mau-rice Béjart. Els meus musicals preferits són els anglesos perquè tot està molt equilibrat. La música, la dansa, els decorats, tot forma un conjunt d’aspectes que es com-plementen l’un a l’altre donant un resultat francament harmoniós. A més, tot es fa a un nivell altíssim.

-Per què hi ha tanta diferència entre els musicals que es fan aquí amb els anglesos? Són com la nit i el dia. Per què passa això? Què fem malament aquí que ens

impedeix arribar al nivell britànic?Jo vaig a veure els anglesos. Considero que allà es fa bé tot: el cant, el ball, la interpretació, la coreograria… es cuiden moltíssim els detalls de tot. En canvi aquí, la balança es desequilibra. Pot ser que la interpretació si-gui molt bona, però el cant és fluix, o que la coreogra-fia sigui molt bona, però la interpretació quedi coixa, o que el decorat no està a l’alçada de la resta,... en canvi, als musicals britànics tot està pensat perquè formi un conjunt perfecte.

-Fins ara ens has parlat de tota la teva formació. Quan vas muntar l’escola Ritme?Quan vaig tornar de Londres amb el títol de la Royal Academy, li vaig dir al pare que tenia moltes ganes d’obrir una escola de dansa. Ell em va ajudar i, de fet, vam aconseguir que fos un centre realment innovador. El meu pare tenia un local al carrer Pare Sallarès que utilitzàvem per assajar; jo la dansa i la meva germana

el piano. El vàrem convertir en escola i, com que hi vaig presentar modalitats que no es feien en aquell moment, la innovació va convertir-la en una mena de boom de l’època a Sabadell. La primera temporada, l’any 1986, ja teníem totes les places ocupades.

-Què feies de nou?A més de la dansa clàssica i jazz, ensenyava claqué, teatre musical, dansa contemporània... Fins a aquell moment tothom es dedicava a la clàssica o, com a molt al jazz. La gent no estava acostumada a totes les altres disciplines.

-D’on ve el nom de Ritme per a l’escola?Trobo que és un nom que té molta força i s’identifica molt amb la meva personalitat. Considero que s’ha de tenir ritme per poder ballar. A més, vaig triar una ti-pologia de lletra molt arrodonida perquè així és el mo-viment de la dansa, molt rodó, lligat. Vaig triar el color vermell pel logotip perquè és fort i penso que transmet molta energia.

-A més de l’escola, de la formació, també t’has dedicat a la creació de musicals a Barcelona com és el cas de la col·laboració amb Dagoll Dagom a Cop de Rock. Explica’ns una mica aquesta faceta.La meva autèntica vocació és la docència, però amb el Joan (el meu marit i responsable de l’administració de l’escola), vam comentar que ens agradaria provar de fer alguna coreografia de gran format. De fet, va ser ell qui va tenir la idea. Un dia, a casa, escoltàvem cançons de rock català i el Joan va comentar que seria molt xulo poder fer un musical amb músiques nostres, en català i amb el nostre paisatge. A partir d’aquí, vam parlar amb en Bozzo per veure si voldria compartir la idea i dirigir l’espectacle. La idea el va encantar. Nosaltres li vam comentar que teníem uns bons amics músics de Sabadell, els germans Ten, que potser també hi podien


participar. Ens vam posar d’acord i les tres parts vam compartir la producció del musical, i a més, jo em vaig responsabilitzar de la direcció coreogràfica, els Ten de la música i Dagoll Dagom de la direcció general.

-Cop de Rock va aconseguir un gran èxit de públic i de crítica. Què et vas endur d’aquesta experiència?Sobretot molt bons records. Ens ho passàvem molt bé en les primeres reunions al despatx de Dagoll Dagom. El fet de poder explicar les nostres idees i veure que la cosa s’anava fent gran i poder implicar-hi tants grups de rock català, i a més al teatre Victòria… vaja, va ser un somni que es va fer realitat. A nivell professional va ser un reconeixement. El fet de treballar amb gent de primera línia i tan important, penso que ens va apor-tar prestigi.

-A part de musicals al teatre, també has trepitjat molt plató de televisió. Què en destaques?A la tele m’ho he passat molt bé. He fet moltes coses. Aquest últim any he estat la coreògrafa oficial del lib-dup de la Marató de TV3. Em va fer molta il·lusió per-què, amb la difusió que en van fer, a tot Catalunya vaig veure gent ballant la meva coreografia. Això és molt gratificant. L’any passat també hi vaig treballar amb en Roger de Gràcia, en Llàcer i el Manu Guix, i m’ho vaig passar bomba. Els vaig fer un mini-musical i molt bé.

-L’escola Ritme va ser la primera que va començar a col·laborar amb el teatre amateur de Sabadell. Heu treballat amb el Centre Sant Vicenç i La Joventut de la Faràndula entre d’altres. Com va començar aquesta relació?Doncs va començar perquè em van venir a buscar. Jo no hi havia pensat però, un bon dia em van venir a veure i em van dir que els agradava molt el que fem i em van demanar suport amb les coreografies. Ho vaig pensar i vaig dir que sí. Durant 10 anys vaig estar col·laborant amb la Joventut de La Faràndula. D’aquell període re-cordo el gran èxit que va tenir el Món del màgic d’Oz.

-I després vas fer coses pel Centre Sant Vicenç. Com hi vas anar a parar?La meva relació amb el Sant Vicenç va començar per l’Albert Gorina. Ens coneixem des de fa molts anys, és amic dels meus fills. Recordo que em deia: “Cris-tina, si jo mai arribo a fer alguna producció, m’has de prometre que tu seràs la coreògrafa”. I així ha estat. L’Albert em va parlar del musical Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura, i m’hi vaig posar de seguida. Després vaig col·laborar en l’obra Més que un record i ara estic participant en el muntatge de Charlie i la fantàstica fà-brica de xocolata.

-Què et sembla que has aportat al Centre Sant Vicenç amb aquestes coreografies?No sé com es feien les coses abans, però crec que la meva aportació ha estat, sobretot, que s’inclogui més dansa, més balls en les obres de teatre. I m’he trobat gent que ho agraeix. Jo, al Sant Vicenç m’hi sento molt bé. La gent és molt maca i em trobo com a casa. A més, m’agrada el fet que tothom col·labora, els nens, els pa-res... a més, trobo que és gent molt transparent, hi ha molta alegria... per tant, és cert que vaig començar a col·laborar perquè l’Albert m’ho va demanar, però també és un lloc on m’hi sento molt bé.

-A més d’incrementar els balls en les obres, podríem dir que també has ensenyat a ballar a molta gent del Sant Vicenç, no?I tant! M’atreviria a dir que han fet un màster en dan-sa! La gent que va participar en Els tres porquets es va fer un fart de venir a l’escola i els que ara assagen pel Charlie, també. Expressions com pas de buré o la pi-rouette o el famós plié ja formen part del seu coneixe-ment. Ara, quan els faig fer coses ja tenen molta base i em segueixen sense problemes. Penso que això també és molt bo per algú que està aprenent a fer teatre.


-Els tres porquets van tenir la sort de representar-se també al teatre Victòria de Barcelona. Ho va decidir la Junta del Teatre Sant Vicenç però l’escola Ritme també va participar d’aquesta iniciativa. Com es va donar aquest pas tan important?

Bé, nosaltres tenim molt bona relació amb Teatre Victòria. Els vam traslladar la gran il·lusió que hi havia al Sant Vicenç. Vam fer servir la complicitat que hi ha amb la gent del Victòria i, després d’unes quantes reunions, van acceptar la proposta.

-Què us va fer pensar que Els 3 porquets es podien representar a Barcelona?Per tota la il·lusió que hi havia acumulada. El teatre amateur es fa amb tanta intensitat i tanta il·lusió que és molt autèntic. A més, era una obra molt propera i

alegre, feta amb nanos amb gran dedicació i això és una cosa que funciona.

-Després de veure els aplaudiments, les emocions ex-pressades l’últim dia de representació dels Porquets al

Victòria, què t’emportes de l’experiència sabent que, en part es va poder dur a terme gràcies a vosaltres?

Una satisfacció molt gran. Poder fer feliç a les persones és el més maco que hi ha. I s’ho mereixen perquè són gent molt maca que també et donen molt.

-Digues 3 virtuts que creus que té el Centre Sant VicençBondat, sinceritat i alegria.

-Ara estàs treballant en la coreografia del Charlie. Què ens en pots avançar?Que serà molt xulo i també serà un gran èxit perquè hi ha molts personatges, molta il·lusió, molta coreografia i cridarà molt l’atenció perquè l’obra és per a un públic més ampli que els Porquets. Hi ha personatges adults amb els que la gent es pot sentir molt identificada.

-Què ens pots explicar de plans de futur?Home, no sé si puc dir res públicament encara. Si em preguntes per la possibilitat d’obrir una altra escola, no et puc dir que no. I tampoc et negaré que estem prepa-rant nous projectes de musicals.

I així, deixant-nos amb la incògnita i un munt de pre-guntes que no vol respondre fins que el blat no sigui al sac i ben lligat, la Cristina Allande torna a la seva feina de docent de dansa tot pensant, alhora, en les properes dates d’assaig de la coreografia que ha ideat pel nou musical del Teatre Sant Vicenç.

on li

ne

PARRÒQUIANúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre

Taller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi

Mn. Alfons Gea. Rector de Sant Vicenç de Jonqueres


La Renaixença va ser un moviment cultural del català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (pe-ríode anomenat genèricament Decadència). Fruit de la Renaixença i la democràcia és el procés que estem vivint cap a la definició d’un poble sobirà. Sense aquell esperit inicial de recuperar la llengua i la cultura pròpia no hauríem arribat on som. Actualment, ho constataven en l’últim consell pastoral hi ha un abisme entre la vivència religiosa dels nostres avis i les noves generacions. Es perd el llenguatge, els conceptes i tenim la gran sort que queden els valors. Hi ha paraules elementals del llenguatge religiós que s’han perdut. A la darrera funció d’Els Pastorets una nena d’un sis anys li preguntava a la mare “què és l’infern?” i tot seguit feia preguntes. I la mare li anava responent com podia. Em vaig alegrar de que com a Centre Parroquial conservem la representació d’ “Els pastorets” de Folch i Torres dels quals celebrarem el centenari l’any pròxim, sent una eina de catequesi. Ara bé, em va portar a la meva infantesa, on no se m’hagués ocorregut preguntar la mare què era l’infern perquè formava part del llenguatge del carrer. Al marge si l’infern és un concepte teològic o una rea-litat, sí que és cert que ens cal una renaixença espiritual per no perdre la nostra identitat. Com deia Torras i Ba-ges “Catalunya serà cristiana, o no serà”.

La renaixença espiritual o “mama, què és l’infern?”Si bé ara no podem tenir els catòlics el monopoli de la religió, ni es tracta d’això, sí que ens podem animar a conservar el tresor de la fe i a donar-lo a conèixer, en llibertat i amb la responsabilitat que som en una comunitat eclesial.Conservarem els valors si partim de Jesús que és el mo-tor de la nostra inspiració. I per això l’hem de conèixer de debò i amb alegria.Properament, quan la salut sigui més forta, programa-rem alguna activitat per facilitar aquest coneixement i ja convido des d’aquí a aquells especialment sensibles a formar una petita comissió pastoral que vagi fent pos-sible la renaixença espiritual. Conservem el que som i tenim però anem a més com-partim el que som i la història i identitat dels nostres avantpassats.


on li

ne

TALLER DE TEATRENúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


Com ja us anunciàvem a l’anterior revista, ja hem realitzat més de la meitat dels actes de celebració del nostre 25è aniversari. Finalitzat el cicle de col·loquis i la segona nit “De-Mostra”, ara donem pas a un dels actes més esperats pels alumnes cada any.

Arriba el Carnaval!

El dia 13 de febrer, el Centre Sant Vicenç viu una nit especial. Elements tan importants pel teatre com el vestuari i el maquillatge són els protagonistes que acompanyen als nens perquè enlluernin al públic amb la seva disfressa.

La nit comença amb un sopar popular al vestíbul i seguidament, el públic assistent pot gaudir d’un petit xou preparat pels monitors. És després quan arriba el torn dels concursos. Primer el de disfresses, on nens i pares desfilen per la

Seguim fent camí

passarel·la per guanyar algun premi i finalment, el de pastissos. Un jurat llaminer decidirà qui és el millor cuiner. Com sempre, acabem la festa fent una mica de xerinola ballant i cantant a dalt de l’escenari.

Alba López


on li

ne

TALLER DE TEATRENúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


I s’acosta... El Taller especial: Aquest serà un dia diferent pels alumnes, ja que pot passar de tot! Pot ser que els mo-nitors no sàpiguen quin és el seu grup o fins i tot, que tots es declarin en vaga. Segura-ment haurà de venir algú a donar un cop de mà per solucionar-ho. Qui seran? El que està clar és que no serà un dia normal!Última nit “De-Mostra”: Acabarem el cicle amb la ter-cera nit “De-mostra” dedicada a les GENERACIONS. Aquesta serà l’oportunitat per pujar dalt l’escenari amb el teu grup de taller, el grup de pares o fins i tot ex-monitors. Prepara’t alguna cosa amb els amics i gaudeix del teatre en companyia!


on li

ne

Esplai LA BRANCANúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


Esplai la Branca

Tornant de Nadal...L’esplai ha tornat de les vacances de Nadal amb molta força i ganes de fer noves activitats. S’acosta el carnes-toltes, i això fa que els grup si comencin a preparar les disfresses. També s’acosten els campaments de Setma-na Santa i les reunions de monitors coordinant i deci-dint detalls, són una constant aquests dies.

Dinar de Nadal!Aquest desembre ha estat un mes de celebracions i ac-tivitats especials per l’esplai la Branca. El 20 de desem-bre es va fer el tradicional dinar de Nadal que dóna el tret de sortida d’aquestes vacances. Tots plegats ens vam reunir infants, familiars, monitors i ex monitors per celebrar-ho. Cançons, activitats i el sorteig d’una panera va fer que en conjunt, fos un dia molt agradable per tots.

El Quinto de la Branca!I el 26 de desembre es va fer l’esperat Quinto de la Branca! Aquesta activitat es prepara amb un mes d’antelació. Visites als comerços, buscar col·laboradors, recollir re-gals...enguany fins a 105 comerços hi han col·laborat.Després ens toca distribuir els lots, classificar els pa-quets i dividir-los per premis… Costa decidir quins són de quintos, quins de plena…El mateix dia 26, les tasques queden ben repartides en-tre tots, ja que són unes hores intenses de feina, i cal anar coordinats. Que gratificant és veure com la gent gaudeix en el Quinto!

http://www.esplailabranca.org


on li

ne

Esplai LA BRANCANúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


Setmana del Sant VicençDel dia 19 al dia 25 vàrem participar, com cada any, de la Setmana de Sant Vicenç del Centre organitzant la tradicional activitat conjunta amb el Taller de Teatre, el sopar de dissabte i fent uns tallers de manualitats al carrer per a tothom.Un no parar que deixa la sensació de feina ben feta!



on li

ne

L’UN I L’ALTRENúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


Elisenda Gutés i Ardenuy

L’UN I

L’A

LTRE

El Centre a propFotografies: Josep Ubia


on li

ne



Com et dius? Marc - MaiteQuants anys tens? 13 - 45… ufQuè hi fas al Centre Sant Vicenç? Taller de Teatre i surto a algunes obres - En els darrers anys només he pogut fer d’espectadora. Fa poc, però, el Toni, el Xasqui i el Pep em van do-nar l’oportunitat de tornar a trepitjar escenari i em va encantar. I fa un any que formo part de la Coral Cor d’Acords.Quin és el teu color preferit? El vermell - El vermell.A quin espai del teatre t’hi trobes més a gust? A l’escenari - Al pati de butaques, fila 7 (si pot ser), gaudint de tot allò que es prepara amb esforç, constància, dedicació, il·lusió i professionalitat.Quants dies a la setmana trepitges el teatre? Els dissabtes a la tarda i entre setmana si hi ha assajos - Menys dels que voldria.Confessa’ns un defecte. M’encallo al principi de les frases al parlar - Sóc massa exigent i

auto-exigent.Quina obra de teatre t’agrada més? Els pastorets - M’agraden molt els clàssics catalans i autors internacionals com Goldoni (comèdia italiana del segle XVIII) i Arthur Miller (drames socials del segle XX).Quina pel·lícula voldries tornar a veure? Mr. Bean - Sempre, ¡Qué bello es vivir!A quina ciutat voldries viure? A Barcelona - Sabadell. Em costaria molt canviar. De visita totes les que em sigui possible però per viure-hi, la que m’ha tocat.Quin és el teu llibre preferit? El Capità Calçotets - Fa poc he llegit Bones Intencions de Maria Mercè Roca i m’ha entusiasmat.Quin és el teu heroi de ficció? Sherlock Holmes - Uff, em sap greu però no tinc cap heroi de ficció preferit. Potser sóc una mica avorrida.Quina persona admires? Al Marc Balaguer - Aquella que fa tot el possible per ser feliç tot fent-ne als qui l’envolten.Els noms que t’agraden més són: David, Jordi, Marta i Berta - El del meu fill: Sergi.


on li

ne



Coneixes algú famós? Qui? A la Ruth Lorenzo - Famós vol dir “mediàtic”?… vol dir “important”? doncs no ho sé...Quin/a actor/actriu català t’agrada? El Toni Albà - Emma Vilarasau.Quin/a actor/actriu estranger t’agrada? El Jaden Smith - Nicolas Cage.Mar o muntanya? Mar - Muntanya.Llegeixes la SantVi Online sencera? Sencera no - De manera desordenada, sí. Començo pel que em crida més l’atenció.Una persona del Centre Sant Vicenç: L’Oriol Roca - Vicenç Miró. Per a mi no és només el Vicenç del barQuè no t’agrada gens? Fer exàmens - La mandra.Què t’atreviries a canviar? L’agressivitat de la gent - Tot el que pogués tenir entre mans. No aguanto el radicalisme (sigui del tipus que sigui) ni l’abús de poder.Què t’ha fet pixar de riure? El show del Toni Albà - Els monòlegs de Toni Albà fent de rei Joan Carles a Una família Ir-real.Què t’ha posat la pell de gallina? El Judici al Pol, de Més que un record - Cada vegada més coses.El Centre Sant Vicenç és… Casa meva - En la meva més immadura adolescència, el Centre fou el meu niu en el que vaig aprendre els valors i els descobriments de moltes preguntes que aleshores em feia. El Centre forma part de l’estructura de la meva vida. Ara, quan veig que joves d’avui en diuen més o menys el mateix, m’encanta.

on li

ne Núm. 18 - febrer 2015Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMSantVi


Aquest és el titular de l’article que ens parla de la sor-tida a Barcelona el passat 25 de gener. Doncs sí, 47 persones van pujar a l’autocar, un fred i assolellat matí de diumenge, per anar a fer “el turista” per la Ciutat Comtal. La sortida entrava dins el marc de les cele-bracions de la, ja famosa i arxiconeguda, Setmana de Sant Vicenç.

La visita, que va ser conduïda per la Susanna, Guia Oficial de Catalunya, va constar de dues parts: Una PANORÀMICA (que tal i com el seu nom indi-ca; ens mostra els edificis, monuments i vistes, sense baixar de l’autocar amb les explicacions pertinents de la guia) i, després, tal i com s’havia promès, els fla-mants turistes van gaudir d’un WALKING TOUR (vi-sita a peu) pel Barri Gòtic.

Immersos en la Panoràmica, es va poder baixar per tal de contemplar l’exterior del Temple Expiatori de la Sagrada Família i tanmateix, gaudir i fotografiar les impressionants vistes de la ciutat (tant direcció a mar com a muntanya) que ens obsequia el Balcó de l’Alcalde al bell mig de la muntanya olímpica de Montjuïc.Un cop tornats a Plaça de Catalunya, la comitiva turista es va dirigir Rambles avall fins la Casa dels

Paraigües i, fou allà, on es va endinsar cap al Barri Gòtic, passant pel carrer del Call, la Plaça de Sant Jau-me (Palau de la Generalitat), carrer de la Fruita, la Ba-sílica de Santa Maria del Pi, la Catedral de Barcelona…En total, quasi cinc hores de recorregut per una ciu-tat oberta al món on, tot i que es cregui que es coneix prou, sempre queda aquell racó, carreró, edifici, mo-nument o data històrica que ens embadaleix, ens cul-turitza una miqueta més i ens recorda que ens queda ben a prop de casa.

Montse Pallarés. Fotografies Enric Blanco

FENT EL “GUIRI”PER BARCELONA

NOTÍCIES BREUS


on li

ne

NOTÍCIES BREUSNúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre


Gran èxit del concert de Nadal amb la coral Cor d’Acords que va omplir la platea de gom a gom. Amb un repertori mesclant temes nadalencs i d’altres cançons, la coral va omplir la vetllada de música i de bons desitjos pel nou any. El concert va ser amenitzat amb la presència d’altres grups, que ens van oferir danses de country o swing, entre d’altres.

El grup Cor d’Acords del Centre es va formar tot just fa un any i aquest ha estat el primer Nadal que ha pre-sentat concerts, ja que també ha fet concerts solidaris a la plaça Sant Roc i al Centre Cívic de Sant Oleguer.

Ja ha engegat el nou curs de teatre per adults, que porta per nom TXL! Conduït per la Maria Manyosa, les ses-sions es fan els dimecres al vespre a ca l’Estruch. El curs compta amb una quinzena de participants que tenen moltes ganes de descobrir el món del teatre. Amb tan sols dues setmanes d’iniciar-se, el grup TXL es va presentar en una breu actuació a l’Escenari Boig, durant la Setmana de Sant Vicenç. La Maria Manyosa afirma que tots els que formen el grup estan molt mo-tivats per fer activitats i que l’ambient de treball és molt bo.

A seguir gaudint de l’experiència!

Després de les vacances de Nadal, han engegat el segon trimestre amb nous temes per encarar el concert de final de curs. Entre els objectius d’aquest trimestre, a més de seguir treballant la part vocal, s’han proposat millorar la coordinació i els ritmes per realitzar les co-reografies amb més facilitat. Ànims i que soni la mú-sica, Cors!

Cor d’Acords canta per Nadal

TALLER D’ADULTSEsther Mas


on li

ne



Mia Busquets

on li

ne




SantVi

Com cada any, ja hem celebrat l’esperada setmana de Sant Vicenç, que, com ja sabreu, ve farcida d’activitats pensades per a tots els públics i organitzades per un equip impulsor molt dinàmic.

El tret de sortida el va fer el 3r col·loqui-xerrada. En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de monitors i antics monitors dels tallers de teatre de la ciutat. Per això es va comptar amb la presència de la Joventut de la Faràndula, del Ciervo Teatre i, eviden-tment, del nostre Taller de Teatre. A més, va ser per a tots nosaltres un honor comptar amb la presència del Pep Ambròs i de la Diana Torné, ambdós ex-moni-tors i actualment actors professionals. En resum, una delícia per a tots!

Hi va haver l’esperada Nit de monòlges, on la gent s’ho va passar d’allò més bé ja que, a part dels nostres divertits monologuistes, el Toni Albà va tancar la vetllada de forma espectacular. Rialles i rialles sense parar.

on li

ne




SantVi

Aquest any també, vàrem gaudir d’un selecte tastet de pernil maridat amb cava, de les xarcuteries Medrán. Us asseguro que vàrem sortir experts en el tema!

També hi va haver temps per jugar a “Magic”, una activitat que pren força entre els socis, on hi ha verita-bles experts.

El tennis taula tampoc podia faltar, ni les actuacions de música, cant i ball, i tallers dirigits per l’Esplai La Branca per als més menuts amb xocolatada inclosa, gentilesa de Genescà xocolaters.

I el ja tradicional cine-fòrum. Enguany el protagonisme va anar de la mà dels joves creadors de casa nostra: l’Anna Candelas, el David, Cañadell i la Laura Rifer. Vam veure els seus últims curtmetratges i vam parlar-ne a l’acabar.

La missa solemne de dissabte tarda i el posterior i es-perat sopar de Sant Vicenç que cada any organitzen els monitors de La Branca, seguit d’un divertit xou dels alumnes d’Escola 2 del Taller de Teatre.

Fotografies: Josep Ubia

on li

ne




SantViDiumenge vam fer el circuit turístic per Barcelona, com ja hem informat en aquesta revista i encara vàrem tenir teatre a la tarda, amb la darrera represen-tació d’Els pastorets!Felicitats als organitzadors. Una brillant setmana de Sant Vicenç.Tots fem centre, fem Sant Vicenç.

GUANYADORS CONCURS FOTO 2015

Premi Adult (1) Títol: Festival Deco, Elisenda Gutés.

Premi Infantil (2)Títol: Bots i Barrals, Emma Soler.

Premi Popular (3)Títol: La Miniblanqueta, Anna Dinarés.

1

2

3

on li

ne

PEL M NNúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



SantViAquí teniu l’Anna, l’Alba, el Lluís

i el Jaume a Andorra, on van gaudir de l’espectacle del Circ du

Soleil. Ens en faran un tast a la nit “De-Mostra?”

Des d’Irlanda del Nord, l’Anna llueix una dessuadora d’Escola II. És a Cavendish street, a Belfast, on hi està

passant una temporadeta d’Erasmus. diu que passa fred…

La Marta ens envia aquestes dues fotos des dels Camps Elisis de París, una de dia i l’altra de nit. Fa fred, però ella llueix la samarreta del 25è com sigui!

I tu, tens la

teva

foto??fes-no

s-la arribar

i la publica

rem

on li

ne

PARTICIPA-HINúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



Vols guanyar dues entrades per veure Qui diu que ve? Doncs fixa’t bé en el nen que presentem avui i participa!

De ben petit li agradava passar les tardes de dissabte al Taller de Teatre, i ben aviat hi va fer una pila d’amics! Els diumenges solia anar a Girona amb els seus pares, on hi tenen la família.

També li agradava jugar a handbol, però amb els anys ho va deixar, i ara prefereix els jocs de taula!

Segur que l’has vist moltes vegades pel Centre, ja que ha fet un munt de papers en els últims anys!

Ja saps qui és? Envia la teva resposta a:

[email protected]

per ser el guanyador d’aquesta edició!

El personatge misteriós anterior era l’Isidre Palau, i la guanyadora ha estat la Maria Cutchet! Felicitats!

QUI ÉS ?PATROCINADORS

COL·LABORADORS

http://[email protected]

http://www.tallerdemk.com

http://www.nicneteges.com

http://www.expofinques.com/agencies/sabadell-centre-2

http://www.montblau.group-team.com

http://www.fornarmengol.com

http://www.tecnyshop.com/tiendas-franquicia-accesorios-moviles

http://www.hotelurpi.com

http://www.medran.cat

http://www.autoescolagresol.cat

http://www.facebook.com/313801260967

http://www.magdecor-sabadell.es

http://www.retolsdaunis.com

http://www.borrasmuntacarregues.com

http://www.lestruch.cat

http://www.sabadell.cat/ca/cultura

http://ritmedansa.com

http://www.xocolatesgenesca.com

http://www.lespaidart.com

on li

ne

L’ESCOTILLÓNúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



GLOSSARI de teatre

PracticableSuperfície elevada del decorat, en forma de rampa, escala, graó, etc. que permet modificar el nivell de l’escenari i pot suportar el pes d’un o més actors.

QuadreAgrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa actitud, representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc.

Regidor/a d’escenaTècnic d’un teatre o d’una companyia teatral que

ocupa un càrrec intermedi entre el director i la resta de l’equip tècnic.

on li

ne

EL CARRER DEL TEATRENúm. 18 - febrer 2015Grup de Teatre



http://www.elblogdejosepubia.cat

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç.

EQUIP DE REDACCIÓ: Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Francesc Asens, Jaume Pont i Josep Ubia.

COL·LABORADORS: Montse PCreus, Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Alba López, Montse Pallarès i Esplai la branca.

MAQUETACIÓ i SUPORT INFORMÀTIC: PubliSnack/Espai d’ARTLa revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

18Núm.

febrer 2015SantVi on li

ne


CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta, 08208 SabadellTel: 93 717 94 01

[email protected]

El SANT VICENÇ a les xarxes

www.esplailabranca.net


http://www.teatrecpsv.com

http://www.facebook.com/TeatresantvicencSabadell

http://www.twitter.com/TeatreSVicenc

http://www.youtube.com/results?search_query=teatre+sant+vicen�+&oq=teatre+sant+vicen�+&gs_l=youtube.3..35i39.1946.13838.0.14432.29.24.5.0.0.0.137.2580.1j23.24.0...0.0...1ac.1.urI-jOcpP_Y


grup de teatre - taller de teatre - esplai la branca - apm...

Documents