Resultado de imagen de economa antigua greciaResultado de imagen de higiene antigua greciaINS Joan BrossaCiencies SocialsJ.L Fierro

Elena Petrenko1ESO D

- Lhllade

Cultura

La llengua

Religi

Forma dorganitzar el territori

- Poltica

Tirania

Oligarquia

Democrcia

- Societat

Grups Socials

Esclaus

- Economia

Activitats economiques

- La famliaHigiene personal

Vestimenta

Alimentacia

- Webgrafa

- Origens Comuns

Cultura Minoica:

- L'illa de Creta quedaria al marge de la invasi dels poblesindoeuropeus. Els cretenses van construir grans palaus i sota l'autoritat dels seus reis l'illa a prosperar econmica i artsticament. Aquesta avanada civilitzaci va ser anomenada Minoica, en honor del seu llegendari rei Minos.

Cultura Micnica

- Els pobles indoeuropeus que havien arribat a la pennsula heldica van desenvolupar una elaborada cultura. A aquesta civilitzaci la hi van nombrar Micnica, per la ciutat de Micenes, situada al Pelopons i es va estendre des del 1600 al 1200 a. C.

- La llengua:

La llengua grega de l'antiguitat no noms es parlava a lAntiga Grcia peninsular, sin tamb a les colnies.

- La religi

Els grecs eresn politeistes, creien en molts deus, cadascn daquests tenia personalitat prpia i era el deu dalguna cosa en concret, com Afrodita que era la deesa de lamor.

- Forma dorganitzar el territori:

Desprs de la desaparici de la civilitzaci micnica els grec van formar petite comunitats que al segle VIII a.C es van convertir en ciutats, que es diuen polis

- Tirania:Aquest tipus de govern era una dictadura en la qual una nica persona tenia tots els poders, a aquesta persona era un tir i aconseguia els poders amb la violncia.

- Oligarquia:Oligarquia vol dir pocs i regular o mandar, ya que sn un petit grup de persones els que tenen tots els poders, i normalment totes les persones de la mateixa classe social.

- Democrcia:A la democrcia tots els ciutadans es reuneixen per decidir i governar la ciutat, feien quatre assemblees per mes, necessitaven un mnim de sis mil persones per poder comenar l'assemblea. El seu sistema consistia en majoria simple, i tenien un temps limitat per clepsidres per a cada torn de paraula. Noms podien anar a les assemblees homes de vint o ms anys per les dones els nens, els extranjers i els esclaus no podien.

Tenien una societat esclavista i desigual on hi havia:

1. Als ciutadans hi havien els magistrats, els jutges i els consellers.Els magistrats eren els encarregats de executar les decisions presses pels homes de la polis.

Els jutges eren anomenats eliastas o dikastas eren els que juraven, els jurats que feien el seeu treball al trinunal de justicia.

Els consellers eren els que aplicaven les lleis, ells proposaven les assemblees i els consells.

2.Metecos:

Als metecos tamb el hi podem anomenar extranjers, aquests eren lliures i podien fer de tot excepte decidir i anar a les assemblees, tamb pagaven impostos.

3.Dones:Les dones eren lliures per es quedaven a casa fent tasques domstiques i no anaven a lescola

4.Nens:Cuan era una nena, aquesta feia el mateix que la dona, per si era un nen, aquest anava a lescola des-de els set anys fins als 16 un cop acabada lescola aquests podien fer efebia que era des-de els 16 als 20 anys i era retoric.Un cop tenien vint anys sels considerava adults i podien assistir a assemblees entre altres coses.

5. Esclaus:Els esclaus podien ser presoners de guerra fills desclaus o be morosos, aquests feien tota la feina per els grecs, per aix aquests tenien molt temps lliure en el que, com no tenien res a fer rumiaven.Els pitjors destins que podien tenir els esclaus eren les mines que quan enviave a un esclau all lestaven sentenciant a mort i els trirems que no era una sentencia a mort, per cansava molt.

Les activitats economiques son la caa i la recolecci.

- Agricultura: Els grecs cultivaven blat, oliveres i vinyes en camps- Ramaderia:Els grecs tenien dominades a les ovelles que pertanyien al grup Ovi, les cabres que pertanyien al grup capr, als porcs que pertanyien al grup porc i les gallines oques..... que pertanyien al grup porc. La cria danimals era smbol de poder.

- Artesana:Els artesans fabricaven productes manufacturats que estaven destinats a la comercialitzaci

- Comer:Els comerciants compraven i vendien objectes utilitzant la moneda. Sobretot el seu transport era martim i de cabotatge, que reseguien la costa. Normalment comerciaven de polis a polis, de polis a extranjers o b de metropolis a colonies.

Els Grecs tenien una especial cura amb la seva higiene personal. Durant l'poca clssica les cases van comenar a tenir lavabos amb petits banyeres.

Les dones lliures portaven el cabell llarg, al que li dedicaven varies hores al dia per cuidar. Igual que al cabell, les dones dediaven moltes hores a embellir-se amb perfums i cosmtics

El tratge ordinari dels grecs constava de dos parts:

L'inferior, el quit, que era una tnica que arribava als genolls i es cenyia a la cintura

La superior, l'himatin, que era un mantell rectangular que es posava a l'espatlla esquerra i es recollia pel costat oposat

Els grecs feien tres menjars al dia:

Un era l'esmorzar, que estava compost per pa de cebada mullat en vi "pur"

Un altre el dinar, que es feia al migdia o al principi de la tarda, prenien coses lleugeres

I l'ltim que era el sopar, que era el menjar ms important del dia, normalment es feia a la nit

Resultado de imagen de alimentacion de la antigua grecia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Grec_antic https://es.wikipedia.org/wiki/Tiran%C3%ADa https://es.wikipedia.org/wiki/Oligarqu%C3%ADa http://agora.xtec.cat/iesjoanbrossa/moodle/mod/url/view.php?id=199041http://agora.xtec.cat/iesjoanbrossa/moodle/mod/url/view.php?id=199042