go izorí] * REVISTA DE GmoNA •* Ni'.M, j i y .M,M»;-AIÍH[I IODI ^ • ^ CRÍTICA

Crítica ANTICH, Xavier leí 3f.|. Cartafinals

delsegleXX. Girana:Serveide

Publicacions de la Universitat

de Girona/Ajuntament de

Girana, 2002.154 p,

ARNAU, Josep; CORRETGER,

Josep; GASULL, Uuís. 2n

Fdwm de l'Automóbil I el

Medí Ambient: AUMA 2002.

Girona: AUMA. 2002, 167 p.

BADIA, Lola; CABRÉ, Miriam; MARTÍ,

Sadumí. Actes del l!l Coi-IOQui

Problemes i Métodes de iite-

mtura Catalana Amiga. Barce­

lona: Curial Edícions Catala­

nes; Publicacions de l'Abadia

de Montserrat. 2002.496 p.

BALLIU, Oriol; CLAVELL, ARIADNA.

El Paisatge del Cap de Creus:

caries per comprendre'l.

Girona: Diputado de Girona,

2002,[5]fLflletons

BARALDÉS I CAPDEVIW. Marissa;

MORERA I BASULDÜ, Pilar,

Guia didéctica per a l'estudi

de la comptabilitat general.

Girona: Universitat de Girona,

2002.183 p.

BATLLE, Pau [et al.]. Escoltisme:

escoltisme i excursionisme.

Girona; Minyons Escoltes i

Guies Sant Jordi de Catalu­

nya. 2002.155 p.

BLANCO DE LA LAMA, Joan.

Masos i masos grassos a la

Valí d'Amer (segíes XIV-WI).

Girona: Inst i tut d'Estudis

Gironins, 2002.105 p,

BORRELLISABATIR, Miquel. Visions

de Santa Coloma de Famers.

Santa Coloma de Farners: ed.

del'autor,2001.205p,

BRAMÓN, Dolors; LLUCH BRA­

MÓN, Rosa. iWoís remoísr

setze estudís d'hístdria i

toponimia catalana. Girona;

CCG, 2002.176 p.

BRAMÓN, Dolors; LLUCH, Rosar.

Mots remots. Setze estudis

d'história i toponimia catalana.

Girona: CCG.2002.176p.

El canon de la cuina catalana

FÁltUliCA. I.1L1I11L'-

El gust d'un poblé. Els plats más famosos de la cuina catalana. De Verdaguer a Gaudí:

el naixement d'una cuina. Cll'i'IL'l.lllj,! lilllllllll.S.

]><.' 1.1 iii.ií:L.'ixa m j [ i c r ; i LHK'

l i i ha 1111 c a n o n l i cL - rnn .

im i s i c i i l , artístic", el úv les

in i l l o i ^ i i o i l i f u k ' s . ; pc r I.|UL'

l i l i es p o d i ; i L 'hiborai" u n

^•;'uion sn l i rc oís plats I IK"^

i cprcsf i ic . i t iL is d f la L I I Í I I H

cataliiiia? AqUL'sta es U\ IIOVLI

L'niprt'sii a la qiial s'ha l l i i imt

( j i i cns i ; i n in i ; i J U I H I I L '

F;ibrega, i i p i f i¡ ¡la servir

per confuLíir un I l i l i re ame.

v a r i a t , a n i b cIs i i i i l l n r s

en t ran te , scipes, vu rd i i r es .

fa rns , pe ixos i postres del

país, an eiis explien l'nriu;eii

i la forniauió deis plats mes

fumosos i c o n c g i i t s de la

c i i i iK i Cataluña, una f i i i n . i

n i o l l cotiscriiída, cl'arri'l t n i -

í l ie iona l . d ' i i i t lue i i c i ; ! pave­

sa, Lpiu p c r t a n y ;i l ' epocn

i i iüden ia i ; ieti i; i l .

launie Fabrega sap L|Lif

no n' l i i ha pro i i a donar-nns

i i in i recepta pelada amb les

seves múl t ip les variaiits. Ha

t i i ign t re i ieer t d'esti idiar els

ulimcnts que conipnnei i cad.L

pl.u. 1,1 in l lué iu ia i-iu la i jeo-

gratuí sobre r ; i l u i i e i i t ; u i ó .

r e v i i l u c i ó deis p n h i c s . la

bistñria lumjsnri ida tie c.ida

menja, ja que toe servcix per

concixer la cuina, el nit 'njar,

que és t r i i na excraardinAri.i

riqnesa. Toes sabu'ni que anib

els canvis que ha pntit la i ins-

tia sücietnt - la ineor].>i>nicui

de la dona .il treball. la ina i i i -

pulació no senipre correcta

de les niateries pr imeros, el

mist -.i c lu r q i io te l ' a i gna -

iina corta toni ia de cuina és

niorta. i que sense cuina no

exist i r ia la Lí:iscronomia. El

i^ran C'urnonsky, .Liioinenat

p r í n c e p deis i í< is t r6nnnis ,

m o r t en I V 5 6 , va d e i x a r

e>:crit .iqnest distíc: «Lii cuisi-

nu. c'est qi iand los dioses /

o n t le LíOLit de ce q t i 'e l les

snnc" , ¡au ine Tabret; ; ! IKI

conegut - j a si.i per tradieiú

t a i n i l i a r o ) ier r e d u c a c i ñ

culinaria que s'li.i procm'. i t - i

rec id l en el sen I l i b re ñus

p!;its, una manera de nionjar

que p r o v e i i c n d 'una cuina

rui-.i l enr ÍL ] t i ida an ib m i l

luatÍNüs c.istellans, ftancesos.

proven(, -a ls . i t a l i a n s , de l

barroc valencia, etc. Encara

qi io, en un seiitit j^eiuTic, la

cuina s i ^ i i lu i ostat d'esperit.

una o v n l u c i ñ pe rp t ' l ua , la

cuina catalana niés tn id i c in -

n;d, tal c i in i l;i enno ixem a

t ravés deis nns t res avis i

pares, es consolida a la fi del

segle X I X . nis m o v i n i e n t s

c u l t u r á i s i arr ís t ics de la

Renaixei i i^a, nuM^lornisnic i

iKHicent ismo, van t r .mslbr-

mar tambó el paladar deis

catalans. en un numion l t|Lie

ós cnns idera t el set;le d "o r

klels grans restaurants. Per

at]ue!l.i épnc.i inolts eslabl i -

nienls de Harcelona ostaven

en nians do cuiíiers italiaiis.

els hul losos /iiTi'-''', (pie van

saibor transfonnar en are plats

tan popLilars coin oK ari'ossos

i els canelons. També arrela-

roi i els caíes. les orxator ics.

les c.ises nn es leieii bunvoK i

s'elaboiavon ilul^os. La tnins-

niissiñ d'aquests plats es teia

o ra lmen t , d'üvies a mares i

tilles, i a través de receptaris.

Jaume Fabro^M tjpta per

presentar recople^ coiiCLíudos

oralment, a través t r u n saber

empír ic, pero també s'acosta

a niohs textos euliuaris i l i te-

raris. de tata la nostra geo-

Lfralia, que a niés de teñir un

L^r.in v a l o r e tnoe; r ; i t l c ons

d o n e n n o t i c i a de c<im es

p ropa ravcn els pLi ts , eon i

nienjaven una classe niicjinia

i un. i cc r t . i bu r t tes ia en

lenips do Ciaudí i V'erdaifuer.

T a m b é ! i i és ropreseii lad[L

una corta cu ina n ienestra l ,

de les tondes ¡ els liostals do

canií, auib píats mé-. son?ills.

snrtits de r e n t u r n k inúl iar .

i\<.-' tan sotlsticats. una cuina

i.|uo patia la nvitíra consisten­

cia ;lo "ious i econnuLies.

L l e j í i u t aquos t I l i b r e

i iT l ia v i n i i i i t a la m e m n r i a

un con ie ile ( i u v ile ,Vl.ui-

passant, U- liivhi, un ]iaraiíraf

i l e l q i i a l e m s o r v e i x pe r

evocar (nts els sabers Lpie

J a u m e l-;ibreL;¡i eiis do ix : i

assabor i r en ol sen l l ib i ' c :

«F.stinio a(.|nest país, i om

plan de v i u re - l i i , peri|ué l i i

l inc les nieves arrels, aquos-

1 c s |.-i r e g n n e s i d o I i c .i L1 o s

.irrels que unoixon un l ion io

a la térra un son iials i inorts

oís seus avis, que r n n e i x e n a

.i l ló c|ue i i i m i ponsa i a alio

que l i o i i i menja, .ils costuins

co in ais al iments. a les l o c u -

c io i is locáis, a les c i i t o n a -

c i o i i s deis paLíescjs, a los

olors do la térra, deis v i lat-

ges, de Taire inatoix».

Pep Vila

CRfncA f' RiíVISTA nii: C'niíONA •* M ' M . 217 MANÍ, - A H H I I J M O I ». \i\\~\ y i

Itineraris de geología

l ' ' \ l lí, I luis. Kiiijni';. t:.irli.'s;

Hlinsí, D.ivul iVilitiir%).

Geología de Girona.

9 itinerarios de campo. XII SJMIJHlsio df l.l lJIM.'ñ.lllí,l

ifu l.l (¡L'DJlip.l,

L'niviTMi.ii ilu Cljroii;!.

Ciiron.i. 2MU2. 24(1 páítincs

l a f f l u luMu ió a Cnron.i i lc l

X I 1 S i m p o s i o LIL' 1.1 Ei isc-

ñ;inz;t I,IL' la ( ¡co log i i i , del S

•il 13 d i ' j u l i o l ck- 21102. h,i

l a c i l i c a t la p n h l i L - . u i ó

J'.U]Ln?sl I l i hn . - . r.l scu

(UijL-ctin L's ciar: o k T i r ;ils

piircÍcipLint.s, cu yr. in part tic

f"or;i de Cat i ih inv i i , inin i;iii;i

de LMii ip Korv.i c o i i i p l e t i i

deis pi i i i ts (.riiiteiés Li;enloL!;ie

'iiés rel lev.ini de les eni i t iM-

des tiu ( ¡ i r o iM .

S d l n e l.l b, isf i . r i i i i ; i

]>Libl ie. iLÍó a n t e r i o r , . in ih

n i o t i u de l .>r S i m p o s i de

I Bi isei iyai i iem de les (.Jen-

f ies N.iuir. i ls ( I W 2 ) . el Hi­

lare enlista de dos blocs ela-

n i inetu t l i lereiieiats:

La pr i iner. i pare. CK-OIK'^-

.^íi\ ítf (.¡iwniii, eoinei iva ai i ih

*in;i siiuesi de la jíColou;i,i de

' ^ -u . i l u i i ya . l-.es IS planes,

p i ' o f i i s . ime iu i l dus t rn t les i

t'scritos per j o . u i Kose l l en

i-iii ] |en^i ialL;e el.ir, se rve i -

•̂-••11 (i ' incrotiLieeió per sili i. ir

'L'S eniaecenst¡i[ues del le l lc i i

1 el paisatge aetual de ( l i i o -

"a expus íu les en els e ine

'^apíuils seu;vieiits.

I...1 segona parí. Iiin<i¡i-

''"•••, és uii;i verit. ible líiiia ile

*-"-mip, L;i c;ost; i l í r a v a . el

f ^ o n t j í r í i les M e d e s , eU

•'^¡S^iiainolls. e l L'a|i de

'^•i'i-'Us, el l ' i i i i i eu í l i ie i ica l .

GEÓLOGO DE GIRONA 9 ITIMIRARIOS DE CAMPO

;"T'¿'ni!^

l i i i i iyo les. ek vole.ii ls de l.i

CkiiTotxa, l;i dep1•es^ió de la

Selva i 1.1 v;ill del Lléinei ia

t iel sisteiii.i Irausversai son

els j-iaratLíes eseollits.

Cada it i i ierari, esent per

ditereiics ju tors espeeialistes.

eoineiii,":! ¡mib nii;) iníonn.ieió

Líener.tl sobre Li zona, seüjiiid.i

per la deseripeió de eada p.inkli,

1,1 se\M Ine. i l i t /aeió exni' l. i i

diveiM."s olTseiVjieions. LV'snient

d'.iltix-s piíratiícs d'inieres. .inib

L'l suiiL;erinieiic d'activicncs

d idud i i no i biblit«jj-;ilia. L-S una

bnnn ni.iiiera d'aeab.ir.

Til Uibre esia ben editac,

a i i i b ; i b n n d . i i i l s i bo i i es

rotoyr.iMes en color , rc j i ro -

d u i ' e i o n s ea r to t í l "á iu |ues .

esíinemes i Lícitas (.[ue eon -

vulen a la sova leccnni fins i

UU per parí del i io-espeeia-

lisca en j í o o l o g i a . que l i i

deseobrira l.i lüraii var ie ía i

de n i a t e r i a l s . p.iis.itiües 1

escriKCures t;eoldL;it|iies (.[ue

ten im a la iiostni i;eoi;r;itia.

I*eró pocser ;K]itesr l e c t o r

,i_ur,iiria i l i spos . i r , des i.k-1

eo i i ien i ,an ie iU. t r i i i i . i l.iida

deis tciu]>s geoloi í ies. eon i

l;i in ie es tn ib. i .1 r ic i i ier . i r i

I . i d 'n i i n i ín i ín de voeabu-

l.in terni inolos; ie.

¡*oi,|nes vegiules es pot

te inr en nn sol l l ibre t in i t j

i i i l o n n a e i ó . La seva p i i b l i -

e.ieió siiposa l 'ok ' r ta d*un;i

eni;i d idaet iea de LpiaUtat,

i]Lie seyu r L|Lie serü b e n

reb i idn peí pro tessora t de

seenndária i de les nn ivers i -

cus. i si l e i i i n i en eon ip te

i|ne forniava part del niare-

ri.il l l i i i rat a tors els par i ie i -

pancs al s impos i , és i;iinl>é

una boiin manera de t i i v u l -

g.ir el i i o s t r e p a t r i n i o n i

lü imia l a (d rona . í^atalnnya

i niés enllá de Catalunya.

Seria desitiable que nn

li ibre qne ( i lereix a cofs ek

enseiiyants nn bou material

per n t i l i t7ar d i ree tan ien t a

les ,Hiles i ,il •.•.tiiip ringLiés

t.inibó lina edieió en l.i nos-

cni IleiiiíLia.

Montserrat AAanén

. ^

Bascara, mil anys d'história

ilnsí II I l'\i)l H. li.iili'v; l-Á.\-.\ I

( J i l i l N . \ . . ^ lUn l i l

Mli anys de domini episcopal a Bascara (817-1845). h.iM-.ir,; ;AjiiiH.iiin'iu). 2iiil2.

2ÜI p.'ijiini's.

l i jseaiM, qne ennserwi .il sen

n o n i restes i,[e la l l e n g n ; i

prellatin.i piirlada al p.iis, és

lina de les viles niés .iiuÍLia-

m e n l doenn ie iUades i le la

dioeesi de tn ro i i ; ! . Id n o m

eserit ap.ireix a la i lnn i ra in-

S i ? , l incrc les loeali lats de

les se\'es d1n1el1^ions, és una

lie les qne hn eonserwil mes

i loeinnentLU'ió soiire el sen

T>assal. í;raeies al tel de for ­

mar p.iri de l.l senyori i i epis­

copal . Havent estnt índeNat

T A r x i n Dioeesa. \.^ recerca

íie d.ides relerenis a linseara

e s d e V e 11 i a mes ki c i 1; els

a i icors , p e r o , l ian estés l;i

recerca a lots ek .irxins, en

[•i.irticiil.ir els i iotarials. i biin

e s b a n r i t los i n f o r m a c i o i i s

del parroL|ii ial.

rd resnitat és nn reeidl

n iodél ic d 'b istor in U H M I . La

i n í o m i . i c i ó d i s p o n i b l e l ia

esCiH iiUerroL!;aíia des tic HKs

els pniKs de vista: e c o n o -

i i i ie , socinl. inst i t i ie ional , La

¡I-lnstraciéi. sobrerot els plá-

no ls i d i . iL i rames, c o n t r i -

bneix eficai.'mein a visn. i l i t -

7.\y k'ts decisins per a la vi la,

coin a conscit i ició del tc i x i t

u rb . i o hi d i s m i i n i e i ó de

r.irtesaii.u a p.iri ir de ni i t jan

seiile X V I I . Les k) toyrahes

c o n s t i t u e i x e i i 1111 ¡u i tén t i c

i n V e n t a r i d e l p a I r i nu> 11 i

m o n u n i e i i t i d , sob re to t del

i i uc l i i i rba . L 'esrudi de les

inst i tue ions, par t ic idarmenc

ilel Líoverii nun i ic ipa l i de la

p a r r o q u i a , és ben deta l la t .

U n altre aspecte d' interés és

la de iernn i iac in p in i lna l i t za-

d.i de la t o p o i i í n i i , i de is

i i idrets i la ubicaciéi precis;i

de can i ins i an i ics niast is.

alt^iins deis qiials h.ni pe r i l n -

r.it niés d"\ni m i M e n n i .

I 'obra de l ioscb i Lt^ea,

pero, té un interés que iiUra-

pas,sa els líni i ts del tenue. La

vocacicS tnistrad.i de li.iseara,

impulsada peK senyors i le l

bácul i h mi t ra , consisti.i en

Icr-ne mía mena de cap de

comarc;!. a lr,i\'és de t 'ac i iv i -

tat conierc i i i l . l'artesaiuit i els

servéis . La v i la t i n i í n é en

92 |20S| f -ReVlSTA D E G I R O N A - » M ' : M . 2 17 MMíl,.- Al'.líir Jno i * t- CRÍTICA

BURCH. Josep; SUREDA, Rosa M.

Patiimoni cultural: sostenibi-

litat i úesenvolupament dins

i'ámbit municipal a la Costa

Brava. Girona: Servei de

Publicacions de la Universitat

de Girona, 2002. 61 p.

BUXÚ, Ramón. L'orígen i ¡'expan-

s'ió de ¡'agricultura a

l'Empordá: del neoíHic a la

romanització. Girona: CCG,

2001.207 p.

CABOT, Anna; PALOMERO,

Miquel; LANDERAS, Raúl.

Café ture / aUres íiísíónes.

Rgueres:Brau,2002.132 p.

CABRUJA I AUGUET [edició i intra-

ducció d'Agustí Castaño].

Homes de la meva térra.

Girona: Diputado de Girona,

2002.320 p.

CANTALOZELLA, Assumpció, La

pluja d'estels. Barcelona:

Proa. 2001. 331 p.

CARBÓ-DORCA, Ramón. Origen i

destide f/iome. Girona: Uni­

versitat de Girona, 2 0 0 1 .

115 p.

CARRASCO, Félix. Fonaments quí-

mics de l'enginyería. Girona:

Universitat de Girona, 2002,

271 p.

CARRASCO, Félix. Operacions

bésiques de ia industria ali­

mentaria: problemes i mate­

rial did^ctic. 3a ed., Girona:

Universitat de Gimna, 2002.

211 p.

CARRERAS I BOTEY. Joan. Els

foms tradicionals de cerámi­

ca de la Bisbal. Girona: Dipu­

tado de Girona/Universitat

de Girona. 2002.127 p.

CARRILLO. Inés; VILA, Josep: CAS-

TAÑER, Margarida (ed.) .

Estratégies peral futur de

l'Alta Garrotxa. Actes de les

Primeres Jornades de Refíe-

xió Oix, 6-7 d'octubre de

2000. Girona: Universitat de

Girona. 2002.98 p.

cpoc;) mL'dicv;i l u n c r f i x c -

niu-nt, o r d f n a t ur l ian ís t icn-

niL' i i t . i i i i i i l c i ; .lis pron.'ssos

L lL-xpat is ió l ie v i l f s c i i i i i

R c i c s i l ' . ih i inós. o b r í .ils

pnblL's LIC la nxial i . i un mcr -

Lat, les calilos del qual son

comparables LI les de Cíiroiia

i Bésalo, i u ler i sei'veis, euní

la notar ía, rcscula i l i t is L'I

[•ekiu;i en cas de g u e r r a i

d'iü'^egiiretat cí iMectiva, que

l i i i i i de re lae ianar -se an ib

^erv'eis seiubl.ints de v iLs tle

les seves d imcns ions i niés

in ipor ta i i t s . líAseara tinsíué

Lina i i i t lucncia considerable

mes eidla i le l sen l e r r i t o r i

p r o p i , i el I l i b re presenta

dudes abundancs per mesu-

nir- la, peí' reeoneixer els lac-

tnrs que l'abonaren i les can­

ses i.|iie reren que h perdés.

Hl í í ü v e r n e p i s c n p n l

retc i 'k al l í tn l del IMbre és

c n n e i í i i t d o c m n e n t a l n i e n C

snbretnt peí que fií ni segle

X I V , ¿'piicn en la qi ia l els

p r (.• 1 a c s i 111 e r V i n g 11 e r e n

i i nn ied ia tan ien t . o a través

deis seiis batlles, en el dia a

í\\,\ de la vi la. lis nianitesta

1' n 11 c r é s ti e I s b i s b e s pe r

radni in is t rac ió de just ic ia, i

Y'K'f t'er t ront ,i eventi ial i tats

de tain i de i ;nerrn. A n t e -

r i o r m e n t l i av ien gest ionar

p n i p ilel reí la concesvió de

mercat (any I IH7) i do tlr.i

(anv 123ri). D e la senynria

episcopal, (]tie donñ no i i i a

la B i s b a l , en resta , ivn¡ .^

CataUínya el copnnc ipa t del

b i sbe de la Sen d ' U r g e l l

sob re A n LI n r r a . L ' o b ra

recnl l pnu í in fo rn iac ió per

avaltiar-la a la vila del P lu­

via i el lector se sent inv i tat

a cnnqTarar - l : i an ib a l t res

senyo r i es . ec les iast i t |nes i

laicals. Les d imens ions i lel

p r o b l e m a r e m e n i j i i t o r e n

niodesces a Uñscara. i n o

s' e n r e tí i s t r a r e n f r i c c i o i i s

in iportants enlre ia vila i el

sen senyor . l*assat el segle

X V , la senyor in ep iscopal

ik ' ixá d'exercir ¡nr isdicció. i

es l in i i t i i a cobrar les renales

que li pertanvieri i a reno-

v, i r els e s t a b l i n i e n l s de

cerres i cases. El paiau del

bisbe a Bascara fon venut el

\(l^(>, i , i i \ Í s 'ev idei iClava

cpie el d o n i i n i esde\ 'er i ¡a

niés inconsi^tent. fa i i t . q\ie

L'ls a n t o r s n o l ian p n g i i t

i le termi i iar la tiat.i exacta de

la seva excmcui.

iosep M. AAarqués

^

L'altre empori surotaper

,'\i v,\ii.-\i>n I ta)sr,\, |n.u|uiiii

El negoci del suro a TEmpordá (s. XIX-XX). r.iil, í^tikli'. lid MuM.li lid. iVlii-,i'\i dfl Sarii ilc l',il.irnii;[;ll. l',ilal"ru!jL'II. 2(1(12 (I Ik'iM Miisfu ilcl Sinii

d;'[',ibfi-íit;dil.:!2p,Í!;¡iic',.

Id f igi ierenc |(iaL|ii¡in A lva -

railo encera la i iov.i coMec-

c ió patrocinat ia peí Musen

d e l S u r o LI e Pal a tVn ge 11

sobre aquesc sector cabdal

per al desenvolupanient de

i 'oniarqiies coni hi Selva i el

Uaix Kmpordf i . l 'e rñ . c n i i o -

sainenl, el i rebal l , l i tnlat /;/

i/(;i,'iii7 (Ifl >i\ro ü /'/:'fi[/n'j'(/ii

(.<. .\l.\-.\\). coni el sen

n n m I I K I Í C I , no es basa en

les Irruís empreses s iuotape-

E! negoci

del suro

a l'AIt Empcirdá

s. XVIIÍ-XIX)

dr

rex, si l lo que obre nn I U Í U

t ron t i s 'ocupa de r . inal is l

de la "Frontera" , es a tbr, tle

les pobl . ic ious iu le r io rs de

l ' A k l iniporslá.

Kl rerepaís enipordai ies

{.^gidlana, Darn ins , Mat,';!-

net de C'abrenys o la J o r i -

qi iera), és nn cas ,'.i(( f^cnt'ñf

que Alvarado ens inostra a

pa r t i r de Panal is i i le dues

t n n l s [ i n n c i | i j l s : l ' a r x i u

nun i ¡c i [ ia l i r . ^gn l l ana i els

Ilibres, inventaris i balan^os

LIC Tenipresa Becl i de C'are-

il,i 1 l e rn i ; i nos . i n i c i ada el

18'J I. amb els quals Tantoi'

revisita els anys d"es]íleiKlor

del sector, fms a l 'escanya-

i n e n t e c o n ñ u i i c p r o v o c a t

pe r la l ' r i m e r a t l n e r r a

.MinKÜal i la perdna eonse-

güen t lie les e \por tac i< ins

- q u e ccjnscitui'en el '-)(>"/•• de

les v e n d e s - a I ' E u r o p a

(.Central i a Kñssi , i , p r i n c i ­

páis e l i e i i t s . I )eseobr Í i n a

través d'iKiiiestus pfigines int

proletai' int que Tai i tor qna-

l i f i c i d'"aristocrácia ohreía».

per les seves bonos c o i i d i -

c ions laboráis i e c o n o n i i -

i-iues ( l i o han d ' i n l i a l a r

subsiáncies l o x i q n e s ) . que

CRÍTICA -> t' Í\1'\'1S[ A IM- (.I1IUINA -^ •-;i.'M. 2 17 M.\l((. A lili 11 , : ini í * . U i .ijl ()3

p r o v i K M 1! 11 ; i i iL ; i iK 'n i i l i '

puhi . ic ió !u>t,ililu (A_niill;iii,i

;u-ni;ilnK-iu lO íifiS h;ibit;ints.

pL'ls l.í>41 CL-tis;ics L-1 l'JOll),

iMr;KTL'nl:/;it piT l\ 'stni-i i i i ia~

lit;!l ik ' l'",-ni.'riL¡s i r(.'\istC"II-

l i a í k ' pu t i t v t i i l l tTS. iHK'

;iri\Mk-.l tU- 1.1 scLioil;! llK'it.U

i lvl M.-i:k' X I X ¡ qui.' ÍJ <iiK'

i-'l^ '̂ L-us iipi.-rari'í, en los ¿'pn-

i|UL^ d i ' tliivalIaLl.i cc iMion i i -

í";i. LL'iquiM rn lcrca ilu HL--

I M I I pi \>poir ioiKul; i pcl i i u ' i -

t a l | i a ¡ \ c i i i po r t l a i u ' s i -^cl-

v;icá. U n SL'CUir LIC I-iaiN.i

i n p i l j l ¡ l / ; u ' i ó - r ú i i i i L'k'-

i iK'ni ¡iiilis]x'iisalilL', a baiuKi

LIL' 1,1 Illa i.i ' i i l ir,i, LT¡i l ' a l / l -

i i a - i i nu ' va prn| inr t i t> i i . l i ­

l i l í alt osrauís r i D i i o n i i i - al

rorcpaís nlU' i i ipoi i lanc-^ (̂ •l

LMsiiio I 'Ami-.iac irAL',ull,ina

n'ós l ina Imna inosíra).

Wloisés de Pablo

03S

Els oficis del cauall

(iiíAlvi.tis.J.III1III-; CliiAlAnis,

Mi lu ; (in.\l'\i (')>•. )M.UHIHII.

Manescals, albéiters i veterinaris a Banyoles.

HiS |M!;iik'>,

Hinp iv t i , 'i i>\'li i l. la consLita-

l i i ' i rc i l i ' ia i i . i qiiL' a l lñ ip iu

f r a iK i r i i i a l la UU ¡usi \\\\s

i lL ' f i ' i in is. i i]uu l iavia fs la l

l i ab i tua l d i i r a i u si,'j;l('s. ara

MÍi;ui t l c s i n n c i ^ n l JL- l.i

ni;ii<)ri;i, i, f i i i tn I.MS, I I<I I I I I " Í

' I I IJL 'LU- i rcsUid i . i i lLlXipi ' ln-

!ÍK' [UT .1 cspL'fialislos.

I >nr , in l m i i • l i ' nn ÍN .

l l i n i i i c l ia n i i l i l / a t cis iMvalls

I ali icv csPL'íK's il i ' i iniíK per

al I ra i i^ i ion. per a k-̂ 1,lsqllL•^

i l i ' l eainp, per a la ^ I U T I M . . .

[.;) i n i j ' x i r cñ i i c i j Jels I I IUMS

Í.1VIL' rei i ien ;i v c m v . i inh cls

laval ls es po i i r i ü eoniparar

anib l.i que aet i ia lnu ' i i i li.i

a i iqn i rU u n alk^ i i ' l , u i n i i , i l

amh l ' . i i i io i i iñ l i i l , I ^ralj iui is

1.1'aiHU'lK u í u i s , i i i s l a inen l .

eiis parla aijnesi I l ih ie. een-

irai ,1 1,1 eoiiiarea del l'la ile

ri 'scauy.

Per al pr i i fa, \y\;x al e i i i -

laiia urhani ta aenia l , i l i is i

toe el l í to l resulta exócie: 1.

i l o i u ' s , i j i i i d c v i o n ser els

.ilbt'icers? l ixaetnmeiiC, c[vie

és ni i innnesealr

I a pr imera part del l i i -

h i i ' ens diiLi a nn bren pe r i -

ple hÍNlñric 011 í lescnbr in i

eniKises ilaik's. Ilibres i per-

soniUiíOS qne. des de railt i i . '

I ' i i i f i l e l i l i s .\\^ [ e m p s

i iu idenis . han fet rcl 'ereiuia

;d ii i i ' in del eavall. Hiis .issa-

be i i te in , e i i l i e nmlies a l ln - '

etíses, qne els i;iTfs. ainb la

in iUeiNa f a m i l b i r i l a t q u e

ims í i k res ]->arleiii a \ i i i de

t ;e r i ; l t res o p s i q n i a n e s .

le inen els seus /jí/;;n'iJ/ivy, uiis

e\peil-> no p;is en / I / ; I / Í IVS,

sino en la eur;i i L;iiariniein

deis eaealU. l i e n eK p n

ni i ' is ve^ennari^.

U i i . i sei;nii.i p a n . mes

esiU'ii^a, vlniía ilades exl iaus-

i i \ 'es snbre els maneveals.

leri iKiors. \ 'eierinaris 1 altrcs

personal ices ip ie dVi l i runa

niaiier:i n akr.i han iiehall. i i

per t e ñ i r e i i ra de l best iar

eqi i i ,1 b eoinaiea del l'l.i ile

r i \s lany.

I \ i t i ali^nnes nKHie.m-

ees de iipns l ingüist ie, i qne

nn es duna la d e l ' i n u i ñ ni

r e t i n i o k i g i a d 'a lgnns e o n -

eep tes , T o b r a és n n l^nn

l iomen.uge a unes persones

1 oheis qne avni ve ieni et ini

a part del iiass.il:. U n pass.it.

tle tet, bei i proper enear.i.

Oani Vivern

Un capítol de la historia franciscana femenina

Si |iii,\ 1)1 H \ N i í i s \ . V.il/mi,

0 1 M ( ,i|.

Les Clarisses-Caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939). j.ilu-niiK ik- 1.1 l.mili.H IIL' Tcoliiiiii ilet:.it;iliiiiv.i. H.irii'liiri.i. 2U1Q,

|-!l ! i are e a p n t x í V a l e n i i

SeriM i,le Manresn (M.inresa,

I 'JíS'O. l i i su i r iador . a rx i vc r

p n n i n e i a l tk ' l 'orde .1 t ' aL i -

k iny. i , . lu ior de t.livers<is l l i -

hres sobre l.i e n l i n r a i la

i n e i u a h l a l deis I r a m e i u n s

eapu i MUS. eiis o k ' r e i x un

.Kinest v o l i i m , de l ia i rebé

e i n e - e e n t e s pi íu j ines. n n

n!j;on'is esindi. niia .ilapeída

\¡su'i de la branca lenienina

de l 'urde. de l.i seva ínnda-

dora. (.le la \'id.i qnol i i l i . ina

de t l i ve rsos m n i i e s l i r s i le

n io i iL ies i . i n n i \ i n e s de

t a i a l u n y a ¡ tte .V la l lnrea.

I " i n i e i l ie les m o n d e s

e a p i H \ i n e s s ' n r i n i na a

N.'ipols, en una ll.ilia m i al

sei^le XV ' l sniLieiN nna esj^i-

r i tua l icat ev iu i i í c l iea . m n i t

i i i t i i i i is ta, nberta a la i ie i es-

silal deis mes desvíilu;ins. A

Nápols Ñni M.nia kloronva

I Kn i i ; . nna dama catalana

est.ililert.i en aiitiesta ei i i tat

en 1 SlKi. qu i inicia l i b ran ­

ca capi i tx ina diiis de TOrde

de Santa C:lara. Pji líSiM el

r e g n e de N a p n l s s ' h . u i a

incorpora l a la cnrnna CJta-

1 a 111) .1 r .1 lí o n L' s a. Per a 11 r .1

l ian<ia. en I 5' '^ ' una -drra

dona. Ani íc la Scr.ilnia l ' iat .

f l] i id;iv;i el p r imer nionest i r

de Líarcelona.

U l t m Pintores j ícnera l

de l 'ohni per copsar. des de

les .ic.ilialles ilel sejj;le X V ! .

les mtc r io r i ca ts de l;i v ida

relitiinsa femenina en tola la

se\M | i l e n i u i d . el día a dia

\ iscnt amh ansterit.it i s i len-

c i , pregarla i peni tenc ia , la

nnpor t .k ic ia do los diverses

c o n s l i t n c u n i s i regles que

observa\en. senipre a través

de la recerca rigorosa i del

dnc innenc d ' a r x i n a iu i l a t .

p< i r io el 1 l i b r e l"ins ,1 les

p.'iiíines de lii-risí.i ii¡- (.'jieidi

perqué el sen ai i lo i irai^'a l.i

l i i s t o r i a de l n i o n e s t i r de

I " A n u n e i a c i i ' i i le ( ¡ i m n a .

I .iinpíK' s'ohlid.i d ' i i K u r p o -

rar .iqnesi e í u u e i u qnan en

doserii i el c i> i i leM general .

Pa l imen tac ió . Padmin is t ra -

c i ó deis bcns. les cc leb ra -

cions festivos, inoks asfiee-

les de la di ir . i vitla de c ida

di . I q u e sor|->renen l o l s

aqnclK qne desconeÍNem les

p r i vac ions que imjM'sa nn

94 l-2[ol *• REVISTA DE GmoNA •* ••n'M. 217 M.'Mtt;-Aiin[i l oo i •* f' CRÍTICA

CASTAÑER, Mita; VICENTE, Joan;

BOIX, Gemma (ed.). •^reas

urbanas y mobilidad laboral

en España. Girona: Universi-

tatde Girona, 2002.164 p.

CASTELLAR-GASSOL, J. Dalí. ur\a

vida perversa. Barcelona:

Edicions 1984,2002.150 p.

CIRERA, Felip |estudi, edició i

notes de Montse Angelats i

Pep Vi la] . Avisos o sien

reglas sencillas a un princi-

piar]t cuyner ó cuynera adap­

tadas á ¡a capacitat deis

menos instruits. Girona: Ins-

t i tu t d'Estudis Gironins,

2002.170 p.

CIURANA, Quim {e[ al.]. Probíe-

mes ci'enginyena de proces-

sos de fabricado: enunciáis i

resolucions. Girona: Universi-

tatdeGIrona,2002.223 p.

CU\RAIRESPU\NDIS,Josep./\ríí

guerra civil (1936-1939):

l'exemple de Girona. Girona:

Institut d 'Estudis Gironins,

2002.170 p.

CLARA I RESPLANDIS, Josep. La

Primera oposició al (ranquis-

me: els grups clantíestins a

la demarcado de Girona

(1939-1950). Girona: Cercle

d'Estudis Histories i Socials,

2002.192 p.

CLIMENT, Fages de. Lo gayter de

ia Muga: epigrames. Brau.

2002.203 p.

Col.lecliu de Crítics de cinema de

Girona. Cinema Trufíaul: cró­

nica d'un any, 2000-2001.

Girona: Ajuntament de Giro­

na, 2001.117 p.

CONGOSTCOLL, Sebastiá. Girona-

Lourdes: 1844-2001:13 fe

d'un poblé, una aventura.

Gifona: Hospitalitat Mare de

Déu de Lourdes, 2002.186 p.

CORRAL, David. Societat Alterna­

tiva. I'última revolució. Sait,

Societat Alternativa, 2002.

151 p.

u'StiJ LIL' v i t lü f o t i c r c c , do

t f L i n u k i vicl,i :isLá'CÍL';i. El

t i o i i L i l i de ' [ ' r c i m i (1563)

v:i nplic.ir Liii.i rcfori i i ;) LHHI-

cil i . ir t|UL' (,'iic;ir;i VLI ibr mil'',

rescrictivii hi vida de chuis i i -

r;t di.' IL'S reliiíioscs, que v.iii

l i . ivcr do renLiiici;ir fiiis i cut

.1 l ' ensc i i yün ien t i a mo i t s

.d t rcs nspcctcs de [;i v i dn

¡ictiv. i . De L'unveiits e;ipiir-

siris d l u i n i e s i i ' l i i h;ivi,i .i\

setile X V I .1 ( ¡ i rnna , r i t i u e -

res i l i ] ; i i i es , i j a al se^le

X V I I , íi OUn. lí\ c o n v u i U

de íes C lapL i t x incs —que

I' n i d e ue 1 l i e r t ra ii n a /;'/

\'ii\liii>\iuil d e f e r í it en ni ;i

"hern iéc ie», «estnÍLí t l ' i ines

existéneies". ensa de " r i g o -

rnses geinsies*— snlrí i l i v tT -

ses penalitat-s durauc la í l i i e -

rra de Sueeessió, la r e v n k i -

eió de setenibre de I SOS i

la revi) lui.¡ó de 1936, v ic is-

s i tu t l s t[Lie Serr ; i anaíit?.T

n e u r a d . i n i e u t , . in i í i uu , i

il n e n ni e n c ;i e i ii v a r i a i l a i

eseuílida.

I )e l p ro toUKinesc i r de

SiLiJta M;nLíai-ii.la ia KeiiLJ a

Sarria, l iareelona, en va stir-

•J\T la p r i m e r a t m i d a e i ó a

( l i r o i i a ( ¡ i i r i y t ie ! f iH ' ) ) ,

Valeneia {oetiLbre de lí)l l*í).

Saraiííi'^sa ( lCi l . ' \ ) . Mnuresa

( 1 6 3 H ) . e te . Snr AuLíeln

Margarit ia Ser;ifma l ' n t , una

de les !• eI i g i oses niés

earisniattques de la pr imera

u,ener.i<.• ii'i i'a p i i cxi n,i, v.\

nem>LÍíir aml i m i represen-

i;iiit del bislic Fnineisen A ré -

va ln la p rese iu i a da t i i iesc

eonverit ;i Cíiroiia. El iiishe,

]->ressit)n;ic per aícres c o i i i i u i i -

tats que no en desitjaveii !.i

p resene ia d "una de n o v a

-Hns i cot vni i fer reeiirs a

Ktnn; i—. iK.iba eet l inr per-

cpie el eonsel l de la e iutat

" d e c e r m i n ó a d m i t i r l a eciu

vokmtad muy entera». I'er a

la ("uiiiLieió Líirnniua ^"esco-

l l i re i i c inc religioses e x e n i -

plaríssimes del monest i r de

Santa M a r ^ r i d a de Barccln-

Lia. qiLe snrciren tl 'aquesca

e i i i t a r e l .31 de m a i i í de

IfiOU. Les i iui i i i ies s'ubiearen

en una easa situada al «Heelí

tie CiallÍLj;ans", o n s'estit;ue-

ren tnis al l í ) IK , daca en la

i|ual luies inuiulaeiiMis I I I .L I -

inetercn severameiic els ed i -

t ' ici ' . q u e l i a v i e n OLLipac.

I >es|írés van pass;ii- ;Í mies

cases del earrer del l. lop. nn

l i i liavia inelíisa la prnpielül

i lels l lanys Arabs . i,pie en

r.)2'J es van exclaustrar per

e< inver t ¡ r -U is en n n esp.ii

púb l ie - Aqnest és un ,dcre

lema del Il ibre ben liisroriac.

l-!n aquescs banys les nioiiLíes

rencaven rnba l i tú rg iea de

divLTSL's parToc|Li¡e^ de í i u n -

\u. leina at|iiesta tiue els ser­

via de snstenimeut eeonó -

m i f . I:ai 1 (xM v.in adqu i r i r

unes L'ases veiues iLirrere ia

parroquia de Sant Fel iu. a la

pujavla del lí.ei Mar t i , est.uLi

(¡ue ba an-ibat lil is ais iiostres

ilies. Rl 2lS tie ¡uny (.le Ui37

s'¡n,iuu;ur;\ la nova esiílésia

e n n V e n t u a I, e p ¡ so d i i.p i e

reLi i l l Je ron i del Real .i la

seva C añniea.

Aquesta síncesi d ' l i i s to-

ria de Íes religioses c o i i t e m -

p lac ives a C^ata lunya i

j V l a l I n r c í a r r i b a en u n

nu imenc en qué les voea -

einns temen i í ies , mes que

les maseub i ies . l ian sofer t

una i;r.m t lav;dl ;uia. faetor

que posa en peri l l la eo ru i -

ni iVt. i l i le nud les eases de

relÍLiinses. tnc u n n inn i le

vida ennteinplaciva. de Har­

ija Irai l iLió a casa nnstra. Tal

eom assenyala el protessor

1 n a n B a da , ([ u e ]"i r o 1 o ga

Tobr^a, f l ns i m i pe r ais

ereients ensra t l 'ente i idre al

segle X X I la tradició asecci-

ea, aquesc esti l concrec de

vitla religiosa fet anib niolts

saLiil lei '. i pr ivaeious, reeo-

l l i m e n t i s i l c n e i . e . i p i t o l

aquesc (]ue ens obliga a pen­

sar, a l iHs. snbre Tabisme

<.|ue l i i lia entre re\¡sreneia

i,le la inajoria deis morcáis i

una v ida r i cmada per i\\\

l i t írari eoMventn.il mol í aus­

tera i mort i t ieada.

Pep Vila

^

Cataleg de fites termenals

!\\W\ I ü s i ' i ^ i i , Miiria;

l\ i|UU -. I I I IN.'.S. I llli^.

El termenal de Llagostera bis lübri'v ik' l;i I Irónn M.

AliiMi.iiiK'iii i l i ' l.l,ii;i.)\t(.'r.i,

l.l.itiosLcra, 2IIMÍ.

-iW fi.'ii;ini's.

«El ternien. i l t ie Elagostura

és el I rn i c de l t r e b a l l de

reeerea en diies t i i re i 'e ions

comp lemen ta r i es . Per una

pai't la invest igaeió en d i f e -

renis arx ius g i r o n i n s pe r -

met liu'aliczar la d o e i m i e n -

tacici per ex]->liear els p r o -

cessos lie i l ebmi íac ió i fisia-

eió del re r r i to r i . l 'arableLi-

n ie i i t l 'ámbi t de recerca es

i.lesplai,;i sobre e! l e n i l o r i

per local i lzar ¡ cat;i logar les

mace ixcs íues q u e segles

CRÍTICA --Y Y- Rrv i ' ^ i A ni- CiiUdNA •» N Í ' M . > 17 MAMI, - A Í M I I I : !on! * . I j i i I cj<¡

nl i . ins s "cs i iuMi tu i i <sn L 'K

(. ioniineii ts». Aqiicst; i s i i iU'-

si q u e I11 h.i .1 l;5 so l ; ip . i

i i iRT inr i.\c\ llihiL- ri- l l fCtciN

n j u l m c i U c\ d i s f u r s 1 I.1

inL't(it.]nlüLíi:i qiiL' s'l ia uc i -

l i cz . i t t-n l ' o h i M i qiii-" i-'l

c o n v L T t c i x L ' i i i ' i i i'11-i

refcrcnci ; ) jx-r ;i icci-i-qiR's

stnii l; irs.

]-.n el l i ibrc L'omp;irtcix

L-| niiUx'ix cspui la ¡nvcHtiu;;!-

c ió ]i iscóric;i. re;ilit7;id;i | .UT

i i i in pni lcssio i ía l . i f l irL'h.ill

do i.Miiip, vcüllczal per a l l -

l i ona ts . Atpicsca f o n i b i i i a -

c ió lia ilnnac t n i i i a ivsi i l lat

iiTi Crfbnil i[iii.' L'scá ílirÍL^it a

l i l i p ú b l i f ]->(itum.inl n m l i

.inipÜ i ilivLTs: ais cnu l i ts i

amniics LIL' 1;I h istor ia Uu'al

qut ' conc i xc ran la rt-spostn

a ÍIIEÍLMIS deis IncerrDganls

de la i 'n i i ' ^ t r i ie i ' ió de l . la-

i í iKier. i i ais esi f ins ionistes

(-Ule t e i i e i i a la ina \ i i i a

L'xeelleiic Ljiiia )ier eoneixer

tious punes que ineieiNei i la

seva atetu' ió,

I >iies persones s<in les

q u e l ian |->orl;il a r e r i n e

a q u c s t t r e b a l l p . i r a M e l i

c o i i i p k ' i n e n M i i . I ) ' i i n a

bandi i . M;irta /Mba, arxivcra

n u i í i i c i p a l de Llagostera i

l l iee i ie iada en l i i s ro i i a , és

q u i s'ba enear rega t de la

reeerea en i l i te ren is a r x ¡ u \

¡ ler reh i la r r e v o l i i c i ó del

lenne inn i i ie ipa l i deceecar

qiinis han estat els nieLanis-

nies de e o n t r n l ; Í I Ihu'g de

I .2110 ; inys . I la fe t nna

nivest i i íaeió inipeLal i le que

lia por lat enni a una de les

ennelusinns que el ter r i tn r i

tle Lla^ostera [un turnie per

altra banda n m l t extens: 7fi

K m ' tie supertTeie) lia estal

p r á e i i í a i n e n l i i i a l l e r a b l e

duraiic 7li() anys i ha di inat

una possible resposca a ^^i\^.\

l ie les i;ran> l leLíendes (al

eostat de la del llae) de Lla-

gusier.i, la tle si tenia mar o

no. I )e l'altiM, Lluís Torre'.,

[ i r n ress i i r de la U d t i i

ent^iiiyer, íia estat Tenearre-

Ljal de ter realit;il el ealalet^

de les W tlfes ternienals que

un eqi i ip de tieball de v i i i t

pei'snnes, entre les (|uals ell

i i i a l e ¡ \ . han Ioealit?;U en el

t e r n i e n i u n i í i p a l d i i r a n í

p r á e t i í a i n e n i q u a i r e anys

(de ! l ' ) ' )7 al 20111). H a n

es la i i ins e x p l o r a d o r ^

i i ux l en i s que per ni i t ja de

(exins, t i<Hini ients i i n l n r -

maeioi is or.ds l iun retlesen-

b e r l , en l im i t es ( u a s i o n s ,

tltes (jue ¡a l ia\ ' ien eonqi ier i i

el reiíiie de l 'obl i t . Entre les

i i fn i i l i r< ises i n f o r n i a e i o n s

q u e o j e r e i x el eacalejí eal

destacar hi ineorporae ió de

la data en qiit" s'lia olaborat

la l l t x a , la r e e o i i s i r u e e i ó

h i s i o r i e i i de eatla h l a . la

repr iuiueein d' i ina to(otíraÉla

ael\ial¡t/ada i les formes ]ier

ae ied i r -h i sobre el terreny.

I 'er l u i l j a d'acjuesl eaialeí ;

eadií l ec to r p o t dcseobr i r ,

dones, alt^iin non indret per

visitar: des de respec ten la r

Pedra Noiire A l t r e . f1iis a

C .11 a 1 e s d a n u i n t p a i s a t i;e s

espeelaenlai-'i eo in la l 'ei iya

Ai íui leía. la ]->edra d'Hspoya,

el iMatxaeuca, o re inb len ia -

l i i ' in i i t ; lie les t^ai-hretes.

Dolors Grau i Ferrando

El cinema deis pobres

K M I . „ Srl>i-.ii.i

Les generacions del comic; de la familia Ulises al Manga 1 l i l i - l id VVra.

I i . i r i f lui i . i . 2111111.

2<<.'< p;i|;iiifs.

A di lerenei . i d'al ires Ihbres

sobre el tema, que opten per

una explieaeió eiieielopediea

o iiiassa eemiada en un e^l i i -

d i aeadt ' i i i ie . riLíorós ]-iero

fred, el periodista i esenptor

Sebascia R o i t ; (F i t ; ne res ,

l^'6[>), encara aqiiest nssaii;

. i i i ib dues aniies p r inc ipak :

la sub jee t i v i t a l i la ir i>nia.

Subjecl iv i ia t perqué, albora

que e^ rep.isseii les in te r io r i -

tats t i ' aq i i es t « c i n e m a i le

pobres» tles deis Ceinps u;lo-

riosos del T U O , an ib mía

serie de dades ob l i pdes , ens

proporciona la earnalitat 1 les

. i i ieedotes d ' i i ns nens que

han eresent i responen ais

no ins i.ie t l u i n i M o n / n .

Terenei IVloix, l o n i Soler o

Q u i m í l ' t>rcet. e n t r e un. i

l lart;a Mista d ' en t rev i s t . us ,

t[ i ie s 'uneixei i .iK verilables

l- i iolat^onisies, és a d i r . ais

ediloi-s, dibiiixanLs i i in ionis-

tcs, com Víctor Mora o Ibá-

ñez. que van ler de l inrcelo-

11a hi c;ipit;it de l;i viiiycCa de

l'Hstat, i no ncimcs i m b el

izeujanc l i rnt;uera, sino cambé

amb les redacei<ins e a d t i -

qi ics i a niata-des^olla que

van possibilirar experinients

p'íieodt'lies com (>r\0¡iiii,í o

Miihoki. que van cr is tabl i t -

zar en /:/ i'íhiini o el snper-

v u ' e i u de su i íerv ivents , /:'/

I\íI'!•(•.<, reserva eco l ó g i c a

Ll 'al lo p< i l i c ic ;n i ient i i u i > -

rreclc, i|iie resisieix eoin in i

^al de cüi i i ic les batzetiades

de la celevisió-esconibraria i

deis ii!,iin>i¡.

L'autor i i i ie ix a les o p i -

i i i ons de p r i i i i c r . i ma una

n i i i r r i c r i a i una i r o n i a

earaeter is l iqncs en tou i la

seva o b r a . Les a n e c d o t e s

s'aniLineixen amb co i i i en ta -

ri-. sucosos i esmnlais que

no tan sois interessaran el

p t i b l i e e s p e e i a l i t / a t . s i n o

taml-'é uMs ai|ue!ls que, en

.i l t inn n i o m e i u . van snmiar

L^r.icies ,1 iKjuesc a r l tan

nionysciiigLit pels estudiosos.

1. c o m ,1 eo inp lement . vu i t

p.iLiines amb lamines i i in.i

serie d 'ad rcces e l e c t r ó i i i -

t)6 [212I * R E V I S T A DE G T R O N A - V a'M 217 \\\M, ,M IK I : Z<M)^^ • * f- CRÍTICA

COURTAIS, Pere; BALSELLS BESO.

Uuís [díbuixos] [a la cura de

Patrick Gifreu, Enric Prat i Pep

Vila]. ¿.'Homero rossellonés

(1868). Girona: Ajuntament

deGirona, 2002.12p.

CULEBRAS, Jesús. Caslellfollit de

la Roca. Girona: Diputació

de Girona: Caixa de Girona.

2002.96 p.

DD.AA. IV Seminario sobre

aspectos jurídicos de la

gestión umersitaria. Vol. I y

II (Uriiversiíat de Girona. del

17 al 19 de mayo). Girona:

Universitat de Girona. 2001.

812 p.

DÍAZ OLIVERAS, Quim; GAITX

MOLTÓ, Jordi. Passejades

per Sant Feliu de Guíxols: iii-

neraris arquiíectónics i

d'evolució urbana. Sant Feliu

de Guíxois/Girona: Ajunta­

ment de Sant Feliu de Guí-

xols/Diputació de Girona.

2002, 113 p.

FABRA, Pompeu |a cura de Uuís

Marquet]. Fabra abans de

Fabra: correspondéricia amb

Joaquim Casas Carbó.

Vic/Gírona: Eumo/Universi-

tatde Giroña, 2002.177 p.

FAGES DE CLIMENT, Caries [pre­

sentado, edició i notes de

Joan Ferrerósl- Epigrames.

Girona: Brau, 2002. 203 p.

FERRER I COSTA, Joan. Hebreu

bíblic. Girona: Universitat de

Girona. 2002. 132 p.

FERRER I COSTA. Joan. Hebreu;

Uengua, literatura, gramáti­

ca. Girona: Universitat de

Girona, 2002.160 p.

FERRER, Joan Caries; RABASEOA.

Joaquim. ProceedJngs of

MS'2002: ínterr}acional Con-

ference on Modelüng and

Simulatacion in Technical

and Social Sciences. Girona:

Univesitat de Girona, 2002,

922 p.

t) IR-s i 111 p rcs f i 11 LI i bk ' s . |-̂ 11

dL ' f in i t i v . i , Lili crcb.i l l L;I.'IIS

p i fccnsi i ' is i|iiL' i n r roL l t i c i x

ci i f l ini) ! ] LIL'I cnniÍL' L]LI:I1-

Sfvnl L]iif i i ; iu i r i q i io un di. i ,

|iLitriH¡ii¡u [UT l i l i ivpLililÍL;'i,

l i l i jn . i t i t iark's I de IJurhn 1

l i o r b ó di.' t lcc ió fs v;i r;tp;ir

f l c;ip Lüi i i un skin. n i,[iic f l

( :;ipit."l T n i f l K ) 1 i;l SlLíHd LIL'

Li nov;L uCíipíi, L'nl!it.ii;s. vnn

ser pnicaLhi del T'elciic)CÍ(."it's

de rv.v

AAoises de Pablo

^

La Cantoria, una e s p e r a n ^ i un treball serios

I A C-VMilli l,^.

D e l ' l l al 2 1 . ( 1 I ,'\iiik-, l id i]iiis['ii

.r.^ii ili' (liruii.i. l)i|Hii,uii'i IIL' (iiriii)i, 2ilil.\.

Id dise eompucce est.i c l i in i -

i i i en l : t í i f e r e n e i a c cu t res

bldcs: un ik'die. i i ,1 l.i inús i -

c:i i i ie i l iewi l . ni'] seytíil blt)e

deif ie. i l .i PépiKM e n n t e i n -

por j in . i i hn. i l i i ie i i r un ter-

eer (.ieilie.ii: ,1 la nu'isiea ilel

Ke iL i i xe i i ien t .

t^al esmeiiCíir. ei>ni a

f a r a e l e r í s t i e a líe11 e 1 a 1. la

bnna ntmaeió ;ui ib qu¿' l.a

t : Li n m r i ;1 a f r o l u ;i a i\ 11 e s c

anipl<.' r e p e r i o r i , i i p i e .

leiiinC en loi i ipCe la v.irieC.ic

d'estils <.|iie ai.|ueNC cé. no és

una tasea L;ens [;ieil.

Si en> l ixei i i en la disna-

b i u i ó sonora voeal , i',i!dri,i

unn i i i d l n r 1 lués prec isa

eonipens;iei6 de les veus. lÁn

general, s'lii trnb.i una t!es-

$ lu<-iiiiluria

cts ataCzf

VI a l i o eap a I . IL ÍUI ^ I I ' l.i

preseiieia soi iuia. 1 l i i n i . i i i -

quL'ii niés les veus bai.xes (.leí

gr i ip , qi iestió nqiiesla, pero,

íle laeil LHireceió ;i inesii i , i

que es \ 'ay i c i J i i s i i l i dan l i

escabiliti^anc el cur LIC eamlira.

Una ;ikre elenienl i.|ue

sdi.i d ' . inar l o i i s o l i t l a n l ,1

inesLit,! i|iie vagi ;ivaiii,anl el

Ueh.ill tle [ ,1 t ian l f i r ia es la

d 'es i . i hh r d i fere i ics eo lo rs

L'iUre les obres iiiteiprecaLles.

s o b i e l o l q i ia i i es i n u n i de

nu'isiques de i l i ieieiHs esnis

(en aquesr Ireball diMogralic"

.iL|uest L'leineiu de eo lor lé

una pres¿MU¡a í'on,a esránea)'

A q u e s t a r ig idesa de

eo l i i r en t re d i fe rents estiis

eoniporta. en .ii|iiest eas, ima

pnssible i l e t i n i c i ó cap a un

reper tn r i , el eonten iporaní ,

011 e! cor t!e canibi; i n i ru i i í

sembla que s'l i i Lriih,!. des

ilel p in i l de \isra snnor. n ioh

ennio i le , 1 un .issoleix re. i l-

nient un resiillal n iol t bo .

(.Juan el Líriip .d ro i i i . i

aquest reper t t i r i {des igua l .

Clin peí que ta a l'eslil eni i i

peí l esu l ta t arcísi ie de les

eoniposiei i ins) és 011 iiinsLia

el seu i n i l l o r saber ter i la

seva p o i e n c i a l i t a t e o i n a

gr i ip v n i a l .

[}.u aquesl bloc iTobres

s'.issoleix una bou.i l i l uan i i -

ea de in.itisos i eolors, i en

e!s rr.iL;nieiHs de pi>ea i u i e u -

siLal sonora és on es Irob. i

mes riqíies.i,

V'oldria desl.iear també

l.i i n i p o i i;'uiei.i de p r o g r a ­

mar repertoris on es ]''Uguin

I redi,11" i i iLisi i |ne\ del i iostre

lemps, i sobretoi uiúsiqíies

de qualit.U LIC eo inpos i tnrs

ja e<iiisagials (pero gei ier i i l -

m e n t i l e s e o n e g u t s p e r ;il

pi ' iblie no espeeia l i l /a t ) , id

e o s l n l de e o n i j n i s i t o r s

novel ls i e innposÍKns e.ita-

l.ins i g i r o i i i i K , |,i que és

aí]uesta r í m i c a manera de

consolit lar els nostres e o n i -

posicors i t;uuhé de perl i lar

en la jusla niesur.i l ' e v o l u -

eió del seu ot lc i . I:ii a(]uesc

s e n i i l , l a ( ; , i n i o r i a l.i in i

exeel lent i r e b a l l . el qn.d

seri.i bo (.|Lie e tnnp ,u l i ss i i i

les aleros agrupaeions i iu is i -

eals i; lroinnes.

( )u . in i a la ineo ipo iac ió

d' i i istr imieuts d'época (en el

r e p e r l o r i n u ' d i e w d 1 t ie l

K e i i a i x e n i e i i i ) , ca ld r i . i

esmentar 4]ue. si bé .i(iorten

una eerla v.nieíai l i i nbr iea .

.iqiiesra s'esi.ibleis mes per

l'i'is d c K d l l e r c u l s l i i s l i i i -

me iHs <.]ue n o p.is per !a

wirietat i.ie eolors exlrels en

ead.i un d'elK. lis i inpoitani. ,

| iero. i|iie es ( oineuci a en i l -

so l idar en les ai;ru] ' 'ae¡oiis

g i roni í ies, 1 en La (a i i i i o r ia

ivdbem un i'^on exeinjsle ile

l'ús t l 'n is lrumenls 1 ile t e i i i i -

tjiies espeiít iques per iuter-

j-irei.u la iiu'isií a amiga.

I ' ú l l i n i ; i s p e i l e q u e

naetaré és el de la in ie rp re -

l.ieió l i lm ica : en .iquest t re ­

bal l del co r lie i 'anibra es

i ioi. i un;i gr.iii vlosi i l 'estabi-

lii.iL en el i r . ictai i ieni l i l n i í c .

CRÍTICA -y *. Rl'VlSTA PH OllUiNA •* N I ' M . 2 17 MAHí^-AliBlL 200^. *' Ui^l 97

AciTicsr;i cst;il')ilitLic l ic-

nij i . ; i l i i i i f i o i i i i n m l r ho L'II

1 u s c i) ni p o s i c i o 11 s 111 c ^

modLT i iL 's , c o m es p o t

con iprovar un c\ IÜSL'. pero

en el r c p e r t o r i ;mcic es

trob;! ;i fíilc;ir ini; i Í'LTC;! flt'~

x i b i l i r m . l;i q i i n l e^ t.i

impre-icinLliblL' per tn insniu-

Cro Lut.i Li diliiL-nsio ;irtisrif;i

d';KiiiL.'st;i IHÚSÍLM.

C i m i ;i coi ic lusió fmnl .

ca ldrú i i l i r tp iu el C H De

r i I ,il 21 LICI cor de cambni

I-..1 C:;i!Uoria és un t rob i t l l

serios <,|ne aporta wi-^ bona

espenmc,-;! al p;inoninia musi ­

cal L ; ÍRI I I Í i L]nc. tot i (.¡ue lé

moles e le inent mi l lo rab les .

aLpicst un reg is t ran ieL i f (1

eom a coiisec|iieiu'i;i lambe

el cor de canibni) obre por­

tes en l;i l ínia d ' i i n t rebal l

serios ;unb i in iesi1li.1l quah-

tatin nioU d igne, el L|U;I1 es

de ilesitjiir (i cal) i|iie es vai^i

consol idam i müloran l .

Josep Jofré i Pradera

Les herbes de la Cerdanya

Mi-iNiAM-UAHIHAJUIIII

Tresor de la saviesa popular

de les herbes, reméis

i creences de Cerdanya

del temps antic.

Iilsliuii iri\suKli'í t 'ou-liiii. aiiib l\ L^ol-hilioriuiii lii- 1.1 Hi-iiiT,ilil.\l ik' Cualiiiiy.i 1 f l su|iiiii lio! l'.urini.U Fniiiu'si lil^iniL'üi'.. 2,1 i.-[ljr¡('i ,iiii|i|i,ui;i, -lííH [i:'ii;ilU's.

U n de is p r i m e r s l l i l u e s

científ ics esents en catLih'i ;i

h Ken;ú>;cn(;;i ¿s el CiUiihríi

'If ¡M /•7,'r,i </(• }fí V^U </(•

Trust >r liu 1" SÍHÍIIM pojiiiliir ili.' k">

Herbes, reméis i creeiiees

de ('erdaiiya ilfl luillli-illllli:

.1. MiititiuiC-Llartra

i\\wi¡i (tHS2) per Listanislnii

V.iyreda. 1 )es de Ihivors siSn

nioUs els trebiills refcrics a la

ve | j ;e tac ió do d i f c r c i u s

¡ i i d r e t s de t ' a t a h i n y a .

T; imbé son niol ts els bota-

nies de eamp, naturistcs n

s e i u d l a m e n i .ni i ies de les

planles i iradíeinns (.[iie lian

recol l i t in to in iaLÍons don; i -

des ]>er pagesiis, piismrs (̂

l icrbol i i r is. Pero és .1 pnr t i r

de 1.1 e r e ; u i ó a l Í ; i ree lon; i

de l t l r i i p t ;a ta la d ' L ^ i n o -

bo ián ie . i . r ; u i y l 'JHfi, que

s'ori;anit?a al l-;ibur;Unn de

Uoianic; ! de la l \ iLuUat de

FLI I I I I .KXI de la U l i niKi l inia

de recerca per estudiar des

d 'aquest pu i i t de vist; i )es

i l i lerenis yones del l ' r i n f i -

pa t . A Í N Í ei is I m e x p l i i M

Taulor en el cnpi ln l 1.

l.a seva tesi d o c t o r a l ,

.•l;iiirfi)í-íii i)/ (-i'iic).viTiJCííf (/<•

}'vu¡ohohUiíí,\ lie l<J CíTi¡iiiiy<}

( I W l ) , en va ser el p r imer

tVu i l . 1 aquesc I l i b r e , qne

¡ r e s u n a a t L i p t a c i ó , va

n ie ré ixer el l ' ren i i N . i c i i i -

na! j o , n i Am.ules 1M'J2 de

Keeerc.1 EtnoLíráfica. Q u e

111 anys després se 'n túici

un;i seiíona ed ic ió amp l i a ­

da ja d i n p r o n si>l-)re la

sev.i vaina.

1 )e l e \ 1 23 espec ies

deserites en el capítol 2. cnl

destaenr el r igor de l;i i i i t b r -

n i n c i ó , les fotoi j ; rat les de l

niateix ;ui tor i les i l -k ist ra-

c i ons d ' K , S ic r r : i - l í , ; ' i to ls .

C"omen<,Mr aqucs t c i i ta leg

aLirLu^ant-les per l iab i ta ts ,

amb els siiiítíerents dibuÍNos

de joaqn in i ( ' a rbone l l , n"és

u n Lír.in e n c e r t . T n n c a

aque.st c a p í t o l un aparcar

sobre eombin ; ic io i i s d ' l ie r -

bes, preparnts. phmtes l o x i -

qnes i ilitereiUs nsos po]^n-

lars de les plantes, p r o p o r -

cioiíat pels intbrnia ius.

l a transeripció ordena-

&.\ d'altres reméis i creences

en el LMpíctíl 3 inostra eom

r .u i lo r , euros d'ha\'er lebnc

«nn Iresor de saviesa ] i o p u -

lar». nn lia poL;ut resistir l;t

cen ip tac ió t l ' enun ie ra r - l es

tlavant el risc de l \ i b l i t ,

I."Índex deis 1511 in tb r -

inanis (anih la i i u i i í ac ió de

p o b l é , i i o m de la casa i

edac), els tres índexs de les

l^lantes (ordcnücs peí n o m

c i e n t i f i c . n o m p o p u l a r i

seyons el sen ús, respectiva-

nieni) i una m o l t completa

b ib l ioymt ia acaben de eon -

Rtíurar aquost I l i b r e , i p i e ,

c o m d in R a m ó n Polc l l en

el sen pro leu ; , «esta lv iara

mo l ta teína ais artpieólet is

j i r e i n o b o t á n i c a i c u l t u r a

p o p u 1 a 1'I en eNcavar ¡ usl

abans de rendern iC" .

Montserrat Manen

^

FRAN20S0, Marco [etai] [traduc-

ció de Jordi Curbet Hereul.

Estats crepuscuSars. Girana:

CCG,2002.93p.

FREITAS NOGUEIRA, María Victo­

ria. Una Cultura diferent, un

món de semblances: estudi

comparatiu de ía realUat

jiieva de Girona i Toledo a

l'Edaí MUjana. Girona: Uni-

versitat de Girona/Ajunla-

ment de Girona, 2002.90 p.

GIFRE I RIBAS. Pere; MATAS,

Josep: SOLER, Santi . Els

Aníius patrimoniaís. Girona:

CCG,2002, 127 p.

GONZÁLEZ CARRASCO, Monica,

fíisc / protecc/ó social en el

mafíractamení infanlil: la

perspectiva deis modeis

orgar\itzatíors. Girona: Unl-

versitat de Girona. 2002 ,

125 p.

GRAU I FERRANDO, Dolors,

Cementíris i sepelís. Girona:

Oiputació de Girona: Caixa

de Girona, 2002.96 p.

HERNÁNDEZ I BAGUÉ. Santiago,

Palatrügell i el suro: íeina i

gent deis rn/cís de la indus­

tria a la postguerra. Palafru-

gell/Girona: Ajuntament de

Palaírugel l /Diputació de

Girona, 2002.238 p.

IBARZ, M, Carme. La Ratoíineta

Afra óescobrein Antoni

Gaudí. Girona: Pedra de Toe,

2002. 52 p.

IBN SAPRUT, Sem Tob [introduc-

ció. t radúcelo i notes de

Josep V. Nidos). La Pedra de

íoc. Barcelona/Girona: Uni-

versitat de Barcelona/Ajun­

tament de Girona. 2002, vol.

1.186p,

IGLESIAS . Pep; FARGNOU, Valen-

tí; ROISIN, Lluciá; ESQUIROL,

Josep; SANS, Narcís. £f Cen-

íre; el íemps ['acaricia. Giro­

na: Centre Comercial "El Cen­

tre", 2002.48 p,