gironins units pel facebook

3
DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009 Un internauta es connecta en la Rambla de Girona amb Facebook, la més popular de les anomenades xarxes socials GERARD BAGUÉ Girona E l Facebook, la més popular de les ano- menades xarxes so- cials, s'està estenent ràpidament. Els amics virtuals proliferen i els in- ternautes descobreixen nous usos de la tecnologia que can- vien les seves maneres de relacio- nar-se. Set usuaris gironins, tots ells molt actius a la xarxa social, ens expliquen les seves impres- sions a l'hora de passejar per aquesta nova Rambla virtual. Els usuaris de Facebook no creuen que la xarxa social relati- vitzi o menysvalori el concepte d'amistat; al contrari, obre nous camins de relació virtual que po- den ésser tant o més sòlids que els altres. És clar que això dels amics virtuals és a vegades molt relatiu, i sempre hi ha qui ens sor- prèn amb un llistat d'amics que supera el miler. En aquests casos és evident que no es pot establir una relació en un pla d'igualtat amb un altre que només té 25 amics. "Cal malfiar-se dels que te- nen tants amics. Solen ser polí- tics o gent interessada només en vendre't alguna moto: resulta ma- terialment impossible que et res- ponguin i no hi pot haver una re- lació directa", assegura un usuari gironí amb "només" uns 50 amics a la xarxa social. El Face- book ha aconseguit que sigui enormement fàcil accedir als "amics dels teus amics" i així am- pliar ràpidament les possibilitats de conèixer nova gent. La figura dels saquejadors d'amics i d'amigues s'ha convertit en un clàssic. El Facebook permet conver- tir-se en voyeur privilegiat de cu- rioses formes de relació de les te- ves amistats. Hi ha parelles gens reservades que utilitzen el mur -la pissarra virtual personal visi- ble per a tothom- per llançar-se floretes o per preguntar-se què li preparen per sopar. Hi ha sepa- rats ressentits que malparlen de la seva ex i d'altres que llencen missatges que traspuen la volun- tat de trobar nova parella. La inti- mitat de la xarxa social i les co- ses que s'hi diuen varien molt se- gons les persones. Un usuari giro- hi escrivia recentment: "L'home és l'únic animal que en- sopega dues vegades amb la ma- teixa dona". De seguida va tenir una allau de missatges d'ànim i consol. "Hi ha un fet incontesta- ble: els límits del pudor de cadas- cú respecte les seves intimitats es rebaixen al Facebook...I jo crec que això és magnífic", afir- ma Laura Iglesias, professora de l'Institut de Salt, la qual reconeix que ha arribat força més de pres- sa "a graus d'intimitat sobre as- pectes de la vida privada amb amics virtuals que no amb les amistats convencionals". Igle- sias, que mostra una ingent acti- vitat a Facebook ja de bon matí, assegura que quan va descobrir la xarxa social "va ser com obrir una nova finestra al món". El pe- riodista de Catalunya Ràdio Al- bert Requena pensa que comuni- car-se sempre és un avantatge, tot i que "utilitzar la xarxa com un confessionari o el divan d'un psiquiatra és un gran error". Els usuaris de correu electrònic INMA SAINZ DE BARANDA La Rambla virtual ESPECIAL FORMACIÓ SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >> Estudiants i professors afronten nous reptes Set usuaris gironins de Facebook conten les seves impressions sobre la xarxa social GIRONA PÀGINES I a XII

Upload: miquel-duran

Post on 18-Mar-2016

221 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Reportatge a La Vanguardia, suplement de Girona, divendres 18/9/2009

TRANSCRIPT

Page 1: Gironins units pel Facebook

DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009

Un internauta es connecta en la Rambla de Girona amb Facebook, la més popular de les anomenades xarxes socials

GERARD BAGUÉGirona

E l Facebook, la méspopular de les ano-menades xarxes so-cials, s'està estenentràpidament. Els

amics virtuals proliferen i els in-ternautes descobreixen noususos de la tecnologia que can-vien les sevesmaneres de relacio-nar-se. Set usuaris gironins, totsells molt actius a la xarxa social,ens expliquen les seves impres-sions a l'hora de passejar peraquesta nova Rambla virtual.Els usuaris de Facebook no

creuen que la xarxa social relati-

vitzi o menysvalori el concepted'amistat; al contrari, obre nouscamins de relació virtual que po-den ésser tant o més sòlids queels altres. És clar que això delsamics virtuals és a vegades moltrelatiu, i sempre hi ha qui ens sor-prèn amb un llistat d'amics quesupera el miler. En aquests casosés evident que no es pot establiruna relació en un pla d'igualtatamb un altre que només té 25amics. "Calmalfiar-se dels que te-nen tants amics. Solen ser polí-tics o gent interessada només envendre't algunamoto: resultama-terialment impossible que et res-ponguin i no hi pot haver una re-lació directa", assegura un usuari

gironí amb "només" uns 50amics a la xarxa social. El Face-book ha aconseguit que siguienormement fàcil accedir als"amics dels teus amics" i així am-pliar ràpidament les possibilitatsde conèixer nova gent. La figuradels saquejadors d'amics id'amigues s'ha convertit en unclàssic.El Facebook permet conver-

tir-se en voyeur privilegiat de cu-rioses formes de relació de les te-ves amistats. Hi ha parelles gensreservades que utilitzen el mur-la pissarra virtual personal visi-ble per a tothom- per llançar-sefloretes o per preguntar-se què lipreparen per sopar. Hi ha sepa-

rats ressentits que malparlen dela seva ex i d'altres que llencenmissatges que traspuen la volun-tat de trobar nova parella. La inti-mitat de la xarxa social i les co-ses que s'hi diuen varienmolt se-gons les persones. Un usuari giro-ní hi escrivia recentment:"L'home és l'únic animal que en-sopega dues vegades amb la ma-teixa dona". De seguida va teniruna allau de missatges d'ànim iconsol. "Hi ha un fet incontesta-ble: els límits del pudor de cadas-cú respecte les seves intimitatses rebaixen al Facebook...I jocrec que això és magnífic", afir-ma Laura Iglesias, professora del'Institut de Salt, la qual reconeix

que ha arribat força més de pres-sa "a graus d'intimitat sobre as-pectes de la vida privada ambamics virtuals que no amb lesamistats convencionals". Igle-sias, que mostra una ingent acti-vitat a Facebook ja de bon matí,assegura que quan va descobrirla xarxa social "va ser com obriruna nova finestra al món". El pe-riodista de Catalunya Ràdio Al-bert Requena pensa que comuni-car-se sempre és un avantatge,tot i que "utilitzar la xarxa comun confessionari o el divan d'unpsiquiatra és un gran error".Els usuaris de correu electrònic

INMA SAINZ DE BARANDA

LaRamblavirtual

E S P E C I A L F O R M A C I Ó

SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Estudiantsi professorsafrontennous reptes

Setusuaris gironinsdeFacebookconten les seves impressions sobre la xarxa social

GIRONA P À G I N E S I a X I I

Page 2: Gironins units pel Facebook

2 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009

que encara no han entrat al Face-book reben un munt de peticionsd'amics que els reclamen la sevapresència a la xarxa. Les peticionssón tantes que han hagut de con-vertir el seu rebuig en un acte demilitància.Unad'aquestes reclutadores en-

tusiastes és Meius Ferrés, cap delgabinet de coordinació delComis-sionat per aUniversitats iRecercai candidata d'ERC per Girona ales eleccions europees: “Fa tempsque em faig pesada intentant con-vèncer amics i coneguts queFace-bookels donaràmoltes satisfaccio-ns. També és una eina que t'obrecamins si la saps fer servir bé”. Elque aprecia Ferrés del Facebookés una cosa que a d'altres no els facap gràcia: “M'interessa interrela-cionar els meus mons: familiar,personal i professional, i que esta-bleixin complicitats. La barreja ésenriquidora. Per exemple, queuna amiga 2.0 i unmeu vicerectores puguin conèixer i connectin".El periodistaAlbertRequena es

va convèncer que havia d'entraral Facebookquanbuscava unpolí-tic per entrevistar-lo i no hi haviamanera de trobar-lo. “Un meucompany li va enviar un missatgepel Facebook i al cap de pocs mi-nuts ja em trucava”.Aquest polític introbable pels

mitjans tradicionals però omni-present a la xarxa podria ser per-fectament Carles Puigdemont, di-putat deCiU al Parlament i cap del'oposició a l'Ajuntament de Giro-na. És el prototipus del polític 2.0,queutilitza tots els recursosdispo-nibles de la xarxa i penja qualse-vol foto o comentari adiverses pla-taformes. “Sóc al Facebook, peròtambé tinc bloc i utilitzo el twitteri el twixr: busco elmàximnombred'impactes amb un únic clic”.Puigdemont, que assegura que

té unes 400 visites diàries al seubloc i uns 1.000 amics al Face-book, està convençut que encarahi ha molts sectors professionals

que desaprofiten les oportunitatsde la xarxa per culpa d'una mira-da “obsoleta i plena de prejudi-cis”. El polític reconeix que a laxarxa conviuendosmonsmolt di-ferents: “Hiha frikisme, però tam-bé negoci”. Puigdemont admetque la xarxa és un bon termòme-tre del nivell de la llengua, que“cau en picat”. La pobresa de lallengua a la xarxa o als missatgesdemòbil obriria, però, un altre de-bat molt complex.

Guardar els mails des del 1993Quan el vicerector de políticacientífica de la Universitat de Gi-rona (UdG) Miquel Duran expli-ca que guarda tots els correuselectrònics que ha enviat i que harebut des de l'any 1993 –i que elspot buscar ràpidament per parau-les clau, noms i dates– s'entén laimportànciaque concedeix a la co-

municació virtual i demostra queles coses penjades a la xarxa nosón tan fugisseres com sembla.Duran penja diàriament una pín-dola informativa al seu bloc, queenllaça amb el Facebook. És tam-bé el creador d'un grup a Face-book per debatre al voltant delconcepte universitat 2.0. No obs-tant això, Duran reconeix que lescoses que només s'escriuen al Fa-cebook són molt més efímeres ino es poden buscar ràpidament,per això s'estima més tenir unbloc benmantingut. “Ara estic ex-perimentant com trobar la màxi-ma utilitat al Facebook i al twitteren la meva feina, pel que fa al'acostament de la ciència a la so-cietat i a la comunicació del'activitat universitària, peròm'adono que la rapidesa dels can-vis en aquestes eines fa difícil lareflexió i la maduració”, diu.

Vicerector.Miquel Duran es vicerector de la UdG

Muntador de vídeo. Xavier Pérez

Xarxa. Portal de Facebook

Units pelFACEBOOK

LA RAMBLA VIRTUAL

Uncalaix desastredigital

]Banalitat i transcendèn-cia es barregen. Fotosd'una arrossada, comenta-ris polítics, crides per anara fer una cervesa, versos,frases cèlebres, clips devídeo, enllaços d'articlesperiodístics, etcètera. Vetaquí uns retalls pescats al'atzar en l'espai Què etpassa pel cap? d'algunsdels usuaris de Facebookque han col·laborat enaquest reportatge:

Un rampell poètic de LauraIglesias:“Un picot verd petonejal'escorça del pi seguint elritme gironí de les campa-nes de la catedral i unsabellerols cansatsd'empaitar insectes esgronxen com poemespresos d'un fil”.

Un comentari professionalde Xavier Pérez:“Capturing media”.

Una frase que barreja quo-tidianitat i política de Car-les Puigdemont:“Fruita i iogurt i repàs altema del finançament”.

Toc d'alerta sobre el cata-là de Meius Ferrés:“RESPACTEU ELS SAN-YALS (al túnel de Bra-cons) I vosaltres, respec-teu la llengua, sisplau”.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Page 3: Gironins units pel Facebook

DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009 G I R O N A LAVANGUARDIA 3

Retrobar els amics de l'escolaUndels reclams habituals del Fa-cebook és la possibilitat de retro-bar antics amics, companysd'escola amb els quals s'ha perdutel contacte. Facebookha fet possi-ble organitzar molts soparsd'antics alumnes que fa uns anyshaguessin estat gairebé impossi-bles. Tothom té una anècdotad'un amic retrobat. Meius Ferréshi va trobar una amiga irlandesaque feia classe de català a la Uni-versitat de les Illes. “Feia 10 anysque no sabíem res l'una de l'altra iara som inseparables, però en elmón virtual”, explica.Ferrés,més seriosa, explica que

el món virtual també permet queel record d'una persona desapare-guda perduri amb més força: “LaMavi Dolç, molt coneguda al móncultural català, que va morir re-centment, perdura en el nostre re-

cord a través dels vídeos de Vi-laweb, els blocs que parlen d'ella,del seu perfil al Facebook...i totaixò ens consola”.

Falses identitatsAl facebook hi ha 14 Elsa Pataki(totes amb la foto de la sensual ac-triu) i molts dels seus admira-dors es pregunten quina deu serl'autèntica. La creació de falsesidentitats i la poca fiabilitat i con-trol de les dades que s'hi pengenés un dels arguments dels detrac-tors de les xarxes socials. Peròaquest problema desapareix quanels llaços de relació s'estableixenamb gent del teu entorn. “De se-guida veig si algú es fa passar perun altre si el conec a la vida real;una altra cosa és fer-te amic delprimerdesconegut que t'hodema-na”, assegura una usuària genspreocupada per aquest assumpte.

Un conegut escriptor figuerencutilitza un heterònim -en el seucas, un personatge d'un antic lli-bre: ÀngelMauri- per dir-hi la se-va dins la xarxa social.“M'agraden els falsos amics, o si-gui, persones que adopten la iden-titat d'un escriptor, o d'un actor:Oscar Wilde, Natalie Wood... Éscomparlar amb fantasmes”, reco-neix Mauri. L'escriptor explicaque no fa un ús professional de laxarxa social, sinó ociós: “És compassejar”. En aquests passejos,Mauri es troba “vulgaritat i arro-gància, però no pasmés que al ca-rrer”.Per a Laura Iglesias, el proble-

ma pot venir “quan un aprofita laxarxa, i també emsembla lícit, perconstruir-se una vida paral·lela ongaudir de tot allò que sempre havolgut ser o ven una imatge unamica allunyada del que és fora delaxarxa... Aquí és quan tothompa-teix per si apareix una foto nodesitjada, un comentari fora dellocounadeclaració d'amor explí-cita...”

La privacitat no preocupaTot i que la privacitat de la xarxai el control dels continguts ques'hi pengen sigui un dels cavallsde batalla de les associacionsd'internautes i de les legislacionsd'alguns països contra la cadacopmes poderosa empresa Face-book, els usuaris gironins no hiveuen cap problema. “Tinc moltclara la frontera de lameva priva-citat.Delmeuperfil només hi surtallò que és imprescindible i se-gons què he de dir, m'estimo mésfer-ho ambmissatges privats”, ex-plica Albert Requena.El muntador de vídeo banyolí

Xavier Pérez va entrar a Face-book molt aviat, però en va mar-xar perquè no hi havia gent delseu entorn. Més endavant, hi vahaver de tornar. Pérez va viureuna anècdota curiosa quan, perun error, va posar al seu perfil queno tenia parella. “De seguida emvan trucar amics i familiars pre-ocupant-se pel tema”. Pérez asse-gura que té la mateixa fronterarespecte el seu límit de privacitata la xarxa que al carrer i que penjafotos personals i de la família sen-se cap problema.Alguns dels usuaris de les xar-

xes socials reconeixen el riscd'una certa addicció. Meius Fe-rrés diu que, al principi, passavamoltes hores davant del'ordinador, però que ara es dosifi-ca: només 10 minuts al dia. El pe-riodista Albert Requena afirmaque els darrers anysha canviat ho-res de tele per les hores davant del'ordinador, que li permet fermol-tes coses.c

AGUSTI ENSESA

Periodista. Albert Requenausa Facebook per feina

Polític. Carles Puigdemont

permet penjar fotografiesen temps real des del telè-fon mòbil a les plataformesd'Internet.

permet carregar, mirar icompartir vídeos, normal-ment de menys de cinc mi-nuts de durada

lloc web que permet emma-gatzemar, ordenar, cercar icompartir fotografies i ví-deos on-line.

per escriure missatges curtsen temps real des del mòbil:microblogging. Màxim, 140caràcters.

xarxa per a relacions profes-sionals (networking). Cerca-dor per àrees d'interès, sec-tors, etcètera.

per penjar, escoltar i promo-cionar la música, fins i totdels professionals i les disco-gràfiques.

Professora. Laura Iglesias

xarxa social orientada ajoves espanyols. Creada el2006. Inicialment nomésacceptava universitaris

CHRIS JACKSON/GETTY IMAGES

la xarxa social més difosa.250 milions d'usuaris. Neixel 2004, amb versió en cata-là el 2008

YOUTUBE

TWITXR

FACEBOOK

FLICKR

TWITTER

XING

MYSPACE

TUENTI

Vocabularielemental