1

Jornada sobre la MILLORA I RECUPERACIÓ DE LA QUALITAT ACÚSTICA, PLANS D’ACCIÓ

Eduard Puig i Solé, epuigs@gencat.cat

Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Direcció General de Qualitat Ambiental

GESTIÓ AMBIENTAL DEL SOROLL A CATALUNYA

20 de Setembre de 2011

2

Gestió del soroll

Que és gestió del soroll ?

La gestió ambiental del soroll es pot entendre, com el conjunt d’eines

i estratègies que tenen com a finalitat evitar, prevenir o reduir la

contaminació acústica a la que està exposada la població i la

preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.

Eines i estratègies:

Mapes de capacitat acústica

Mapes estratègics de soroll

Estudis d’impacte acústic

Plans d’acció, plans específics

Declaració de zones especials: ZARE, ZEPQA

3

1. Controlar la contaminació acústica de les infraestructures de transport.

2. La suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica en cas d’obres públiques d’infraestructures de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

3. Declarar les zones d’àmbit supramunicipal.

4. Prestar el suport tècnic, jurídic i administratiu necessari per a l’elaboració dels mapes estratègics de soroll a les administracions locals i a les administracions titulars d’infraestructures.

5. Coordinar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’una aglomeració d’àmbit supramunicipal.

6. Recopilar els mapes estratègics de soroll i donar compliment a les obligacions d’informació de la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny.

Competències del Departament de Territori i Sostenibilitat

4

7. Declarar una zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) en les àrees incloses en sòl no urbanitzable.

8. Coordinar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica de les aglomeracions d’àmbit supramunicipal.

9. Informar dels plans d’acció en matèria de contaminació acústica dels grans eixos viaris, ferroviaris, grans aeroports i ports.

10. Donar suport a les tasques de control i inspecció de la contaminació acústica, quan ho sol·licitin les entitats locals.

11. Gestionar el sistema d’acreditació i seguiment de les entitats de prevenció de la contaminació acústica.

Competències del Departament de Territori i Sostenibilitat

5

Aglomeracions de població a Catalunya

Àmbit supramunicipal:

1. Barcelonès I (>250.000 h)

2. Barcelonès II (>250.000 h)

3. Baix Llobregat I (>250.000 h)

4. Baix Llobregat II (>100.000 h)

5. Gironès (>100.000 h)

6. Vallès Occidental I (>100.000 h)

7. Vallès Occidental II (>100.000 h)

Àmbit municipal:

8. Lleida (>100.000 h)

9. Reus (>100.000 h)

10. Mataró (>100.000 h)

6

Visor amb informació dels mapes estratègics de soroll

http://sima.gencat.cat/Visors/Soroll/Inici.html

7

Objectiu: obtenir dades de població exposada a diferents nivells de soroll, mitjançant eines SIG, creuant les dades de població amb els mapes de situació acústica existent.

Els mapes estratègics de soroll a Catalunya

7

Benefici: mapes estratègics de soroll amb un cost mínim. Un bon compromís entre cost de l’eina i precisió de resultats.

Filosofia: els diners s’han de gastar en la realització dels plans i no en els mapes.

8

Responsables d’elaborar mapes estratègics de soroll i els plans d’acció

1. Infraestructures: Titulars de les infraestructures, elaboren i aproven.

2. Aglomeracions:

Àmbit municipal. El municipi elabora i aprova.

Àmbit supramunicipal: El municipi elabora i el Departament de Territori i

Sostenibilitat (DTES) aprova. L’aprovació del Pla d’acció correspon

també a DTES.

Municipi 1

Municipi 2

Establir criteris de realització i

presentació de resultats. Coordinació entre municipis. Control de qualitat. Assessorament tècnic.

9

Objectius dels plans d’acció

a) Afrontar globalment les qüestions que fan referència a la

contaminació acústica en les zones corresponents.

b) Determinar les accions prioritàries que cal realitzar en el cas que se

superin els valors límit d’emissió o immissió o s’incompleixin els

objectius de qualitat acústica.

c) Protegir les zones tranquil·les en les aglomeracions i a camp obert

contra l’augment de la contaminació acústica.

Determinar, mitjançant els plans d’acció, les actuacions que cal

realitzar i el seu calendari d’execució durant un període de cinc

anys per al compliment dels objectius establerts en l’apartat

anterior.

10

Problemes en l’elaboració dels plans d’acció

a) Cal fixar criteris d’actuació i de priorització: sobre superació de

nivells, sobre població, sobre ràtios de benefici/costos de les

mesures, definir que són zones tranquil·les.

b) Tot i que hi ha un contingut mínim que ha de contenir un Pla

d’Acció: Directiva 2002/49, Decret 176/2009, Llei del soroll

37/2003,..., aquest contingut és excessivament genèric.

c) Els plans d’acció haurien de contenir mesures correctores

concretes, amb la inversió econòmica. És difícil per les

administracions locals treballar amb pressupostos a mitja i llarg

termini.

d) Les decisions d’implementació i execució d’un pla d’acció, inclou

aspectes no acústics: econòmics, polítics, socials,.... Recomanable

la seva internalització.

e) Manca de recursos tècnics i econòmics per realitzar el pla.

La descripció de l’aglomeració, els principals eixos viaris, els

principals eixos ferroviaris o principals aeroports i altres fonts

considerades; L’autoritat responsable; El context jurídic; Els valors límit d’immissió establerts d’acord amb el mapa de

capacitat acústica; El resum dels resultats de les tasques de cartografia del soroll; L’avaluació del nombre estimat de persones exposades al soroll, la

determinació dels problemes i les situacions que han de millorar; La relació de les al·legacions o observacions rebudes en el tràmit

d’informació pública; Les mesures que ja s’apliquen per reduir el soroll i els projectes en

preparació;

Contingut d’un Pla d’acció - 1

11

Les actuacions previstes per les autoritats competents per als

pròxims cinc anys, incloses les mesures per protegir les zones

tranquil·les; Les estratègies a llarg termini; La informació econòmica (si està disponible): pressupostos,

avaluacions cost-eficàcia o cost-benefici; Les disposicions previstes per avaluar l’aplicació i els resultats del

pla d’acció.

Contingut d’un Pla d’acció - 2

12

Elaborat el pla d’acció de l’aglomeració supramunicipal Barcelonès I

Els plans d’acció a Catalunya

13

En procés de fer l’aprovació inicial per la seva exposició pública

Barcelonès I

Barcelonès II

Baix Llobregat I

Establir metodologia i criteris de format i

estructura de les accions (document PA). Coordinació entre municipis. Assessorament tècnic. Per les supramunicipals crear document de

l’aglomeració, i aprovació.

14

TIPUS D’ACTUACIÓ

REGULACIÓ I COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ

INVERSIONS

ESTRATÈGIES

SENSIBILITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ

INCENTIUS

TIPUS DE FONTS

Infraestructures·Viaries·Ferroviàrie

s· Aèries

Indústria i activitats

Obres i treballs en via pública

Planificació i disseny urbà

Instal·lacions i convivència

urbana

Classificació de les accions

AGENTS IMPLICATS responsables de l’elaboració i execució

15

Estructura del document del Pla d’AccióDe cada una de les actuacions es realitza un quadre resum, amb el següent format:

[1] Tipus d’acció: Hi ha 5 tipus d’accions segons: Regulació i compliment de la normativa, Incentius econòmics i no econòmics, Inversions, Actuacions estratègiques, Sensibilització i conscienciació.

[2] Prioritat: Alta, mitja o baixa

[3] Agent que promou l’acció: Qui promou aquesta acció, per exemple els serveis tècnics de l’ajuntament.

[4] Agent a qui s’adreça l’acció: A qui va dirigida o a qui beneficia aquesta acció, per exemple al col·lectiu de transportistes

[5] Descripció/objectiu: Breu descripció de l’acció.

[6] Seguiment: Si s’ha realitzat algun seguiment i quin, per exemple mesuraments periòdics dels nivells acústics

[7] Àmbit d’actuació: Abast dins del municipi: local o global

[8] Recursos: Despesa econòmica si és quantificable

[9] Benefici: Si s’ha previst el benefici que es pot obtenir, amb disminució de nivells, població afectada,...

Zona escolar amb nivells Ld > 70 dB(A), degut al trànsit de vehicles de les vies urbanes de la zona.

Possibles accions a realitzar:• Reduir el trànsit de pas, amb reduccions de velocitat, etc... i introduir facilitats

per a que el trànsit de pas esculli altres vies alternatives. ESTRATEGIES· Reduir el trànsit a la zona escolar, millorant les alternatives al vehicle privat, fins

a les zones residencials properes. ESTRATEGIES· Sensibilitzar i informar als usuaris de la zona escolar de l’existència d’

alternatives de transport. SENSIBILITZACIÓ· Incentivar els desplaçaments a la zona escolar, con rebaixes econòmiques,

utilitzant el transport públic. INCENTIUS· Instal·lació de murs exteriors de la zona escolar, substituint les reixes

metàl·liques i/o canviar disseny de la zona exterior de la zona escolar. INVERSIONS

· Instal·lació de dobles vidres, per protegir l’interior de les aules. INVERSIONSCoordinació

DMAH

Administració local:1. Àrea d’Urbanisme2. Àrea de Medi Ambient3. Àrea de Mobilitat Urbana4. Policia local

Altres administracions implicades :1. EMT - ATM2. DTES3. Dep. Ensenyament

Exemple

17

Gràcies per la vostra atenció

Eduard Puig i Solé, epuigs@gencat.cat

Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Direcció General de Qualitat Ambiental