geozona 154 l’anticlinal de bellmuntmediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits... · 2019....

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 154 L’ANTICLINAL DE BELLMUNT

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL És una localitat on es pot estudiar fàcilment i perfectament una estructura major, i tot un conjunt d’estructures menors associades, i les relacions espacials i cronològiques entre elles. L’estructura major és un anticlinal de direcció est – oest, amb pla axial aproximadament vertical. Les estructures menors són, entre d’altres: diàclasis i falles inverses conjugades. El que fa que Bellmunt sigui sobresortint és que les diàclasis són sistemàtiques i ben desenvolupades i conservades. La relació entre les diàclasis i el plec anticlinal es observable i s’estudia amb facilitat. Bellmunt té un gran interès didàctic, tant pels cursos d’ensenyament secundari com universitari. És una localitat clàssica on tradicionalment s’hi han dut a terme sortides de camp; hi ajuda, i cal destacar-ho, la bona qualitat de l’aflorament i la bellesa del paisatge. Des del cim es gaudeix d’una vista excel·lent que inclou bona part del Pirineu oriental (Ripollès i regió del Puigmal) i del seu avantpaís (plana de Vic). Aquesta característica de mirador excel·lent permet situar molt bé l’objecte d’estudi en un àmbit més ampli. L’existència d’aquesta estructura anticlinal i la seva erosió permeten a més observar diferents formacions de l’Eocè, entre les que cal esmentar la formació Bellmunt pel fet de prendre el nom i tenir la localitat tipus en aquesta zona.

Vessant meridional de Bellmunt. Vista parcial del flanc S del plec anticlinal. Xebrons (Flat irons) perfectament visibles degut a les diferents tonalitats de la vegetació. La diferent duresa de les diferents capes de roca permet veure perfectament com les capes cabussen cap a l’esquerra de l’observador (cap el sud). Foto: F. Sàbat

COMARCA: Osona MUNICIPI(S): Sant Pere de Torelló



DADES FISIOGRÀFIQUES La serra de Bellmunt té una direcció est – oest i representa el primer contrafort pirinenc en la secció de la vall del Ter. El punt culminant és de 1246 m. Lateralment, s’estén entre les valls del Ter a l’oest i del Ges a l’est, si bé com a estructura geològica es prolonga més enllà d’aquesta vall en la Serra de Curull.

ÚS, QUALIFICACIÓ DEL SÒL I RÈGIM DE PROPIETAT La zona topogràficament baixa, situada al nord de Sant Pere de Torelló i al peu de la serra, té un ús predominantment agrícola. La serra de Bellmunt és sòl forestal. La part de la geozona que respon a la Serra pròpiament dita forma part de l’espai del PEIN Serra del Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt. La part baixa immediatament al nord de Sant Pere de Torelló és sòl privat.

CONDICIONS D’ACCÉS L’accés és força senzill. Hem d’anar al poble de Sant Pere de Torelló per la carretera BV-5224 i, un cop al poble, hi ha dues possibilitats: la primera, agafar una pista forestal una mica abans d’entrar al poble, de direcció N-S, en sentit N, passarem pels masos de Les Comes i les Pedroses i, finalment, arribarem al santuari de la Mare de Déu de Bellmunt. La segona possibilitat és molt semblant, però hem d’entrar al poble i agafar una pista que ens portarà pel mas de la Redortra a la mateixa destinació.



SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Les serres de Bellmunt i de Curull són l’expressió fisiogràfica de les primeres manifestacions del plegament pirinenc. En sentit geològic, aquestes serres marquen el límit entre la conca de l’Ebre i la Serralada Pirinenca. Es el plec més meridional en aquest sector dels Pirineus i es situa en el límit amb l’avantpaís meridional (conca de l’Ebre). Mentre que a la plana de Vic els materials terciaris



(eocens) mostren una constant disposició subhoritzontal, quan ens apropem a la vora septentrional de la plana es detecta alhora una gradual inclinació dels estrats i un increment en el relleu. La serra de Bellmunt és l’expressió topogràfica d’un gran plec anticlinal, molt simple, amb un flanc cabussant cap al S i l’altre cap al N. Els materials que conformen les capes plegades són d’edat eocena Els materials més antics que arriben a aflorar al nucli del plec (per exemple a la vall del Ges) són gresos i margues de l’anomenada Formació Bracons. Envolten aquesta formació més profunda conglomerats, gresos i lutites vermelles de la formació Bellmunt. Tots aquest materials són de l’Eocè mitjà. Els materials vermells són recoberts en els flancs S i N del plec per gresos de tonalitats gris a blavoses de la formació Puigsacalm inferior (Eocè superior). Si bé l’anticlinal és la gran estructura més meridional d’aquest sector els efectes de la tectònica es manifesten més al sud i fins i tot en els estrats horitzontals de l’avantpaís s’hi produeix un clivatge (vertical i perpendicular a l’estratificació) d’origen tectònic. Aquest clivatge més al nord és plegat conjuntament amb l’estratificació. En síntesi, aquesta localitat s’inscriu en el límit conca de l’Ebre - Pirineu i, a més de mostrar el primer plec del domini Pirinenc, ofereix una bona secció de l’Eocè mig i part basal de l’Eocè superior.

PARAULES CLAU Anticlinal, Avantpaís, Calcària, Clivatge, Conca de l’Ebre, Conglomerat, Diàclasi, Eocè, Estrat, Estratigrafia, Flanc, Flat iron, Gres, Lutita, Marga, Pirineu, Pla axial, Plec, Tectònica, Xarnera, Xebró

EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Sedimentació: Paleogen, des de l’Eocè mitjà (Lutecià) fins al Eocè sup. (Bartonià). La tectònica alpina es Eocè mitjà - superior. Morfologia actual - quaternària

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Les característiques geològiques més destacables d’aquesta geozona són: 1) L’estructura principal i major: l’anticlinal. 2) Associat a l’estructura principal, aflora un sistema de diàclasis

extraordinàriament ben desenvolupades.



3) Presència d’altres estructures menors associades, tant de tipus fràgil (per exemple, falles inverses conjugades) com de tipus dúctil (per exemple "burrows" deformats que permeten quantificar fàcilment la distorsió o strain de la roca).

4) L’estratigrafia de l'Eocè és molt senzilla: les roques més antigues són detrítiques vermelles (corresponents a un ambient continental) i al damunt d’elles hi ha roques detrítiques carbonatades blavoses (corresponents a ambients marins o transicionals).

Aquests valors patrimonials geològics es veuen potenciats per les bones condicions d’aflorament i pel caràcter moderat del relleu i facilitat d’accés. A més, el paisatge és agradable. Constitueix una zona rural amb poca densitat de població, on no s’interfereix amb activitats econòmiques de cap tipus, ni amb vies de comunicació. Les característiques anteriors fan de Bellmunt el lloc ideal per estudiar: - Un plec anticlinal simple. - Un relleu condicionat per l’estructura tectònica (anticlinal i diàclasis) - Un sistema de diàclasis. - Les relacions geomètriques i temporals entre unes diàclasis i un plec. - Les relacions entre un plec anticlinal i les estructures de deformació menors

(principalment fràgils) associades. - L’estil de les estructures típiques de les zones més externes de les serralades

de plegament. Interès turístic: 2.5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1.5 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 3.5

ANÀLISI COMPARATIVA En aquest inventari són nombroses les localitats que inclouen manifestacions de la tectònica alpina en les seqüències paleògenes. A tall d’exemple, es poden citar les localitats de Corçà - Vall d’Àger (GZ 129), Discordances progressives de Sant Llorenç de Morunys (152), El Mont-roig i els encavalcaments de Biure (157) i la propera geozona de Coll de Terradelles (Vall del Ter, 151). Tanmateix, en cap d’elles els efectes de la tectònica es manifesten en una estructura tan senzilla com l’anticlinal de Bellmunt, i tampoc en cap dels casos la seva manifestació



paisatgística és tan evident. Del conjunt de localitats d’aquesta categoria, la geozona de l’anticlinal d’Oliana (126) és la que més similituds presenta, en tractar-se també d’un plec anticlinal relativament simple, però aquest darrer no té una expressió topogràfica en el relleu com en el cas de Bellmunt.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Al límit nord de la geozona es troba el santuari de la Mare de Déu de Bellmunt.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La formació del Pirineus comportà una complexa relació entre els processos tectònics i sedimentaris. Tota la sedimentació del Paleogen està fortament condicionada per processos de creació de relleus i formació de conques als peus d’aquest relleus. Les conques van acumulant seqüències de sediments que tenen l’àrea font en els relleus acabats de crear. En línies generals, relleus i conques en el pas dels temps geològics en el domini sud-Pirinenc van avançant de nord a sud, i també en aquesta direcció es van esmorteint els efectes del plegament. L’anticlinal de Bellmunt és l’estructura del plegament pirinenc més meridional en la secció de les valls del Ter i Freser. La serra de Bellmunt és l’expressió topogràfica d’un gran plec anticlinal molt simple amb un flanc cabussant cap al S i l’altre cap al N, corresponent aproximadament el cim de la carena de la serra amb la zona de xarnera del plec, que és on es produeix el canvi de sentit d’inclinació de les capes. El pla axial és quasi vertical (cabussa fort cap al sud). L’eix del plec és quasi horitzontal (lleugerament inclinat cap a l’oest). Un dels flancs cabussa (entre moderadament i fort) cap al nord i l’altre flanc cabussa moderadament cap al sud. Les capes del flanc meridional presenten una continuïtat amb les capes disposades horitzontalment que ocupen la conca de l’Ebre (plana de Vic). El flanc N de l’anticlinal enllaça amb el flanc S del sinclinal de Vidrà, que és un plec molt més lax immediatament situat al nord. No és una circumstància general la coincidència d’una estructura geològica anticlinal amb un relleu de la mateixa configuració. És més, sovint els nuclis anticlinals de plecs poden estar ocupats per valls com a conseqüència de l’erosió. L’anticlinal de Bellmunt és precisament un exemple entenedor i didàctic per aquesta coincidència entre estructura i relleu. Les diàclasis hi són desenvolupats de forma extraordinària. N’hi ha dues famílies. La família principal és sistemàtica i està orientada N-S; és ben desenvolupada i és



present a tot arreu. L’altra família no és tan sistemàtica com la principal, ni està tant ben desenvolupada com aquella; presenta una orientació E-W.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC A Catalunya no solen abundar els plecs simples que tinguin una òbvia traducció morfològica en el paisatge. Quan es vulgui mostrar sobre el terreny una gran estructura de plegament simple, l’anticlinal de Bellmunt és la primera opció. A més, aquest plec permet evidenciar amb criteris estratigràfics que, en apropar-nos al nucli, afloren materials de l’Eocè progressivament més antics, i que cap als flancs les seqüències sedimentàries són més joves. L’escenari geològic és complet. Aquest exemple de plec ha rebut també especial atenció per part dels geòlegs per la presència d’un sistema de diàclasis molt ben desenvolupat. És un espai ideal per mostrar relacions geomètriques i temporals entre grans estructures tectòniques (el plec) i estructures menors (diàclasis, petites falles i encavalcaments) La posició del plec en el context Pirinenc permet a més presentar aquesta estructura com un exemple de estructura típica de les zones més externes de les serralades.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Bellmunt ha tingut sempre un gran interès didàctic tant pels cursos d’ensenyament secundari com universitari. És una localitat clàssica on tradicionalment s’hi han dut a terme sortides de camp; hi ajuda, i cal destacar-ho, la bona qualitat dels afloraments i la bellesa del paisatge. També forma part de les parades clàssiques en itineraris geològics, de qualsevol nivell, que mostrin l’estructura del Pirineu en la secció del Ter – Freser.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ashauer, H. & Teichmüller, R. 1935. Origen y desarrollo de las cordilleras variscas y alpídicas de Cataluña. Publ. Alem. Geol. España 3, 7-96 Ashauer, H. 1943. La terminación oriental de los Pirineos. Publ. Alem. Geol. España 2, 201-336. Burbank, D.W., Vergés, J., Muñoz, J.A. i Bentham, P. (1992): Coeval hindward- and forward-imbricating thrusting in the central southern Pyrenees, Spain: Timing and rates of shortening and deposition. Geol. Soc. America Bull., 104; 3-17. Busquets P. 1981 Estratigrafia i sedimentologia del Terciari Pre-Pirinenc entre els rius Llobregat i Ter. Tèsi Doct. Univ. de Barcelona.



Casas, J.M. i Muñoz, J.A. 1987 Sequences of mesostructures related to the development of Alpine thrust in the Eastern Pyrenees. Tectonophysics 135 : 67-75 Clavell, E, Martínez, A. i Vergés, J. (1988) Morfologia del basamento del Pirineo oriental: evolución y relación con los mantos de corrimiento Acta Geol. Hispanica., 23 (2); 129-140 Colombo, F. i Vergés, J. (1993): Implicaciones sedimentarias y tectónicas de las discordancias progresivas: Ejemplos en el margen SE de la cuenca del Ebro. Grupo Scala Dei. Serra de la Llena. Acta Geològica Hispànica. Volum Homenatge a Oriol Riba, 33-54. Coney, P., Muñoz, J.A., Mcclay, K. i Evenchick, C., 1996. Syntectonic burial and post-tectonic exhumation of the southern Pyrenees foreland fold-thrust belt. Journal of the Geological Society, London, 153, 9-16. Ferrer J. 1971 Le Paléocene et l’Eocene des Cordillerès Cotières de la Catalogne. Mé, Suiss Paleont. 90 1-70 Fontbote, J.M., Munoz, J.A. and Santanach, P. 1986. On the consistency of proposed models for the Pyrenees with the structure of the eastern parts of the belt. Tectonophysics, 129, 291-301. Gich. M. Las Unidades litroestratigráficas del Eoceno pre-pirenaico del Ripollés oriental (prov. de Gerona y Barcelona). Acta Geologica Hispanica. 1969, 4(1):5-8 Gich-M. Estudio geológico del Eoceno prepirenaico del Ripollés oriental. Acta Geologica Hispanica. 1973, 8(4):120-124 Martínez, A., Muñoz, J.A., Busquets, P.i Vilaplana,M (1994) La formació dels Pirineus. Interpretació a partir d’un tall geològic als Pirineus centrals. Col.lecció didàctica de diapositives 1. Servei Geològic de Catalunya Mey, P.H.W., Nagtegaal, P.J.C., Roberti, K.J. & Hartevelt, J.J.A. 1968. Lithostratigraphic subdivision of post-Hercynian deposits in the South-Central Pyrenees, Spain. Leidse Geol. Med., 41, 221-228. Muñoz, J. A. i Santanach, P. 1987. Alpine structure and pre-alpine geology in the Pyrenean axiale zone. Newsletter 7, 215-218. Muñoz, J. A., Coney, P. J., McClay K.R. and Evenchick C. A., 1997. Discussion on syntectonic burial and post-tectonic exhumation of the southern Pyrenees foreland fold-thrust belt. Journal of the Geological Society, London, 154, 361-365. Muñoz, J. A., Martínez, A. & Vergés, J. 1986. Thrust sequences in the Spanish eastern Pyrenees. Journal of Structural Geology 8(3-4), 399-405. Muñoz, J.A., Casas, J.M., Martínez, A. i Vergés, J. 1988 An introduction to the structure of the southeastern Pyrenees. The Ter-Freser cross-section. Symposium



on the Geology of the Pyrenees and Betics, ExcursionGuidebook, 85 p. Barcelona. Muñoz, J.A., Casas,J.M., Martínez,A. I Vergés,J. (1988) An introduction to the structure of the southeastern Pyrenees the Ter-Freser cross-section Excursion guidebook Muñoz, J.A.,., Puigdefabregas, C. i Fontboté, J.M. 1984 El ciclo alpino y la estructura tectónica del Pirineo. In: COMBA J.A. Ed. Libro Jubilar J.M. Rios, Geol. España, 2. IGME Madrid. 185-205 p. Muñoz, Martínez,A., Vergés,J., JA.,Fleta,J.(1995) Mapa geologico y memoria: Hoja de Ripoll Mapa geológico de España escala 1:50.000 (MAGNA).. Puigdefabregas, C. and Souquet, P. 1986. Tecto-sedimentary cycles and depositional sequences of the Mesozoic and Tertiary from the Pyrenees. Tectonophysics, 129, 173-203. Puigdefabregas, C., Munoz, J.A. and Marzo, M. 1986. Thrust belt development in the eastern Pyrenees and related depositional sequences in the southern foreland basin. Special Publication International Association of Sedimentologists, No. 8, pp. 229-246. ED. by Allen, P.A. and Homewood, P. Foreland Basins. Puigdefabregas, C., Muñoz, J.A., i Marzo, M. 1986 Thrust belt development in the Eastern Pyrenees and related depositional sequences in the southern foreland basin. Spec. Publ. Int. Ass. Sedim, 8: 229-246. Vergeley, P. 1970 Etude tectonique des structures pyrénéenes du versant sud des Pyrénées orientales entre le rio Llobregat et le rio Ter (Prov. Barcelona et Gerone, Espagne) Thèse 3ème Cycle. Fac. Sc. Montpellier 60 pp. Vergés, J. (1994, Published 1996): Estudio geológico de la vertiente sur del Pirineo oriental y central. Evolución cinemática en 3D. Acta Geol. Hispànica, v. 29 (2-4), 195-199. Vergés, J. and Muñoz, J.A., 1990. Thrust sequences in the Southern Central Pyrenees. Bulletin de la Société Géologique de France, 8, VI(2), 265-271. Vergés, J. i Martínez,A.(1988) Corte compensado del Pirineo oriental: geometria de las cuencas de antepaís y edades de emplazamiento de los mantos de corrimiento.Acta Geol. Hispanica., 23(2); 95-105. Vergés, J., Martínez, A. and Muñoz, J.A. (1992): South Pyrenean fold and thrust belt: The role of foreland evaporitic levels in thrust geometry. In: Thrust Tectonics , Chapman & Hall (K. McClay Ed.); 255-264.



Vergés, J., Martínez,A. i Muñoz, JA (1992) South Pyrenean fold-and-thrust belt: Role of foreland evaporitic levels in thrust geometry Thrust Tectonics edited Mc Clay. Londres.:255-265 Vergés, J., Millán, H., Roca, E., Muñoz, J.A., Marzo, M., Cirés, J., den Bezemer, T., Zoetemeijer, R., and Cloetingh, S. (1995): Eastern Pyrenees and related foreland basins: Pre-, syn- and post-collisional crustal-scale cross-sections. Marine and PetroleumGeology (Cloetingh, Durand & Puigdefàbregas, eds.), vol. 12 (8); 903-916.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Tall geològic de l’anticlinal de Bellmunt seguint la vall de Ges (segons Busquets, Domingues i Vilaplana 1979)

Esquema que mostra, de manera esquemàtica, la disposició dels elements estructurals que configuren l’anticlinal de Bellmunt. El flanc nord és lleugerament més cabussant que el sud, i el pla axial presenta una forta inclinació cap el sud. La cresta de la serra està lleugerament desplaçada cap el N respecte de la cresta del plec. (Esquema de F. Sàbat)



Vista de l’anticlinal de Bellmunt, mirant en direcció cap a l’est. Pot observar-se el cabussament oposat dels estrats eocens en un i altre flanc (Foto J. Carreras)

Vista del flanc sud de l’anticlinal (serrat Alt) amb els estrats gradualment menys inclinats cap a la plana de Vic. (Foto J. Carreras)



La pista que des de Sant Pere de Torelló puja al Santuari de Bellmunt permet observar el gradual augment en la inclinació del estrats i també la presència de materials més profunds de les seqüències eocenes. Per sota el gresos grisos de Puigsacalm aflora la seqüència rogenca de Bellmunt que mostra la fotografia, amb els estrats fortament inclinats cap al sud. (Foto J. Carreras)

Els estrats redreçats de gresos i conglomerats (Puigsacalm inferior) del flanc nord de l’anticlinal són els que conformen la cresta de la Serra de Bellmunt amb 1246 metres en el punt culminant. La silueta de la cresta ha rebut l’impacte visual negatiu de la proliferació d’antenes de comunicació, un escenari malauradament cada cop més freqüent en cims d’alçada i fàcil accés. (Foto J. Carreras)



Turó que domina el cementiri de Sant Pere de Torelló. Zona distal del flanc sud de l’anticlinal de Bellmunt. Família sistemàtica de diàclasis verticals de direcció nord - sud. En aquest punt, el cabussament de l’estratificació és suau (uns 10º cap el sud) i pràcticament coincideix amb la superfície topogràfica. (foto F. Sàbat)

Flanc sud de l’anticlinal de Bellmunt. Les superfícies llises que cabussen uns 40º cap al S, són superfícies estratigràfiques. Sistema de diàclasis constituït per dues famílies: una formada per diàclasis verticals de direcció nord - sud que presenten un espaiat mètric, regular; i l’altra és una família de diàclasis que cabussa cap el nord, amb un espaiat poc regular que varia entre mètric i decamètric. Localitat a la pista cimentada que puja al santuari de Bellmunt. (Foto F. Sàbat)



Estrat dels gresos de la seqüència Puigsacalm inferior amb un fort cabussament cap el sud. Aquesta disposició dels compactes estrats de gresos és la que dóna lloc als contraforts meridionals de la Serra de Bellmunt. (Foto J. Carreras)

El Santuari de Bellmunt està construït sobre els estrats redreçats de gresos i conglomerats (Puigsacalm inferior) que conformen el flanc nord de l’anticlinal. Al fons la vall del torrent de Salgueda ocupa la zona de la cresta de la prolongació oriental del plec, mentre que la serra de Curull correspon al flanc nord. (Foto J. Carreras)



Bellmunt és un espai ideal per mostrar relacions geomètriques i temporals entre grans estructures tectòniques i estructures menors, com les petites falles que mostra la fotografia i que afecten als gresos prop del cim. La superfície d’un estrat de gresos (de color gris blavós) està truncada i esglaonada per un petit pla de falla sobre el que s’ha produït un sobrecreixement de fibres de calcita que indiquen direcció i sentit de moviment. (Foto J. Carreras)

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL És un espai relativament despoblat i fins ara ben preservat situat majoritàriament en un espai protegit pel PEIN. Si bé en alguns itineraris a través de la regió es fa èmfasi en la significació geològica d’aquesta estructura, la col·locació de panells explicatius de caire geològic seria molt oportuna.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’han detectat a excepció de l’impacte visual negatiu que suposa la presència de les antenes situades en la cresta culminant de la serra.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS No es preveuen com a necessàries restriccions de mostreig ni d’extracció de fòssils. És un espai del qual en convé potenciar l’ús com a recurs geològic.

AUTORIA DE LA FITXA Francesc Sàbat i Jordi Carreras

/ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 200 /GrayImageDepth -1 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages true /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 200 /MonoImageDepth 4 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects true /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile (None) /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName (http://www.color.org) /PDFXTrapped /False

/Description >>> setdistillerparams> setpagedevice

geozona 154 l’anticlinal de bellmuntmediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits... · 2019....

Documents