»E S P O R T S24 Diari de Sabadell Dimarts 12 – Dimecres 13 de juny del 2018

«Si mentalment estic bé, puc competir contra qualsevol rival»

A més, el fet de no tenir el bat-xillerat em produïa una angoi-xa que no em deixava concen-trar amb el que em tocava fer.

A casa com van reaccionar davant d’una decisió així de dràstica?A casa, igual que els meus amics, ningú no ho entenia. Ells es feien creus que, tenint la sort de tenir unes qualitats físiques i tècniques adequa-des per poder arribar compe-tir en el circuit professional, decidís, de forma irrevocable, deixar el tenis.

Amb el temps, creus que va ser una decisió encertada?En aquell moment no tenia l’energia necessària ni esta-va psicològicament preparada per continuar jugant. Neces-sitava trobar el meu camí. Tot i això, estic segura que si no hagués deixat el tenis, crec que hauria pogut arribar més lluny o si més no, tindria més

experiència en tornejos.

Durant el temps que vas reti-rar-te del tenis, com era el teu dia a dia?El primer que vaig fer va ser eliminar el tenis del meu dia a dia. Durant els cinc anys

no vaig agafar ni un sol dia la raqueta. Vaig odiar el tenis. Aquest ‘descans’ em va per-metre acabar el batxillerat, un dels meus objectius, i comen-çar la carrera de psicologia a

DSENTREVISTA

distància, un grau universitari que encara estic cursant.

Quan semblava que la teva carrera com a tenista s’havia acabat, de cop i volta tot va canviar. Com va ser?De mica en mica estava més tranquil·la després de ‘desa-parèixer’ durant uns anys. Em pensava que ja no tornaria a agafar una raqueta a la meva vida però un bon dia, en un restaurant, em vaig trobar un exentrenador de la meva eta-pa de formació i em va motivar perquè ho tornés a provar. A poc a poc vaig anar recuperant les ganes per al tenis.

Amb 23 anys decideixes, de-fi nitivament, escollir, de nou, el camí que havies abandonat uns anys abans. Quin era el teu objectiu a curt termini?Va ser una aposta arriscada, però alhora estava convençu-da que si estava bé físicament podia tornar a gaudir del tenis.

El meu objectiu a curt termini no era guanyar o perdre si no el de saber que podia tornar a competir com feia anys que no ho feia. tot i no estar en les meves millors condicions físiques després de tant de temps sense competir a alt ni-vell, les ganes eren superiors a qualsevol cosa.

La teva progressió ha estat formidable, aconseguint grans fi tes en poc temps. Quins han estat els secrets?-Riu-. Exactament no els sé, però crec que gran part ha es-tat per una qüestió física. Sa-ber que puc tornar a competir sense patir ha estat un factor decisiu tot i que sense una bo-na dinàmica de resultats tot és més complicat.

Actualment, des de fa dues temporades i mitja, ets juga-dora del CT Sabadell compe-tint al campionat d’Espanya de clubs. Com valores l’ex-

MANEL CAMPS

La teva vida com a persona primer i com a tenista segon, ha donat moltes voltes. A què es deuen aquests alt i baixos?Fins aproximadament els di-vuit anys, tot anava de cara. Era una noia que tenia unes bones qualitats per dedi-car-me al tenis i aquest era el meu somni. Em desvivia per jugar-hi fi ns que de sobte tot es va tòrcer.

Exactament, què és el que va passar?Vaig perdre la motivació pel tenis de forma inexplicable. Aquell any vaig passar la mo-nonucleosi sense que els metges se n’adonessin i això em difi cultava poder continuar jugant a tenis. Era capaç de començar un partit i tancar el primer set per un contundent 6-1 i deixar-lo encarrilat i de sobte enfonsar-me físicament.

Georgina García, tenista del CTS, explica l’experiència a Roland Garros

Georgina García, a les pistes del seu club, el CT Sabadell, aquest dillunsFoto: LLUÍS FRANCO

»E S P O R T S Diari de Sabadell 25Dimarts 12 – Dimecres 13 de juny del 2018

El servei, la millor arma de la tenistaGeorgina García nascuda

el 13/5/1992 és coneguda en el món tenístic amb el sobrenom d’huracà. For-mada al Reial Club Tenis Barcelona, des de fa tres temporades forma part de l’equip absolut del Club Tenis Sabadell, on participa al Campionat d’Espanya de clubs.

De 1,87cm d’alçada i 73kg, és professional del circuit WTA des del 2014. Actualment ocupa el lloc 162 del món en individuals i el 116 de dobles, ha estat capaç de guanyar aquest any,a Budapest el primer títol WTA en dobles, fent parella amb la hongaressa Fanny Stóllar.

A més a més, fa poc men-ys d’un mes va ser capaç de passar la primera ronda del quadre final del Grand Slam de Roland Garros després de superar a Dalila Jakupo-vic i tenir l’honor de jugar a la central del torneig contra Georgina García intentarà continuar amb la bona dinàmica

n «Durant molts anys no veia ni practicava tenis. Va arribar un moment que vaig odiar el tenis»

n «Gaudeixo jugant a tenis, tot i que he de reconèixer que veig pocs partits» n «D’un entrenador espero que tingui personalitat, que sigui humil i que sempre em parli des del respecte, sigui quin sigui el comentari» n «El CT Sabadell em dona la tranquil·litat i el suport que necessito per fer les coses bé»

n «Si mentalment estic bé, crec que tinc les qualitats necessàries per competir contra qualsevol rival»

LES FRASES

la número dos del circuit femení, Caroline Wozniacki.

Pel que fa l’àmbit nacio-nal, ha estat convocada, aquest mateix any per la no-va capitana Anabel Medina per jugar una eliminatòria de la Copa Federació contra Itàlia, on va disputar el partit de dobles amb victòria per la del CT Sabadell.

Segons afirma la tenista de 26 anys, «tinc un molt bon servei -el més ràpid del món (220km/h) aconseguit aquest mateix any al WTA de Budapest- que és la meva arma principal i em fa diferenciar-me de la rest i aconseguir una cert aventat-ge». Amb un joc agressiu, no defuig els rallys llargs amb les seves rivals tot i que, com reconeix «m’agrada acabar a prop de la xarxa, si s’escau, sense perdre la pa-ciència per acabar els punts sempre que mentalment em trobi en un bon moment».

periència?N’estic molt contenta. Des del primer dia he rebut un tracte formidable i tinc el que neces-sito: la tranquil·litat i el suport necessaris per poder fer les coses bé.

Tinc entès que t’agrada ju-gar a tenis, però no tot el que envolta l’estricte pràctica de l’esport en qüestió. És així?-Riu-. Així és. El món del tenis no m’agrada gens. He tingut males experiències amb els entrenadors, sobretot en l’as-pecte econòmic. La gran majo-ria estan fets d’una pasta que no estic disposada a aguantar. Et volen fer creure que sense ells no pots arribar a triomfar i, evidentment, no és així.

Com t’ho fas per sobreviure al ritme vertiginós dels tornejos sense la figura de l’entrena-dor?És complicat, perquè al final no pots estar al cent per cent concentrada en la teva feina i això, vulguis o no, acaba re-percutint en el teu joc. Aquest handicap t’obliga a estar cons-tantment mirant els quadres de joc, buscant pistes i juga-dors per entrenar. La presència d’un entrenador és bàsic per abstreure’t de temes menors que no són el propi de la competició.

Quin és, segons el teu criteri, el prototip de coach?

El més important és que tingui personalitat, que sigui humil i que sempre em parli des del respecte, sigui quin sigui el co-mentari que vulgui fer. Alguns entrenadors no fan scouting de les tenistes rivals, i això diu bastant poc de la seva pro-fessionalitat. M’agradaria que aquest entrenador que no tinc tingués el seu propi criteri a l’hora d’ajudar-me a ser millor tenista.

Com et definiries?Crec que sóc una jugadora agressiva, en el bon sentit del terme. El meu servei és el va-lor afegit que em fa diferenciar de la resta gràcies a la meva ‘palanca’. M’agrada jugar els punts i no tenir pressa per acabar-los.

No m’has parlat de les teves debilitats...-Riu-. Crec que la debilitat més gran que tinc són els dubtes a dins de la pista. Tot i poder veure que puc arribar a gua-nyar un partit, no m’ho acabo de creure, i això és un proble-ma. Sóc conscient que si men-talment estic bé, puc competir contra qualsevol rival.

Mentalment vas ser capaç de guanyar una jugadora que tenies el H2H perdut (2-0) i aixecar un 4-3 al segon set... Com vas preparar aquell par-tit?Vaig preparar aquell partit com un més a la meva carrera pro-

fessional. Però no et negaré que tenia una mica de nervis, perquè sabia que si guanyava aquell partit, jugaria contra una de les millors jugadores del món i en un estadi espec-tacular.

Un cop guanyes el teu primer partit en un quadre final d’un Grand Slam com Roland Gar-ros, què vas sentir?Molta alegria. Aquella victòria em va donar molta força i va ser un petit premi al treball

que estava fent. Sabia que si les lesions em respectaven, era qüestió de temps aques-ta primera victòria a un Grand Slam.

Tot i l’estat físic amb el qual arribes a la Phillipe Chatrier, decideixes sortir a competir contra la exnúmero u del món i guanyadora del primer Grand Slam de la temporada, Carlo-nie Wozniacki. Tot i la derrota, com va anar l’experiència?Estic trista. No vaig poder competir com hauria volgut. Si hagués estat físicament en

Wimbledon, el pròxim repteLa tenista del Club Tenis Sabadell té en el punt de mira la participació al proper Grand Slam de Wimbledon, sempre que l’hèrnia discal que arros-sega li ho permeti. A hores d’ara, la participa-ció al quadre de dobles està confirmada, on farà equip amb la hongaressa Fanny Stóllar n

«Sabia que la primera victòria en un Grand Slam era qüestió de temps»

el meu estat òptim -arribava a París amb una otitis que es va agreujar amb febre- crec que hauria anat tot molt diferent. Tot i tenir un alt encert amb els seus punts i córrer més (Woz-niacki), el fet que colpegi amb menys força que, per exemple la meva rival de primera ronda, et permet poder jugar més. Crec, sincerament, que hauria pogut competir de tu a tu amb ella.

Veient la progressió i les sen-sacions, quin és el teu sostre? top 50?Jo jugo per ser la millor, així que el meu sostre és estar el més amunt possible. Si men-talment i físicament estic bé, puc arribar a les posicions cap-davanteres del rànquing WTA n