geografia des de la perspectiva de gènere

Geografia des de la perspectiva de gènere

Observatori per a la Igualtat de la UAB

Esquema Presentació

• Conceptes bàsics: Sexe i gènere

Androcentrisme i patriarcat Doble jornada

• Línies de treball:Epistemologia

MetodologiaTemàtiques

Geografia i gènere: conceptes bàsics

Segons la ONU... “gènere es la forma que totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a l’home i a la dona. Mentre el sexe fa referència als aspectes biològics que es deriven de les diferències sexuals, el gènere és una definició de les dones i dels homes, construït socialment i amb clares repercussions polítiques. El sexe d’una persona és determinat per la naturalesa, però el seu gènere ho elabora la societat”.

IV Conferència Mundial de les Dones,Beijing, 1995

• Patriarcat designa una formació social on els homes ostenten el poder, es a dir, és el sistema de dominació dels homes sobre les dones. (Dictionnaire critique du féminisme; 2004)

• L’androcentrisme és l’adopció generalitzada d’un punt de vista masculí com a punt de vista neutre i universal.

”fa referència a l’adopció d’un punt de vista central, que s’afirma hegemònicament relegant a les marges del no significatiu o insignificant, del negat, quant es considera im-pertinent per a valorar com superior la perspectiva obtinguda”

(Moreno, 1986)


• La geografia feminista:

- “considera de forma explícita l’estructura de gènere de la societat i alhora adopta un compromís amb l’objectiu d’atenuar a curt termini les desigualtats basades en el gènere i erradicar-les mitjançant el canvi social a llarg termini” (Women and Geography Study Group of the IBG, 1984,p.21).

- “s’interessa per la comprensió de les interrelacions que existeixen entre les relacions de gènere –que son una construcció social i els diferents entorns que, en la majoria dels casos, també són construccions socials” (García Ramón, 1989, p.29)


• El sistema sexe/gènere articula les diferències entre homes i dones, que en un sistema patriarcal es transformen en desigualtats estructurals.

• En el procés de socialització adquirim la nostra identitat i és on es manifesten les desigualtats entre homes i dones.

• L’universal masculí construït en la ciència, en l’educació i en la història han ignorat, en el procés de la seva construcció a les dones.(Ballarín, 2001)


• Lourdes Beneria (1981)

Va ser pionera en assenyalar que el treball de les dones a l’interior de les llars (treball reproductiu) era necessari per a la reproducció de la força de treball. És a dir, que és necessari que algú es faci càrrec de la reproducció de les persones i això és útil pel sistema productiu.

• Mª Angeles Durán Des de les seves primeres obres reclama la inclusió en el càlcul del PIB el treball domèstic i reproductiu no remunerat que realitzen les dones a les llars.


Doble presència i doble jornada (Balbo, 1979):

Doble presència es refereix al treball simultani que fan les dones tant en el mercat de treball remunerat com a la si de la llar.

Doble jornada. A l’horari que compleix una treballadora en el mercat de treball remunerat l’hem d’afegir les hores dedicades al treball domèstic – reproductiu realitzat per les dones. Seria la càrrega total de treball.

A més, l’impacte és superior entre les de les classes més desafavorides. Les classes més afavorides subcontracten, produint-se l’etnificació del treball domèstic.


• Epistemologia (Sabaté et al., 1995) :

“El feminismo ha participat en la construcció teòrica i el desenvolupament metodològic dels últims “istmos” en Geografia Humana, com el postmodernisme, la nova geografia regional o l’estructuralisme realista”

Amb la relació amb el postmodernisme. Suposa la reconceptualització rigurosa de conceptes-clau en el pensament occidental, el reconeixement de la subjectivitat i el posicionament en l’adquisició de coneixements i la reivindicació de la diversitat en les relacions i experiències humanes”


• Epistemologia (Sabaté et al., 1995) :

Amb la relació amb el neomarxisme en la Nova Geografia Regional. Suposa la revalorització de le diversitat i de les diferències espacials com a objecte de la investigació geogràfica.

Amb la relació amb el realisme (basat en la filosofia estructuralista). El supòsit compartit és que la investigació és la recerca dels mecanismes causals subjacents als fets observables.


• Metodologia

McDowell(1992) proposa abandonar les construccions dualistes (tipus objectiu vs subjectiu, p. ex.) i la seva adscripció als gèneres i crear unes estructures mentals noves, no carregades de categoríes posicionals que condiciones l’elecció del mètode només al rigor científic i a la coherència amb els objectius de la tasca científica.

Utilització de metodologia qualitativa depenent del tema d’estudi i l’objectiu de la investigació.


• Metodologia

Recerca de noves fonts i dades per evitar els biaixos sexistes.

Reconsideració de les estratègies de recerca, una aproximació a allò quotidià i l’adopció d’una perspectiva contextual en els estudis.

Evitar “l’home genèric” i el sexisme en el llenguatge en l’ensenyament i la recerca.


Segons Garcia Ramón (1989), les líniesd’investigació més desenvolupades són: reestructuració productiva, ocupació femenina i

canvi regional

Diferències espacials en la construcció social del gènere

Dona, medi ambient i desenvolupament


Geografia i gènere: línies de treball

Temes: Condicions de vida i treball de les dones en els països desenvolupats. Exemple: Evolució del mercat de treball femení a Espanya.

Tabla 1.Taxes d’activitat de les dones, segons edad. Espanya 1987-2005

Any(1) Global(2) 25-29 30-34 35-391987 31,8 57,8 47,8 37,4

1990 34,2 63,5 55,2 47,8

1995 37,5 70 63,8 58,6

2000 41,2 76,9 69,5 65,2

2005 46,5 79,4 75,6 69

(1) Taxes corresponents al 2º trimestre de cada any.(2) Taxes de dones de 16 o més anys.

Font: INE, Enquestes de població activa

• Temes: Dona i planejament del desenvolupament. Estudi de cas (Monsem, 1991)

Empoderament. (anys 80) El feminisme del Tercer Món ha de considerar empoderar a les dones mitjançant l’autoconfiança. L’opresió no és només patriarcal, també és fruit de l’opresió colonial i postcolonial. El planejament és fet sense considerar que les necessitats pràctiques com el menjar i un sostre és prioritari per a les dones.Només posteriorment es poden assolir les necessitats estratègiques com l’empoderament.

Ex. el govern australià va ignorar que les dones aborígens tenien drets a la terres.


• Temes: Migracions i treball domèstic a l’Índia (Momsem, 1999)

Les conclusions de l’estudi de cas sobre el treball domèstic a Deli apunten la importància de les xarxes socials que faciliten les migracions. La naturalesa de la unitat que migra està influenciada por les causes de la migració i les normes socials i culturals de l’area rural origen de l’immigrant.


• Temes: Ecofeminisme (Women and Geography Study Group, 1997)

L’ecofeminisme social emfatitza les aspectes polítics i socials de l’ecofeminisme. La visió de la naturalesa és més com a política que com una categoria natural.

El seu argument és que el desenvolupament de la cultura dominant i la seva relació amb la naturalesa ha estat afectada pels homes i d’altres formes de dominació expressades mitjançant el dualisme entre naturalesa i raó científica.


geografia des de la perspectiva de gènere

Documents