gent del masnoula cuina de lʼantÒnia el cullerot .....23 la coral xabec demana cantaires tothom...
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 339, febrer del 2016
GENT DEL MASNOU
SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE
L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUSTenim idees i bases per a que facis la teva pròpia disfressa. Atreveig-t’hi!Teixits i maquillatgeComplements.
Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
La Plataforma en Defensa de l’Ebre organitza una gran ma-nifestació a Amposta el proper 7 de febrer per cridar l’aten-ció d’Europa i iniciar mobilitzacions socials contra “la mortdel Delta”. La Plataforma també ha demanat a Ajuntamentsi Institucions que s’hi sumin. L’ANC del Masnou-Al Masnoudecidim ens sumem a l’acte en defensa del nostre territorial crit de: “ELLS HAN PUJAT SEMPRE, ARA ENSTOCA BAIXAR A NOSALTRES!“Vine-hi es farà una arrossada popular! 2 0 1 6
3
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Dels nadons masnovins del 2015
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
Els anys ens passen de pressa, més que no pas voldríem, i ja enstrobem de ple girant els fulls del nou calendari, sense treva, deixanten l’oblit o emboirades bona part de les vivències i dels fets que enshan acompanyat durant l’any anterior tot just finiquitat.Dèiem en l’editorial del mes passat que, amb motiu del Dia de Reis,enduts una mica per l’infant que sortosament encara portem a dins,com ens agradava de continuar fent la carta a Ses Majestatsd’Orient, bo i demanant-los algunes coses que, malauradament,sovint no mereixien ni l’acús de rebuda. Doncs bé, avui faremmemòria del que demanàvem al Rei Melcior; vegem-ho: …“AMelcior, que és un pacient estratega, li demanarem que d’una vega-da per totes hi hagi l’entesa per a la investidura del President delGovern de la Generalitat de Catalunya i es desencalli el procés capa la independència” … Ves per on aquesta vegada la petició va arribar a bon port i, com jaés a bastament conegut, el 10 de gener va ser investit el 130èPresident de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable CarlesPuigdemont, fruit d’una entesa in extremis entre JxS i la CUP, de laqual sortí com a principal damnificat el ja expresident, el MoltHonorable Artur Mas, indiscutible timoner del vaixell del procés finsaleshores.El temps i els esdeveniments jutjaran si l’acord assolit entre totesdues forces clarament independentistes ha estat el més intel·ligent igenerós o bé calia anar a raure a unes noves eleccions pel mes demarç, tal com s’anunciava si finalment l’entesa se n’anava en orris.Ho veurem.Sigui com sigui, el procés s’ha desencallat i el full de ruta, amb unnou President i un nou Executiu al davant, ha retrobat el camí ques’havia estroncat durant tres llargs mesos d’incerteses i un complexestira-i-arronsa, amb el perill de minar la capacitat de resistència dela ciutadania.Els propers tràfecs del procés s’endevinen d’alt voltatge i forta tem-peratura política. Caldrà molta mà esquerra, seny i capacitat denegociació, tanta com tenacitat i clarividència en el compliment delmandat inequívoc de les urnes del passat 27 de setembre. Quinafeinada!Confiem que tant el nou President com el Govern i el Parlamentsabran fer-se’n valedors i estar a l’alçada d’aquesta responsabilitat–que no és poca– i que, per una vegada, no serem nosaltres matei-xos els qui ens posarem bastons a les rodes, que, en això, els nos-tres veïns de ponent ja hi tenen la mà trencada.
El President
Editorial ALT VOLTATGE
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5EL REI ESTÀ EMPRENYAT Joan Camps ................................................. 6EL CONGOST DE MONT REBEI Joan Maresma Duran............................ 8DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal.................................... 9LA PUNTA DE LA LLENGUA (73) Esteve Pujol ........................................ 9ART Josep Condeminas ............................................................................. 15HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray..........................................................16TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ...............................................................19GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ................................ 19PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ................................................ 20SOM Oriol Lugo ........................................................................................... 21GENT DEL MASNOU INFORMA................................................................ 22ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresme Pujadas .................................... 22ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 23LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 23
LaCoral Xabec
demana cantaires
Tothom qui hi estigui inte-ressat hi serà ben rebut.Animeu-vos-hi i veniu aprovar la veu qualsevoldimarts a 1/4 de 10 del
vespre.
Qui canta, els seusmals espanta!
FES-TE SOCI DE GENTDEL MASNOU
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20
GENT DEL MASNOU
St. Josep
Dijous Gras
Dimecres de cendra
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Febrer 2016 --
-- Març 2016 --
29
123456789
1011121314151617181920
dilluns
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
Aymar
OcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraFabregas
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumenge
123456789
10111213141516171819202122232425262728
RieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna Viayna
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
e s c o l a d e m ú s i c aEmma Calvo
C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou
93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar? T’agrada el gospel?
après a la seva companyia,amb un record molt especialvers el seu pare i el seuoncle Alfons.Com diu la cançó “...no és unadéu per sempre; és sols l’a-déu per un instant...”.Sr. Aragó, moltes gràcies.
José María Corts BarcelóConductor
-----------------------------------------
CARRERS BRUTSEls Reis Mags ja han arribati s’han passejat per uns car-rers bruts i una platja encaramés bruta. Sembla que a lavila del Masnou es faci unfestival de brutícia que duratot l’any i que els regidors,des del Consistori, en si-guinespectadors d’excepció.L’equip de neteja és clara-ment insuficient i no dóna al’abast. Falten papereres imés gent que netegi.Espero que aquest any ensrebaixin els impostos ja quel’Ajuntament estalvia tant enaquesta àrea.Montserrat Valldeperas Roig-----------------------------------------
LA MESURA DE LA TERRASi vols gaudir d’una estonafantàstica posa al teu bus-cador d’internet: La mesu-ra de la terra de l’InstitutCartogràfic i Geològic de Ca-talunya
S.C---------------------------------------------
5
bones vibracions, que hanafectat molta gent i que elsajudarà a viure millor quan elrecordin. Vols millor senti-ment per a algú? De fet aixòes el que té importància, lesaltres coses són un tràmit.Sempre que pensis en el teupare, el tindràs al teu costat;ell serà sempre amb tu. Ipotser algun dia ens troba-rem tots plegats al Ball delsCent mil Diumenges.Amb molta pena i amor,
Ll. V. M.-----------------------------------------
ADÉU-SIAU, SR. ARAGÓ.HOLA, SR. CASAS.
Després de molts anys, pera mi només en fa nou, vamcomençar un viatge que, sino hagués sigut per vostè,no hauria pogut fer: conduirl’autobús de la seva empre-sa pel Masnou.Em va donar l’oportunitatd’aprendre allò que no t’en-senyen a l’autoescola i con-fiar en un conductor novell laresponsabilitat de transpor-tar gent amunt i avall. Cosaque han fet altres conductorsamb molta més experiènciaabans que jo.Ara hem arribat a la parada“desembre” i ens hem de diradéu-siau. Ve a fer el relleuel Sr. Casas, de Mataró.Marxo carregat d’experièn-cia; quan em pregunti quèfaig, li explicaré tot el que he
ciona aquesta fantàstica idecebedora vida que a totsens toca viure. Com quehavíem sigut veïns, coneixiael teu pare des que va néi-xer. Era el petit de la colla,sempre amb nosaltres se-guint els seus cosins en tot elque fèiem en els nostres jocsfeliços d’infantesa; amunt iavall, saltar, córrer i jugar,jugar i jugar, que era el quetocava. Quan ens vam fermés grans, tots dos vàremseguir camins diferents, peròaquells dies sempre vanquedar com l’aval d’uns anysgenials. Últimament vaigtenir l’oportunitat de compar-tir estones amb ell sentint-nos tots dos com vellsamics. Albert, tard o d’hora tots hemde baixar del tren i només endeixem el record. La nostragrandesa no es mesura pelsdiners o l’èxit sinó pel bonrecord que sapiguem culti-var. Això és el que ha deixatel teu pare: bones vibra-cions, com diu la cançó, molt
EL MEU COSÍGERMÀ, EN LLUÍS
És i serà el meu cosí germà.En la infantesa company de jocs,de més grans company de cor.Venia a veure’m al tallertotes les tardes en acabar la jornada.Parlàvem i comentàvem el que tocava. Fins que vaig partirlluny de casa.Mai t’he oblidati ara que has marxata un lloc llunyà seguiré sense oblidar-te.I espero retrobar-te i continuar parlantdel que toca,Cosí germà.
JMMA—————————----
ALBERTEstimat, És dolorós patir la pèrdua delpare i més en el teu cas, queera encara jove i ningú nos’ho esperava, però així fun-
Agrupació sardanista El Masnou
Dia 14 de febrer A les 10.30 a Plaça d’Ocata, 8
Assemblea General de socis
i a les 12 Ballada de sardanes per la
Cobla Ciutat de Terrassa
Quan l’edat és la malaltia crònica demorir, és un privilegi haver tastat totesles perversions capitals imaginablessense patir-ne l’esclavatge de cap ialhora mantenir les facultats mentalssuficients per contemporitzar els res-sentiments i menysprear nostàlgiesacumulades per les assignatures pen-dents que ja no hi haurà temps derevalidar. Aquest és el pensamentmés preuat que com a pare vull deixarals meus fills avisant-los que la vidaincertament llarga que tenen aldavant, si hom bada, al final nomésrecollirà frustració per haver malbara-tat estúpidament la grandesa d’haverviscut.La gent normal que hem acceptat lagracieta del Gènesi 3,19 Guanyant-nos el pa amb la suor del propifront esperant el premi de consolacióconvertint-nos en la terra del fangdel qual provenim, ja que, sent nor-mals, som pols en origen i pols tor-narem a ser, no podem entendre comaquells que han tingut la sort d’havernascut amb la flor al cul i heretat lagràcia de Déu del mateix generalFranco, com és el cas de Joan CarlesI i el seu primer fill legítim reconegutdinàsticament per ser coronat com aFelip VI, s’emprenyin amb nosaltrespel fet de ser catalans i voler exercir-ne amb normalitat. A què vénenaquestes cares llargues, havent sigutrei el pare i ara ser rei el fill, quan lesdespeses de la Zarzuela, la sevanòmina bruta i tota la despesa correntla seguim pagant els catalans, com amínim el 19% del total, amb els nos-tres impostos: viuen com reis amb elsIVA dels queviures, de l’habitatge idels serveis bàsics a part dels IRPFsobre la massa salarial dels treballa-dors, sotmesos tots a una fiscalitatcentralitzada injusta, opaca i malrepartida sense pietat per les nòminesfamiliars de renda miserable, quecada dia són més.El lleig de Felip VI a Artur Mas ja éshistòria; des del cas Galinsoga norecordo un menyspreu més arbitrari imés gratuït d’un mal ús d’arrogància
6
institucional. Fem memòria històrica:Al maig del 1939 “don Luis Martínezde Galinsoga” fou imposat per Francocom a director de La VanguardiaEspañola al seu propietari, marquèsde Godó, com també imposava elsbisbes a Pius XII; però el 21 de junydel 1959, ja en el papat de Joan XXIII,sent Galinsoga devot a la missa, no vapoder reprimir l’emprenyament a l’estilobsessiu dels seus contemporanismediàtics d’avui, i es va queixar almossèn de Sant Ildefons per havergosat pronunciar l’homilia en català.No li va valer que la resta de missess’haguessin celebrat íntegrament enllatí o castellà, l’iracund Galinsoga esva guanyar el pa i la sal proferint:“Todos los catalanes son una mierda”. Diuen que des de la Zarzuela han jus-tificat el desagraït reial decret publicaten el BOE i signat pel rei, ja que FelipVI es limita a signar els decrets reialstal com li vénen redactats i signats perRajoy des de la Moncloa. No hi hacom ser rei per no tenir cap mena decura en el que es diu o en el que sesigna, donat que l’article 56 del textconstitucional consagra al rei els privi-legis d’inviolabilitat i el d’irresponsabi-litat, patents de cors que, de tenir-losconsagrats la seva germana Cristina,no li caldria la jurisprudència Botín niel recolzament de la Fiscalia de l’Estatper alliberar-la de la responsabilitatd’haver signat la paperassa fundacio-nal i de gestió compartida amb el seumarit Urdangarín en els tripijocs deNoós. Paradoxalment, qui mereix la
màxima nota als serveis prestats alprocés d’independència votat pel 48%dels catalans és precisament Rajoy enla seva actitud de mirar-se encisat elmelic. Si en els propers divuit mesosFelip VI persisteix passiu i indiferentsense assabentar-se del que realmentpassa a Catalunya, potser millori elsserveis impagables a Rajoy i mereixiel cum laude dels serveis prestats alprocés independentista.Diuen que la constitució espanyola diuque tots els espanyols són igualsdavant la llei; la realitat al cap dels 38anys de la seva vigència demostra totel contrari: és arbitraria, discriminatò-ria per gènere en la successió dinàsti-ca, hipòcrita en la laïcitat de l’estat,injusta en el repartiment de la riquesai manipulable pel que fa a la indepen-dència que la veritable democràciaexigeix als poders de l’estat. Si jo fosel pare del rei –en l’edat coincidimperò en quasi res més–, aconsellariaa Felip VI que no badi i es preocupid’aquells súbdits, que cada dia sónmés, que en lloc d’haver nascut ambla flor dinàstica al cul neixen amb uncactus de per vida i no ignori que el48% dels catalans no entenem perquins set sous se’ns vol espanyolitzar.Però és obvi que, sent el que ha sigut,el pare del rei no està en condicionsde donar consells de res; ben mirat,no crec que en el món hi hagi cap parede família mínimament digne que s’hivulgui assemblar. Ja és hora que elseu fill es pregunti de què coi estàcofoi de ser rei i de ser espanyol.
EL REI ESTÀ EMPRENYATJoan Camps i Ortiz
7
Ho organitza: Colla de Diables del Masnou i Ajuntament del Masnou. Hi col·laboren:
Can Rac, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serveis Integrals Xavi Fuster, Obres i reformes Pere Alabau, Fruiteria Flores (SA2PE)
Rua Diabòlica`16 Dissabte 6 de febrer a les 7 de la tarda Sortida de l’Altell de les Bruixes
Tothom hi és convidat!Hi actuaran: Els Tabalers de la Colla de Diables, Bruixes del Masnou i
Aprenentes de Bruixa d’Estudi 15Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a cruspir la manduca. Porteu-vos, si voleu, el
vostre tassó o got.
Botifarres d’ou i faves amb cansalada,pasta amb bacó i pinyons, peres amb vi,
carns i botifarrons, caves, mandonguilles,pollastre farcit, llom, ous i llardons.
Màxima qualitat en tots els
nostres productes
El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02
Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM
Gaudeix de les Butifarres crues de temporada,amb carxofes, alls tendres, calçots…
Joan XXIII. 46 · 93 555 52 08
4 de febrer, Dijous Gras
Can VenturaCARNISSERIA
Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 · El Masnou
Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 el Masnou
MENJARS PREPARATS. POLLASTRES A LʼAST. VINS I CAVES. XARCUTERIA SELECTA
DOS MES DOS
VINS, CAVES, LICORSI UNA MICA DE TOT
VINS D’ALELLAÀngel Guimerà, 30 Alella 93 555 21 41
De dimarts a divendres de 8.30 a 15 i de 17 a 20Dilluns i Dissabte de 8.30 a 15
Per a comandes, càtering, celebracions
Menú peremportar5,95€
www.pledepasta.comVedella, xai, porc, pollastre, embotits
A final del mes de desembre vaig tenirla sort de poder estar amb la mevafamília a la Franja de Ponent. Hi vamfer una caminada d’unes quatre horesdes d’una pedania que es diu la Cluadel Montsec –a la província de Lleida–fins a una altra que es diu Montfalcó,ja a la província d’Osca.Viatjar a l’hivern té, como tot a la vida,avantatges i inconvenients. El princi-pal avantatge, però, és que no hi hagaire gent. L’inconvenient és el fred.Sembla ser, no obstant, que el canviclimàtic és ja una realitat i aquells diesvam gaudir d’un temps ben agradable.Arribar fins aquí és anar seguint lacarretera N-230. Una pista que estroba en gaire bon estat, on no hi hagaire trànsit i que serpenteja en direc-ció nord fins al Pont de Montanyana.
Vam estar allotjats en una casa rural–Casa Blasi el seu nom– on ens vantractar molt bé i on van continuar elsexcessos nadalencs.La caminada pel congost és, senzilla-ment, espectacular. Un paratge, emsembla, no gaire conegut i que estroba a la frontera entre les comar-ques de la Ribagorça i el PallarsJussà i on la Noguera travessa laSerra del Montsec.El sender passa encaixat entre paretsverticals, que en alguns punts tenenuna alçada de 500 metres i on la partmés estreta arriba als 20 metres. Unacaminada agradable que puja suau-ment i on s’ha d’anar en compte perno relliscar. Una petita aventura noapta, diuen, per a persones que patei-xen de vertigen.Acaba el sender en un pont penjantsobre la Noguera Ribagorçana i quesepara Catalunya i Aragó. En aquestpont existeix la possibilitat de pujarfins a l’ermita de la Mare de Déu de laPertusa o encaminar-se cap aMontfalcó. Vam fer la segona opció.Aquí el camí és nou. Va ser inauguratel juny de 2014 i hi existeixen duesvies ferrades complicades per a per-sones que pateixen del cor. La pujadafins a Montfalcó es posa dreta i arri-bem a aquest lloc bufant i suats.Montfalcó –malgrat el seu nom; emsembla ben aristocràtic– és una casa
gran restaurada de no fa gaire on hiha un refugi de muntanya i des d’on,principalment a l’estiu –a l’hivern no hihavia gairebé ningú–, s’organitzenactivitats de lleure com passejades oalguna escalada.Des del refugi és possible trucar a untaxi que, per un preu ben raonable, etporta novament cap a l’aparcament oncomença el sender de Mont Rebei.Un passeig i una companyia agrada-
8
El congost de Mont RebeiEl congost de Mont Rebei
Joan Maresma Duran
9
bles que espero poder repetir. Vivimen el millor moment de la humanitat–almenys per a uns pocs afortunats– iés possible viatjar molts quilòmetresen poc temps. El que em va sorprendre –el que m’hasorprès aquestes vacances; però emfa l’efecte que ja ho fa des d’algunsanys– és el poc català que sento. Noem refereixo a Barcelona ciutat. Albell mig de Catalunya, per exemple. Isí que em sembla que les llengüessón per al diàleg i com més en sabemmolt millor. Em fa l’efecte, però, quesón pocs –sempre hi ha algunaexcepció– els qui fan l’esforç d’apren-dre el català...
La punta de la llengua (73) Esteve Pujol i Pons
Els temps avancen i la llengua canvia: és llei de vida. Tanmateix, sap greu que es perdin expressions, maneres dedir ben nostres i que només en fem servir unes i n’oblidem d’altres de ben expressives; i la llengua es va empobrinti limitant. Recordem que l’asterisc (*) davant una paraula o expressió indica que és incorrecta.
També s’utilitza l’expressió ‘parlaramb embuts’ en el mateix sentit.Es diu quan algú dóna moltes voltesper dir alguna cosa, quan no les diupel seu nom i utilitza paraules i mane-res poc clares i entenedores.La dita no es refereix a la possiblemanufactura de l’estri que serveix pertransvasar líquids a un recipient decoll estret, sinó a les dificultats de pro-
nunciació que pateixen algunes per-sones, com ara la quequesa, és a dir,parlar fent interrupcions i repeticionsde sons (cosa que es coneix, errònia-ment, amb el barbarisme adoptat delcastellà ‘tartamudejar’) o els qui par-len amb marcada veu nasal.L’origen el trobem en un recurs mari-
ner per parlar-se de barca a barca,força estès en èpoques passades,que consistia a parlar per l’extremestret d’un gran embut per tal d’ampli-ficar la veu i que aquesta arribés méslluny, de manera idèntica a l’estri queavui coneixem com a megàfon.El so peculiar que fa la veu en passarper l’embut s’havia aprofitat també pertaral·lejar melodies en festes i ballsd’alguns pobles, quan no tenien altramanera de fer música, fent servir unsquants embuts de mides diferents iobtenir així diverses sonoritats,‘tocats’ per uns quants mossos delveïnat.
Dites i personatges populars(18)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM...
fer embuts?
FARMÀCIA
AYMARALMERIA, 14 (Maricel)
93 555 03 81
FARMÀCIA
VIAYNAPRAT DE LA RIBA, 23
93 555 04 03
FARMÀCIA
DOMINGUEZENAMORATS, 1 (Estació del Masnou)
93 555 59 36
FARMÀCIA
FÀBREGASNAVARRA, 68 93 555 19 79
FARMÀCIA
RIERAJ. LLIMONA, 22 (Club Nàutic)
93 555 08 55
FARMÀCIA
OCATAJF KENNEDY, 593 555 33 08
Al servei dels vostres
nadons les 24 h del dia
El diumenge dia 10 de gener del 2016 es va fer la 23a Trobada de nadons del Masnou. Com podreu veure a la foto-grafia, seʼn van concentrar una bona colla, 105, dels 174 nascuts lʼany passat. La trobada, com cada any, fou tot unèxit. Als petits, seʼls veia contents de poder intercanviar somriures, mirades, xerroteigs i plors amb els seus coetanis.Aquest any, com lʼany passat, la fotografia i per gentilesa de lʼAjuntament del Masnopu, sʼenviarà a tots els nadons par-ticipants a la trobada per correu electrònic amb qualitat de reproducció. Per a qualsevol dubte: [email protected] o al660 09 23 81. Moltes felicitats als pares i molta salut. Us presentem els protagonistes; i, a les pàgines següents, la foto-grafia:
TROBADA DE
FARMACÈUTICS DEL MASNOU
DIVENDRES
19DE FEBRERDE 15:30 A 17:30
Sessió informativaa les 15:30 i a les 16:15
27DISSABTE
DE FEBRERDE 11:00 A 14:00
Sessió informativa a les 11:00 i a les 12:00
> Entrada per Doctor Curell s/n
PORTES OBERTESESCOLA SAGRADA FAMÍLIA
Jacint Verdaguer, 108320 El Masnou T 935 550 407 [email protected]
facebook.com/safamasnou
@safamasnou
ESCOLA SAGRADA FAMÍLIAEL MASNOU
EDUQUEMPERSONES
PER A UN MÓNMILLOR!
Carlota Vila Marin 2-1-15Carla Jerez Rodriguez 8-1-15Daina Geis Escoda 11-1-15Sira Rafa Jordà 12-1-15Leyre Ramos Batista 13-1-15Ada Royan Cirera 15-1-15Daniela Royan Cirera 15-1-15Èric Saez Puch 20-1-15Berta Pons Cuadro 23-1-15Noa Naranjo Torrejón 27-1-15
Laia Mallafré Crespillo 4-2-15Hugo Aviles Marchena 4-2-15Marta Vaqué Espinosa 4-2-15Rita Sancho Biosca 8-2-15Duna Fernández López 9-2-15Neret Caparrós Freixenet 9-2-15Oliver Martin Torrente 11-2-15 Lourdes Sanz Ramos 17-2-15Álvaro Toro Ortiz 23-2-15Àlex Coll Singleton 26-2-15
Ina Cabrera Groenke 8-3-15Jan Raventós Montañés 8-3-15Joel Sitjar de Luis 9-3-15Aran Juncosa Aragay 10-3-15Irune Rubio Juanto 11-3-15Marc Masip Solà 16-3-15Àlex Espinosa Adan 17-3-15Marcel Fernández Bartolomé 21-3-15Noa Muñoz Martinez 24-3-15 Àfrica Vazquez Caceres 25-3-15
Pol Seuba Domenech 2-4-15Alex Nardin Pantoja 11-4-15Biel Galvete Reguilón 13-4-15Biel Botey Bas 15-4-15Martin Pulido Moliner 16-4-15Arlet Marieges Colomina 22-4-15
Laia Capellades Garcia 23-4-15Lia Obiols Ufer 27-4-15Eva Perez Valenzuela 29-4-15
Manu Clavillé Martínez 7-5-15Alex Galan Ortuño 12-5-15Aina Montero Betoret 15-5-15Guifre Montero Betoret 15-5-15Ildar kharisov 19-5-15Lucas Franco García 19-5-15Gal·la Vilalta Giojelli 20-5-15Nico Piñas Díaz 21-5-15Max Calvillo Gamez 22-5-15
Mia Martínez Martínez 10-6-15Lluc Parera Bancells 15-6-15Pau Julià Cera 16-6-15Chloé Garcia-Ochoa Deniau 19-6-15Álvaro Burgos Ramirez 24-6-15Etna Pujal i Tarodo 27-6-15
Laia Gandara Casallachs 7-7-15Carla Gandara Casallachs 7-7-15Alba Sanchez Hernandez 8-7-15Silvia Ortiz Cantabrana 9-7-15Lucia Agudo Kostadinova 14-7-15Martina Cano Muntane 19-7-15Leo Marco Navas 20-7-15Pol Berenguel Martinez 30-7-15
Helena Aran Martínez 16-8-15Laura Verges Pelatto 21-8-15
Jana Avila Montañá 3-9-15Arnau Managua Garin 3-9-15Aritz Merino Guzman 4-9-15Ona Valls Garcia 7-9-15Ariadna Gimenez Barriga 7-9-15Greta Reguill Tapias 8-9-15
Roger Ortega i Fenés 23-9-15Aran Orlegui i Fenés 23-9-15Ian Hervas Belles 26-9-15Roc Mallafré Monclús 30-9-15
Pep Meneses Serra 2-10-15Clara Albareda Camps 5-10-15Héctor Perales Oliva 7-10-15Martí González Navarro 7-10-15Leo Felices Lansaque 9-10-15Federico de Alba Velasco 13-10-15Laia Mingorance Martínez 20-10-15Lluc Pascual Dominguez 21-10-15Eric Martin Barba 22-10-15Gal·la Bosch Chova 22-10-15David Martin Sora 26-10-15Joana Alonso Martí 27-10-15Joan Ruiz Quintos 29-10-15
Emma Aguilà Sarrias 5-11-15Elna Frigola Jordana 8-11-15Nil Molins Muraday 10-11-15Pau Marti Méndez 12-11-15Adam Ubach Musicant 13-11-15Nicolas Cegarra Garcia 14-11-15Emma Gonzalez Parra 23-11-15Max Fàbregas Bellerin 29-11-15
Amira Gafa Driouech 2-12-15Jana Villalba Gelpí 3-12-15Joan Albareda Martin 9-12-15Genís Garolera Bautista 10-12-15Abril Galán Haro 16-12-15Maria Soto Boixadera 23-12-15Aleix Lopez Carmona 20-12-15Zoe Cosa Anglada 24-12-15Juno Marco Vizcaino 27-12-15Aina Romero Domínguez 31-12-15
NADONS 2016
PUERICULTURA · DESCANS · LLAR
Sant Miquel, 6 · 93 555 15 38 · El [email protected]
mata lasser ia
Ventura i Gassol, 29 Æ 93 555 57 11El Masnou
LLAR D�INFANTS
Des dels 4 mesos als 3 anys
Almeria, 11 · 93 540 89 55 · www.bellafarma.comP A R A F A R M À C I A
ROMÀ FABRA, 19-A 93 555 19 46www.farmasnou.com
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
VINE A VEURE’NS, T’ HI ESPEREMEl Masnou - Badalona
C/ Sant Joaquim, C.C. Màgic Badalona i C.C. Montigalà
TRON
DENA201
i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 80 06 · 660 09 23 81
Ta l l e r d e P u b l i c i t a tt
Escola BergantíL’escola que busques!
Una escola que educa per al futur
Concerta entrevista al telèfon 93 555 49 50
Una font natural de salut per als teus fillsA partir
de març
repartirem
alegria
cada dia.Mestres Villà, 115
93 540 34 74 - 618 76 35 29
OBADA DENADONS L MASNOU
ASCUTS EL5. 23è ANY
i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 80 06 · 660 09 23 81
T a l l e r d e P u b l i c i t a tt
CARDONAF O T Ò G R A F
619 16 34 99
TROBADA DE NADONS 2015Idea original i organització: Taller de publicitat. Fotografia: Cardona fotògraf.Distribució: Ajuntament del Masnou
Agraïments a: Sumpci Vilalta, QuimFàbregas. Servei de Manteniment i Policiamunicipal de lʼAjuntament del Masnou. Jutjatde Pau del Masnou i a lʼAssociació Gent delMasnou
Amb la trobada de nadons del Masnou 2016
14
Mestres Villà, 101 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 · WWW.CANRAC.COM
4 de febrer Dijous GrasBotifarres pel CarnavalGaudeix de les botifarres d’oude temporada, amb carxofes,alls tendres, calçots…
Dimarts 2 , els nostres llardons trobaràs calentons.
Gaudeix de les botifarres d’oude temporada, amb carxofes,alls tendres, calçots…
Dimarts 2 , els nostres llardons trobaràs calentons.
15
A R
TJosep Condeminas
Sempre m’han agradat el dibuix i lapintura i aquesta afició m’ha portat avisitar exposicions i a llegir llibressobre art, la qual cosa d’alguna mane-ra ha enriquit la meva sensibilitat pergaudir-ne i apreciar-la, encara quesempre m’he preguntat què significaentendre de pintura, ja que, davantd’un quadre, aquest simplement t’had’agradar o no. Bé, entenc que aques-ta és una definició molt simplista, atèsque un pot tenir tendència cap a l’estilfiguratiu, impressionista, cubista, abs-tracte, naïf, etc., encara que a vega-des se m’acut que al darrere d’algunsd’aquests corrents artístics s’hi em-mascara una falta de talent. Són molts els pintors que admiro.Deixant a part els clàssics, comVelázquez, Murillo, Rubens, Goya,etc., m’agraden els pintors de l’escolacatalana, com Boixeras, Junyent,Urgell o Arcadi Mas, de l’escola lumi-nista, encara que les meves preferèn-cies són per a Ramon Casas i EliseuMeifrèn, sense oblidar el meu admiratJoaquim Sorolla, del qual no solsadmiro l’estil sinó també la lluminositatde què dotava tots els seus quadres.Tot i que tinc tendència cap al figura-tiu, també valoro estils com l’impres-sionisme, sempre i quan no sigui gairedesorbitat. A Claude Monet, se’l consi-derava el gran mestre d’aquest estil iadmiro principalment els seus jardins,que són d’un cromatisme meravellós,tot i que les seves últimes pintures sónd’una barreja de colors delirants, peròencara d’un gran impacte visual.Aquí al Masnou teníem un bon pintor,el senyor Pere Pujadas (1920-2005); i,encara que el seu estil entre impres-sionista i abstracte no és del meuspredilectes, sí n’admiro l’originalitat,fins i tot m’atreveixo a dir que algunsdels seus paisatges impressionistesdel Masnou em semblen magnífics, al’igual que algunes de les seves pintu-res abstractes, que es podrien equipa-rar molt bé amb les del pintor americà
amb esprai de color negre sobre laportada del diari. Perdonin, però a miem sembla un vertader insult a l’art;no, millor dit, una vertadera aixecadade camisa. Eliseu Meifrèn, a part d’un grandíssimpintor, era un home d’un caràcter fort ino tenia pèls a la llengua a l’hora d’ar-remetre contra alguns crítics, als qualsqualificava de rucs. En una ocasió, uncrític va emetre un comentari despec-tiu i de mal gust sobre la figura feme-nina d’un dels seus quadres i el pintor,en sentir-ho, va agafar l’individu per lacamisa i li va clavar un parell de bufe-tades tot dient-li: Accepto que lesmeves pintures no li agradin, però noli tolero que insulti la meva dona.. Elseu estil era figuratiu, encara quealgunes de les seves pintures van serinfluenciades per l’impressionisme.Sempre va ser fidel al seu estil, i laseva obra va ser sempre molt cotitza-da. Alguns dels seus quadres estanexposats al museu d’El Prado deMadrid.
Jackson Pollock. Definir l’art resultagairebé impossible, però la valoraciód’un artista, en molts casos ja no éspurament per la seva qualitat com apintor sinó per simple especulaciódels qui manegen el negoci de la pin-tura i que promocionen o injurien undeterminat pintor a voluntat dels seusinteressos mercantils, ja que davantd’obres tan absurdes com les dels pin-tors Barnett Newman i Ad Reinhard,l’un amb un quadre totalment pintat denegre i l’altre de vermell, és incom-prensible que s’exposin a importantsmuseus de Nova York i Washington.Demencial! (Hi ha una important obrade teatre que satiritza aquesta con-cepció de l’art). I no diguem del pintorAntoni Tàpies, famós i amb museupropi a Barcelona on l’obra més pre-uada és un monumental i atrotinatmitjó. En algunes de les seves obrespictòriques, com la que va fer per alcentenari del diari “La Vanguardia”, esva limitar a fer quatre traços de colorvermell i una esbojarrada figura feta
A R T
L’ateneu masnoví va sorgir d’unaescissió d’uns quants socis del Casinodel Racó, nom que rebia per la sevaubicació al fons de l’actual passatgede Marià Rossell. El Casino va néixerl’any 1876 dins el Café d’en Manel (1),que el 1878 es traslladà al carrerd’Adra, i el 1880 al lloc primeramentesmentat.L’escissió d’aquells socis fou degudaal fet que la Junta del Casino es vanegar a admetre com a nou soci unmasnoví que havia vingut de fer fortu-na a Amèrica, el que s’anomena popu-larment indiano. El motiu de l’escissió i conseqüentfundació de la nova entitat Ateneo deMasnou no se sap ben bé, però deu-ria ser una causa força important per-què un grup de socis, tots ells moltliberals, decidissin deixar el Casino icrear l’Ateneo. Les raons devien serde criteri, es pot dir de moral, religióso polític; però, tenint en compte lamoral de l’època i sabent que al
Casino hi havia socis com JoanMaristany i Galceran “Tara”, que foupirata i negrer, i que també n’hi haviaamb assumptes dels dits de faldilles ode banyes, doncs aquesta no deuriaser la raó de la no admissió. Una de les hipòtesis més plausibleseria que aquest americano fos maçó,
tot i que també podria ser per aferspolítics o religiosos, però ja és sabutque els diners ho tapen tot, i l’home enqüestió, pel que es veu, duia l’armillaben folrada o, com també es deia, elronyó ben cobert.La societat “Ateneo de Masnou”, talcom he dit, va sorgir d’una escissió ifou fundat l’any 1884, tal com constaal “Reglamento del Ateneo deMasnou”, signat el 28 de desembred’aquell any. Els signants són:President Pedro Llampallas; al lloc delsotspresident hi posa “ausente”; detresorer tenia Casimiro Fontanills,com a secretari Agustín MaristanySensat; i de vocals Miguel Rosés,Pedro J. Maristany i Feliciano Raspall.El Gobierno Civil de la Provincia deBarcelona va aprovar el reglament eldia 2 de març del 1885. I amb data de20 de març de 1886 reformaren unsarticles, reforma que signaren:President Juan Collell, secretariDamián Alsina, i que també haguéd’aprovar el Gobierno Civil; fou endata 3 de maig de 1886.L’ateneu s’allotjà al local del CentroMasnouense, societat a la qual suc-ceí. Estava ubicat al carrer del Correo,19, l’actual carrer de Barcelona, (2). L’Ateneo de Masnou, com el seu nomindica, va ser una entitat dedicada al
Joan MurayHistòries de la vila
16
ATENEO DE MASNOU – I partDel 1884 al 1913
Portada del “Reglamento del Ateneo deMasnou”, del 1884.
Vista, des de mar, d’un sector del Masnou a principis del 1900, on, davant de la torre d’en Riera, es veu l’edifici de l’Ateneu (de tres plantes).
conreu de la cultura en diverses ves-sants, tot i que també tenia un cafèper als socis, que, segons consta endocuments del pagament de contribu-ció industrial, tenia a més taules per abillar i per a cartes.També deuria tenir biblioteca, ja queens consta que va estar subscrit adiverses revistes literàries de l’època,com: - La Iustración Española y Americana.Del 1884 al 1891.- La Il·lustració Catalana. Del 1882 al1892. - Historia Universal. 16 volums.- La IIustración Artística. Del 1883 al1890.Tots aquests volums, relligats ambboniques cobertes de pell i de cairemodernista.Segons consta en llistats de l’entitat,tenia 256 socis el 1898, i 217 el 1900.La seva tendència en política era decaire liberal i estava vinculat a lapremsa masnovina per “El Eco delHeraldo”, setmanari que va sortir desdel 4 de gener del 1880 al 8 de maigdel 1881.Un altre fet remarcable d’aquesta enti-tat era que, com la majoria de l’època,tenia el seu grup coral de caramelles.Caramelles que eren editades enpetits llibrets on hi havia les lletres de
17
- A LAS NOYAS DE MASNOU. JosepPujadas Truch. Vals. Música de M.Novi.- AMERICANA. J:P:T.- AMOROSA. Música de M. Novi.- CASA DE LA VILA. Coples. Esteve
Rosés i Fàbregas.- RECTORIA. A. Sanjuan i Pou.- ANTON SANJUAN POU (President). E.R.F.- JOSEP SUST. Tomàs Comellas i
A.S.P.- FRANCESC FERRER. A.S.P. - JOSEP SALA. A.S.P.- VICTORIANO PAGÈS. A.S.P.- ESTRELLA JOVER. A.S.P.- LAS PENAS DELS CASATS. A.S.P.- LO CONGRÉS DE LAS SOGRAS. P.
Estapé Millet i S. Sust Bertran.
Per la premsa de l’època, com el diariLa Vanguardia, podem saber comeren algunes de les festes i vetlladesmusicals o poètiques. Les transcriuréíntegres, en la llengua en què forenpublicades, per no perdre gens el sen-tit que els donava l’autor. Per ordrecronològic són aquestes:
9 d’abril de 1885. - La Villa de Masnou, una de las másbonitas poblaciones de nuestra costade levante, ha dado recientemente un
les cançons i a qui anaven dedicades.També porten el nom de qui la vaescriure i algunes de qui la va musi-car. El que s’ha trobat és de l’any1904, que posarem a continuació, dela forma següent: primer, nom de lacançó; segon, de l’escriptor; i tercer (siho posa), del músic. Dels noms quees vagin repetint, només en posaréles inicials. Les lletres estan dedica-des, per ordre de pàgines, a:
Portada del llibret de Caramelles, del 1904.
18
paso muy notable, en el camino de lailustación y del progreso; pudiendopresagiar su próxima regeneración, sicon aire varonil continúan la vigorosamarcha que han emprendido algunosde sus más preclaros hijos. - La antigua sociedad “CentroMasnouense” se ha transformado enAteneo, contándose los socios porcentenares... Los bailes y veladas lite-rarias sin interrupción; y en la última,que ha sido una de las más brillantes,nuestro apreciable amigo, el socio donP. Maristany, ha leído el siguienteescrito, que fué muy aplaudido por ladistinguida concurrencia que llenabalos espaciosos salones de la socie-dad, y su autor bravamente felicitadopor su meditado trabajo:- “Señores: ¿A dónde están las verda-deras glorias de Masnou, que noslegaron nuestros antepasados, quecon tanto ahinco supieron conquistar?Aquellos hombres, sin letras, (menguaes decirlo entre nosotros) preciso eraque fuesen inspirados por la divinidad,que les indujo en el sentimiento devehemente amor a la patria; y con sugran magnanimidad de corazón, die-ron principio. Laudable es, senyores:siendo puros pescadores, con ahorrosde sus trabajos, dieron fundamento áese monumento grandioso que coro-na nuestra población; y, andando eltiempo, ya en parte robustecidos consus trabajos por la fortuna, les cupo elgrande pensamiento de crear un gre-mio, para descanso de los contribu-yentes en el tesoro; que si bien eraalgo irreligioso, sin embargo, era tole-rado por la distinción que merecíanaquellos hombres de sus amigos deafuera, que también cooperaban consus empresas. ¡Oh patria querida!! adónde están tus verdes lauros que entu sien ciñeron un dia de explendor ygloria, tristes cayeron marchitos á lospiés de algunos de sus hijos!!!Continuando aquellos intrépidos varo-nes con sus proezas, que con tan soloaconsejados por su grande amor á lapatria, sin olvidarse nunca de lasleyes naturales, así como también susposteriores, les hemos visto cruzartodos los mares, con barquitos decuarenta á cincuenta toneladas, sinpensar á donde iban, por peligroso
que fuese, para llegar á su destino.- Estimando en un todo lo que hemoshecho para imitarlos, nunca llegare-mos al explendor que ellos alcanza-ron, por sus grandes hechos contra-ídos á favor de la patria; pues que detodos modos, son ellos nuestranorma, y esta así trazada, si bienhemos ido encumbrándonos sigu-iendo sus ideas, en cambio hemosdejado atrás sus usos y costumbres,que formaban una fraternidad contoda su población.
Unidos, pues, con un amor fraternoPorque hoy la patria lo necesita,Para endulzar su corazón maternoQue con desmayado acento nos grita:Animaos que ya os maldice el averno,Sí, porque así dejáis cual flor marchita,Aquellos que por su gloria y venturaMurieron miles de hijos, con bravura.
No aguardes, no, ¡oh deidad!, queinhumanoMire aquel que anhelante espera un díaHacerte triunfar, sí, con su hidalguía:Y pide con un amor soberanoQue el santo de Israel, le dé su mano.
P.M.C.Al mateix any, però uns mesos méstard, trobem més notícies, aquestes,però, curtes, que duen la data següent
27 d’octubre de 1885- La seccción instructiva del Ateneo deMasnou ha resuelto abrir el día 1º de
noviembre próximo un curso nocturnogratuito de enseñanza de lectura yescritura, aritmética, gramática caste-llana y geografía universal, dibujo,geometría y agrimensura.Per aquesta notícia podem veure que,a més de diversió il·lustrada, també esfeien cursets per millorar l’educaciódels socis. Tot i que, com veieu, ales-hores l’única llengua permesa d’a-prendre era el castellà.
(continuarà)
NOTES1- El “Café d’en Manel” és el local que des-prés es va conèixer com a “Cervecería LaPaz”, al Camí Ral, dins el conjunt d’edificisde l’actual Casino, on ara hi ha un establi-ment de vins.2- En aquest indret, un cop plegà l’Ateneuel 1913, hi hauria diversos negocis i/o enti-tats, tals com: Café Las Delícias, Casinet,Once, i ara la sala d’exposicions perta-nyent a l’Ajuntament.
FONS CONSULTATS- Arxiu Històric Municipal del Masnou- Biblioteca Casa Benèfica- Josefina Rogés i Millet “Tetus”- Joan Maresma i Pujadas- Rosa Toran (historiadora)- Arxiu/Biblioteca Joan Muray- La Roca de Xeix. Núm. 2. La premsa alMasnou del segle XIX, de Joan Muray.
Retrat de membres de la Junta Directiva i d’alguns socis
5 de febrer. La Capella de l’Edifici Històric de la UB (Gran Viade les Corts Catalanes 585, Barcelona) acull els dies 5, 19 i 26de febrer a les 6 de la tarda (entrada lliure) l’espectacle PiusFont i Quer, passió per la botànica. Amb dramatúrgia de MartaRenato i Jordi Mota i coordinació/producció de la Unitat deCultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona,tres actors (Daniel Gómez, Laia López, Adrià Vargas) ensapropen a la figura de Pius Font, que fou el fundador i primerdirector de l’Institut Botànic de Catalunya i del Jardí Botànicde Montjuïc. Font i Quer va contribuir decisivament a la norma-lització de la lexicografia botànica catalana i va confeccionar unextensíssim inventari de la flora de Catalunya, la PenínsulaIbèrica i el Marroc. En la seva tasca docent, com a professor deFarmàcia i Botànica a la Universitat de Barcelona, va ser unrenovador en els mètodes, en fonamentar l’aprenentatge de labotànica en l’experimentació i l’observació directa de la natura.De tal manera, aquests tres divendres de mes podem accedira una interessant mixtura de ciència i teatre (de fet, aquestainiciativa s’engloba en el projecte Theatrum sapientiae, quevol acostar a la societat personatges destacats de la ciènciacatalana (podeu tenir més info si visiteu http://www.ub.edu/laubdivulga/theatrumsapientiae).7 de febrer. Finalitzen les funcions de Sembla que rigui, de laMont Plans, a La Seca-Espai Brossa (Flassaders, 40).8 de febrer. Debat, a les 8 de la tarda, al Teatre Romea (“Elteatre com a projecte artístic i com a projecte social”). Amb eldramaturg, actor i director Manel Dueso i l’escriptor Jordi Coca.10 al 21 de febrer. Al Teatre Lliure de Montjuïc hi aterra la crí-tica (amb la burocràcia) Invernadero, de Harold Pinter (versiód’Eduardo Mendoza), amb direcció de Mario Gas, que enspermetrà gaudir del treball actoral de Gonzalo de Castro, JaviviGil Valle, Carlos Martos, Ricardo Moya, Isabelle Stoffel, TristánUlloa i Jorge Usón.10 de febrer. Comencen les funcions al Teatre Nacional (TNC,Sala gran) de l’obra El professor Bernhardi, d’Arthur Schnitzler(fins al 20 de març), amb direcció de Xavier Albertí, adaptacióde Lluïsa Cunillé i ajudantia de direcció d’Albert Arribas. AmbJoan Negrié, Albert Pérez, Oriol Genís, Lluís Homar, JacobTorres, etc.14 de febrer. Dia dels enamorats. Sense comentaris.Sense data de sortida, continua la comèdia Sunday Morning,de Carol López, a la petita Sala Flyhard (més o menys propde la Plaça d’Espanya, tot agafant la Carretera de la Bordeta, idesprés el carrer de Gavà; busqueu llavors el travesser carrerAlpens, 3). Amb Nausicaa Bonnín i Isak Férriz a escena. Mésinfo a: http://www.salaflyhard.com.Us deixem un fragment molt breu del Sonet XXIII deShakespeare –per això del Sant Valentí a meitat de mes–, persi us pot resultar útil o il·lustratiu, o consolador o esperançador:To hear with eyes belongs to love’s fine wit. O sigui: escoltaramb els ulls pertany a la més exquisida habilitat de l’amor.
Tots dempeus. Si us plau! El vaset s’aixeca davant la cara i arran de nas flaireu l’olor que exhala.Acosteu-lo als llavis, la llengua el tastai l’envia gorja avall,quedareu embadalits.Compte, no us cremeu els dits!Tres glopets és el millor;d’un sol glop és perillós,i el que avisa no es traïdor.Tots sabem que el rom i l’havanerafan bracet.Tots sabem que l’havanera i el rom,van de tronc.Tothom diu que una cantada sense el cremat no està acabada. Doncs, que flamegi l’esperitque omple de flaire la plaça,que als nostres avantpassatsper salvar la situació en dies de forta marori amb permís del capitàun rom els era permès.El traguet els reconfortai resten afalagats,tots plegats.Doncs, si el rom els encoratja,res de vi ni de garnatxa.Per a tothom:Visca el rom!Visca el rom! (ben fort
19
Fe i verd: febrer
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
Oda al Rom
20
La prestigiosa col·lecció “BibliotecaSerra d’Or”, que ja s’acosta als 500títols, ha publicat un nou estudi, enaquest cas dedicat a l’escriptor ponen-tí Josep Vallverdú (Lleida, 1923), queés obra de la masnovina Maria PujolValls. Es tracta d’una síntesi de laseva tesi doctoral, defensada l’any2011 (p. 45), de la qual voldria desta-car tres o quatre aspectes abans depassar a analitzar-ne el contingut. Ellector es trobarà amb un estudi moltdocumentat, rigorós i acadèmic, tot ique la capacitat de síntesi que demos-tra l’autora fa que resulti assequibleper a un públic molt ampli. Aquestacapacitat és d’allò més meritòria sitenim en compte l’extensa produccióde Vallverdú, tant pel que fa a la LIJ(Literatura Infantil i Juvenil), de la quall’hem de considerar un dels clàssicscontemporanis més importants de lanostra literatura, com pel que fa a lli-bres personals. A més a més té unaltre mèrit destacable, a parer meu:no és un panegíric, ja que, quan hocreu necessari i justificable, fa notaraquells aspectes més discutibles omenys elaborats literàriament parlant,de l’obra vallverduniana; aspectes bencomprensibles, d’altra banda, en unaproducció tan extensa, com he asse-nyalat.El volum de Maria Pujol està estructu-rat en tres grans blocs, que comple-menten un preàmbul (p. 7-13), quedeixa clares les intencions de l’autorai l’obra que estudiarà de Vallverdú; unepíleg (p. 119-121), que és una sínte-si de les tres parts de l’obra i que amés deixa clar que l’estudi vol ser unaporta oberta a futurs estudis sobreVallverdú; i encara una bibliografia (p.123-129), tant de l’obra vallverdunianaestudiada com la general que ha fetservir l’autora. De les tres parts de què consta el tre-ball, la primera, titulada “La trajectòriade Josep Vallverdú en el seu context
històric” (p. 15-45), comapunta el títol, és una menad’introducció en què l’autorasitua l’obra de Vallverdú a l’è-poca en què fou escrita peranalitzar-ne els principalscondicionants històrics. No-més un parell d’exemples:Vallverdú comença traduintal castellà, perquè publicartraduccions al català gairebéva ser impossible fins a ladècada de 1960; la mateixadècada en què es comença afer una mica la màniga amplapel que fa a publicacions infantils, tanten llibres com en revistes: Vallverdúno dubtarà d’aportar-hi la seva capaci-tat fabuladora i els seus desitjos depublicar en català. També hi trobaremaltres aspectes molt interessants, ifins ara molt poc presents en els estu-dis sobre Vallverdú, com per exempleel perquè dels articles, i volums i tot,dedicats a la seva pròpia obra o elperquè del desencís d’una bona partde la seva producció dels darrersanys. Una primera part molt necessà-ria i molt útil. La segona part es titula “Els llibrespersonals: una voluntat de recordar elpassat, analitzar el present i perduraren el futur” ((p. 47-64) i és una anàlisimolt aprofundida del conjunt d’obresen prosa de no ficció (dietaris, recullsde premsa i de conferències, llibres deviatges, reflexions sobre la seva obrao sobre la llengua i la literatura catala-nes...) i que el mateix Vallverdú ano-mena “llibres personals”. L’autoradeixa molt clar que aquestes prosessón molt difícils d’encasellar, en fa lavaloració literària, n’analitza els temesrecurrents i insisteix en la fal·lera del’autor per publicar, per veure els seusescrits convertits en llibres. I encara,per si no fos prou, sintetitza les apor-tacions que representen a la culturacatalana, sense fer-ne un panegíric,
com he apuntat. Maria Pujol, enaquest apartat, demostra la sevacapacitat de síntesi en enfrontar-se auna obra ingent i molt poc estudiadafins ara. La tercera part es titula “Entre el talentindividual i la necessitat cultural. Laliteratura infantil i juvenil” (p. 65-118).Es tracta d’un estudi documentat iaprofundit sobre l’obra més popular,reeditada, reconeguda, estudiada itraduïda de Josep Vallverdú: l’adreça-da a infants i joves. L’originalitat del’estudi en bona part rau en el fet d’a-nalitzar el conjunt de la producció vall-verduniana de LIJ a partir d’una obra,Rovelló, que segons l’autora sintetitzaels trets distintius de la LIJ de l’autorlleidatà (p. 66). Val a dir que ho com-plementa amb exemples i citacionsd’una bona colla més d’obres: Elvenedor de peixos, Un cavall contraRoma, El fill de la pluja d’or... Què endestaca, la Maria Pujol? Doncs perexemple el fet que en bona part estracta de novel·les iniciàtiques o decreixement personal, en les quals téun gran pes l’aventura, que sol acabaramb un final feliç; que Vallverdú és unmestre a l’hora d’aconseguir la identi-ficació entre el lector i el protagonista,la qual cosa afavoreix la maduraciódel lector, lligada al procés d’aprenen-tatge que sol fer el protagonista; la
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
UNA APROXIMACIÓ A JOSEPVALLVERDÚ
importància dels narradors que utilit-za, així com de l’equilibri entre la nar-ració, la descripció i els diàlegs; etc.,etc. etc. Què li retreu, pel que fa a laseva obra de LIJ? Doncs sobretot elperill de les digressions i un cert abúsde didactisme, almenys en algunesobres, posem per cas. Encara té espaiper fer una pinzellada als temes prin-cipals que tracta en la LIJ, al paper de
les il·lustracions i com marquenalguns personatges o a la importànciaque l’autor dóna a l’estructura delstextos i a la creació d’un cert suspens. Un estudi, no cal dir-ho, que a partird’ara tots els estudiosos de l’obra deJosep Vallverdú hauran de tenir encompte, com ella hi ha tingut els que lihan dedicat fins ara crítics com JosepM. Aloy, Andreu Loncà, Josep Mur-
gades i un llarg etcètera, com demos-tren les citacions que en fa i la biblio-grafia esmentada.
(1) Maria Pujol Valls. Josep Vallverdú:entre l’activisme cultural i el talent literari.Publicacions de l’Abadia de Montserrat(Col·lecció “Biblioteca Serra d’Or”, 482),Barcelona, 2015. 131 pàgines.
Passat un temps del canvi d’any, lespromeses i els propòsits del 2016 co-mencen a materialitzar-se... O potserno?Continues anant al gimnàs on et vasapuntar?Segueixes amb la dieta?Com van les classes d’anglès?Ja has deixat de fumar?El problema o la dificultat dels propòsitsés que són difícils de complir, no peruna falta de motivació sinó per una faltade dosificació.Comencem amb moltes ganes, peròaquestes ràpidament s’esvaeixen coml’aigua que s’escola per l’aixeta. I enspreguntem on ha anat a parar aquellaenergia i bona voluntat.Deixa’m explicar-ho amb una faulad’Isop de fa més de 2500 anys. Aquestescriptor grec va narrar la conegudahistòria de la tortuga i la llebre. Segurque la coneixes, però adaptem-la. Tant la llebre com la tortuga tenien ungran nombre de propòsits a complir alllarg de l’any. La llebre tenia molta ener-gia i ràpidament va passar a l’acció. Esva apuntar al gimnàs, va començar unanova dieta rica amb fruites i verdures, i,a més a més, va decidir meditar diària-ment. La tortuga, per la seva part,també tenia molts propòsits, però vadecidir aturar-se un moment i reflexio-nar abans de passar a l’acció. Ben aviat
va arribar a la conclusió que, si voliaaconseguir tot el que es proposava, hohauria de fer a poc a poc. En comptesd’anar cada dia al gimnàs, va decidiranar-hi només tres dies. Quina falta de voluntat que tens, li va dirla llebre. Mira que anar-hi només tresdies. Jo n’hi vaig cinc i el dissabte almatí. La tortuga va preferir seguir amb laseva dieta, però reduint els alimentsque no li convenien. I va preferir fer cinc minuts al dia demeditació que no pas fer-ne trenta iquedar-se adormida sota un arbre.La llebre no va trigar a deixar d’anar elgimnàs, era massa per a ella. La sevaactitud era: si no hi vaig tots els diesque m’he marcat, no fa falta que n’hi
vagi un de sol.La dieta a base de verdures i fruita vaser excessiva per a ella. I de tant en tantva començar a picar i a menjar alimentsque no la beneficiaven. Ben aviat vaveure que no valia la pena fer tantadieta, ja que al final l’acabava trencant.Pel que fa a la meditació, no va durar niuna setmana. Això d’estar en silenciamb els ulls tancats durant mitjà horaera massa per a ella.Així doncs, aquí tens una nova oportu-nitat de reformular els teus propòsits.Agafa la teva llista d’objectius per al’any 2016 i fes una ratlla i, del quehagis escrit, anota: quin és el mínimque podries fer al dia o a la setmanasense cansar-te o avorrir-te? Siguessincer/a i realista.Recorda que és millor establir petitsreptes que puguis anar complint, queno massa i que quedin sense materialit-zar-se.Aquesta cursa es diu 2016 i la guanya-rà aquell o aquella que no defalleixi. Ésimportant tenir objectius, però tambéprendre’ls amb bona filosofia. És a dir,de mica en mica, ja que moltes vega-des i en molts àmbits, menys és més.
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com
Seguim amb els bons propòsits
21
22
ExposicionsFins a l’11/2 Aquarel·les, de Pere Font i CussóDel 13/2 al 10/3 Collage, de Josep Rosés
I n f o r m a
“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 28 de febrer a les 19
Vetllada artística, literària, musical… a càrrec delGrup Rauxa de Gent del Masnou.Sala d’actes de Gent del Masnou
Entrada gratuïta CONVOCATÒRIA
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DESOCIS DE L’ANY 2016, 17 D’ABRIL
D’acord amb el que disposen els estatuts deGent del Masnou, a través de la present es
convoca l’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 17 d’abril del 2016, a les 12
del migdia, al local social del carrer Doctor Josep Agell, 9.
(*) L’estat de comptes del 2015 i el pressupostdel 2016 seran, des del dia 17 de febrer, a dis-posició de tots els socis al local social per a la
consulta i estudi previs.
Cordialment, Joan Casals i Agustí, President de Gent del Masnou
L’enigma V.D.R.
Solució del mes de gener:El Miquel portava 720 € i la Mireia 1280€.
Febrer: Dos amics volen comparar les seves forcesanant amb bicicleta durant 24 km, però només entenen una. Decideixen que un serà el conductor i l’altreanirà de paquet i controlaran el temps amb el rellotge ala mà. Primer pedaleja en Josep del quilòmetre 1 finsal 12 i després en Pere des del 12 fins al 24.Tots dos amics pesen igual, són iguals de forts i capdels dos no cau durant la prova. El recorregut és pla.En Josep guanya la cursa. Per què?
GENT DEL MASNOU
Classes de iogaClasses de meditació, respiració i relaxacióimpartides per Ivet Compañó, professora
de Kundalini-ioga.
Els dimarts de les 19.30 a les 21
Cal portar una estoreta, o matalasset, tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia Recreativa
Més info: [email protected] · 607 74 74 99
Anecdotari Masnoví Joan Maresma PujadasCOM TORNÀ A CASA DE TAN LLUNY?A mitjan segle XIX, un vaixell delMasnou va embarrancar a les costesde Galícia. La trista notícia que circu-lava pel poble era que s’havia perdutsense supervivents.Però al cap d’un temps, una nit, lafamília del capità del vaixell naufragatva sentir un soroll continuat, com sirasquessin a la porta i en distingirenun gemec i un lladruc de gos.Es llevaren per veure el que era i des-cobriren que era el gos del capità quesolia embarcar a cada viatge.Aquella bèstia salvada del naufragihavia tornat a casa, no se sap com.
Després es feren indagacions i esdescobrí que uns supervivents acon-seguiren arribar a terra ferma amb unbot, però que foren robats i assassi-nats ja que havien pogut recuperar laMota –la caixa de cabals del vaixell.Un dels assassins va confessar-hoenmig d’una borratxera.El més estrany és com aquell gos vaarribar a casa des de tan lluny. El mésprobable és que seguís un carro detraginers dels qui feien la ruta deGalícia a Barcelona i que, en sentir-los parlar en català, orientés els seuspassos.
QUINA XERRAMECA.Els vells capitans de la nostra marina,com que s’enfrontaven a tota mena demalvestats i situacions difícils, tenienfama de sorruts i de ser de poques
paraules i més aviat tenien el caràcteratapeït.Un d’aquests, que tot això ho teniamolt accentuat, només parlava perdonar ordres a la tripulació i poca cosamés; durant el viatge no conversavaamb ningú.En un dels viatges s’hi embarcà perprimera vegada, de grumet, un vailet i,per fer-se agradable en començar lafeina, anava a saludar el capità ambun afectuós:–Bon dia, senyor capità.El capità li responia amb un movimentde cap o amb un gruny.Al cap de tres dies el grumet va salu-dar:–Bon dia, senyor capità.El capità li digué tot malcarat:–Quines ganes de xerrameques quetens de bon matí, nano!
23
Arran de sòlA primers d’any vaig haver d’anar al veterinari, m’havia agafat, pelque em digué el manescal (que és com també es pot dir aquesttipus de metge), una mena d’escorbut, però no l’original, sinó el dela variant dita “patriòtic”, que es veu que és una forma diferent del’original, que, com deveu saber, el produeix la manca de vitaminaC, que duen certs fruïts i algunes plantes.El que jo vaig agafar o, millor dit, em va agafar ell a mi i a moltspel que es veu, era també per la manca de vitamina C, però d’unace que encapçala el nom del nostre país. Aquesta dolença es veuque fou produïda per l’entestament d’uns que capgiraren lanorma, o sigui, que posaren la ideologia davant de la pàtria, i no al’inrevés com s’ha de fer en temps de perill. Feren allò que en diempassar l’arada davant del bou.També degué ser, la meva dolença, conseqüència de la depres-sió nerviosa que la malaltia original produeix, però que en el meucas (i segurament el de molts), el que produeix és una mena dedesencís. Això seria de resultes d’haver “menjat” dia rere dia,durant més de cent dies, el mateix no, no i no i, és clar, això tardo d’hora res de bo no pot augurar.Aquest no, no i no, es veu que és produït per un virus nou, o simés no de poc temps ençà, que fins ara no sortia als mitjansaudiovisuals, que anomenen cupons no. Deu ser un nom llatí ovés a saber d’on. Tots els qui en prengueren (jo també) pels mitjans de comunica-ció, dia sí i dia també, això sí, després de fer mil i una votacions.No els recorden res aquests no, no i no?, és el mateix tipusd’“àpat” (llegeixi’s virus) amb què ens nodreixen dia sí i dia tambéun senyor i la seva camarilla, aquests però des del país veí.Això, i només per això, als “virus” nostrats, ja els hauria de ferreflexionar; és clar que, si per fer-ho han de muntar els tingladosque han organitzat fins ara, potser el 2017 encara estaran deci-dint-ho. Doncs bé, jo penso, perquè jo ho faig, que tan sols per nocoincidir amb aquell senyor de l’altiplà, tot i que nat al finis terrae,jo ja no diria tant no, no i no. I tornant al problema d’aquesta malaltia que patim d’un tempsençà, i que com ja he dit és causada per la falta de vitamina C,cosa que em fa pensar de nou, i en el meu pobre magí de ca, quea voltes sembla buit, malgrat que amb el meu nom de Pledebuitsembla una redundància, doncs se m’acut que la C podria referir-se a una altra cosa, que no dels fruits dels quals diuen que prové,tot i que jo em refereixo a una que també penja, a voltes més i avoltes menys, i amb la qual es valora d’una manera metafòrica elvalor d’una persona. Jo crec que sí, que ambdues formes, la dels fruits i l’altra, podenser vàlides, ja que es necessita molts c... per aguantar aquestacaterva feta uns fimflosques, que diem al Masnou. Bé, ara, en llegir aquestes ratlles, sembla que tot s’ha solucionat,si més no de moment, ja que aquests “virus” són caparruts, i vésa saber si més endavant tornaran a encaparrar-se amb algun delsseus no, no i no.Déu ens agafi confessats i tot vagi pel bon camí.A la columna del mes vinent ja us contaré una altra cosa que vaigsaber a cal manescal, una història molt animal, potser no tant comla present, que mira que ho ha estat!Apa, bup, bup.
Pledebuit
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients per a 4:600 g de xampinyons o barreja de bolets, oli d’oliva,
1 ceba pelada i tallada fina, 3 grans d’all pelats i laminats, 2 branques d’api tallades i filetejades, unes
quantes branquetes de farigola fresca i de julivert bentallat, 1,5 l de brou de pollastre, sal marina i pebre
negre, 75 ml de nata líquida, 4 o 6 llesques de pa debarra torrat
1. Pelarem i netejarem tots els xampinyons i els laminarem ben fins.
2. Posem una olla amb una mica d’oli al fons a migfoc. Afegim-hi la ceba, l’api, els alls, les branques dejulivert, les fulles de la farigola i els xampinyons. Ho
tapem i que suï fins que tot quedi ben tou.3. Apartem, de l’olla, 4 cullerades de xampinyons
1. Hi aboquem el brou fins que bulli. Abaixem el foc iho deixem fent xup-xup uns 15 minuts.
2. Ho assaonem amb una mica de sal i pebre acabat demoldre i ho batem perquè ens quedi cremós. Hi abo-
quem la nata líquida, ho tornem a dur al punt de bullir i llavors tanquem el foc.
3. Ho servim en bols individuals, ben calent. Cada un
guarnit amb una mica de julivert tallat ben fi i unsquants xampinyons que hem reservat abans.
4. Ho acompanyem amb la torrada cruixent cobertadels xampinyons restants ben amanits amb oi d’oliva i
una mica de sal gruixuda.
Crema de xampinyons
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
4 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons4 de febrer, Dijous GrasCoques de llardons
De
les
past
isse
ries
del
Masn
ou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)
Mestre Pastisser
Venda
Online
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel