G e n e r 2 0 1 9

Misericòrdia y Justícia davant la desigualtat global”

La producció de “residus humans” -és a dir, les poblacions “supèrflues” de migrants, refugiats i la resta de pàries empobrits- és una conseqüència del procés globalitzador mundial i el seu lloat progrés econòmic. Aquesta globalització provoca un nombre cada cop més elevat de persones privades de mitjans adequats de subsistència, al mateix temps que el planeta s’està quedant sense llocs habitables i qui sap si algun dia també per a tots els humans en un desastre ecològic global.

A la Unió Europea li manquen respostes davant els desafiaments que planteja el nostre entorn geoeconòmic i geopolític. No té visió estratègica ni a llarg termini ni a mitjà. Deixa que el Mercat gestioni “automàticament” la demanda migratòria i no vol assumir la seva responsabilitat política i moral envers els refugiats i els migrants. La seva falta de visió i de decisió, de previsió i de gestió de les migracions beneficia directament els moviments i partits polítics xenòfobs i els traficants de persones. Podem dir que la crisi de les migracions és la crisi de la mateixa Europa com a projecte humanitzador i civilitzatori que pretenia ser un veritable espai de llibertat, justícia i seguretat al servei del reconeixement i igual garantia dels drets humans.

Les migracions interpel•len: o apostem per ser humans en una sola humanitat, o s’aguditzaran les diferències practicant la cultura de l’”exclusió”. Lleis d’estrangeria cada cop més severes i criminalitzadores, mesures de control de fronteres cruels, polítiques de duresa extrema contra els “fugitius” (migrants o refugiats), milers d’ofegats al mar, governs que no volen veure ni fer justícia, treballadors estrangers per ser explotats i sense drets, auge de la xenofòbia i de populismes que propaguen l’odi ètnic, el temor i el rebuig als que arriben fins aquí: persones amb la mort

Article

a l’esquena i un mur davant el rostre. Vivim enredats en una dinàmica de rebuig d’aquells que anomenem “els altres”, víctimes silenciades, oblidant que en elles ens juguem el nostre propi ésser personal i col•lectiu.

Discriminar, invisibilitzar, ignorar, infravalorar, marginar, explotar són pràctiques cada cop més esteses en les nostres societats i formen part de l’experiència quotidiana de les persones i col•lectius que les pateixen: captaires, els sense sostre, migrants i refugiats, els sense feina i aturats, dones víctimes del tracte de persones, pensionistes empobrits, desnonats, barris marginals i marginats, minories de tota mena, etc.La discriminació femenina és un fet evident en tota societat i a tot el món. Tot i que és veritat que la desigualtat no es presenta amb la mateixa intensitat a tots els llocs i cultures, el que és cert és que aquesta desigualtat hi és present a totes elles i sempre obeeix a la mateixa causa: el patriarcat com a sistema simbòlic i social creat i organitzat pels barons. Un sistema que viu en els discursos ideològics i es concreta en les estructures socials que prioritzen l’exercici del poder masculí amb institucions i normes opressores per a les dones.

Llibres recomanatsGeorge Borrow en España: Reacción, religión y Reencuentro C.E.F.B. Comissió de publicacions.Editat por Ken Barrett (2017). El llibre recull un nombre important d’escrits i conferències que mostren els motius de la seva vinguda i estada a Espanya en qualitat d’enviat per la Societat Bíblica Britànica i Estrangera com a agent distribuïdor de la Bíblia per les ciutats i pobles del país. En aquella època, venir a Espanya era quelcom així com viure una aventura romàntica i perillosa fins a cert punt, perquè a part

de la guerra civil que es lliurava, s’afegia el rebuig de la gent esperonada pel clergat catòlic quan se li mostrava un exemplar del NT, encara que el traductor hagués estat un arquebisbe.El llibre es tanca amb un epíleg de l’editor, una bibliografia en anglès i una altra en castellà i un índex de noms propis. Un llibre extraordinari per tenir un coneixement aproximat del seu pas pel nostre país i que es llegeix gairebé com si fos una novel•la. De lectura recomanada per a tots i especialment per als amants de la història.

El dur recorregut històric del feminisme per assolir la igualtat de gènere encara té molts reptes fina a assolir l’autonomia personal i el reconeixement social de les dones. Enfront del patriarcat dominador i dominant ja no hi ha marxa enrere en el que les dones han aconseguit, que aposten per fregar l’increïble i tenir el seu lloc en un món no pensat ni per elles ni per a elles. Viure com a diferents i alhora com a iguals i construir una societat igualitària és un llarg camí sempre per fer.

Davant la irracionalitat, el silenciament i la indiferència de tot allò que passa en el món i en els nostres entorns més propers, no podem oblidar la nostra missió com a ciutadans i ciutadanes i com a cristians i cristianes: ACOLLIR. L’acollida ha de prevaldre per sobre de lleis, normes i protocols. Hem de tenir cura els uns dels altres. Perquè l’acollida no és quelcom unidireccional. Acullo si em deixo acollir. M’acullen si sóc capaç de disposar-me a l’acollida. Aquestes atencions recíproques són les que ens constitueixen com a persones i com a comunitat cristiana. Acollida, atencions, comunitat, solidaritat, gratuïtat, etc. són obligació de justícia i són adjectius necessaris que poden fer de la vida col•lectiva i personal quelcom completament diferent i més feliç. Vet aquí la tasca que ens resta: salvar el que ens salva i comptar amb els que no compten.

Sabem que el compromís del seguiment evangèlic comporta un combat decisiu contra la idolatria del diner, del poder, del consum, de la violència. En altres paraules, un combat a favor de la justícia que es desborda en la solidaritat com a plenitud d’aquella. Misericòrdia i justícia són els criteris per discernir, provar i comprovar que la nostra adhesió a Jesús de Natzaret és creïble i ens apropa a la proposta que un altre món és possible i necessari.

Article (Continuació)

150 anys de testimoni a BarcelonaAquest any l’Església Evangèlica de Gràcia compleix 150 anys de testimoni a Barcelona. El final del regnat d’Isabel II, la revolució de 1.868, coneguda com “la gloriosa”, i la constitució del 1.869, de tall liberal, donaren lloc a la llibertat religiosa a Catalunya i Espanya.

El testimoni, l’inicià George Lawrence amb la seva familia a la vila de Gràcia el 1868. La seva activitat se centrava en la distribució de literatura bíblica i Biblies amb un carruatge que es transformava en parada ambulant.

El creixement de la membresia a la casa dels Lawrence els va portar a llogar uns locals al Carrer Ferlandina 47. Des d’allà, i després de diverses ubicacions a la mateixa vila, el 1927 arribà a Terol 22, on continuaria fins a dia d’avui, per la gràcia de Déu.

Aquest és un any especial, ja que som la primera església de Barcelona, juntament amb l’esglesia presbiteriana Betel+Sant Pau, del carrer Aragó 51.

Tindrem activitats especials al llarg del any per a celebrar aquesta efemèride: actes amb les autoritats del barri, conferències, concerts, etc.Per tot això, volem donar gràcies a Déu per la seva fidelitat durant aquest temps, en que ha estat un punt de testimoni, de llum enmig de la vila de Gràcia. I podem dir Eben-Ezer: Fins aquí ens ha ajudat el Senyor. (1Sam 7:12)

150 anys

Activitats

Programes de TV

Aniversaris

Néixer de Nou. TV3Darrer diumenge de cada mes a partir de les 9.40

Buenas Noticias. TV2Tots els diumenges a les 9.15h.

Día 1, Manuel Hernández

Día 5, Fernando Afonso

Día 15, Javi Pérez

Día 16, Sofi Salomón

Día 18, Marta Sais

Día 19, Julia Vazquez

Día 21, Antonio García

Día 30, Angie Sancán

Día 31, Josefina Solá

Día 7, Escola Bíblica: Pneumatologia (Esperit Sant) per Víctor Hernández,

Dr. en psicologia y Llic. en teologia. Inici de les classes el Dia 7 de gener.

Els dilluns de 19,30 a 21h.

Día 12, Concert de Nadal amb la Coral Al•leluia. Organiza la IBEC, a

Verdi a les 18h.

Días 13-20, Setmana unida d’oració.

Día 20, Carlos està predicant a Sant Boi, a Bethel, C/Blai Net

Día 26, Presentació d’Alfa ¿Tienes preguntas sobre la vida? serà el tema

i l’enfoc a tractar. La idea és invitar a no creients i hi haurà un pica-pica,

per dialogar de forma distesa. Organitza Esgésia Lokal

Día 31, Oració a Verdi a les 20h. Gràcia sobre Gràcia.

Calendari

• Els malalts: Matilde Gómez, Montserrat Ribas, Elvira Galarza, Manuel Hernández, Eve (mare de Carlos), María Rived, Jordi Cortés, Pilar Vicente, Pere Vargas, Carmen Lara, Manuel Aguilera, Daniel Gassó, Montserrat Soler. Santiago Giordano, Margarita Urrutia, Lluïsa Ventura, Paquita Cano

• Residència d’ancians ‘BET-SAN’: Fernando Manobens.• Llar d’ancians ‘BETÀNIA’ de Santa Coloma: Eduard Urrutia.• L’Església de Terol. • El Consell Pastoral

Sant Sopar

Temes d’oració

Passar els símbols:Mercè - SalvadorMarta - Carmen G.

Copa: Javi M.- Antonio

Gener 6 13 20 27

Estudio Bíblic No n’hi ha C. Curiel No n’hi ha No n’hi ha

Presidir S. Vargas R. Badia J. Crespo C. Curiel

Predicar C. Curiel J. Crespo N. Cortés Asamblea

Anuncis S. Vargas S. Vargas S. Vargas S. Vargas

3 10 17 24 31

Oració Grupo de Jesús

Grupo de Jesús

Grupo de Jesús

Grupo de Jesús

Gràcia vs. Gràcia-Verdi

Http://www.esglesia-gracia.org