L'analisi economica del matrimoni , la familia, la discriminaci6 i el crim

Gary S. Becker. Premi Nobel d'Economia 1992

F. X. Mena (*)

Introducci6

La Reial Academia de Ciencies de Suecia va decidir atorgar el Premi Nobel d'EFconomia 1992 -instituitel 1968 pet Banc Central de Suecia- al professor Gary S. Becker (Universitat de Chicago).

PcI que fa a les reflexions que segueixen al voltant de les aportacions cientifiques del professor Becker,

un del,, trets tries rellevants de la seva hiografia ran en el fet que va enviudar i es carat en segones nupcies

amb una dona iraniana, i tambe que to quatre fills. Aquestes circumstancIes familiars, afegides a la seva

tormaciu economica (B.A. Princeton University 1951; M.A. Ph.D. University of Chicago, 1953, 1955:

processor (I'Economia. University of Chicago. 1970-...) expliquen Cl sea interes en I'analisi economicad'institucions socials coin ara el matrimoni i la familia en diferents civilit/acions i cultures.

Tradicionalment, I'analisi economica ha desenvolupat un metode c ientifie aplicable a decisions racionalsrelatives a I"assignacid de hens i a la prestaci6 de serveis via met-cat.

Aquesl metode economic se sustenta en hipotesis corn ara la nmaxintitzaci6 de Ia funci6 d'utilitat deI'agent economic, que gaudeix d'una funci6 estable de preferencies i coordina les sever decisions per mitjade niercats explicits i iniplicits.

Les aportacions del professor Gary Becker consideren que el metode esmentat, no solament pot ser

utilitvat en ambits considerats de decisi6 rational, sin6 tambe en aquells qualificats amb criteri d'irracionalitat,

com ara la revelaciu de sentiments, la decisi6 de tenir tin fill o la comissi6 d'un trim.

Ai.xi doncs, questions relatives at matrimoni, els fills, el divorci, la divisi6 del treball a la Ilar, el prestigi

social de la familia, l'altruisme i egoisme familiar, la discriminaci6 racial i sexual, el trim i attics institutions

i Ienomens socials ja no sun objecte d'analisi unicament per branques de coneixements com ara la sociologia.

la psicologia, la demogratia, I'epidentiologia, la biologia o la criininologia. Anib el professor Gary Becker.

I'analisi microeconomica tam he pren corn it objecte d'estudi aquestes decisions aparennnent irracionals.

dels agents socials i de les col.lectivitats humanest.

Per exemple, des de la versant de la demanda, I'increnient del preu del he fill,, originara una Clisininuciti

en la quantitat demandada. I)es de la versant de I'oferta, Lin augment del salari femeni provocara Lill incrementen la corresponenl taxa (I activitat en el mercat de treball, amb les consequencies que se'n deriver. Igualntent.I'establintent d'un impost en termer Cie condenuia per la cornissi6 d'una fat Li 0 Lin delictc Conti aura Iii tuneiud'oferta de trims.

El mercat matrimonial

EI professor Becker planteja Ia decisi6 de contreure matrimoni a partir lets elements teorics proporcionats

per co[ice pies corn ara I'avantatge comparatiu, Ies complementarietats i les economics (I escala. que oo i hi Ii ten

(*) ESADE('al esmcntar en amhits col latcrals els desenvolupaments retatius a I'econotnia de la Ilengua (Marshack, 1965). de

I'assistencia a missa (Azzi i Ehrenherg, 1975), de la pena capital (Ehrlich, 1975), Cie Ia Ilei (Posner, I973). de I'extinciod'especies animals (Smith, 1975) o del suicidi (Ftanimersniesh i Sors. 1971).

30

la n|x/i»mumom"x|ell el /wvv,la rNi/ux1mgixx|dc [roxl muhm^oix|sfvi^oprnm,b[N.mMarginal vvrvwixo^xell ao"Lie wmxmx,m|xz

rm"yo,mooen pn,Uo/.xo'x^.xm,.xinkmnxhvx- es ym|nxocr.,x,uux^imuci»:omx,nmb^m^^uoc mmovr`^, u`vvC Cl "^, Moral J,|^agents clue hi imrncom i bv|cu.6 *k,uud^xxhx x,*: ho*xpo16a^ndv/Ci6 Lie[ ,vmm(ICI /nuco^~mcs no, alit xmiuci6 Lie mntnu/mmxmm"ui:|^xxvu,U^Lie |m.`xy"xxm.

K` u| de d.m.[^munu^u:^ioxxnx iu»mom.,a, d xiemx oumm^niu|mum,i, uo/moomo,m,cmiuor.cm,r /m`, p/r^uxple, vopo"^e mvulC CIS p^teucbJ`comments te.u*,oxmxla n,*xmU'xdvv.",ma^ixxvo',ui(i. oommuvv,uyuimb, CIS ov,i.temnun*^muginm|^'b^te^ ,^youi-/vmmhvo/mx|^^,x/n/i^mx,xinx|^r.p/m,^de la Nkoumunmvn.x|mmn. En concret, el professor Becker*m.ickma mxmm"o. ^vx v,u yuiu humhupmouch`x*vk.pca^nu umhu^uh/,ui6 Jrpwouoi6axontiopm,aomV',"vrxocoin ^ndmcilixr, ]a SAM, CIS fills. dn`pecte i[amocupuni,de `..ixN*uvguu.um`am el temps iIn huNUu/^Vk|`munhn,

[it x|mmccminn,/vn,,m,Lie la o.im/mxiohmnx.vx^uggui/[e|professor Becket ^r`v',lmuellla u°nxde ua/x|`. xiOi |x yutinr,l^xx"xxdunn,ioxdxumUiu. F,dvcu ki [x1eu^ h^ic^ bnU,66omu,x mxyo|` io»vmu.moColl U1, ono uo: imxfl,d, mu-Cu

Fit xvomu|n.^de r^mmxox^. apx,tc^~xoukr,*m`iuemyor[u.^t^oc.xU/di,^oi.CIS 'mn,uany,o,ouom,wxies u1^,1uh,ia u,u^xxvuad(Jv.mla ho'Onnx NmnckmJvmo el p,rim^yn,idrb^teig.

av'|vu'^, a pmtc.vv x^,:,,c"x^io,m [ui^o^cixUin muzu mm,imv^ix| ,nci,M m WO d.mnu.ouuvoxxmCs /useoxmxdmvxd'xkxqm|ixuiCIS xom*Urou`oqoalhat es c^seom^hdwu^dexxixu qo:|iu/. |a ,| o` qo' mty .

yo c"r`^^, Jc drmxndx i "Rnx- * pmdoiri,u d,,p|x(^mem^ m,nwrou`s del musomu,immnixi0 xM inn xvgxun/del xomhn,hxk,mim^imWk:mm dWnixmO d,bvm|i:o dc IC,p,,^oomumh/h"| miVp ic^^*qo,om`m/, Una n(Iocd6en la yox|iu/r`[,nu:J, |,^owu,xmxqm,w`munumxmm"xi

,,,uot, oxx,x,ix'.') m |xvo,|iut (increment de |onucla d,\udonu, xqxou i6Pcn.grA6c:-) /nmx[r6cieocia Lie [ryoi|ihiLie[ nucu ipot ^,c^omde divvui

BpmleumBecker /xm/e cm6`al mucummnmvnbJel umccpudrbunomde ^onNa. Aiximmi'ouxqo,|:xo|i/^ui»d'io,cukm^mp«Kwo, i|xpnshocbde oax*uhm^pc^u/(xmk .vx`)C o ll) :mCIS fills, omoxm`el divnniColn it via dc ^onidxdel mccu. Per o1ucmxn6, dpmfeeo,Becker ux`^io,nLine ICS y:nxr^hom*°xmds sonnies iwruxNwpr|kxde no uni,uqo*^te^dey,`c^iim,mvo^.

|a n^,| ,wte°w xxkr,uoxNu In p^u^^cs voces qucd,o wh,n`xpani,del ^vour/rde Wor.o, |x 1rwix l'ico-dixoxdr| xul','zr`xn^iu./aoxnr,/rm`r, el rvh^^mBecker *vnxel let vv,ICS o^oc^es o..nuhm,1u,ell, xmx*ell m.,xr

mxons, :oomLie la .xvu^i(') *,r .xN/xuxyo,bmu"uxnCixok`u` ue,vmr`u,un,^m,^ox|^io,|xxxz (im/uvi,mn"t, [own, .ovunoi` cx /xpiW hunk gro&u wienut u| m^u^. h y"u| ,^: xxxrgx ,|n«mo^ix,usv

apo .,d'xvvmmcvuxiocnc.^u^.,|pmlesmn8e,x,muuuN^orcvo|ouiaoc|r`°xi,uN*zio,mx|^

L.^ divisiu del fireball a a Ilar

1{I professor I^ccl.er considcri ^^uc la divi.iudel treball ul si dcls nmtrinxmis vc dr^enninada pel niecllrelatiu d'eficicnria productive, a partir de la teoria de I'avantatge compuratiu de llavid Ric:u^do.Ai^i, com yuc I'homc haura dr desenvolupar les sever lusyues via mercut en la major part de les culture,. elsseas pores tarun inversions rn capital home. ('ontritriament, les doves im^ertiran en capital especialiti:u pelfed do ^enir coca dell fills, coiner, dreorur la Ilur, cte., perque reran orientades pels pares cap a les activi^atsdomcstic^ues.

U'a^^uesta numrru, ks inversions e,pccialitzudes proveeixen un capital especialiV.ut yuc possihiliia unincrrment de productivitai a la Ilar, i clue azsoleix un eyuilibri productiu en relaci6 umb la productivi^a^marginal ohtinguda per I'home en el mcrra^, ambd6s degudament ponderats pels preus con^esponents.

Iil professor Brckerjustifiai per ayuesta via la institucio matrimonial com un amtrarte a Ilarg terminiyuc reyuerei^ contractuahnent o consiietudinuriament I'existencia d'una indemnitzaciu en car d'incomplimen^.

Aivi. despres clef die orci, la clung es a nha Mill) Cl let (]Lie ICs inv er»Uts especIt lies ell tasques de la liar

diticulten la seva incorporaciu al mercat LIe trehall.

FI protessor Becker retorca el sou argument de I'especialivacid via inversions especitiyues, i constata

clue les caracteristiques hiolbgiques at,ivoreixen aquesta divisid con Iplementuria de tasyues al si del niatrinunii.

Les consegiicncies d'aquesta divi,16 ,(in quo of nivell salarial de I'home carat cs superior al de la dona

ca,ada, mentre quo Cl nivell salarial de I'home sifter presenta till diferencial molt menor en relacid anih la

dona sot tent.

Per alts handa, el nivell salarial Lie I'honte carat es superior al de I'honie softer, peril. invet:,gnu Tit, Cl

nivell salau-ial de la dona soltera es superior it[ de lit dona casada.

Fn fi, aixit tanihe explicaria Cl pertil LIe la corha de la taxa d'activitat femenina. La dona dec ideix

decku'ar-se lahoralnient activa al Si del mercat de trehall guars Cl safari esperat cs superior it lit seva product ivitat

rr,uginal at la seva Ilan, cosa que sieceeiv (Juan cs pose o una vegada Ic CIS fills criats.

In fecunditat

I 'anitlisi eeoniimica de la Iccunditat parteiv de la teuria do la pohlaein de AI it lIII i,. que considerai is Lin

deuens de la Iccunditat en Cl Marc ('una elasticitat interior a Li unitat en la demanda de tills respccte it

variations de la renda. per la possihilitat gels escenaris de miseria (erivats de I'existcncia de limitac 16 en

I'oterta d'alinients.

U'altra handa, Darwin va torniular una teuria de la fecunditat hasada en raonanients hereditari,.

1':I professor Becker construeix una funciu LI'utilitat de la tinenca de tills que incorpora arguments

relatius it la quantitat de fills, peril tanihe it la qualitat dell tills (increment de I'esperanca de vida.

sipervivencia...).

Aixi, mentre yue els paisis pohres ponderen Hies lit variable quantitut de tills. cis p usos tics vuloren

Tiles la qualitat dell fills corn it consegiicncia de ('increment de I'escolarit,aciti I ICS cotes assulides en la taxa

(I activitat tenienina.

Aquest tenonien ha esdevingut Lill etecte col.lateral ('increment del salari de la dona i la seva

honuigeneit/aciu anih I'home, ja clue aguest aporta Hies a la gualitat clue to pas it la quantitat de fill,, en

terries mar final,.

Per ultra handa, cal constatar clue till increment en el salari lenieni origina una disniinuciti en la quantitat

dentandada de fills, mentre clue till increment del salari niasculi provoca on augment de I'esnientada variahle.

Pei professor Becker, la utilitat derivada dell tills roman constant en el temps. nisi, cis pares ohtenen la

niateixa satistaccio de nienys fills ties hen educats i vestits clue ahans, anih Lin major nonihre de tills de menor

qualitat.

Id factor determinant it clue es retereix el professor Becker per aquesta teuria de la fecunditat tau en el cost

d'oportunitat del temps, i addueix clue dues terceres parts del cost (Full fill corresponen al temps invertit en la

soya tinen4a i crian4a.Val la pena assenyalar clue l'assignaciti optima del temps to till paper rellevant en I'analisi microecoinniica

(let professor Becker, comparable it la variable renda en aitres plantejaments teorics.

Segons el professor Becker, el preu incotporu Lin component explicit I kill Aire d'iniplicit, en tonne de

temps, de nianera yue le, decision, del collsuniidor no ban de ser interpret:ilex coin ,i ronseyiienciu de cauivis de

pretercncies, si iu per la variaci6 ell el cost d'oportunitat (lei tenips.

Aixi, duedarien explicate els Ieninncns Lie la proliferacid d'elecuvdoniestics, (I'alimenis congelats I pre-

cuinats, de grans superticies de distrihnciu coniercial o de viatges en avid.

('onsegiientnient, la politica niicroeconimtica hauria de tenir present aquest let. nisi. ,i vol inerenientar la

fecunditat en car, de descens do la natalitat -corn la constatada en els paisos occidentals-, la politica idient

consisting it reduir el cost del till liitjan4':int la provisiu de liars d'intants clue f<icin davallar Cl cost d'oponunitat

del tenips pets pares.

nisi doncs, la causa de I'esnientada davallada de la fecunditat ell el nostre entorr no es deguda it factors

corn ara el movinient feminists, els nictudes anticonceptius o lit disniinuciti de lit niortalitat infantil.

Igualnient quedaria explicat el tenomen contradictori clue, Si I'elasticitat de la denianda de tills es menor

clue la unitat perquc el till es Lill he sense suhstitutius, no to remit una beta reaccid cuniractiva en till he guns cone

Cl till, esta suhjecte it denianda inehistica. La Sol tic iu aportada pel professor Becker es que disminueix la qu intitat

del he peed no pas ILL qualitat dentandada d'aquest he.

32

Un exemple il.Iustratiu el constitueixen les familie, rurals europees. Fa uns quarts ally, tote, tell ten molts

fill,, perque ]'increment d'aquesta variable no era cost6s, ja que trehallaven al camp i a la casa, on menjaven i

hahitaven. La mecanitzacib agricola i I'escolaritiacio dels fills ha reduit aquells heneficis derivats de la quantitat,

i ha provocat una disminuci6 en el nombre de fills, pet-6 Lill augment de la qualitat.

Prohablement, aquest fenomen alleugereixi en el futur els problemes de capacitat que enfronta la Politica

Agraria Comunitaria (PAC), i que obliga it adoptar mesures com ara juhilacions anticipades, reducci6 de superficie

conreada i establiment de quotes de producci6 per fill de superar els esculls plantejats des del GAIT.

El professor Beckeresten l'aplicaci6 de ]'instrumental d'analisi economica fins als sews limits. Aixi, estableix

I'existencia de dos mercats diferents per als fills propis i els adoptats. a partir dell models d'informaci6 incom-

pleta. fin particular, considera que el mercat de fills adoptats esta subjecte a asimetria informativa en termer del

ja esmentat «mercat de Ilimones» d'Akerlof. per la qual coca es generara una reducciO del volum del mercat i es

derivara una menor qualitat en els fills adoptats via aquest mercat.

Fn darrer terme. el professor Becker- tambe ha pogut contrastar en la major part de cultures la preferencia

pel fill barb, i assenyala I'existencia de l'infanticidi femenf i de I'espaiament dels embarassos despres del fill

har6.

La familia

FI professor Becker analitza I'evoluci6 de la institucib familiar a les societats occidentals, i en constata

la reducci6 del nombre de membres dels grups familiars.

l.a ra6 que addueix se sustenta en el fet que la famflia atorgava una imatge de marca ntitjan4ant la

pertinen4a a Lin Ilinatge, que avui s'aconsegueix per vies alternatives que provenen de fora de la farinlia, cornara cls examens i altres titulacions.

Anleriorment , el cap de famflia - perb tambe els oncles i eosins- supervisaven el capital familiar lets

sells components . E?s a dir , controlaven els estudis , el matrintoni i el treball de iota la saga, i evitaven I ' aparicibde free-rider, j a que la pertinen4a a una famflia constituia Lin be public en el sentit de Samuelson.

Abatis, la famflia actuava en major mesura que avui com una companyia d'assegurances . La diluci6 delrise era instrumentada via el mecanisme de conjuminar el rise ( risk poolin g ), de manera que el coneixement

mute reduia el cost moral i la possihilitat del control disminuia la problematica derivada de la selecci6

adversa . Avui, el, sistemes privats i publics d'asseguran4a (subsidi d ' atur i invalidesa de la Seguretat So-cial...) hall substituit el paper de la familia en el sentit extens.

Igualment , el professor Becker constata la reducci6 del paper de I'avi corn a coil segiiencia de la millora

del sistema de pensions i la davallada do les transferencies dels fills i per la disminucio de Ies sexes

contrihucions en relaci6 amb el fet de tenir cura dell nets, a causa del decrement de la fecunditat i ]'increment

de Ilars (' infants.

Per alira Banda , la familia ha deixat bona part de la seva responsahilitat educative en favor de I'escola.A mes, I'opci6 per inversions socials en capital huma , via beques i ajuts , en favor de la igualtat d'oportunitalsha reduft la intportancia de la famflia com a transmissora de cultura i educaci6.

Ell fi, el professor Becker s'introdueix en l'analisi de I'altruisme i de I'enveja id si de les families a

partir de la tormulaci6 del teorema del nen malvat ( Rotten Kin(l), que degeneren en una harmonia producti-

ve, pet-6 Lill amfticte ( Iistrihutiu.

Efectivament , el heneficiari egoista t6 coin a objectiu la maximitzacib de la renda familiar i expressa el

sell amor a I'altruista amb I'ohjectiu d'internalitzar totes les externalitats que afecten I'altre.

Aixo justificaria que els sistemes (I herencia siguin post-mortem , en Iloc de donacions inter-vitis, corn

semblaria mes logic.

Aixi mateix, el professor Becker justitica que els grans magnats americans fossin sill) Ultanlament egoistes

via mercat i altruistes via donacions , ja que la «renda psiquica » de I'altruisme no es pot assolir atontitiadanient

via reducci6 de preus, pero es possible quan hi ha control de reciprocitat.

Aixo no obstant , el professor Becker critica que s ' identifiqui l ' activitat economica amh actitud, egoistes.

Contrariament , el professor Becker considera que la major part de relacions economiques en el si de grups

familiar,, etc . es basen en I'altruisme , i nomes aquells que tenen floe at side mercats explfcits se sustenten en

I'egoisme.

Aixf doncs, identificar activitat economica amb mercats constitueix Lin error de definici6 que exclouuna bona part de les relacions economiques que existeixen a la societal.

33

Discriminaci6 i segregaci6 racial

Id professor Becker , el 1955, va escollir coil) a terra de test doctoral I'economia de la discriminaci6, Iva tenir el rehuig inicial dels economisles coil veneionaIs.

El desenvulupament del m oviment pets drets civils als Estats Units d'America va impulsar I ' anahsi de

la discriminaci6 racial , de la mateixa ntanera yue els moviments fern in isles van ajudar a I'analisi de la

discrintinaci (i contra la dona.

Id professor Becker va analit/ar la (liscriminaci ( racial mitjan4ant on model yue incurporava una 1111166

de producc16 Cobb - Douglas, en que Cl', hlancs eren capital - intensius i els negres presentaven on pertil urhall-

intensiu en termes de factors pro(luctius.

La cunclusi6 mes rellevant de I'analisi del professor Becker es yue I'equilihri del Model yue incorpora

discriniinaci6 racial presenta un menor nivell de renda per als grups negres en relaci6 amb els hlancs, perm

anthd6s grups registren un menor nivell en relaci0 amh un model simulat sense discriminaci6 racial . I?s t dir,

la discriminaci6 racial perjudica els grups discrintinats , pet-6 tamhe el cunjunt de la ,ocietat.

A rates, la segregaci6 racial incorporada al model revela que els efectes negatius de la discriminaci6

quedcn ntultiplicats.

('rim i castig

El professor Becker ha analitval el cost social del crim per Ial de deterntinar cl castig que ntinintitiaria

la perdua social que origina.

En etecte, qualsevol crim genera un cunjunt de diseconomies en termes d'externalitats negatives, per(

evitar el crier requereix Iota una serie de costos. com ara de policia. lusticia, etc.

El professor Becker especifica una funci6 d'oferta de crim que incorpora arguments com ara la

prohahilitat de ser agafat, la de ser condentnat I la gravetat de Ia pena.

IJ criminal es estudiat cons un individu racional que maximitza el rendintent esperat del crim en el

Marc de la teoria econimtica de I'elecci6 sot a incertesa, segons la major o men or aversi(i enfront del rise de

cada individu.

Id professor Becker analitza el sistenta penal anterica i conclou yue ..('rim cloe.c not pav->, tot i Ia

discriminaci6 de les penes en cas de reincidcncia que segmenta el ntercat del crim en un sentit de Ines

duresa.

Ara he. el let que I'economia positiva reveli que la implantaci6 de la pena capital reduiria I'otcrta de

crier ha de ser plantejat tamhe en termer d'economia normativa, que incorpora efs criteria morals i els jmdicis

de valor.

C'om en tots els anthits subjectes a I'analisi econbmica, I'estudi del crim i el castig tanthc acaha t'll Lill

eontlicte entre eticiencia I equitat.

Bibliografia

AKI/RLOF, G.A. (1970), The Market for "Lemons": Quality Uncertainty and the Market Mecha nisnr.

Quarterlv.lournal of Lrnnomi( .t. 84: 488-500.

BECK ER, Gary S. (1962) Irrational Behavior and Iiconontic'I'heory. Journal (?/ Political Econoniv, 70: I-13.

(1965) A'I'heory of The Allocation of-'l irate. E( nnnmir.lournal. 75: 493-577.

1968) Crime and Punishment: An Economic Approach. Journal (?/ Political Ernnonnv, 76: I69-2I7.

1971) Tlr(' Economics o/ Di.ccrinunatiort. 2° ed. Chicago: University of Chicago Press.

(1976) The Economic Aluproarh to human Behavior. Chicago: University of Chicago Press.

(1981 1 Treatise on the Family. Cambridge: Harvard University Press.

DARWIN, Ch, (1872) The Descent of Man and Selection in Relation to Set. 2 vol. New York: D. Appleton.

34