futurs possibles · 2020. 4. 23. · laia martínez joves arquitectes de mallorca marc masmiquel...

FUTURS POSSIBLESRECULL DrsquoARTICLES PER A PENSAR EL FUTUR DE LA CIUTAT I EL PAPER DE LA CULTURA A LA POSTPANDEgraveMIA

wwwpalmaculturaobertacom

FUTURS POSSIBLES 3

IacuteNDEX

Introduccioacute 4

Marijo RibasTotes som sospitoses 7

Joaquim ValdiviesoSi vols un futur millor ja et pots comenccedilar a moure 11

Margalida RamisPrimavera silenciosa 19

Maria SolivellasHedonisme responsable 25

Palma XXI Cristina LlorenteLa necessitat drsquoagafar aire 31

Laia MartiacutenezUna idea de Palma despreacutes del confinament 35

Joves Arquitectes de MallorcaUna oportunitat per pensar un futur millor per les nostres ciutats 41

Marc MasmiquelEstoicismo o barbarie 47

Maria GoacutemezTemps excepcionals tambeacute per a la resiliegravencia urbana 57

BaumaI neixen estrategravegies de colmiddotlaboracioacute a cada instant 61

Sa GalaniaEmergegravencia Accioacute drsquoemergir Sortir drsquoun medi despreacutes drsquohaver-lo travessat Sortir a la superfiacutecie 67

Aatomic LabDel COVID-19 a la democragravecia radical a traveacutes de la cultura 73

Meritxell EsquirolPropostes per al futur 83

La Lioparda teatreViure a prop de qui srsquoestima o ser estimada allagrave on es viu 93

Javier PachoacutenPossibles futurs 99

COMISSARIAT DE CONTINGUTSTres Cultura

EQUIP IMPULSOR Tina Codina Tres Cultura Antoni Noguera tinent de batle de Cultura i Benestar Social de lrsquoAjuntament de PalmaFrancisca Niell coordinadora general de Cultura de lrsquoAjuntament de PalmaMiquel Agravengel Contreras director general de Muacutesica i Arts Escegraveniques de lrsquoAjuntament de PalmaMarcos Augusto director general de Promocioacute i Difusioacute Cultural de lrsquoAjuntament de PalmaAina Bauccedilagrave directora drsquoArts Visuals de lrsquoAjuntament de Palma COLmiddotLABORADORSRESMarijo RibasJoaquim ValdiviesoMargalida RamisMaria SolivellasPalma XXI Cristina LlorenteLaia MartiacutenezJoves Arquitectes de MallorcaMarc MasmiquelMaria GoacutemezBaumaSa GalaniaAatomic LabMeritxell EsquirolLa lioparda TeatreCineCiutat Javier Pachoacuten

DISSENY DE LA PUBLICACIOacute DIGITALCarles Llull Regidoria de Cultura de lrsquoAjuntament de Palma

CORRECCIONSServei drsquoAssessorament Linguumliacutestic de lrsquoAjuntament de Palma

AGRAIumlMENTS

Equip de la Regidoria de Cultura de lrsquoAjuntament de Palma

Equip de Comunicacioacute de lrsquoAjuntament de Palma

Abril 2020

FUTURS POSSIBLESPALMA CULTURA OBERTA 54

INTRODUCCIOacute

La web Palma Cultura Oberta eacutes un projecte que ha mantingut en con-tacte els i les professionals de la cultura amb els ciutadans i ciutada-nes de Palma durant el confinament i a hores drsquoara ha obtingut meacutes de 12000 visites La cultura estagrave servint com a referegravencia en aquests moments incerts

Srsquohan compartit continguts culturals que ens han acostat a la muacutesica les arts escegraveniques les arts visuals la literatura i el pensament i tam-beacute srsquohan elaborat projectes especiacutefics el Casal Solleric ha expandit la informacioacute de les exposicions que ara estan tancades al puacuteblic amb les visites comentades a Instagram de lrsquoexposicioacute ldquoColmiddotlapse magravequina cegraveli-berdquo de la qual podem gaudir juntament amb una agravemplia documentacioacute de referegravencia que ha preparat el seu creador Joan Morey En aquesta liacutenia tambeacute srsquoha creat un espai digital per al projecte expositiu ldquoTei-xit conjuntiurdquo de Tonina Matamales que permet continuar generant i compartint materials i documents des del confinament

A la seccioacute ldquoFuturs possiblesrdquo hem convidat diferents persones i colmiddotlectius a escriure articles amb valuosos enllaccedilos a conferegravencies ar-ticles documentals o webs per a pensar en com ha de ser la ciutat i quin paper ha de tenir la cultura perograve tambeacute lrsquoecologia lrsquoeconomia el gegravenere o la filosofia al postconfinament

Aquests quinze articles ens apunten que la cultura ha de ser un es-pai de relacioacute un vincle que ens fa pertagravenyer a una comunitat Ens fa pensar en el paper que ha de tenir una eina per a entendre el moacuten un megravetode per a ampliar les mirades el que fa creacuteixer una societat perograve sobretot ens demana com podem construir espais i relacions per a ser ciutadans i ciutadanes meacutes lliures en els nostres pensaments i les nostres decisions

Us convid a explorar tot el que ens han compartit les quinze persones i entitats convidades per Tres Cultura ara en un format de llibre digital per a un Sant Jordi confinat

Antoni NogueraTinent de batle de Cultura i Benestar Social

de lrsquoAjuntament de Palma

FUTURS POSSIBLES 7

TOTES SOM SOSPITOSES Marijo Ribas Artista

Ahir al matiacute vaig anar a comprar a una fruiteria portava gairebeacute una setmana sense sortir de casa La gent feia cua de forma molt discipli-nada respectant el metre i mig de distagravencia de rigor Eacutes primavera i jo soacutec almiddotlegravergica just abans que arribeacutes el meu torn vaig haver de fer un esforccedil sobrehumagrave per no esternudar tenia la impressioacute que si ho feia tots fugirien espantats es crearia el caos i lrsquoalarma o simplement em traurien del local i no podria comprar Aquesta sospita (de quegrave som portadores apestades bruixes o sifiliacuteti-ques) convida a lrsquoindividualisme situat en un sentit colmiddotlectiu de vul-nerabilitat i por que estagrave creant hagravebits de comportament i afectivitat que sembla que han arribat per quedarmiddotse Un humanisme middotlrsquoespegravecie es veu en perillmiddot en el qual de nou sorgeixen bagravendols nord i sud i el mapa perd sentit perograve les xifres van vinculades a decisions drsquoestat Les fron-teres i murs soacuten reversibles els mexicans bloquegen la frontera per-quegrave no entrin al seu paiacutes nordmiddotamericans contagiats pel covidmiddot19 i en canvi a Portugal regularitzen a tots els seus immigrants Spivak es preguntava si podia havermiddothi res meacutes higiegravenic que un mapa que presenta una unitat compacta i unitagraveria Justament la higiene ara mateix eacutes la nostra defensa la mascareta eacutes lrsquoescut i lrsquohabitacioacute progravepia que va suposar un espai drsquoemancipacioacute es converteix en oficina bar escola parc platja o presoacute de la qual nomeacutes escapam de forma disci-plinada per raons de primera necessitat Segons Paul B Preciado ldquola nova frontera eacutes la teva epidermis El nou Lampedusa eacutes la teva pellrdquo la sospita tambeacute hi eacutes a propi espai domegravestic La megravedium i coach espiritual Luz Arnau vaticinava fa mesos nom-broses pegraverdues humanes causades per un virus la primera meitat del


2020 El 2014 Bill Gates en una xerrada TED va especular sobre futurs conflictes biologravegics molt meacutes agressius que lrsquoEbola Segons un viacutedeo de Ruby Demestoy en lrsquoesdeveniment 201 celebrat lrsquoany passat es va fer un simulacre de virus mundial en el qual experts donaven les se-ves recomanacions davant drsquouna previsible pandegravemia global Les teories conspiratives aspiren a ser els nous cultes els temples es-tan tancats Just al principi de la crisi dins les arquitectures religioses ja van canviar els rituals res drsquoaigua sagrada ni donarmiddotse la pau i molt menys menjar de la magrave del sacerdot la higiene com a ritual ha substi-tuiumlt a la resta Lrsquoactual doctrina eacutes la del shock Els peixos han tornat als canals de Venegravecia els senglars han baixat fins a la Diagonal de Barcelona i els dofins srsquoapropen a les costes de Balears La contaminacioacute ha baixat de forma radical perograve Greta no ha tingut res a veure de fet ella i el seu pare tambeacute han estat confinats amb siacutemptomes El tragravensit aeri i rodat ha disminuiumlt gairebeacute de forma directament pro-porcional al que ha incrementat el tragravefic de dades i veu Zizek apunta que potser la sensacioacute de seguretat quedi reservada a la realitat virtu-al especula un futur en quegrave ldquomourersquos lliurement en espais oberts seragrave privilegi drsquoultra rics que comptin amb illes progravepiesrdquo I per a mi que visc en una illa bastant poblada proposa una cosa no tan dolenta la desa-paricioacute dels creuers Es pot criticar la semiogravetica begravelmiddotlica que emmarca el discurs drsquoaquest vi-rus Perograve el que no puc negar eacutes que les imatges de poliesportius plens de llits equipats de forma provisional com a hospitals drsquoemergegravencia (a ciutats plenes de llits drsquohotel buits) recorden a imatges de guerra que ja hem vist en blanc i negre o en ficcioacute Els sahrauiacutes porten confinats 45 anys i just aquesta nit srsquoha perpetrat un nou bombardeig a la franja de Gaza aquestes siacute que soacuten guerres en la forma en quegrave les coneixiacuteem fins ara

El bitxo fa trontollar a persones estats i sistemes globals posa al ca-pitalisme en quumlestioacute Marina Garceacutes reflexiona com aquesta crisi evi-dencia la fragilitat de sistema i accentua el classisme ja que els sectors meacutes precaritzats soacuten els meacutes exposats al contagi Judith Butler opina que rdquola desigualtat radical i lrsquoexplotacioacute capitalista troben formes de reproduir i enfortir els seus podersrdquo amb mesures que poden ser elec-toralistes i oportunistes Franco ldquoBifordquo Berardi es refereix al ldquobiovirus que prolifera en el cos estressat de la humanitat globalrdquo El que per a Zizek eacutes cop drsquoestil Kill Bill per Bifo eacutes la ldquodetencioacute de la magravequinardquo Brit-ney Spears convida a la vaga general i a la redistribucioacute de la riquesa Daniel Innerarity diu que aixograve ens pot fer ldquomeacutes conscients que entrem en un horitzoacute de turbulegravenciesrdquo i jo crec que ja comenccedil a notar la brisa

FUTURS POSSIBLES 11

SI VOLS UN FUTUR MILLOR JA ET POTS COMENCcedilAR A MOURE

Joaquim Valdivieso Professor de filosofia terraferit

ldquoDir que tenim la natura dominada o que podem dominarmiddotla eacutes menti-da El que passa eacutes que els humans tenim una capacitat impressionant per inventar-nos mentides i viure en mons de mentidardquo Aquestes pa-raules de la filogravesofa ecoanimalista Marta Tafalla poden ser el punt de partida per a qualsevol mirada a un futur postcovid Vivim i experimentam el moacuten en relats narratives imaginaris dis-cursos perograve alguns soacuten directament mentida ficcions Eacutes una ficcioacute que lrsquoeconomia pugui creacuteixer indefinidament en un planeta finit que el mercat assigni eficientment el recursos que lrsquointeregraves individual sigui una base sogravelida del vincle social que nomeacutes puguem viure del turisme que el futur seragrave un etern retorn del present que la inventiva i lrsquoenginy humagrave trobaran solucions tegravecniques per als grans problemes que es-tam creant amb la nostra forma de viure El creixentisme eacutes un mite el neoliberalisme eacutes un dogma la societat de mercat eacutes un frau lrsquoedegraven monoturiacutestic eacutes una ilmiddotlusioacute el tecnoutopisme eacutes un miratge i lrsquoautoen-gany eacutes aixograve un engany No obstant aixograve esperar que la crisi sanitagraveria que vivim pugui obrir camiacute a un futur millor pot ser tambeacute una forma drsquoengany Perograve el futur no estagrave escrit Lrsquoescrivim entre tots Amb alguna notable excepcioacute dins de lrsquooceagrave drsquoanagravelisis que srsquoestan fent sobre la situacioacute inegravedita a quegrave ens ha abocat aquesta pandegravemia do-mina la idea que ens ha obert els ulls que ens ha tret el vel que ens impedia veure la realitat que ldquoens ha posat davant un mirall sense maquillatgerdquo (Antonio Casado) que aquesta mena drsquointerrupcioacute de la quotidianitat ens ha fet cobrar consciegravencia de la nostra vulnerabilitat (Josep Ramoneda) de les falles del sistema que la normalitat era irra-cional i que res no tornaragrave a ser com abans Que eacutes temps de preacutemer el botoacute del reset I que seragrave per a millor En paraules drsquoAlain Badiou la


crisi ha creat lrsquoexpectativa de moment inaugural de fundacioacute drsquoun nou estat de coses Entre els optimistes nrsquohi ha que fins i tot apunten a la fi del capitalis-me com el rockmiddotstar de la filosofia pop Slavoj Žižek per a qui el virus suposa un cop tipus lsquoKill Billrsquo que permet albirar una societat alternati-va en la qual fins i tot srsquohauragrave acabat amb el ldquoluxe obscegraverdquo del turisme de creuers i la produccioacute drsquoautomogravebils Sense arribar a aquests extrems i sense deixar de tenir en compte que fins i tot Žižek eacutes conscient dels perills latents en la crisi actual domina una mena drsquooptimisme mo-derat pel que fa a les lliccedilons que estam aprenent mentre ens trobam confinats a casa Drsquouna banda estagrave calant en la nostra consciegravencia colmiddotlectiva la certesa que cal desglobalitzar en algun sentit important relocalitzar activitats dels sectors primari i secundari i fomentar economies de proximitat Que cal guanyar en resiliegravencia i sobirania Al cap i a la fi les xarxes drsquohipermobilitat global com el tragravensit aeri i mariacutetim soacuten autegraventiques autopistes per a les pandegravemies i lrsquoextensioacute drsquoallograve que Ulrich Beck batiagrave com a ldquosocietat del riscrdquo I qui ens estagrave alimentant aquestes setmanes Com eacutes que no podem produir mascaretes i material sanitari bagravesic Per sortirmiddotsersquon cal que lrsquoEstat reclami el paper que tenia en el passat de garant de la provisioacute de necessitats bagravesiques assumint plenament els sectors de lrsquoenergia aigua alimentacioacute salut atencioacute a la dependegravencia o investigacioacute com defensa lrsquoeconomista ecologravegic Giogos Kallis Eacutes a dir cal reforccedilar els poders puacuteblics inclosa la Unioacute Europea (Daniel In-nerarity) i recuperar la idea base de la democragravecia la primacia drsquoallograve puacuteblic i el beacute comuacute De fet allagrave on els estats srsquohan mostrat meacutes inefici-ents per fer front a la pandegravemia ha estat justament allagrave on lrsquoagenda ne-oliberal ha estat aplicada amb meacutes entusiasme com els Estats Units el Regne Unit Itagravelia o Espanya (David Harvey) Kallis incideix en una altra lliccediloacute ldquoLrsquooportunitat de fer una societat que visqui millor amb menysrdquo Srsquoha fet palegraves sense cap dubte que podem viure sense allograve que Andreacute Gorz anomenagrave ldquoconsum compensatorirdquo i

que disposam drsquoun enorme potencial creatiu que reprimim devorant productes i serveis que en el fons no necessitam Nogensmenys sa-bem que a lrsquoorigen drsquoaquesta pandegravemia es troba ldquola destruccioacute accelera-da dels hagravebitatsrdquo ecologravegics (Sonia Shah) i que el costat particularment ldquofosc del COVIDmiddot19 eacutes ldquolrsquoinfern en aquest moacutenrdquo dels lsquomercats humitsrsquo drsquoanimalsrdquo on es va transmetre el virus al primer eacutesser humagrave (Peter Singer amp Paola Cavalieri) Finalment no cal dir que aquesta crisi eacutes un avanccedil de les crisis climagravetiques que amenacen en el futur meacutes progravexim ldquoNo em diguis pessimistardquo sinoacute realista clama William Rees promotor del concepte de petjada ecologravegica quan recorda que ldquoel 84 de la ener-gia primagraveria del moacuten actual es deriva dels combustibles fogravessilsrdquo i que la poliacutetica climagravetica ldquopareix dissenyada per a servir a lrsquoeconomia del creixement capitalistardquo i no ha tingut el menor efecte en la reduccioacute de les concentracions de CO2 atmosfegraveric Com defensa el colmiddotlectiu Uacutelti-ma Llamada ldquohemos parado en seco ahora hay que cambiar de direc-cioacutenrdquo perquegrave aquesta pandegravemia eacutes nomeacutes la primera de moltes altres que han de venir si no som capaccedilos de crear una altra ldquonormalitatrdquo i de sortir de lrsquoldquoestat de guerra permanent contra la natura i les classes popularsrdquo Aquest eacutes lrsquoideal de la poliacutetica del decreixement en paraules del seu impulsor Serge Latouche El decreixement com a sortida de la crisis

Aquesta pandegravemia a meacutes ha fet meacutes evident que mai lrsquoestructura so-cial tan injusta en quegrave se sustenta la ldquonormalitatrdquo Com es distribueix el treball de cura feminitzat i precaritzat que cal dignificar i visibilitzar ldquoamb un abordatge humagrave de la crisi del coronavirusrdquo (Carlos Saacutenchez amp Yayo Herrero) Les condicions de vida tan diferents que implica es-tar confinat quan es pateix pobresa en mategraveria drsquohabitatge precarietat laboral i manca de serveis de dependegravencia i com cal per exemple deconstruir el proceacutes drsquoespeculacioacute i hotelitzacioacute del parc drsquohabitatge residencial i recuperar una fiscalitat progressiva O com allagrave on lrsquoes-tructura social estagrave estratificada tambeacute en el vector ldquoracialrdquo com eacutes el cas dels Estats Units i la majoria dels paiumlsos americans els morts per la pandegravemia es concentren en els grups egravetnics ldquominoritzatsrdquo i com per tant creix la pressioacute en favor drsquoun sistema puacuteblic i universalista


de salut com a uacutenica garantia viable dels drets bagravesics de ciutadania i evitar allograve que Foucault anomenava ldquoracisme drsquoEstatrdquo Com diu Vicenccedil Navarro ldquoles poliacutetiques econogravemiques neoliberals maten Cal canvi-ar-lesrdquo Ara beacute perograve eacutes que no sabiacuteem tot aixograve Com diu Marina Garceacutes ldquola vulnerabilitat i la interdependegravencia ja hi eren cada dia com a realitat quotidiana per a la majoria Quegrave ens impedia veuremiddotles i pensarmiddotnos des drsquoellesrdquo

La resposta eacutes que el que ens impedia veure la fragilitat del sistema la nostra vulnerabilitat ldquola desigualtat i la violegravencia social sobre la qual funciona la nostra normalitatrdquo -com diu Garceacutes- soacuten les mentides Les ficcions del creixentisme del liberalisme del tecnoutopisme de lrsquoeconomia verda circular blava del turisme sostenible o colmiddotlaboratiu I aquestes mentides tenen una raoacute de ser el repartiment del poder En-cara meacutes les crisis solen accentuar la desigualtat en el repartiment de les cartes del joc social Aquests dies resulta impossible no pensar en la tesi de Naomi Klein sobre ldquola doctrina del xocrdquo Per a Klein les crisis soacuten els millors esce-naris per al ldquocapitalisme del desastrerdquo sia despreacutes drsquouna de les crisis ciacutecliques drsquoacumulacioacute sia despreacutes de catagravestrofes ldquonaturalsrdquo com va ser lrsquohuracagrave Katrina o el tsunami asiagravetic Despreacutes drsquoun cataclisme so-cionatural es produeix una mena de tabula rasa en lrsquoordre institucio-nal les conquestes socials i llibertats bagravesiques queden en suspens els poders puacuteblics en fallida la poblacioacute disgregada empobrida i desori-entada Eacutes el moment ideal per a fer un reset Llavors fan aparicioacute els grans poders corporatius les xarxes corruptes i emparades en lrsquoevan-geli neoliberal imposen retallades en els serveis puacuteblics tota mena de rebaixes en legislacioacute laboral fiscal urbaniacutestica i ambiental la captura de lrsquoEstat a traveacutes del deute i lrsquoagenda drsquordquoajustament estructuralrdquo i la mercantilitzacioacute de beacutens fins llavors al marge del capitalisme per a obrir un nou jaciment de guanys fagravecils sobre el que David Harvey ha explicat com a ldquoacumulacioacute per despossessioacuterdquo

Recentment Klein ha desenvolupat el seu treball en relacioacute amb el canvi climagravetic Aquiacute la podeu veure al CCCB de Barcelona

Encara que la perspectiva de Klein ens pugui semblar molt llunyana cal pararmiddothi esment Som davant del ldquoxoc econogravemic meacutes gran de la histograveriardquo (Adam Tooze) El deute estatal podria multiplicar per tres ve-gades el que encara estam pagant de la crisi financera del 2008 La taxa drsquoatur superaragrave amb escreix la del crac del 1929 El grans grups financers ja estan celebrant que el cost es mutualitzi amb deute puacuteblic com ha fet el megafons Blackrock partiacutecip destacat en la propietat de fins a 21 grans empreses de lrsquoIbex 35 No eacutes casual que el sector de la construccioacute hagi pogut continuar actiu ben entrat lrsquoestat drsquoalarma o que el tragravensit aeri estigueacutes operant amb normalitat ja comenccedilat el confinament i pel que fa a les Balears que mentre no podiacuteem sor-tir de ca nostra arribassin centenars de vols a lrsquoaeroport de Son Sant Joan i el renou de les obres no srsquohagi aturat ni quan ha estat decretat el cessament de la seva activitat I el complex turisticoimmobiliari no ha perdut el temps en ple estat drsquoalarma per a pressionar els nostres governants i exigir privilegis i canvis normatius per a tornar a la ldquonor-malitatrdquo com abans millor i recuperar el temps perdut Aquests soacuten indicis no tan sols de la distribucioacute del poder imperant sinoacute que meacutes enllagrave de les grans incerteses que planegen sobre els propers mesos tot apunta a un escenari de xoc desastroacutes i de fundacioacute drsquouna ldquonormalitatrdquo encara meacutes irracional No eacutes casual llavors que hi hagi tambeacute veus pessimistes sobre el fu-tur possible a curt termini En particular cal prendrersquos seriosament les que alerten que una quarantena amb lrsquoexegravercit al cagraverrecs i suspensioacute de drets fonamentals eacutes ldquola tempesta perfecta per a lrsquoautoritarismerdquo (Ceacutesar Rendueles) i el control social (Josep Ramoneda Marina Garceacutes) De fet el primer estudi realitzat sobre la quumlestioacute ja mostra que durant el confinament ha crescut entre la poblacioacute espanyola la predisposicioacute als lideratges forts la restriccioacute a la llibertat individual i el govern tec-nocragravetic (Francesc Amat et altri) Preocupant Perograve hi ha altres perills a lrsquohora de construir un futur millor postcovid


Un drsquoaquests eacutes la conspiranoia Creure que la pandegravemia eacutes una in-vencioacute com fa el filogravesof Giorgio Agamben no nomeacutes eacutes una explicacioacute massa simplista sinoacute que convida a la inaccioacute com lluitar contra un poder omniacutemode una mena de deus ex machina que tot ho contro-la (el llibre Sopa de Wuhan recull aquest debat amb intervencions de pensadors com Judith Butler o ByungmiddotChul Han) I un altre perill eacutes el pensament positiu Aquestes setmanes sentim missatges que el millor antiacutedot contra la por eacutes lrsquoamor que el sentit de la comunitat i el veiumlnatge canviaran el moacuten que els afectes i el suport mutu activats aquestes setmanes ens mostren el camiacute del futur Soacuten grans valors sense cap dubte Perograve no soacuten valors poliacutetics Ens espero-nen a una transformacioacute moral psicologravegica individual a ser empre-nedors drsquoun mateix quan el que fa falta eacutes canviar el moacuten compartit el moacuten de tots entre tots Conveacute recordar aquiacute el que Barbara Ehrenreich diu al seu llibre Somriu o mor el pensament positiu eacutes una forma de control social

Si les expectatives optimistes postcovid srsquohan drsquoassolir en major o menor mesura caldragrave quelcom meacutes que una actitud positiva davant lrsquoadversitat Fins ara els nostres liacuteders les elits dirigents i la classe poliacutetica han mostrar una gran falta drsquoimaginacioacute poliacutetica Costa molt trobar senyals de projectes que apuntin a una societat diferent El li-beralisme en diferents versions ha penetrat tot lrsquoespectre poliacutetic i les agendes econogravemiques no srsquohan sortit de la senda histograverica del desen-volupisme Aquiacute a les Balears les sortides de les crisis srsquohan trobat en noves rondes o booms turisticoimmobiliaris en meacutes del mateix amb petites variacions segons el color poliacutetic Per a obrir un futur postneoli-beral postcreixentista per a fer les primeres passes per a una societat resilient amb una economia diversificada i descarbonitzada perquegrave la transicioacute no sigui traumagravetica ni injusta socialment caldragrave actuar Cal-dragrave ldquopensar la pandegravemiardquo (Antonio Campillo) colmiddotlectivament debatre organitzarmiddotse mobilitzarmiddotse fins i tot caldragrave ldquodesobediegravencia en massardquo en paraules de Jorge Riechmann que fa degravecades que anuncia lrsquoarri-

bada de colmiddotlapses i explora formes de construir alternatives a partir drsquoexperiegravencies participatives i mitjans paciacutefics (veure video)

Despreacutes de la crisis del 2008 i com a reaccioacute a les poliacutetiques drsquoausteri-tat i la crisi de legitimitat poliacutetica es va obrir un nou cicle poliacutetic a tot el moacuten Grans mobilitzacions socials varen catalitzar arreu com el 15M arran de les primaveres agraverabs I es van despertar grans expectatives de canvi ilmiddotlusions drsquoun moment constituent fundacional Perograve el moacuten inclograves el nostre ha acabat sent meacutes desigual i fragravegil del que era llavors I ara lrsquoescenari que vivim eacutes molt meacutes incert i la crisi eacutes molt meacutes pro-funda que aquella que hem identificat amb la bombolla del totxo i les hipoteques subprime Si volem un moacuten millor srsquohauragrave drsquoimaginar discutir i lluitar A les xar-xes socials i els mitjans de comunicacioacute a les escoles i els centres de treball als carrers i als parlaments als partits i als moviments socials Eacutes el moment drsquoafrontar aquests espais com a terrenys on es juga el futur Com fan Joseacute Antonio Mansilla i Sergi Yanes amb el projecte Cerrado por vacaciones Retrato de un vaciacuteo turiacutestico mostrar lrsquoarena puacuteblica buida i convidarmiddotnos a reapropiarmiddotnosmiddoten per a crear un futur millor

Les nostres institucions no estan dissenyades per al que ve Ni la nos-tra cultura poliacutetica Ni els agents socials Qui vol tornar al passat apro-fitar el xoc en benefici propi qui somnia un nou boom turisticoimmo-biliari ja srsquoestagrave movent Sense la teva indignacioacute pressioacute organitzacioacute i mobilitzacioacute no hi hauragrave un futur possible millor que el present Si vols un futur millor ja et pots comenccedilar a moure ldquoNo dubtis mai que un petit grup de ciutadans pensants i comprome-sos poden canviar el moacuten De fet soacuten els uacutenics que ho han aconseguitrdquo(Margaret Mead)

FUTURS POSSIBLES 19

PRIMAVERA SILENCIOSAMargalida Ramis Responsable i portaveu de lrsquoagraverea de campanyes

de territori i recursos naturals del GOB

Rachel Carson va publicar un llibre amb aquest nom el setembre de 1962 En aquell moments ella parlava del silenci de la natura En el llibre advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi am-bient especialment en els ocells Drsquoaquiacute el tiacutetol Es diu que Raquel Car-son amb aquest llibre va ser la precursora de la consciegravencia ecologis-ta i lrsquoecologisme modern Ara gairebeacute 60 anys despreacutes vivim una altra primavera silenciosa Aquella en quegrave precisament els qui hem callat som nosaltres els hu-mans i aixograve ens permet escoltar de nou la natura i fer evident la seva importagravencia i com drsquoessencial resulta lrsquoequilibri entre totes les formes de vida sobre aquest planeta Un equilibri que els humans hem perver-tit fins a lrsquoinfinit amb la implantacioacute globalitzada drsquoun sistema econograve-mic el capitalista i les seves pragravectiques neoliberals que eacutes ecocida i profundament injust La crisi COVID ens convida a una reflexioacute tant global com local Res tornaragrave a ser com era abans tot i que sabem que molts els poderosos pugnaran fort per mantenir els privilegis que te-nien dins de les logravegiques perverses del sistema abans del COVID Hau-rem drsquoassumir el xoc actual de les consequumlegravencies del confinament que en molts casos implica situacions dramagravetiques i cruels Haurem de sostenir morts de persones properes sense podermiddotnosmiddoten acomiadar haurem de viure lrsquoangoixa de la incertesa perograve aixograve ens evidencia la meravella de saber que fins i tot o precisament per lrsquoabsegravencia fiacutesica de les persones que estimam som conscients del valor absolut de la inter-dependegravencia per a sostenir la nostra vida I en aquesta interdependegraven-cia ens hem trobat reforccedilant els llaccedilos existents i establintmiddotne de nous recuperant un sentiment de colmiddotlectivitat i comunitat que teniacuteem quasi desmantellat i demostrant que sabem organitzarmiddotnos des drsquouna altra manera drsquoentendre les nostres relacions de veiumlnada a veiumlnada Eacutes el


cas de la Xarxa de Suport Mutu de Mallorca que ha sorgit i va creixent en aquest temps tan evident de crisi de cures

Suport Mutu MallorcaMail suportmutupmgmailcomTwitter mutu_suportTelegram SuportMutuMallorcaFacebook Suport Mutu MallorcaInstagram suportmutumallorca

Eacutes el que diu lrsquoecofeminista Yayo Herrero som eacutessers ecodependents i interdependents I entendre i respectar aquests dos conceptes bagravesics ha de ser el punt de partida del nou paradigma social poliacutetic i eco-nogravemic Drsquoella i en aquest temps de tantes preguntes sense resposta i tanta gent disposada a escolar us recoman la conferegravencia ldquoPropuestas feministas para transitar a un mundo justo i sosteniblerdquo

I drsquoella tambeacute un article publicat aquesta mateixa setmana a moltes mans drsquoentre les quals una altra dona de referegravencia per a jo lrsquoecono-mista feminista Amaia Peacuterez Orozco (una meacutes de les imprescindibles entre tantes) ldquoHemos parado en seco ahora hay que cambiar de direc-cioacutenrdquo Una reflexioacute imprescindible per enfocar cap a allograve vertaderament essecial despreacutes de la crisi sanitagraveria des de la perspectiva de la vida

Sabem que com tota crisi representa una oportunitat I aquesta sembla una oportunitat per posar la vida al centre i en la vida eacutes on ens volem enfocar Com diu Aura Lolita Chavez defensora i membre del Consejo de Pueblos Krsquoichersquos que aquest mateix dilluns 6 drsquoabril participaragrave en un webinar organitzat pel Fondo Calala i lrsquoIMmiddotDefensoras sota el tiacutetol ldquoHablemos de vida Las defensoras del territorio y los bienes comunes aportan saberes y alternativas frente a la crisis actualrdquo enfoquemmiddotnos a demanarmiddotnos quegrave ens genera vida Aprofitem aquesta oportunitat per crear un nou paradigma des de la perspetiva feminista i ecologista des de les dimensions poliacutetica cultural egravetica i social

Aquest eacutes el plantejament que requereix aquiacute a casa nostra el futur postmiddotCOVIDmiddot19 En una economia fortament dependent del monocul-tiu turiacutestic intensiu quan aquest cau ndashi sabiacuteem que podia passarndash que-da en evidegravencia la vulnerabilitat drsquouna societat que ha oblidat concep-tes que soacuten claus com la resiliegravencia de la qual parla Maria Goacutemez en el primer dels ldquoFuturs possiblesrdquo Una societat que ha enfocat lrsquoestra-tegravegia econogravemica a la implantacioacute exclusiva de la induacutestria turiacutestica convertintmiddotnos en una societat de serveis desarrelada del territori i dels sabers vinculats a la seva gestioacute en equilibri i des de la perspec-tiva de la produccioacute drsquoallograve que eacutes realment essencial per a la vida Per tenir un panorama clar dels impactes que hem anat assumint deri-vats drsquoaquest sistema no puc deixar de recomanar veure precisament ara el documental Tot inclograves danys i consequumlegravencies del Turisme a les nostres Illes un projecte autogesionat que posa en evidegravencia els im-pactes drsquoaquest sector que sempre srsquohan volgut amagar i que ara que molts volen tornar a ldquolrsquoabansrdquo com si res no hagueacutes passat conveacute tenir presents

Durant aquesta crisi srsquoha reconegut el valor estrategravegic del sector pri-mari Srsquohan vist les consequumlegravencies de poliacutetiques que han desmantellat i privatitzat la sanitat i les cures Srsquohan visibilitzat els sectors invisibi-litzats drsquouna societat enfocada a la produccioacute drsquoexperegravencies turiacutestiques que ha oblidat les desigualtats socials creixents que aixograve implicava la crisi habitacional que ha generat lrsquoaugment de precaritzacioacute de les vi-des i els impactes greus que implica des del punt de vista no nomeacutes de la crisi climagravetica sinoacute tambeacute dels recursos hiacutedrics de la contaminacioacute de la mar de la pegraverdua progressiva de biodiversitat etc Perograve Mallorca estagrave bastida drsquoexperiegravencies ecosocials que tambeacute des del que cal considerar poliacutetiques puacutebliques perograve fora de les instituci-ons intenten generar alternatives que parteixen drsquouns altres valors i pretenen viure al marge de les logravegiques perverses del sistema que ens teacute a tots agafats pel coll En aquest sentit fa un temps va tenir lloc a Mallorca la trobada del MEM (Moviment Ecolocal Mallorquiacute) un punt de trobada drsquoiniciatives i experegravencies que remen cap a un altre horitzoacute


Per si no ho coneixeu aquiacute un article de Lara Cifre que parla del que va ser la trobada

Per tant tenim els ingredients i lrsquooportunitat per generar el nostre propi Demain fent referegravencia a un documental sobre el canvi de Cyril Dion y Meacutelanie Laurent Un documental que neix de fermiddotse la seguumlent pregunta quegrave passaria si mostrar solucions o contar histograveries que fan el beacute fos la millor manera de resoldre els problemes ecologravegics econograve-mics i socials Un documental que es pot veure a Filmin i que genera una esperan-ccedila que ara necessitam meacutes que mai tenir present Perquegrave sabem que si volem podem i perquegrave ara sense dubte i com mai eacutes el moment Per aixograve des del GOB hem generat un grup de treball i reflexioacute sota el lema ldquoPer una transicioacute ecosocial despreacutes del COVID reaccionemrdquo una convidada als qui vulguin dissenyar des de la base i partint dels conceptes de justiacutecia social i ambiental un pla B per a la Mallorca del nostre Demain Facem possible el futur a partir dels millors futurs pos-sibles per a tothom I mentre no oblidem cuidarmiddotnos Una darrera recomanacioacute el manual Autocuidado fiacutesico emocional y digital en tiempos de pandemia praacutec-ticas y recursos

FUTURS POSSIBLES 25

HEDONISME RESPONSABLEMaria Solivellas cuinera

Som Maria Solivellas copropietagraveria i cuinera del restaurant Ca na Tone-ta de Caimari i de Fonda Toneta de Palma si aquesta crisi mrsquoho permet eacutes clar La criatura estava punt de neacuteixer quan va esclatar la pandegravemia Som cuinera des de fa 19 anys i autodidacta Quan vaig comenccedilar aquest ofici jo em sentia una illa dins una illa tal qual som tots ara Aquesta condicioacute mrsquoajudava a observar a analitzar rascar i dema-narmiddotme constantment el perquegrave de tot allograve que estava descobrint Venia drsquouna professioacute que havia deixat de tenir sentit i no volia que em tornagraves a passar Cercava trobar sentit a la meva existegravencia aquestes crisis provocades o cercades que tenim els humans de tant en tant I vaig anar entenent la grandesa de la meva professioacute Vaig entendre la transversalitat quasi infinita de la Gastronomia El fet de partir drsquoun acte vital que eacutes alimentarmiddotse i com aquest fet es transforma en Cultura en Identitat en Paisatge en Medi en Salut en Poliacutetica Una professioacute que va meacutes enllagrave de donar plaer Com a dona mediterragravenia que som el plaer eacutes la meva guia perograve sempre mesurant les consequumlegravencies per aconseguirmiddotlo el que he batiat com HEDONIS-ME RESPONSABLE la meva religioacute Han passat 19 anys i em segueix fascinant el meu ofici i crec meacutes que mai en la meva manera de relacionarmiddotme amb LrsquoALIMENT com a pro-fessional perograve sobretot com a ciutadana Aquests dies de confinament sent certs paralmiddotlelismes amb el meu es-tat de quan vaig comenccedilar aquella nova etapa i el que estam vivint avui He decidit donarmiddotvos pot ser el que no esperau drsquouna cuinera en


confinament per aixograve entrau a les xarxes socials que van plenes de receptes en directe de cuiners i aficionats molt necessaris en aquest temps Perograve jo em sent meacutes cogravemoda i uacutetil donantmiddotvos algunes pistes que us convidin a pensar i revisar com ens relacionam amb lrsquoaliment i el poder real que tenim cada un de nosaltres en transformar aquest moacuten just posant consciegravencia i compromiacutes a una accioacute que repetim di-agraveriament i que eacutes essencial per viure Una societat quegrave teacute el sector primari i el sector sanitari en els darrers esglaons de la piragravemide eacutes una societat realment malalta I aixograve eacutes el que hem estat fins ara Darrerament la natura no deixa de recordarmiddotmos que som una ILLA Unes setmanes abans del confinament vagraverem viure la manca drsquoali-ments a les grans cadenes drsquoalimentacioacute per mor drsquouna tempesta Poc temps despreacutes el sector primari va pegar un cop de puny i va dir que ja nrsquohi havia prou que el sector estagrave agonitzant i va irrompre les ciutats amb unes tractorades sense precedents I ara aixograve que ens recorda i ens reconforta que seria de nosaltres sense ells Idograve aixograve des drsquoara i per sempre

Consumiu local consumiu amb consciegravencia no eacutes tan mal de fer Aquiacute una app que ha fet la Conselleria drsquoAgricultura i que recull tots els pro-veiumldors i iniciatives de venda directa i a domicili Molt uacutetil

Aquiacute un moviment clau a la meva vida Em va salvar la vida i em va donar ales i fer creacuteixer molt el dia que vaig descobrir que hi havia un moviment activista filosogravefic internacional SLOW FOOD Em vaig ado-nar que no estava sola Ara que teniu temps aprofundiu meacutes en aquest moviment que eacutes molt revolucionari i va molt meacutes enllagrave de menjar a poc a poc En ocasions la gent lrsquoha entegraves com un moviment elitista i res a veure Aprofundiumiddothi

I aquiacute la versioacute Slow Food Illes Balears un treball meravelloacutes que vagraverem fer un colmiddotlectiu a les illes Feacuterem una feina titagravenica de recuperacioacute de varietats locals per a connectar consumidors amb productors dignifi-car la figura del pagegraves En aquesta siacute que val la pena entretenirmiddotsrsquohi feia molt de temps que no la veia i vaja feinada feacuterem Aquells anys varen ser dels millors de la meva vida Quan surti drsquoaquiacute tornareacute a lrsquoactivisme

La venganza del campo De la importagravencia dels pagesos Tema infinit Un article una mica cru perograve molt real

En clau de vi De les diferents maneres de produir i sentir el producte Eacutes un documental molt gragravefic i agradable Perquegrave llavors no digueu que som espessa Va de vins

FAO Serie sobre poliacuteticas Peacuterdida y desperdicio de alimentos De les absurditats del sistema alimentari mundial La relacioacute entre els ldquoresi-dusrdquo de lrsquoaliment i els recursos Molt esquemagravetic


La comida que cambioacute el mundo Un nou documental que explica la perversioacute del sistema alimentari i agriacutecola dels EUA i que a meacutes ens ha canviat a nosaltres i ha provocat una profunda erosioacute a les cultures locals

La Dieta perfecta para salvar el planeta y la salud del ser humano Aquiacute un article on es donen claus per a una dieta perfecta per salvar el pla-neta i la salut de lrsquoeacutesser humagrave Aixograve ja ho sabien els nostres avantpas-sats i nosaltres hem passat drsquoaquest llegat

Aprender a cocinar nos hizo humanos Un poc drsquoantropologia

Entrevista a Vandana Shiva Ecofeminismo vs capitalismo Aquiacute Van-dana Shiva una activista hinduacute Gran admiradora de la seva feina Vos convid que cerqueu meacutes coses drsquoella Eacutes molt potent

I per acabar un concepte imprescindible a partir drsquoara ECOFEMI-NISME

FUTURS POSSIBLES 31

LA NECESSITAT DrsquoAGAFAR AIRECristina Llorente Palma XXI

A la primera meitat del s XIX nasqueacute lrsquohigienisme un corrent que plantejava una nova concepcioacute de la sanitat lligada al descobriment dels virus i bacteris com a focus de les malalties humanes Aquest nou concepte de salut puacuteblica estava iacutentimament associat a la forma de vida de la poblacioacute que empesa pels avenccedilos de la Revolucioacute Industri-al havia protagonitzat un egravexode rural cap a les agraverees urbanes densifi-cantmiddotles i en consequumlegravencia agreujant els problemes de salubritat que ja srsquoarrossegaven drsquoenrere Tot aixograve unit a la necessitat drsquoexpansioacute de les ciutats impulsagrave refor-mes urbaniacutestiques orientades a millorar les condicions de vida de les persones dotant lrsquoespai puacuteblic de serveis bagravesics com lrsquoaigua corrent el clavegueram i lrsquoenllumenat i duentmiddothi a terme intervencions que ldquofes-sin circular lrsquoairerdquo la qual cosa ajudaria entre drsquoaltres a controlar les epidegravemies que assolaven la poblacioacute A Palma les mesures arribaren meacutes tard que a altres territoris i no fou fins a lrsquoany 1902 quan per peticioacute popular srsquoengegagrave una de les meacutes notograveries intervencions higienistes lrsquoenderrocament de la murada que segons les veus progressistes del moment era ldquoun cinturoacuten de piedra que nos oprime y mantiene el aire feacutetidordquo

Carta histograverica de Palma

La cosa eacutes que ara un segle i busques despreacutes el concepte de salut puacuteblica srsquoha vist alterat per una nova epidegravemia ja no provocada per lrsquoamuntegament poblacional O potser tambeacute I la cosa eacutes que ara aquella tendegravencia drsquoesponjar lrsquoespai urbagrave i ldquofer respirarrdquo la poblacioacute ha sofert una reversioacute cap al confinament obligat amb el mateix objectiu


de control de cent anys enrere La contraposicioacute entre tomar murades i aixecarmiddotne murades fiacutesiques socials i culturals que ens desconnec-ten del moacuten i dels altres que tornen a acotar les ldquozones polegravemiquesrdquo del recinte emmurallat renaixentista ara al mateix portal de casa El segon paralmiddotlelisme que ve al cap eacutes el gran incendi de Chicago de 1871 on la vaca de la senyora OrsquoLeary segons conten escampagrave el foc que destruiacute la pragravectica totalitat de la ciutat En aquell cas la ragravepida propagacioacute de les flames es va veure propiciada per lrsquouacutes de la fusta com a material de construccioacute de la majoria drsquoedificis de la metrogravepoli nord-americana

Lrsquoany 2011 el tancament puntual de lrsquoautopista interestatal 405 de Los Angeles srsquoauguragrave com un desastre nacional Des del Govern srsquoalertava els ciutadans de lrsquoanomenat Carmageddon un ldquovertader malsonrdquo que suposaria la privacioacute temporal del cotxe en una societat addicta a les quatre rodes un caos programat enfront del qual srsquoaconsellava ldquoque-dar a casa ndashStayHomendash i estalviar benzinardquo

A Chicago lrsquoescenari de tabula rasa va significar un gran canvi a nivell urbagrave es replantejaren tant els materials i sistemes constructius com el creixement de la ciutat que a partir de llavors apostagrave per la densitat i les edificacions en altura A Los Angeles durant el cap de setmana que la 405 romangueacute tancada milers de persones srsquoabocaren a la vida fa-miliar es passejaren pels barris colcaren en bicicleta i sobretot reduiuml-ren la velocitat de la seva vida quotidiana Amb la reobertura perograve els vehicles tornaren a inundar lrsquoautopista i es recuperaren els problemes socials i ambientals que srsquohavien donat fins aleshores Ara que hem comprovat com el COVIDmiddot19 redueix els nivells de diogravexid de nitrogen millora la qualitat de les aiguumles atrau les agravenneres cap al centre histograveric i fa que practiquem ioga diagraveriament (tot clar de manera indirecta) toca considerar quegrave en farem nosaltres amb el foli en blanc que ens espera Com ndashi de quegravendash reomplirem els carrers de Ciutat els amarraments dels ports el panorama cultural el nostre temps perso-

nal On colmiddotlocarem els petits moments dels quals hem comenccedilat a gaudir com emparar el sol davant la finestra o deixar tovar pa tot un dia o fotografiar els caragols que creuen el pati despreacutes drsquouna nit de pluja Si seguirem relativitzant la velocitat i els quefers diaris Si em-prarem aquest sobtat buit com a oportunitat o per contra el tornarem a omplir de presses drsquohordes que van i venen de fums i drsquoempentes a la cua del suacuteper

FUTURS POSSIBLES 35

UNA IDEA DE PALMA DESPREacuteS DEL CONFINAMENT

Laia Malo

CIUTAT DE MAL

Per poder esbossar encara que sigui nomeacutes teogravericament una idea de la Palma futura hem de tenir molt clar lrsquoestat de la Palma actual (que en aquest cas eacutes la Palma preconfinament del 2020) Dia 14 de marccedil de lrsquoany present Palma era una bomba de rellotgeria Una capital autonogravemica a recer drsquouna badia mediterragravenia ara frontera hostil que ja no srsquoagradava i esperava mans plegades lrsquoinici de la temporada turiacutestica com cada any des dels seixanta Amb un govern municipal tripartit drsquoesquerres poc meacutes que situat en el moment de lrsquoesclat de lrsquoepidegravemia la ciutat encara no havia estat capaccedil de definir estrategravegies que es desmarquessin de lrsquoincogravemode maquillatge que lrsquoempastifava i deixessin espai als habitants per contribuir a la redefinicioacute drsquouna urbs totalment integrada en el proceacutes de mimesi de les grans ciutats europees El concepte smart city ressonava aixograve siacute dins les murades on ja no hi ha residents que puguin contestarmiddotlo i meacutes enllagrave nomeacutes nrsquoarribava lrsquoeco esdevenir una ciutat sostenible eacutes un objectiu clau vital perograve conveacute que la transformacioacute tingui en compte tots els diferents llocs i grups que formen la ciutat

A continuacioacute cal doncs valorar els textos resultants drsquoaquest estat previ a la crisi de la Covidmiddot19 Ciutat de Mal de Jaume C Pons Alorda (Premi Pin i Soler 2019 Angle Editorial) srsquoescriu com un oracle distogravepic i precisament per aixograve conteacute veritats presents ldquoFeia temps que els cultius srsquohavien eliminat per sempre un cop la ciutat havia engolit tots i cadascun dels punts el planeta i no havia donat marge ni als camps ni als espais de collitardquo explica quant a lrsquoabastiment drsquoaliments ldquoCom que els cucs drsquoArrakis estan esclavitzats i no tenen sindicat de cap mena no eacutes difiacutecil que vagin passant durant hores totes les horesrdquo


apunta pel que fa al transport puacuteblic i els treballadors essencials ldquoQuan el Constructor va decidir prohibir la publicacioacute de llibres [] es prohibia qualsevol mena drsquoescriptura encara que molta gent no ho va arribar a saber mai perquegrave la llei estava mal redactadardquo incideix en relacioacute amb el paper de la literatura i les institucions culturals en la ciutat actual (wwwrtvvilafrancacattagciutat-de-mal) EL VIRUS QUE VA MATAR LA TEMPORADA

Queda clar que per comenccedilar de nou cal donar espai Espaiar implica la lliure donacioacute de llocs a traveacutes de lrsquoacord i del reconeixement (o concessioacute de veritats com ho diu Heidegger) drsquoaquests espais El buit no eacutes el nomiddotres i prou i tampoc no significa mancanccedila Allagrave on no hi ha objectes que hi hagi posat lrsquohome eacutes on poden treballar les intuiumlcions (deia Goethe que allograve veritable no sempre necessita agafar cos basta que srsquoescampi arreu espiritualment i afecti la concograverdia com el so drsquoun repic de campanes) El capitalisme unifica lrsquoespai el modifica i reconstrueix constantment per assolir una monotonia immogravebil Lrsquoaiumlllament de la poblacioacute srsquoassoleix amb la globalitzacioacute i com ja va predir Guy Debord (La sociedad del espectaacuteculo Editorial Premiddottextos Valegravencia 2002) eacutes una forma de control molt eficaccedil Es bombardeja la poblacioacute amb imatges dominants que nomeacutes prenen significat (poder) gragravecies a lrsquoaiumlllament en resum per controlar el carrer suprimim el carrer Quina prediccioacute meacutes encertada de lrsquoara mateix I quegrave eacutes allograve que meacutes espanta Palma drsquoaquest aiumlllament La impossibilitat de rebre turistes postmiddotCovidmiddot19 I el turisme que eacutes la circulacioacute humana que es considera consum consisteix a visitar allograve que ja srsquoha homogeneiumltzat i per tant convertit en banal

A Temporada alta Josep Maria Nadal Suau (Sloper 2019) basteix una mena de dietari assagiacutestic El criacutetic palmesagrave planteja una cartografia de Palma precisament per demostrar que eacutes impossible (o si meacutes no no eacutes desitjable) crear llistes i repertoris que classifiquin les ciutats a la manera que ho fan els hotels premsa tour operadors etcegravetera Entronca amb la idea de Roland Barthes quan critica les guies turiacutestiques pel

fet que nomeacutes coneixen els paisatges (tambeacute els urbans) sota lrsquoograveptica drsquoallograve que eacutes pintoresc En una ciutat de poc meacutes drsquoun milioacute drsquohabitants reals que arriba a acollir 20 milions de turistes lrsquoany ens cal no tant reivindicar la nostra identitat sinoacute els nostres barris i les convivegravencies dins cadascun i entre tots els que la formen Nadal Suau reflexiona sobre precarietats i perifegraveries no nomeacutes en relacioacute amb lrsquourbs com a lloc com a espai fiacutesic tambeacute en relacioacute amb els individus i les comunitats que la constitueixen i que ella forma i parla de la manera com la ciutat afecta la creativitat i els creadors afecten la ciutat

La intensificacioacute de la mobilitat demogragravefica dona una nova dimensioacute virtual a la ciutat el turista nrsquoextirpa el context real el migrant hi malviu en un exili interior i el resident srsquohi relaciona com amb un miratge perquegrave ja no la reconeix Les reflexions de Nadal Suau dialoguen amb les drsquoIngrid Guardiola que ens parla de tot plegat a lrsquoassaig Lrsquoull i la navalla (Arcagravedia Barcelona 2018) Aquiacute la podem sentir en conversa amb lrsquoescriptor filogravesof i activista Franco Berardi

EL SOMNIADOR EL CAMINANT

Quina Palma trobarem quan puguem tornar a mirarmiddotla Quegrave hem drsquoesperar cercar en sortir de lrsquoaiumlllament exacerbat pel confinament actual Lrsquoart de fer camiacute eacutes el nom que donagrave Henry David Thoreau a la simple activitat del vagareig en el seu assaig de 1862 Lrsquoescriptor Lluiacutes Calvo (Saragossa 1963) parteix drsquoaquesta figura drsquohumagrave que camina buscant no sap el quegrave que eixampla el cervell i vagareja per rutes impensades sense que lrsquohi hagin convidat ni lrsquohi esperin Eacutes aquesta manera de transitar lrsquoespai la que ens permetragrave de recuperar (trobar) els vincles perduts els ponts que unien per exemple el centre de la ciutat (ordenat i predictible) amb els suburbis ldquocaogravetics i plens de creativitats ocultesrdquo Sants TV va penjar a Youtube la presentacioacute que Calvo va oferir drsquoaquest assaig Lrsquoinfiltrat (Arcagravedia 2019) a La Lleialtat Santenenca acompanyat per David Fernaacutendez Miacuteriam Cano i David Cantildeo


Aquesta mena de vivegravencia de lrsquoespai contrasta perograve alhora es complementa amb la que proposa la Fundacioacute Mallorca Literagraveria a traveacutes del projecte Wow una segraverie de recorreguts literaris per la ciutat que segueixen la filosofia de grans llibres com Palma vista pels escriptors de Miquel Ferragrave (Miquel Font Editor Palma 2007) Ara aquestes excursions adquireixen el sentit complet pel fet que es tracta de circuits amb realitats augmentades agraveudios i el seu mirall en format web Un traccedilat que permet de (re)descobrir la nostra ciutat a traveacutes de lrsquoobra dels escriptors que lrsquohan transitat i escrit pregraveviament en el passat intuintmiddotne el futur Albert Camus lrsquoautor de llibres que aquests dies ens funcionen tan beacute com La pesta (Butxaca 2009) tenia lligams familiars amb Menorca i va passar per Mallorca el 1935 just abans de lrsquoesclat de la Guerra Civil Va descriure un clubcabaret a la placcedila Major i les impressions en la seva visita al claustre de Sant Francesc per exemple httpswwwwowmallorcacomcarutesliteraturaruta1etno3011

DESPOSSEIumlTS DE FUTUR

Les notiacutecies lrsquoallau de dades la publicitat i el periodisme engreixen aquests dies el sentiment de por vers la sortida Els habitants de Palma ens preguntem quegrave farem quan ens desconfinin i no tinguem feina ergo diners per seguir habitant la ciutat A Les possessions de Llucia Ramis (Premi Llibres Anagrama 2018) es reflexiona sobre com construiumlm la progravepia identitat aferrantmiddotnos als objectes vivim arrelats a una mena de nostagravelgia que ens manteacute paralitzats volem conservar la terra perograve no sabem com fermiddotho perquegrave o beacute no ens ho ensenyaren o no ho volgueacuterem aprendre La doble importagravencia drsquoaquest arrelament desarrelat (necessitem abandonar lrsquoilla perquegrave ens hi sentim envaiumlts) es palesa en el fet que els illencs sortim ldquodrsquoun moacuten que comenccedila i acaba en ell mateixrdquo Un moacuten que en el passat premiddotCovidmiddot19 ja srsquohavia abocat al low cost el sistema que surt meacutes car de tots Podeu llegir els primers capiacutetols a Google Books i escoltar lrsquoautora conversant sobre la novelmiddotla amb Anna Guitart al programa Tot el temps del moacuten de TV3

I quegrave nrsquohem de dir de tot aixograve els poetes Com hem de respondre a la pregunta de si escriure o no (i quegrave) ldquodespreacutesrdquo Drsquoaquestes societats paralitzades en les quals el poder perpetua la confusioacute entre immobilitat i solidesa tambeacute en parla El futur Poesia de la inexperiegravencia de Jaume Munar (Adia 2018) un assaig a favor drsquouna poesia per la pervivegravencia de la qual ldquonomeacutes els exploradors soacuten necessarisrdquo perquegrave ldquola mategraveria primera de la poesia eacutes el futurrdquo Munar contraposa aquesta literatura necessagraveria a la capitalista aquesta induacutestria que no respon a unes necessitats sinoacute que les crea es publiquen nous llibres sense parar i en massa perquegrave ldquoel valor ja no resideix en lrsquoobra literagraveria sinoacute en el fet de publicarmiddotla [] i crear tendegravencia Per a Munar lrsquoespectacularitzacioacute de lrsquoart ens presenta com a transgressores obres que soacuten nomeacutes actes individuals drsquoirreveregravencia Cal encarar el futur pensantmiddotlo com un espai radicat en els oriacutegens que transcendeix els liacutemits del progreacutes (que solament pot anar endavant o endarrere) La literatura ha drsquoesdevenir ldquopoesia de la sospitardquo

La poesia doncs ha de plantejar les preguntes que cal (meacutes que no pas respondre-les) En aquest canal de Youtube es poden recuperar els assajos dels ponents al Cicle de Conferegravencies Poegravetiques drsquoInca coordinat pel poeta Emili Saacutenchez-Rubio

ELS ULLS SrsquoATUREN DE CREacuteIXER PEROgrave LES ORELLES NO

Els ulls srsquoaturen de creacuteixer el premiat documental de Javier Garciacutea Leriacuten sobre el muacutesic manacoriacute Miquel Serra eacutes una cinta que a traveacutes drsquoun retrat individual ens dona moltes pistes sobre aquest exili interior colmiddotlectiu resultant de la cohabitacioacute en espais (i ciutats) hostils Encara que no es pugui mirar en obert (eacutes a Filmin per 295 euro) es mereix una mencioacute en aquest compendi i de fet podem escoltar i veure Miquel Serra en un concert en directe gragravecies a la feina de lrsquoimprescindible programa Els Entusiastes drsquoIB3

FUTURS POSSIBLES 41

UNA OPORTUNITAT PER PENSAR UN FUTUR MILLOR PER LES NOSTRES CIUTATS

Joves Arquitectes de Mallorca

Aquestes setmanes de confinament obligat soacuten una oportunitat per posarmiddotnos al dia de totes aquelles feines que tenim a la llista de ldquoco-ses a ferrdquo que duim arrossegant des de fa anys Com que sabem que acabarem fent poca cosa tambeacute eacutes una bona ocasioacute per formarmiddotse i actualitzarmiddotse en el moacuten de lrsquoarquitectura i lrsquourbanisme Soacuten temps de tensions i nervis perograve aquesta crisi ha de servir per repensar el model productiu i per quegrave no tambeacute lrsquourbaniacutestic i allograve que fa referegravencia a lrsquoes-pai urbagrave A continuacioacute us deixam un parell drsquoenllaccedilos i recursos per amenitzar aquestes setmanes i poder pensar i reflexionar tots plegats un futur millor per a les nostres ciutats i societats Fa poc ens va visitar a Palma de la magrave del Cercle drsquoEconomia i de lrsquoAjuntament lrsquourbanista Jan Gehl Al seguumlent enllaccedil podeu descarre-gar el seu internacional llibre ldquoCiudades para la genterdquo El llibre ofereix una mirada general dels diferents aspectes que srsquohan de considerar a lrsquohora de dissenyar un espai puacuteblic de qualitat amb lrsquoegravemfasi posat en la importagravencia que teacute el fet de reviure la dimensioacute humana en els assen-taments urbans El llibre presenta nombrosos exemples de pragravectiques drsquoegravexit a diferents llocs del moacuten a banda de proposar diverses eines per ser utilitzades pel disseny urbagrave

Federico Babina (1969) eacutes un arquitecte i dissenyador gragravefic que viu i treballa a Barcelona La seva feina intenta redescobrir una manera drsquoobservar el moacuten com a traveacutes dels ulls drsquoun nen i per aixograve fa servir di-ferents tegravecniques drsquoexpressioacute La seva obra explota la riquesa del llen-guatge i la diversitat de les seves formes Segons ell dibuix i ilmiddotlustra-cioacute soacuten una de les maneres de relatar i fotografiar els pensaments els sentiments i les emocions Cada imatge teacute una histograveria cada imatge eacutes testimoni drsquouna histograveria


Lrsquoeditorial Gustavo Gili lrsquoeditorial independent especialitzada en cul-tura visual i amb seu a Barcelona ha alliberat 50 llibres drsquoarquitectura per passar aquests dies Entre els tiacutetols srsquoinclouen publicacions sobre Enric Miralles Louis Khan Campo Baeza Peter Smithson o Aacutelvaro Siza a meacutes drsquoaltres meacutes teograverics sobre arquitectura ecologravegica arquitec-tura moderna o fins i tot un manual de cagravelcul drsquoestructures

LrsquoInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) eacutes el fruit drsquouna ali-anccedila innovadora entre ldquola Caixardquo i institucions acadegravemiques i gover-namentals per contribuir a lrsquoesforccedil de la comunitat internacional amb lrsquoobjectiu drsquoafrontar els reptes de la salut en un moacuten globalitzat La nos-tra salut i la del planeta depenen del disseny de les ciutats La vida urbana planteja desafiaments que exigeixen repensar la forma en quegrave planifiquem els entorns urbans Les CiutatsQueVolem soacuten ciutats fe-tes per a les persones llocs on viure beacute i estar sanes En aquest repor-tatge interactiu investigadors drsquoISGlobal detallen cinc estrategravegies clau per construir ciutats saludables i sostenibles

Open House eacutes un moviment internacional que neix a Londres el 1992 amb la intencioacute de generar un corrent criacutetic entre la ciutadania per-quegrave aqueta sigui capaccedil drsquoexigir un entorn urbagrave i arquitectogravenic de major qualitat com a eina per a millorar la societat Per tal de divulgar lrsquoar-quitectura lrsquourbanisme i el patrimoni es duen a terme visites guiades per voluntaris als millors exemples de la ciutat durant un cap de set-mana a lrsquoany i de manera gratuiumlta Les visites inclouen edificis his-tograverics i contemporanis perograve tambeacute projectes de ciutat o paisatgisme Open House per tant srsquoenteacuten com una experiegravencia fiacutesica pel mateix fet de visitar lrsquoarquitectura perograve tambeacute per conegraveixer la ciutat meacutes en-llagrave dels liacutemits mentals personals de cadascuacute permetent conegraveixer per exemple barris considerats perillosos o perifegraverics Perograve a meacutes a meacutes Open House eacutes una experiegravencia compartida ategraves que durant un cap de setmana es mescla tota mena de puacuteblic tant professionals del sector com ciutadans de totes les classes socials i tambeacute poliacutetics Al mateix temps durant 48 hores es genera un diagraveleg continu entorn de lrsquoarqui-tectura el disseny lrsquourbanisme i el patrimoni on participen tota classe

de perfils variats Aquest festival arribaragrave a Palma per primera vegada la tardor drsquoenguany i es duragrave a terme el 3 i 4 drsquooctubre de 2020

Open House Palma

LrsquoAjuntament de Barcelona tambeacute ha posat en marxa diferents inici-atives per difondre la cultura a traveacutes drsquointernet i les xarxes socials durant lrsquoemergegravencia sanitagraveria que vivim ldquoAmb C de Confinamentrdquo de C de Cultura es faran 5 xerrades en directe drsquoarquitectes locals i in-ternacionals per reflexionar sobre la quarantena el confinament la llibertat la repressioacute i els virus La primera fou a cagraverrec drsquoEduard Calliacutes de ldquounparelldarquitectesrdquo i tambeacute nrsquohi hauragrave drsquoAnna i Eugeni Bach i Jaume Prat

Existeixen nombroses pagravegines webs que indexen tota mena de projec-tes drsquoarquitectura urbanisme i paisatgisme amb la funcioacute de permetre als visitants investigar i obtenir informacioacute actualitzada i de qualitat sobre projectes i productes drsquoarquitectura arreu del moacuten (i on pots pas-sarmiddothi hores i hores) ArchDaily eacutes la plataforma meacutes visitada i cone-guda i srsquohi poden trobar milions de projectes drsquoarreu del moacuten httpwwwarchdailycom Dezeen es presenta com una revista en liacutenia drsquoar-quitectura interiorisme i disseny establerta a Londres httpswwwdezeencom HicArquitectura eacutes un blog nascut al 2008 a Barcelona dirigit per lrsquoarquitecte Jordi Badia i amb diferents seccions Arquitec-tura Book BCN Desing Klassics Biblio httphicarquitecturacom

ldquoEscala Humanardquo eacutes un programa de TVE2 presentat per lrsquoarquitecta Nuacuteria Moliner i dirigit per Jaume Clegraveries que fa una mirada als edifi-cis i espais urbans des drsquouna nova perspectiva mostra el que srsquoamaga darrere de les faccedilanes paisatges edificis o objectes i reflexiona sobre la relacioacute de lrsquoeacutesser humagrave amb el seu entorn natural i social A la web de la televisioacute puacuteblica RTVE es poden veure tots els programes que tenen una durada drsquouns 30 minuts

Lrsquoagrupacioacute de Joves Arquitectes de Mallorca va reunirmiddotse per primera


vegada el setembre de 2016 per tal de crear una xarxa de joves profes-sionals inexistent en aquells moments a Mallorca per tal de tenir un espai on compartir i estar informats dels temes drsquoarquitectura i drsquour-banisme que preocupaven a la nostra generacioacute Durant aquests meacutes de tres anys de vida han sorgit molt iniciatives que han tengut bastat recorregut en la societat a la poliacutetica i a la premsa Amb la intervencioacute al Ple de lrsquoAjuntament de Palma ldquoUrbanismeficcioacuterdquo van voler donar una visioacute del que podria a arribar a ser la ciutat de Palma drsquoaquiacute uns quants anys si tots els projectes de ciutat tiressin endavant El concurs ldquoExplotam Son Busquetsrdquo pretenia visibilitzar el valor po-tencial de la caserna militar de Son Busquets a lrsquoimaginari colmiddotlectiu dels ciutadans de Palma i recollir propostes no vinculants per solmiddotli-citar a lrsquoAjuntament la modificacioacute del Pla Especial 2011 i establir les pautes per un nou model drsquourbanisme i de ciutat Es van presentar fins a 60 propostes diferents que van permetre efectivament que lrsquoAjunta-ment redefiniacutes el PERI de la darrera gran zona buida urbana de Palma Una altra de les iniciatives dutes a terme realitzada durant la Setma-na de la Mobilitat de 2019 fou una cursa de transports entre la UIB i la Placcedila de Cort per tal de determinar quin mitjagrave de transport era el meacutes eficient ragravepid i barat De ben segur que el resultat no us sorprendragrave Per tal de conegraveixer el patrimoni arquitectogravenic i paisatgiacutestic de les nos-tres illes eacutes indiscutible recoacuterrer a aquelles fonts originals que van poder observar en primera persona una realitat actualment inexistent Aixiacute entre el segle XIX i principis del segle XX tot un plegat de viatgers europeus (i de meacutes lluny) van escriure i dibuixar les seves impressions de lrsquoanomenada illa de la calma presentat especial atencioacute a places i edificis dels nostres pobles molts drsquoells ja desapareguts La majoria drsquoaquests llibres i recursos es troben actualment a la xarxa en format digital (Els viatgers a Mallorca durant el segle XIX i principis del XX Guia de recursos bibliogragravefics Biblioteca de Cort)

FUTURS POSSIBLES 47

ESTOICISMO O BARBARIEMarc Masmiquel Mendiara dissenyador a m2isherecom i filogravesof casolagrave

Mi perspectiva estaacute amorosamente invadida por hacer todo lo posible para que el porvenir que pueda vivir mi hija Noa sea mejor que mi pre-sente Para ello -como cualquier padre maacutes- sumo mi ingenio como buenamente seacute para transformar el ecosistema competitivo en el que vivimos en algo maacutes cooperativo comunitario y estimulante Pues la globalizacioacuten econoacutemica y cultural va en una direccioacuten y la evolucioacuten de los sistemas vivos en otra Hace dos deacutecadas empeceacute a plantear principios de sostenibilidad ambiental en mi trabajo Ahora que hasta los virus viajan en avioacuten y que hemos parado unas semanas observa-mos como la contaminacioacuten atmosfeacuterica ha disminuido a niveles im-pensables algo que ninguna cumbre climaacutetica logroacute jamaacutes Los virus son maacutes efectivos que las cumbres climaacuteticas Volviendo al contexto de nuestra fraacutegil isla vemos que el modelo ldquopro-ductivordquo estaacute en pantildeos menores y su recesioacuten econoacutemica quizaacute sea irreversible Posiblemente ahora se podraacute demostrar empiacutericamente que no vivimos del turismo Un par de ideas la ciudad se vertebra so-bre tres conceptos civitas urbs y oikos Ademaacutes en nuestro caso la isla es como una ciudad grande cuyo barrio maacutes poblado es Palma Veamos esta foacutermula o metaacutefora la civilidad de una ciudad es el con-cepto de ldquocivitasrdquo y nos habla de coacutemo nos relacionamos con nuestros vecinos de coacutemo convivimos maacutes allaacute de coacutemo producimos Y la ciu-dad se expande en una estructura productiva y organizativa que es la urbe (ldquourbsrdquo) Por uacuteltimo estaacute el ldquooikosrdquo es nuestro hogar el ecosiste-ma el escenario natural sobre el que nos aposentamos sobre el que se manifiesta la civilidad movieacutendose por los procesos urbanos Para que una ciudad sea resistente a los problemas sea humana ambiental-mente sostenible y disfrutable debe tener esos tres aspectos en equi-libriohellip pero ese equilibrio hace mucho que estaacute alterado gracias a una


ldquourbsrdquo obsesionada con la ganancia las prisas y el ingreso turiacutestico Es como un motor de combustioacuten mientras hay combustible que quemar todo va bien mientras los humos contaminantes se disipan (aparen-temente) en las alturas atmosfeacutericas todo va bien Pero no no todo va bien la desigualdad y precariedad laboral sube y sube como los pre-cios y la especulacioacuten Medir solo la competitividad de determinados cluacutesters econoacutemicos es realmente muy poco objetivo muy poco serio Pero esto no es una broma las causas y efectos ponen en su lugar la fragilidad de determinados sistemas y asiacute lo vamos a ir desgranando todo este 2020 no no seraacuten los felices antildeos veinte Y este es el caso de los monocultivos turiacutesticos y de coacutemo esto afecta a la fertilidad del mercado laboral Si has llegado hasta aquiacute te pido que sigas que no te distraigas deja el teleacutefono deja los memes deja de perder la atencioacuten Vamos a centrarnos diferenciemos lo falso de lo verdadero vayamos a esas preguntas incoacutemodas en tiempos donde -independientemen-te del COVID19middot hasta las compantildeiacuteas maacutes contaminantes son las que van de las maacutes responsables la repanocha ambiental el green wash-ing el social washing el redwashinghellip etc iquestTanto marketing no es-conde y maquilla las praacutecticas capitalistas de siempre Asiacute es Y no solo es necesario hablar de valores o virtudes hay que ejecutar esos valores en poliacuteticas tangibles hacer reales los discursos Lo importan-te es realizar transformar no hablar constante y publicitariamente de las virtudes de esta o aquella idea La ciudad se transforma con cosas concretas no con anuncios de promesas Como se desgrana en este inteligente artiacuteculo ldquoNo necesitamos (hellip) vender un proyecto en tres minutos necesitamos una sociedad que dedique a esos proyectos el tiempo que se merecen (hellip) La cultura startapera ha sido uno de los motores de la innovacioacuten tecnoloacutegica en los uacuteltimos antildeos pero tam-bieacuten ha sido generadora de una burbuja de inversioacuten que ha premiado la forma sobre el contenido el marketing sobre el valor y los contactos frente al talentordquo Comparto mi pequentildea experiencia en estas fechas esta crisis ha pues-to mis impresoras 3D a fabricar un sistema para evitar que el virus se

propague por las manillas de las puertas de los hospitales Gracias a la colaboracioacuten desinteresada de varias empresas voluntarios y entu-siastas hemos hecho algo uacutetil en muy poco tiempo Bajo la loacutegica de mercado no hubiese sido tan sencillo No digo que la colaboracioacuten en red sea la revolucioacuten no hablo de que hay otros modos de fabricar middotque los haymiddot digo que cuando se apuesta por el talento local hay cambios maacutes profundos Algo que a lo que la industria no siempre es sensible pero esta insensibilidad tambieacuten la podemos hacer extensible a la ad-ministracioacuten Porque se mueve con lentitud por su burocracia y au-nque tenga acceso a soluciones no sabe coacutemo pronunciarse Muchas veces ganan los proyectos maacutes baratos maacutes formalmente eficaces y esos criterios son indicadores bastante malos para tomar decisiones Todo lo que nos empuje hacia una gestioacuten inteligente de los recursos y de los residuos (que son recursos) trabaja en la misma direccioacuten que la promocioacuten (necesaria) del talento y de los recursos locales No impor-ta alardear de industria 40 ni conceptos mainstream lo que importa es que efectivamente todas las unidades creadoras y productivas de la ciudad de una regioacuten lo hagan con eficiencia y generosidad iquestNos ayudaraacute este pequentildeo virus a ver con maacutes claridad Si la belleza estaacute en la mirada la agudeza de anaacutelisis tambieacuten tiene que ver con la per-cepcioacuten Para imaginar un problema antes debes ser capaz de ver el problema Y el virus ahiacute nos ha puesto delante de las narices (o de las mascarillas) este hecho de modo meridiano tenemos un problema Un sabio dijo hace mucho tiempo ldquotambieacuten esto pasaraacuterdquo Esta aparen-te simple idea se puede aplicar tanto a la crisis del virus al sistema econoacutemico mundial como a la propia especie humana Asiacute que hacer caacutebalas de queacute futuro nos depara el post COVID19 es faacutecil lo difiacutecil es aceptar el papel que los valores pueden adoptar en esos nuevos es-cenarios iquestQueacute podemos hacer cuando no encontramos salida a una situacioacuten Cambiarla replantearnos sus fundamentos imaginar otro porvenir y este pequentildeo gran virus ha dejado de momento a maacutes de dos mil millones de personas encerradas en sus casas Todo el exce-dente cognitivo concentrado en sus casas iquestseraacute capaz de ponerse en situacioacuten


Para escenarios tan cambiantes y arborescentes necesitamos de la prospectiva pero no la empresarial esa es una aproximacioacuten coja Ne-cesitamos puntos de apoyo fundamentos soacutelidos Y si tenemos que buscar fundamentos nada mejor que retroceder a los filoacutesofos estoicos Asiacute que le cedo la palabra a Epicteto laquoEmpieza a vivir tus ideales Ha llegado el momento de que te tomes en serio vivir tus ideales Una vez que hayas determinado los principios espirituales a los que quie-res servir de ejemplo acata esas reglas como si fueran leyes como si en efecto fuera pecaminoso incumplirlas No debe importarte que los demaacutes no compartan tus convicciones iquestCuaacutento maacutes tiempo vas a ser capaz de postergar a quien realmente quieres ser Tu yo maacutes noble no puede seguir esperando Pon en praacutectica tus principios ahora Basta de excusas y dilaciones iexclEsta es tu vida Ya no eres un nintildeo Cuanto antes emprendas tu programa espiritual maacutes feliz seraacutes Cuanto maacutes esperes maacutes vulnerable seraacutes ante la mediocridad y te sentiraacutes lle-no de verguumlenza y arrepentimiento porque sabes que eres capaz de maacutes A partir de ahora promete que dejaraacutes de defraudarte a ti mismo Sepaacuterate de la multitud Decide ser extraordinario y haz lo que tengas que hacer Ahoraraquo Seraacuten cambios efervescentes tendraacuten un desarrollo auacuten impredecible pero sin duda muchos de sus aspectos ya han sido anticipados por los anaacutelisis sisteacutemicos de la ecologiacutea poliacutetica Las criacuteticas al neoliberalis-mo desaforado parecen iluminar los efectos que ahora vamos a vivir todos de un modo pragmaacutetico Los fenoacutemenos globales no dejan de ser fenoacutemenos locales escalados y expandidos Por este motivo lo que sucede en casi todas las regiones del planeta se reproduce en todas iquestY si sumamos para potenciar la sensibilidad inteligente iquestNo es posible actuar sin regirse solo por las inercias de lo que hemos aprendido hasta ahora Siacute evitando los sesgos cognitivos y nuestras creencias previas actuando con una nueva ge-nerosidadhellip como dijo el inventor Buckminster Fuller laquoNo vamos a ser capaces de pilotar nuestra Nave Espacial Tierra durante mucho tiempo maacutes a no ser que entendamos que es una uacutenica nave y que nuestro

destino es comuacuten Tenemos que ser todos o no seremos ningunoraquo Y eso pasa por apostar por lo local y ecoloacutegico maacutes allaacute de la salud indi-vidual hay que sentir y pensar en la salud del territorio donde vivimos El bien comuacuten no se explora y ejerce si no es desde su praacutectica desde el procomuacuten iquestHay base antropoloacutegica que fortalezca la necesidad de la cooperacioacuten social iquestLa competicioacuten ndashcomo modo de actuarndash no es superada ampliamente por el apoyo mutuo iquestHay ejemplos reales que nos demuestren todo esto iquestQueacute conceptos instrumentalizan salidas a la competitividad del sistema capitalista neoliberal En este artiacuteculo de EcoPoliacutetica (un Think tank ecologista) exploro estas ideasEcoPolitica

Y si lo hacemos debe ser consciente de la resiliencia necesaria y para ello hay que saber que el dolor es inevitable pero el sufrimiento es op-cional como muy bien comparte Boris Cyrulnik en esta entrevista

Para aterrizar en claves praacutecticas aplicables en este encierro forzoso y necesario nadie mejor que el filoacutesofo Massimo Pigliucci explicando sencillamente coacutemo el estoicismo es ante todo una filosofiacutea de vida

Desde una perspectiva oblicua y esteacutetica y para oxigenar los puntos de vista nada mejor el lujoso fanzine 14032020 editado por el colecti-vo Fahrenheit450

Volviendo al las lecturas estoicas un tentempieacute breve para lectores impacientes Guia raacutepida para entender a los estoicos

Vayamos a palabras mayores un texto brillante Manual de vida Gra-cias a Epicteto (55-145 dC) nos llega esta deliciosa coleccioacuten de insti-gadores pensamientos orientados a la accioacuten laquoPaacuterate un instante por todos los dioses Piensa iquestCoacutemo es en realidad tu vida iquestCoacutemo querriacuteas que fuera iquestQueacute es lo que de verdad te importa iquestQueacute es lo que te hariacutea verdaderamente feliz iquestActuacuteas para conseguirlo iquestO te alejas cada diacutea maacutes de elloraquo


Otra joya para los confinamientos Meditaciones Una obra maestra de Marco Aurelio (121middot180 dC)

Y no olvidemos que la filosofiacutea si no es praacutectica solo es un pasatiem-po y coacutemo comemos es algo praacutectico Es a fin de cuentas un lujo in-necesario consumir alimentos que vienen de lejos es eacuteticamente un insulto al equilibrio ambiental de nuestros fraacutegiles ecosistemas Este documental explora estos conceptos Alimentar el mantildeana En la cri-sis social econoacutemica ambiental y sisteacutemica en la que nos encontra-mos la alimentacioacuten se convierte en una herramienta fundamental para el cambio hacia un modelo maacutes justo y sostenible Y queacute mejor que empezar por transformar la forma en la que comen en la escuela los nintildeos y nintildeas los constructores del mantildeana

Emilio Lledoacute tambieacuten nos recuerda queacute podemos aprender de esta cri-sishellip ldquoOjalaacute el virus nos haga salir de la caverna la oscuridad y las som-brasrdquo

En un plano maacutes ocioso el esparcimiento puede vivirse sin usar los mismos mass media de costumbre Recomiendo eBiblio Los impe-rios del entretenimiento en streaming no son la uacutenica salida nos ol-vidamos de algunos pilares que siguen siendo puacuteblicos y de acceso universal Si tienes el carnet de la biblioteca puacuteblica tienes acceso a la versioacuten electroacutenica de sus libros revistas y filmoteca eBiblio es un portal con APP para preacutestamo de libros electroacutenicos incluye acceso al stock de peliacuteculas documentales y series de las bibliotecas puacuteblicas Asiacute es hay maacutes vida maacutes allaacute de Netflix puedes empezar por aquiacute ni en mil vidas leeriacuteas todo lo que se atesora aquiacute

Para algo maacutes sesudo y actual la geografiacutea poliacutetica tiene mucho que aportar Turismo y decrecimiento ldquola crisis actual demuestra que las sociedades pueden controlar directamente la cantidad de turismo que reciben cuando asiacute deciden hacerlordquo

No podremos transformar nada si no es desde un nuevo enfoque donde

la sensibilidad sea un vector de transmisioacuten del cambio de modelo En los uacuteltimos diez antildeos se ha avanzado considerablemente en el cono-cimiento del cerebro humano Ahora sabemos que el de las personas maacutes sensibles funciona de manera diferente En las pruebas de reso-nancia magneacutetica se ve que hay maacutes actividad en el hemisferio de-recho concretamente en el loacutebulo frontal y en la amiacutegdala Este docu-mental habla de este rasgo de la personalidad Sensibilidad al trasluz

Pero no solo se trata de una percepcioacuten hace falta aprender de los er-rores de vivir los fallos y los fracasos de otro modo en este caso un resumen de mi pequentildea experiencia en temas diversos girando en torno al ecodisentildeo y al uso social de nuevas tecnologiacuteas como la im-presioacuten 3D con biomateriales Ver con el tacto y la curiosidad

Voy terminando como dijo un amigo ldquoNo necesitamos un sector social capaz de vender un proyecto en tres minutos necesitamos una socie-dad que dedique a esos proyectos el tiempo que se merecenrdquo Y esa es el nuevo aprendizaje que muchos poliacuteticos empresarios y personas de todo pelaje deberiacutean reflexionar Cada uno debe hacer una introspec-cioacuten profunda y sincera Averiguar queacute quiere aportar al mundo queacute valores y sentimientos le han realzado (o sepultado) estas semanas de confinamiento Para Albert Camus estaba muy claro laquoToda generosi-dad hacia el futuro reside en darlo todo al presenteraquo Asiacute que cuando puedas volver a tu vida ldquonormalrdquo es el momento de reconceptualizar tu normalidad Puedes seguir como si nada hubiese pasado como si solo fuese otra crisis o recesioacuten maacutes o puedes revolucionarte a ti mismo y dar pasos entusiasmados hacia la ejecucioacuten de ideas que no solo te beneficien a ti Consume cosas locales productos locales trabaja con profesionales locales vive en y para tu comunidad refuerza la forta-leza endeacutemica conserva la templanza no sigas los mismos caminos que ya has visto destruyen En mi infinitesimal aporte a la ciudad exploro desde mi pequentildeo estu-dio creativo coacutemo hacer maacutes con menos coacutemo transformar recursos coacutemo dejar ese insidioso toacutepico lugar comuacuten ldquode hacer lo que se pue-


dardquo quizaacute hay que hacer algo maacutes lo que no se hacehellip y cuando lo ha-gas hazlo por todos los medios necesarios (by any means necessary) Hace uno diez antildeos Noam Chomsky me dijo laquoiquestCoacutemo romper el mito de que el turismo de masas beneficia a un ecosistema fraacutegil como Mallor-ca No importa cuaacutentos visitantes vengan es difiacutecil creer que Mallor-ca pueda ser cualquier cosa menos una gema Tal vez deberiacutea haber una especie de ldquozooloacutegicordquo donde los alemanes y suecos ricos y los ingleses y se mantienen con un poco de playa y unas pocas mon-tantildeas dejando el resto de la isla para la gente que la amaraquo En Palma en Mallorca en las islas es un buen momento ahora para imaginar el futuro que queremos no tanto el que nos merecemos que posiblemente es peor de lo que muchos pronosticaban Cuando se glo-baliza el egoiacutesmo es cuestioacuten de tiempo que todo se vaya al traste Para reconstruir lo que estaacute por llegar os invito a que desde el estoicis-mo deis los pasos que la firmeza de vuestra voluntad os permita Pero es mejor que los miedosos se abstengan No os enroqueacuteis en queacute futuro nos depara pensad en queacute futuro crearemos Salud

FUTURS POSSIBLES 57

TEMPS EXCEPCIONALS TAMBEacute PER A LA RESILIEgraveNCIA URBANA

Maria Goacutemez arquitecta i urbanista

Fa prop de vuit anys que faig feina drsquoarquitectamiddoturbanista en projectes de planejament general i derivat tant en consultoria com dins lrsquoAdmi-nistracioacute puacuteblica Des de lrsquoany 2016 mrsquohe anat especialitzant en urba-nisme estrategravegic primer a lrsquoequip del Pla general de lrsquoAjuntament de Palma i des del 2018 al Departament de Resiliegravencia Urbana de lrsquoAjun-tament de Barcelona Des que vaig comenccedilar a fer feina en resiliegravencia vaig notar un canvi Estudiar arquitectura per a dedicarmiddotme a lrsquourbanisme ja era estrany perograve aixograve de la resiliegravencia ja siacute que poca gent ho entenia Futurisme Malauradament ens hem hagut de submergir en una emergegravencia sa-nitagraveria per a posar en valor la feina de la prevencioacute de la gestioacute i de la mitigacioacute de riscos de la coordinacioacutehellip en definitiva de la resiliegravencia urbana

Es tracta drsquoun nou concepte aplicat a les ciutats des de fa uns 10middot15 anys una nova exigegravencia davant el paper clau que les ciutats han de desenvolupar per a garantir les condicions de vida per a un bon desenvolupament humagrave Eacutes en aquest context que entenem la resili-egravencia urbana com la capacitat de prevenir o minimitzar lrsquoimpacte de riscos naturals o antrogravepics als quals es veu exposada una ciutat com les grans tempestes la interrupcioacute llarga de subministraments atacs terroristes crisis sanitagraveries tensions duradores degudes a conflictes geopoliacutetics etc Tambeacute eacutes la capacitat drsquoafrontar la crisi i recuperarmiddotse tan aviat com sigui possible per tal de mantenir les seves funcions essencials

Urban Resilence Documentary


Les ciutats tenen una llarga histograveria de resiliegravencia Ho explica molt beacute Richard Sennet al seu llibre Construir i habitar ldquoEls problemes de sa-lut puacuteblica foren els que feren repensar la ciutat perquegrave les malalties afligien tant els rics com els pobresrdquo Fou aixiacute que nasqueacute lrsquourbanisme higienista de la magrave drsquoIldefons Cerdagrave a Barcelona i que a Palma es posagrave en pragravectica amb el Pla Calvet a principis del segle XX


Avui en un context on segons dades de les Nacions Unides meacutes del 54 de la poblacioacute mundial es concentra en ciutats i srsquoespera que el 2050 convisquin a ciutats lrsquoequivalent a tota la poblacioacute mundial de lrsquoany 2000 grans ciutats de referegravencia com Nova York reclamen alli-berar meacutes espai puacuteblic per al gaudi del vianant La necessitat del dis-tanciament social pel COVIDmiddot19 estagrave posant en relleu el poc espai que dediquen les ciutats a les persones Aquestes darreres setmanes hem pogut comprovar com les cues davant dels pocs establiments oberts posen en evidegravencia les voreres estretiacutessimes de Ciutat Perograve tambeacute hem de repensar lrsquoagravembit privat Hem de deixar de veure els habitatges des drsquouna logravegica econogravemica i convertirmiddotlos en espais per a viuremiddothi descansar i treballar si escau Srsquoha drsquoactuar drsquouna vegada per totes contra la vulnerabilitat extrema de les llars amb lloguers alts ca-sos drsquoamuntegament condicions drsquoinfrahabitatge etc Per a ampliar la reflexioacute al respecte soacuten molt suggeridors els Mapes del confinament de Barcelona

Tot i que la lectura de la ciutat amb lrsquoograveptica de la resiliegravencia ens prepa-ra per a fer front a episodis desconeguts com el que vivim actualment del COVIDmiddot19 lrsquoavaluacioacute drsquoimpactes no ha de quedar nomeacutes en el que eacutes negatiu Hem de ser capaccedilos de treballar amb una visioacute global de la situacioacute i trobar espais drsquooportunitat en els episodis de crisi Aquests dies tots hem vist com els animals estan ocupant de nou el seu espai i la qualitat ambiental del nostre entorn millora cada dia que passa

I finalment com hem drsquoaplicar la resiliegravencia urbana a la nostra ciutat Tot i lrsquoescenari desconegut on ens movem hem de garantir el restabli-ment de tot allograve que quedaragrave afectat a diferents nivells Els impactes sobre la ciutat i la ciutadania de la crisi del COVIDmiddot19 estan per veure i dependran en part del temps que duri la situacioacute drsquoexcepcionalitat I eacutes clar que des del punt de vista dels serveis essencials per al fun-cionament de la ciutat i del manteniment de la qualitat de vida de la ciutadania les administracions puacutebliques tenen marge drsquoactuacioacute La recuperacioacute drsquoun episodi criacutetic es defineix com la velocitat i el grau en quegrave lrsquoeconomia drsquouna ciutat pot tornar a la normalitat Aixograve inclou la reconstruccioacute de fagravebriques habitatges i infraestructura feta malbeacute reprendre la confianccedila del consumidor i reprendre els negocis En el cas de lrsquoemergegravencia actual es tracta drsquoun gran repte poliacutetic operacio-nal i social que implicaragrave un proceacutes complex i multidimensional Per aixograve eacutes tan important donar resposta a un episodi criacutetic com fer una avaluacioacute de com ha estat aquesta resposta per a incorporar els apre-nentatges al funcionament intern de lrsquoorganitzacioacute puacuteblica i de la ciu-tat Ja endinsats en aquesta crisi sanitagraveria mrsquoagradaria compartir les re-flexions recents de na Yayo Herrero on fa una revisioacute de quegrave eacutes una emergegravencia i posa en context la nova normalitat de lrsquoemergegravencia en quegrave vivim Aquesta nova realitat posa de manifest la necessitat drsquointe-grar la resiliegravencia meacutes social en les poliacutetiques puacutebliques amb principis de suficiegravencia distribucioacute de riquesa i de cures Tot i que la resposta immediata a lrsquoepisodi actual eacutes la prioritat avui caldragrave fer una reflexioacute posterior sobre la necessitat drsquointegrar la resili-egravencia urbana en la cultura poliacutetica de lrsquoAdministracioacute puacuteblica tant en els seus vessants drsquoorganitzacioacute com de gestioacute dels serveis de la ciutat

FUTURS POSSIBLES 61

I NEIXEN ESTRATEgraveGIES DE COLmiddotLABORACIOacute A CADA INSTANT

Arena Petit i Xavier Moyagrave BAUMA

Una bauma eacutes un abric natural a la roca que serveix de refugi Una casa a la natura Al seu recer la humanitat ha passat nits i dies de plu-ja per despreacutes reprendre el seu pas Lrsquoaccioacute de fer un alto que ajudi a refer-se i repensar-se eacutes imprescindible per a qualsevol comunitat que vulgui fer camiacute Durant aquestes setmanes drsquoexcepcionalitat com a projecte dedicat a facilitar espais de colmiddotlaboracioacute hem fet un alto en el camiacute emmar-cat per un ERTO que serviragrave per cuidarmiddotnos Des drsquoaquiacute ens miram el dia a dia intentant reconegraveixer tendegravencies emergents Aixograve ens ajuda a sentirmiddotnos connectades i a trencar amb la sensacioacute drsquoaiumlllament que ve amb el confinament Alhora ens aporta una certa sensacioacute drsquoorienta-cioacute sobre quin eacutes lrsquoesperit del moment i quines estrategravegies comenccedilam a desenvolupar com a comunitats per mourersquons en aquest nou esce-nari Les respostes individuals i colmiddotlectives davant els canvis que estagrave su-posant lrsquoaparicioacute del Covidmiddot19 soacuten diverses igual com ho soacuten les emo-cions que podem arribar a sentir en un mateix dia en situacioacute de con-finament por ansietat benestar amor connexioacute apatiahellip De la mateixa manera que individualment podem triar la forma en quegrave ens relacionam amb nosaltres mateixes internament middotessent meacutes o menys empagravetiques amb el que ens passamiddot el nostre posicionament en les accions colmiddotlectives tambeacute pot estar meacutes o menys marcat pel paradigma de la colmiddotlaboracioacute Meacutes enllagrave de la cultura de la por i els dis-cursos de lrsquoodi les persones feim coses que ens acosten a cada instant Ens posam les ulleres de reconegraveixer iniciatives colmiddotlaboratives nascu-


des arran drsquoaquestes setmanes drsquoexcepcionalitat No sorgeixen del nomiddotres clar sinoacute que moltes han pogut aparegraveixer amb rapidesa perquegrave responen a grups de pragravectica que intenten fer comunitat local i global des de fa temps El que us compartim eacutes un mirada viva i no exhaus-tiva Si trobau a faltar alguna iniciativa que conegueu feismiddotla arribar a qui coordina aquesta pagravegina A lrsquoestat i a Mallorca srsquohan activat plataformes comunitagraveries xarxes de suport mutu i accions de suport i veiumlnatge a nivell drsquoescala i barri com frena la curva i xarxa suport mutu A les dues setmanes de confi-nament es farcia de continguts ElFindelPresente espai de pensament criacutetic colmiddotlectiu Muacuteltiples professionals i persones amb experiegravencia srsquohan coordinat per a la redaccioacute de guies amb recursos per travessar la crisi del Covidmiddot19 com la Guia Psicovida-10 i la Guia de Apoyo Psi-cosocial de Sira-Grupo de Accioacuten Comunitaria

No ens hi caben totes tantes xarxes drsquoempreses drsquoeconomia social i petits comerccedilos revisant la seva activitat colmiddotlaborativament per po-sar-la meacutes al servei de les persones Milers drsquoartistes i plataformes cul-turals creant infinitat de festivals trobades i presentacions en liacutenia Entitats socials que recullen la seva expertesa en recomanacions per fer front al canvi Algunes iniciatives drsquoafectats pel Covidmiddot19 per trobar solucions comunes a la sortida de la quarantena Respostes de suport mutu entre els ciutadans espanyols a lrsquoestranger davant les insufici-egravencies institucionals Infinitud de consells sobre com colmiddotlaborar millor en liacutenia per les persones que fan teletreball I milers de milions de tro-bades en liacutenia per cultivar la xarxa drsquoafectes que ens sosteacute Abans de seguir llegint us animam que proveu de fer lrsquoexercici que no-saltres acabam de fer per continuar aquest article Ens hem fet la pre-gunta quegrave tenen aquestes iniciatives en comuacute en clau de colmiddotlaboracioacute La hipogravetesi que tenim eacutes que moltes vegades la resposta a una situacioacute determinada ja srsquoestagrave donant en el moment mateix que aquesta emer-geix Us uniu a nosaltres a posar lrsquoorella i sentir a quin ritme bategamVa5 minuts

Vegem quegrave eacutes el que hem identificat per la nostra banda bull Moltes drsquoaquestes iniciatives coincideixen a fer dos moviments si-

multanis Un moviment cap a dins el que connecta amb el propogravesit profund de cadascuacute (quegrave seacute fer beacute quegrave puc oferir a la comunitat quin eacutes el meu paper en aquesta crisi) I un moviment cap a fora relacional que identifica allograve comuacute amb altres persones i identifica quin eacutes el repte compartit

bull La seva motivacioacute sembla ser tambeacute emocional i empagravetica No soacuten simplement solucions a problemes sinoacute que en els seus missatges hi viatgen intencions personals Sembla que ens eacutes meacutes fagravecil veure i atendre les necessitats de les altres persones

bull El nivell drsquoatencioacute i el grau de consciegravencia amb quegrave operen aques-tes iniciatives sembla ser meacutes profund que lrsquohabitual Aixograve pot ex-plicarmiddotse pel fet que en situacioacute drsquoestregraves els nostres sentits i la nos-tra capacitat de connexioacute poden aguditzarmiddotse per donar resposta

bull Soacuten propostes inclusives ategraves que davant lrsquoexcepcionalitat cultiven els principis drsquoequitat suport mutu i inclusioacute i tambeacute creatives cer-quen solucions no evidents a problemes que van canviant

bull Contribueixen a regenerar el sentiment de pertinenccedila que eacutes una necessitat humana bagravesica sense la qual eacutes difiacutecil viure I amassen un canvi de paradigma de la competitivitat al de la colmiddotlaboracioacute de valorar el benefici individual al compartit

Ens encantaragrave saber quegrave heu pogut identificar vosaltres No volem marxar sense compartir alguna de les lectures iniciatives projectes que donen forma a la nostra progravepia manera drsquoentendre la colmiddotlaboracioacute aixiacute que a continuacioacute us en deixam algunes


Per mirar al present i al futur mirades que ens inspiren Ja fa temps que Otto Scharmer i el Presencing Institute treballen per la difusioacute de la Teoria U un marc de treball que es basa en una idea senzilla en temps de complexitat i incertesa no podem seguir creant el futur a imatge del passat Es fa necessari desenvolupar lrsquohabilitat drsquoatendre el futur emergent a partir dels senyals que podem identifi-car en el present En aquest sentit el Presencing Institute ha llanccedilat GAIA (Global Activation of Intention and Action) per acompanyar el moment actual

Durant les darreres degravecades de segle XX qui ha acumulat molta ex-periegravencia sobre com organitzar les diferents dimensions de la vida amb un paradigma colmiddotlaboratiu soacuten les comunitats intencionals ar-reu del moacuten Al llibre de Diana Leafe Christian Crear una vida juntos Herramientas praacutecticas para formar ecoaldeas y comunidades inten-cionales hi trobareu moltiacutessim coneixement generat des de diverses comunitats dels Estats Units Perquegrave no hi ha experiegravencia real de colmiddotlaboracioacute si no atenem la repa-racioacute de traumes del passat Pots veure un viacutedeo i llegir el recull de tex-tos drsquoespecialistes en trauma transgeneracional fet per Clara Valverde a Desenterrar las palabras Transmisioacuten generacional del trauma de la violencia poliacutetica del siglo XX en el Estado espantildeol Icaria 2014 Eacutes imprescindible tenir cura drsquouna mateixa obtenir eines per soste-nirmiddotse i habitar els espais colmiddotlectius i de colmiddotlaboracioacute amb la llenya per-sonal cremada En aquests temps poden ser de gran ajuda els clagravessics Exercicis per tractar el trauma de Peter Levine

FUTURS POSSIBLES 67

EMERGEgraveNCIA ACCIOacute DrsquoEMERGIR SORTIR DrsquoUN MEDI DESPREacuteS DrsquoHAVER-LO TRAVESSAT SORTIR A LA SUPERFIacuteCIE

Mar Barceloacute i Rosa Garciacutea Sa Galania

Una galania eacutes un balcoacute interior aquells que donen al corral o al pati interior aquell espai on les veiumlnades ens trobagravevem aquell espai amb roba estesa que olorava a cada casa i que feia renou a comunitat Aixograve eacutes una mica el que procurem fer amb els nostres projectes afavorir experiegravencies on trobarmiddotnos experiegravencies que generin relacions en en-torns de respecte i seguretat a partir de les pragravectiques artiacutestiques Aquests dies bojos que tardarem a digerir i colmiddotlocar ens venen al pen-sament alguns dels projectes artiacutestics i participatius que han estat sig-nificatius dins la nostra trajectograveria un drsquoells eacutes un projecte que va tenir lloc a Poble Sec la iniciativa neix drsquouna associacioacute cultural anomena-da CCCB (fent lrsquoullet al gegant del Raval) Centro de Cultivos Contem-poraacuteneos del Barrio situat al barri de Poble Sec Barcelona Com ells ens expliquen al seu web ldquoEl Centro de Cultivos contem-poraacuteneos del Barrio es un espacio donde lo friacutevolo y lo serio se mezclan sin distinguirse Donde utilizar praacutecticas y herramientas del mundo de la produccioacuten cultural y aplicarlas a problemas de primera necesi-dad dentro del contexto del barrio de Poble Sec Parece una idea rara pero el arte y la cultura estaacuten repletos de maneras de pensar y hacer que pueden ser aplicables a retos que estamos viviendo en el diacutea a diacuteardquo Concretament volem compartir amb vosaltres Proyecto Canto Aquests dies meacutes que mai ressona al nostre cap despreacutes de veure les iniciati-ves ciutadanes espontagravenies On es posa en relleu la necessitat de com-partir i participar fent cultura des drsquoallograve quotidiagrave i invisible als ulls de la cultura legitimada i mercantilitzada Ara que tant trobem a faltar baixar al carrer i passejar per la nostra


turistificada ciutat (aquella que ens ha escopit a la perifegraveria) eacutes una bona oportunitat per reflexionar sobre quina relacioacute tenim amb aquest espai i quin uacutes en fem potser en acabar tot aixograve i abans que lrsquoamnegravesia individual i colmiddotlectiva ens torni a posseir podem fer lrsquoexercici de trans-formar la nostra relacioacute potser eacutes un bon moment per agafar consci-egravencia i prendre un paper meacutes actiu en tot aixograve no sabem si en tornar a aquesta ldquoanormalitatrdquo tan nostra tindrem tempshellip tic tac Amb el projecte 366 sillas lrsquoartista Maider Lopez ens convida a refle-xionar sobre com marca i defineix els nostres moviments el disseny de lrsquoespai urbagrave Lrsquoartista disposa cadires de cagravemping distribuiumldes a di-ferents places de Madrid Places buides en les quals la disposicioacute de les cadires marca la seva estructura Lrsquouacutes de la ciutat crea espai puacuteblic Activitat portada a terme el 22 de setembre 2007 Noche en Blanco Madrid

Volem enllaccedilar aquesta proposta amb el nostre projecte Lrsquoombra colmiddotlec-tiva A partir drsquoun projecte participatiu i de recerca reivindiquem lrsquoocu-pacioacute colmiddotlectiva anogravenima i espontagravenia del carrer com a forma de rela-cioacute resistegravencia i suport mutu entre veiumlnades i veiumlnats

Un pensament repetit aquest ldquoperiacuteode drsquoanormalitatrdquo per algunes pos-siblement privilegiades eacutes quegrave passa amb aquelles de nosaltres que pragravecticament vivim confinades quegrave passa quan aixograve es converteix en ldquonormalitatrdquo Aixograve passa a prop nostre per quegrave no ho mirem quin paper podem prendre com a ciutadanes i veiumlnades Ens referim en aquest cas a aquella gent gran que no compta amb els mitjans ni re-cursos per sortir al carrer ja sigui per la seva mobilitat reduiumlda les barreres arquitectograveniques o no comptar amb familiars i veiumlns que els puguin acompanyar en aquest proceacutes Aprofitem lrsquooportunitat per a compartir amb vosaltres la iniciativa Baixem al carrer Aquest colmiddotlec-tiu de Barcelona realitza sortides individualitzades i en grup per a gent gran que no pot sortir sola de casa seva a traveacutes drsquoun equip de volun-tariat i professionals Amb aquestes sortides la gent gran recupera el contacte amb el seu barri i la seva ciutat i crea nous vincles socials i

afectius Vos convidem a visitar el seu web hi trobareu viacutedeos i podreu consultar el ventall drsquoactivitats que ofereixen als majors

Quan parlem de carrer creiem en la necessitat de generar espais de relacioacute intergeneracionals i oberts per a fer ciutat per a fer barri Ara meacutes que mai necessitarem construir plegades i plegats necessitarem llocs fiacutesics i mentals per a lrsquointercanvi de vivegravencies i sabers on gene-rar receptes colmiddotlectives per tirar endavant Territoris de tragravensit

Aquesta crisi apunta amb el dit una vegada meacutes cap aquelles que ro-manen invisibles als ulls de la societat potser eacutes hora de fermiddotnosmiddotho mirar i canviar la direccioacute del focus Alguns dels ldquoinvisiblesrdquo srsquoautoorganitzen en resposta a la precarietat i les dinagravemiques drsquoexclusioacute i xenofogravebia de les nostres societats com soacuten el Sindicato de Manteros de Barcelona Us proposem donar un cop drsquoull a les seves xarxes socials i la seva ragravepida resposta a la crisi ac-tual fent de la urgegravencia un moment de resiliegravencia i teixir comunitari

I en relacioacute amb aquesta pluralitat drsquoemergegravencies a abordar que ens porten a pensar com volem reiniciarmiddotnos despreacutes drsquoaixograve la Casa En-cendida ens convida reflexionar en aquest moment de convergencia de diferentes crisi a traveacutes del seu cicle de xerrades Ahora que vamos despacio Por un ecologismo social de emergencia Trobareu penjada la conversa amb Yayo Herrero antropograveloga i activista ecofeminista Una mirada poliseacutemica en tiempos excepcionales I durant aquest mes drsquoabril podreu seguir els seguumlents directes que posteriorment penjaran al web bull 1 abril 1230h Ecobarrios municipios en transicioacuten e iniciativas co-

munitarias Jose Luis Fdez Casadevante Kois bull 7 abril 1230h Si no consumes como piensas terminas pensando

como consumes Charo Moraacuten


En relacioacute amb la transformacioacute de les formes de produccioacute i consum esbiaixades pel gegravenere i la classe social (tan colmiddotlapsades en aquest mo-ment) compartim el nostre projecte Placeres i plaers un projecte per a visibilitzar la feina de les dones que treballen i sostenen als mercats

Fer i conegraveixer des drsquoallograve petit en el dia a dia com les nostres placeres des de la cultura en minuacutescules Atendre a la necessitat drsquoescoltar la multiplicitat de veus les anogravenimes tambeacute per a poder nodrir relacions i generar noves foacutermules socials meacutes justes allunyades de prejudicis i relats globalitzats Chimamanda Adichie

Per uacuteltim aquiacute vos deixam lrsquoenllaccedil del programa de ragravedio Carro de combate Los monocultivos que conquistaron el mundo tan rellevant en aquestes jornades ldquode reflexioacute o nordquo del programa El Bosque habi-tado de radio3hellip per pensar en els impactes socioambientals drsquoallograve que consumin quan cuinar es converteix en un acte poliacutetic

FUTURS POSSIBLES 73

DEL COVID-19 A LA DEMOCRAgraveCIA RADICAL A TRAVEacuteS DE LA CULTURA

Aatomic lab

laquoLrsquoart consisteix a construir espais i relacions per a reconfigurar mate-rialment i simbogravelicament el territori comunitariraquo (Jacques Ranciegravere) En aquestes setmanes o tal vegada mesos de situacioacute distogravepica drsquoestat drsquoalarma o excepcionalitat moltes veus reclamen altres opcions altres camins fora drsquoun capitalisme comatoacutes que crema els recursos humans i naturals contrari als intents ciutadans drsquoemancipacioacute Srsquoesdeveacute un moviment emergent que reivindica noves formes actives de relacioacute social de convivegravencia de desenvolupament comunitari drsquoaprenentat-ge de respecte a lrsquoentorn Que vol abordar reptes colmiddotlectius tot posant la ciegravencia lrsquoart i la cultura com a base per a facilitar processos de parti-cipacioacute social compartits des de lrsquoequitat la inclusioacute sociocultural els sabers compartits fer amb els altres (DIWO) involucrar el del costat i promoure que les nostres comunitats siguin des drsquoara mateix agents actius de canvi La creativitat el pensament criacutetic i la dissidegravencia en un sentit pro-positiu soacuten essencials per a trencar equilibris establerts i tendegravencies dominants Els projectes artiacutestics colmiddotlaboratius enfocats a la comu-nitat poden potenciar les nostres habilitats creatives essencials per a aquesta tasca I perquegrave lrsquoart sigui efectiu i transformador eacutes necessari que sigui obert (open source) i inclusiu Que tingui la capacitat de fer caure lrsquoelitisme a partir del que srsquoha valorat el coneixement i ser font de coneixement i posar la intelmiddotligegravencia colmiddotlectiva al servei drsquoaquest canvi Comiddotcrear juntes els antiacutedots per a la millora La (co)creacioacute faci-lita els processos de desenvolupament comunitari Els projectes de base artiacutestica i cultural enforteixen drsquouna banda capacitats humanes i comunitagraveries la mobilitzacioacute social reflexioacute i

Canal de VIMEO drsquoAATOMIC LAB

tumblr AATOMIC LAB


recerca (entesa com aixecar els fonaments per a un repensar ideologravegic i metodologravegic) reforccedilar el sentiment de pertinenccedila a la comunitat i estrategravegicament es pot treballar la inclusioacute social de persones que es-tan excloses o silenciades en altres espais de debat io participacioacute De lrsquoaltra banda teacute la capacitat drsquoestablir diagraveleg i optimitzar recursos amb altres sectors drsquoactivitat (p ex el disseny de la ruta assistencial amb el colmiddotlectiu de diabegravetics juntament amb lrsquoequip sanitari de lrsquoHospital Osi-kadetza Cruces a Baracaldo facilitat amb la mediacioacute drsquoaatomic lab) El passat setembre lrsquoexperiegravencia ldquovisionagraveriardquo Antiacutedots per a un paradiacutes fake les XII Trobades drsquoArquitectures Colmiddotlectives que eacutes una xarxa en continu creixement de persones i colmiddotlectius interessats en processos orientats a cuidar i transformar els nostres entorns i es va impulsar un projecte pilot per a Palma concretament als barris de la Soledat Nou Llevant i el Molinar Hi varen participar projectes de referegravencia que treballen des de la cul-tura per al beacute comuacute de forma colmiddotlaborativa com lrsquoAsoc Cultural La Kalle Arquitectura y Resistencia Can Batlloacute Ciutat per a qui lrsquohabita COOPdrsquoERA Colaborabora Conexiones Improbables Cotidiana Coop Ergosfera Estonoesunsolar Guerrilla Food Sound System IDENSITAT LrsquoElegravectrica La Ingobernable La Invisible LeA atelier LaFaacutebrika detoda-lavida Mapas del Kas NADA Colectivo Platoniq Lab Recetas Urbanas Straddle3 Tot inclograves o Urbanbat entre drsquoaltres

En les conclusions drsquoaquestes Trobades AACC_Mallorca es va pro-posar un decagraveleg drsquoantiacutedots per a enfortir els moviments socials i el sentiment comunitari implementar processos creatius per a la trans-formacioacute social foment de lrsquourbanisme inclusiu i plans de desenvo-lupament comunal a traveacutes de lrsquourbanisme colmiddotlaboratiu memograveria i relacions intergeneracionals acceacutes assequible a lrsquohabitatge models de tinenccedila alternatius estrategravegies de redistribucioacute de recursos ins-truments per a la gestioacute ambiental sobirania alimentagraveria i models de gestioacute comunitagraveria entre drsquoaltres Com diu Naomi Klein en aquests moments drsquoincertesa ldquola bona notiacutecia eacutes que estam en una millor po-sicioacute que el 2008 i 2009 Hem treballat molt en els moviments socials durant aquests anys per a crear plataformes de personesrdquo Una referegravencia interessant eacutes introduir-se en sistemes democragravetics que donen un paper rellevant a la ciutadania com proposa lrsquoexperta investigadora Arantxa Mendiharat [Borradores del futuroDemocracia por sorteo] amb lrsquoeleccioacute a lrsquoatzar de grups representatius de ciutadans per a debatre problemes de manera vinculant Pot ser una iniciativa a considerar en ldquotemps de desafeccioacuterdquo Nrsquohi ha exemples recents a Irlan-da on un comitegrave de 99 persones (33 poliacutetics i 66 ciutadans triats per sorteig) va ajudar a dirimir i consensuar respecte de la llei de lrsquoavorta-ment fins tot en relacioacute amb un canvi de la Constitucioacute

Donosti 2016 Escolta el programa especial AACC_Mallorcade Ragravedio 3 a Fluido Rosa drsquoRNE

Conexiones improbables Fotos Arantxa BoyeroMeacutes informacioacute al web drsquoArquitectures Colmiddotlectives


Iniciatives com aquestes obren el camiacute drsquouna nova forma de partici-pacioacute perquegrave la ciutadania vol prendre posicioacute i implicarmiddotse en els as-sumptes que afecten la seva vida personal i colmiddotlectiva privada i puacutebli-ca en lrsquoagravembit social econogravemic cultural o poliacutetic I perquegrave aixograve passi AatomicLab prefereix parlar de processos i laboratoris de participacioacute activa des de i per a les comunitats assumint lrsquoAdministracioacute com-promisos vinculants Reconegraveixer les persones com a agents poliacutetics independentment de la seva classe origen cultural sexe i sexualitat i tinguin o no els papers en ordre simplement perquegrave formen part de la gestioacute quotidiana del dia a dia Ara que patim una pandegravemia global i un confinament massiu (meacutes enllagrave del COVIDmiddot19) no es tracta de sostenir que lrsquoart vagi per davant o parlar de lrsquoartista ilmiddotluminat sinoacute pensar en una dialegravectica social en la qual lrsquoart pot servir com a avanccedilada laboratori drsquoinvestigacioacute signe i tempteig de lrsquoavenir juntament amb la ciegravencia lrsquoegravetica o altres sabers Amb una recerca senzilla per Internet trobarem moltiacutessimes refle-xions que intenten demostrar els avantatges de lrsquoart per a estimular el pensament criacutetic el desenvolupament intelmiddotlectual la millora de la capacitat de la memograveria la concentracioacute i lrsquoatencioacute la coordinacioacute la millora de les habilitats comunicatives les sensibilitats Malaurada-ment lrsquoeducacioacute reglada fins ara ha situat en un espai i estat de subsi-diaretat lrsquoart les humanitats en general i soacuten els projectes disruptius els que van obrint camiacute en lrsquoart dins lrsquoagravembit educatiu La paradoxa eacutes per quegrave ocupen un lloc tan marginal tant en els curriacute-culums drsquoeducacioacute formal com a les poliacutetiques culturals o puacutebliques quan lrsquoart la muacutesica la filosofia les ciegravencies socials i humaniacutestiques soacuten les que donen llum i especialment en aquests dies de confinament Per al filogravesof Slavoj Žižek ldquopotser drsquoaquest aiumlllament sorgiran nous va-lors i es reafirmaragrave la importagravencia de la comunitat la convivegravencia i la intimitat El que eacutes indubtable eacutes que eacutes un temps de reflexioacute un temps en el qual hi ha menys soroll i per tant la possibilitat de major claredatrdquo

De fet estam vivint la creacioacute de muacuteltiples i variades iniciatives ciuta-danes de solidaritat veiumlns i veiumlnes organitzantmiddotse colmiddotlectivament per a actuar davant les consequumlegravencies que porta i portaragrave aquesta crisi sanitagraveria com Frena la curva Redes solidarias de Bilbao Huelga de alquiler Hotels per la sanitat Inca Repunta ERTE para los poliacuteticos Operacioacuten vecino etc Soacuten iniciatives basades en la cooperacioacute co-munitagraveria les cures la responsabilitat la confianccedila muacutetua o lrsquoexercici de drets fonamentals i llibertats puacutebliques En la nostra opinioacute soacuten moviments ciutadans legiacutetims fruit del creixement de les activitats de desenvolupament comunitari drsquoaquests darrers anys que les admi-nistracions puacutebliques han de facilitar Els poders puacuteblics han de sal-vaguardar el seu desenvolupament protegir el seu exercici i fins i tot posar-hi recursos ldquoNo podem fer concessions en drets civils poliacutetics o socials Despreacutes del coronavirus hi hauragrave meacutes desigualtat meacutes pobresa i meacutes tensioacute social i caldragrave solucionarmiddotho perograve la solucioacute no pot passar per sacri-ficar meacutes drets en nom drsquouna utopia molt perillosa com eacutes la de la se-guretat totalrdquo (Alba Rico) I eacutes que no estagrave justificada la nostra geoloca-litzacioacute per a conegraveixer la nostra mobilitat o mantenir vigent una llei mordassa Treballar per al beacute comuacute ens resitua en un marc humanista en el qual guanyen nova legitimitat temes que el model neoliberal ha deixat de banda com la transparegravencia lrsquoequitat lrsquoacceacutes universal o la diversitat Eacutes una alternativa a lrsquoeconomia de mercat que integra lrsquoeconogravemic i lrsquoegravetic lrsquoindividual i la cosa colmiddotlectiva Un model que es recolza en co-munitats estructurades sobre la confianccedila Plantejar quumlestions socials econogravemiques poliacutetiques i ecologravegiques des de la creativitat i avanccedilar en el coneixement de les potencialitats emancipadores dels processos creatius mitjanccedilant unes pragravectiques artiacutestiques en les quals el factor determinant eacutes la veu de la gent del barri

En aquest sentit lrsquoartivisme pot abraccedilar la intencioacute poliacutetica O si es prefereix lrsquoartivisme explora com lrsquoaccioacute poliacutetica pot esdevenir creati-


va poegravetica o sensorial i pot sensibilitzar la ciutadania perquegrave estigui atenta i fins i tot fiscalitzar les actuacions poliacutetiques que al nostre paiacutes ens asfixien per una successioacute de simulacres (en el sentit de Baudri-llard) previs a esdeveniments que mai no arriben a produirmiddotse (p ex quehacenlosdiputadosnet) ldquoNo nomeacutes cal doncs un pla de xoc social per a palmiddotliar els danys drsquoaquesta crisi sinoacute un treball criacutetic que ens ajudi a percebre colmiddotlectiva-ment com hem arribat fins aquiacute i com en volem sortirrdquo (Marina Garceacutes) De fet la ciutadania ja estagrave reaccionant amb propostes de transforma-cioacute Especialment cobren interegraves quumlestions com procomuacute vs privatit-zacioacute cultura puacuteblica vs induacutestries culturals inclusions vs exclusi-ons feminismes i diversitats interculturalitat comiddotcreacioacute laboratoris ciutadans afectes i cures estrategravegies mediambientals autocogestioacute economia de la Cultura alternativa entre drsquoaltres Quegrave esperam doncs per a aprendrersquon Les persones van sempre per davant de lrsquoesdevenir institucional

Entenem la Cultura com un catalitzador de la forccedila creativa i trans-formadora de la ciutadania que ha drsquoincardinar la recuperacioacute des-preacutes de la coronacrisi En consequumlegravencia les mesures de xoc envers la Cultura no poden insistir en foacutermules clagravessiques de precaritzacioacute dels

creadors i continuar amb una administracioacute puacuteblica dura burocragravetica poc sensible i no facilitadora Si no es concreten les condicions reals (pressuposts assignats condicions terminis pagaments) el suport especiacutefic als creadors pot esdevenir un simulacre A diferegravencia de les nostres administracions puacutebliques Alemanya ha injectat un paquet drsquoajudes de 50 bilions drsquoeuros dirigit a artistes i pe-tites empreses culturals per a cobrir necessitats bagravesiques i subsidis El seu ministre de Cultura ha declarat ldquoEl coratge creatiu de les per-sones creatives pot ajudar a superar la crisi Hauriacuteem drsquoaprofitar totes les oportunitats per a crear coses bones per al futur Per aixograve srsquoaplica el seguumlent els artistes no sols soacuten indispensables sinoacute tambeacute vitals especialment arardquo Aquest pot ser un punt drsquoinflexioacute per a incorporar millores a llarg ter-mini i estructurals Eacutes una oportunitat de capgirar la situacioacute i posar en valor la feina dels creadors ja que lrsquoescena cultural eacutes especialment sensible a la situacioacute que estam vivint i es consolida rematadament com a precagraveria i hostil ldquoEacutes la precarietat estuacutepidrdquo La precarietat travessa les nostres pragravecti-ques les nostres vides en general ldquoSi alguna cosa som som precagrave-riesrdquo les filles progravedigues de la classe obrera Ni tan sols podem con-

Fotos Miquel Juliagrave Fotos Claudia Bonnin


siderarmiddotnos el ldquoprecariatrdquo Massa atomitzades i desarticulades encara per a pretendre una lluita o una negociacioacute colmiddotlectiva Perograve cada dia meacutes som part drsquouna multitud que crema en el combat de la vida una Godzilla ciutadana que manteacute una lluita aferrissada a les fronteres de la subjectivitat i en les esquerdes de la vida quotidiana Aixiacute que JA BASTA DrsquoHOgraveSTIES (Laboratori drsquoinnovacioacute ciutadana Colaborabora en la seva aportacioacute a la gira Frau_jove a Matadero) Nota per a meacutes informacioacute us recomanam consultar el nou nuacutemero de Transversal Texts que ha produiumlt recopilat i traduiumlt texts (enal cas-tellagrave italiagrave alemany i anglegraves) sobre el coronavirus

Aatomic_Lab Palma 8 drsquoabril de 2020

FUTURS POSSIBLES 83

PROPOSTES PER AL FUTURMeritxell Esquirol Salom analista cultural

Recordareacute sempre el primer cop que vaig veure Jean Dielman 23 quai du commerce 1080 Bruxelles (1976) En aquell moment tenia la sort i lrsquooportunitat drsquoestar vinculada a lrsquoequip de dones que treballa en la Mostra Internacional de Films de Dones a Catalunya Espai on encara descobreixo narracions cinematogragravefiques amb propostes estegravetiques narratives i poliacutetiques que suposen tota una alternativa i exercici sub-versiu als convencionalismes cinematogragravefics clagravessics i de produccioacute i distribucioacute habituals Heus aquiacute un dels films meacutes agosarats que mai han circulat per la pan-talla gran Jean Dielman la personificacioacute drsquoun relat que suposa tota una ruptura amb el plaer escogravepic clagravessic i un exercici de descoberta sobre qui sosteacute i com se sosteacute la cultura laboral remunerada Allagrave soacuten 200 minuts de metratge que recreen al detall la matemagravetica i meticu-losa rutina drsquouna dona a la seva llar Una dona que neteja que teacute cura del seu fill adolescent que fa pollastre arrebossat que cuida de la cria-tura de la seva veiumlna que compra pa carn i va a la merceria Una rutina que a ulls drsquoaquell a qui li eacutes aliena tantes vegades srsquoha associat amb la feminitat ideal imaginada o srsquoha titllat drsquoobsessiva i fruit drsquouna neu-rosi per addiccioacute a lrsquoodre Guant que la directora recull i retorna amb un final psicodramagravetic ndashalerta spoilerndash en quegrave la protagonista mata la seva font econogravemica un home que li compra sexe Tot un colofoacute simbogravelic no seacute fins a quin punt compregraves que ilmiddotlustra lrsquoestat subaltern i drsquoexplotacioacute que ha estat necessari silenciar per legitimar i defensar que el que importa eacutes el que passa fora als carrers en el nostres espais puacuteblics tan institucionalitzats A manca de poder enllaccedilar el film complet aquiacute un assaig visual que ordena els patrons i ritmes temporals de la protagonista Assaig que si


aixograve eacutes possible multiplica la sensacioacute de claustrofogravebia i esgotament de les rutines domegravestiques

En un moment en quegrave reflexionem sobre el confinament des del con-finament eacutes del tot urgent atendre preguntar conegraveixer i aprendre de les realitats de les persones comunitats i cultures que han viscut en un estat de confinament histograveric simbogravelic i perpetu Sabem que vivim moments drsquoexcepcionalitat Una excepcionalitat que a nivell global eacutes racionalitzada per un estat drsquoastorament davant la revelacioacute de la fragilitat del sistema Rere la creenccedila que aquest temps drsquoexcepcionalitat ho eacutes per quegrave laquono teacute precedentsraquo la cultura de la por i lrsquoagitacioacute socials srsquoexpressen en tot un seguit drsquoesglais Estem en crisi Alguacute diu que laquosense precedentsraquo perquegrave afecta tot el planeta Drsquoaltres perquegrave laquosense precedentsraquo hem hagut drsquoaturar el principi ilmiddotlusori que suposa participar de la nostra cultura econogravemica que eacutes el principi de la rendibilitat Principimiddotmantra pel qual srsquoassocia que qui dia pas-sa i disciplina laboral li posa diners guanya Altres veus destaquen lrsquoexcepcionalitat del moment perquegrave laquosense precedentsraquo tot eacutes culpa drsquoun virus Quelcom immaterial Un virus Davant aquest nerviosisme desmemoriat que fa que magnifiquem la situacioacute actual sota la creenccedila que tot el que estem vivint no teacute cap mena de precedent la pregunta a fermiddotse suposo eacutes saber de quin tipus de virus estam parlant Probablement lrsquoegravemfasi dels nostre astorament atribuiumlt a aquest laquosense precedentsraquo eacutes consequumlegravencia drsquohaver estat vivint en un estat drsquoautegraven-tica excepcionalitat pel que teacute drsquoimpostura i ficcioacute Perquegrave no saber o no voler saber a vegades eacutes un estat de gragravecia Eacutes parlar des del con-fort individualista i supremacista que ens ha desvinculat de la huma-nitat i drsquoallograve humagrave del planeta Eacutes parlar des de molt lluny del neguit i la por que suposa saber que per meacutes dies hores i esforccedilos que hi posis no hi ha garantia que puguis competir amb les exigegravencies econogravemi-ques de la nostra logravegica de mercat Eacutes haver estat en mode passiu middotper

indiferegravencia conveniegravencia o terrormiddot davant lrsquoexistegravencia dels processos drsquoexplotacioacute de la cultura laboral estats de marginalitat i processos drsquoexpulsioacute social sobre els quals hem escrit el nostre ideal de progreacutes En consequumlegravencia no saber o no voler saber dona peu a crear narra-cions alarmistes i universalistes que ens comminen a estar en peu guerra contra un virus que no es combat sinoacute que es cura crear un relat que interpelmiddotla la poblacioacute mundial a una determinada disciplina de la responsabilitat a cop de sacrifici i vigilagravencia de balconet i que ens beneeix amb una moral de victograveria que converteix en heroiques les ac-tivitats de manteniment i sostenibilitat que exercides des del principi dels nostres temps ens han permegraves complir anys Davant aquesta realitat conveacute fer recerca atendre i reconegraveixer les narracions i les veus histogravericament alienades Fer proposta drsquouna nou imaginari cultural i narratiu que des dels silencis i les opressions ha construiumlt coneixement i ha resolt i sostingut la vida natural i humana Reivindicar nous ordres narratius que tal com succeeix amb Jean Di-elman posin en crisi els ordres socials Si no fos pel confinament aquests dies a Es Baluard tindriacuteem lrsquoopor-tunitat de xerrar analitzar i gaudir de lrsquoobra de Martha Rosler artista plagravestica i audiovisual pionera en lrsquouacutes de la imatge com a eina drsquoanagraveli-si social i poliacutetica En la seva retrospectiva laquoCom hem arribat alliacute des drsquoaquiacuteraquo resulta fonamental Semiotics of the Kitchen (1975) obra em-blemagravetica en quegrave en forma de performance satiacuterica desemmascara la banalitzacioacute a partir de la qual srsquohan posat en valor els treballs de les dones i la empremta que deixen sobre els cossos de les dones els es-pais i treballs domegravestics

Poc meacutes tard la seva contemporagravenia Barbara Kruger amb la icogravenica proposta gragravefica laquoYour body is a battlegroundraquo (1989) denunciava la tirania de la cultura de lrsquoestegravetica i el consum sobre els cossos de les dones


Dues propostes narratives que conveacute actualitzar de nou Dues propos-tes narratives que parlen de la instrumentalitzacioacute dels cossos i les veus de les dones com a objectes de gaudi o com a eina gratuiumlta i ex-plotada per al manteniment drsquoun ordre social pensat molt lluny de les seves realitats ambicions desitjos i propostes Que amb una forta vo-luntat poliacutetica donen comptes del nomiddotlloc o lloc drsquoopressioacute que ocupen les veus i les experiegravencies de les dones en els dos enclavatges econograve-mics a partir dels quals es legitima lrsquoideal de la cultura occidentalista a) la cultura del consum com la gran plataforma drsquoacceacutes i promocioacute social i b) la necessagraveria economia submergida drsquoallograve domegravestic i quoti-diagrave que garanteixi el funcionament de la cultura laboral i per tant de les diverses promocions socials Quegrave passaria si es reconegueacutes el valor poliacutetic de les veus dels colmiddotlec-tius marginalitzats i empobrits Seriacuteem al mateix lloc si hagueacutessim demanat a les mestresses de casa quin eacutes el model de cultura i societat sostenible confortable digne Quegrave passaria si les dones o el sector de la curamiddotatencioacutemiddotserveis histogravericament feminitzat desclassat i tambeacute racialitzat fos tingut en compte per transformar de manera qualitativa la gestioacute dels espais puacuteblics i urbans En aquest marc drsquointerrogants veus com les de Les Kellys colmiddotlectiu de cambreres de pis organitzades i polititzades arreu del paiacutes han de ser tingudes en compte amb urgegravencia A lrsquoilla aquests dies tambeacute es troba en estat liacutequid el projecte multidisciplinari on Les Kellys de les Balears coordinades per lrsquoartista visual Laura Marte amb drsquoaltres altres colmiddotla-boracions treballen diferents accions que interpelmiddotlin la ciutadania Que donin a conegraveixer la seva situacioacute precagraveria en la cultura laboral les dolences que srsquoacumulen en els seus cossos per lrsquoexigegravencia drsquoun treball en cadena feixuc invisible i de ritmes impossibles i sobretot donar compte de com soacuten de necessagraveries les seves experiegravencies i sabers a lrsquohora de pensar i planificar espais puacuteblics arquitectures i propostes de futurlaquoYour body is a battlegrounraquo Barbara Kruger 1989


Daniela Ortiz artista drsquoorigen peruagrave que viu a Barcelona amb la seva exposicioacute ldquo97 empleadas domeacutesticasrdquo (2010) revela als ulls el que du-rant segles ha conviscut amb nosaltres i que mai ha tingut ni reconei-xement puacuteblic ni administratiu Descobreix literalment els processos drsquoinvisibilitat de les treballadores domegravestiques Posa al descobert les tecnologies economies i sistemes organitzatius que han fet invisibles les persones amb qui hem conviscut fins i tot en els espais meacutes privats Dones i racialitzades A partir del recull de tot un seguit de fotografies de famiacutelies plenament immerses en lrsquoestil de vida occidentalista sersquons planteja el repte visual drsquoalbirar quegrave tenen en comuacute totes les instantagrave-nies I al cap drsquouna estona les trobam O millor dit no les trobam En una cantonada en el pla meacutes allunyat a la centralitat de la mirada en-fosquides pels filtres relegades o directament talladesmutilades Alliacute es troben les que contribueixen a la crianccedila les que compren les que cuinen les que netegen les que planxen les que recullen el correu les que alimenten la canalla La brutalitat del desvetllament ens interroga sobre quins soacuten els processos i les relacions de poder que malaurada-ment avui ja eacutes gairebeacute inherent en els processos de progressisme i emancipacioacute sociocultural Podem accedir podem participar podem

festejar podem treballar podem fer poliacutetica podem estudiar podem gaudir tot el que es fa fora de casa eacutes possible perquegrave dins hi ha una dona que fa la feina que ens dona temps Que treballa en una feina que no cotitza en atur Que el seu costhora es barema en precari Sotme-ses a un terra enganxoacutes perquegrave altres puguin lluitar contra els sostres de vidre Encara que amb una sobremagnificacioacute progravepia de qui ha descobert que lrsquoaigua refresca la situacioacute drsquoexcepcionalitat que vivim ha posat el descobert les fragilitats drsquoun sistema que ha menystingut sistemagravetica-ment les demandes i els sabers de la cultura de les cures Eacutes moment drsquoaprendre drsquoaquells colmiddotlectius i persones que al llarg de la histograveria han mantingut un altre sistema de relacions amb lrsquoentorn Colmiddotlectius i per-sones que han gestionat i gestionen la quotidianitat Que fan possible el manteniment de la vida Que fugen drsquoallograve puacuteblic per crear comuni-tat Que soacuten les veus i els cossos que fan possibles les xarxes de suport

Nina Guanyadora del Premi ArxiuKelly

Foto Miquel Juliagrave 2019


mutu i donen pausa i reparacioacute als ritmes insostenibles sota els quals regulem la vida En aquest sentit eacutes important lrsquoorganitzacioacute i celebra-cioacute de processos participatius comunitaris veiumlnals de persones que soacuten afins en els seus desitjos sabers i demandes Espais on descobrir el valor de les xarxes i la comunitat Espais de significacioacute i proposta poliacutetica Com lrsquoaccioacute Les dones som el barri desenvolupada la tardor passada amb les veiumlnades de la Soledat en el marc de la trobada mul-tidisciplinagraveria laquoAntiacutedots per un Paradiacutes Fakeraquo (XII Trobada drsquoArquitec-tures Colmiddotlectives) Una trobada de reconeixement mutu i drsquointerpelmiddotla-cioacute als processos drsquoorganitzacioacute urbaniacutestica Drsquoorganitzacioacute de vida en definitiva

Finalment i en sintonia amb les propostes de Margalida Ramis que tambeacute ha participat en aquest corolmiddotlari de desitjos reclamo la necessi-tat drsquoescoltar i aprendre de la capacitat criacutetica i lluitadora de qui ha vis-cut histogravericament en espai de dissidegravencia i en comunioacute amb la natura Voldria compartir les veus imprescindibles de Julieta Paredes i Mariacutea Galindo en representacioacute del discurs revolucionari i del potencial cre-atiu de Mujeres Creando colmiddotlectiu feminista de tradicioacute caribenya i llatinoamericana

Un enllaccedil que ilmiddotlumina sobre la necessitat de nous sistemes drsquoexpres-sioacute i organitzacioacute comunitagraveria Sobre manllevar-nos el prejudici del beneiumlt lsquoradicalrsquo per comenccedilar a quumlestionar quina eacutes la genegravetica de la nostra memograveria histograverica institucionalitzada Per comenccedilar a imagi-nar quines propostes de futur transformadores cal emprendre Davant tots aquests sabers davant el coneixement i reconeixement dels sistemes drsquoexpulsioacute i marginalitzacioacute social ndashdomegravestics sexuals sexualitzadors econogravemics adultcentristes culturals drsquoorigenndash que sosteacute el nostre ideal de progreacutes no podem altra vegada substituir ex-plotacioacute i precarietat amb explotacioacute i precarietat Cal remiddotescriure Cal fer proposta de nous ordres narratius que posin en crisi els hegemograve-nics i institucionalitzats I sobretot cal aprendre i escoltar de qui sap de qui teacute expertesa en lluites i resistegravencies de qui teacute expertesa en pro-

cessos revolucionaris i drsquoautegraventica transformacioacute dels territoris i sis-temes organitzatius Cal desenvolupar tot un activisme poliacutetic a nivell comunitari Que faci evident que del trinomi que avui defineix lrsquoestat drsquoexcepcionalitat que avui vivim ndashCrisiVirusPlanetandash la paraula del mig eacutes la meacutes circumstancial

FUTURS POSSIBLES 93

VIURE A PROP DE QUI SrsquoESTIMA O SER ESTIMADA ALLAgrave ON ES VIU

La Lioparda Teatre companyia de teatre transfeminista de Mallorca

El teatre fiacutesic el teatre dobjectes magravescares i titelles combinat amb les tegravecniques del Teatre de les Oprimides soacuten el punt de partida i empen-ta per a donar forma als seus espectacles que es reconeixen pel seu caragravecter criacutetic i feminista el quumlestionament dels models socials del poder i les opressions aixiacute com de les relacions humanes establertes Drsquoaltra banda La lioparda Teatre no nomeacutes treballa a partir de la repre-sentacioacute sinoacute que tambeacute ho fa impartint tallers i formacions entenent el teatre com una eina de transformacioacute social on el cos esdeveacute prota-gonista de les subjectivitats que representa Ens costa parar ens costa molt deixar de ser productius El capitalis-me ha fet molt beacute el seu treball i nosaltres hem posat tot de la nostra part perquegrave aquesta incapacitat per badar es transformi en tota una experiegravencia enriquidora per a lrsquoindividu Qui es pot permetre parar i qui no La meritocragravecia en temps de la CO-VIDmiddot19 segueix a lrsquoordre del dia Crear crear crear fins i tot quan tot et diu que paris Inclograves quan la teva creacioacute teacute a veure amb lrsquoespai puacutebliccomuacute i amb el contacte Com deixar de pronunciarmiddotse davant drsquoaquesta gran restriccioacute Quin eacutes lrsquoes-pai puacuteblic avui quan la comunitat roman closa Eacutes Google Facebook i Twitter el nostre nou espai publicoprivatQui estagrave obligada a reinventarmiddotse per no fracassar i qui pot gaudir de la reinvencioacute com a lloc confortable per a lrsquoexperimentacioacuteI mentre escrivim aquestes paraules no podem deixar de pensar en la pegraverdua dels grans boscos comunals Seragrave aquest un altre gran punt drsquoinflexioacute en la histograveria de la pegraverdua de llibertats colmiddotlectives

Relatoriacutea gragravefica de Tonina MatamalasIntervencioacute 01 Tallers de teatre gegravenere i sexualitatsExposicioacute ldquoTeixit conjuntiurdquo de Tonina Matamalas Casal Solleric


El teatre eacutes ficcioacute una ficcioacute que perd tot el sentit sense la perspectiva hagraveptica Lrsquohagraveptica designa la ciegravencia del tacte per analogia amb lacuacutestica (oiumlda) i lograveptica (vista) La paraula proveacute del grec haacuteptō (tocar relatiu al tacte) Alguns teograverics com Herbert Read han estegraves el significat de la paraula hagraveptica referint per exclusioacute a tot el conjunt de sensacions no visuals i no auditives que experimenta un individu Quegrave esperam del teatre en el moment que lrsquohagraveptica nomeacutes estagrave permesa sota clau domegravestica quan el contacte lliure de contagi nomeacutes es permet dins la famiacutelia Qui teacute el privilegi de gaudir drsquoaquesta famiacutelia i per extensioacute drsquoaquesta hagraveptica Fa uns dies lrsquoassociacioacute Ben Amics compartia en aquesta nova placcedila privada de Facebook un article on exposava la situacioacute drsquoadolescents i joves LGTBIQ+ que han de conviure confinats amb familiars que no accepten la seva identitat o orientacioacute I eacutes que tal com explica Donna Haraway en una conferegravencia de la CCCB la histograveria queer no eacutes una histograveria que teacute a veure amb el vincle reproductiu sinoacute meacutes aviat amb el parentiu Haraway assegura que a traveacutes del parentiu es poden gene-rar vincles aliances que defugen de la logravegica capitalista de produccioacute i reproduccioacute Soacuten vincles amb aquell parent estrany ja que no cal que sigui iacutentim va molt meacutes enllagrave eacutes meacutes mundagrave El parentiu teacute a veure amb la histograveria de la carn i no de la sang Va sobre fer afirmacions en la base del vincle i la relacioacute I ara meacutes que mai sorgeix la necessitat de sentir aquest vincle aquest sentiment de pertagravenyer a la comunitat Una comunitat que sovint no viu ni en la mateixa casa ni en el mateix edifici ni en el mateix carrer ni en el mateix barri poble ciutat o paiacutes que tu ja que no tot el moacuten pot permetrersquos viure a prop de qui srsquoestima o ser estimada allagrave on viu Un sentiment de pertagravenyer a la comunitat que ara es materializa a traveacutes de la pantalla a traveacutes drsquoallograve visual i acuacutestic ja sigui en forma de video-trucada a la teva colmiddotlega o drsquoiniciatives de suport mutu En aquest sen-tit soacuten fonamentals investigacions com les que actualment du a terme un grup de la Universitat Rey Juan Carlos la Universitat Autogravenoma de

Barcelona la Universitat de Barcelona i la Universitat Complutense de Madrid sobre lrsquoimpacte de la COVIDmiddot19 en lrsquoagravembit de les persones que srsquoidentifiquen amb sexualitats io identitats no normatives (lesbianes gais transsexuals bisexuals agegravenere transgegravenre trans i altres sexu-alitatscorpolaritats fora de la norma cissexual i heteronormativa) Ara ja ho podem afirmar en aquest dies estam experimentant el colmiddotlapse del sistema o dit drsquouna altre forma lrsquoerror del cis-tema i com es mobilitzen tots els mecanismes perquegrave lrsquoengranatge no pari sota el temor de la sotragada que vendragrave o que ja tenim a damunt Mentre que lelit dels meacutes privilegiats com sempre segueix intocable aliena a lrsquohagraveptica Perograve quegrave ocorre quan la sotragada ja no teacute a veure amb la pegraverdua de privilegis sinoacute amb la pegraverdua de drets fonamentals Els primers dies de confinament a les xarxes ens varem fer un fart de comparatives de la situacioacute real actual amb la que proposa en forma de ficcioacute la serie The Handmaids Tale ja que proposa un relats de ci-egravenciamiddotficcioacute que quumlestionen el grau de lrsquoassoliment dels drets de les dones io les persones LGTBIQ+ i com aquests drets poden retrocedir molt fagravecilment amb el ressorgiment de sistemes feixistes Tanmateix moltes de nosaltres que ens identificam com a persones trans o ca-mioneres tan ldquomarimatxosrdquo que som impossibles drsquoencaixar en un ti-pus de dona desitjable en un model de mirada hetero seguim sense estar representades a la segraverie Aquests buits de representacioacute a nosaltres no ens semblen un fet in-transcendent ja que en general soacuten personatges poc o gens represen-tats en les arts escegraveniques i que sovint cauen en clixeacutes que tendeixen al fetitxe o a la victimitzacioacute Perograve tambeacute imaginem la possibilitat que sigui premeditat per part de lrsquoequip de direccioacute i potser en el moment en quegrave arranca la segraverie aquests personatges ja han perdut fins i tot el dret de ser representat narrats recordats


Ja de peus en terra de tornada a la realitat que sembla meacutes ficcioacute que mai recordam les nostres padrines i els nostres padrins explicantmiddotnos histograveries de la guerra histograveries per a no oblidar perquegrave hi hagueacutes transmissioacute drsquoallograve que mai ens contaragrave la Histograveria per a que hagueacutes un registre oral de la histograveria dels perdedors la histograveria dels fracagraves Una histograveria que sovint es una taca de pessimisme pot semblar pessimista reconegraveixermiddotse en el fracagraves perograve tambeacute pot esdevenir un lloc de reco-negraveixermiddotse en la resistegravencia En el llibre Lrsquoart queer del fracagraves Jack Halberstam ens diu ldquoAquesta histograveria pot ser contada de moltes diverses maneres jo la cont aquiacute com un conte drsquoanticapitalisme de lluita queer Tambeacute la cont com una narracioacute sobre la lluita anticolonial el rebuig a ser intelmiddotligible i un art de la dissolucioacute Aquesta eacutes la histograveria drsquoun art sense mercats una obra dramagravetica sense guioacute una narracioacute sense progreacutesrdquo Tanmateix moltes de nosaltres hem viscut i vivim amb la mosca de lrsquoapocalipsi rere lrsquoorella i moltes de les decisions que hem pres al llarg de la nostra vida han caminat en lrsquoart drsquoaprendre a fracassar a colmiddotlapsar a ser improductiva inreproductiva estegraverils Altres materials drsquointeregraves Reflexions situades des de perspectives decolonials referents a la simiddot tuacioacute de pandegravemia Maria Galindo i Mafe Moscoso Documentals relacionat amb histograveries silenciades El silencio de los otros i Las llaves de la memograveria

FUTURS POSSIBLES 99

POSSIBLES FUTURSJavier Pachoacuten Cineciutat

Ho sabem ja estam farts de parlar dels canvis que aquest periacuteode de confinament estagrave provocant en els nostres hagravebits No obstant aixograve tambeacute es podrien interpretar com una possibilitat drsquoapuntarmiddotse al futur o almenys possibles versions drsquoaquest

Pel que fa a la induacutestria audiovisual i meacutes concretament a la del cinema aquests futurs tenen un nom molt concret les finestres Les ldquofinestres drsquoexhibicioacuterdquo soacuten els dies que passen entre que una pelmiddotliacutecula triga a estrenar-se entre un format i un altre (sales de cinema lloguer per Internet middot TVODmiddot DVDBluRay televisioacute subscripcioacute per Internet middot SVODmiddot) i que amb la implantacioacute global drsquoInternet han estat un tema de discussioacute cada vegada meacutes habitual Des de lrsquoespectador que recla-ma la possibilitat de decidir on i quan gaudir de la pelmiddotliacutecula fins al dubte de si el model de financcedilament seria sostenible amb els preus als quals estam acostumats a pagar per Internet El debat eacutes complex amb infinites opcions i fins ara lluny de tancar-se

No obstant aixograve la situacioacute provocada pel COVIDmiddot19 amb les sales tan-cades innombrables estrenes de pelmiddotliacutecules posposats un final drsquoany que es preveu saturat de pelmiddotliacutecules a estrenar i espectadors agravevids de contingut amb un consum en liacutenia mai vist fins ara ha portat a prime-ra liacutenia el debat de les finestres drsquoexhibicioacute

Des de CineCiutat mai hem entegraves aquest debat com una cosa binagraveria entre ldquoles sales vs internetrdquo i aixiacute ho demostren les nostres colmiddotlabo-racions habituals amb plataformes com Filmin MUBI o Netflix i les estrenes de Roma Fin de siglo El Irlandeacutes Historia de un matrimonio entre drsquoaltres Com a projecte nascut del puacuteblic i amb vocacioacute innova-dora entenem i compartim la necessitat drsquoacceptar i explorar la reali-


tat digital que vivim i els canvis en els hagravebits de consum perograve sense abandonar la nostra ferma creenccedila en el valor innegable de lrsquoexperi-egravencia cinema drsquouna banda des del punt de vista industrial lrsquoimpacte i valor afegit de puacutebic i reconeixement a una pelmiddotliacutecula que aporta el seu pas per sales de lrsquoaltra des drsquouna visioacute humanista i social la importagraven-cia de lrsquoexperiegravencia fiacutesica i tangible i sobretot el valor de lrsquoexperiegravencia en comunitat

Aixiacute mateix aquesta situacioacute excepcional tambeacute ha posat de manifest altres dos elements que haurien de tenir en compte aquells que parlen de la fi de les sales

1 La indecisioacute de lrsquoabundagravencia davant la inabastable oferta de con-tinguts ens costa decidir quegrave veure i en moltes ocasions lrsquoalgoris-me ndashmarcat tambeacute per les necessitats de promoure el contingut autoproduiumlt per la plataforma o altres raons comercialsndash no acaba de convegravencermiddotnos Aixiacute davant el dubte del desconegut es reva-loritza la necessitat de prescriptors i la feina de curadoria cobra meacutes importagravencia que mai un paper que les sales de cinema de proximitat i comunitagraveries porten anys realitzant

2 Compartir el viscut Les histograveries (siguin llegides escoltades o vistes) neixen de lrsquoexperiegravencia comunitagraveria Per aixograve malgrat la facilitat de consum a casa tambeacute augmenta la necessitat de com-partir lrsquoexperiegravencia amb els altres

Eacutes cert en un possible futur amb acceacutes total als continguts a traveacutes drsquoInternet les sales de cinema comercials amb un tracte impersonal corren el risc de nomeacutes tornarmiddotse uacutetils com a atraccioacute tecnologravegica (meacutes pantalla meacutes so meacutes moviment) per a aquells blockbusters que puguin beneficiarmiddotse drsquoaquest artifici No obstant aixograve al mateix temps srsquoobre una oportunitat drsquoor per a aquelles sales i espais que vulguin ser meacutes que un cinema apelmiddotlant a una readaptacioacute contemporagravenia dels mateixos valors que van fer del cinema el que va ser en els seus inicis un lloc progravexim per a gaudir i explorar histograveries en comunitat

FUTURS POSSIBLES 3

IacuteNDEX

Introduccioacute 4

Marijo RibasTotes som sospitoses 7

Joaquim ValdiviesoSi vols un futur millor ja et pots comenccedilar a moure 11

Margalida RamisPrimavera silenciosa 19

Maria SolivellasHedonisme responsable 25

Palma XXI Cristina LlorenteLa necessitat drsquoagafar aire 31

Laia MartiacutenezUna idea de Palma despreacutes del confinament 35

Joves Arquitectes de MallorcaUna oportunitat per pensar un futur millor per les nostres ciutats 41

Marc MasmiquelEstoicismo o barbarie 47

Maria GoacutemezTemps excepcionals tambeacute per a la resiliegravencia urbana 57

BaumaI neixen estrategravegies de colmiddotlaboracioacute a cada instant 61

Sa GalaniaEmergegravencia Accioacute drsquoemergir Sortir drsquoun medi despreacutes drsquohaver-lo travessat Sortir a la superfiacutecie 67

Aatomic LabDel COVID-19 a la democragravecia radical a traveacutes de la cultura 73

Meritxell EsquirolPropostes per al futur 83

La Lioparda teatreViure a prop de qui srsquoestima o ser estimada allagrave on es viu 93

Javier PachoacutenPossibles futurs 99

COMISSARIAT DE CONTINGUTSTres Cultura

EQUIP IMPULSOR Tina Codina Tres Cultura Antoni Noguera tinent de batle de Cultura i Benestar Social de lrsquoAjuntament de PalmaFrancisca Niell coordinadora general de Cultura de lrsquoAjuntament de PalmaMiquel Agravengel Contreras director general de Muacutesica i Arts Escegraveniques de lrsquoAjuntament de PalmaMarcos Augusto director general de Promocioacute i Difusioacute Cultural de lrsquoAjuntament de PalmaAina Bauccedilagrave directora drsquoArts Visuals de lrsquoAjuntament de Palma COLmiddotLABORADORSRESMarijo RibasJoaquim ValdiviesoMargalida RamisMaria SolivellasPalma XXI Cristina LlorenteLaia MartiacutenezJoves Arquitectes de MallorcaMarc MasmiquelMaria GoacutemezBaumaSa GalaniaAatomic LabMeritxell EsquirolLa lioparda TeatreCineCiutat Javier Pachoacuten

DISSENY DE LA PUBLICACIOacute DIGITALCarles Llull Regidoria de Cultura de lrsquoAjuntament de Palma

CORRECCIONSServei drsquoAssessorament Linguumliacutestic de lrsquoAjuntament de Palma

AGRAIumlMENTS

Equip de la Regidoria de Cultura de lrsquoAjuntament de Palma

Equip de Comunicacioacute de lrsquoAjuntament de Palma

Abril 2020


INTRODUCCIOacute








FUTURS POSSIBLES 7






FUTURS POSSIBLES 11



















FUTURS POSSIBLES 19















FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99













INTRODUCCIOacute








FUTURS POSSIBLES 7






FUTURS POSSIBLES 11



















FUTURS POSSIBLES 19















FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99












FUTURS POSSIBLES 7






FUTURS POSSIBLES 11



















FUTURS POSSIBLES 19















FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99















FUTURS POSSIBLES 11



















FUTURS POSSIBLES 19















FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99



























FUTURS POSSIBLES 19















FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99























FUTURS POSSIBLES 25

















FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99


























FUTURS POSSIBLES 31










FUTURS POSSIBLES 35


Laia Malo

CIUTAT DE MAL



















FUTURS POSSIBLES 41










Open House Palma







FUTURS POSSIBLES 47


























FUTURS POSSIBLES 57












FUTURS POSSIBLES 61

















FUTURS POSSIBLES 67


















FUTURS POSSIBLES 73


Aatomic lab



tumblr AATOMIC LAB


















FUTURS POSSIBLES 83




















FUTURS POSSIBLES 93










FUTURS POSSIBLES 99












futurs possibles · 2020. 4. 23. · laia martínez joves arquitectes de mallorca marc masmiquel...

Documents