fundació catalònia 1988-2013. 25 anys d’història

1975 - 1988 - 2013Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia

25 ANYS D’HISTORIA

Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia

El passat 2013 es van complir 25 anys del naixement de la Fundació Privada Pro Persones amb discaPacitat intel·lectual catalònia, que es va constituir legalment el 2 de maig de 1988. Concebuda inicialment com a instrument jurídic per facilitar i millorar la gestió de la Institució Montserrat Montero, que en aquell moment ja tenia 13 anys d’història, la Fundació Catalònia ha anat caminant a diferents ritmes i velocitats segons cada període, però sempre amb l’objectiu final d’oferir la millor atenció possible a les persones amb discapacitat intel·lectual.

De mica en mica, la Fundació ha anat creixent i l’activitat i els reptes associats han transcendit la Institució Montserrat Montero. Cada cop més vinculada a allò que des de finals dels anys 90 s’anomena el GruP catalònia, i que no és sinó un reflex de la voluntat constant de millora i avenç de la mateixa Fundació, l’entitat ha sabut revertir els moments de dificultat i incertesa.

A voltes endògenes i a voltes exògenes, la superació de les dificultats institucionals de l’entitat no ha estat altra cosa que un mirall de l’activitat diària que sempre s’hi ha dut a terme. Quina és, sinó, l’essència de l’atenció a la discapacitat intel·lectual?

Per això de forma progressiva, i segurament amb més èmfasi en els darrers anys, el Grup Catalònia ha volgut projectar-se al món com un espai ple de reptes assolibles i de somnis abastables. Deturar-se un moment per mirar enrere i veure el camí recorregut és la pausa correcta i imprescindible per agafar forces i reprendre, encara amb més energia, la tasca que hem anat heretant els uns dels altres.

Para asegurar la obtención de un resultado es esencial tener un objetivo. No basta, sin embargo, con ello; es necesario, además, trazar la hoja de ruta que nos conduzca hacia ese objetivo, y poner los medios necesarios.

La Fundació Catalònia y su antecedente, la Institució Montserrat Montero, siempre han tenido claro su objetivo: la atención a las personas discapacitadas intelectualmente.

No siempre, sin embargo, el camino para obtener ese resultado ha sido rectilíneo, ni siempre, por supuesto, se han aplicado a su consecución los medios necesarios.

Este pequeño repaso a la historia de la Fundació Catalònia no es sino el reflejo de esas tensiones entre el objetivo a lograr, el camino para alcanzarlo y los medios utilizados para ello.

Quiero resaltar, en reconocimiento a las diversas personas que nos han precedido en el desempeño de las distintas responsabilidades dentro de la Institución, que los hechos hay que enjuiciarlos en su contexto, y no desde la perspectiva presente.

Desde que comenzó la andadura de la Institució Montserrat Montero, bajo el paraguas de la APPS, en el año 1975 hasta hoy, son notorios los cambios de todo tipo (político, social, económico, etc.) que se han producido. En aquellos momentos la ruta para obtener el resultado era radicalmente diferente de la actualidad. Eran los tiempos de las postulaciones y de las subvenciones; institucionalmente no existía el mundo del discapacitado, y en los casos en que no eran atendidos en el ámbito familiar, la solución era de tipo psiquiátrico, mediante internamiento en ‘manicomios’.

Hoy todo es diferente. A lo largo de estas páginas, el repaso de la historia de la Fundació Catalònia no es sino el repaso de la historia de la atención al discapacitado. Por eso, para acercarnos en cada momento al objetivo último (la mejor atención a la persona discapacitada) en cada etapa hemos de procurar acertar con la hoja de ruta y hemos de organizar de la mejor manera posible los medios de que se dispone. Esa es nuestra responsabilidad. Acertar en el trazado del camino y ser capaces de generar los medios suficientes para asegurar, no ya el presente sino, en la medida de lo posible, el futuro.

Sr. Vicente ConcaPresident del Patronat de la Fundació Catalònia

La Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia arriba als 25 anys; 25 anys que són l’inici de la llarga història que pensem seguir tirant endavant.

La nostra tasca va començar el 1976 amb la Institució Montserrat Montero. Gràcies a la iniciativa de les famílies dels nostres nois i noies, el 1988 varen crear la Fundació per tal de donar garanties jurídiques i preparar el llarg camí que des d’aleshores anem fent. Durant aquests anys n’hem viscut de tots colors, hem vist passar moltes persones, diferents administracions i legislacions diverses, i hem arribat fins aquí per seguir endavant molts anys més, perquè aquest repte no ens posa límits.

La nostra missió de “satisfer les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, sigui quin sigui el seu grau de discapacitat, malaltia mental o trastorn de conducta afegits” és la guia que ens ha menat, tots aquests anys, i ens ha fet partícips de les il·lusions, anhels i esperances de les persones amb DI i de les seves famílies.

La Fundació Catalònia ha evolucionat i ha fet esforços per adaptar-se al perfil dels usuaris, ha definit un model d’atenció obert a l’entorn, actiu, flexible, personalitzat i integrador, que parteix de les necessitats de les persones i en contempla les il·lusions de totes i cadascuna. A través de l’esport, la creativitat, la comunicació, el teatre i la dansa, l’estimulació, l’oci i la reflexió, hem construït un món adequat i amable per a ells.

Els nostres professionals atenen amb cura aquells que pares, tutors i familiars deixen a les nostres mans, compartint i alliberant sentiments i emocions amb les persones amb DI que estan amb nosaltres, als nostres centres i serveis. Han adquirit un nivell de compromís admirable, compartint objectius i valors que són l’essència de la Fundació. Aquesta ha seguit un procés on la formació, la professionalitat, la gestió i la implicació de tots plegats ha estat peça clau per fer-la sostenible, eficient i donar-hi llarga vida.

La Fundació Catalònia va iniciar un viatge ara ja fa 25 anys i volem que sigui llarg, sensible i profitós; un viatge per un difícil trajecte amb un horitzó llunyà, un viatge al costat dels nostres nois i noies especials, un viatge ple de dubtes, d’encerts, d’utopies, de somnis i de realitats. Volem celebrar-ho amb tots vosaltres.

Seguirem endavant, seguirem acomplint els objectius!

Dr. Joaquim SerrahimaDirector general del Grup Catalònia

ABAD HERAS, ALICIA - ABDELKADER VAZQUEZ, ELENA - AGUILAR COBOS, OSCAR - AGUILAR RODRIGUEZ, ANTONIA - AGUILERA PALOMO,SONIA - AGUILERA SOSA, MIRIAM - AGULLO GUTIERREZ, JANA - AIZPITARTE AGUILAR, MIREIA - ALBINO PARRA, ELIAS - ALCAIDE ALDEHUELO, ESTEFANIA -

ALCALA CABALLERO, LUCIA - ALCARAZ GOMEZ, NOELIA - ALCARAZ HOMS, ISAAC - ALCARAZ URREGO, UBERLEY - ALCAZAR PINTO, JOSE MARIA - ALEGRE VELA, ELIA - ALEMAN SANCHEZ, LOURDES - ALERANY LORENZO, EVA - ALONSO CANO, RITA - ALONSO PACHECO, Mª DEL CARMEN - ALONSO

SEBASTIAN, SANTIAGO - ALTARRIBA VILARASAU, JORGE - ALTES TRENCHS, MIREIA - ALVAREZ BERNAL, FRANCISCO - ALVAREZ CASALS, JONATAN - AMARO BARCONS, ALEJANDRO - AMAYAH, MORAD - AMIGO PAREJO, MAIRA - AMIGO PAREJO, YOLANDA - AMPURDANES VILANOVA, MARC - ARANDA

ORDOÑEZ,SANDRA - ARCE GALVIZ, CELINDA - ARES BORRAZ, SONIA - ARGEMI INVERS, MARIONA - ARJONA GAMIZ, AMPARO - AROCA GASPART, AINHOA - ATIF, MARIAM - AZNAR GONZALEZ, MARIA - AZZOUZ AZZOUZ, AMINA - BABILONIA VASQUEZ, LITZ MILADI - BABILONIA VASQUEZ, LIZ JANE -

BADIA MUNTANE, MARC - BAENA GALLARDO, PAULA - BAENA GARCIA, MARTA - BAENA GARCIA, RAQUEL - BALLESTEROS ISLAN, GEMA - BALLESTEROS MONTES, Mª JOSE - BANUS REX, JOAQUINA - BARATA PASAN, LEONCIA - BARRAGAN DE LA HAZA, CARMEN - BARRERA PEÑA, ROSARIO -

BARRIO GALAN, SILVIA - BASCU BASSET, CRISTINA - BASTANTE CARREÑO, YOLANDA - BASTIDA RODRIGUEZ, EVA - BAU CONESA, ANGELES - BEARDO MARCO, ELENA - BELL GOMEZ, JOAN PERE - BEN ABOU EL MZOURI, MALIKA - BENAVIDES LANZAS, ANTONIO - BENHNINI BENHNINI, KHALID -

BERNAT RECORDA, SONIA - BERTOLIN CERRATO, ISABEL - BIDELLAOUI IDRISSI FILALI, BOUBKER - BLANCO GRACIA, CHANTAL - BOIX VILANOVA, Mª DEL MAR - BOLIVAR RUBIO, FRANCISCO JOSE - BONILLA OLIVA, MARIA PILAR - BORRELL CINTAS, XAVIER - BOSCH RAFOLS, MARGARITA - BOUKRAB

LACRUZ, ISLAM - BOULLON TERUEL, CARLOS - BRAQUE GARCIA, SILVIA - BRIZ MONFERRER, MARIA ARANTZAZU - BUJET ESTEBAN, TANIA - CABALLERO ESCOBAR, MARIA TERESA - CABALLERO SANCHEZ, ALICIA - CABRERA LOPEZ, JORDI - CACHADIÑA MARIN, ANTONIA - CALDERON GONZALEZ,

DANIEL - CALERO LOPEZ, DOLORES - CALVO ALCALA, MARIA ISABEL - CAMINO RUIZ, JOSE MANUEL - CAMPAÑA VEGAS, DOLORES - CAMPOS ALDANA, SUSANA - CAMPOS GUERRERO, MARIA PRIMITIVA - CAMPOS VALERA, MARIA - CANA QUIROS, JOSEP ANTONI - CANAL PUIG, FRANCESCA -

CANALES MARTINEZ, CRISTINA - CANILLAS MUÑOZ, MONTSERRAT - CARAVACA BARNES,SONIA - CARBONELL BERGUA, ISABEL - CARCELES NAVARRO, DINA - CARDONA PACHECO, MIGUEL ANGEL - CARO GUTIERREZ, ALLENDE - CARRETERO GARCIA, CRISTINA - CARRETO GUERRERO,

ESTEFANIA - CARRILLO FERRER, LOURDES - CARRILLO SANTIN, ELISABET - CASADO CABELLO, MIREIA - CASADO UTRILLA, CRISTINA - CASANUEVA OSUNA, NOELIA - CASAS DEJOZ, CRISTINA - CASTAÑO TERUELO, ANTONIO - CASTELLANO GARCIA, JOSE - CASTELLANOS VALENCIA, Mª PILAR

- CASTILLO CASTILLO, MANUELA - CASTILLO DIAZ, MANUELA - CASTRO RODRIGUEZ, LUIS ALBERTO - CAVA GOMEZ, PEDRO - CECILIA BRAVO, JOAQUIN - CENTENO BARRANCO, MARIA ROSA - CERRUDO GALVEZ, RAQUEL - CHAHBAR, FATIMA - CIFUENTES CASTRO, LORENA - CLARAMUNT

GUITART,CRISTINA - CLARET CASADEJUST, ENRIC - CLOS AMOROS, MARTA - COBOS TORRES, FRANCISCO JAVIER - COLLADO BOWMAN, ROSSY NEFFERTIT - COLLELLDEMONT SERRANO, CARLOS - COLLELLDEMONT SERRANO, DAVID - CONCA SANCHIS, VICENTE - COROMINAS RENTER, JOANA

- CORRAL MUÑOZ, JAVIER - CORRAL TAPIAS, NOELIA - CORTES DIEZ, JOSEFA - CORTES INFANTES, MARC - COSO RODRIGUEZ, Mª DOLORES - COSTA ARRIETA, JOAQUIM - COUSIN, FRANK R.R. - CREUS PEDROL, NURIA - CRIADO LIGERO, JENNIFER - CRUZ FERNANDEZ, OLALLA - CUADRADO

MARTINEZ, Mª ANGELES - CUINE GIRALT, Mª PILAR - CUSCO FRANSI, MARTA - CUSIDO ORTEGA, SEBASTIAN - CUSIDO ROVIRA, NEUS - DAMIAN ROBLES, FILOMENA - DAZA MARTINEZ, CONCEPCIÓN - DE GEA DE LA ROSA, MARIA CRUZ - DE LA MUÑOZA MUÑOZ, INMACULADA - DE LA VEGA

GIMENEZ, DANIEL - DE SENESPLEDA RAVENTOS, GLORIA - DEL RIO TORRES, CRISTINA - DELGADO DONQUILES, JUAN A. - DIAS MARTINS, Mª JESUS - DOMENECH HUELAMO, GUILLERMO - DOMINGUEZ FERNANDEZ, MILAGROS - DOMINGUEZ RUIZ, VICTOR MANUEL - DONADO JAÑEZ, ALBERTO

- DOROTEO MUÑOZ, DOLORES - DRAGO VALDIVIA, ALFONSO - DULCET CANTO, AGUSTIN - DURBAN GARCIA, Mª JOSE - EGEA GIL, AMANDA - EGEA MARIÑAS, CARLOS DANIEL - EGEA PLA, MARINA - EL ACHHAB EL FARTAKH, SARRA - EL BOK, DRISSIA - EL-HISATI, KARIM - ENGRA LOZANO, CARIDAD

- ERGUETA PASCUAL, ANA BELEN - ESCURRIOLA VAZQUEZ, SONIA - ESPADA AMIGO, CRISTINA - ESPARD GRAU, JOSE MARIA - ESPIN HUERTAS, BENI - ESPINACH CALVET, PATRICIA - ESPINOSA CARDENAS,VIRGINIA - ESTEBAN MONFORT, CARMEN - ESTEBAN VEGA, YASMINA - ESTEVE CABANES,

NATALIA - ETA RUSU, ALINA - EXTREMERA SANCHEZ, NOELIA - FARIAS ALVAREZ, CLAUDIA - FARKAS, BRIGITTE - FERGUZON OYHARZABAL, NORA LUJAN - FERNANDEZ ARANGO, JACQUELINE - FERNANDEZ BERMUDEZ, Mª DOLORES - FERNANDEZ DIAZ, FRANCISCO - FERNANDEZ FERNANDEZ,

SARAY - FERNANDEZ GONZALEZ, MAGDALENA - FERRE VIDAL, ROSA Mª - FERRER ASENSIO, AURORA - FERRER HERNANDEZ, ANA MARIA - FERRER VERA, PILAR - FERRON TORREJON, MANUELA - FOLCH PIFERRER, ISABEL - FOLGADO VENEGAS, MIREIA - FORTUNATO SUAREZ, CRISTINA AMELIA

- FORTUNATO SUAREZ, MONICA - FRADERA ROURA, MARIA GLORIA - FRANQUET FONT, XAVIER - FUMADO PEREZ, SOLSIERAY - GALAN COBACHO, SANDRA - GALERA FERNANDEZ, MANUELA - GALIANO CASAS, ELISABET - GALLARDO OSA, Mª CARMEN - GALLEGO DEL OLMO, SANDRA - GALLEGO

SORIANO, CONCEPCION - GALVAN LINARES, IRENE - GALVEZ PEREZ, JUAN JOSE - GALVIS CELY, DINESE - GAMEZ MORALES, ANDRES - GARCIA ACEBEDO, MARIA JOSE - GARCIA ARIAS, PURIFICACION - GARCIA BONAL, SELENE - GARCIA BONAL, SERGIO - GARCIA CALPE, JUAN MANUEL - GARCIA

CAMACHO, JOSEFA - GARCIA CASAL, Mª FLOR - GARCIA CASTAÑO, NATALIA - GARCIA ESPINOSA, Mª JOSE - GARCIA GARCIA, ANA Mª - GARCIA GARCIA, ISABEL - GARCIA GARCIA, JUAN J. - GARCIA GARCIA, Mª JOSE - GARCIA GARCIA, MATILDE - GARCIA MARQUEZ, JOSE MARIA - GARCIA MARTIN,

VANESSA - GARCIA MOLLA, RAQUEL - GARCIA NOGUE, EVELIA - GARCIA PINILLA, JUANA - GARCIA RAMIRO, DAVID - GARCIA RODRIGUEZ, BARTOMEU - GARCIA SAMPER, OLGA - GARCIA SERVAN, JOSEFA - GARCIA SERVAN, Mª OLIVA - GARCIA TORT, MANUEL - GASOL BLASCO, ESTHER - GASQUEZ

LLAMBRICH, GLORIA - GIL FONTANET, TERESA - GIL HUERCANO, MONTSERRAT - GIL LOPEZ, LAURA - GIL MORENO,ISABEL - GIMENEZ MONTES, ISABEL - GIMENEZ SICILIA, CONCEPCION - GIMENEZ SIMO, MONTSERRAT - GOMEZ ALCANTARA, EVA - GOMEZ AUTIE, MARIA DE LOS ANGELES - GOMEZ

BARCIA, DANIEL - GOMEZ DIEZ, ANDREA - GOMEZ ESCOBAR, CRISTINA - GOMEZ FERNANDEZ, Mª JOSE - GOMEZ MARTINEZ, VANESA - GOMEZ MORGADO, JOSE MIGUEL - GOMEZ RODRIGUEZ, ALBERTO - GOMEZ SANCHEZ, MANUEL - GOMEZ TANCO, Mª ROSARIO - GONZALEZ BENITO, ISABEL

- GONZALEZ CASTEJON,NURIA - GONZALEZ FERNANDEZ, ALEJANDRO - GONZALEZ HERNANDO, NATALIA - GONZALEZ PETRONE, ANGELA MARIA - GONZALEZ POVEDA, ERIK - GONZALEZ RODRIGUEZ, CARMEN - GONZALEZ RODRIGUEZ, FRANCISCO JOSE - GONZALEZ RODRIGUEZ, LUCIA -

GONZALEZ SORIA, MARIA - GONZALEZ TOMAS, RUTH - GONZALEZ-NICOLAS CERON, MAITE - GONZALVEZ RUIZ, YOLANDA - GORDON PROAÑO, ELSA UBELDINA - GRACIA LOPEZ,GLORIA - GRADOS AVILA, ISABEL MARGARITA - GRANGED ROMANI, VICTOR - GRIMALDI RUIZ, PEDRO - GUARDIA

DURAN, MARCEL - GUARDIA JARAUTA, ALBERTO - GUERRA PANIAGUA, CARMEN - GUERRERO GONZALEZ,MANUELA - GUERRERO MORAL, Mª DEL CARMEN - GUIMERA GARCIA, GEORGINA - GUIU RUEDA, CARMEN - GUTIERREZ JAENADA, GEMMA - GUTIERREZ JIMENEZ, ANTONIA - GUTIERREZ

JIMENEZ, JOSEFA - GUTIERREZ JIMENEZ,RAUL - GUTIERREZ MUÑOZ, JOSE ANTONIO - GUZMAN QUIROSA, CARMEN - GUZMAN ROJAS, CLOTILDE LORENA - HAMMOUCH SANCHEZ, KARIM - HELGUERA RUIZ, LEONARDO - HEREDERO PONS, VICTOR - HERMOSO HIGUERAS, LOURDES - HERNAN

MARTINEZ, JOSEFA - HERNANDEZ ASENSIO, JORDI - HERNANDEZ CHORDA, MARIA ISABEL - HERNANDEZ CISNEROS, JAVIER - HERNANDEZ HERNANDEZ, ANTONIA - HERNANDEZ LENCE, FEDERICO - HERRERO CASTRILLO, JOSEFA - HERRERO LOPEZ, DOLORES - HIDALGA VEGA, MARIA ANGELES

- HIDALGO ROSAL, Mª ANGELES - HORTAL MORIANA, CRISTINA - IBERN XIRAU, HELENA - IOVA, MARINA MONICA - ISERTE MOLANO, OLIVER - IZQUIERDO GARCIA, ENRIQUE - JAVIERRE MORENO, LAURA - JENE PETSCHEN, JOAN - JIMENEZ CASTRO, ELENA - JIMENEZ DEL VALLE, FCO. JAVIER -

JIMENEZ GIMENEZ, SUSANA - JIMENEZ GORDILLO, EDUARDO - JIMENEZ HERAS, YOLANDA - JIMENEZ JIMENEZ, LIDIA - JIMENEZ MIGUEL, AIDA - JIMENEZ MONTSERRAT, CONCEPCION - JIMENEZ MORALES, GLORIA - JIMENEZ RAMA, JOSEFA - JOSE LEDESMA, EVA - JULIAN PEREZ, JULIA - JULIAN

PIQUER, ENRIQUETA - JURADO ALCAIDE, ANA - KAITA MATAS, JAIME - KRENTOVSKIY, SERGIY - LAFRONT CABRERA, VICENTA - LAFUENTE ARIAS, ANGELES - LAFUENTE MORENO, ANA - LAHRECH, IBTISSAM - LARA CONSUEGRA, TAMARA - LINARES HERMOSILLA, EVA MARIA - LIZANDRA MORENO,

SONIA - LLISTAR BOSCH, CARLES - LLORENTE GRASA, ANA MARIA - LOBERA LOPEZ, SILVIA - LOPEZ ACOSTA, JOSUE - LOPEZ CABALLERO, ANA Mª - LOPEZ CALVO, JOSE MARIA - LOPEZ CAMPANA, NOELIA - LOPEZ CARRILLO, SILVIA - LOPEZ FERNANDEZ, JOSEFINA - LOPEZ GONZALEZ,

FRANCISCO JAVIER - LOPEZ GRANJA,DANIEL - LOPEZ JORDA, MARIA MERCE - LOPEZ LOPEZ, JOSE - LOPEZ MARTINEZ, SARA - LOPEZ MORENO, PERE - LOPEZ OLID, ENCARNACION - LOPEZ PARREÑO, ISABEL - LOPEZ PEREZ, ELENA - LOPEZ RODRIGUEZ, MARIA DEL CARMEN - LOPEZ

RODRIGUEZ, SUSANA - LOPEZ SAEZ, CARLOS - LOREN BARBA, MARIA JOSE - LORENTE BLASCO, DAVID - LORENTE MATEA, Mª LLANOS - LORENZO-PENALVA LUCAS, MONTSERRAT - LOZANO GONZALEZ, ANA ISABEL - LOZANO PELAEZ, MARIA ISABEL - LUQUE MEDINA, CONCEPCION - MAGAN

BLANCAS, PRESENTACION - MAGAÑA RODRIGUEZ, FRANCISCO JAVIER - MAIQUEZ MUÑOZ, ANTONIO - MAIZA AZCARAY, MARIANO - MAJIDI, HICHAM - MALVESI OVIEDO, CAMILO - MALVESI OVIEDO, ENRIQUE - MAMANI SIÑANI, SUSY - MANICH MUÑOZ, JOSE MARIA - MANICH TORNE, FRANCESC

- MANICH TORNE, JOAN - MANJON MATEOS, VICENTA - MANZANERA CODINA, ANTONIA - MANZANO ALBERTUZ, FRANCISCA - MANZANO PUERTAS, Mª CARMEN - MAÑAS BONILLA, ENCARNACION - MARCELO TARANGO, ROSA Mª - MARCOS FURONES, ELISABET - MARIÑAS FERNANDEZ, JOSEFINA

- MARIÑAS FERNANDEZ, Mª ISABEL - MARQUES RODRIGUEZ, PILAR - MARRACO JORBA, EULALIA - MARTI PEREZ, MONTSERRAT - MARTIN ASENSIO, NURIA - MARTIN FUENTES, Mª BELEN - MARTIN JIMENEZ, Mª CARMEN - MARTIN MONSERRATE, CARLOS - MARTIN PINTO, CARLOS - MARTINEZ

ALVAREZ, Mª MERCEDES - MARTINEZ BERMEJO, Mª CARMEN - MARTINEZ CARRASCO, MONTSERRAT - MARTINEZ CASTRO, JOAQUIN - MARTINEZ CASTRO, SARA - MARTINEZ ESCOBAR, LIDIA - MARTINEZ GONGORA, JOSEFA - MARTINEZ LOPEZ, AMPARO - MARTINEZ LOPEZ, SUNSHINE -

MARTINEZ MORALES, ANGELES - MARTINEZ PUERTAS, GABRIEL - MARTINEZ RIOS, JUANA ELISA - MARTINEZ SANCHEZ, JOSE LUIS - MARTINEZ SECO, Mª VICTORIA - MARTINEZ TRENADO, ANA ISABEL - MATABOSCH PONS, MONTSERRAT - MATEU ANGEL, LUCIA - MATILLA LOPEZ, IVAN - MAYER

CRESPO, Mª CARMEN - MAYMON DIAZ, CRISTINA - MAYOR NICOLAU, ROSA - MEDINA MENDEZ, ANA ISABEL - MEDINA PARRA, JORGE - MEDINA PARRA, ROSA Mª - MENDOZA GUZMAN, LUIS CHRISTIAN - MENDOZA LORENZO, MARIA ROCIO - MENDOZA NEYRA, JOHN ELIAS - MIRANDA CARRILLO,

ORLANDO - MOLANO FLORES, ROSARIO CRISTINA - MOLDES MOLDES, INES - MOLINA BESONIA, CONSUELO - MOLINA SERON, BERNARDA - MOLINA TAYPE, SANDRA JACQUELINE - MONEREO MORENO, Mª JOSE - MONTERO TORRES, ESMERALDA - MONTES MARTINEZ, ALBERTO - MONTES

MARTINEZ, MIREIA - MONTES RODRIGUEZ, FRANCISCO - MONTES SUVIRES, DAVID - MONTESINOS BORRUEL, ELENA - MONTESINOS PUJANTE, MONICA - MONTOYA LOPEZ, MARTA - MONTSERRAT MARTINEZ, AGUSTIN - MORA SALINAS, ANA PILAR - MORA SALINAS, MARISOL - MORALES LOPEZ,

MONTSERRAT - MORALES RUIZ, ANTONIO - MORENO GUERRERO , ORIOL - MORENO OLVERA, MARIA ISABEL - MORENO PAEZ, FRANCISCO JAVIER - MORILLAS ARANDA, MIGUEL - MOYA MORENO, Mª ISABEL - MUÑOZ AZORIN, DANIEL - MUÑOZ HERNANDEZ, ROSARIO - MURILLO AGENJO, ANGELA

MARIA - NAVARRO LUCAS, LAURA - NAVARRO RAMON, EDUARDO - NAVARRO TORRES, PILAR - NAVINES ALONSO, CRISTINA - NEBOT NONELL, JORGE - NIETO GARCIA, MERCEDES - NIETO MARTIN, LUIS DOMINGO - NOGUE LLIMOS, ASSUMPTA - NOGUERA CANO, LUCIA - NOGUERAS LUQUE,

LAURA - NUÑEZ ROBLES, NATIVIDAD - OLARTE VIVES, JORDINA - OLAVE AVILAN, YAZMIN - OLIVA CORRALES, LAURA - OLIVA HERNANDEZ, XAVIER - OLIVE LAZARO, ANA ROSA - OROZCO MARIN, Mª ROSA - ORTEGA BARRERA, NOEMI - ORTEGA REVERTE, Mª ANGELES - ORTIZ BORONAT, JUAN

FRANCISCO - ORTIZ GRACIA, RAQUEL - ORTIZ ORTIZ, MODESTA - ORTIZ TOMAS, YOLANDA - PAEZ ROMERO, Mª DOLORES - PALACIOS BARCO, VICTORIA - PALACIOS LEIVA, Mª JOSE - PALACIOS LEIVA, Mª SOLEDAD - PALAZON LOPEZ, ISAAC - PAÑELLA OSUNA, SILVIA - PARDO OYARZUN, BENJAMIN

ANDRES - PAREDES MAGEM, ROSARIO - PAREDES SANCHEZ, AMADA EDITH - PAREDES SOLIS, ROCIO DEL C. - PAREJA DE CASTRO, GLORIA - PARELLADA VENTAYOL, MARIA CARMEN - PARES BOLTO, EUGENIA - PASCUAL JOSE, MERCEDES - PAUL COLS, CARME - PELLICER CALVENTE, DANIEL

- PENDON GALAN, RAUL - PERARNAU DIAZ, NURIA - PEREA CARPIO, MONICA DEL ROSARIO - PEREA CARPIO, PATRICIA - PEREZ AGUADO, ISABEL - PEREZ BLASCO, Mª CARMEN - PEREZ GIMENEZ, SERGIO - PEREZ GUERRERO, ANGELES - PEREZ HERRERA, DOLORES - PEREZ MAÑAS, MARIA

DEL PILAR - PEREZ MARTINEZ, NOEMI - PEREZ MORENO, SILVIA - PEREZ ORTIZ, MODESTA - PEREZ PARRALO, MERCEDES - PEREZ RAPALLO, ESTELA M. - PEREZ VIDAL, SARA - PEREZ-HITA LOPEZ, Mª NIEVES - PETRONE PEREZ, ANA MIRIAM - PETRONE, MARIA CRISTINA - PIERA MANZANERA,

ANNA - PINTO PRIETO,BEGOÑA - PIÑAR ESPINOLA, MONICA - PIÑERO NARANJO, ANA - PLANDOLIT DOMINGUEZ, ANA MARIA - PORCEL ALVAREZ, MARIA FRANCISCA - PORRAS PULGARIN, Mª CARMEN - POSTIGO GORT, SONIA - POYATOS FERNANDEZ, DOLORES - PRAT GARCIA, LAURA - PRATS

PALOMARES, ALBERT - PRENSA MENDEZ, JEIMI ELIZABETH - PRENSA MENDEZ, SILVIA MARTINA - PRIETO BERMEJO, MARIA DEL CARMEN - PRIETO JACOME, SYLVIA NATALIA - PULIDO MARTINEZ, MANUEL - QUER MOYA, MANUELA - QUER SOPEÑA, MERCEDES - QUERO PUEYO, Mª LUZ - QUESADA

DE LA TORRE, SARA - QUIÑONERO VILLARET, MARTA - RAMIREZ GUIU, LUIS - RAMIREZ OLIVA, ESTEBAN - RAMOS GONZALEZ, DAVID - RAMOS ROBLES, CRISTINA - RASQUI CAMACHO, MARINA - REBELLES MARTINEZ, ANTONIA - RECHES LOPEZ, JUDIT - RECUERDA RAMIREZ, MERCEDES -

REDONDO DELGADO, FRANCISCO - REGALON MORENO, ALFONSO - REGALON MORENO, JOSE - REGALON MORENO, Mª DOLORES - REINA ARROYO, ANTONIO - REMACHA PEREZ, ALEJANDRO - REVELLES MARTINEZ, ANTONIO - REVERTER BATLLES, MARTA - REVILLA ROMERO, CAROLINA -

REYES MOTA, ANA MARIA - RIBA IZQUIERDO, ANNA - RIBAS PAYA, SALVADOR - RIBERA CIVIS, JORGE - RICART VILAFRANCA, MARIA EVA - RIERA DAZA, MONTSERRAT - RIFE MARTINEZ, MARIA CARMEN - RINCON MAÑAS, PILAR - RINCON MAÑAS, JOSEFA - RIOS VALLES, AINA - RIVAS COROMINAS,

Mª CARMEN - ROBLES GOMEZ, ALEXANDRE - RODRIGO MARTIN, MERCEDES - RODRIGUEZ AZPIROZ, ADRIANA - RODRIGUEZ CASADO, HERMINIA - RODRIGUEZ GIL, VERONICA - RODRIGUEZ GONZALEZ, ANA MARIA - RODRIGUEZ GONZALEZ, ISABEL - RODRIGUEZ GONZALEZ, SIGRID - RODRIGUEZ

MANZANO, RAFAEL - RODRIGUEZ MILAN, TERESA - RODRIGUEZ RODRIGUEZ, FRANCISCO JAVIER - RODRIGUEZ SIMON, JUAN JOSE - RODRIGUEZ SORIANO, AIDA - RODRIGUEZ ZAFRA, JUANA - ROJAS RUIZ-TAGLE, LUIS - ROJO BAJAULI, ANTONIO - ROLDAN DEL REAL, ANGELES - ROMERO

RODRIGUEZ, MARTA - ROMERO SAAVEDRA, NIDIA ALEXANDRA - ROMERO SANCHEZ, Mª CARMEN - ROMERO SOLA, OSCAR - ROS RICOTE, EDUARD - ROSA COBO, NICOLAS - ROSALES, NORMA BEATRIZ - ROVIRA MARTINEZ, ANTONIA - RUBIO CARDONA, IRENE - RUBIO MILAN, ROSA MARIA -

RUESTA GUZMAN, ANA ELIZABETH - RUIZ BARRACHINA, VERONICA - RUIZ CEBRIAN, JOSEFINA - RUIZ GONZALEZ, LUCAS - RUIZ GUIJARRO, LUCIA - RUIZ MARTINEZ, ANGELES - RUIZ MARTINEZ, ANTONIO - RUIZ MORI, ANGEL - RUIZ RIVERA, RUBEN - RUIZ RODRIGUEZ, DIEGO - RUIZ ROZAS, ANA

MARIA - RUIZ RUIZ, RAQUEL - SACON RENGIFO, MARY AUXILIADORA - SAEZ MORENO, FRANCISCO JAVIER - SALAZAR BERENGUER,Mª ANGELES - SALAZAR MERO, JOSEFA GUADALUPE - SALEK, OUAFAE - SALSENCH FONOLLOSA, Mª ISABEL - SALVADOR DOMINGUEZ, CARMEN - SALVO MONTES,

FERRAN - SAMO PLANAS, FRANCESC - SAMOS DELGADO, OMAR GABRIEL - SANAPO, SERGIO - SANCHEZ CANO, Mª DOLORES - SANCHEZ CORADO, ANTONIO - SANCHEZ FERNANDEZ, ISABEL - SANCHEZ GARCIA, MONICA - SANCHEZ GIRALT, NURIA - SANCHEZ GODOY, SONIA - SANCHEZ

MARTINEZ, ESTHER - SANCHEZ MORENO, MARIA - SANCHEZ NIETO, GERTRUDIS - SANCHEZ RUIZ, AZUCENA - SANCHEZ SALIDO,FRANCISCA - SANCHIS FLORES, JOSE MARIA - SANZ ORTEGA, ANA - SARRAU BENITO, ROSARIO - SASTRE GUERRA, EVERILDA - SATOUR KCHIRI, FATIMA - SAUCA

PASCUAL, Mª BENIGNA - SAURA GIRON, Mª CARMEN - SEBASTIA GONZALEZ, ANA MARIA - SENAR PLANA, ORIOL - SERQUEDA TORRALBA, MARINA - SERRAHIMA TORNEL, ADRIA - SERRAHIMA VILADEVALL, JOAQUIM - SERRANO SUAREZ, GISELA - SERRATUSELL ALVIRA, CRISTINA - SIERRA

SEGURA, ANGEL AQUINO - SIMO PEÑALVA, JOSEFA - SIRRE GARCIA, DOLORES - SLAVITA, ADRIANA SINZIANA - SOLA JUAREZ, NOEMI - SURRALLES CRISTIN, Mª JOSE - SY, MAIMOUNA - TALABAN LAPAZ, MARIA DEL PILAR - TAÑA DELGADO, RAQUEL - TAÑA SOLA, JOAN - TARTERA GIL, XAVIER -

TEJERA PAREJA, SILVIA - TENA CORRALES, Mª GEMMA - TENORIO RUIZ, ROSARIO - TIANA VERA, GEMMA - TIRADO BUENO, PAULA - TOMILLO DIAZ, MARIA CARMEN - TORO, DORIS EDITH - TORRADO SANCHEZ, ELENA - TORRENTS CANALS, CLARA - TORRES MORENO, IRENE - TORRES RIDER,

SIGRID - TORRES RUIZ, MONICA - TOUIL SATOUR, LEILA - TOVAR RODRIGUEZ,CRISTINA - TRIVIÑO AYALA, MARIA ROSARIO - TRIVIÑO VAZQUEZ, ISABEL - TRIVIÑO VAZQUEZ, MARIA ROSARIO - TROCH FERNANDEZ, ROSA - TRUJILLO CARRO, JUANA MARIA - TRUJILLO JIMENEZ, JOAQUINA - TUSET

SANCHEZ,YOLANDA - UBEDA GREGORI, JORGE - UGIDOS GORDO, JENNIFER - URIZ FERNANDEZ, AROA - VALENCIA ESPINO, Mª ISABEL - VALERO HERNANDEZ, ISABEL - VALLEJO APARICIO, RUBEN - VALLEJO RODRIGUEZ, ISABEL Mª - VALLS PLANS, MONICA - VASCONCELLOS TERRA, MARGARIDA

- VÁZQUEZ CAAMAÑO, MERCEDES - VENEGAS GONZALEZ, YOLANDA - VERDU MORENO, ANGELA - VICENTE DIAZ, Mª JOSE - VIDAL ALQUEZAR,GREGORIA - VIDAL LOZANO, MIREIA - VILLACIS RIVERA, GERMANIA ELISABETH - VILLADELPRAT VILARO, JOAN - VIOQUE CASTELLANO, LUCIANA -

WANGA TCHINANG, Mª THERESA - XUFRE SIRERA, JOSEFINA - XURIACH FAÑANAS, RAMON - YAÑEZ LUCO, AGUSTIN - ZAFRA COBOS, MARIA LOURDES - ZAMBRANO CARRILLO, MARTHA CECILIA - ZAMORA BERZAL, CARMEN - ZARALLO MAZON, MONICA - ZEGRI BUSQUET, RICARDO || AGELL

SASTRE, SEBASTIAN - CASAMIQUELA CAPDEVILA, FEDERICO - COROMINAS MALET, ANDREU - COROMINAS RENTER, ENRICA - FERRES, MARC - FRIGOLA DE VEHI, ISABEL - GASCON SEGUNDO, LLUIS - GONZALEZ GARCIA, MANUEL - GRANERO XIBERTA, XAVIER - GÜIMIL PARRA, ANA - HIDALGO

DE LA BLANCA, DAVID - LOPEZ MORENO, FERRAN - MALAGÓN PEREZ, JOSE - MILLAN CALLEJAS, MANUEL - MOZO POUS, FELIX - PEINADO CAPDEVILA, LAURA - PEREZ SOLER, JOAQUIN - PULIDO BELLIDO, ROSA - RUIZ GARCIA , MIGUEL - SALVI, JOAN - SAMO VALETTE, ESTER - SANTANDREU

VALIÑO, MARTA - SIERRA SAGASTE, MARTA - SUREDA FERNANDEZ, ALBERT - VILASECA I SAYÓS, JAUME

Antecedents. 1975 - 1988La Institució Montserrat Montero“La mamá del millón”

L’inici. 1988 - 2003Les primeres passes del Grup CatalòniaEls serveis del Grup Catalònia el 2001Avenços i deures per fer

Transició. 2004 - 2006El Pla d’Empresa de l’any 2004

Consolidació i actualitat. 2007 - 2013Serveis GeneralsTreball per objectiusNou model d’atencióProjecte transversal d’Àrees TerapèutiquesOci i lleure: la sisena àreaPrograma d’activitats generalFormacióCronologia de fets destacatsFusió d’entitatsDiagnòstic genèticUn retorn per a la societat

Actes commemoratius. 2014

p. 10

p. 16

p. 22

p. 24

p. 38

Antecedents1975-1988

La Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia va ser creada com a tal l’any 1988 per bé que és convenient, a l’hora de resseguir-ne la història i comprendre-la des d’una perspectiva àmplia, fer marxa enrere en el temps per cercar els orígens que acabarien donant cos i forma a la institució actual.

En aquest sentit, la predecessora institucional de la Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia és la Institució Montserrat Montero per a Subnormals Profunds, una residència dedicada a l’atenció de persones amb retard mental greument afectades que es va posar en funcionament a finals de 1976, quan hi va rebre la primera usuària -la Mireia Prat i Sant-.

Un any abans, el 1975, la Institució Montserrat Montero havia estat creada sota la denominació de centre de caràcter sanitarioassistencial adscrit a l’Agrupació Provincial Pro Subnormals-APPS, que era una federació d’associacions protectores de discapacitats constituïda el 1973, circumscrita a la província de Barcelona i presidida en aquell moment per la Mercè Carbó.

Parlar de la Mercè Carbó és parlar de tenacitat i de lluita, de canvi i de revolució, de constància i de determinació. Parlar de la Mercè Carbó és, no només per a la Fundació Catalònia

sinó per a un tot un país, parlar d’un canvi transcendental pel que fa a la mirada social cap a la discapacitat intel·lectual. També amb la implicació i bagatge imprescindibles del Jesús Farrés, el vicepresident de l’APPS, aquell va ser el punt d’inflexió.

I és que si de vegades les transformacions i els avenços són el fruit inequívoc d’una suma d’esforços que s’han superposat en el temps i en l’espai, a velocitats i ritmes diferents, en altres ocasions els canvis es manifesten de forma brusca, com una sacsejada de modernitat i d’avantguarda que desperta una societat que romania adormida, encegada i encara avergonyida de si mateixa.

Qui és, tanmateix, la Mercè Carbó?

Antecedents. 1975-1988

La Institució Montserrat Montero

10

11Antecedents. 1975-1988

Durant els anys 1968 i 1969, Televisió Espanyola va emetre un concurs de proves diverses amb un premi final d’un milió de les antigues pessetes per al guanyador. S’anomenava “Un millón para el mejor”, es retransmetia en directe i va assolir molta notorietat entre la ciutadania, en un moment en què tot allò que es veia a través de la petita pantalla tenia una influència molt i molt gran a la societat.

En aquest context, una de les finalistes del concurs va ser una dona catalana que contestava “No diré res fins al final” quan els periodistes, cada cop amb més insistència, li preguntaven quin era el motiu que l’havia mogut a presentar-se en aquell concurs. Al final, i després de sortir-ne guanyadora, aquella dona va desvelar el misteri i va sorprendre tothom en revelar que el milió de pessetes era per a la seva filla “subnormal”.

Aquella frase va marcar un abans i un després en la història de l’atenció als discapacitats intel·lectuals a Espanya, ni més

ni menys. Fins aleshores, les famílies amb fills “subnormals” -en aquell moment aquest atribut no era despectiu sinó descriptiu, per bé que en pocs anys s’acabaria utilitzant com a insult, tal com havia succeït anteriorment amb altres termes ja desfasats- patien una estigmatització i incomprensió molt grans per part de la societat. Aquella frase, en boca d’una mare -la Mercè Carbó- que coneixia la problemàtica en primera persona, va significar el punt de partida d’un canvi de mentalitat respecte de l’atenció als discapacitats intel·lectuals, no sense molta lluita i esforç durant els anys que havien de venir.

La Mercè Carbó va captivar la sensibilitat de la ciutadania, va connectar directament amb tots aquells pares i mares que s’hi identificaven per haver viscut la mateixa problemàtica -sempre en silenci i des del rebuig- i va saber convertir-se, deliberadament i estratègica, en l’ambaixadora de la discapacitat intel·lectual a l’Estat, que ja comptava amb força

“La mamá del millón”


associacions de discapacitats intel·lectuals però que no gaudia de la comprensió social cap a la problemàtica.

De fet, només així es pot explicar que, ja com a presidenta de l’Agrupació Provincial Pro Subnormals-APPS, aconseguís d’arrencar el compromís per part de la Diputació de Barcelona de cedir-los uns terrenys -anomenats Flor de Maig- que feia molts anys que no s’utilitzaven. Ubicats a Cerdanyola del Vallès i dotats d’edificis, la cessió d’aquella finca l’any 1975 es va portar a terme per 50 anys amb l’objectiu de crear-hi una gran institució de serveis d’atenció a disminuïts profunds.

Mancaven, tanmateix, fons per adequar aquells edificis i és en aquest punt on es tanca el cercle del relat amb la intervenció de la Fundació Montserrat Montero de Sisquelles, que un any després va donar fons a l’Agrupació Provincial Pro Subnormals-APPS per tal de poder reformar i habilitar els edificis cedits per la Diputació. En concret, 70 milions de pessetes, a les quals posteriorment s’hi afegirien 10 milions més que van ser lliurats en un sol pagament per tal de facilitar la posada en marxa i arrencada del centre.

És així com, finalment, la suma d’esforços, de compromís i de voluntats va donar peu a l’inici de l’activitat de la Institució Montserrat Montero l’any 1976. Des de llavors i fins al maig de 1988 funcionaria com un centre adscrit a l’Agrupació Provincial Pro Subnormals-APPS.

Sense la croada que va lliurar la Mercè Carbó, qui sap si aquest país encara amagaria, a hores d’ara, els seus discapacitats intel·lectuals a dins de casa, anomenant-los encara “subnormals” i sotmetent les famílies a l’avergonyiment i la culpabilitat d’haver engendrat un ésser inferior. Sortadament va parlar la Mercè, i la societat va anar entenent que no hi ha persones inferiors sinó diferents, i la societat va aprendre a respectar la diferència.

Imatge 1: Conveni de cessió, amb data 20 de maig de 1975, entre la Diputació de Barcelona i l’APPS

Imatge 2: Acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb data 6 de maig de 1977

1

2

Imatges 3 I 4: Conveni entre l’APPS i la Fundació Montserrat Montero de Sisquelles


3

4


Imatge 5: Carta del Sr. Sisquelles a l’APPS amb data 22 de febrer de 1977

5


Imatge 6: Conveni entre la Diputació Provincial de Barcelona i l’APPS, amb la signatura del M. Hble. Sr. Josep Tarradellas

6

L’inici1988-2003

El 3 de maig de 1988 es va constituir legalment la Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia, el registre de la qual es pot trobar al web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb data d’inscripció del 27 de juny d’aquell mateix any.

Signats els estatuts, d’aquell 3 de maig en surt escollida la primera junta del Patronat, integrada per:

PresIdent: Joan Bofill i TaulerPresIdent adjunt: Efrén CarbonellVIcePresIdenta: Ma Antònia Besoratresorer: José Ma SánchezsecretarI: Jesús JiménezVocals: Josep-Adolf Goday, Bernabé Latorre, Rafael Esteve, Ma Àngels Armengol, Salvador Bernet, Laureano Masoliver, Andreu Corominas, Ernesto Morés, Esteve Clopés i Enric Ventura

Encara durant l’any 1988, concretament l’1 d’octubre, es va signar el primer conveni entre la Fundació i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i també amb la Diputació de Barcelona justament un mes després, és a dir l’1 de novembre. Mesos abans l’Agrupació Provincial Pro Subnormals-APPS ja havia materialitzat formalment la cessió de la Institució Montserrat Montero a la Fundació. Aquesta cessió representa, de fet, l’entroncament d’un període -que havia durat 13 anys i que arribava a la fi- amb l’inici d’una

nova etapa, en què neix la Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia per donar resposta, inicialment, a una sèrie de reptes associats a les necessitats que en aquell moment tenia la Institució Montserrat Montero.

Tanmateix, la Fundació també té des del primer moment la vocació inequívoca d’avançar cap al futur i de créixer. Si bé la residència de la Institució Montserrat Montero sempre seria un centre on emmirallar-s’hi, pel bagatge i experiència acumulats, ràpidament van créixer-hi al voltant nous centres i serveis que en complementaven l’activitat d’una manera extraordinària.

Els primers anys de la Fundació van ser durs però, això no obstant, els nous temps democràtics del país i la major sensibilitat de les administracions públiques van fer possible que la Fundació anés articulant de mica en mica, així doncs, la posada en marxa d’un creixent nombre de serveis.

L’inici. 1988-200316

17L’inici. 1988-2003

De fet, la Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia va liderar aquest procés de creixement però no ho va fer tota sola sinó en el marc de l’anomenat Grup Catalònia, que ha anat englobant diferents entitats sense ànim de lucre dedicades a gestionar i administrar equipaments i serveis destinats a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual.

Encara que no va ser fins a finals de la dècada dels 90 que el Grup Catalònia prendria una expressió concisa que permetria identificar-la com a marca, el cert és que hom pot situar-ne en el temps el naixement a finals de 1990, quan es constitueix l’Associació Catalònia Comarques Pro Disminuïts Psíquics.

Aquesta associació, constituïda per la mateixa Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia amb l’objectiu de diversificar l’atenció als usuaris, representa

un nou ens jurídic. Precisament per aquesta raó hom pot referir-se, a partir d’aleshores, a aquesta entitat superior que les aglutina a totes dues i que es diu Grup Catalònia.

A partir de 1990, doncs, i tenint en compte que la Fundació no deixarà de ser mai el pal de paller i l’entitat capdavantera del Grup Catalònia, la trajectòria de totes dues es perfila entrellaçada.

Des de la perspectiva institucional, el Grup Catalònia va anar incrementant les entitats que el configuren; així, a la mateixa Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia (1988) i la ja esmentada Associació Catalònia Comarques Pro Disminuïts Psíquics (1990) s’hi afegirien l’Associació Centre Especial de Treball Sant Martí (1992) i la Fundació Privada Sant Jordi de Catalònia per a Discapacitats (1997).

Les primeres passes del Grup Catalònia

1990

1988 1992

1997

L’inici. 1988-200318

FundacIó PrIVada Pro Persones amb dIsmInucIó PsíquIca catalònIa

.Institució Montserrat Montero: centre residencial, amb un àmbit territorial de tot Catalunya i amb un total de 237 places. El fet de ser el primer centre orientat a portar a terme la normalització i integració dels discapacitats intel·lectuals va provocar la necessitat de crear un model únic d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual profunda. De fet, la Institució Montserrat Montero va ser un punt de partida a seguir durant molt de temps.

.Llar La Casona: centre residencial dins l’àmbit territorial de tot Catalunya. Amb un total de 26 places, acollia persones ateses per la Institució Montserrat Montero amb un nivell més alt d’aprenentatge i d’autonomia personal. Va ser creada l’any 1989.

.Centre Ocupacional Aspasur: centre destinat a facilitar als usuaris, mitjançant una atenció diürna, els serveis de teràpia ocupacional amb la finalitat que assolissin, dins les possibilitats de cadascun, la màxima integració social. Amb un total de 50 places, va ser subrogat el 1990 per un espai de temps de 35 anys.

.Centre Joan Bofill: centre creat el 1994 i amb capacitat per a 34 places de residència oberta durant tot el dia, adreçat a aquell col·lectiu de persones que, dins del mateix grup de discapacitat intel·lectual profunda, requerien d’una atenció especial atès el seu comportament disruptiu i agressiu.

assocIacIó catalònIa comarques Pro dIsmInuïts PsíquIcs

.Institut Torremar: a través d’un concurs públic el 1991 es va aconseguir la gestió d’aquest centre residencial a Vilassar de Dalt, que era propietat de la Generalitat de Catalunya. Se’n va assumir la totalitat del personal que hi treballava, atès que el centre ja funcionava de feia anys, i de fet s’hi varen incrementar els treballadors i se’n varen millorar els serveis. Amb una capacitat inicial de 60 places, aquestes es van ampliar fins a 66 i el centre va passar a ser mixt, adaptant-se així als criteris de socialització i integració d’aquell moment. .Residència Joan XXIII: residència destinada a persones amb discapacitats intel·lectuals profundes, que comptava aleshores amb una capacitat de 52 places i que també es va aconseguir per concurs públic l’any 1992.

.Llar-Residència Can Roure: centre residencial, creat l’any 1995 a Vilassar de Dalt per tal d’acollir usuaris provinents del l’Institut Torremar amb un nivell alt d’autonomia personal i social. Tenia una capacitat inicial de 12 persones.

.Llar-Residència Rafael Esteve: centre residencial, amb capacitat per a 11 persones, que va ser creat el 1995 a Cabrils per acollir nens i adolescents amb discapacitats intel·lectuals i que encara es trobaven en edat escolar. Posteriorment, el 2001, seria tancat arran de la modificació de les necessitats i dels convenis amb la Generalitat.

.Llar-Residència Ma Antònia Besora de Balaguer: centre residencial, amb capacitat per a 14 persones, que va ser creat el 1998 per acollir persones amb discapacitat intel·lectual amb un nivell alt d’autonomia personal.

Els serveis del Grup Catalònia el 2001

19L’inici. 1988-2003

.Centre Ocupacional Adolf Goday: posat en marxa el 1999 a Vilassar de Dalt, aquest servei donava ocupació a 26 usuaris procedents de la Llar-Residència Can Roure i de la Llar-Residència Ma Antònia Besora de Balaguer.

.Llar-Residència Jesús Farrés: posada en marxa a Montcada i Reixac el 2001, acollia 25 persones amb discapacitat intel·lectual entre severa i mitja, en edat laboral, amb un nivell alt d’autonomia personal i que per les condicions sociofamiliars i assistencials convenia que visquessin en un centre d’aquestes característiques. Era de caràcter mixt i obert tot el dia, i el nom va ser posat en homenatge a qui fou conseller delegat del Consell Rector de la Institució Montserrat Montero, Jesús Farrés i Bernaldo, que havia traspassat recentment.

assocIacIó centre esPecIal de treball sant martí

.Centre Especial de Treball Sant Martí: creat l’any 1992 per la Fundació Privada Pro Persones amb Disminució Psíquica Catalònia a Cerdanyola del Vallès, s’hi pretenien desenvolupar els hàbits laborals i d’autonomia social i personal dels usuaris, així com aconseguir una formació específica de les habilitats manipulatives necessàries per dur a terme una activitat de jardineria, fusteria i manipulars.

Finalment, també existeix la FundacIó PrIVada sant jordI de catalònIa Per a dIscaPacItats, que es va crear el 1997 amb la finalitat de promoure i fomentar la prevenció, l’educació, la formació professional, l’activitat laboral, l’esbarjo, l’atenció residencial i l’assistència sanitària, cultural i social dels discapacitats intel·lectuals i/o físics en l’àmbit de les comarques catalanes.

Durant aquest període es van assolir reptes com la regulació de prestacions econòmiques, serveis de places residencials, tallers, centres ocupacionals i llocs de treball i escoles, entre d’altres. És una època en què es va poder ajudar moltes famílies, sovint sense recursos, i es va avançar cap al desenvolupament de les capacitats de les persones amb discapacitat intel·lectual. Per això l’any 1997 la Fundació va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca realitzada i amb motiu del 20è aniversari de la Institució Montserrat Montero.

Avenços i deures per fer

L’inici. 1988-200320

A nivell de xifres, el Grup Catalònia va acabar gestionant un total de 12 centres i serveis distribuïts entre les comarques del Vallès Occidental i el Maresme i que aplegaven un total de 576 usuaris amb discapacitat intel·lectual.

D’aquest període també val la pena destacar-ne la bona atenció assistencial que es duia a terme, amb exemples significatius com la reorganització i replantejament de l’equip de fisioteràpia; en aquest sentit, l’aparició de la figura del fisioterapeuta al matí i a la tarda, amb el suport del traumatòleg, i les ajudes tècniques per potenciar l’autonomia dels usuaris i, en alguns casos, treure’ls d’una llitera i asseure’ls per primera vegada a una cadira de rodes van ser elements clau. També cal recordar l’aparició i utilització d’incontinents d’un sol ús en lloc de gasses i calces de plàstic, un fet que va suposar una millora de la qualitat de vida dels usuaris i també pel que fa a les tasques laborals dels monitors.

Tanmateix, a nivell de Grup sí que és cert que en aquell moment encara hi havia camí per recórrer pel que fa a la coordinació i homogeneïtzació de molts aspectes, com ara la compartició d’informació o la contractació de proveïdors dels diferents centres. Així mateix, quan es portava a terme alguna activitat com ara una sortida, aquesta no pertanyia ni responia a cap pla d’activitats concret, un element que canviaria a partir de 2005.

D’altra banda, si bé és cert que la dinàmica d’expansió d’aquest període és innegable, i que no sempre es va saber portar a terme d’una manera prou ordenada, també cal entendre que la mateixa Generalitat de Catalunya i altres centres privats van demanar de forma expressa al Grup Catalònia l’assumpció d’algunes de les institucions o centres esmentats, atès que no funcionaven adequadament. La vocació de servei del Grup i la inèrcia d’aquell moment i d’aquella dinàmica empresa expliquen, en gran mesura, el creixement d’aquest període.

21L’inici. 1988-2003

Transició2004-2006

Transició. 2004-200622

El període de transició correspon a l’aplicació del Pla de Viabilitat que el mateix Patronat de la Fundació va encarregar l’any 2004. A partir de l’estudi dels exercicis anteriors, que al capdavall reflectien l’evolució de tot un període, el Grup Catalònia planifica i executa un seguit d’accions i de canvis.

De l’estudi detallat de l’activitat portada a terme durant els darrers anys de l’etapa anterior se’n desprèn, entre altres, que és necessari fer un gir absolut en un seguit d’aspectes vinculats a la gestió i la direcció del Grup Catalònia. El 2004, doncs, el futur de l’entitat quedava compromès tant per la situació economicofinancera d’aquell moment, prou delicada, com per la manca d’adequació a certes normatives i legislació en matèria de contractació i cotització.

A més, hom podria dir que el model de gestió era caduc i requeria d’una revisió. En aquest sentit, l’informe de seguiment del Pla de Viabilitat fa al·lusió a la necessitat de “professionalitzar” l’entitat.

Aprovat el 27 de maig de 2004 pel Patronat de la Fundació i amb el vistiplau de l’ICASS, l’objectiu general del Pla de Viabilitat era “Arribar a una nova organització que apliqui un model que permeti garantir la qualitat en l’atenció i la viabilitat econòmica del Grup Catalònia”.

En termes més específics, es van posar en marxa una sèrie de mesures que perseguien els següents objectius:

.Canviar l’organització i la manera de treballar.

.Reorganitzar la Fundació per tal de fer-la sostenible des d’una perspectiva econòmica, assolint-hi l’estalvi necessari.

.Aconseguir un model d’atenció adequat, actiu i terapèutic per als usuaris.

.Crear i implantar un Pla de Formació.

.Implementar totes les mesures mantenint la plantilla

d’aquell moment.

23Transició. 2004-2006

De l’esmentat Pla de Viabilitat en sorgiria el Pla d’Empresa, que és el full de ruta que se seguiria en els propers anys per tal de convertir el Grup Catalònia en una entitat sostenible. Val la pena destacar-ne els següents aspectes:

.Implantació d’un nou organigrama d’estructura matricial constituït pel Patronat com a òrgan de Govern, la Direcció General i les Direccions de cada centre, les àrees de Recursos Humans, Economicofinancera, Psicopedagògica i de Coordinació com a transversals, depenent de la Direcció General i amb l’encàrrec de donar suport a tots els centres, que serien governats sota els mateixos paràmetres i partint d’una visió de grup de caràcter global.

.Contractació d’una directora de Recursos Humans a fi de vertebrar el lideratge d’un canvi imprescindible en el model de relació laboral de l’entitat, aportant professionalitat i criteri a l’organització.

.Creació d’una Direcció Psicopedagògica i d’una Direcció per a cada centre, amb l’objectiu d’implantar un nou Model d’Atenció i reorganitzar els equips de treball.

.Creació d’un Servei de Compres i nomenament d’un responsable, que ja treballa a la entitat, perquè se’n faci càrrec, cercant sobretot la unificació de proveïdors entre departaments i centres i la negociació i pacte dels preus.

Des d’un punt de vista general, el Grup Catalònia engegava una nova etapa i ja ho feia amb un nou organigrama; un programa de coordinació entre els centres; una visió estratègica, global i integral del Grup a partir de la creació del Consell de Direcció; una nova política de Recursos Humans de caràcter global per a tot el Grup; una política unificada en l’àrea Psicopedagògica i, finalment, una centralització de l’àrea Economicofinancera.

En termes globals, l’aplicació del Pla de Viabilitat durant el 2004 i fins al tancament de 2006 va implicar reestructuracions i reorganitzacions en totes i cadascuna de les àrees del Grup. Paral·lelament, d’aquells dos anys cal destacar que les residències van apropar-se a les famílies i a l’entorn directe dels usuaris, a través de l’organització de jornades de portes obertes que tenien la intenció d’augmentar la implicació dels familiars a la vida i les activitats dels usuaris residents.

Així mateix, dins del nou model d’atenció als usuaris es comença a definir el projecte transversal d’Àrees Terapèutiques amb l’objectiu d’anar-lo desplegant progressivament durant els propers anys. Les cinc àrees esmentades són: (1) Comunicació i Llenguatge, (2) Psicomotricitat i Esport, (3) Estimulació Multisensorial, (4) Creativitat i (5) Teràpia Ocupacional.

Destaca com a essencial el Pla de Formació del Grup Catalònia, dirigit a tots i cadascun dels 550 treballadors d’aquell moment i orientat a l’àmbit de les relacions personals i treball en equip, al tracte als discapacitats, al valor de l’alimentació, a les activitats i patologies i a la formació específica de tipus sanitari.

La posada en marxa dels Comitès d’Ètica -codi de pautes i conductes per orientar l’execució del treball dels serveis- i de Seguretat i Salut -per millorar les condicions de treball de les persones de l’organització-, així com l’inici del procés d’implantació i certificació en Qualitat dels Serveis i Centres del Grup Catalònia, seguint el Model ISO 9001, són algunes de les accions que de forma paradigmàtica permeten entendre l’abast dels canvis introduïts i aplicats durant aquets període de transició cap al model sostenible, que cristal·litzaria definitivament a partir de 2006 i fins a l’actualitat.

El Pla d’Empresa de l’any 2004

Consolidació i actualitat2007-2013

Consolidació i actualitat. 2007-201324

El fil conductor de l’etapa del Grup Catalònia que abasta el període 2007-2013 és la professionalització de l’entitat i la convicció irrenunciable en la necessitat de formació contínua, la recerca constant d’una gestió eficaç i eficient, la voluntat de poder augmentar els serveis però sempre d’una manera ordenada i sostenible, la construcció d’un model d’atenció que incorpora la col·laboració, la creativitat i els reptes compartits com a elements innovadors i, en els darrers anys, la incursió en el món de la recerca associada a la discapacitat intel·lectual.

L’any 2009 es posa en marxa el projecte de Serveis Generals, configurat com un dels més importants de l’entitat ja que preveu, en aquell moment, dos elements de caràcter cabdal: la incorporació dins de l’àmbit laboral de més de 50 persones amb discapacitat intel·lectual, d’una banda, i la unificació de les bugaderies i de tot el tractament de la roba en un sol espai, de l’altra.

D’aquesta manera, hom podria dir que es va saber trobar una mateixa solució per a dos problemes diferents, atès que la posada en marxa i el manteniment del nou sistema de bugaderies i tractament de la roba -centralitzat, unificat i molt més eficient- es va fer comptant amb els treballadors del CET Sant Martí, el lloc de treball dels quals perillava arran de la situació de crisi general. Evidentment, abans d’incorporar-s’hi van rebre la formació adequada i necessària per assumir amb garanties els nous llocs de treball.

En paral·lel, es va editar el Manual de Serveis Generals del Grup Catalònia, on s’hi exposen el funcionament i diferents protocols d’actuació en el supòsit de situacions diverses, i també el document conegut com a “Manual d’acollida”, que és la base per a la formació dels cuidadors del Grup.

Serveis Generals

“Manual d’acollida” del Grup Catalònia

25Consolidació i actualitat. 2007-2013

La professionalització de qualsevol organització exigeix una metodologia diàfana pel que fa a l’expressió dels objectius i el mecanisme per avaluar-los. I aquest és, sens dubte, un altre dels canvis més palpables d’aquesta etapa en relació amb el passat del Grup: definir fites a llarg termini i a curt termini, associar-hi responsables i professionals encarregats de vetllar per a què es compleixin i, a més, estipular models de seguiment perioditzats per tal de poder redreçar, canviar o imprimir més velocitat a totes aquestes línies de treball en cas que s’estimi necessari, i evitant sobretot que l’objectiu final no es pugui veure endarrerit, compromès o, fins i tot, incomplert.

Instaurar una nova cultura de treball -això és precisament el que va fer el Grup Catalònia- mai no és fàcil, i menys si el punt de partida i l’etapa heretada no havien tingut l’encert de posar fil a l’agulla en aquesta qüestió. Les resistències i les reticències inicials, que s’expressen a diferents nivells organitzatius en una acte reflex intrínsec a qualsevol entitat de la dimensió de la del Grup Catalònia, sovint poden provocar el fracàs d’aquest canvi. Només la determinació, que en aquests casos sempre és una combinació de mà esquerra i pas ferm, pot fer reeixir el canvi que, en aquest cas, s’endevinava imprescindible al Grup Catalònia.

Els objectius quadriennals han estat, des de llavors, el full de ruta estratègic a seguir, per bé que -i aquest és un aspecte essencial- anualment s’ha tingut cura de marcar fites concretes a perseguir per part de cada un dels responsables de l’entitat. L’escenificació de l’expressió d’aquestes fites i objectius és un aspecte cabdal, perquè hi confereix entitat i importància, cohesiona els equips de treball i potencia el compromís entre els uns i els altres; per aquesta raó, un cop l’any, tot el Grup Catalònia es reuneix a l’auditori de Flor de Maig per definir els objectius del nou any que comença, en un exercici propi de les organitzacions professionals i professionalitzades.

Durant aquest període, el model d’atenció evoluciona des d’una perspectiva especialment assistencial, que es vertebrava en funció d’aspectes estructurals tals com els equipaments i els Recursos Humans, cap a un nou model d’atenció integral, complet, modern i innovador.

En aquest sentit, l’atenció a l’usuari es porta a terme des d’una òptica bio-psico-social, centrada sempre en la persona i mantenint uns criteris ètics irrenunciables.

El model de processos, que incorpora una organització oberta i participativa i que es basa a tothora en els criteris derivats dels serveis transversals de l’entitat -és a dir, els Recursos Humans, l’Economicofinancer, el Psicopedagògic i el Social- ha contribuït també de forma decisiva a mantenir l’objectiu de l’atenció a la persona amb discapacitat intel·lectual.

Treball per objectius Nou model d’atenció

A partir d’una mirada integral de la persona amb discapacitat intel·lectual, se’n valoren cadascuna de les necessitats en les diferents facetes personals -ocupació, afectives, lúdiques i socials- cercant-ne així el desenvolupament individual i l’autonomia. Per això es camina cap a la creació d’espais i activitats que permeten treballar la seva relació amb l’entorn i el seu propi cos, la comunicació, la capacitat artística, la motricitat i l’ocupació.

D’aquí sorgeixen les cinc grans àrees de treball que sustenten el programa d’activitats dels centres i que es consoliden a partir de 2008:

.estImulacIó multIsensorIal: zooteràpia i relaxació.

.comunIcacIó: aula de comunicació, aula de formació continuada (taller de cuina), revista, ràdio, cinema sensorial, contes vivencials, històries de vida, tertúlia, plafons, fotografia, jocs, LSC (Llengua de Signes Catalana), SPC (Símbols Pictogràfics per a la Comunicació) i “Feskits” (programa d’estimulació cognitiva).

.creatIVItat: dansa creativa, plàstica, teatre, expressió musical i iniciació creativa.

.esPort I PsIcomotrIcItat: educació física, handbol, hoquei, atletisme, ciclisme, petanca, tennis i natació.

.teràPIa ocuPacIonal: manipulats, horticultura, paradeta, marqueteria i festes tradicionals.

Projecte transversal d’Àrees Terapèutiques



Una sortida al Tibidabo o una costellada esporàdica eren el tipus d’activitats d’oci que, fins aleshores, s’havien portat a terme al Grup Catalònia. Pel que fa a les anomenades colònies, tan sols el Centre Ocupacional Aspasur en feia unes de forma anual: hi participaven entre 30 i 40 usuaris. Succeïa el mateix amb els Special Olympics, en què només hi participava aquest centre ocupacional. Què va portar, doncs, a fer un canvi tan radical en la concepció de l’oci i el lleure al Grup Catalònia?

La resposta rau, novament, en la premissa d’atendre els discapacitats intel·lectuals com a persones. La frase no és baladí i cal prendre-la i entendre-la des de l’etimologia completa del mot persona, paraula que ha viatjat del grec al llatí, passant per l’etrusc, i que a l’època romana al·ludia als diferents personatges que pot encarnar una mateix individu. Les persones som globals, polièdriques, plenes de distintes necessitats i motivacions. I els discapacitats intel·lectuals, també. Diferentment, altrament, però també igualment.

La planificació anual del projecte d’oci i lleure ha dotat cada centre d’un pressupost específic per a aquesta mena d’activitats, així com d’uns recursos concrets -és el cas d’una flota de vehicles- i un control acurat de la participació equitativa de tots els usuaris. Paral·lelament, de totes i cadascuna de

les sortides i activitats se’n fa un seguiment i avaluació, i també es tenen en compte els interessos i les preferències dels usuaris a l’hora de fer la propera planificació anual. Si les impressions recollides al cap de l’any detecten activitats amb molt bona acollida i d’altres que fluixegen, l’objectiu és anar afinant la tria per tal d’incrementar la satisfacció de l’usuari, l’opinió del qual s’ha convertit en una de les pedres de toc de l’organització del projecte. Tant és així que fins i tot en alguns centres, les comissions d’oci estan integrades majoritàriament per discapacitats intel·lectuals que, amb el suport d’un monitor, acaben fent la selecció del programa de les activitats.

Pel que fa a les colònies, actualment estan obertes a tots els centres i se n’organitzen entre tres i quatre a l’any, que es divideixen a patir de les necessitats de suport dels usuaris: n’hi ha per a usuaris autònoms i per a usuaris assistits. Així mateix, convé destacar els viatges que es comencen a fer a partir de 2005: Disneyland París en dues ocasions, el Parque Warner de Madrid i els desplaçaments esportius a Holanda, Roma i Alemanya amb els Special Hockey, així com la participació dels Special Olympics, són activitats que actualment formen part del paisatge diari normalitzat del Grup, per bé que no fa tants anys ningú no s’hauria atrevit ni tan sols a imaginar-ho.

Oci i lleure: la sisena àrea

A partir del 2010 queden també consolidades les estructures necessàries perquè cada àrea estigui liderada per un o diversos professionals que s’encarreguen de fer un estudi dels 750 usuaris que gestiona el Grup Catalònia, determinant quines són les seves necessitats en aquella àrea i quines activitats cal dur a terme per cobrir-les, elaborant fins i tot les unitats o fitxes didàctiques corresponents.

Aquesta manera de treballar ha permès encabir les activitats dels centres en un programa d’activitats general, dotar aquestes activitats de contingut, donar-hi estabilitat i programació i ampliar-ne el número ofert per a cada àrea, satisfent al màxim les necessitats i els interessos dels usuaris. Convé destacar, en aquest sentit, l’enfocament inclusiu de les activitats. Els usuaris participen en l’elaboració del seu propi programa, en la mesura del que és possible, i posteriorment adopten un rol protagonista i de màxima col·laboració a l’hora de portar a terme l’activitat en qüestió. Per exemple, en alguns jocs o activitats es pot arribar a donar el cas que sigui el mateix usuari qui el dirigeix i el monitor qui en segueix les consignes.

Del total d’activitats que es porten a terme, sempre n’hi ha algunes que han anat sobresortint perquè són diferents i perquè en aquell moment van significar un pas més en l’avenç cap als reptes compartits i el treball en equip. En posem alguns exemples:

.I camPIonat euroPeu sPecIal Hockey: celebrat a Almeere, Holanda, l’agost de 2009, va significar la consecució d’una fita en equip, en aquest cas per part dels integrants de la formació d’hoquei del Grup Catalònia.

.rePresentacIó d’una obra de teatre a l’ateneu de cerdanyola: interpretada pels usuaris de la Residència Joan XXIII el 2010.

Programa d’activitats general



.dreams: el 2013 quaranta-dues persones del Grup Catalònia, entre usuaris i treballadors, escenifiquen una xarxa humana elevada a 40 metres d’alçada, un espectacle de La Fura dels Baus que culmina així un somni compartit per persones amb necessitats especials i els seus terapeutes, i que va ser possible amb la col·laboració d’Anigami Experiències i ISDEC.

La formació és, sens dubte, la clau de l’èxit del nou paradigma al Grup Catalònia. A partir d’un Pla de Formació orientat a l’àmbit de les relacions personals i el treball en equip, la capacitació general en l’àmbit del tracte als discapacitats, el valor de l’alimentació, les activitats i patologies i, finalment, la formació específica de tipus sanitari, especial per a cada centre, el Grup Catalònia ha persistit durant aquests anys, doncs, en el compromís de formar-ne els treballadors.

Si el 2007 es van portar a terme 9.172 hores de formació impartides a 447 treballadors, durant els anys la tendència general ha estat d’augment, de manera que el 2013 s’hi van impartir 12.764 hores a un total de 1.239 persones.

D’altra banda, el 2010 es van materialitzar convenis de recerca amb la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, subvencions públiques per a la formació i un altre conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat per al desenvolupament del programa “Qualifica’t”.

Cap d’aquestes fites no hauria estat possible sense el dibuix d’un full de ruta que va requerir una inversió molt gran però que permetria garantir una nova manera de treballar com a Grup. La idea va consistir a crear una gran equip interdisciplinari; com sempre ha defensat el Dr. Joaquim Serrahima, això només podia aconseguir-se a partir d’un nou paradigma que desterrava la passivitat i el dirigisme per aproximar-se amb pas ferm -i a través de la transmissió de coneixement i de valors- cap a la inclusió de tothom. La cita del mateix director general del Grup ho resumeix amb precisió:

Evolucionar del diga’m i faré,a l’ensenya’m i faré bé,

per acabar en implica’m i serà cosa meva

A partir d’aquell moment, totes les tasques s’han guiat per uns principis bàsics basats en el model d’intervenció bio-psico-social: el respecte a la persona, la integració social, l’obertura a l’entorn, la normalització, la individualització, l’autodeterminació, l’ètica de l’atenció i la qualitat de vida.

Formació



Creació de la Llar La Casona.

La Fundació es fa càrrec del Centre Ocupacional Aspasur, a Cerdanyola.

La Fundació constitueix l’Associació Catalònia Comarques Pro Disminuïts Psíquics per diversificar l’atenció als usuaris.

L’Associació Catalònia Comarques Pro Disminuïts Psíquics es fa càrrec de l’Institut Torremar, a Vilassar de Dalt.

Creació de l’Associació Centre Especial de Treball Sant Martí i del centre de treball associat -Centre Especial de Treball Sant Martí- com a complement de l’ocupacional.

La Fundació es fa càrrec de la Residència Joan XXIII, a Collserola (Cerdanyola).

Construcció, dins dels terrenys de la Institució Montserrat Montero, del Centre Joan Bofill per a discapacitats amb trastorns de conducta.

Posada en marxa de la Llar-Residència Can Roure, a Vilassar de Dalt.

Posada en marxa a Cabrils de la Llar-Residència Rafael Esteve per a població infantil i adolescent, que el 2001 s’acabaria tancant en modificar-se’n les necessitats i els convenis amb la Generalitat. Creació de la Llar-Residència Ma. Antònia Besora, a Vilassar de Dalt.

Creació de la Fundació Privada Sant Jordi de Catalònia per a discapacitats, inicialment pensada per a l’administració econòmica i patrimonial i, posteriorment, especialitzada en la tutela i la formació.

Cronologia de fets destacats

1989

1990

1991

1992

1994

1995

Posada en marxa del Centre Ocupacional Adolf Goday, a Vilassar de Dalt.

Posada en marxa, per part de l’Associació Catalònia, de la Llar-Residència Jesús Farrés a Montcada, amb la participació de la Fundació La Tutela.

Trasllat definitiu del Servei de Teràpia Ocupacional Aspasur a la Nau del carrer Padró de Ripollet.

Cessió dels terrenys de Flor de Maig al Grup Catalònia per part de la Diputació de Barcelona.

Posada en marxa de la Residència Canigó i les Llars Collserola, a Flor de Maig.

Inici del conveni de recerca amb la Universitat Internacional de Catalunya, i amb el Departament d’Educació per al programa “Qualifica’t”.

Posada en marxa de la Llar-Residència El Xalet, a Flor de Maig, i dels Pisos Tutelats, a Cerdanyola.

Posada en marxa de la Llar-Residència El Bosc, a Flor de Maig.

Posada en marxa del Servei de Teràpia Ocupacional Aspasur Valldoreix.

Inici del conveni de recerca amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Escenificació de l’espectacle “Dreams”.

Inici de l’estudi del diagnòstic etiològic específic per a casos de retard mental.

Posada en marxa de l’hivernacle del Grup Catalònia.

Escenificació de l’espectacle “Dreams Sant Cugat”.

1999

2007

2009

2012

2010

2011

1997

2001

2013

2014


Més enllà de les xifres, relatives o absolutes, l’important és haver pogut créixer mantenint els estàndards de qualitat en l’atenció a l’usuari i en un context intern de sostenibilitat i garantia de futur, capejant el context extern de crisi econòmica i financera.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Incrementtotal del

35%

gràFIc: evolució dels usuaris atesos des de 2006 fins a 2013

usuarIs atesos

any


L’any 2008, el Patronat del Grup Catalònia va iniciar el procés per concentrar tota la gestió del Grup a la Fundació. En un marc de racionalització i harmonització dels recursos, es feia necessari simplificar l’entramat institucional del Grup, mantenint només en vida aquells ens jurídics realment necessaris per a la prestació dels serveis.

Així doncs, el 2010 es va fer efectiu per part de l’ICASS el concert de les llars Can Roure, Ma Antònia Besora, Jesús Farrés i el Centre Ocupacional Adolf Goday a favor de la Fundació Catalònia -fins aleshores havien estat subvencionades a través de l’Associació Catalònia-.

El 2011 la Fundació Catalònia es fa càrrec de la gestió de la Residència Joan XXIII i, a partir d’aquell moment, els 13 centres del Grup ja són gestionats únicament i íntegra per la mateixa Fundació.

Finalment, i com a culminació d’aquest procés, el 2012 es va acordar l’absorció de l’Associació Catalònia Comarques pro Disminuïts Psíquics i de l’Associació Centre Especial de Treball Sant Martí per part de la Fundació Catalònia, acció que es va executar el 2013.

D’aquesta manera, a hores d’ara només romanen la Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia i la Fundació Privada Sant Jordi de Catalònia per a Discapacitats, les competències de la qual han quedat ampliades a la gestió de tota la formació que es porta a terme al Grup i a la tutela dels usuaris.

L’any 2012 el Grup Catalònia va iniciar un nou repte: el d’involucrar-se activament en el diagnòstic associat al món de la discapacitat intel·lectual. De la mà de l’entitat Genomic Genetics International es porta a terme un estudi innovador que identifica i realitza un diagnòstic etiològic específic en els casos de retard mental de causa desconeguda institucionalitzats al Grup Catalònia.

L’objectiu final és poder aportar un millor pronòstic i un consell genètic a les famílies, partint de la base que un 50% dels casos de discapacitat intel·lectual adulta a nivell mundial no compten amb un diagnòstic precís.

El projecte està assolint unes conclusions que s’han qualificat de “revolucionàries i esperançadores” per part dels genetistes i ha permès descobrir 13 noves síndromes genètiques causants de la discapacitat intel·lectual. Hom pot afirmar, de fet, que el procés de diagnòstic dels pacients amb discapacitat intel·lectual es pot complementar i millorar de forma molt significativa a partir dels resultats d’aquest estudi.

Fusió d’entitats Diagnòstic genètic


InstItucIó montserrat montero (1988)llar la casona (1989)cet sant martí (1992)

resIdèncIa joan XXIII (1992)centre joan boFIll (1994)resIdèncIa canIgó (2010)llars collserola (2010)

PIsos tutelats (2011)llar el Xalet (2011)llar el bosc (2012)

sto asPasur ValldoreIX (2013)

llar jesús Farrés (2001)

sto asPasur rIPollet (1990)

VALLÈSOCCIDENTAL


InstItut torremar (1991)llar can roure (1995)llar ma antònIa besora (1997)sto adolF goday (1999)

MARESME

De qui és i a qui es deu el Grup Catalònia, sinó a la societat?

De vegades, el dia a dia pot fer perdre de vista afirmacions tan simples com que la tasca que es porta a terme al Grup beneficia la societat. Si la felicitat es pogués tallar a bocins, cada nou usuari atès representa un nou bocí de felicitat: tant per al mateix discapacitat intel·lectual com, també, per a la seva família. L’un té les necessitats cobertes -les bàsiques i les de realització emocional, les humanitàries i les personals- i els altres tenen la tranquil·litat i la certesa que el seu familiar està en les millors mans possibles.

Que la societat percebi la tasca realitzada no només és important per a la pervivència del Grup Catalònia sinó que també és just per a la ciutadania. Per això, en els darrers anys, s’han portat a terme iniciatives desinteressades que han conjuminat a voltes espectacle, a voltes música i a voltes art, per tal de facilitar l’emissió de missatges cap a la societat. La implicació que han demostrat els grups de música Blaumut i els Gossos, per exemple, contribueix sens dubte a fer un retorn a la societat: ells, sabedors que les seves cançons i la seva notorietat faciliten l’enviament de missatges clars, no han dubtat a ajudar-nos i per això volem fer-ho constar.

En aquest sentit, La Fura dels Baus, Anigami Experiències i ISDEC també demanen un recordatori. Sense ells i sense “Dreams”, la societat no ens coneixeria tant i, llavors, el retorn de la nostra tasca hagués estat menor. La seva col·laboració desinteressada, en canvi, va escampar la realitat de la discapacitat intel·lectual i el missatge, encara poc difós a hores d’ara, que el discapacitat intel·lectual és capaç de tenir reptes i somnis i d’esforçar-se per acomplir-los.

Un retorn per a la societat


37

El futur ...

... 25 anys és el que ens ha fet arribar fins aquí

... som nosaltres recollint l’herència de la feina feta

... és algú altre recollint el nostre llegat

... és la idea que mai no podem atrapar

... és un somni que no deixarem de perseguir

... és la continuïtat del compromís diari

El Grup Catalònia està compromès a satisfer les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, sigui quin sigui el seu grau de discapacitat i/o malaltia mental o trastorn de conducta afegits.

Actes commemoratius2014


15febrer

21maig

12juny

26juny

17setembre

30octubre

1a Jornada Internacional d’Autisme i TDAPalau de congressos de catalunya

1a Mostra d’artsateneu de cerdanyola

2a Jornada TècnicaParc tecnològIc del Vallès

1a Jornada LudicoesportivarecInte Flor de maIg - gruP catalònIa

Esplectacle “Dreams”Plaça del reI - sant cugat del Vallès

Acte de cloendateatre-audItorI sant cugat

39Actes commemoratius. 2014

15febrer

1a Jornada Internacional d’Autisme i TDAPalau de congressos de catalunya

El Palau de Congressos de Catalunya ha acollit, el 15 de febrer de 2014, la 1a Jornada Internacional d’Innovació i Alternatives en el tractament de l’Autisme, els Trastorns de Dèficit d’Atenció i altres problemes del Neurodesenvolupament. Organitzada pel Grup Catalònia juntament amb Genomic Genetics International i Método Essentis, aquest esdeveniment s’emmarca en la commemoració del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia.

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Sr. Boi Ruiz, ha estat l’encarregat d’inaugurar un congrés en què han participat, com a assistents, més de 400 persones entre profesisonals i famílies afectades i que ha comptat, també, amb la presència de diverses autoritats catalanes i internacionals, a més dels presidents de l’Associació AVA (Asociación para Vencer el Autismo y TGD) i de la Federació Espanyola de la Síndrome X Fràgil, entre d’altres.

Durant la trobada s’han tractat temes innovadors com la importància de reconèixer els perfils genètics per al disseny de tractaments, la neuroactivació transcutània, el tractament osteopàtic per a la recuperació de la funció intestinal via el foment de la detoxificació i la importància de la nutrició en els trastorns del neurodesenvolupament.

De fet, el Grup Catalònia fa prop de tres anys que treballa amb aquest enfocament: el d’afrontar els trastorns del neurodesenvolupament partint de l’anàlisi genòmica i assumint que la composició genètica determina perfils de resposta que marquen les característiques clíniques i de tractament associades als individus.

21maig

1a Jornada Ludicoesportiva del Grup CatalòniarecInte Flor de maIg - gruP catalònIa

La 1a Jornada Ludicoesportiva del Grup Catalònia ha tingut lloc el passat 21 de maig de 2014, dins del marc de la commemoració del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia i amb la presentació per part del director general, el Dr. Joaquim Serrahima.

Les activitats esportives -rugby, joc de matar, futbolí humà i el repte de travessar una tirolina gegant muntada per part d’Anigami- han estat un complement perfecte de les de tipus lúdic: un taller de maquillatge de cares i un altre de xapes, la pintura coral d’un quadre immens, els jocs gegants i les danses tradicionals, amb la col·laboració de membres de l’escola Cos de Dansa de Sant Cugat del Vallès.

Després del multitudinari dinar de germanor que ha tingut lloc als menjadors de Flor de Maig, i en què han participat més de 250 persones entre usuaris, familiars i treballadors, l’esplanada de “Dreams” ha acollit la representació del contacontes “Cuixes de Granota” a càrrec que l’equip de les àrees de Comunicació i Estimulació Multisensorial. Seguidament s’ha

donat pas a les diferents actuacions musicals: en primer lloc, els nois i noies de les llars que participen en l’activitat de música han cantat un parell de cançons que han estat sens dubte emocionants. La segona actuació ha estat a càrrec de l’Associació Musical Tirabol de Cerdanyola del Vallès, una entitat que neix amb l’objectiu de traspassar les barreres musicals atès que, de fet, alguns dels components que en formen part són persones amb discapacitat intel·lectual. Pel que fa a la tercera actuació, la més esperada de totes, el grup de versions Rock.cat s’ha encarregat d’interpretar un ampli repertori de temes de rock català i rumbes que ha generat molt d’entusiasme. Entre cançó i cançó, melindros i orxata per berenar i endolcir la tarda. La participació massiva de tots els centres del Grup Catalònia ha fet de la Jornada tot un èxit. En total, més de 750 persones s’han implicat en aquest esdeveniment: 460 usuaris, 120 monitors, 50 alumnes en pràctiques i més de 150 persones entre treballadors i famílies.



12juny

1a Mostra d’arts del Grup Catalòniaateneu de cerdanyola

L’Ateneu de Cerdanyola ha acollit, el passat 12 de juny de 2014 i en el marc dels actes de commemoració del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia, la 1a Mostra d’Arts del Grup Catalònia, en què s’ha pogut gaudir d’un petit recorregut per les diferents arts escèniques -dansa, teatre i música- i plàstiques que s’hi treballen.

Després dels parlaments del president del Patronat, Sr. Vicente Conca, i l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Il·lma. Sra. Carme Carmona, la màgia del Mag Lari s’ha intercalat amb les actuacions dels usuaris del Grup; més de 60 artistes entre actors, ballarins i músics que s’han expressat artísticament dalt de l’escenari i dels quals en recollim alguns comentaris plens d’entusiasme:

“Pujar dalt de l’escenari em dóna molta força i és un gran repte personal. Estic molt orgullós de mi, i quan faig teatre sento que sóc igual que la resta de la gent. M’agrada poder mostrar el que fem al taller de Teatre Sense Límits, ja que quan el públic aplaudeix és un moment màgic i ple d’emoció”. Carlos Martín, CET Sant Martí.

”Quan pinto deixo de pensar en les coses que em preocupen, simplement estic concentrada en allò que estic fent, que m’agrada molt [...]M’agrada molt dibuixar i regalar els meus treballs a aquelles persones que són importants per a mi”. Eli Guerrero, Residència Canigó.

“Aquest any he començat l’activitat de música. Primer no hi volia anar, però ara m’ho passo molt bé! Estic molt atenta quan la professora ens explica les cançons noves que hem d’aprendre; cantem; fem rimes i riem molt amb els companys. L’hora d’activitat em passa molt ràpid”. Loli Plaza, Llar-Residència Jesús Farrés.

“A través de la dansa he descobert que el meu cos es pot moure de moltes maneres, que puc anar a terra sense fer-me mal i que quan ballo m’ho passo molt bé [...] Gràcies a la dansa he fet nous amics d’altres centres, com de Valldoreix”. Alicia Martínez, Llar-Residència Jesús Farrés.

“Gràcies al teatre tinc l’oportunitat de poder dir el que sento i imaginar que sóc una altra persona i que sento coses diferents. Tinc els meus amics de teatre i em sento especial”. José Luís Bruno, Institut Torremar.

26juny

Esplectacle “Dreams”Plaça del reI - sant cugat del Vallès

Després de l’experiència viscuda el 2013, la Plaça del Rei de Sant Cugat del Vallès ha acollit, el passat 26 de juliol de 2014 i coincidint amb la inauguració de la Festa Major d’aquesta ciutat, una segona edició de “Dreams”, emmarcada en els actes de commemoració del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia.

La feina col·lectiva abans de l’espectacle ha estat admirable, ja d’inici durant els assajos al Centre Ocupacional Valldoreix. En aquesta ocasió no només hi ha participat la gent del Grup Catalònia sinó que també s’ha comptat amb persones del municipi de Sant Cugat del Vallès. Un cop ha començat a sonar la música i s’ha iniciat la coreografia, tothom ha passat a sentir-se part de la xarxa. Ha estat necessària molta concentració, alguns moviments requereixen molta habilitat atès que volar no és tan senzill com sembla; fins i tot s’ha anat a la piscina de Flor de Maig per poder experimentar amb l’aigua, a tall d’assaig de moviments.

Amb l’apropament del gran dia, l’impacte inicial de l’alçada de la grua, més alta que el mateix monestir, ha fet força respecte

i fins i tot un xic de por. Tanmateix, l’equip de La Fura dels Baus i Anigami Experiències ha sabut transmetre tota la seguretat del món i més. La primera pujada ha creat força impacte i ha generat un reguitzell d’emocions inoblidables.

En arribar el gran moment del dia, la concentració ha estat màxima i la sensació d’eufòria s’ha pogut palpar a tothora. El munt de gent i el color de la tarda, meravellós, anunciaven un èxit que va acabar esdevenint-se com una realitat inexorable: la música ens ha bressolat cap al cel i durant una estona no hem estat res més que un estol d’ocells entortolligats per un milió de sentiments.

En el moment que els nostres peus han tocat terra de nou, es fa difícil d’oblidar les abraçades de tota la gent que ha vingut a veure l’espectacle, contagiats per l’emoció i recordant als usuaris, amb les mirades, que han après a somniar. “Dreams” s’ha convertit, en certa manera, en un dels símbols d’identitat més potents i més gràfics del Grup Catalònia, perquè és un acte col·lectiu de gent especial que no té por de volar, que vol dir somniar.


17setembre

2a Jornada Tècnica del Grup CatalòniaParc tecnològIc del Vallès

La presentació del Dr. Joaquim Serrahima, director general del Grup Catalònia, i de la Sra. Carmen Arché, regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ha obert al Parc Tecnològic del Vallès la 2a Jornada Tècnica del Grup Catalònia, celebrada el 17 de setembre de 2014 amb motiu del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia i que ha comptat amb la participació de 214 persones.

La primera part del matí s’ha destinat a l’exposició de tres experts en el camp de la discapacitat intel·lectual: el Dr. Climent Giner, professor de la FPCEE Blanquerna i que ha abordat l’evolució dels recursos destinats a la població amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies en els darrers 25 anys; el Dr. José Ignacio Lao, director mèdic de Genomic Genetics International, que ha exposat les darreres tècniques de marcatge cromosòmic utilitzades pels estudis genètics, els quals donen una orientació cap al coneixement de les causes i síndromes dels trastorns del neurodesenvolupament; i el Dr. Mauro Bolmida, psicòleg psicoterapeuta especialitzat en Teràpia Breu Estratègica a l’Escola de Giorgio Nardone i director del Instituto de Psicologia Avanzada de València,

que ha parlat de les estratègies descentradores, extretes de la Teràpia Breu.

Posteriorment s’ha repassat l’evolució metodològica en referència a l’abordatge de les conductes-problema, amb la presentació de l’estudi de la població del Grup Catalònia elaborat per la Comissió de Trastorns de Conducta, a càrrec de la Chantal Blanco, directora de l’Àrea Maresme; una conferència per exposar el model d’atenció general i la seva concreció en els trastorns de conducta a càrrec de l’Eugènia Parés, directora del Centre Joan Bofill i la Llar La Casona, i del Toni Morales, director dels serveis de Flor de Maig del Grup Catalònia; i l’explicació del programa d’activitats a l’abast de la persona amb discapacitat intel·lectual a càrrec de l’Àngels Ortega, directora psicopedagògica del Grup Catalònia.

La Jornada, oberta a tots els sectors, ha finalitzat amb una taula rodona en què s’ha repassat la cronologia dels darrers 25 anys pel que fa als canvis metodològics dels diferents serveis i projectes de les entitats d’Ampans, el Grup Pere Mata i l’Àrea Psicopedagògica del Grup Catalònia.


30octubre

Acte de Cloenda del 25è Aniversari de la Fundació Catalòniateatre-audItorI sant cugat

El Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès ha estat l’escenari escollit per acollir, el 30 d’octubre de 2014, l’Acte de Cloenda del 25è Aniversari de la Fundació Catalònia, que serveix per tancar el seguit d’esdeveniments commemoratius associats a la celebració d’un aniversari -un quart de segle- de l’entitat més important de Catalunya quan hom parla de la discapacitat intel·lectual.

Les paraules de la periodista Cristina Puig han servit per donar la benvinguda a tots els assistents: treballadors del Grup i familiars dels usuaris atesos que no han volgut perdre’s aquesta jornada especial, conduïda amb empatia i proximitat per aquesta periodista que ha optat, des de fa temps, per implicar-se amb el Grup Catalònia.

Després del parlament del Sr. Vicente Conca, president del Patronat, s’ha projectat un recull de fotografies que il·lustren la tasca diària del Grup i de les persones que hi viuen mentre, de fons, una “Joguina de cartró” amenitzava les imatges a través de les notes -de Pedro Pardo-, la lletra -d’Albert López- i la veu -d’Anna Borrego- en harmonia ad hoc.

El director general del Grup, el Dr. Joaquim Serrahima, ha presentat, juntament amb la Núria Creus, treballadora del

CET Sant Martí, i el Javier Pérez, usuari de la Residència Canigó, el llibre commemoratiu del 25è Aniversari per donar pas, de nou, a la música: a la música dels Gossos, que s’han avingut a enregistrar un vídeo -”Fills del Sol”, títol de la cançó que l’embolcalla- amb els usuaris del Grup. No han dubtat, també, a oferir el testimoni d’aquesta experiència.

També ho han fet el Pere Tantinyà, director de La Fura dels Baus, la Sra. Carmela Fortuny, directora general de l’ICASS, l’Anna Soler, tècnica de polítiques de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i el Marc Xalma, un usuari del C.O. Aspasur Valldoreix, en relació amb l’espectacle “Dreams” de Sant Cugat que s’ha pogut reviure a la pantalla del Teatre-Auditori.

Més minuts musicals, de la mà dels mateixos artistes i a través d’una altra peça -“Uns ulls”-, han transportat el públic cap als parlaments de l’Honorable Sra. Neus Munté, consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, de l’Honorable Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut, i de la Il·lma. Sra. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.

Les paraules del compositor i pianista Pedro Pardo i la cloenda, càlida i sentida, de la Cristina Puig han estat el preludi de l’epíleg d’aquest acte, que és tant com dir el preludi de l’epíleg de la commemoració dels 25 anys de la Fundació Catalònia. I és que cap celebració d’aquesta entitat pot culminar-se sense un cant a favor dels seus valors més arrelats, és a dir, el treball en equip i la consecució de fites compartides. Per això la Coral del Grup Catalònia i la Coral Inclusiva Sons de Pau de Cerdanyola del Vallès han pujat a la tarima: per recordar-nos, just abans de marxar -amb un exemplar del llibre sota el braç i un tast de cava al paladar- que la vida és una escenari en què tothom -no hom, sinó tothom- hi pot trobar un espai per interpretar la recerca dels seus somnis.



Som els fills del sol, desperts quan tothom dormdisposats a obrir camí quan ningú té res a dir.

Creiem en l’amistat i en la força de la veritatabraçant totes les formes fins i tot quan tanquen portes.

No ens han educat, encara no estem programatsescoltem el nostre cor, ens agradem tal i com som.

No ens fa res parlar, acceptem la nostra identitatno coneixem la por perquè no ens sentim mai sols.

[tornada] som FIlls de la Vella babIlònIa I obrIrem les Portes d’un món nou

tot Fent camí a la ProsPerItat des de la sIncerItat

Per aquests que encara no s’Han trobat.

Som els fills del mar que units fem un sol faranem directes a la llum fins i tot quan és tot fum.

Hem après junts a activar cadascú la seva partun dia vàrem descobrir que el que hi ha fora surt de dins.

Massa temps desconnectats de la pròpia autenticitathem vençut a la foscor, hem descobert el nostre to.

Tu també pots començar, pots caminar al nostre costatsegur que tu hi tens molt a dir però potser has de fer-te

sentir.

[tornada]

Vaig néixer per poder cridar la sort i escriure les regles del meu propi joc, que amb tu per ser molt a prop de tu

sóc home, dona, nens i sóc com tu.

Des de la humilitat fent camí cap allà a on tot és veritatdes de la sinceritat per seguir fent passes sempre endavant.

Ja surt el sol, un nou dia començai plens d’il·lusió fem girar el planeta.

El silenci és suau la tendresa és plena,en la teva mirada veig la meva essència.

sI et tInc al costat tot és llum I color.junts de la mà seguIm amb més Força.

Si et tinc al costat vivim l’emociói junts de la mà unim tots els cors.

És l’amor el que ens mou, el motor dels sentits.Tu i jo fem camí, de la mà anem units.

sI et tInc al costat tot és llum I color.junts de la mà seguIm amb més Força.

Si et tinc al costat vivim l’emociói junts de la mà unim tots els colors.

sI et tInc al costat tot és llum I color

I junts de la mà amb el gruP catalònIa

us tInc al costat, VIVIm l’emocIó

I junts de la mà unIm tots els cors.

“Fills del Sol” · Gossos “Al teu costat”Lletra: Marta Hernández · Música: Pedro Pardo

Carta fundacional de 3 de maig de 1988Davant el notari Josep Ma Puig Salellas

Han estat I són Patrons del GruP catalònia: Xavier Armangué HerreroMa Àngels Armengol GrauMa Teresa Bara EsquerraSalvador Bernet Martínez Ma Antònia Besora Soler Joan Bofill TaulerEfrén Carbonell CodinachEsteve Clopés FoschVicente Conca PérezAndreu Corominas MaletRafael Esteve BilbeJosep Ma Fernández SánchezMaite Forteza SolerJosep Ma Fuguet FerrerJosé-Adolfo Goday PratsJesús Jiménez FernándezBernabé Latorre MartínezJosep Martín PeñarandaLaureano Masoliver OrpellaErnesto Morés GuillénJosep Oliva MallaAlfons Prats SegalàJosé Ma Sánchez GonzálezAntoni Santacreu SeguraEnric Ventura Martras Federació APPS

46

Fundació Privada Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual Catalònia

Centres i serveis

InstItucIó montserrat montero

Institució Montserrat MonteroLlar La CasonaCentre Joan Bofill

centre esPecIal de treball sant martí

Flor de maIg

Residència CanigóLlars CollserolaLlar El XaletLlar El Bosc

resIdèncIa joan XXIII

àrea maresme

Institut TorremarLlar Can RoureLlar Ma Antònia BesoraCentre Ocupacional Adolf Goday

asPasur

STO Aspasur RipolletSTO Aspasur ValldoreixLlar Jesús Farrés

PIsos tutelats

Grup Catalònia

Ctra. Flor de Maig km 2’808290 Cerdanyola del Vallès

TEL. 935 805 227FAX 935 809 251E-MAIL [email protected] www.grupcatalonia.org

fundació catalònia 1988-2013. 25 anys d’història

Documents