INSTITUT ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS - TARRAGONA NOVEMBRE-DESEMBRE 2013 NÚMERO 32

FULL RAS REVISTA

1

Vista d’un grafit de l’artista britànic conegut com Banksy, en un carrer de Queens. L’artista -d’identitat desconeguda- és famós a tot el món per les seves obres de crítica social. Ara és a Nova York, on va deixant els seus traços per diferents indrets. Sembla, però, que la seva aventura per la gran ciutat està a punt d’acabar-se. La policia el vol detenir per vandalisme. L’ordre prové de l’alcalde de la ciutat, que afirma que el “Grafitti” embruta la propietat pública i és un signe de decadència i descontrol.

El agents de policia han arribat a esborrar una obra seva amb agents químics i maquinària. Es tractava d’un perfil de Manhattan amb les torres bessones al fons.

L’artista també ha sigut notícia recentment, ja que va vendre obres amb la seva firma per uns preus molt populars al centre de la ciutat, i només 3 persones van beneficiar-se de la gran oferta. Pintures de “grafitti” valorades en 100.000 dòlars, es van vendre per 60. Aquest ha sigut l’últim acte d’aquest anònim i revolucionari artista del carrer.

BANKSY, El MILLOR GRAFITER DEL MÓN, BUSCAT PER LA POLICIA DE NOVA YORK

2

SUMARI PRESENTACIÓ DEL PLA DE LECTURA

Redacció i edició: Grup d’Informàtica Comunicativa, 4t d’ESO

Professors: Ernest Messeguer, Joan Giné fullras@gmail.com

Novembre-desembre 2013

num 32

pàg 1 Bansky, el millor grafiter

del món.

pàg 2 Presentació del “Pla de

lectura” a Barcelona.

pàg 3 Què fem els caps de

setmana? Projecte Smile.

pàg 4 El “Pla Wert”.

pàg 5 Un horitzó mortalment

enganyós.

pàg 6 Poema de Pol Guasch.

Presentació de “La desició

de Manperel”

pàg 7 Records de Vorariu.

pàg 8 Concurs de robòtica.

Premi Treball Recerca.

pàg 9 Catalunya, motor de

coneixement.

pàg 10 Ja tenim data i pregunta.

pàg 11 Idiomes en alça.

pàg 12 Romànic digital. Via nord.

pàg 13 La castanyada. Muntant el

croma.

pàg 14 Entrevista a Kevin

Martínez. El Nàstic-Reus.

pàg 15 Comencen les lligues

escolars.

pàg 16 Passatemps i humor.

El dilluns, dia 14 de setembre, les professores Montse Pallejà, Lourdes Ortiz i María José Redó van presentar una ponència a la Casa del Mar de Barcelona sobre el Pla de Lectura de Centre de l’Institut Martí i Franquès.

El Pla de Lectura de Centre és un document que recull les activitats que es fan als instituts per potenciar la lectura en els centres educatius. Un dels objectius que s’ha marcat el Departament d’Ensenyament és el de formar lectors competents, ja que un alumne bon lector sol tenir bons resultats acadèmics.

Aquest document, tot i que no és prescriptiu, sí que resulta útil per a tota la comunitat educativa per saber més sobre com s’està treballant la lectura al nostre institut.

El Pla de Lectura de Centre s’estructura en tres eixos: la competència lectora (saber llegir), la competència informacional (llegir per aprendre) i el gust per la lectura (llegir per plaer). El document es pot consultar a la pàgina web de l’institut.

Aquest projecte era el projecte final del curs de formació del Projecte d’Innovació Puntedu de Biblioteques Escolars, en el qual va estar la nostra Biblioteca. Està previst continuar enguany amb la revisió i amb l’ampliació del document mitjançant la creació d’una Comissió Redactora.

3

0 25 50 75 100

Descans

Esport

Passejades

Veure la TV

Estudi

Excursions

Què fem els caps de setmana?

Els alumnes del Martí Franquès està clar que els caps de setmana l’aprofiten majoritariament per a

descansar -incloem dormir- de la setmana atrafegada que han sofert. Ens consola però que tinguin força

temps per a dedicar-lo a les activitats esportives, passejar amb els amics i estudiar. La televisió ocupa un

lloc encara força prominent (retransmissions esportives, cinema). Minven les sortides en família: és que

ja es fan grans i volen fer la seva.

L’ALCALDE REP ELS ERASMUS DEL PROJECTE SMILE

El projecte SMILE acull estudiants Erasmus de llengua estrangera als centres d’ESO de la cuitat.

L'Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va rebre el 4 de novembre el grup de joves i els seus professors participants al projecte SMILE als instituts de Tarragona. Durant aquest trimestre del curs 2013-2014 han estat col·laborant amb l’aprenentatge de llengües estrangeres com a part de la seva formació com a estudiants Erasmus.

El projecte SMILE (Student Mobility in Learning English) consisteix a acollir estudiants Erasmus de llengua estrangera, durant la seva estada a la Universitat Rovira i Virgili, als instituts d’ensenyament públic de la ciutat de Tarragona. La idea va néixer a l'institut Martí i Franquès de la

reflexió sobre quines eren les necessitats dels alumnes en matèria de llengües estrangeres i del plantejament d’iniciar noves accions per tal de millorar les seves habilitats comunicatives en un entorn plurilinguístic.

El projecte pilot va desenvolupar-se al llarg del curs acadèmic 2009-10 i va ser tot un èxit. El curs següent 2010-11 es va ampliar amb la incorporació de l'INS Tarragona i durant el 2011-12 amb l'INS Pons d'Icart i últimament amb l'INS Comte de Rius.

PLA WERT La llei orgànica per la millora de la qualitat de l’ educació ha estat aprovada. Us destaquem alguns punts de la llei, tot i que no sabem si la Generalitat l’aplicarà sense retocs.

Batxillerat-1/troncals i específiques

Ciències: Matemàtiques 1; dues entre: Biologia i

geologia, Dibuix tècnic 1, Física i Química

Humanitats: Llatí 1; dues entre: Economia,

Grec 1, Història del món contemporani,

Literatura universal

Ciències socials: Llatí 1; dues entre:

Economia, Grec 1, Història del món

contemporani, Literatura universal, Matemàtiques

aplicades

Arts: Fonaments de l’art 1; dues entre: Cultura

audiovisual 1, Història del món contemporani,

Literatura Universal.

A més a més, entre dues o tres de: Anàlisi

musical 1, Anatomia aplicada, Cultura científica,

Dibuix artístic 1, Dibuix tèncic 1, Llenguatge i

pràctica musical, Religió, Segona llengüa

extrangera, Tecnologia industrial 1, Tecnologia de

la informació i comunicació 1, Volum, Matèries

d’ampliació de les troncals, una matèria troncal

no cursada .

Currículum ESO 1-3

Troncals: Mínim: 50% de l’horari. Mates,

Geografia i H., Bio i Geo (1r-3r), FiQ(2n)

Castellà, Català,Idioma,EF i Religió o Valors

ètics.

Específiques: (entre 1 i 4) C.Clàssica,

EVP, Emprenedoria,Música, 2n Idioma,

Tecnologia, Religió, Valors ètics.

ESO 4: 2 Mates (Bat-FP) a les comunes,

dues vies marcades pel Bat (FiQ, Bio i

Geo, Economia, Llatí o l’FP (Ciències

aplicades, Emprenedoria, Tecnologia).

Batxillerat-1/comunes: Filosofia, Castellà, Idioma 1, Català I, Educació Física.

Batxillerat-2/comunes: Història d’Espanya, Castellà II, Idioma II, Català II.

Avaluació final Batxillerat (dissenyada pel govern)

És necessari aprovar-la per obtenir el títol de batxillerat i, a més a més, tenir totes les assignatures aprovades.

La nota final serà una ponderació entre el 60% de la mitja de Batxillerat i el 40% de la prova d’avaluació final.

Prova d’ avaluació final de l’ESO

Serà necessari superar-la per obtenir el Graduat d’ ESO.

Nota final: mitjana de la qualificació d’ ESO ponderada al

70%, i de la prova d’avaluació final ponderada al 30% .

Màxim dues matèries suspeses per accedir a la prova.

Aquestes proves seran diferents per a batxillerat i per a

FP però l’alumne, si vol, podrà presentar-se a les dues.

Anticipació de l’elecció d’itineraris a l’ESOA 3r d’ESO: Elecció de matèries específiques i iniciació de matemàtiques cap al batxillerat o FP. A 4t d’ ESO: Iniciació entre ensenyances acadèmiques (Bat) o aplicades (FP).

Batxillerat-2/troncals i específiquesCiències: Matemàtiques 11; dues entre: Biologia, Dibuix tècnic 11, Física, Química, GeologiaHumanitats: Llatí 11; dues entre: Economia de l’empresa, Grec 11, Geografia, Història de l’art, Història de la filosofia.

Ciències socials: Llatí 11; dues entre: Economia de l’empresa, Grec 11, Geografia, Història de l’art, Història de la filosofia, Matemàtiques aplicades.Arts: Fonaments de l’art 11; dues entre: Cultura audiovisual 11, Arts escèniques, Disseny.A més a més, entre dues o tres de: Anàlisi musical 11, Dibuix artístic 11, Dibuix tèncic 11, Segona llengüa extrangera, Fonaments d’administració i gestió, Història de la filosofia, Història de la música i la dansa, Imatge i so, Psicologia, Religió, Tècniques graficoplàstiques, Tecnologia industrial 11, Tecnologia de la informació, Matèria d’ampliació de les troncals, una matèria troncal no cursada .

4

UN HORITZÓ MORTALMENT ENGANYÓS

Moren centenars d’ocells, cada any, per col·lisió amb els vidres dels balcons d’un edifici de la Plaça Imperial Tàrraco.

Centenars de petits ocells moren cada any durant l’època de migració, en el període que inclou des de la segona quinzena d’agost, el setembre, l’octubre i fins a finals de novembre als edificis de la nostra ciutat.

Durant aquest període els ocells migren des del nord i centre d’Europa cap a l’Àfrica. Al llarg de tot el viatge acostumen a fer parades en llocs on hi ha aliment i una d’aquestes zones és Tarragona. Per tant, passen en quantitats notables pel mig de la ciutat on hi ha un perill que no poden advertir.

En un dels edificis de la Plaça Imperial Tàrraco, entre l’Avinguda Marquès de Montoliu i l’Avinguda d’Andorra, els espera una trampa mortal… Els balcons d’aquest edifici són de vidre i no els veuen i moren per col·lisió. Això passa per dos factors principals: la reflexió i la transparència. D’una banda, fan un efecte de mirall, ja que reflecteixen els arbres que hi

ha al davant.i semblen una continuació del “bosc”. La transparència, en canvi, els dóna la falsa percepció que no hi ha cap obstacle i veuen el cel blau al fons on acaben col·lisionant igualment.

Segons un estudi que s’està duent a terme a l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’estima que cada any moren, només en aquest edifici, uns 500 ocells de més de 10 espècies diferents. Aquests són principalment petits passeriformes insectívors, per exemple: rossinyols, pit-roigs, tords, tallarols, boscarles, mosquiters...

Gràcies a les recomanacions de l’ICO, l’Ajuntament de Tarragona va accedir a podar

severament la capçada dels arbres que hi ha davant d’aquest edifici, disminuint, així, l’atracció dels ocells per aquest lloc i reduint la mortalitat.

L’Ajuntament també ha facilitat als veïns algunes enganxines que fan visibles els vidres. Malauradament, no tots el veÏns han volgut col·laborar. És per això, que encara no s’ha posat en marxa una solució efectiva que aturi aquesta matança silenciosa.

Des d’aquestes pàgines volem fer una crida als responsables perquè apostin a favor de la vida.

Edifici que provoca la mort dels ocells a causa del reflex

Ocells morts per l’im-pacte contra l’edifici

5

UN HORITZÓ MORTALMENT ENGANYÓS

Et pensem i revivim allò que vas fer:els refugis que vas construir,

les lliçons que vas donar,les mirades que tant em van marcar,

el fruit que vaig poder agafar.Et pensem i recordem allò que vas crear:

el patiment que vas sembrar,el dolor que vas passar,

la lluita que mai vas cessar.Et pensem i a la teva mirada trobem:

la pau que ens vas donar,aquells petons que et vaig negar...

Et pensem i notem eltacte de les mans que un dia em van acariciar,

la força que contra tot va lluitar,la por que mai ens vas comunicar.Et pensem i t’allunyes entre vinyes

i boscos, pins altíssims quedesprenen aroma fresca.

i et notem més lluny.

I no pares de caminar més enllà,fins que l’horitzó et menja

i et perds onno sents el dolor que tant et va

acompanyari

sense mirar enrereno pares

decaminar.

Pol Guasch 1r BAT E

6

"La decisió de Manperel" és l'obra guanyadora del XXIII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler 2013. Va ser presentada a l’institut Martí Franquès el dijous, dia 10 d’octubre, a les 13.30 h, a la Sala Miró, on l’autor va mantenir una trobada col·loqui amb els alumnes de Ciències Socials i Humanitats de 1r i 2n de Batxillerat.

Víktor Nikolàievitx Manperel és un matemàtic que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·leni, fet que li ha valgut rebre la prestigiosa Fields Medal. Manperel renuncia al premi i decideix viatjar amb la seva mare a una misteriosa illa àrtica. És allà on coneix Kiril Bonotov, el carter de la petita illa, que li va portant una sèrie de gravacions del seu difunt pare. Els enregistra-ments l'ajudaran a descobrir el significat del seu talent i el motiu d'haver estat escollit per a una missió especial: desxifrar els enigmes que permeten comprendre l'univers. Haurà de prendre una decisió que pot afectar tota la humanitat.

PRESENTACIÓ  A  L’INSTITUT  DE  LA  “LA  DECISIÓ  DE  

MANPEREL”,  DE  JORDI  DE  MANUEL

7

El nostre company Pol Guasch ha guanyat el 1r premi de Literatura Jove amb el poemari que duu per títol «Anhels» i al qual correspon el poema de dalt.El jurat destaca la cohesió de l’obra i l’ús dels elements metafòrics així com el ritme poètic que aconsegueix al llarg de les composicions, mitjançant els versos trencats i les frases coordinades i juxtaposades.

Records de VorariuMira Joan, ja estem arribant; amb aquesta sequera els camins estan oberts. Aparca el cotxe aquí a l’entrada, al costat del cartell. Fixa-t’hi, amb el munt d’anys que han passat... i encara es llegeix perfectament el nom del meu poble, Vorariu. Ara està tot buit, no hi ha ningú, tota la gent ha marxat, però les cases i els carrers, com veus, encara són aquí, com si no hagués passat res. Vine Joan, caminarem per aquest carrer, el carrer del Vent; mira, encara es veu la plaça. Al final d’aquest carrer, trobarem la plaça major.Quan jo era petit, anàvem d’excursió a les afores, passàvem per aquest carrer amb les bicis, tots els amics: la Júlia, el Jaume, l’Albert, l’Òscar...tots els de la penya. Què dius Joan, que si hi havia bicis quan jo era petit? I tant! Què et penses, que quan jo era jove, era l’edat de pedra? I fins i tot, començaven a haver-hi cotxes! Que vuitanta anys no són tants...Mira, la plaça major. Quantes vegades hem jugat aquí! Al fet i amagar, als “bandolers”, al futbol, i per les festes els pares ens deixaven sortir a la revetlla i en fèiem cada una... Me’n recordo un any que el Jaume, l’Òscar i jo, vam atrapar un gat, li varem lligar quatre o cinc llaunes a la cua i el vam deixar anar al mig del ball, com corria la gent d’espantada...!Què dius, que si ens van castigar? Mira, vam estar una setmana anant a l’escola amb llaunes com el gat lligades a les cames!Però ara, Joan no hi ha ningú; cap nen juga al futbol, les mares no s’expliquen coses assegudes als bancs, els homes no estan al bar jugant la partida. Tot és silenci. Mira, hem arribat a l’església de Santa Maria dels Vents. Saps que els dissabtes i diumenges feia d’escolanet i ajudava el pare Emili a fer la missa? Si si, feia d’escolanet i quan el mossèn no ens veia, ens

menjàvem els retalls de pà d’àngel de fer les hòsties consagrades. Home, sí Joan, tens una mica de raó, era trapella, però tú de petit també n’has fet de les teves. Els nens són així. Ara està buida l’església no hi ha res ni ningú. No han deixat ni la campana.Vine Joan, anirem al meu carrer, el carrer dels pins. Jo vivia al número quatre, i al sis hi vivia el meu amic Albert, però a casa hi estàvem poc, passàvem el dia al carrer. No com ara que els nens no surten de casa i es passen la tarda jugant a les maquinetes aquelles del demoni! Mira Joan, aquesta era casa meva! Encara hi ha la porta, però el sostre ha caigut.

Recordo perfectament el dia que el meu pare ens va dir a l’hora de sopar, que havíem de marxar, que tota la gent del poble se n’havia d’anar. Havien dit a Madrid que farien un pantà i que el poble quedaria al mig i s’ompliria d’aigua fins dalt. Aquells dies al poble van ser molt tristos i, quan mesos més tard vam marxar, Vorariu es va quedar sense ningú, sol i en silenci. Encara que el poble va quedar sense habitants, els records del poble encara estan aquí. Joan m’has fet molt feliç de portar-m’hi i poder veure una altra vegada el meu poble. Pol San Gregorio, ESO1 A

!

7

El dia 18 de novembre, a l’institut Antoni de Martí i Franquès, es va fer la primera fase de classificació per al concurs de la FLL, concurs de robòtica organitzat per LEGO a nivell mundial. Aquest concurs

consta d’un seguit de fases eliminatòries, i la primera, que es fa a cada institut per tal d’escollir el seu representant, s’anomena microFLL.

El grup del nostre institut consta de 3 entrenadors i de 14 alumnes que fan l’activitat extraescolar de Robòtica.

Tots ells han estat agrupats en 5 equips diferents, i entre ells hi ha l’equip que l’any anterior va participar al concurs i que va ser el segon classificat de Tarragona. Tots ells han estat entrenant conjuntament per a elaborar un robot capaç de superar les diferents proves del taulell.

Per tal d’escollir els guanyadors es van fer dues rondes de puntuació, i un cop finalitzat el recompte es va notificar als guanyadors. Com era d’esperar, l’equip ja veterà, format per Pau Añó Martinez, Julià Morancho Marzal, Antonio Rodríguez Montero,

Irene Molina Ruz i Izam Gomez González, amb l’entrenador Albert Inglés de 2n de batxillerat A, va guanyar el concurs i serà el que representarà l’institut a la fase regional de la FLL a Reus.

Tot i això, alguns dels altres grups van aconseguir puntuacions elevades pel poc temps que porten en aquest concurs.

CONCURS DE ROBÒTICA DE LEGODesprés de fer la microFLL al nostre institut, l’equip guanyador representarà al centre a la fase regional de Reus

EL Treball de recerca “VIURE CANTANT” de la nostra alumna Elisabeth Borne, tutoritzat per la professora Remei Tell, ha guanyat el Premi de Recerca de Batxillerat de Lletres de la URV.Tracta sobre la vida de dues persones grans totalment diferents, una, cantant d’òpera francesa, i l’altra, cantant de pop català tarragoní, que van haver de lluitar en els temps de guerra per a poder continuar els estudis de música i aconseguir tirar endavant. La cantant francesa es va enamorar, es va casar, i fruit d’aquest casament va ser el pare de l’Elisabeth, i

el cantant català també es va casar i va tenir una filla, la mare de l’Elisabeth . Tant el fill de la cantant francesa, com la filla del cantant català es van enamorar, es van casar i van tenir una filla. Aquesta noia es l’ Elisabeth, l’aumna -ara exalumna- del nostre centre gunayadora del premi. Coses de la vida!

8

PREMI RECERCA DE BATXILLERAT DE LA FACULTAT DE LLETRES DE LA URV

CATALUNYA, MOTOR DE CONEIXEMENT

Catalunya és el nucli de coneixement més important de sud d’Europa gràcies a l’aposta per l’educació superior i la recerca com a àmbit estratègic del país. Durant anys, va ser la pionera de la zona sud-europea en revolucions del passat, ara ho torna a ser per a la revolució del coneixement. Això ho demostren les dades següents:

12 universitats reconegudes internacionalment per l’activitat de docència i de recerca, així com pel paper destacat que tenen en innovació i transferència de coneixements.

68 centres de recerca que desenvolupen una activitat científica d’alt nivell.

10 vegades més producció científica mundial respecte al pes de la població. Amb un 0,1% de la població mundial, Catalunya representa l’1% de tota la producció científica internacional.

40% dels estudiants de doctorat són estrangers, el que evidencia que el sistema universitari català és molt atractiu pels estudiants d’arreu del món.

238.000 persones estudien en el sistema universitari català.

62% dels investigadors Icrea que treballen a Catalunya són d’origen estranger. La majoria provenen de sistemes d’ acreditada excel·lència, com els dels Estats Units o els del Regne Unit.

118 projectes catalans d’investigació han obtingut els prestigiosos ajuts que concedeix el Consell Europeu de Recerca.

748 sol·licituds de 38 països diferents s’han rebut la nova convocatòria –oberta i internacional- del programa Serra Húnter de contractació de professorat a les universitats catalanes.

31% de la població catalana entre 25 i 34 anys té estudis universitaris, un percentatge que es situa per sobre de la mitjana de l’OCDE.

14 entitats de recerca participen en els dos grans projectes de recerca de la Comissió Europea de la convocatòria FET-Flagship que mobilitzarà 2.000 milions d’euros.

20 institucions d’arreu del món aposten amb 22 propostes pel projecte Barcelona KEY, que erigirà la futura ciutat de l’economia del coneixement.

9 projectes d’investigadors del sistema català de recerca han estat reconeguts amb un Proof of Concept, per afavorir la transferència de coneixements.

3 universitats de Catalunya estan situades en el Top-100 mundial de les millors universitats de menys de 50 anys.

84% dels graduats en una universitat catalana tenen una feina d’acord amb el seu nivell d’estudis.

9 universitats de Catalunya ostenten el segell de Campus d’Excel·lència Internacional.

60% de la producció científica catalana es produeix a les universitats.

113 projectes s’han presentat a la primera convocatòria oficial al Pla de Doctorats Industrials, en què participen universitats i empreses.

80% de les pràctiques dels estudiants universitaris es realitzen al sector privat i més del 35% tenen una durada superior als sis mesos.

(Font: EL PUNT AVUI)

9

LA CONSULTA JA TÉ DATA I PREGUNTA DOBLEVol que Catalunya sigui un Estat? Vol que sigui independent?

10

Aquestes són les preguntes de la consulta per la independència de Catalunya, que se celebrarà el 9 de Novembre del 2014.

El president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava el passat dijous dia 12, l’acord de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP sobre la data i la pregunta de la consulta. De fet, serà una doble pregunta, en la qual, en primer lloc, es preguntarà: “Vol que Catalunya esdevingui un estat”, i en cas afirmatiu, també es preguntarà: “Vol que sigui un estat independent?” El dia finalment ha arribat, d’aquí a uns 300 dies el poble català exercirà el seu dret a decidir.

És un acord històric entre les forces polítiques catalanes, exceptuant el PSC, que segueix amb la

seva dèria federalista. Mas ho anunciava amb Oriol Junqueras (ERC), el cap de l’oposició, Joan Herrera (ICV-EUiA i David Fernández (CUP). Les reaccions no s’han fet esperar. Mariano Rajoy, president

d’aquest govern central tan antidemocràtic ha tornat a fer una declaració polèmica i ha promès que no permetria la consulta. Un fet lamentable, que en el segle XXI un president d’un país “democràtic” no respecti la democràcia ni els drets d’una nació que ha lluitat durant molt temps per aquesta oportunitat i utilitzi el soroll dels sabres, com en temps antics.

“Estem molt contents perquè és un pas molt important, estem fent història” afirma Jordi Turull, president del grup parlamentari CiU.

La presidenta d’aquest partit (democràtic?) a Catalunya, anomenat Partit Popular, encara viu en el país de les majories silencioses i afirma: “Mas no convocarà cap consulta perquè sap que és il·legal”. Doncs bé Alícia, sembla que la consulta ja està convocada, i els últims dos anys de reivindicacions del poble català sumats a l’espoli fiscal espanyol i a la mala gestió del govern central i les seves intencions d’en-derrocar Catalunya econòmicament i política, prediuen una doble resposta molt clara: Sí i Si.

Una imatge que no s’hauria de repetir mai (amb diferents cares).

Caius Vicius

La llei d’acompanyament als pressupostos, aprovada dimarts dia 5 de novembre pel govern, va confirmar el que ja havia avançat el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, l’abril passat: a partir del curs que ve, els universitaris catalans hauran de superar una “prova

comuna” d’una tercera llengua de les establertes en les proves d’accés a la universitat, (PAU)-anglès, francès, alemany i italià – i acreditar un nivell mínim de B2 del Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per graduar-se. La prova es podrà convalidar amb certificats com els de la

Universitat de Cambridge. Això vol dir, per exemple, que els seus estudiants que tinguin el First Certificate in English (FCE) en quedaran exempts.

La mesura fa preveure un argument de la demanda de certificats d’anglès, ja sigui a través de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI), que actualment estan desbordades per la demanda, o bé a través dels títols de Cambridge. Res de nou però. La demanda d’acreditacions homologables amb el MECR ja fa anys que no para de créixer. A tot el món, el nombre de persones que es presenten a algun dels exàmens d’anglès de la Universitat de Cambridge augmenta any rere any, i a hores d’ara, n’hi ha prop de quatre milions de 130 països diferents, segons les dades de Cambridge English. La tendència a l’alça també es dóna a Catalunya, on exàmens com el Preliminary English Test (PET) han augmentat un 70% des del 2008, el First Certificate in English (FCE), un 58% i el Certificate in Advanced English (CAE), un 82%.

IDIOMES EN ALÇAEls cèlebres exàmens d’anglès de la Universitat de Cambridge compleixen aquest any el seu primer centenari amb un creixent nivell de popularitat arreu del món Paral·lelament, aquí a Catalunya, el conseller Mas-Colell anuncia una prova obligatòria comuna d’idioma per als universitaris

11

Per tal de commemorar i reivindicar la catalanitat de les nostres terres que van passar a França a causa del Tractat dels Pirineus (1659), el passat 9 de novembre van tenir lloc diverses activitats, manifestacions i concerts a Perpinyà. Aquest any, la Diada de la Catalunya Nord va coincidir amb la fi del recorregut del Correllengua. Animats per la participació nord-catalana a la Via Catalana de

l’Onze de Setembre, el col·lectiu d’entitats va organitzar la Via del Nord per encerclar tot aquest territori. Francesos, retorneu allò que us van regalar els espanyols i que no era seu!

El mestre de Sant Climent de Taüll va pintar, fa centenars d’anys, a les parets de l'absis de l’església el celebèrrim Pantocrator. Per fi ja s’ha mostrat al públic una acurada projecció virtual sobre l'absis, que a partir d'ahir, substitueix la còpia sobre escaiola del 1960 de la pintura mural romànica catalana més icònica.

Sant Climent de Taüll ha canviat d’etapa sobtadament i ha entrat al segle XXI, gràcies a aquesta recreació virtual, que representa d’una manera detallada i minuciosa les pintures que s'han conservat des de l’antic 1123, quan l'església va ser consagrada.

La presentació ofereix també la possibilitat d'admirar com hauria pogut ser l'absis pintat en la seva totalitat, omplint els fragments perduts amb imatges noves, que s'han realitzat després d'una llarga recerca.

El projecte s'ha realitzat entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Obra Social La Caixa, amb la col·laboració del bisbat d'Urgell, el consorci de patrimoni de la Vall de Boí i el MNAC. L'actuació forma part del programa Romànic Obert, signat entre la Generalitat i La Caixa. Ha estat l'entitat financera qui ha aportat els 400.000 euros, que ha costat el projecte. En aquest sentit, el conseller de cultura va definir el projecte de “referent de com tractar el patrimoni des d'un punt de vista modern”. Mascarell va donara a entendre les pintures de Sant Climent de Taüll com a “icona europea i del poble de Catalunya”.

La recerca que s'ha realitzat per portar a terme aquesta nova presentació ha permès també descobrir que, amb tota seguretat, a l'església hi havia altres pintures murals abans de les del mestre de Taüll, segons va anunciar el director general de Patrimoni, Joan Pluma.

Aquesta moderna presentació és evident que fa augmentar encara més l'atractiu turístic de la zona, però també permet posar en valor, encara més, fins i tot els originals que hi ha al MNAC. El museu penjarà pròximament a la seva web un fragment de l'audiovisual que es pot veure a l'església.

ROMÀNIC DIGITAL

12

Els dies 29 i 30 del passat mes d’octubre es va celebrar a la biblioteca de l’institut la festa de la castanyada. El primer dia de la celebració, els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa ‘‘Biblioteca’’ van tenir l’oportunitat de llegir poemes de diferents autors catalans i castellans davant dels alumnes més petits del nostre institut. El segon dia els alumnes de batxillerat també van poder

llegir poemes dels seus autors preferits. Una altra de les activitats que es van realitzar a la biblioteca durant aquests dos dies va ser la confecció, per part dels alumnes de Visual i Plàstica de 4t d’ESO, d’una decoració de la biblioteca amb motius de tardor, com, per exemple, fulles penjades del sostre.

LA CASTANYADA

MUNTANT EL CROMADurant el mes de novembre els alumnes

d’Audiovisual de 4t han estat muntant el fons de

croma per a dur a terme els seus projectes quan

demanin una escenografia virtual. De moment ens

hem assabentat que estan preparant una sit com

anomenada JOVES PROMESES. Amb aquest títol,

ja no anem bé.

Hem fet un cop d’ull al guió del primer capítol i

ens ha agafat un calfred. I no n’hi ha per menys:

joves estudiants irreverents,

esbojarrats, que donen una

imatge esbiaixada de la

fauna estudiantil de

batxillerat: frikis, empollons,

neguitosos, torracollons,

promiscus... Fins i tot n’hi ha

un que ha perdut el cap

literalment parlant. Una

bomba, vaja.

13

Taules al derbi tarragoní: Nàstic 2-2 ReusEl derbi va començar amb un domini superior del Nàstic, però al minut 22 el Reus va posar al

marcador el 0-1 amb el gol en pròpia porta de Pablo. La primera part va acabar amb moltes ocasions del Nàstic, la més

clara, un xut al travesser de Ferran Giner. La primera part va acabar amb la jugada més polèmica:l’afició del Nàstic va llençar al terreny de joc un encenedor; un jugador del Reus en veure que queia a terra, es va ficar la mà al cap fent veure que li havia caigut al testot. Al començament de la segona part, el Nàstic va empatar el marcador 1-1, amb el gol de David Sánchez. Després s’avançà el Nàstic amb gol de Blasco en pròpia porta. Però a l’últim minut del partit, el Reus Deportiu va aconseguir l’empat 2-2 emportant-se 1 punt cap a casa.

14

Quants anys fa que jugues a futbol? Fa 9 anys que jugo a futbol, perquè ja des de petit m’agradava jugar amb els amics al carrer i era una de les coses que més em divertia. Vaig començar a jugar a l’escola i, des d’aleshores, no ho he deixat.

En quins equips has jugat? El meu primer equip va ser el Cèsar August on vaig estar 2 anys i mig, ja que a mitja temporada vaig anar a entrenar amb la Tecnificació del Barça. Entrenadors de la Floresta i Torreforta van anar a parlar amb la meva mare perquè volien que anés a jugar als seus equips. Jo vaig escollir la Floresta perquè es trobava a la categoria Preferent. Vaig jugar a la Floresta 4 anys, i quan va acabar la temporada, el Nàstic va trucar al meu entrenador perquè volia el meu fitxatge. Vaig anar a entrenar amb ells i ja fa 2 anys que jugo amb el Nàstic.

Quin és el millor equip amb qui has jugat? El millor equip en el que he jugat és el Nàstic ja què formem un gran bloc i l’any passat vam aconseguir quedar els sisens a la categoria divisió d’honor de Cadets.

En quina posició jugues? He jugat i jugo en diferents posicions, ja que des de petit, només he volgut jugar i no m’importava on. Ara mateix la meva posició més regular és de lateral esquerre. Sóc un bon segador.

Penses seguir amb el futbol quan siguis gran, de forma professional? La meva intenció és arribar el més lluny possible. Només jugo per diversió i per fer allò que més m’agrada i no sé què passarà en un futur però la meva intenció es intentar-ho.

T’agradaria ser entrenador algun dia? Algun dia, potser si que m’agradaria arribar a ser entrenador després de la meva etapa de jugador, perquè ensenyar als més joves a gaudir del futbol és una de les coses més boniques del món.

Kevin Martínez és jugador de futbol a l’equip de Nàstic de Tarragona Juvenils A, de la 1ª divisió catalana, i és, per tant el jugador que amb la màxima exigència futbolística de l’Institut Martí Franquès. Ara passarem a fer-li unes preguntes.

ENTREVISTA A KEVIN MARTÍNEZ

A principis de novembre, han començat les lligues escolars per als equips de l’INS Antoni de Martí i Franques. Enguany s’han pogut muntar 2 equips de Futbol-5 juvenils, un equip de Futbol-7 infantil i un equip de Bàsquet infantil.

De moment, les coses pinten bé per a l’equip de Bàsquet infantil

que lidera la seva lliga. L’equip A de Futbol-5 juvenil també ha començat amb bon peu i ja es primer. Més difícil ho tenen els petits de Futbol-7 que s’han d’enfrontar amb equips més grans.

Us volem recordar que aviat l’entorn del camp de Futbol-7 es transformarà en un espai

enjardinat on es podrà passejar i contemplar els joves futbolistes.

Els altres esports que es practiquen a l’institut en horari extraescolar són Bàdminton i Tenis-taula, que participaran en competicions més puntuals. I no oblidem el Ball modern!

Equip de bàsquet

Equip de futbol 7

15

COMENCEN LES LLIGUES ESCOLARS

PASSATEMPS

16

5 2 7

9 7 3 4 5

3

6 8 5 3 4

5 2 4 6

8

8 5 1 9 2

6 8

9 7 4 5 3

7 DIFERÈNCIES SUDOKU