EL MISTERI DE LES PORTES  Estàvem a la platja de la ciutat, com totes les vesprades, Alex, Guillem, Salva, Joan, Said i jo jugant i nedant. En la ciutat com era prou xicoteta es parlava molt d’un mite que estava al cim de la muntanya, i entre nosaltres aquella vesprada ens va sorgir el tema d'allò, i pensàrem que seria una bona idea pujar a la muntanya a donar una miradeta a vore si aquell mite era veritat, i quan jo vaig dir aquella idea, tots sense pensar-ho dues vegades diguérem que si, perquè ens encanta fer aventures, sobre tot, tots junts.    Al matí següent en el col·legi, a l’hora del pati, parlàrem d’allò, i decidírem que aquella vesprada mateixa no aniríem a la platja i pujaríem al cim de la muntanya, i així ho férem.    A l’eixir de classe prepararem les motxilles amb provisions, encara que no sabíem si anàvem a poder pujar perquè la muntanya era molt gran; i el misteri era quantes portes hi havien, bo, en realitat el misteri era què hi havia al cim de la muntanya.    

Anàrem al lloc i començarem a pujar, al ratet de pujar front a nosaltres ens trobarem una porta immensa, ens quedarem al·lucinats; creiem que per ahí començava el misteri. Així que obrirem la porta i veiérem un pot de mantega, i com teníem fam l'agafarem per fer unes tostades, però quan ho intentarem ens aparegué un monstre de dins de la mantega: ell també era de mantega, i ens deia que no ens deixava passar, però com la mantega li

tenia por a la melmelada traguerem un pot de melmelada i li ho llançarem al monstre i es va desfer. Continuarem escalant un altre ratet, aparegué una altra porta i Joan digué: - açò ja no es casualitat, açò és el misteri! i Salva li contestà: - ja estava clar. L'obrirem i hi havia un camp de futbol enorme, i com a nosaltres ens agrada molt jugar al futbol, no podíem apartar la vista d'eixe camp. De sobte davant nostre aparegué un jugador un poc estrany i ens va dir que no ens deixava passar si no li guanyàvem, i nosaltres sense cap dubte acceptarem el repte. El jugadors contraris eren molt bons i empatarem dos a dos i ens digueren que sols hi havia un forma per a poder passar: havíem de tirar penaltis.

- Si els marqueu tots, passeu! , de lo contrari, adéu!. Nosaltres estàvem algo asustats però també decidits. El primer penalti li tocava tirar a Alex, va xutar de Panenca i GOL! El segon li tocava a Said i el porter li'l va parar però ens donaren un altra oportunitat i seguirem. El tercer penalti li tocava a Guillem, va xutar per la esquadra i GOL! El quart li tocava a Salva, va tirar a rebentar el baló i GOL! El cinquè em tocava a mi, vaig xutar amb totes les meves forces i GOL! El sisè li tocava a Joan; xuta pegant-li al pal, rebotà en l'altre i GOL! Els altres jugadors, tot penedits, ens van deixar passar, així que seguirem.    De cop la tercera porta se’ns va aparèixer i Alex digué: - a vore que ens apareix ara! Obrirem la porta i ens trobarem dues cabres riguent-se a carcallaes. En principi no sabíem molt bé que estava passant, però després veguérem un cartell que deia: aquest camí és el camí de les cabres contentes, qui les faça parar de riure pot passar. Per a nosaltres era molt difícil perquè tenien molt bon sentit de l’humor, però estàvem disposats a passar com fóra. Ens dirigirem a les cabres i començarem a dir coses que no eren gens gracioses i les cabres es ficaren a plorar, i així passarem corrents per aquell camí.

Caminarem un poc mes, aplegant a la quarta porta, l'obrirem i ens trobarem un netejador de cristalls i paper, també quatre cristalls molt negres darrere, i al costat un cartell que deia: aquests cristalls són els cristalls meganegres, i per poder passar teniu que deixar-los super nets. Així que ens ficarem a netejar-los i els deixarem com l'or.  

 Ansiosos per trobar la cinquena porta buscarem i la trobarem: era un repte difícil, doncs havíem de passar per un laberint i totes les parets eren espills que marejaven, però a més eixos espills quan menys et donaves compte cobraven vida i es transformaven en nanos molt roïns, que duien pinces i amb elles ens pessigaven. Entrarem amb compte però ràpid, la mala sort va ser que un cristalls es va transformar i amb les pinces em va agafar a mi, però com vaig eixir corrent vaig trobar l’eixida i eixirem tots d’aquell laberint.    

Camí a la sisena porta finalment la trobarem, l'obrirem ja esgotats de tot l’esforç i veguerem el repte: disfressar-nos de coses més originals que les disfresses que portaven una gent que allí hi havia. Començàrem a disfressar-nos i Salva anava de Ozil, Alex de Soldado, Guillem de Van Persi, Said de Iniesta, Joan de Pau Gasol i jo de Messi. Les nostres disfresses eren molt millor i ens deixaren passar.

Bo, per fi havíem aplegat al cim, a l'ultima porta, a la setena, i jo vaig dir: - per fi hem aplegat. Obrírem la porta i hi havia un cartell que deia: haveu aplegat a l'última porta, això vol dir que heu guanyat la recompensa que és...., i quan anava a dir-nos què era la recompensa, despertàrem tots, i és que havia sigut un somni de tots a la mateixa

vegada. JAJAJAJAJA !!!        Adrià Cienfuegos Tormo Cinqué A    

     

¡SOBREVIVIR! Erase una vez un pueblo que se llama Tijeritas. Estaba en el planeta de Fonlete. Sus habitantes una mañana vieron que caía un meteorito en la orilla del mar

Todo el pueblo fue a mirar el meteorito pero cuando llegaron vieron una capsula del futuro y de ella salió un mensajero del siglo XXIII. Les dijo que para que en el siglo XXIII no desapareciera habrían

de resolver estas siete pruebas. Los habitantes se reunieron para hablar de hacer las pruebas o no. A los dos minutos le dijo al mensajero que sí hacían las pruebas. El mensajero dijo: - Tenéis diez minutos para resolver esta prueba. Tenéis que a travesar un volcán en erupción pero sin quemaros ni escavar. Los habitantes adultos dijeron: - Eso es imposible. Porque el volcán mas cercano está a 200 kilómetros. Pero un habitante que todavía era niño contesto: - Si que es posible. Haremos un dibujo de un volcán tirando fuego y lo iremos a travesando pasando por el medio. Y la idea del niño a los adultos les pareció correcta. El dibujo era este. - Faltan cinco minutos - dijo el mensajero. - Nosotros estamos a punto de acabar la prueba, ¿la tienes que ver? - dijo el alcalde. - Hombre, por supuesto – dijo el alcalde. - Leonardo – que era el nombre del niño – enseñale el dibujo al mensajero. Leonardo muy contento le enseño al mensajero el dibujo, y el mensajero afirmo. - ¡Prueba superada!

Todos los habitantes del pueblo lo celebraron, pero el mensajero pregunto: - ¿Listos para la segunda? - Si – afirmaron los habitantes. - Tenéis que resolver esta adivinanza en menos de cinco minutos. Y la adivinanza era esta. Mis muchos botones no son de camisa, y si pulsas uno te subiré deprisa.

Un niño dijo: - La maestra se la sabe porque me la ha puesto. La maestra no había ido porque estaba de vacaciones, entonces todo el pueblo se puso a pensar, y los que vivían en la gran finca respondieron: - Es el ascensor, porque el ascensor de la gran finca es igualito a cómo tu lo has descrito. El mensajero poniendo en tensión a todo el mundo dijo: - ¡Prueba superada!

Todos muy contentos felicitaron a los que vivían en la gran finca, pero el mensajero les corto la fiesta. -Ahora tenéis que superar la tercera prueba, tenéis que pasaros esta parte del juego “Mario bros XL and small” que es un juego del futuro. - Vale esto es super-fácil para un internauta cómo yo – chuleo Nicolás que era el que mas sabia de tecnología. Se puso a jugar y al instante ya había pasado esa parte del juego. El mensajero agradeció a Nicolás: - Muchas gracias, Nicolás. Esta parte del juego no me la podía pasar.¡Ahora cómo ya me has pasado este nivel has conseguido superar la tercera prueba! - ¡Muy bien, Nicolás! - le felicitó todo el pueblo.

- ¿La cuarta prueba es sobre música. Quien ha compuesto “ Allegro (Pequeña serenata noctuma)? - ¡Yo me la se!¡Yo me la sé! - dijo la profesora de música – Está compuesta por Wolfgang Amadeus Mozart. - La respuesta es correcta – dijo el mensajero.

Todo el pueblo gritaba: - ¡Ya vamos a por la quinta!¡Ya vamos a por la quinta! El mensajero dijo: - La quinta prueba va sobre historia. ¿ Cual de estos tres países Hispania en la edad romana? Y los tres países son España, Italia y Eslovenia.

El alcalde propuso: - Hispania parece España, pero romana viene de Roma y Roma está en Italia- Quien crea que España antes se llamaba Hispania que se ponga a derecha, quien crea que Hispania ahora se llama Italia que se ponga al centre y quien crea que Eslovenia se llamaba en la antigüedad que se ponga a mi izquierda. Casi todo el mundo se puso en la posición de España, pero alguien se puso en la posición de Italia. - Ya esta decidido, es España señor mensajero. - ¡Oh, alucinante un cinco de cinco en preguntas bien contestadas!

- La sexta va sobre matemáticas. Tenéis que combinar los números: uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho y nueve. - Vale, este problema es para mi - dijo el médico – la solución es multiplicar ocho por nueve, luego sumar uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis y siete y lo que te de sumarlo así te dará cien. - ¡Respuesta correcta!

- Y la séptima y ultima prueba es : ¿El pueblo desaparecerá en el siglo XXIII? ¿Si o no? Andreu Estrela Cinqué B  

L’edat de Juanito. Estaven  Pere  i  Joan  xerrant  sobre  els  vells  temps,  quan  de  sobte  Pere  li  pregunta  a  Joan  sobre  el  seu  fill  Juanito,  dient:  "tens  un  fill,  però  no  recorde  quants  anys  té  ara"  Joan  li  contesta:  Si  vols  saber  la  seua  edat  et  diré:  "abans  d'ahir  ell  tenia  9  anys  i  l'any  que  ve  el  complirà  12  anys".  Com  és  això  possible?  Recorda  que  a  vegades  les  coses  es  poden  enredar  una  mica,  però  amb  una  mica  de  paciència  i  lògica  podràs  resoldre,  fàcilment.    RESPOSTA  La  pràctica  passa  el  primer  de  gener  i  l'aniversari  del  seu  fill  és  el  31  de  desembre    

L’  endevinalla  del  bressolar    En  un  restaurant  3  amics  celebraven  per  la  victòria  del  seu  equip  de  futbol,  en  notar  que  ja  no  tenien  amb  què  pagar,  el  cambrer  que  també  era  bon  amic  dels  3  homes,  els  va  suggerir  un  petit  joc.  Si  ho  resolien,  tot  el  que  haguessin  ordenat  seria  gratis  ...  Però  de  fallar  haurien  tornar  al  dia  següent  i  cadascun  pagaria  el  100%,  és  a  dir  3  vegades  en  total.  Després  que  els  3  homes  van  acceptar  el  joc,  el  cambrer  sac  una  ampolla  de  suc  plena  fins  a  la  meitat  i  tapada  amb  un  suro.  Va  dir:  "si  poden  beure  el  contingut  d'aquesta  ampolla  sense  trencar  o  treure  el  suro  el  compte  és  gratis".  Minuts  després  continuaven  celebrant  sense  cap  preocupació.  Com  ho  van  aconseguir?    RESPOSTA  Empenyent  el  suro  fins  enfonsar  dins  de  l'ampolla  

Adrià  i  Sergi      

                     

   

     

   

     

E   H   J   K   D   Y   Z   M  

F   S   R   U   D   W   X   O  

H   D   T   B   Y   B   N   T  

I   R   T   O   M   V   A   X  

W   E   E   L   I   L   L   I  

V   G   Z   I   C   G   O   L  

C   L   L   A   P   I   S   L  

X   A   K   G   L   S   N   A  

ACUDITS  I  ENDEVINALLES    

                                                                             1.Enmig  del  mar  i  no  es  mulla,  és  a  l’aire  sense  caure,  és  fang  i  no  s’embruta.  Què  és?    2.  Em  diuen  que  soc  bo  i  sa  i  ningú  no  em  vol  menjar.  Què  és?    3.  Digues  tu,  bona  persona:  què  hi  ha  al  mig  de  Barcelona.  Què  és?    4.  Diuen  de  mi  que  soc  molt  bufona.  No  ho  endevines?  Sóc  una...      Solucions:  1.La  lletra  A  ,  2  El  sabó,  3  La  lletra  E,  4  La  mona.        

ACUDITS      Un  senyor  arriba  corrent  a  l'estació  del  poble.    -­‐A  quina  hora  passa  el  primer  tren  cap  a  Madrid  -­‐D’aquí  vint  minuts.  -­‐Quina  sort!  He  arribat  a  temps!  -­‐Si  senyor  el  podrà  veure  molt  bé  perquè  de  parar  aqui  no  para.      Un  venedor  diu:    -­‐Aquest  cotxe  te  100  cavalls.  -­‐Però  jo  no  tinc  quadra  ,  sino  garatge.      -­‐Li  agraden  els  toros?  -­‐Sí  molt.  -­‐Doncs  vostè  te  el  mateix  gust  que  les  vaques.    S'acosta  un  individu  al  porter  d'una  sala  de  festes  i  li  pregunta:  -­‐Escolte  .És  aquí  on  se  celebra  el  concurs  de  ganduls?  -­‐Si  senyor,  entre.  -­‐No  ami  que  m'entren.      Era  un  senyor  tan  baix  ,tan  baix  que  el  cap  li  feia  pudor  a  peus.  

                   

                           

A L’HIVERN RECOMANEM LLEGIR SENSE SABER-NE FIRA Editorial A LA FIRA Editorial: Bromera Àlex veu que a la fira n'hi ha un grapat de coses que li agraden. Però clar, tot no es pot tindre... o sí?

PER AIXÒ ESTEM ELS AMICS Editorial: Bullent Les dificultats poden superar-se gràcies a l’amistat i la cooperació dels uns amb els altres.

EL LLOP EDUCAT Editorial: Edebé Quan el llop baixa a la granja, el sorprèn veure que els animals són molt educats. Un conte divertit per valorar la lectura.

                 HUGO EL DOMADOR Editorial: Alfaguara Cada nit Hugo somia que és un domador de lleons. Després, a plena llum, no és tan valent com en els somnis.

APRENENT A LLEGIR

EN TONI FA MÀGIA  Editorial:Cruïlla  En Toni està molt content perquè ha fet desaparèixer un ocell. Serà un mag?

BARBAMEC I LES GAVINES. Editorial: La Galera Barbamec el pirata, tenia un petit secret que només el mussol i les gavines coneixien.

JAN QUE TENS DARRERE L’ORELLA Editorial: Edebé En Jan cada dia es troba en Dani, que vigila el pàrquing. Però en Dani és un vigilant especial...

L'HOME LLOP Editorial: Bromera Ja fa dies que Fermí no veu la lluna plena per culpa dels núvols i de la pluja. Sense la lluna no pot fer un udol digne d’un llop de primera divisió.

XIQUETS I XIQUETES DE TERCER RECOMANEN Natalia Arnandis : El oso. . Mercé Madramany : El bosque de los misterios. Albert Olivié : Un gos de pel·licula Joan Sanz : La marcha Arnau Mendoza : 365 Animals Anna Pérez : La sopa de lletres Aarón Rodriguez : L’Esquelet. Celeste Vidal : Tea Stilton. Joan G. : El núvol gris, gros i gran. . Inma Marin: Sabates noves. Anna Viñerta : Carmina la pingüina que ve de l’Argentina. Gerard Monzó i Arnau Marin : El riu d’Elena Lucia Mercado : En busca de los unicornios Nerea Gómez : Laura i els ratolins. Blai Puig : El pirata naufragat Sara Ortega : Anatol Lapifia, estrella de cine Laia Gonzalez : Carmeta l’enrabosada COMENÇANT A LLEGIR LA BUTXACA PRODIGIOSA Editorial:Cruïlla El senyor Serafí és un botiguer molt especial, tot el que ven ho treu d’una butxaca de la seva bata. Però, d’un dia per l’altre, el senyor Serafí canvia....

SER O TENIR Editorial: Edebé Ningú havia vist el mar. Per fer un experiment , tres autocars, van arribar fins a la costa…

ARISTÒTIL, EL MILLOR GAT PER A UNA BRUIXA Editorial: Alfaguara L’Aristòtil no sabia que els gats tenen moltes vides. Però tot i això, la casa d’una bruixa, és un lloc massa perillós. .

FANTASMES AL PASSADÍS Editorial: Bromera Marina sap que al passadís de sa casa hi ha fantasmes... El problema és que la resta de la família no la creu.

XIQUETS I XIQUETES DE CINQUÉ RECOMANEN David Aranda : Guillem Bellés de feres entés. Mirian Ouhab : L’escola de dansa, el ball de les debutants. LLEGINT BÉ L’ILLA DE CANIBÀLIA Editorial: Alfaguara Marcel ha naufragat. Es troba en una illa curiosa, els seus habitants, a banda de ser pàl·lids, i d’afilar-se els ullals, són les criatures més simpàtiques, atentes i cordials del món.

                 GRANOTA PER UN DIA Editorial: Edebé La princesa va trencar l’encanteri amb un bes i la granota es va convertir en príncep. Però... un encanteri nou transformarà el nostre heroi en granota per un dia.

I IOLI COMPLEMENTS Editorial: Bullent Ioli és una jove periodista , que rodejada dels seus col·laboradors, es vorà embolicada en aventures que afrontaran des d'un refugi secret .

LA FADA MINERVA FA CONTES EN CONSERVA Editorial: Tàndem   L'àvia Minerva, que és un poc fada, té el secret de com es fan els contes en conserva. Però voldrà compartir... la recepta.?

LLEGINT MOLT BÉ DARK I ELS PIRATES DEL LLAC Editorial: Alfaguara

METAMORFOSI A MITJANIT

EdItorial Baula Daka i Silvània, dues bessones vampires, es

LA CAIXA MÀGICA Col·lecció Les aventures d'Alfred & Agatha

   

  MORGANA LA DELS ULLS VERDS Editorial: Bromera

Els Pirates del Llac són una colla d’amics intrèpids. Aquesta vegada, els espera un misteri una mica més complicat del que estan acostumats i hauran de fer de veritables investigadors

traslladen amb la seva família des de Transsilvània fins a una ciutat alemanya. Els problemes de Daka i Silvània et faran riure des de la primera fins a l'última pàgina

Editorial: Edebé Les aventures d'Alfred&Agatha ens mostren com podria haver estat l'amistat d'infantesa dels dos mestres del suspens més importants del nostre temps

Morgana, acaba d’encetar el tercer trimestre de l’últim curs de Primària i ja és hora de decidir què serà de major. L’agradaria ser periodista esportiva, per a poder entrar debades en tots els  partits de bàsquet. .  

PER A MARES, PARES, MESTRES ...   EL ABUELO QUE SALTÓ POR LA VENTANA Y SE LARGÓ – Jonas Jonasson TODO OSCURO SIN ESTRELLAS – Stephen King EL LIBRO DE LA SEÑORITA BUNCLE - D.E. Stevenson LAS HORAS DISTANTES – Kate Morton MIEL Y ALMENDRAS - Maha Akhtar  LA SOMBRA DE LA SIRENA - Camilla Läckberg PALMERAS EN LA NIEVE    -­‐  Luz Gabás MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS – Lluis Llach EL RAYO DORMIDO - Carmen Amoraga SE SABRÀ TOT-      Xavier Bosc ELS CONVIDATS – Emili Teixidor EL TEMPS ENVELLEIX DE PRESSA- AntonioTabucci  

...  I  QUE  PASSEU  L`HIVERN  PLE  DE  LLIBRES  I  LECTURES!

(Grup de Foment l Lector)