El bosc màgic

de Turull Composició :

Poire Vallvé

Conte, poemes i il·lustracions:

Clases de 4rt de l’escola Pau Casals, Gràcia

Mestres: M Fé Santin, Rosa Vilardell, Montserrat

Faulí, Rogeli Herrero, Cristina Navales i Esther

Nicolàs.

Contes Cantats és un projecte que des de l'any 2006 impulsa l'Orfeó Gracienc tre-ballant cooperativament amb els centres escolars. Fruit d'aquest treball cada any n'ha sortit una cantata. El format de les quatre preimeres edicions va ser de concurs escolar i a partir del 2010, per tal d'aprofundir més en la feina que es pot fer a l'escola, es va convertir en un projecte a dur a terme entre la coral infantil Coloraines de l'Orfeó Gracienc i l'escola que s'apunta al projecte. Els objectius del projecte són:

Apropar els processos de creació musical als centres educatius. Oferir suport per desenvolupar un treball interdisciplinari al centre. Desenvolupar un treball de col·laboració entre els centres participants, el

cor Coloraines i l'escola de música de l'Orfeó Gracienc. El projecte ofereix als centres participants l'oportunitat de se autors de la part literà-ria d'una cantata que s'estrena amb el cor infantil de l'Orfeó i els cantaires de les classes participants acompanyats d'alumnes de l'Escola de Música de l'Orfeó.

Per poder desenvolupar el projecte s'ofereix al centres educatius participants:

Formació i assessorament per desenvolupar el treball interdisciplinari que involucra principalment les àrees de llengua, educació musical i visual i plàstica, però que depenent del projecte de l'any i del treball del centre po-drà esdevenir més ampli.

Acompanyament del procés creatiu i treball amb el compositor de la canta-ta.

Oportunitat de fer assajos amb el compositor i acompanyament musical. Oportunitat de fer un concert conjunt amb el cor Coloraines i alumnat de

l'Escola de Música de l'Orfeó

Tot el procés de treball i el resultat final queda recollint en el blog del projecte.

http://contescantats.blogspot.com.es/

El Bosc Màgic de Turull

Hi havia una vegada, quan les fruites parlaven i els animals enraonaven, un pagès

que tenia un hort molt bonic al bosc de Turull.

Una nit de tempesta, va caure un llamp al damunt de l’hort, tan fort, que va malme-

tre el pou. Com que el pagès va veure que no hi havia manera d’arreglar el pou

perquè no tenia diners, i que ja no podria regar, amb molta pena va decidir de ven-

dre el seu hort.

Dit i fet, l’endemà de la desgràcia, va posar un rètol on es llegia: “En venda”. Un

estornell, tot cercant l’esmorzar, va veure el cartell i va anar a explicar la notícia a

tots els animals que vivien a l’hort.

Mentrestant el pagès, assegut a l’ombra de la figuera, es va posar a escriure una

carta a l’alcalde per explicant-li la seva decisió. És així com les fruites, a través de

les figues que tenen molt bona vista, es van assabentar de les intencions del pa-

gès.

Aleshores totes les fruites es van reunir al voltant de la figuera per buscar solu-

cions. Calia fer veure al pagès que això de vendre l’hort era un disbarat. Les po-

mes van dir:

-Cal fer que el pagès entri en un somni i s’adoni que l’hort no està perdut. Li hem

de donar alguna cosa ben dolça.

-Sí, sí! - van dir les peres – La mel! La mel que es fabrica amb el nèctar de les nos-

tres flors pot servir. Si la demanem a les abelles ens en donarà segur. Elles també

volen que l’hort continuï com ara.

-I barregem la mel amb el suc de les nostres fruites, així tot serà ben dolç – van

afegir els préssecs.

Als animals els va faltar temps per trobar-se tots al Parc Güell, al voltant de l’Arbre

de les Reunions. El talp va dir:

-Què podem fer per aconseguir que el pagès no vengui el nostre hort?

El mussol va pensar el mateix que havien pensat les fruites:

-Si poguéssim fer que el pagès s’adormís i entrés en un somni per canviar d’idea...

L’oreneta es va recordar d’una cosa que li havia explicat un amic, i va dir:

-Jo tinc un amic pingüí al zoo que coneix unes fades marines congelades a l’Antàr-

tida que poden donar-nos una pols màgica que pot aconseguir que les persones

tinguin somnis per veure el passat i el futur.

El talp, molt convençut, va dir:

-Molt bé, cal que ens posem en contacte amb aquest pingüí. Com ho farem?

Parlant, parlant, van decidir que tots els ocell anirien al zoo. Allà es van trobar el

pingüí amic que els va explicar això:

-Les fades estan atrapades pel gel, congelades enmig de l’Antàrtida. Si les acon-

seguim descongelar, ens donaran pols màgica com a agraïment.

I dit i fet. Els ocells i els pingüins, perquè s’hi van apuntar tots els del zoo, van anar

a parar a l’Antàrtida. Un cop allí els pingüins van començar a picar el gel amb el

bec. Els ocells també picotejaven fort i de pressa perquè tenien tant de fred, que

necessitaven fer molt d’exercici. Al final van aconseguir alliberar les fades i elles,

molt agraïdes els van donar la pols màgica per al somni del pagès.

I dit i fet. Els ocells i els pingüins, perquè s’hi van apuntar tots els del zoo, van anar

a parar a l’Antàrtida. Un cop allí els pingüins van començar a picar el gel amb el

bec. Els ocells també picotejaven fort i de pressa perquè tenien tant de fred, que

necessitaven fer molt d’exercici. Al final van aconseguir alliberar les fades i elles,

molt agraïdes els van donar la pols màgica per al somni del pagès.

3. Cançó de les proves (1a estrofa)

Quan ho van tenir tot, es van reunir animals i fruites i van barrejar el suc de les frui-

tes i la pols de les fades amb la mel més dolça. I així van fer que el pagès, després

de prendre aquella beguda boníssima i màgica, es posés a somiar.

Quan el pagès es va despertar del somni, va dir:

-Com he estat capaç de pensar a vendre’m l’hort? De cap manera! Aquesta no és

la solució.

Però la veritat és que el pou seguia malmès.

Mentrestant els pins dels voltant van pensar que amb la seva resina podrien tapar

les esquerdes del pou. Les abelles hi van posar la cera dels ruscs, les ametlles i

les anous van donar les seves clofolles, les cireres els pinyols... Tothom portava

coses perquè la barreja fos forta com el ciment.

Ara només faltava fer arribar l’aigua al pou.

Les formigues i els talps deien:

-Si féssim unes galeries subterrànies tots plegats, podríem aconseguir aigua del

llac per al pou.

Van al llac del Parc de la Creueta del Coll, però van veure que no el podien buidar,

el llac, que així no arreglarien res.

-Hem de buscar d’on ve aquesta aigua – va dir el talp més saberut.

I es van posar a investigar d’on venia l’aigua. I vet aquí que un jardiner els va do-

nar la solució.

-Aquesta aigua ve de la font de la Budellera – van sentir que deia.

Sense pensar-s’ho dues vegades es van posar a fer un túnel llarg, molt llarg. Tots

els animals subterranis que trobaven al seu pas, en saber què estaven fent, també

els van ajudar: Teixons, cucs de terra, grills, cargols, porquets de sant Antoni... tots

excavaven!

Al final van aconseguir arribar al riu subterrani que portava aigua a la font de la Bu-

dellera i el van fer anar pel túnel que havien fet entre tots. Així va ser com van fer

arribar l’aigua al pou.

3. Cançó de les proves (2a estrofa)