AJUDANT A VIURE

Un servei educatiu per al bé de la persona

L a meva reflexió avui va dirigida als pares i maresi a la seva important tasca de triar col·legi peral seu fill o filla i decidir si el matriculen o no en

l’assignatura de Religió. Però, aprofitant l’avinentesa,vull també agrair l’impagable servei de tants mestresi professors que porten cada dia a les aules la il·lu-sió d’ajudar a créixer els alumnes en el difícil art de

responsabilitzar-se de la pròpia vida i de contribuir al bé de tothom.En les meves visites pastorals he pogut comprovar-ho amb goig.

Estic segur que pares i mares, al moment d’elegir, tindreu encompte el bon nivell científic i tècnic del Centre i, també, si el seuprojecte educatiu inclou clarament el propòsit de fer emergir en elsvostres fills la capacitat dedis cernir allò que dóna sentita la seva vida: la convicció quela persona ha de ser respec-tada sempre i mai no és unmitjà per a res; que el respec -te i la cooperació amb la di-versitat és una qualitat; quela pau i el diàleg és el camíper a conviure i progressaramb equitat; que la justícia i la veritat són un bé comú; que la cor -rupció i l’abús del més feble danya les persones i són una ofensagreu...

Els cristians sabem que aquests són valors derivats de la com-prensió del missatge religiós i moral de la persona, la paraula i lavida de Jesús. Per això us proposo que considereu l’assignatura deReligió i Moral Catòlica com allò que és: un servei educatiu per albé de la persona i, en conseqüència, un bé per a tothom. És unaautèntica plataforma de diàleg sistemàtic entre la fe i la cultura, en-tre la raó científica i la raó espiritual i religiosa, que il·lumina les re-lacions humanes, coopera a afavorir la reflexió, a adquirir criterisfonamentats i raonats que disposin l’alumne a actuar segons elsvalors, a descobrir l’horitzó del sentit que té la vida i a implicar-se ambels altres. És, a més, un servei a les famílies que voleu que els vos -tres fills aprenguin aquells llenguatges, símbols i continguts religio-sos que impregnen totalment la vida i la cultura del nostre país enmolts nivells. Inclòs en l’àmbit més profund del sentit de la vida, dela concepció de la persona humana i de la societat, dels drets hu-mans, de la idea de treball, de progrés, de llibertat, de compromís,d’economia, de creació artística... hi ha coses que no es poden en-tendre bé sense tenir en compte l’aportació fonamental de la fe cris-tiana, com il·lustren historiadors i sociòlegs.

L a classe de Religió Catòlica dóna a conèixer, també, la perso -na de Jesucrist com aquell qui ha realitzat plenament la vo-cació humana, proposant-lo com el referent en qui emmirallar-

se per a configurar la visió de la vida, de les relacions, del futur i delsvalors per tal d’aconseguir ésser persona més feliç i ciutadà méslliure i responsable.

Animo, doncs, les mares i pares a reflexionar l’elecció de centreeducatiu per al vostre fill o filla, així com sobre la seva matriculacióen l’assignatura de Religió. És un moment significatiu per a contri -buir a dotar els vostres fills d’un patrimoni humà i d’esperança, i tam -bé al desenvolupament de la societat.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe.† Joan Piris

Bisbe de Lleida

ANY XLII � NÚM. 10 9 DE MARÇ DE 2014 www.bisbatlleida.org / Aportació voluntària: 0,30 E

Full Dom nicalB I S B A T D E L L E I D A

Comiat de les germanes de la Casa Sacerdotal

U n bon nombre de preveres hanparticipat, aquest passat 7 de fe -brer, en la missa de comiat de

les germanes de la Congre gació de lesMissioneres de la Mare de Déu del Pi -lar, que prop de 50 anys han estat as-sistint a la Casa Sacerdotal de Lleida.En la celebració, presidida pel nostrebis be Joan, es van dirigir als presentsel vicari general, Mn. Ramon Prat; la ge -neral de la congregació, la Gna. Ma riPaz, i Mn. Jerónimo Ortiz, un dels ca pe -

llans més veterans i primer director quede la Casa Sacerdotal, quan aques taes va inaugurar a l’edifici del carrer Ma -ragall. Les paraules de Mn. Ortiz vanser molt emotives quan va explicar comva rebre l’encàrrec del bisbe Aurelio delPino de trobar una congregació de reli -gioses que es poguessin fer càrrec dela casa, que ara, i després de tants anysde servei generós a nombrosos preve -res, han de deixar de fer-ho per mancade vocacions.

La Festa de l’Hospitalitat de Lourdes omple la Catedral

E l diumenge 16 de febrer, la Ca te -dral Nova es va quedar petita peracollir el rosari de torxes i la mis-

sa en honor de la Mare de Déu de Lour -des, actes que van estar presidits pelbisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, i quehavia convocat l’Hospitalitat què dur elnom de la Mare de Déu. Abans d’iniciar -se l’eucaristia, la delegada diocesanade Pastoral de la Salut, Montse Es quer -da, va dirigir-se als presents per fer lapresentació de l’Any del Malalt, que aLleida se celebra el mes de maig.

A continuació, el bisbe Joan va cele-brar l’eucaristia, en l’homilia de la qualva recordar que Crist és el més impor-tant, per damunt de les devocions, con -vidant-nos a aprofundir en elles.

El president de l’Hospitalitat de laMare de Déu de Lourdes de Lleida, Ra -mon Maria Reig, en finalitzar els acteslitúrgics va prendre la paraula per agraira tothom la participació; per informar de

les jornades de formació que es des en -voluparan a l’IREL, dins del curs d’An tro -pologia Teològica, que s’iniciaran el 25de febrer, i per anunciar les dades delproper pelegrinatge de l’Hospi ta litat dio-cesana de Lleida a Lourdes, que seràdel 26 al 29 de juny. En aquest sentit,el Sr. Bisbe va intervenir per demanar-nos a tots poder viure aquesta experièn-cia de fraternitat com a diòcesi o siguicoincidint els diferents grups en els diesja indicats per enguany.

ENTREVISTA

Pàgina 2 9 de març de 2014

Mn. Pere Montagut vadescobrir el bisbe PereTena com a seminarista

—al Convictori— i després coma alumne seu de litúrgia a laFacultat de Teologia. Finalment,com a vicari de la Parròquia del Remei de les Corts de Barcelona —actualmentn’és el rector—, on van viureplegats fins a la jubilació del seu germà, Mn. Francesc.

Què destacaria d’unapersonalitat humana tan rica?Em va captivar, sobretot, el seutarannà casolà, familiar i senzill.En les seves responsabilitatseclesials podia posar-se al’altura del que se li demanava,i això li feia expandir una qualitathumana que no sovinteja. Noera propens a jutjar ningú ni eraamant de cabòries ideològiques.Estimava personalment.

I com a pastor i teòleg?S’ha acreditat com un incansablecatequeta. Fruïa ensenyant lafe de l’Església. Era un convençutpropagador dels ensenyamentsconciliars. Els darrers mesos,ja debilitat per la malaltia,encara ens donava una novalliçó sobre la SacrosanctumConcilium. Escoltar-lo predicarera un exercici de solidesa;celebrava la litúrgia amb unció,molts vàrem acudir al seu agutdiscerniment i quedàvemmeravellats de la seva devocióa la Paraula de Déu.

Ha marcat una època eclesial?Penso que sí. Ho ha fet a Barcelona i per tota l’Església.Era una autoritat reconeguda,especialment en el camplitúrgic. Es troba entre els quiacolliren fidelment el Vaticà IIper ser més sacerdots de Crist i més servidors del’Església santa. Molts hem fetaquests dies un exercici dememòria i li estem agraïts. Ell volia fer de bisbe sensedeixar d’escriure, de pensar, de fer vida de barri, senseoblidar el do de l’amistat.

Òscar Bardají i Martín

◗ PERE MONTAGUT

Pere Tena, un pastori teòleg estimat

LECTURES MISSA DIÀRIA

I SANTORAL

10. � Dilluns (lit. hores: 1a setm.) [Lv 19,1-2.11-18 / Sl 18 / Mt 25,31-46]. Sant Simplici, papa(468-483); sant Macari, bisbe de Jeru sa lem;sant Càndid o Candi, mr.; santa Maria Eu gè niade Jesús Milleret de Brou, vg., fund. de les Re -ligioses de l’Assumpció.

11. � Dimarts [Is 55,10-11 / Sl 33 / Mt 6,7-15].Sant Eulogi, prev. de Còrdova i mr. (859); san-ta Àurea (Oria), vg., abadessa de Villavelayo(Castella); santa Rosina, vg.

12. � Dimecres [Jn 3,1-10 / Sl 50 / Lc 11,29-32].Sant Innocenci I, papa (401-417); sant Maximi -lià, militar mr. (295); sant Bernat, bisbe; santTeòfanes, monjo; sant Lluís Orione, prev. salesià.

13. � Dijous [Est 14,1.3-5.12-14 / Sl 137 / Mt7,7-12]. Sant Roderic (Rodrigo) i sant Salomó,mrs. (863) a Còrdova; santa Patrícia, mr.; santRamir (s. VI), monjo i mr.

14. � Divendres [Ez 18,21-28 / Sl 129 / Mt 5,20-26]. Sant Arnal, abat benedictí i màrtir (1255);santa Matilde (†958), emperadriu germànica.

15. � Dissabte [Dt 26,16-19 / Sl 118 / Mt 5,43-48].Santa Madrona (s. II), vg. i mr. de Tessalònica;sant Ramon (Raimundo) de Fitero, abat català,fund. Orde de Calatrava; santa Lluïsa de Mari -llac (†1660), fund. Filles de la Caritat (FC, paü-les); sant Climent Maria Hofbauer, prev. redemp -torista.

16. � † Diumenge vinent, II de Quaresma (lit. ho-res 2a. setm.) [Gn 12,1-4a / Sl 32 / 2Tm 1,8b-10 / Mt 17,1-9]. Sant Agapit (†341), bisbe deRavenna; sant Heribert, bisbe de Colònia (999);sant Ciríac i companys, mrs. (308) a la Via Sa -lària; sant Abraham (s. IV), ermità, de Mesopo -tà mia; santa Eusèbia, vg.

Accés al Breviari

HISTORIA DE LA CARIDAD

Los sacerdotes obreros

E n 1943 Henri Godin e Yvan Da nielescribieron el libro Fran cia, paísde misión, una cruda descripción

de la descristianización de Francia y unaapelación apasionada a la reevangeliza -ción del país. Más tarde, esta consta ta -

ción se ha reproducido en otros países europeos tra-dicionalmente cristianos.

También en 1943, el cardenal Suhard, arzobispode París, creó la Misión de París, un intento genero-so de anunciar a Cristo en la nueva situación. No pocossacerdotes querían estar presentes entre los que su-frían y vivir en comunión con los pobres, poniendo enpráctica las palabras de Jesús: «Los pobres son evan - gelizados», en la línea de Charles de Foucauld.

Además de la Misión de París y la Misión de Fran cia,nacieron los Sacerdotes del Pradó, el Volun ta riado pa-ra los Derechos del Hombre más Pobre, el Mo vi mien -to Cuarto Mundo... Gilbert Cesbron describió sugeren -temente esta espiritualidad y este impulso ge nerosoen su novela Los santos van al infierno (1952). Romaprohibió la experiencia en medio de una gran polémica.

El cardenal Liénart, obispo de Lille, consiguió quela Misión de Francia se mantuviera bajo la forma deuna prelatura nullius, con una organización más cen-tralizada. Con perplejidades y altibajos, aquella fueuna página evangélica de la Iglesia contemporánea.Una página que ha dejado una herencia de pastoralmisionera. Juan María Laboa

(Por sus frutos los conoceréis. Historia de la caridad en la Iglesia,

Editorial San Pablo)

LEX ORANDI, LEX CREDENDI

La Quaresma: camí cap a la Pasqua

L a Pasqua és la festa litúrgica més im-portant i antiga que se celebra el diu-menge que segueix a la lluna plena de

primavera. Ja sant Pau afirma «que si Cristno ha ressuscitat vana és la nostra fe» (1Co15,14). Per això, el papa Francesc la situa

en el nucli fonamental de la fe que és «la bellesa de l’a -mor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressus -citat» (La joia de l’Evangeli, n. 36). A partir del segle IV esqualificà el camí cap a la Pasqua com la Quaresma o qua -rantena, tot anticipant al dimecres anterior el dejuni queno es practicava en diumenge, i per això el dimecres decendra esdevingué l’obertura de la Quaresma.

Els diumenges previs al de Rams orienten vers la Pas -qua. Enguany, en el cicle A, la primera lectura toca la crea -ció i el pecat (1a setmana), Abraham (2a), Moisès (3a),el Poble de Déu (4a) i els profetes (5a); la segona lec-tura variable, fa de mediació vers l’Evangeli, i aquest pre-senta: les temptacions (1a), la transfiguració (2a), elsevan gelis majors de la catequesi: la Samaritana (3a), elcec de naixement (4a) i la resurrecció de Llàtzer (5a). Ésaixí, doncs, com la litúrgia quaresmal ens prepara per ce -lebrar «el Crist, la nostra Pasqua» (1Co 5,7).

Dr. Salvador Pié

HECHOS DE VIDA

E s un texto medieval de Salzbur go.Mn. Jordi Sans Vila, operario dio -ce sano formador nuestro en el Se -

mi nario de Barcelona, lo vio escrito enla pared de un mo nasterio:

—«Un sacerdote debe ser muy grandey a la vez muy pequeño;

—de espíritu noble como si llevara sangre real y sen-cillo como un labriego;

—héroe, por haber triunfado de sí mismo, y hombreque sabe sufrir;

—fuente inagotable de santidad y pecador a quienDios perdonó;

—señor de sus propios deseos y servidor de los dé-biles y vacilantes;

—uno que jamás se doblegó ante los poderosos yse inclina, no obstante, ante los más pequeños;

—dócil discípulo de Jesús y siempre dispuesto a servir;

—pordiosero de manos suplicantes para los pobresy mensajero que distribuye los dones más grandesa manos llenas;

—siempre animoso, luchador en el campo de batalla,madre tierna a la cabecera del enfermo o de quiensufre y llora;

—anciano por la prudencia de sus consejos y niño porsu confianza;

—amante de lo más humilde y aspirante a lo más su -blime;

—el sacerdote debe ser hecho para la alegría; ajenoa la envidia y transparente en sus pensamientos;

—sincero en sus palabras; amigo de la paz y enemi -go de discordias.

—Seguro de sí mismo y que con su vida nos muestrea Jesucristo.» J. M. Alimbau

Necesidad de ternura

COMENTARI

DIUMENGE I DE QUARESMA

S ubratllem els trets de la redaccióde Mateu. Primer, posa un accenten el dejuni de Jesús. No no més

quaranta dies sinó també quaranta nits.Com Moisès en l’Horeb (Ex 34,28; Dt9,9-18), o també com la tornada del ca -

mí d’Elies (1Re 19,2-8). Tanmateix, a Mateu no s’es-menta la proximitat de Déu (com amb Moisès), ni tam -poc l’assistència miraculosa que rep Elies (pa i aiguapel camí). Després del dejuni, Jesús té gana. Aquíapareix el temptador (literalment, el que vol apartardel camí): «ja que ets el fill de Déu». La temptació ésmés subtil del que sembla: «ja que tens aquest poder...»La resposta de Jesús no solament remarca que «l’ho -

me no viu només de pa» (com en Lluc), sinó que, se-guint la cita del Deuteronomi, afegeix: «de tota parau-la que surt de la boca de Déu», de fer la voluntat deDéu que és la justícia, el nucli de la seva vida.

La segona temptació de Jesús en Mateu és al tem-ple de Jerusalem. La temptació sembla anticipar l’es-cena de Getsemaní. També aquí Jesús diu claramentque el camí de la passió no s’ha de bandejar cridantles legions d’àngels del seu Pare (Mt 26,53). Peròtambé ens avancem a l’escena del calvari: «si ets elfill de Déu, baixa de la creu» (Mt 27,40). Les tempta-cions no són puntuals, acompanyen Jesús tota la vida(cf. He 2,18; 4,15). El que dóna la clau de la respos-ta de Jesús és també aquí un text del Deutero no mi:

«no temptaràs el Senyor, el teu Déu». Estem en líniaamb la voluntat de Déu.

La tercera temptació, dalt d’una muntanya, a la vis -ta de tots els reialmes de la terra, és la més grollera:posar-se al servei de Satanàs per dominar el món. Je -sús respon amb un text molt proper al Xemà, la granpregària jueva d’aleshores i d’ara: «Escolta, Israel, elSenyor, el teu Déu és un Déu únic...» (Dt 6,4). Les temp -tacions són adreçades a Jesús com a «fill de Déu».Jesús és Messies en tant que és el Fill de Déu. I cal no -tar el to positiu de les respostes de Jesús: «està es -crit». En contrast amb el vell Israel, Jesús ha vençutles temptacions del desert.

Oriol Tuñí, SJ

Les temptacions de Jesús

9 de març de 2014 Pàgina 3

◗ Lec tura del llibre del Gènesi (Gn 2,7-9; 3,1-7)

El Se nyor-Déu modelà l’home amb pols de la ter ra, li bufà a la cara per fer -li en trar un alè de vida, i es con ver tí en un és ser animat. Llavors el Se nyor-Déuplan tà un jar dí a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia mode-lat. El Se nyor-Déu va fer néi xer de la ter ra fèr til totes les varie tats d’ar bres quefan goig de veure i donen fruits gus tosos. Al mig del jar dí hi havia l’ar bre de lavida i l’ar bre del conei xe ment del bé i del mal.

La serp era el més as tut de tots els animals que el Se nyor-Déu havia fet.Digué, doncs, a la dona: «¿Ai xí Déu us ha dit que no men geu dels fruits de capar bre del jar dí?». La dona li respongué: «Podem men jar dels fruits de tots elsar bres del jardí, però dels fruits de l’ar bre que hi ha al mig, Déu ha dit que noen men gem ni els toquem, per què moriríem». La serp digué a la dona: «No mo-riríeu pas! Déu sap que, si un dia en men jàveu, se us obririen els ulls i seríeuiguals que els àn gels: coneixeríeu el bé i el mal». La dona, veient que el fruitde l’ar bre era bo per a men jar, que donava gust de veure i que era temp tadorai xò d’adquirir conei xe ment, en collí i en men jà; en donà tam bé al seu marit,que en men jà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren queanaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n fal dars.

◗ Salm res pon sorial (50)

R. Com padiu-vos de nos al tres, Se nyor, per què hem pecat.

Com padiu-vos de mi, Déu meu, vós que es timeu tant; / vós quesou tan bo, esbor reu les meves fal tes; / ren teu-me ben bé de lesculpes, / purifiqueu-me dels pecats. R.

Ara reconec les meves fal tes, / tinc sem pre present el meu pe-cat. / Con tra vós, con tra vós sol he pecat, / i he fet el que és do-lent als vos tres ulls. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, / feu renéi xer en mi un es-perit ferm. / No em llan ceu de la vos tra presèn cia, / ni em pren-gueu el vos tre es perit sant. R.

Torneu-me el goig de la vos tra sal vació, / que em sos tin gui un es -perit mag nànim. / Obriu-me els llavis, Se nyor, / i proclamaré lavos tra lloança. R.

◗ Lec tura de la car ta de sant Pau als cris tians de Roma (Rm 5,12-19)

Ger mans, per obra d’un sol home en trà el pecat al món, i amb el pecat hi en -trà tam bé la mort, que s’es ten gué a tots els homes, donat que tots van pecar.

Ai xí, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va im perar la mort per cul pa d’ell,amb molt més motiu els qui reben aques ta sobreabun dàn cia de gràcia i el dogenerós que els fa jus tos viuran i reg naran gràcies a un de sol, que és Jesu crist.Per tant, ai xí com per haver fallat un sol home es va es ten dre a tots la con dem -na, tam bé per haver es tat just un de sol tots els homes són ab solts i ob tenenla vida; ai xí com, per haver desobeït aquell home sol, els al tres van es devenirpecadors, tam bé per haver obeït un de sol, es devin dran jus tos els al tres.

◗ Lec tura de l’evan geli segons sant Mateu (Mt 4,1-11)

En aquell temps, l’Es perit con duí Jesús al desert per què el diable el temp tés.Feia quaran ta dies i quaran ta nits que dejunava, i quedà ex tenuat de fam. Eltemp tador se li acos tà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aques tes pedreses tornin pan s». Jesús li res pon gué: «Diu l’Es crip tura: “L’ho me no viu nomésde pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»

Llavors el dia ble se l’en duu a la ciu tat san ta, el dei xa dalt la cor nisa del tem -ple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Es crip tura diu: “Ha donat or dreals seus àn gels que et duguin a les pal mes de les mans, per què els teus peusno ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li con tes tà: «Tam bé diu l’Escrip tura:“No temp tis el Se nyor, el teu Déu”.»

Des prés el dia ble se l’en duu dalt una mun ta nya al tís sima, li fa veure tots elsreial mes del món i la seva glòria i li diu: «Tot ai xò t’ho donaré si et pros ter nesi m’adores». Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Es crip tura diu: “Ado -ra el Senyor, el teu Déu, dóna cul te a ell tot sol”.» Llavors el dia ble el dei xà es -tar, i vin gueren uns àn gels per proveir-lo.

◗ Lectura del libro del Génesis (Gn 2,7-9; 3,1-7)

El Señor Dios modeló al hombre de arcilla del suelo, sopló en su nariz unaliento de vida, y el hombre se convirtió en ser vivo. El Señor Dios plantó un jar-dín en Edén, hacia oriente, y colocó en él al hombre que había modelado. El Se -ñor Dios hizo brotar del suelo toda clase de árboles hermosos de ver y buenosde comer; además, el árbol de la vida, en mitad del jardín, y el árbol del conoci -miento del bien y el mal.

La serpiente era el más astuto de los animales del campo que el Señor Dioshabía hecho. Y dijo a la mujer: «¿Cómo es que os ha dicho Dios que no comáisde ningún árbol del jardín?» La mujer respondió a la serpiente: «Podemos comerlos frutos de los árboles del jardín; solamente del fruto del árbol que está enmitad del jardín nos ha dicho Dios: “No comáis de él ni lo toquéis, bajo pena demuerte”.» La serpiente replicó a la mujer: «No moriréis. Bien sabe Dios que cuan -do comáis de él se os abrirán los ojos y seréis como Dios en el conocimiento delbien y del mal.» La mujer vio que el árbol era apetitoso, atrayente y deseable,porque daba inteligencia; tomó el fruto, comió y ofreció a su marido, el cual co-mió. Entonces se les abrieron los ojos a los dos y se dieron cuenta de que es -taban desnudos; entrelazaron hojas de higuera y se las ciñeron.

◗ Salmo responsorial (50)

R. Misericordia, Señor: hemos pecado.

Misericordia, Dios mío, por tu bondad, / por tu inmensa compa-sión borra mi culpa, / lava del todo mi delito, / limpia mi peca-do. R.

Pues yo reconozco mi culpa, / tengo siempre presente mi peca-do: / contra ti, contra ti sólo pequé, / cometí la maldad que abo-rreces. R.

Oh, Dios, crea en mí un corazón puro, / renuévame por dentrocon espíritu firme; / no me arrojes lejos de tu rostro, / no me qui-tes tu santo espíritu. R.

Devuélveme la alegría de tu salvación, / afiánzame con espíritugeneroso. / Señor, me abrirás los labios, / y mi boca proclama-rá tu alabanza. R.

◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos (Rm 5,12-19)

Hermanos: Lo mismo que por un hombre entró el pecado en el mundo, y porel pecado la muerte, así la muerte pasó a todos los hombres, porque todospecaron. Por el delito de un solo hombre comenzó el reinado de la muerte, porculpa de uno solo. Cuanto más ahora, por un solo hombre, Jesucristo, vivirány reinarán todos los que han recibido un derroche de gracia y el don de la jus-tificación. En resumen: si el delito de uno trajo la condena a todos, tambiénla justicia de uno traerá la justificación y la vida. Si por la desobediencia de unotodos se convirtieron en pecadores, así por la obediencia de uno todos se con-vertirán en justos.

◗ Lectura del santo evangelio según san Mateo (Mt 4,1-11)

En aquel tiempo, Jesús fue llevado al desierto por el Espíritu para ser tenta -do por el diablo. Y después de ayunar cuarenta días con sus cuarenta noches,al fin sintió hambre. El tentador se le acercó y le dijo: «Si eres Hijo de Dios, dique estas piedras se conviertan en panes.» Pero él le contestó, diciendo: «Estáescrito: “No sólo de pan vive el hombre, sino de toda palabra que sale de la bo -ca de Dios”.»

Entonces el diablo lo lleva a la ciudad santa, lo pone en el alero del templo yle dice: «Si eres Hijo de Dios, tírate abajo, porque está escrito: “Encargará a losángeles que cuiden de ti, y te sostendrán en sus manos, para que tu pie no tro-piece con las piedras”.» Jesús le dijo: «También está escrito: “No tentarás alSeñor, tu Dios”.» Después el diablo lo lleva a una montaña altísima y, mostrán-dole los reinos del mundo y su gloria, le dijo: «Todo esto te daré, si te pos tras yme adoras.» Entonces le dijo Jesús: «Vete, Satanás, porque está escrito: “AlSeñor, tu Dios, adorarás y a él sólo darás culto”.» Entonces lo dejó el diablo,y se acercaron los ángeles y le servían.

Crist és temptat pel diable al de -sert. Frontal brodat, Museu de laCatedral (Barcelona)

Pàgina 4 9 de març de 2014

Edició: MCS del bisbat de Lleida, c/ Bisbe 1, 25002 Lleida; tel. 973 268 628; a/e: mcs@bisbatlleida.org - Web: www.bisbatlleida.org - Dip. legal B. 52212-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.

M i reflexión va dirigida hoy a los padres ymadres y a su importante tarea de elegircolegio para su hijo o hija y decidir si lo ma-

triculan o no en la asignatura de Religión. Pero, apro -vechando la ocasión, quiero también agradecer elimpagable servicio de tantos maestros y profeso-res que llevan cada día a las aulas la ilusión de ayu -dar a crecer a los alumnos en el difícil arte de res-ponsabilizarse de la propia vida y de contribuir albien de todos. En mis visitas pastorales he podidocomprobarlo con gozo.

Estoy seguro de que padres y madres, en el mo-mento de elegir, tendrán en cuenta el buen nivelcientífico y técnico del Centro y, también, si su pro-yecto educativo incluye claramente el propósito dehacer emerger en sus hijos la capacidad de discer-nir lo que da sentido a su vida: la convicción de quela persona debe ser respetada siempre y nunca esun medio para nada; que el respeto y la coopera-ción con la diversidad es una cualidad; que la pazy el diálogo son el camino para convivir y progresarcon equidad; que la justicia y la verdad son un biencomún; que la corrupción y el abuso del más débil

daña a las personas y son una ofensa grave... Loscristianos sabemos que estos son valores deriva-dos de la comprensión del mensaje religioso y mo-ral de la persona, la palabra y la vida de Jesús. Poreso os propongo que consideréis la asignatura deReligión y Moral Católica como lo que es: un servi-cio educativo para el bien de la persona y, en con-secuencia, un bien para todos. Es una auténticaplataforma de diálogo sistemático entre la fe y lacultura, entre la razón científica y la razón espiri-tual y religiosa, que ilumina las relaciones huma-nas, coopera a favorecer la reflexión, a adquirir cri-terios fundamentados y razonados que disponganal alumno a actuar según los valores, a descubrirel horizonte de sentido que tiene la vida y a implicar -se con los demás. Es, además, un servicio a las fa -milias que desea que sus hijos aprendan aquelloslenguajes, símbolos y contenidos religiosos queimpregnan totalmente la vida y la cultura de nues-tro país en muchos niveles. Incluido en el ámbitomás profundo del sentido de la vida, de la concep-ción de la persona humana y de la sociedad, de losderechos humanos, de la idea de trabajo, de progre -

so, de libertad, de compromiso, de economía, decreación artística... hay cosas que no pueden en-tenderse bien sin tener en cuenta la aportación fun -damental de la fe cristiana, como ilustran histo ria -dores y sociólogos.

La clase de Religión Católica da a conocer, tam-bién, la persona de Jesucristo como quien ha rea -li zado plenamente la vocación humana, propo nién -do se como el referente en el que mirarse paraconfi gurar la visión de la vida, de las relaciones, delfu turo y los valores para conseguir ser persona másfeliz y ciudadano más libre y responsable.

Animo, pues, a las madres y padres a reflexionarsobre la elección de centro educativo para su hijoo hija, así como sobre su matriculación en la asig-natura de Religión. Es un momento significativo pa-ra contribuir a dotar a sus hijos de un patrimoniohumano y de esperanza, y también al desarrollo dela sociedad.

Recibid el saludo de vuestro hermano obispo,

† Joan PirisObispo de Lleida

Un servicio educativo para el bien de la persona

AYUDANDO A VIVIR

NOTÍCIES DE LA DIÒCESI

Per publicar notícies, les podeu enviar a: mcs.bisbatlleida@gmail.com

Per publicar dades a l’agenda, aneu al web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org), apartat Agenda, i entreu les dades

Per col·laborar econòmicament amb la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Lleida: Banco Sabadell-Atlántico: 0081-0455-94-0006223737

Àrea d’Espiritualitat i LitúrgiaAdoració Nocturna

No cuesta mucho comprobar que las personasvivimos, en la sociedad de hoy, excesivamentepreo cupados por lo material y a un ritmo algo ver-tiginoso. Cada vez resulta más difícil encontrar es-pacios de tiempo y lugar para poder detenerse a re -flexionar sobre uno mismo y encontrarse con Dios.

Algunos han encontrado ese espacio en el tem-plo y en silencio de la noche. Así lo hacen los gru-pos de Adoración Nocturna que se reúnen por lanoche, una vez al mes, para adorar al Señor, refle -xionar y dialogar con Él.

La Adoración Nocturna es un movimiento de laIglesia impulsado por el Papa y los Obispos, cons-cientes de la necesidad que existe de: Escuchara Jesús que nos habla; revitalizar con la oración lavida espiritual de los creyentes; ser el soporte dela obra evangelizadora de la Iglesia; reparar por lasinjusticias y desórdenes de esta sociedad.

La Adoración Nocturna está extendida por todoel mundo. En la parroquia de San Pedro, de nues-tra ciudad, existe un grupo de cristianos amantesde la Eucaristía que, sintiendo la necesidad del en -cuentro con Dios y consigo mismos, asisten a lacita mensual con Jesús Sacramentado.

¿Quieres sentir también tú el gozo de esa expe -riencia? Haz la prueba, todos los primeros sába-dos de cada mes, a las 21 h en la iglesia de San Pe -dro, un grupo de adoradores y adoradoras te estáesperando.

José Maria Ponz

Consagració de la nova capella de lesGermanetes de Santa Teresa Jornet

El bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, ha consagrataquest passat 25 de gener l’altar de la nova capelladel convent de clausura de les Germanetes dels An -cians Desemparats de Santa Teresa Jornet d’Aito na.

ÀREES DE COOPERACIÓPASTORAL

AGENDA

Adoració diürna a l’Església de St. Pere De dilluns a divendres de 10 a 14 h i

de 16 a 19 h. Dissabtes de 10 a 14 h.Diumenges de 18 a 19 h a la Catedral

• Diumenge, 9 de març:—19.30 h, Eucaristia i ritus d’elecció dels

catecúmens a la Catedral.• Dijous, 13 de març:

—19.30 h, conferència a l’IEI, a càrrec deMn. Ramon Prat.

• Divendres, 14 de març:—9.30 h, VII Jornada d’Acompanyament al

dol i a la malaltia. Auditori del campus deCap Pont, UDL.

• Dissabte, 15 de març:—9.30 h, trobada de la Xarxa d’Entitats Cris -

tianes d’Acció Socio-Caritativa al col ·legiMaristes.

—20 h, concert de les corals dels Maristes iShalom a l’auditori Enric Granados, a bene-fici dels Habitatges Socials del Semi nari.

• Diumenge, 16 de març:—18 h, «Diumenges de Pel·lícula» a la Casa

de l’Església (Acadèmia Mariana).

Cicle de conferències sobre la «Saviesa»

«L’Evangeli com a pauta de saviesatranscendent»

a càrrec de Ramon Prat, mossèn i teòleg

Dijous 13 de març, a les 19.30 h, a l’IEI

L’atri dels gentilsHumanisme i transcendència.

La fraternitat

• Divendres, 21 de març:—Seminari a càrrec de Montse Esquerda i

Joan Biscarri. Modera: Josep M. Forné. De18.30 a 21.30 h, UDL (edifici Recto rat).

• Dissabte, 22 de març:—Seminari a càrrec de Manuel Lladonosa i

Do lors Mayoral. Modera: Ramon Prat. De9.30 a 12.30 h, UDL (edifici Recto rat).