FULL INFORMATIU 1

FULL INFORMATIU

Número 37 centredeformacio@bgb.es Desembre 2009

ÍNDEX : - Publicat en Premsa - ÉS-cultura:

- Vauvenargues Château

- Sabeu que és i on es troba?

- Nomenclàtor

- El Racó de la Web

- Sabeu que és ? Resposta

- Accions formatives

- Les Muses del Palau

- On the road

- As real as life it self

“La Ciudad sin ley” No deixa de ser curiós que el nostre Ajuntament hagi aconseguit que la meitat de la població pensi que les normes que dicta són per afavorir el turisme mentre moltes persones del sector estan convençudes que les seves polítiques van frontalment en contra. I és que succeeix el mateix que amb els àrbitres dolents, no satisfan a cap dels dos equips. Les decisions es prenen de manera aïllada, sense visió de conjunt -això quan es prenen- sinó hem d’anar tirant amb pedaços, maquillatges, gestos i declaracions d’intencions. Com s’explica que es parli de la necessitat d’una ciutat policèntrica i es prohibeixi als autocars pujar a Montjuïc? La fractura produïda entre la societat civil i els nostres visitants l’hem d’agrair, no a una dolenta sinó, a una INEXISTENT, gestió del turisme. Uns dels llocs amb més afluència turística és la Sagrada Família; tradicionalment al carrer Marina baixen els grups i a Sardenya es recullen. Fins que han decidit anular la càrrega al carrer Sardenya, naturalment sense avisar a ningú, llavors ens trobem que el Guàrdia Urbà de torn, amb l’amabilitat que els caracteritza, ens dóna la gran esbroncada dient que ara s’ha de carregar a Marina.

Però Sagrada Família no vol que els grups surtin per Marina doncs bloquegen la botiga, llavors per evitar sortir per la façana de la passió i haver d’anar caminant fins a la del naixement, es torna a permetre recollir a Sardenya, això sí, amb un carril tallat, naturalment mesos abans de començar qualsevol treball, com veieu a la foto � A ningú li importa el caos que, dia rere dia, patim els Guies de Turisme; assistim des de primera fila a la inoperància i despotisme de la Guàrdia Urbana, a la impunitat dels carteristes, a la manca d’espais per deixar i recollir clients, al basar del Park Güell, a la sobrecàrrega de Ciutat Vella, a l’intrusisme, etc... Amb el pla estratègic de Turisme Barcelona 2015 s’encén una llum d’esperança, sembla que les autoritats finalment prendran consciència del q que succeeix als carrers de Barcelona. Ara bé, si els que han d’implementar les solucions són els mateixos que vetllen pel compliment de les ordenances municipals, llavors, anem apanyats... La Guàrdia Urbana d’altres ciutats col�labora, ajuda, assisteix, dóna suport, aquí la seva frase preferida és “circulen” i quan s’intenta el diàleg llavors contesten “no és el meu problema” o et denuncien per “desacato a la autoridad”. S’imposa un curs d’atenció al client perquè entenguin que la seva actitud xulesca i arrogant només fa que empitjorar la convivència i el funcionament de la ciutat. Els conductors d’autocars no son delinqüents. Dubto que amb tot aquest bagatge de polítiques de mitges tintes, l’alcalde actual renovi la confiança dels barcelonins.

Carles Picazo, Centre de Formació BGB

FULL INFORMATIU 2

Espectacular Trasplante de un Almez Gigante

Si és possible fer el que llegireu a continuació, Perquè no és pot retirar l’arbre que oculta la façana de la casa Batlló ???

Més, quan els propietaris de l’edifici han dit nombroses vegades que estarien encantats d’assumir el cost.

De nou, haurem d’esperar l’arribada de la tardor per poder-la veure.

Servei Estació / Service station

Us heu preguntat algun cop perquè es diu així aquest establiment situat al carrer Aragó a tocar amb Passeig de Gracia, el mestre Permanyer ens ho explica en un article seu a la Vanguardia. L’any 1923 circulaven per Barcelona 10.000 vehicles, el 29 va ser inexcusable instal�lar el primer semàfor a la cruïlla Balmes / Provença.

Barcelona s’havia imposat com a capital automobilística, faltaven doncs gasolineres. Una de les pioneres va ser inaugurada el 1924, al carrer Aragó 270, al estil nord-americà, molt a prop s’havia obert “Le Palais de Automobile”, -el primer garatge d’Espanya-.

Oferia a més de benzina, neumàtics, accessoris , olis...

Sota la dictadura franquista no va tenir més remei que castellanitzar el nom.

FULL INFORMATIU 3

ÉS-cultura :

Al Passeig Marítim de Sitges, a l’alçada del carrer del pecat

Mirant al Futur

Homenatge a Facund Bacardí

Escultor: Lorenzo Quinn Inaugurada: 09 de Setembre de 2009

Materials: Base de pedra amb un gran

cercle d’acer corten del que sorgeixen unes mans fetes de bronze.

Amb aquesta escultura Sitges ret homenatge a un dels seus més destacats “indianos” Facund Bacardi Massó, el fundador de la marca Ron Bacardi.

Va emigrar a Cuba el 1830 amb 15 anys. Allà va prosperar com importador de vi i altres mercaderies, desprès de molt anys d’experiments va aconseguir produir un Ron refinat que distribuïa entre amics i coneguts.

Convertint-se en la primera persona que va destil�lar aiguardent i re-destil�lat, envellint-los i barrejant-los per produir un Ron equilibrat. Els que hi entenen diuen que un dels secrets mes importants del sabor esta en el cultiu del llevat, donat que nomes ells disposen del cep original, nomes ells poden aconseguir-lo.

Al 1862, quan havien passat 32 anys de la seva arribada a l’illa va adquirir un petita destil�leria a Santiago de Cuba i va ser aquí on va fundar la Companya adoptant el Rat penat com a símbol. Malgrat que és més mediatic dir que el rap penat forma part del escut de Barcelona –recordeu els fanals de Passeig de Gracia- i que per això el va fer servir com a logo, sembla que la veritat és que darrere de la destil�leria hi havia una colònia de rat penats i donat que molta gent no sabia llegir, la dona del Sr. Facund, Amalia va pensar que si utilitzaven el mamífer com a símbol tothom identificaria fàcilment el indret.

Quan Fidel Castro va guanyar la revolució el 1959, Bacardi va marxar primer a Nassau a Bahames i desprès va muntar les oficines a Bermudes on es troben a l’actualitat, tenen una de les destil�leries més grans del món a Puerto Rico.

Han passat 147 anys des de la fundació i avui dia continua sent una empresa familiar, es a dir, més del 50% de les accions pertanyent a la mateixa família.

La Bacardí & company Limited s’ha convertit en un dels líders mundials del sector amb un dels alcohols més venuts en el món.

FULL INFORMATIU 4

Chateau Picasso

Vauvenargues Château Pablo Picasso’s chateau in southern France has opened to the public for the first time, offering Picasso admirers a rare glimpse into the home of one of the greatest figures of 20thC art. At Vauvenargues Chateau Picasso lived with his second wife from 1959 to 1961 and where he created some of the greatest work of his later years. Picasso bought the chateau together with the surrounding 2,500 acres of land, as a gift for his wife in 1958. Picasso's spirit haunts the imposing fortress in whose grounds he is buried with Jacqueline, his last love. The house – abandoned by Jacqueline and Catherine, her daughter, to caretakers after the artist's death in 1973 is just as they left it, giving it the uncanny air of a time capsule. Personal objects are strewn about the house, including the mandolin that the artist bought while waiting for a bullfight in ArIes, which became a recurring prop in his still life’s. The dining room smells strongly of wood smoke. Drops of paint cover the floor upstairs. In a sparsely decorated bedroom, a 1950s telephone sits on the bedside table. On the floor is a giant Swiss cowbell. Each morning, Picasso, already in his late seventies when he moved into the chateau, would see if he still had the strength to lift it.

In Jacqueline's bathroom a pipe-playing faun adorns the wall. Picasso said he had painted it for her so that she would not get bored in the bath. In the artist's studio the terracotta-tiled floors are spattered with paint. (He hated anyone tidying up after him.) Several easels, one of them with a blank canvas in place, are dotted about, and pots of paint stand ready for use, along with Picasso's brushes, on a table. Through the enormous bay windows, Picasso could see Sainte-Victoire, the mountain that Paul Cezanne, the impressionist and native of Aix, loved to paint. So much so that when Picasso told a friend he had just bought Cezanne's Sainte- Victoire, the friend thought he was referring to a canvas and asked: "which one?" Picasso replied: "The original." The Vauvenargues period was intensely productive, although Picasso's frenetic activity was typical of an artist believed to have created about 50,000 works in his lifetime. The many portraits he painted there of Jacqueline, include some of the best work of his later years. One of them, Femme Assise dans un Fauteuil (Woman Seated in a Chair) in 2006 sold for $6.7m at auction in New York.

He also painted the village of Vauvenargues and a series of a man smoking a pipe, after Cezanne's famous portrait. Perhaps the best-known painting from Vauvenargues is Picasso's playful take on Edouard Manet's iconic Le Dejeuner sur l'Herbe (Lunch on the Grass). Already thousands of tickets have been sold, raising fears among local residents of a tourist invasion. Picasso was 72 when he first set eyes on Jacqueline, a green eyed beauty 45 years his junior. He wooed her for six months, drawing a giant dove in white chalk on the wall of her house, and ended up spending the rest of his life with her. He painted her obsessively in the chateau, describing her as the "Queen of Vauvenargues". Before moving to Vauvenargues, the couple had been living in Cannes, but the sea view was being ruined by the construction of blocks of flats, and Picasso, rich and internationally famous, was plagued by tourists. With only a few hundred inhabitants, Vauvenargues seemed an ideal hideaway. When he turned 80, Picasso wanted to be closer to his doctors and the couple moved to Mougins. However, Picasso asked for his remains to be brought back to Vauvenargues when he died. On his deathbed in 1973, he held Jacqueline's hand. For six days and nights, Jacqueline watched over the coffin in the guardroom of the castle until the snow melted enough to allow the digging of a grave. After Picasso's death Jacqueline had imagined turning Vauvenargues into a Picasso foundation, but the village, fearing tourists would overwhelm it, rejected the idea in a referendum in 1985. The next year, Jacqueline killed herself with a gunshot to the head, one of several tragedies to engulf the painter's extended family. Marie-Therese Walter, a mistress, hanged herself in 1977. Pablito, his grandson, killed himself by drinking bleach. Given local sensitivities, only small groups of visitors – 18 at a time - will be allowed into the chateau. They Hill be allowed access to the village only on a bus laid on by the museum in Aix.

by Domininque Faure

FULL INFORMATIU 5

Nomenclàtor : Plaça Reial, CIUTAT VELLA Construïda en el lloc que ocupava l’antic convent dels Caputxins, construït el 1718 i enderrocat el 1848. S’anomenà així perquè Isabel II col�locà la primera pedra del que havia de ser monument a Ferran el Catòlic (no és va arribar a erigir). Carrer de Regomir, CIUTAT VELLA Al inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d’un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l’any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l’any 1025, com veieu el mateix que arribem els monjos de Ripoll a Montserrat. Carrer de Roc Boronat, SANT MARTÍ Roc Boronat i Font, polític i escriptor. Nasqué a Barcelona, Poblenou, el 6 de desembre de 1897. Durant la dictadura de Primo de Rivera, dirigí des de França, juntament amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià, a Tolosa de Llenguadoc. Participà en els fets de Prats de Molló el 1926. L'any 1931 tornà a Barcelona i ingressà a l'Esquerra Republicana, per la qual fou regidor de l'Ajuntament d’aquesta ciutat. Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví diverses obres de teatre. Fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, des d'on va idear i posar a la pràctica el "cupó del cec", l’ús del bastó blanc i que se’ls concedís una pensió. Mori a Mèxic, el 1965.

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ?

La solució la teniu a la pagina 6 !

Breus de Barcelona :

- 17 delinqüents sumen 437 detencions en un any, 850 és el total de vagades que han estat atrapats.

- 80.000 furts van ser denunciats a Barcelona el 2008, 22% més que durant el 2007. - Es cometen diàriament una mitjana de 315 furts, el 69,5% denunciats. - Barcelona és identificada per els multi reincidents com un lloc on delinquir et surt gratis o en

paraules més tècniques com una zona d’impunitat creixent. - Si robes menys de 400 Euros es considera falta i no delicte, com a molt, et prenen el nom i et

posen una multa. - Si paguen la multa, aquesta falta ja no es pot sumar a les posteriors, es considera que han

complert la pena. - Ens trobem davant una situació que genera indignació en la ciutadania i els guies i desmotivació

en la policia.

TOP 10 PLACES WORLDWIDE TO BEWARE PICKPOCKETS (2009)

TripAdvisor®, the world’s most popular and largest travel community, announced ten cities to beware pickpockets, according to TripAdvisor travelers and editors. European Cities Run Off with Majority of Top 10 and Spain Snags Two Spots.

1. Las Ramblas: Barcelona, Spain One reviewer actually compares Barcelona pickpocketing to a generally practiced and accepted sport, like soccer. For those who’d rather stay off the field, take caution: Las Ramblas, the famous wide, pedestrian walkway full of life, music, and people at all hours of the day and night, is the perfect place to get your purse poached.

2. Rome, 3. Prague, 4. Madrid, 5. Paris, 6. Florence, 7. Buenos Aires, 8. Amsterdam, 9. Athens, 10. Hanoi, Vietnam.

http://www.tripadvisor.es

Carrer de Rocafort, EIXAMPLE Bernat de Rocafort (? - Aversa, Campània 1309). Un dels lloctinents de Roger de Flor en l’expedició dels almogàvers. A la mort d’aquest esdevingué cap de la Companyia Catalana.

FULL INFORMATIU 6

SABEU QUE ÉS I ON ES TROBA ? A Terrassa Campanar de Santa maria, Conjunt monumental de les esglésies de St. Pere

Període preromànic S. VIII-X i romànic començaments del S. XII El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa el formen les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadis i Monner, a l’antic nucli visigòtic d’Ègara origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. Son el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l’art romànic català. L’església de Santa Maria data del inici del segle XII, es troba al sud del recinte i té planta de creu llatina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l’exterior, pertany a un temple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s’alça un cimbori octagonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen decoració llombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La porta d’entrada és senzilla, d’arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreu romà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre augustinià del segle XII. Davant i dins l’església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l’un del segle IV i l’altre del segle V), el absis rectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l’església romànica) o l’antic baptisteri (sota el transsepte). La volta del absis està coberta de pintures murals de tipus lineal, amb traços vermells i verds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l’estil paleocristià , daten segurament del segle X. També al absis hi ha una taula d’altar altmedieval i una talla gòtica de la Mare de Déu del segle XIV.

El Racó de la Web :

Una oferta original : Sightseeing + Jòguing = Sightjo gging

Volen transmetre l’amor per córrer i la passió per Barcelona. Arnd Krüger, fundador de Sightjogging Barcelona, ciutat on viu des de fa 4 anys, és un expert corredor de maratons i un científic de l’esport. Sighjogging a Barcelona és una forma única de descobrir la ciutat. Es pot escollir entre 8 rutes diferents.

A l’estiu, és aconsellable fer la sortida ben d’hora per fugir de la calor i de la gent. t’aconsellem que descobreixis la ciutat mentre es desperta, entre les 6 i les 10 del matí. Només necessites roba i sabatilles adequades.

http://www.sightjogging-barcelona.com/index.php?10&L=3

Instituto de Turismo de España – Turespaña

Aquí podreu trobar tota la informació sobre l'Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA) i la tasca que duen a terme per a la promoció exterior del turisme. Podeu accedir a tres nivells d’informació. Un primer nivell d'accés lliure, per a la informació relativa a l’organisme i a la seva activitat. Un segon nivell, per a usuaris registrats, en el qual tindreu accés al Pla d’objectius per a la Promoció Exterior del Turisme i a altres prestacions per a professionals. I un tercer nivell, restringit a subscriptors, que us donarà accés a tot l'anterior i al conjunt dels estudis realitzats per TURESPAÑA.

www.tourspain.es

Web Cam Montserrat

Aquí veureu la imatge del Santuari, actualitzada cada dos minuts

http://www.montserratvisita.com/?go=6b0419701c53a8c0d0e87a408ec15e596d42707cffd583a76b4ba8a299200f12521687c0f67f130c9552a653e7f7ab438a97a7a7fd95883fd841a020f8931aab

FULL INFORMATIU 7

ACCIONS FORMATIVES

Cal reservar sempre trucant al telèfon del Centre de Formació 93.310.77.78. (Marta Penilla)

FUNDACIÓ SUÑOL :

El 15 d’octubre van inaugurar Los Esquizos de Madrid. Figuración madrileña de los 70. Una exposició que recorre la trajectòria artística i vital d’un grup d’artistes que, enmig d’un escenari internacional marcat per tendències trencadores, van iniciar un retorn a la pintura figurativa. Es tracta d’una exposició extraordinària mostrada al MNCARS de Madrid i que ara mostra la Fundació Suñol. A pàgina Web (www.fundaciosunol.org) trobareu tota la informació relativa a l’exposició i a totes les activitats que organitzen. Exclusiva Membres: Gratuïta; 6 Crèdits BGB

Hem organitzat una visita guiada adreçada als membres del Centre de Formació de Barcelona Guide Bureau.

Xerrada sobre Antoni Gaudi II :

Desprès de l’èxit obtingut pel nostre company Abel Roca en la seva brillant exposició, en la que va donar una ullada a la biografia d’aquest home del que sempre expliquem alguna cosa.

Per tal d’acabar de parlar-ne proposem una segona part, desprès de repassar molt breument el que ens va explicar a la primera, abordem nous continguts, de nou ho enfoquem com una sessió oberta en la que s’agrairan les aportacions de tothom, anècdotes i frases que ses dubte ens seran d’utilitat a la feina, tot ajudant-nos a anivellar coneixements.

Exclusiva membres: Gratuïta; 6 crèdits BGB

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 19 de Gener 11:00h. Centre de Formació BGB

1:00 Hora

Us Recomanem :

Exposició "Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte"

Aquesta mostra destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant en el futur de la ciutat de Barcelona.

Fins al 28 de febrer de 2010

DIA HORA LLOC DURADA

Dimarts 15 de Desembre 16:00h. Passeig de Gràcia 98

1:30 Hores

FULL INFORMATIU 8

HISTORIA DE LA VEU HUMANA

És el més natural de tots els instruments musicals i també el mes antic, on hi han implicats varis òrgans del nostre cos: boca, nas, laringe, tràquea, pulmons, diafragma.. Aquest últim juga un paper destacat en la correcta respiració, base de l’art del cant. La veu cantada, al igual que la veu parlada, és caracteritza per la impostació*, un rang entre 500 i 3.000 Hz *, i un vibrat* de sis variacions per segon. El so surt quan el cervell dona l’ordre de exhalar aire i aquest passa per les cordes bucals que tenen una longitud de 20-25 mm entre els homes i de 15 a 20 mm entre les dones. El moment de la fonació pot ser aspre ( exhalació súbdita d’aire ), dolç ( l’aire toca suaument les cordes ) i aspirat ( s’inhala l’aire enlloc d’expulsar-lo). D’acord amb el timbre, volum i tessitura, la veu es classifica en varis tipus : soprano, mezzosoprano, contralt (veus femenines) i baríton, tenor i baix per les veus masculines. Els registres vocals més comuns són els de soprano i baríton. En Opera les veus més valorades són les de soprano i tenor. El cant col�lectiu o cant coral arriba primer amb la tragèdia grega, després amb les comunitats cristianes de Síria, Jerusalem etc… com una pregaria, com una forma d’adoració. El Bisbe Sant Ambrosi i el Papa Gregori el Gran fan possible aquesta evolució. De totes maneres el cant va formar part de la educació musical fins el 1600 quan surt l’estil vocal denominat bel canto a Itàlia i te entitat pròpia. Es la època dels “castrati”. Després sortirien altres escoles d’òpera a França i fins arribar als nostres dies on hi ha una gran varietat de música i cant que l’acompanya, des de la música electrònica o el Jazz passant per grups on fan que les veus sonin com instruments, es la música vocal.

• Impostació: Vol dir fixar la veu a les cordes vocals i amb una correcta respiració fa que la veu surti amb la seva plenitud.

• Hertz, Hz: És una mesura que conta les vegades que es repeteix una ona magnètica o sonora per cada segon.

• Vibrat o vibrató: variació espontània (vibració) produïda pel diafragma o la glotis.

LA MUSA QUE CANTA Representa el més antic i més apreciat dels instruments: la veu humana.

Es la segona la dreta mirant de front l’escut central. Porta corona de reina i botes per anar a guerrejar.

Les faldilles porten per duplicat la creu de Sant Jordi, es possible que recordi els reis anglesos, la època de les creuades… El cinturó és de boletes, o cascavells -com de joglar -, i les mànigues son molt amples.

Tota la part al voltant del coll esta molt treballada en la mateixa terracota com si es tractes d’ un collar molt ample. Te la boca oberta en actitud de cantar.

Porta a la ma esquerra una partitura i la ma dreta una trompeta, per anunciar, de pregoner.... ha tornat a aparèixer desprès de molts anys de no ser-hi ( durant la dècada dels 80). Es va malmetre i la mà va quedar com si indiqués la partitura, però en les fotografies de la inauguració o dels primers anys, aquest instrument ja hi era. La trompeta es de fusta i la partitura de terracota.

La trompeta podria estar al servei de la veu representant un trobador que canta i recita o un pregoner que anuncia novetats.

FULL INFORMATIU 9

Hot bloods best A survey by OnePoll.com asked 50,000 women in 20 countries to rate their partners. Englishmen are amongst the world’s worst lovers according to the survey. English women say their men are too lazy, whilst the Germans are too smelly. Swedish men are too quick, Dutch too bossy and Russians too hairy. The best lovers are the Spanish, Brazilians and Italians.

Talent costs pensioner Fred Bowers, 74, of Sutton Bonnington, Leicestershire will have to repay £3,000 of disability allowance after he was spotted ‘break dancing’ on the television show ‘Britain’s got talent’.

Oooooh! The chief executive of the no-frills airline ‘Germanwings’ has sparked a slagging match with Ryanair by predicting that the Irish giant would go out of business. Thomas Winkelmann, quoted in The Sunday Times at the launch of Germanwings’ new Manchester-to-Bonn flight: “The Ryanair model is coming to an end ... travellers do not want to fly from nowhere to nowhere”. Asked for a response, Ryanair told the paper, “We only reply to airlines that have a significant market share. Germanwings is the fly on the arse of the airline industry, so we’re not going to bother.”

AS REAL AS LIFE ITSELF :

Al arribar al carrer Marina amb un minibús el Guàrdia Urbà s’adreça a nosaltres tot dient-nos:

- Es que no saben leer?. indicant-nos el senyal de transit on diu nomes autocars. Al explicar-li que precisament descarregàvem allà per això, diu:

- Esto es un minibus i aquí pone autocares ?! búsquense la vida por otro lugar o tendré que darles matarile.

Tot i que l’ús semàntic de la paraula “matarile” seria qüestionable el més greu es que quan la seva senyora li demani de rentar els plats, haurà d’indicar-li específicament que això inclou els coberts els gots i les olles. Fragment real d’un Mail rebut, -sense comentaris-.

El grupo de empresa que pertenece a la farmacéutica “johnson & johnson” tiene que llegar no antes de las 21.00 horas al MACBA donde tendrá lugar la cena de gala.

Los guías no podrán presentarse como guía en los autobuses (código deontológico de xxxx) pero tendrán que dar informaciones sobre la ciudad. ??!!

Si algú de vosaltres no desitja rebre aquest Full Informatiu, si us plau envieu-nos un E-Mail amb la paraula BAIXA al assumpte al centredeformacio@bgb.es, gràcies.

Reflexió filosòfica Si un árbol cae en el bosque y nadie lo oye ¿que sucede?...

Si un hombre da su opinión en un bosque y ninguna mujer lo oye, ¿sigue estando equivocado? Atenció, pregunta :

- What is a Cathedral?

Vist en una casa a prop del Park Güell �