física i química sica i qica claves del proyecto · eso fÍsica i quÍmica 1 eso sica i qica...

ESO física i química 1

ESO física i química CLAVES DEL PROYECTO

ABIERTO AL CONOCIMIENTO COMPARTIDO

4. Transferir aprendizajes entre áreasAplicamos metodologías innovadoras

???

ABIERTO A LA ERA DIGITAL

3. Situar al alumnado en el centro de su aprendizajePersonalizamos la enseñanza mediante las TIC

????

ESO BA

En context

Qui té el codi té la clau

Física i Química

2


ÍNDEX

03 Codi obert

ESO04 Claus del projecte 08 Material de l’alumnat 10 El llibre de l’alumnat. Pas a pas 12 Material del docent 14 Índex de continguts Batxillerat18 Claus del projecte 20 Material de l’alumnat 21 Material del docent22 El llibre de l’alumnat. Pas a pas 24 Índex de continguts 30 eCasals. Portal de recursos

educatius i llibres digitals

3

Codi obert és el denominador comú del conjunt de projectes que conformen la proposta educativa d’Editorial Casals. Respon a la necessitat d’oferir-vos un material pedagògic coherent i complet, atent als corrents de renovació pedagògica que ens interpel·len i compromès amb les noves tecnologies a l’aula. És l’expressió de la voluntat comuna d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i que ens anima a desplegar una actitud desperta i diligent, a obrir la ment als nous reptes, a estimular els talents.

Dotar els nostres joves d’instruments útils, extrets de la vida real, és un dels pilars de la nostra proposta educativa: oferir-los el codi que els haurà de servir per interpretar la realitat, per estimular el sentit crític, per participar

en la construcció del futur, per créixer com a persones autònomes i, en definitiva, per ser més lliures i feliços.

Codi obert, a més, dota tots els seus projectes de recursos digitals actuals. Uns recursos que han estat concebuts especialment per al treball a l’aula, entesos com un material clau per a l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.

Codi obert, en consonància amb l’ensenyament basat en les metodologies actives, ofereix un

seguit de materials que ajuden l’alumnat a generar aprenentatges significatius i vivencials. Partim de la

premissa que els nostres alumnes són individus actius, estimulats i creatius; per aquest motiu, estem oberts a la motivació com a principi generador de l’aprenentatge.

De sempre, l’escola ha estat un espai natural on aprendre la vida, tant per prendre consciència de nosaltres mateixos i viure la pròpia individualitat, com per aprendre a conviure en la diversitat, perquè els valors i les actituds només s’adquireixen a través de la vivència compartida. En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans de demà, i per a vosaltres, educadors, pilars de l’educació, per acompanyar-vos en la vostra feina.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur.

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa 4

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa CLAUS DEL PROJECTE

OBERT AL MÓN

1. Partir de contextos per donar sentit als contingutsIncorporem noves formes d’ensenyar i d’aprendre

articulem cada unitat al voltant de diverses situacions d’aprenentatge vinculades a diferents situacions reals en què tenen lloc fets, fenòmens naturals, processos, recerques, etc., l’observació i anàlisi dels quals són rellevants per adquirir aprenentatges. aquestes situacions permeten afavorir l’autonomia personal i generar competències per aprendre a aprendre en col·laboració amb els companys i les companyes.

OBERT AL REPTE

2. Ensenyar preguntant per aprendre fent-se preguntes Fem recerca i reflexionem per trobar respostes a les nostres preguntes

formulem preguntes reals sobre qüestions o problemes com a punt de partida per adquirir i integrar nous coneixements, capacitats i habilitats. D’aquesta manera es desenvolupen diverses competències com ara la resolució de problemes, la presa de decisions, la feina en equip i les habilitats de comunicació.

Filmacions, simulacions i dades experimentals

reals

2

48

W

1

1

23

1

2

situació d'aprenentatge

L’aigua és només aigua?Aprèn a...

Enregistrar observacions de manera or-ganitzada i rigorosa.Formular hipòtesis per explicar fenò-mens quotidians mitjançant teories i models.Participar en el treball en equip i respec-tar-lo.

Ítem 1. Aigua i alguna cosa mésEn algunes regions és freqüent que les renta-dores, els rentaplats i les planxes s’espatllin en for-mar-se una crosta blan-quinosa en unes parts concretes de l’electrodo-mèstic. D’on surt aquesta substància?Omple una cassola bui-da amb una mica d’aigua de l’aixeta. Escalfa-la fi ns que se n’evapori tota l’ai-gua, aguantant un plat a l’inrevés a una certa dis-tància. Veuràs que del plat goteja aigua i que al fi nal queda una substàn-cia blanca incrustada a les parets de l’olla.

Ítem 2. Trenquem l’aiguaMATERIALS: bol, 2 culleradetes, cable elèctric i pila de 9 V.Omple un bol amb aigua de l’aixeta i submergeix-hi dues culleradetes connectades a una pila de 9 V mit-jançant uns cables que estiguin enrotllats als estris.

Construeix amb el que saps

1 En vista del que passa en l’ítem 1, l’aigua de l’aixeta és una substància pura o conté més substàncies? El residu blanc i l’aigua que es condensen en el plat són substàncies pures? Què és aquesta substància i com ha arribat a l’aigua?

2 Descriu què passa en l’ítem 2. Saps què són les substàncies gasoses que es desprenen de les culleradetes? Pots afirmar que l’aigua és una substància pura?

3 a Busqueu informació sobre la substància i les substàncies que es troben a l’ai-gua de l’aixeta, a més de l’aigua. Esbrineu també de què està composta l’aigua pura.

b Intenteu classificar mitjançant un mapa conceptual la matèria del vostre entorn en funció de les substàncies que la componen.

El que has construït

• La matèria es pot trobar de moltes maneres, però normalment està formada per una mescla de diverses substàncies.

• Els components d’una mescla es poden separar per obtenir substàncies pures.

• Les substàncies pures poden ser la combinació de substàncies encara més simples que ja no es poden separar en d’altres de més senzilles. Són els elements.

Social / Medioambiental

Observa, descriu i raona

Analitza, representa i conclou

CR

02_UNITATFISQUI3ESO.indd 48 5/11/18 10:11

Aprenentatge significatiu:

construcció de nous coneixements.

Situació d’aprenentatge d’àmbit social

Què aprendré:alumnat conscient

del seu aprenentatge.



OBERT A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

3. Construir coneixement amb sentit Integrem un nou coneixement a partir d’un altre de previ

articulem un conjunt d’activitats entorn de la pregunta generada en la situació d’aprenentatge per construir un coneixement nou a partir d’un altre de previ que els alumnes ja tenen. Les activitats es corresponen amb els processos de gradació dels processos científics de PISA i amb les habilitats de la competència científica.

2

68

7

8

activitats finals

Entrena’t +

Química en context Personal / Salut Per què els medicaments són suspensions, xarops, solucions…?

Mescles i solucions | Conèixer quins tipus de substàncies són els medicaments i per què els fabriquen en uns formats determinats.

Si t’hi fixes, en el prospecte de molts medicaments que prens s’indica què són. Busca a casa diverses classes de medicaments.

1 Observa i descriu. Investiga i defineix què és un xarop, una suspensió, un col·loide, una solució i tots els tipus de format de fàrmac que hagis vist en els prospectes.

2 Analitza i raona. Per què cal remenar una suspensió abans de prendre-la i, en canvi, no cal remenar una solu-ció o un xarop?

3 Analitza i raona. Hi ha injectables que tenen dos com-ponents: una ampolla amb un líquid i un potet amb un component sòlid en pols. On creus que es troba el princi-pi actiu (allò que cura)?

Personal / Salut Per què la maionesa feta a casa es talla i la que és comprada no?

Mescles i solucions | Valorar la utilitat de la química per mi-llorar productes de consum.

1 Observa i experimenta. Busqueu què és la maio-nesa, quins són els seus ingredients i com es prepara. Podeu intentar fer salsa maionesa i observar si es talla o no, i si es talla, en quines condicions passa.

2 Observa i descriu. Busca què és una emulsió. Com acon-seguim que es formi una emulsió en el cas de la maione-sa? Per què costa tant que la maionesa no es talli?

3 Observa, analitza i raona. Si la maionesa industrial es tallés, no la compraria ningú. Quina mena de substància química afegiries per evitar que es talli? Busca a les eti-quetes de diverses maioneses quina és la substància que s’hi afegeix per evitar-ho.

4 Analitza i reflexiona. Un cuiner diu que, per recuperar una maionesa casolana que s’ha tallat, cal afegir-hi una mica de llet i a continuació batre la mescla afegint a poc a poc la resta de la maionesa tallada. Usa el mètode cien-tífic per raonar si això pot ser cert o no.

24. Per què el neó no té ni caràcter metàl·lic ni caràcter no metàl·lic? Raona la resposta.

25. Relaciona els elements següents amb les caracterís-tiques exposades en la taula i completa-la: magnesi, fòsfor, heli, carboni, liti, coure, clor i alumini.

Element Característiques

Té un electró en la darrera capa. És molt reactiu amb l’aigua i l’oxigen.

Té dos electrons de valència. La duresa és elevada i els punts de fusió i d’ebullició són alts. És un bon conductor de la calor i l’electricitat. Els punts de fusió i d’ebullició són molt baixos.És la base de la vida i forma els compostos orgànics.

Sòlid a temperatura ambient i molt reactiu a les altes temperatures. Molt electronegatiu i reacciona fàcilment amb els metalls. No presenta reactivitat química.

26. Joc de la taula periòdica. Descarrega el PDF. Conté una taula periòdica buida i unes fitxes per reta-llar dels elements químics.

Basant-te en els teus criteris, intenta col·locar a la taula periòdica les fitxes sense interrogant ordenades se-gons la forma i el color (recorda l’ordre dels colors de l’arc iris).

Un cop situades, intenta col·locar als espais buits les fitxes amb interrogant.

Preguntes reals sobre contextos quotidians

Gradació dels processos científics (PISA) i les

habilitats de la competència científica

Processos científics

identificar assumptes o temes científics

Explicar científicament els fenòmens

Usar l’evidència científica

Habilitats de la competència científica

• Identifica• Descriu• Observa

• Representa• Experimenta• Interpreta• Aplica

• Analitza• Raona• Conclou• Reflexiona• Comunica

Els processos científics i les habilitats de la competència científica que es fan servir són els següents:



OBERTAL FUTUR

4. Transferir aprenentatges entre àrees Proposem projectes interdisciplinaris

Centrem el nostre objecte d’estudi en la realitat i, per tant, en tot allò que passa en la vida real, que no està compartimentat sinó que és global. Per promoure la transferència d’aprenentatges entre els blocs curriculars de l’àrea de Biologia i Geologia, així com d’altres matèries, proposem un projecte trimestral.

Projecte 1 Begudes energètiques

QUÈ FAREU?

Sessió 1 Conèixer les begudes energètiques

Què contenen? Per a què s’utilitzen?Què són el sucre i la cafeïna i quins efectes tenen sobre el cos?

Sessió 2 Comparar els continguts de diverses begudes energètiques

Cerquem la composició de diverses begudes.Com expressem els resultats? Què diuen les autoritats sanitàries sobre aquestes begudes? Acordem amb el professor o la professora la manera d’expressar els resultats.

Sessió 3Escriure el guió del vídeo

Preparem el guió d’un vídeo a l’estil dels youtubers, d’un minut de durada. Ens intercanviem els guions amb un altre grup i fem d’«amics crítics». T’agrada? Es pot millorar? Valorem la possibilitat d’incorporar els comentaris que ens facin.

Sessió 4 Enregistrar el vídeo

Enregistrem i editem el vídeo. Decidim entre tota la classe com els podem publicar i qui caldria que els veiés.

Sessió 5 Projectar els vídeos i comentar-los

Projectem els vídeos a l’aula.Fem una ronda de preguntes.

En grups de 4

VEIEM ELS VÍDEOS!

Ja teniu els vídeos enregistrats? És el moment de veure’ls!

• Els vídeos han de durar un minut, aproximadament.

• Cal que siguin de l’estil dels youtubers, amb humor, creativitat i proximitat, però s’ha entendre bé el que voleu comunicar i no perdre el rigor científic!

• Utilitzeu les etiquetes (hashtags) dels temes que han de sortir, com per exemple, #sucre, #cafeïna, #dosi, #concentració, #quantitatmàximadiària, etc.

• Després de cada vídeo, feu una ronda de preguntes i respostes.

QUÈ AVALUAREM?

La teva professora o el teu professor avaluarà aquest projecte amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà, com a mínim, aquests factors:

• Que el vídeo compleix els criteris indicats de durada, utilització de les etiquetes i estil, i que presenta la informació amb correcció i rigor.

• Que domines els conceptes de concentració, quantitat i dosi, i ets capaç de fer els càlculs per poder comparar-los entre diverses begudes.

• El treball en equip.

S’avaluarà la tasca a nivell individual i de grup.Podràs autoavaluar-te i avaluar els companys del teu equip i dels altres equips.

«És necessari mesclar cafeïna i sucre per obtenir més

energia?»

En grups de 4

1

2

Sessió 3

Acordem amb el professor o la professora i la resta de la classe com serà la rúbrica d’avaluació.

Sessió 4

Sessió 5

pagines PROJECTES_FISICA 3.indd 2 5/11/18 15:18

1PROJECTEBegudes energètiques

Són saludables les begudes energètiques?

5sessions

Mou les teves capacitats

Ciència aplicada Comunicació i argumentació

Salut i benestar Treball en equip

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

QUÈ HAS DE SABER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST

PROJECTE?

PRODUCTE FINAL

Les begudes energètiques són un tipus de refresc. Se suposa que la funció d’aquests refrescs és aportar al cos, en un moment donat, una dosi extra d’energia i estimular-lo gràcies a dos ingredients: el sucre i la cafeïna.

En aquest projecte:

• Coneixeràs les quantitats de sucre i cafeïna que contenen les begudes energètiques.

• Exposaràs els resultats de la teva recerca.

A partir de tot el que hagis après, podràs decidir quin consum en fas!

Per dur a terme un bon projecte, has de posar en joc conceptes i eines científiques que ja coneixes i altres que aprendràs durant el procés:

• Concentració de dissolucions.

• Quantitat de matèria.

• Representació de dades i interpretació de gràfics.

Pensa a aplicar tots els teus coneixements sobre el funcionament del cos humà!

El producte final serà un vídeo a l’estil dels youtubers d’un minut de durada, en què exposaràs els resultats de la teva recerca i la teva visió, argumentada, sobre el consum de begudes energètiques.Primer has de treballar a fons els coneixements següents:

• El contingut de sucre i cafeïna de diverses begudes.

• Els efectes del sucre sobre l’organisme.

• Els efectes de la cafeïna sobre l’organisme.

Si trobes altres dades interessants, incorpora-les al teu projecte!

Què aprendràs?

Ciència aplicadaUtilitzaràs els teus coneixements científics per prendre una decisió raonada sobre el consum de begudes energètiques.

Comunicació i argumentacióComunicaràs de manera efectiva i raonada les teves conclusions en un vídeo d’un minut.

Salut i benestarDescobriràs quins factors afecten la teva salut per poder incidir-hi.

Treball en equipTreballareu junts i intensament. Només construint un equip cohesionat aconseguireu uns bons resultats i els comunicareu de manera efectiva.


Capacitats integrades al projecte

Pautes generals per desenvolupar el

projecte

Pregunta conductora



OBERT A DIVERSES FORMES D’APRENDRE

5. Personalitzar l’ensenyament Fem una adaptació curricular del llibre de l’alumnat

ajustem i modifiquem la proposta curricular desenvolupada a cada curs amb l’objectiu d’atendre els alumnes amb necessitats educatives especials i que no poden ser compartides amb la resta de la classe. L’adaptació curricular es fa seguint els mateixos apartats que conformen la unitat del llibre de l’alumnat.

Projecte 1 Begudes energètiques

QUÈ FAREU?

Sessió 1 Conèixer les begudes energètiques

Què contenen? Per a què s’utilitzen?Què són el sucre i la cafeïna i quins efectes tenen sobre el cos?

Sessió 2 Comparar els continguts de diverses begudes energètiques

Cerquem la composició de diverses begudes.Com expressem els resultats? Què diuen les autoritats sanitàries sobre aquestes begudes? Acordem amb el professor o la professora la manera d’expressar els resultats.

Sessió 3Escriure el guió del vídeo

Preparem el guió d’un vídeo a l’estil dels youtubers, d’un minut de durada. Ens intercanviem els guions amb un altre grup i fem d’«amics crítics». T’agrada? Es pot millorar? Valorem la possibilitat d’incorporar els comentaris que ens facin.

Sessió 4 Enregistrar el vídeo

Enregistrem i editem el vídeo. Decidim entre tota la classe com els podem publicar i qui caldria que els veiés.

Sessió 5 Projectar els vídeos i comentar-los

Projectem els vídeos a l’aula.Fem una ronda de preguntes.

En grups de 4

VEIEM ELS VÍDEOS!

Ja teniu els vídeos enregistrats? És el moment de veure’ls!

• Els vídeos han de durar un minut, aproximadament.

• Cal que siguin de l’estil dels youtubers, amb humor, creativitat i proximitat, però s’ha entendre bé el que voleu comunicar i no perdre el rigor científic!

• Utilitzeu les etiquetes (hashtags) dels temes que han de sortir, com per exemple, #sucre, #cafeïna, #dosi, #concentració, #quantitatmàximadiària, etc.

• Després de cada vídeo, feu una ronda de preguntes i respostes.

QUÈ AVALUAREM?

La teva professora o el teu professor avaluarà aquest projecte amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà, com a mínim, aquests factors:

• Que el vídeo compleix els criteris indicats de durada, utilització de les etiquetes i estil, i que presenta la informació amb correcció i rigor.

• Que domines els conceptes de concentració, quantitat i dosi, i ets capaç de fer els càlculs per poder comparar-los entre diverses begudes.

• El treball en equip.

S’avaluarà la tasca a nivell individual i de grup.Podràs autoavaluar-te i avaluar els companys del teu equip i dels altres equips.

«És necessari mesclar cafeïna i sucre per obtenir més

energia?»

En grups de 4

1

2

Sessió 3

Acordem amb el professor o la professora i la resta de la classe com serà la rúbrica d’avaluació.

Sessió 4

Sessió 5


1PROJECTEBegudes energètiques

Són saludables les begudes energètiques?

5sessions

Mou les teves capacitats

Ciència aplicada Comunicació i argumentació

Salut i benestar Treball en equip

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

QUÈ HAS DE SABER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST

PROJECTE?

PRODUCTE FINAL

Les begudes energètiques són un tipus de refresc. Se suposa que la funció d’aquests refrescs és aportar al cos, en un moment donat, una dosi extra d’energia i estimular-lo gràcies a dos ingredients: el sucre i la cafeïna.

En aquest projecte:

• Coneixeràs les quantitats de sucre i cafeïna que contenen les begudes energètiques.

• Exposaràs els resultats de la teva recerca.

A partir de tot el que hagis après, podràs decidir quin consum en fas!

Per dur a terme un bon projecte, has de posar en joc conceptes i eines científiques que ja coneixes i altres que aprendràs durant el procés:

• Concentració de dissolucions.

• Quantitat de matèria.

• Representació de dades i interpretació de gràfics.

Pensa a aplicar tots els teus coneixements sobre el funcionament del cos humà!

El producte final serà un vídeo a l’estil dels youtubers d’un minut de durada, en què exposaràs els resultats de la teva recerca i la teva visió, argumentada, sobre el consum de begudes energètiques.Primer has de treballar a fons els coneixements següents:

• El contingut de sucre i cafeïna de diverses begudes.

• Els efectes del sucre sobre l’organisme.

• Els efectes de la cafeïna sobre l’organisme.

Si trobes altres dades interessants, incorpora-les al teu projecte!

Què aprendràs?

Ciència aplicadaUtilitzaràs els teus coneixements científics per prendre una decisió raonada sobre el consum de begudes energètiques.

Comunicació i argumentacióComunicaràs de manera efectiva i raonada les teves conclusions en un vídeo d’un minut.

Salut i benestarDescobriràs quins factors afecten la teva salut per poder incidir-hi.

Treball en equipTreballareu junts i intensament. Només construint un equip cohesionat aconseguireu uns bons resultats i els comunicareu de manera efectiva.


Avaluació per rúbriques

Presentació del producte

Seqüenciació d’activitats

ESO 8

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DE L’ALUMNAT

fÍsiCa i qUÍMiCa

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 14-17 del catàleg.

2 ESOLlibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6610-8PRÒXIM CURS

3 ESOLlibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6608-5NOVETAT!

4 ESOLlibre de l’alumnatisBN: 978-84-218-6613-9PRÒXIM CURS

RECURSOS PER A L’ALUMNAT

L’alumnat disposa dels recursos següents:

Vídeos de situacions d’aprenentatge i contextos: filmacions fetes expressament com a alternativa pràctica per a aquells casos en què no es puguin fer les activitats de laboratori.

Vídeos de continguts: notícies, pel·lícules i documentals vinculats al contingut de la matèria.

Documentació experimental: dades experimentals com a alternativa pràctica per a aquells casos en què no es puguin obtenir al laboratori.

Documentació: documents per ampliar o reforçar continguts i contextos.

Simulacions: interactius programats expressament per a les situacions d’aprenentatge i els contextos.

Enllaços a simuladors

Enllaços a webs oficials

ESO 9

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DE L’ALUMNAT

fÍsiCa i qUÍMiCa

Tots els recursos de l’alumnat

disponibles a

a eCasalson-line i off-line.

Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.

1. Punt de partidaContinguts, situacions d’aprenentatge i assoliments: l’alumnat és conscient del seu aprenentatge.

4. Física i Química en contextaplicació dels continguts, les capacitats i les habilitats a diferents contextos del món real (vídeos, imatges, notícies, gràfiques, lectures, experiències, pàgines web, simulacions, etc.).

ESO 1 0

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

2222

1111111444444444

23333La matèria i la taula periòdica

En aquesta unitat aprendràs a…SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1

Distingir i classificar materials d’ús quotidià en substàncies pures i mescles, i especificar, en el segon cas, si es tracta de mescles homogènies o heterogènies.

1, 2 9, 10, 11, 12, 13 SA 17, 8 7, 8Identificar el dissolvent i el solut en analitzar la composició de

mescles d’un interès especial i fer càlculs senzills qualitatius i quantitatius de concentracions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE 2

Explicar la primera ordenació dels elements de la taula periòdica.3, 4 1, 2, 3, 14, 15,

16, 17, 18SA 2

7, 8 1, 2, 9Conèixer les principals propietats de metalls i no-metalls.


Justificar tant la primera ordenació com l’actual dels elements en grups i períodes en la taula periòdica.

5, 6 4, 5, 19, 20, 21, 26

SA 37, 8 3, 4, 10


Relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos nobles amb la seva posició en la taula periòdica i amb la seva tendència a formar ions, prenent com a referència el gas noble més pròxim. 7, 8, 9 6, 7, 8, 22, 23,

24, 25SA 4

7, 8 5, 6 Relacionar propietats dels materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.

Exemple Entrena’t Química en context

L’aigua és només aigua?Ets pols d’estels?

L’autèntic so del metall.

Si s’assemblen, deu ser per alguna cosa.


2

68

7

8

activitats finals

Entrena’t +

Química en context Personal / Salut Per què els medicaments són suspensions, xarops, solucions…?

Mescles i solucions | Conèixer quins tipus de substàncies són els medicaments i per què els fabriquen en uns formats determinats.

Si t’hi fixes, en el prospecte de molts medicaments que prens s’indica què són. Busca a casa diverses classes de medicaments.

1 Observa i descriu. Investiga i defineix què és un xarop, una suspensió, un col·loide, una solució i tots els tipus de format de fàrmac que hagis vist en els prospectes.

2 Analitza i raona. Per què cal remenar una suspensió abans de prendre-la i, en canvi, no cal remenar una solu-ció o un xarop?

3 Analitza i raona. Hi ha injectables que tenen dos com-ponents: una ampolla amb un líquid i un potet amb un component sòlid en pols. On creus que es troba el princi-pi actiu (allò que cura)?

Personal / Salut Per què la maionesa feta a casa es talla i la que és comprada no?

Mescles i solucions | Valorar la utilitat de la química per mi-llorar productes de consum.

1 Observa i experimenta. Busqueu què és la maio-nesa, quins són els seus ingredients i com es prepara. Podeu intentar fer salsa maionesa i observar si es talla o no, i si es talla, en quines condicions passa.

2 Observa i descriu. Busca què és una emulsió. Com acon-seguim que es formi una emulsió en el cas de la maione-sa? Per què costa tant que la maionesa no es talli?

3 Observa, analitza i raona. Si la maionesa industrial es tallés, no la compraria ningú. Quina mena de substància química afegiries per evitar que es talli? Busca a les eti-quetes de diverses maioneses quina és la substància que s’hi afegeix per evitar-ho.

4 Analitza i reflexiona. Un cuiner diu que, per recuperar una maionesa casolana que s’ha tallat, cal afegir-hi una mica de llet i a continuació batre la mescla afegint a poc a poc la resta de la maionesa tallada. Usa el mètode cien-tífic per raonar si això pot ser cert o no.

24. Per què el neó no té ni caràcter metàl·lic ni caràcter no metàl·lic? Raona la resposta.

25. Relaciona els elements següents amb les caracterís-tiques exposades en la taula i completa-la: magnesi, fòsfor, heli, carboni, liti, coure, clor i alumini.

Element Característiques

Té un electró en la darrera capa. És molt reactiu amb l’aigua i l’oxigen.

Té dos electrons de valència. La duresa és elevada i els punts de fusió i d’ebullició són alts. És un bon conductor de la calor i l’electricitat. Els punts de fusió i d’ebullició són molt baixos.És la base de la vida i forma els compostos orgànics.

Sòlid a temperatura ambient i molt reactiu a les altes temperatures. Molt electronegatiu i reacciona fàcilment amb els metalls. No presenta reactivitat química.

26. Joc de la taula periòdica. Descarrega el PDF. Conté una taula periòdica buida i unes fitxes per reta-llar dels elements químics.

Basant-te en els teus criteris, intenta col·locar a la taula periòdica les fitxes sense interrogant ordenades se-gons la forma i el color (recorda l’ordre dels colors de l’arc iris).

Un cop situades, intenta col·locar als espais buits les fitxes amb interrogant.

2

66

organitza els conceptes

MATÈRIA HOMOGÈNIA

Mescles homogènies(solucions) Substàncies pures formades per ELEMENTS

s’organitzen a la

TAULA PERIÒDICA

ordenats segons

Lespropietatsquímiques

Caràcter metàl·licMajor facilitat perperdre electrons,major caràcter metàlic.

El nombreatòmic, Z

en en

Columnes Files

GRUPSO FAMÍLIES

(1 a 18)

PERÍODES(1 a 7)

GASOS NOBLES

METAL·LOIDES

METALLS

En general,densitats menors o moltmenors que els metalls.

Darrera capad’electrons completa.Químicamentestables.

Comportamentintermedi entreels metalls i elsno metalls.

Densitat alta o molt alta.

NO METALLS

Lluïssor metàl·lica.

Conductivitattèrmica alta.

Dúctils i mal·leables.

En general, punt defusió i ebullició elevats.Sòlids a temperaturaambient(excepte el mercuri).

No lluen o la seva lluïssorés més apagat.

Mals conductorsde la calor i l’electricitat.

Fràgils

En general, temperaturesde fusió i ebullició mésbaixes que les dels metalls.A temperatura ambient n’hiha en qualsevol estatd’agregació.

Metall alcalins

Metalls alcalinoterris

Metalls de transició

Grup del bor

Grup del carboni

Pnicurs

Calcògens

Halògens

Gasos nobles

Lantànids

Actínids


5. Organitza els conceptesMapa conceptual amb els continguts de la unitat per repassar.

fÍsiCa i qUÍMiCa

Situacions d’aprenentatge

Continguts i assoliments

Àmbit

Gradació dels processos científics (PISA) i habilitats de la

competència científica

Competència científica

Resum visual de la unitat (descarregable)

2. Situacions d’aprenentatgeSituacions reals contextualitzades i articulades al voltant d’un conjunt d’ítems que poden ser tant experimentals (experiments, pràctiques...) com documentals (textos divulgatius, gràfiques...).

3. Continguts i activitats d’exercitacióDesenvolupament dels continguts de la unitat amb il·lustracions científiques i recursos digitals.

6. Autoavaluació i rúbricaautoavaluació en context acompanyada d’una rúbrica perquè l’alumnat sàpiga el seu grau d’assoliment dels estàndards d’aprenentatge de la unitat.

ESO 1 1

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

2

67

activitats finals

Entrena’t +9. Tenim un sòlid en un tub d’assaig que, quan s’escalfa

al buit, desprèn un gas. És un compost o un element? Podria ser una mescla o una dissolució?

10. Classifica com a mescla heterogènia, solució, compost o element cadascun dels productes següents (si dub-tes, busca’n la informació): alcohol del 96#%, un fil de coure, un diamant, sal iodada, vinagre, llet, sang, aigua salada, aigua de l’aixeta, una espasa de bronze, favada, un refresc amb gas, aigua amb gel, aire, boira, el fum d’una xemeneia, la fulla d’un arbre, una planxa d’acer, una cèl·lula, amoníac pur, mercuri, un anell d’or pur, butà, una bombona de butà, una xocolatina i oli d’oliva.

11. Quin tipus de substància és la colònia?

12. A l’aire sempre hi ha una petita proporció d’aigua, però un dia normal podem veure una muntanya llunyana i, en canvi, un dia que hi ha boira no la veiem. A què creus que és degut això?

13. Preparem un cafè amb llet afegint dues culleradetes de cafè soluble (cada culleradeta són 5 g) en una tassa de llet (200 mL). Quantes cullerades soperes (10 g) de cafè cal afegir a 1 L de llet perquè tingui el mateix gust i el mateix color que el cafè que hem preparat al principi?

14. Identifica les parts de la bicicleta que penses que són metàl·liques i les que no. En quines característiques t’has fixat per separar les unes de les altres?

15. De què estan fets aquests utensilis de cuina? Per què creus que és així? Raona la resposta.

16. Imagina que et donen dos cubs de dimensions 2 × 2 × 2 cm. Un d’ells és de gel i l’altre, d’acer. Què passa-ria si els aboquéssim en un recipient ple d’aigua? Quina massa tindria cada un? Justifica els resultats raonada-ment.

Dades: ρgel = 917 kg/m3, ρacer = 7850 kg/m3, ρaigua = 1 g/cm3

17. Un aliatge de ferro que conté l’1,2% de carboni es coneix amb el nom de:

a Ferro b Acer c Fosa

18. Indica si les propietats que recull la taula són de metalls o de no-metalls.

Propietats Metalls No-metalls

Són gasos a temperatura ambient.

Són mal·leables.

Condueixen bé la calor.

El seu punt d’ebullició és baix.

Tenen una lluïssor característica.

19. Situa els elements següents en la taula periòdica: franci, fòsfor, bor, magnesi, fluor, criptó, ferro, silici i oxigen.

A quin grup pertany cada un? En quin període es troben?

20. Classifica els elements de l’exercici anterior en metalls, no-metalls o metal·loides. N’hi ha cap que pertanyi a un altre grup? Indica quin i explica per què?

21. Fes una taula amb tres elements de cada grup o família. Posa’n el nom, el símbol i el nom de la família a la qual pertanyen.

22. Escriu el nombre atòmic dels elements de l’exercici anterior i ordena’ls de més a menys caràcter metàl·lic. Justifica la resposta.

23. Raona per què el beril·li té menys caràcter metàl·lic que el calci, però més que el carboni.


2

62

11

Na19

K

3

Li

continguts

5. Què fa que un element sigui més metàl·lic que un altre?

El caràcter metàl·lic més o menys intens d’un element depèn de la facilitat dels seus àtoms neutres per perdre electrons de la darrera capa, anomenats electrons de valència (voc. 3), a fi d’aconseguir la configuració electrònica d’un gas noble.

Com més facilitat té un element per perdre electrons, més intens és el seu caràcter metàl·lic.

Els gasos nobles no tenen ni caràcter metàl·lic ni no metàl·lic, ja que no tenen tendència a perdre ni a guanyar electrons; són els únics elements de la taula periòdica per natura.

El caràcter metàl·lic varia tant dins d’un grup (columnes) com dins d’un perí-ode (files) de la taula periòdica.

CARÀCTER METÀL·LIC DINS D’UN GRUP

Dins d’un grup, el caràcter metàl·lic dels elements s’incrementa en aug-mentar el nombre de capes d’aquests en el grup, és a dir, en davallar en la columna.

Exemple

7. Observa l’estructura electrònica dels tres primers elements de la primera columna o grup 1: liti, sodi i potassi (fig. 20).

Són metalls alcalins que en la darrera capa només tenen un electró. En perdre aquest electró tindrien

la configuració del gas noble més pròxim, però quin dels tres podria perdre’l més fàcilment?

Fixa’t en la posició de l’electró de valència en cada cas.

Liti

Sodi

Potassi

Li

Na

K

1. Segons augmenta el nombre en el grup (es baixa ala columna), augmenta el nombre d’orbitals (2, 3, 4 ...).Per aquesta raó, l’últim electró del liti es troba més aprop del nucli de l’àtom que en el sodi i molt mésque en el potassi.

2. Com que la càrrega de l’electró és negativa (−) i ladel nucli positiva (+), entre tots dos es generauna força d’atracció.

3. Com més lluny del nucli estigui l’electró,menor serà la força d’atracció i més fàcilmentperdrà dit electró de valència.

Electró de l’última capa

El caràcter metàl·lic augmentaen baixar en un grup.

Liti Sodi Potassi +

met

àl·li

c

− m

etàl

·lic

Fig. 20.

Vocabulari 3

Electrons de valència. Són els electrons que es troben a la capa més extensa o de més nivell energètic de l’àtom i són els responsables de la interacció entre àtoms.

2

51

2situació d'aprenentatge

Ítem 1. Els estels, fàbriques d’elements químicsUns minuts després del Big Bang, es van formar els nuclis dels elements més lleugers: hidrogen i heli, i quantitats ínfimes de liti i beril·li, de cap altre element més pesant que aquest dos. Al cap d’uns 200 milions d’anys, els àtoms d’aquest elements es van agregar i així van néixer els pri-mers estels. A l’interior dels estels es fusionen els nuclis lleugers i formen nuclis més pesants, com el ferro i el car-boni. Per tant, els estels són fàbriques d’elements.Quan els estels arriben al final de la seva vida exploten en forma de supernova, i així expandeixen i dispersen per l’espai els elements que han format. Aquesta pols còsmica pot tornar a aglutinar-se en forma de nebulo-ses, que al seu torn poden originar sistemes solars, com el nostre.D’aquesta manera, la Terra i tot el que hi ha, fins i tot tu, està fet de pols d’estels reciclada.

Ítem 2. Pols estel·lar al teu escriptori

Construeix amb el que saps

1 Tenint en compte com es van formant els elements als estels, si haguessis d’ordenar-los l’un darrere l’altre d’alguna manera, quins criteris se t’acudirien?

2 Intenta classificar els objectes de l’ítem 2 en dos grups segons el material del qual estan fets. En què t’has basat per fer-ho? Quines característiques atribuiries a cada grup?

3 Endreçar i classificar el que ens envolta sembla que sigui una necessitat innata de les persones. Per què penses que ho fem? Argumenteu els pros i els contres de dividir les co-ses en grups i poseu-ho en comú amb els companys i companys.

El que has construït

• Tenim tendència a classificar i ordenar el que ens envolta segons les seves característiques. La ciència aporta uns criteris objectius i sistemàtics per establir aquestes classificacions.

• Els elements químics s’ordenen i es classifiquen mitjançant uns criteris científics, per exemple, la grandària dels àtoms o unes determinades característiques físiques i químiques, com les que distingeixen els metalls dels no-metalls.

Ets pols d’estels?Aprende a...

Formular hipòtesis per explicar fenò-mens quotidians mitjançant teories i models.

Comprendre i interpretar un text divul-gatiu.

Participar en el treball en equip i els altres.Global / Fronteres de la ciència i la tecnologia

Reflexiona

Raona

Observa i raona

Cassiopea A és un romanent de supernova. Els colors de la imatge en revelen la com-posició: silici (vermell), sofre (groc), ferro (porpra) i calci (verd).

CR


2

7070

evalúa

1. Con cosas que tengas en casa o en tu entorno, elabora una lista de 5 elementos químicos, de 5 sustancias puras, otras tantas soluciones y otras 5 mezclas heterogéneas.

2. ¿A qué corresponden las siguientes características, a ele-mentos metálicos o a elementos no metálicos?

a Son sólidos a temperatura ambiente, excepto el mercu-rio, que se encuentra en estado líquido.

b Poseen una estructura interna que les hace tener un brillo característico.

c Se encuentran en cualquier estado de agregación. d Son dúctiles y maleables. e Son malos conductores del calor y de la electricidad. f No tienen brillo. g Tienen alta densidad. h Debido a su fragilidad, no son ni dúctiles ni maleables.

3. Imagina a dos personas, una que está muy musculada y otra que no lo está. Las dos tienen una masa de 60 kg y miden lo mismo, 1,65 m. ¿Tendrán la misma talla de ropa? Contesta razonadamente utilizando alguna de las fórmu-las vistas en esta unidad.

Sumergimos a las dos personas en agua para calcular el volumen que desalojan y obtenemos los siguientes re-sultados: 61,2 L y 70,6 L. ¿A quién correspondería cada volumen y por qué? Calcula la densidad media de las dos personas y expresa el resultado en unidades del SI. Para expresar correctamente las unidades, ten en cuenta que 1 litro equivale a 1 dm3.

4. ¿Qué elementos son los señalados en rojo en la siguien-te tabla periódica? Escribe sus nombres y sus símbolos respectivos. ¿A qué grupo pertenece cada uno? ¿En qué periodo se encuentran?

5. Cita una característica de cada grupo o familia de ele-mentos de la tabla periódica.

6. En la tabla periódica del problema 4, hay dos cuadros coloreados de amarillo y otros dos de azul. Señala a qué elementos pertenecen y compara, razonadamente, el ca-rácter metálico de las parejas del mismo color. Fíjate en el elemento en verde y comenta si tiene tendencia a ganar o a perder electrones. ¿por qué?

Desempeño Máximo Alto Medio Bajo

1. Tipos de sustanciasDistingo los diferentes tipos de sustancias y pongo ejemplos.

Defino los diferentes tipos de sustancias y pongo algunos ejemplos.

Sé definir los tipos de sustancias, pero no los identifico.

No conozco los diferentes tipos de sustancias.

2. Características de metales y no metales

Diferencio con total seguridad metales de no metales.

Veo clara la diferencia entre metales y no metales y conozco algunas diferencias.

Sé que los metales son diferentes de los no metales, pero no sé concretar en qué.

No conozco la diferencia entre metales y no metales.

3. Cálculo de densidad, masa y volumen

Contesto bien a todo, razonando las respuestas y sin ningún fallo.

Contesto bien a todas las cuestiones planteadas, pero no razono correctamente alguna de ellas.

Se que la solución pasa por hablar de la densidad de los cuerpos, pero no lo razono correctamente.

No relaciono los conceptos de masa, densidad y volumen en un ejemplo cotidiano dado.

4. Reconocimiento y situación de los elementos en la tabla periódica

Reconozco el nombre, el símbolo, el grupo y el periodo al que pertenecen.

Conozco el nombre y el símbolo de la mayoría de los elementos, así como el grupo y el periodo a los que pertenecen.

Reconozco el nombre y el símbolo de algunos elementos importantes y el grupo al que pertenecen.

No reconozco el nombre ni el símbolo de la mayoría de los elementos.

5. Características de los grupos de elementos de la tabla periódica (TP)

Entiendo la relación entre la posición en la TP y sus propiedades periódicas.

Entiendo la relación entre grupos de la TP y la variación de las propiedades periódicas, pero no la conozco bien.

Entiendo la relación entre grupos de la TP y sé que en cada uno varían algunas propiedades, pero no cuáles.

No entiendo que la TP aporta información estructurada de las propiedades de los elementos.

6. Carácter metálico y propiedades de los elementos

Contesto bien a todas las preguntas propuestas y razono perfectamente la respuesta.

Entiendo que las propiedades de los elementos se relacionan con su tendencia a ganar o perder electrones.

Entiendo parcialmente que las propiedades de los elementos se relacionan con su tendencia a ganar o perder electrones.

No contesto a ninguna de las dos preguntas.


fÍsiCa i qUÍMiCa

Rúbrica d’avaluació amb els indicadors

Activitats guiades per construir coneixement

Coneixement adquirit sobre el previ (aprenentatge significatiu)

Continguts, exemples i exercicis resolts Activitats d’exercitació

+ 1 projecte trimestral

ESO 1 2

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DEL DOCENT

fÍsiCa i qUÍMiCa

2 ESOProposta didàcticaisBN: 978-84-218-6715-0PRÒXIM CURS

3 ESOProposta didàcticaisBN: 978-84-218-6717-4NOVETAT!

4 ESOProposta didàcticaisBN: 978-84-218-6720-4PRÒXIM CURS

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

– quadern per al docent en format fotocopiable, perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumnat a un nivell bàsic.

– Continguts clau de l’àmbit cientificotecnològic a partir dels criteris d’avaluació.

– Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumnat.

– Activitats grupals i de ludificació.

– Inclou solucionari.

ESO 1 3fÍsiCa i qUÍMiCa

ESO fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DEL DOCENT

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques– Programació d’aula– solucionari– autoavaluació

Avaluacions trimestrals.

Rúbriques d’avaluació i autoavaluació.

Banc d’activitats digitals.

Recursos digitals del llibre de l’alumnat.

activitats del material associat Aprèn el que és bàsic.

Treball per projectes:– Bases metodològiques del treball per projectes

de Casals– Presentació del projecte del llibre de l’alumnat– sessions de treball i tasques assignades– Rúbrica d’avaluació de disseny del projecte, rúbrica

d’avaluació del projecte i rúbrica d’autoavaluació de l’alumnat

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumnat per unitats,

apartats i per tipus de recurs.

– Rúbrica d’autoavaluació per conèixer el nivell d’acompliment de les competències científiques.

– Excel amb els criteris d’avaluació per portar a terme una avaluació en línia.

Material disponible a

i al DVD del docent.

ESO 1 4

ESO 2 fÍsiCa i qUÍMiCa ÍNDEX DE CONTINGUTS

fÍsiCa i qUÍMiCa

Habilitats i eines científiques

01. Utilitzar el mètode científic2. Prendre dades i mesurar magnituds3. anotar i expressar una quantitat, i fer-hi operacions4. Conèixer el laboratori i les normes de seguretat5. Relacionar variables i establir lleis6. Diferenciar la ciència de la pseudociència

PROJECTE 1

La matèria i les seves propietats

1Situacions d’aprenentatge1. La matèria. Classificació2. Propietats de les substàncies. Massa, volum i densitat3. Estats d’agregació4. introducció a la teoria cineticomolecular. Els gasosQuímica en context

Mescles i solucions

2Situacions d’aprenentatge1. Com es presenta la matèria. Mescles, dissolucions i substàncies pures2. Mètodes de separació dels components d’una mescla o una dissolució3. Cicle d’ús dels materials: origen, obtenció, residus i reciclatgeQuímica en context

PROJECTE 2

Les forces

3Situacions d’aprenentatge1. Les forces. forces de contacte i a distància2. Representació i composició de forces3. Màquines simples4. La pressió. Màquines i fenòmens quotidians relacionats amb la pressióFísica en context

El moviment i la seva relació amb les forces

4

Situacions d’aprenentatge1. El moviment: posició, temps, velocitat i acceleració2. Equilibri de forces. Repòs i MRU3. Efecte d’una força o suma de forces. Moviments accelerats4. aplicacions de les forces a la vida quotidianaFísica en context

PROJECTE 3

L’energia i el canvi

5Situacions d’aprenentatge1. L’energia en la vida quotidiana2. Canvis i energia3. Energia potencial i cinètica4. Transferència d’energia: el treball5. Treball i màquinesFísica en context

Temperatura i calor

6Situacions d’aprenentatge1. Temperatura2. Transferència d’energia per diferència de temperatura: la calor3. Calor i canvis d’estat4. Propagació de la calor (radiació, convecció i conducció)5. Materials aïllants i conductors de la calorFísica en context

Llum i so

7Situacions d’aprenentatge1. Transferència d’energia en forma de llum o so2. La llum3. El so4. Propagació de la llum i el so5. aplicacions a la vida quotidianaFísica en context

Energia i fonts d’energia

8Situacions d’aprenentatge1. Conservació i dissipació d’energia en les transferències energètiques. Rendiment2. fonts d’energia i les seves aplicacions3. Energia, medi ambient i sostenibilitat energèticaFísica en context

ESO 1 5


fÍsiCa i qUÍMiCa

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valors / AA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AF Àmbit de l’educació física

Àmbit cientificotecnològic

SITUACIONS D’APRENENTATGE AC AP

CONTINGUTSAC

FÍSICA I QUÍMICA EN CONTEXTAC AP

Habilitats i eines científiques

01. aplicar el mètode científic2. Mesurar magnituds AM3. anotar i expressar una quantitat, i fer-hi

operacions AM4. Conèixer el laboratori i el seu equip5. Representar i interpretar dades AM

PROJECTE 1 Begudes energètiques: Són saludables les begudes energètiques? Ciència aplicada | Comunicació i argumentació | Salut i benestar | Treball en equip

L’àtom

11. De què està fet el que

ens envolta? AD 2. Per què tenim

rampes? AD 3. Guanyar i perdre per

quedar en vuit AM4. Classificar àtoms és

com classificar per marques

1. De què està feta la matèria?2. Per què els cossos es carreguen

elèctricament?3. Com és un àtom?4. Com s’identifica un àtom?5. què són els ions?6. El nombre de neutrons d’un àtom pot

variar sense deixar de ser aquest element?

7. quina massa té un àtom?

• Diamants de sang i diamants de laboratori AS AV• L’experiment de Rutherford AD• Tempestes en ple vol AD • Necessitem els ions per viure AS• Fòssils a la platja AS • L’accident de Txernòbil AV AS• Com podem evitar les rampes • Radiació al nostre voltant AS

La matèria i la taula periòdica

21. L’aigua és només

aigua? 2. Ets pols d’estels?

AV AS 3. si s’assemblen deu

ser per alguna cosa AL

4. El so del metall AL AA

1. quin tipus de matèria hi ha al nostre voltant?

2. què és un element químic?3. Com es decideix el nom d’un element?4. Com s’ordenen els elements?5. què fa que un element sigui més

metàl·lic que un altre?6. quines són les propietats dels grups

d’elements?

• Què distingeix els metalls dels no-metalls? • Els metalls pesants AL• Les carrosseries dels cotxes AL• Quins elements són essencials per a la vida

humana? AL• Plantes de reciclatge AS AV• El metall que no servia de res i sense el qual

ara no podem viure AS AV AL• Per què els medicaments són suspensions,

xarops, solucions…? AD AS• Per què la maionesa feta a casa es talla

i la comprada, no? AD• L’escorça terrestre • Elements químics bàsics de la Terra

i els éssers vius AS

ESO 1 6física i química

SITUACIONS D’APRENENTATGE AC AP

CONTINGUTSAC

FÍSICA I QUÍMICA EN CONTEXTAC AP

PROJECTE 2 Dones amb ciència: Per què les científiques no són tan visibles? Comunicació i argumentació | Pensament crític | Valors

Comportament de la matèria

31. què passa quan dos

àtoms es troben? AD2. què compten les

fórmules de la farmaciola? AL

3. quines propietats tenen les substàncies pures? AL

4. Barreges o dissolts?

1. Com s’uneixen els àtoms?2. què diuen les fórmules químiques?3. quina massa té una molècula?4. quina relació hi ha entre les propietats

dels materials i els seus enllaços?5. què distingeix les substàncies pures

de les mescles i les dissolucions?6. Com es poden separar els components

d’una mescla?7. Com es llegeixen i s’escriuen les

fórmules?8. Compostos binaris

• Risc químic a casa AD AV AS• El prospecte AS• Sal i pressió arterial AF • Gasos perillosos AL• Calor i mida dels objectes metàl·lics AS• El fluor de la pasta de dents • Per què el sabó treu la brutícia? AL• Desodorants antitranspirants AL AS

Transformacions químiques

41. Com podem convertir

unes substàncies en unes altres? AD

2. què es conserva en les reaccions químiques? AM

3. Com podem accelerar l’efervescència? AL

1. què és una reacció química?2. Com s’ajusta una equació química?3. Com es calcula la quantitat de reactius

i productes en una reacció?4. Càlculs estequiomètrics en

dissolucions5. En què consisteix la velocitat d’una

reacció química?

• Reaccions químiques a la cuina AL AD • Com podem retardar l’enfosquiment

d’una poma? AL AD• Riscs del gas butà AV AS• La calç a les canonades • La química dels llumins • Netegem l’òxid de la bicicleta AL• La conservació dels aliments AL• Dos experiments clàssics sobre la velocitat de

reacció • Refrigerar sense refrigerador

La química en la vida quotidiana

5

1. què succeeix a la fotosíntesi i a la respiració cel·lular? AF

2. Per què es deteriora la matèria?

3. És bona o és dolenta la química? AA

1. Reaccions químiques quotidianes: respiració, combustió, fotosíntesi, corrosió, putrefacció, acidesa i altres

2. Com la química afecta la nostra qualitat de vida? Contaminació i medi ambient

• La respiració AF• Contaminació i medi ambient en la premsa AL• Recobrim metalls AS AV • «Blue», o com podem millorar les emissions dels

vehicles dièsel AS AV

PROJECTE 3 I BPPG challenge: Què hem de fer perquè un cotxe de carreres vagi tan ràpid i lluny com sigui possible? Ciència aplicada | Creativitat | Treball en equip

Forces de la naturalesa

61. Es pot lluitar contra

la gravetat? 2. Per què el paper

de vidre es menja la fusta?

3. quins efectes produeixen els cossos carregats? AD

4. Com podem trobar (o perdre) el nord? AD

1. quina és la diferència entre massa i pes? La gravetat

2. Com interaccionen les forces amb els objectes?

3. què és el fregament?4. En què consisteix l’electricitat estàtica?5. En què consisteix el corrent elèctric? 6. Circuits elèctrics7. què és el magnetisme?8. quina relació té el magnetisme amb

l’electricitat?

• Galileu tenia raó! AS• Com s’acceleren les naus espacials? AD• Pedalar • Velocitat mitjana i instantània AM• Protegir-se dels llamps AV AS• L’electròlisi AM• Els electroimants AD AA• Reciclem metalls AS AV AA• En què s’assemblen un cotxe híbrid i un patinet

elèctric? AD• Il·luminem amb llimones AA• El confinament magnètic AD• Trens de levitació magnètica • Enregistrament magnètic AD

Energia

71. D’on ve i on va

l’energia consumida? AM AD

2. Puc carregar el mòbil amb la bicicleta? AD

1. quina diferència hi ha entre energia i font d’energia?

2. quins avantatges i inconvenients tenen les diverses fonts d’energia?

3. anem cap a un ús racional de les fonts d’energia?

4. Com es genera l’energia elèctrica?5. Com es transporta l’energia elèctrica?6. Com s’emmagatzema l’energia

elèctrica?

• El debat sobre les fonts d’energia AV AS• L’etiqueta d’eficiència energètica AV AS• Les fonts d’energia en la generació

d’electricitat AM• La decisió sobre el cotxe elèctric AV AS• La torre Wardenclyffe • Un carregador sense fil de mòbil • Les línies d’alta tensió • Com funcionen els microones? AD• Sons que s’apaguen i d’altres que no AD • L’energia de fusió: o ens salva o ens destrueix…

i de moment guanya això últim AM• Aerogeneradors flotants: l’energia renovable

del futur? AS AV• I si millorem la manera d’emmagatzemar

l’energia elèctrica? AS AV


AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valors / AA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic / AF Àmbit de l’educació física

ESO 1 7física i química


Activitat científica

01. El mètode científic i les TiC2. Magnituds3. Càlcul d’errors en les mesures4. Expressió correcta dels resultats experimentals 5. Projecte d’investigació aplicat

PROJECTE 1

Elements i compostos

1Situacions d’aprenentatge1. Elements i compostos2. L’àtom. Configuració electrònica3. Taula periòdica4. Enllaç químic5. Propietats de les substàncies químiquesQuímica en context

Lleis bàsiques de la química

2Situacions d’aprenentatge1. El mol2. Llei d’avogadroQuímica en context

PROJECTE 2

Reaccions químiques

3

Situacions d’aprenentatge1. solucions i concentració2. Càlculs estequiomètrics3. Termodinàmica i cinètica química4. Reaccions àcid-base, pH i neutralització5. Processos químics d’interèsQuímica en context

Química del carboni

4

Situacions d’aprenentatge1. Propietats del carboni2. Molècules orgàniques i hidrocarburs3. Principals compostos del carboni4. Macromolècules i polímers5. química del carboni i indústriaQuímica en context

Estudi del moviment

5

Situacions d’aprenentatge1. Magnituds escalars i vectorials2. MRU i MRUa. Representació gràfica del moviment3. Moviment circular i components intrínsecs de l’acceleració4. Composició de moviments5. Estudi del moviment de caiguda lliureFísica en context

PROJECTE 3

Natura de les forces

6

Situacions d’aprenentatge1. Composició de forces2. Lleis fonamentals de la dinàmica3. forces d’especial interès: de fregament, normal i centrípeta4. força gravitatòria5. Lleis de Kepler. satèl·lits artificials6. forces de deformació. Llei de HookeFísica en context

La pressió

7Situacions d’aprenentatge1. Pressió en sòlids, líquids i gasos2. Estàtica de fluids3. física de l’atmosfera4. interpretació de mapes del tempsFísica en context

L’energia i la seva transferència

8

Situacions d’aprenentatge1. Conservació i degradació de l’energia2. Energia mecànica. Principi de conservació 3. algunes formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor 4. Primer principi de la termodinàmica5. Treball i potència6. Estudi de la utilització de la potència en el cos humàFísica en context

Estudi de les ones: llum i so

9

Situacions d’aprenentatge1. Concepte d’ona2. El so com a ona mecànica3. La llum com a ona electromagnètica4. L’espectre electromagnètic5. Contaminació acústica i lumínica. influència en els éssers viusSituacions d’aprenentatge

1 8

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa CLAUS DEL PROJECTE

OBERT A LA REALITAT

1. Partir de contextos per donar sentit als contingutsIncorporem maneres noves d’ensenyar i aprendre

Les unitats s’organitzen en dossiers documentals que plantegen situacions d’aprenentatge basades en contextos reals i d’aplicació de la disciplina personal, social i global, l’observació i l’anàlisi de les quals són rellevants per construir coneixements. Aquests dossiers finalitzen amb problemes que proporcionen activitats de tipus procedimental i competencial.

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa

1

8

dossier documental

2Ítem 1. L’experiment de Hershey i ChaseA mitjan segle xx ja es coneixien les molècules que conformaven l’ADN i les proteïnes –els nucleòtids i els aminoàcids–, però no se sabia quina de les dues era la transmissora de la informació genètica. El fet que les proteïnes es formessin a partir de la combinació de 20 aminoàcids mentre que l’ADN disposés només de 4 nucleòtids feia pensar que, per la seva complexitat, les primeres eren les responsables de la càrrega genètica. L’experiment de Hershey i Chase, l’any 1954, va demos-trar quina era la molècula transmissora de la informació genètica. Gràcies a aquest estudi, Alfred Hershey va rebre el premi Nobel de medicina el 1969, mentre que la feina de Martha Chase no va ser reconeguda.

Ítem 3. El marcatge radioactiu per mitjà d’isòtops L’experiment va consistir a marcar diversos fag T2 amb isòtops radioactius i analitzar on es trobaven després. En primer lloc, es va usar un fag T2 que contenia fòsfor-32, P15

32 , que només és present en l’ADN, mai en cap aminoàcid; després, se’n va fer servir un altre marcat amb sofre-35, S16

35 , que és present en dos aminoàcids però mai en l’ADN. Es deixava que els virus infectessin els bacteris, i a continuació se separaven els bacteris infectats dels virus lliures i les carcasses buides per mitjà de centrifugació i s’analitzava la presència de l’isòtop radioactiu. L’experiment revelava que en el primer cas l’isòtop de fòsfor es trobava en els bacteris infectats, però no en la fracció que contenia les càpsides proteiques buides. En canvi, en el segon cas, l’isòtop de sofre es trobava en les càpsides buides, però no n’hi havia cap rastre en els bacteris infectats. L’experiment va confirmar que el material genètic estava contingut en l’ADN però no en les proteïnes.

Ítem 2. El virus bacteriòfag fag T2L’any que es va dur a terme de l’experiment de Hershey i Chase ja es coneixia l’estructura del virus bacteriòfag fag T2, que consta només d’una càpsida proteica que conté el material genètic. Aquest virus injecta el seu ADN dins de la cèl·lula hos-te, un bacteri, i n’usa el metabolisme per repro-duir-se, és a dir: replica el seu material genètic i genera més càpsides ex novo amb els elements de què disposa el bacteri.

1 Respon:

a En què es basa un experiment per marcatge amb isòtops? b Quins isòtops es van fer servir per a aquest experiment? Per què es van escollir aquests dos

isòtops concrets? Què es volia demostrar?

2 Què s’expressa per mitjà de la simbologia P1532 i S16

35 ? I quan s’escriu sofre-35 o fòsfor-32? Com expressaries amb la mateixa simbologia els àtoms de fòsfor i de sofre que apareixen a la taula periòdica?

3 Treballeu en grup. Elaboreu un esquema en forma d’arbre de les partícules i les subpar-tícules que configuren la matèria i esmenteu-ne les característiques principals.

4 Quina opinió et mereix el fet que la feina de Martha Chase no fos reconeguda? Coneixes altres exemples semblants en la història de la ciència?

Descriu i identifica

Interpreta i representa

Observa, representa i comunica

Qui transporta el material genètic?

Estàndards d’avaluacióSeleccionar, comprendre i interpretar informació rellevant.Aplicar els coneixements de la fonamentació química en càlculs senzills.Calcular masses atòmiques.

Analitza

Seguir la pista de les entitats microbiològiques sembla molt difícil, però és possible. T’imagines com s’usen els isòtops radioactius?

Social / Salut

Reflexiona

Cap

Coll

Cua

Fibres de la cua Placabasal

ADNProteïna

Fag T2 ambADN radioactiu

«El virus infecta el bacteri.»

Escherichia coli

CR

Secció d’activitats de química contextualitzada

Pregunta motivadora sobre un context interdisciplinari real

Dinàmiques del grup classe (treball en grup o cooperatiu,

de debat científic, etc.)

Àmbit d’aplicació del dossier i competència

exercitada

1 9

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa CLAUS DEL PROJECTE


OBERT AL DESAFIAMENT

2. Ensenyar preguntantper aprendre fent-se preguntes Fem recerca i reflexionem per trobar respostes a les nostres preguntes

Perquè la societat actual demana la capacitat de formar-se durant tota la vida, proporcionem eines que desenvolupen la competència d’aprendre a aprendre en els dossiers. amb la introducció de lectures, comentaris, anàlisis, resums, exposicions d’articles, idees d’actualitat, personatges científics, etc., es treballen continguts en context associats a altres àmbits del coneixement i es proporcionen ocasions de treball en grup o cooperatiu i de debat científic.

OBERT AL FUTUR

3. Ensenyar a aprendre Proporcionem eines per aprendre a aprendre

Perquè entenem que el gran desafiament de l’educació és proporcionar les eines per tal que l’alumnat adquireixi les competències que necessita de cara a desenvolupar-se en societat, proporcionem problemes resolts i comentats, i també una bateria d’activitats, tant en el llibre com en el banc digital eCasals que, en conjunt, cobreixen tot el currículum i han de servir per practicar i reforçar l’àmbit més procedimental de l’aprenentatge i superar les proves d’accés a la universitat.

1

12

problema resolt

Per deduir el nombre d’electrons que té un àtom cal recordar que:

• En un àtom neutre (q = 0), el nom-bre de protons, Z, sempre coinci-deix amb el nombre d’electrons.

• En un àtom amb càrrega positiva (q > 0) cal restar el nombre Z als electrons totals, mentre que si és negativa (q < 0) aquest nombre se suma.

El nombre de neutrons sempre s’ob-tindrà restant A – Z.

Aplica-ho

A partir de la informació de la taula, respon:

a Quins són isòtops entre ells? Com ho saps?

b A quins elements es corresponen?

c Quina és la massa final de l’element que presenta tots aquests isòtops?

Aplicar la llei de Hess

a Completa la taula. Si cal, consulta la taula periòdica:

Nom Símbol Z A Protons Neutrons Electrons CàrregaOxigen 8 16 0

Ió òxid

12 6 6Ió sodi 11 12 10

Catió ferro(III) 26 30 +3

b Quina diferència presenta l’àtom de carboni que apareix a la taula respecte del de carboni-13? Amb quina simbologia expressaries l’àtom de carbo-ni-13?

c El clor té dos isòtops principals: clor-35 i clor-37. Si la massa que apareix a la taula periòdica és de 35,453 u, calcula l’abundància de cada isòtop.

Una solucióa La taula completa és:

Nom Símbol Z A Protons Neutrons Electrons Càrrega

Oxigen 8 16 8 8 8 0

Ió òxid 8 16 8 8 10 –2

Carboni-12 6 12 6 6 6 0

Ió sodi 11 23 11 12 10 +1

Catió ferro(III) 26 56 26 30 23 +3

b La diferència que presenten el carboni de la taula (o carboni-12) i el car-boni-14 és el nombre màssic. En concret, es diferencien en el nombre de neutrons, perquè tots dos són àtoms de carboni i tenen el mateix nombre de protons. Es tracta de dos isòtops. S’expressen amb els símbols: C6

12 i C614 .

c Plantegem la mitjana ponderada amb les incògnites en les abundàncies:

35,453 = (35 · x + 37 · (100 - x)) / 100 35,453 · 100 = 35x + 3 700 - 37x

Per tant, l’abundància de cada isòtop serà: Cl-35: 77,35% i Cl-37: 22,65%.

3545,3−3700=−2x ⇒ x = −154,7−2

=77,35

Aclariment Tingues ben present les definicions d’isòtop, nombre atòmic, nombre màssic i massa isotòpica.

Si un dels dos isòtops té una abun-dància x, l’altre tindrà una abundàn-cia 100 – x. Aleshores, cal aïllar la x de la mitjana ponderada.

2 Practicar amb els conceptes d’àtom, isòtop i ió

-O816 2

-O816 2

O816

C612

+Na1123

+Fe2656 3

Recorda que el nombre màssic és la suma dels neutrons i els protons de l’àtom.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

1

2

3

4

5

6

7

Problemes en context, resolts i comentats

RECURSOS DE L’ALUMNAT

L’alumnat disposa dels recursos següents:

Vídeos de situacions d’aprenentatge i contextos: filmacions enregistrades expressament com a alternativa pràctica per a aquells casos en què no es puguin fer les activitats de laboratori.

Vídeos de continguts: notícies, pel·lícules i documentals vinculats al contingut de la matèria.

Documentació experimental: dades experimentals com a alternativa pràctica per a aquells casos en què no es puguin obtenir al laboratori.

Documentació: documents per ampliar o reforçar continguts i contextos.

Simulacions: interactius programats expressament per a les situacions d’aprenentatge i els contextos.

Enllaços a simuladors

Enllaços a webs oficials

2 0

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DE L’ALUMNAT

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 24-29 del catàleg.

1 BA FÍSICA Llibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6688-7NOVETAT!

1 BA QUÍMICALlibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6692-4NOVETAT!

2 BA FÍSICA Llibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6690-0PRÒXIM CURS

2 BA QUÍMICA Llibre de l’alumnat isBN: 978-84-218-6693-1PRÒXIM CURS


Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.

Tots els recursos de l’alumnat

disponibles a

a eCasalson-line i off-line.

2 1

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa MATERIAL DEL DOCENT


Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumnat per unitats

i apartats i per tipus de recurs.

Material disponible a

i al DVD del docent.

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de curs.

Desenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques– Programació d’aula– solucionari– autoavaluació– Resum de la unitat

Avaluacions trimestrals.

Rúbriques d’avaluació i autoavaluació.

Recursos digitals del llibre de l’alumnat.

1 BA FÍSICAProposta didàctica isBN: 978-84-218-6789-1NOVETAT!

1 BA QUÍMICAProposta didàcticaisBN: 978-84-218-6793-8NOVETAT!

2 BA FÍSICAProposta didàctica isBN: 978-84-218-6791-4PRÒXIM CURS

2 BA QUÍMICAProposta didàcticaisBN: 978-84-218-6794-5PRÒXIM CURS

1. Punt de partidaConeixem les situacions d’aprenentatge, els continguts i els assoliments: estudiants conscients de l’aprenentatge.

4. Problemes resolts i comentatsCada problema resolt i comentat acaba amb una proposta de resolució d’un problema semblant.

2 2

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

1 La matèria

Dossier Química en contextProblema resoltEn aquesta unitat aprendràs a...

Aplicar habilitats necessàries per a la investigació científica. 1, 2, 3 i 4 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Resoldre exercicis numèrics. 3 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 4, 5, 6

Elaborar i interpretar representacions gràfiques de diferents processos físics i químics a partir de les dades obtingudes en experiències de laboratori, i relacionar els resultats obtinguts amb les equacions que representen les lleis i els principis subjacents.

1 1, 2 4

Extreure la informació d’un text científic i interpretar-la, argumentar amb rigor i precisió fent servir la terminologia adequada.

2 i 3 1, 2, 4 i 5 2, 3, 4, 5, 6, 7

Establir els elements essencials sobre un tema d’actualitat científica relacionat amb la química.

3 i 4 4, 5 i 6 6

Calcular la massa atòmica d’un element a partir de les dades espectromètriques obtingudes dels seus diferents isòtops.

2 2

Justificar la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les lleis fonamentals de la química.

4 5 i 6

14

2Com es produeixen

els canvis d’estat? Qui transporta el material genètic?

Què i com investigaven

els químics del segle xviii?

3Com es mesuren les quantitats?

1

12

problema resolt

Per deduir el nombre d’electrons que té un àtom cal recordar que:

• En un àtom neutre (q = 0), el nom-bre de protons, Z, sempre coinci-deix amb el nombre d’electrons.

• En un àtom amb càrrega positiva (q > 0) cal restar el nombre Z als electrons totals, mentre que si és negativa (q < 0) aquest nombre se suma.

El nombre de neutrons sempre s’ob-tindrà restant A – Z.

Aplica-ho

A partir de la informació de la taula, respon:

a Quins són isòtops entre ells? Com ho saps?

b A quins elements es corresponen?

c Quina és la massa final de l’element que presenta tots aquests isòtops?

Aplicar la llei de Hess

a Completa la taula. Si cal, consulta la taula periòdica:

Nom Símbol Z A Protons Neutrons Electrons CàrregaOxigen 8 16 0

Ió òxid

12 6 6Ió sodi 11 12 10

Catió ferro(III) 26 30 +3

b Quina diferència presenta l’àtom de carboni que apareix a la taula respecte del de carboni-13? Amb quina simbologia expressaries l’àtom de carbo-ni-13?

c El clor té dos isòtops principals: clor-35 i clor-37. Si la massa que apareix a la taula periòdica és de 35,453 u, calcula l’abundància de cada isòtop.

Una solucióa La taula completa és:

Nom Símbol Z A Protons Neutrons Electrons Càrrega

Oxigen 8 16 8 8 8 0

Ió òxid 8 16 8 8 10 –2

Carboni-12 6 12 6 6 6 0

Ió sodi 11 23 11 12 10 +1

Catió ferro(III) 26 56 26 30 23 +3

b La diferència que presenten el carboni de la taula (o carboni-12) i el car-boni-14 és el nombre màssic. En concret, es diferencien en el nombre de neutrons, perquè tots dos són àtoms de carboni i tenen el mateix nombre de protons. Es tracta de dos isòtops. S’expressen amb els símbols: C6

12 i C614 .

c Plantegem la mitjana ponderada amb les incògnites en les abundàncies:

35,453 = (35 · x + 37 · (100 - x)) / 100 35,453 · 100 = 35x + 3 700 - 37x

Per tant, l’abundància de cada isòtop serà: Cl-35: 77,35% i Cl-37: 22,65%.

3545,3−3700=−2x ⇒ x = −154,7−2

=77,35

Aclariment Tingues ben present les definicions d’isòtop, nombre atòmic, nombre màssic i massa isotòpica.

Si un dels dos isòtops té una abun-dància x, l’altre tindrà una abundàn-cia 100 – x. Aleshores, cal aïllar la x de la mitjana ponderada.

2 Practicar amb els conceptes d’àtom, isòtop i ió

-O816 2

-O816 2

O816

C612

+Na1123

+Fe2656 3

Recorda que el nombre màssic és la suma dels neutrons i els protons de l’àtom.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

1

2

3

4

5

6

7

1

28

resum

5

4

3

21

t1

t2

Les lleis ponderals (experimentals)

Llei de les proporcions recíproquesLes masses de dos elements A i B que es combinen amb la mateixamassa d’un altre element C estan en la mateixa relació que les massesd’A i B quan es combinen entre si.

Llei de conservació de la massaEn una reacció química, la massa dels reactius és igual a lamassa dels productes.

Llei de les proporcions constantsEls elements que formen un compost sempre es combinen en unaproporció de massa constant, independentment de quines siguin lescondicions en què s’ha obtingut o sintetitzat.

Llei de les proporcions múltiplesQuan una quantitat de massa fixa d’un element X es combinaamb masses diferents d’un element A per formar compostosdiferents, les masses diferents de l’element A es combinenamb aquesta quantitat de massa fixa de l’element X en unaproporció de nombres enters senzills.

en CN de P i T:P = 1 atm i T = 0 ºC

El mol

Constant d’Avogadro (NA) Massa molecularrelativa (Mr)

Volum molar (Vm)

Massa d’una molècula. És la suma de les masses atòmiques relatives de tots els àtomsque formen la molècula.

Massa d’un mol d’entitats, expressada en grams.

Quantitat de substància que conté 6,022 · 1023 entitats elementals (àtoms, molècules,ions, unitats fórmula). És la unitat de la quantitat de substància (n) del SI.

Un mol de qualsevol gas, en les mateixes condicions de pressió i temperatura, ocupa sempre el mateix volum.El volum molar de qualsevol gas en condicions normals de pressió i temperatura(P = 1 atm i T = 0 ºC) és de 22,4 dm3.

Simbologia emprada per definir un àtom d’un element en qualsevol estat:X : Símbol de l’elementZ : Nombre atòmicA : Nombre màssicq : Càrrega elèctrica, si es tracta d’un ió. No s’indica, si l’àtom és neutre (q = 0).n : Subíndex que indica si es tracta d’una substància diatòmica, triatòmica, etc.

Canvis d’estat d’agregació de la matèria

Energia que intervé en un canvi d’estat d’agregació de la matèria:

Calor absorbida/despresa en un canvi de temperatura:q = m · ce · Δt → q = m · ce · (Tf − T0)

Calor associada als canvis d’estat:q = m · Lf i q = m · Lv

On: q: calor (J), m: massa (kg), ce: calor específica (J kg−1 K−1), T: temperatura (K o ºC), Lv: calor latent de vaporització (J) i Lf: calor latent de fusió (J).

Els elements químics, els àtoms i les partícules subatòmiques

1. Sòlid2. Canvi d’estat: sòlid → líquid3. Líquid4. Canvi d’estat: líquid → gasós5. Gas

6,022 · 1023

Massa molar (M)

22,4 dm3

Mol

Sublimacióinversa

Solidificació

Condensació

Gasós

Sòlid

Líquid

Fusió

Vaporització

Sublimació

Temps d’escalfament

Tem

pera

tura

5. ResumLa unitat inclou un resum amb els conceptes que s’hi han treballat.

Situacions d’aprenentatge

Continguts i assoliments

Pas a pas i solució

Proposta d’enunciat similar

Situació d’aprenentatge en un context d’aplicació real

Resum sintètic


2. Dossier. Situació d’aprenentatgesituacions d’aprenentatge experimental (experiments, pràctiques o experiències) o documentals (textos divulgatius, notícies, gràfiques, taules, imatges, etc.) per explorar les idees de manera que permetin construir coneixement nou.

3. Continguts Desenvolupament dels continguts de la unitat amb il·lustracions científiques i recursos digitals.

6. Activitats de dos tipusDos tipus d’activitats: bateria d’exercicis no competencials per reforçar les destreses i la resolució de tasques i problemes basats en reptes o exercicis transversals i competencials.

2 3

BAtxillErAt fÍsiCa i qUÍMiCa EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

1

8

dossier documental

2Ítem 1. L’experiment de Hershey i ChaseA mitjan segle xx ja es coneixien les molècules que conformaven l’ADN i les proteïnes –els nucleòtids i els aminoàcids–, però no se sabia quina de les dues era la transmissora de la informació genètica. El fet que les proteïnes es formessin a partir de la combinació de 20 aminoàcids mentre que l’ADN disposés només de 4 nucleòtids feia pensar que, per la seva complexitat, les primeres eren les responsables de la càrrega genètica. L’experiment de Hershey i Chase, l’any 1954, va demos-trar quina era la molècula transmissora de la informació genètica. Gràcies a aquest estudi, Alfred Hershey va rebre el premi Nobel de medicina el 1969, mentre que la feina de Martha Chase no va ser reconeguda.

Ítem 3. El marcatge radioactiu per mitjà d’isòtops L’experiment va consistir a marcar diversos fag T2 amb isòtops radioactius i analitzar on es trobaven després. En primer lloc, es va usar un fag T2 que contenia fòsfor-32, P15

32 , que només és present en l’ADN, mai en cap aminoàcid; després, se’n va fer servir un altre marcat amb sofre-35, S16

35 , que és present en dos aminoàcids però mai en l’ADN. Es deixava que els virus infectessin els bacteris, i a continuació se separaven els bacteris infectats dels virus lliures i les carcasses buides per mitjà de centrifugació i s’analitzava la presència de l’isòtop radioactiu. L’experiment revelava que en el primer cas l’isòtop de fòsfor es trobava en els bacteris infectats, però no en la fracció que contenia les càpsides proteiques buides. En canvi, en el segon cas, l’isòtop de sofre es trobava en les càpsides buides, però no n’hi havia cap rastre en els bacteris infectats. L’experiment va confirmar que el material genètic estava contingut en l’ADN però no en les proteïnes.

Ítem 2. El virus bacteriòfag fag T2L’any que es va dur a terme de l’experiment de Hershey i Chase ja es coneixia l’estructura del virus bacteriòfag fag T2, que consta només d’una càpsida proteica que conté el material genètic. Aquest virus injecta el seu ADN dins de la cèl·lula hos-te, un bacteri, i n’usa el metabolisme per repro-duir-se, és a dir: replica el seu material genètic i genera més càpsides ex novo amb els elements de què disposa el bacteri.

1 Respon:

a En què es basa un experiment per marcatge amb isòtops? b Quins isòtops es van fer servir per a aquest experiment? Per què es van escollir aquests dos

isòtops concrets? Què es volia demostrar?

2 Què s’expressa per mitjà de la simbologia P1532 i S16

35 ? I quan s’escriu sofre-35 o fòsfor-32? Com expressaries amb la mateixa simbologia els àtoms de fòsfor i de sofre que apareixen a la taula periòdica?

3 Treballeu en grup. Elaboreu un esquema en forma d’arbre de les partícules i les subpar-tícules que configuren la matèria i esmenteu-ne les característiques principals.

4 Quina opinió et mereix el fet que la feina de Martha Chase no fos reconeguda? Coneixes altres exemples semblants en la història de la ciència?

Descriu i identifica

Interpreta i representa

Observa, representa i comunica

Qui transporta el material genètic?

Estàndards d’avaluacióSeleccionar, comprendre i interpretar informació rellevant.Aplicar els coneixements de la fonamentació química en càlculs senzills.Calcular masses atòmiques.

Analitza

Seguir la pista de les entitats microbiològiques sembla molt difícil, però és possible. T’imagines com s’usen els isòtops radioactius?

Social / Salut

Reflexiona

Cap

Coll

Cua

Fibres de la cua Placabasal

ADNProteïna

Fag T2 ambADN radioactiu

«El virus infecta el bacteri.»

Escherichia coli

CR

1

29

exercicis

Banc digital

La teoria cineticomolecular1 Les propietats observables de la matèria depenen de l’es-

tat físic en què es trobi i de la composició química. Llegeix les afirmacions següents i justifica si són certes o falses:

a La densitat dels sòlids i dels líquids és alta, mentre que la dels gasos és baixa.

b La compressibilitat dels sòlids i dels líquids és petita, mentre que la dels gasos és gran.

c La densitat depèn de la temperatura en el cas dels ga-sos, però n’és independent en el cas dels sòlids i dels líquids.

d La forma dels sòlids i els líquids és fixa, mentre que la dels gasos correspon exactament a la del recipient que el conté.

2 Explica els fets experimentals següents a partir de la teo-ria cineticomolecular:

a Els ambientadors transmeten la fragància a tota la casa, encara que estiguin situats en un racó.

b Totes les substàncies tenen punts d’ebullició diferents.

c La temperatura d’una mes-cla d’aigua amb sucre que s’escalfa no es manté mai constant, ni tan sols quan la mescla bull.

d La mantega es fon quan s’escalfa.

e Un globus que s’infla mas-sa, explota.

3 Explica, a partir de la teoria cineticomolecular, què és i en què consisteix la difusió dels gasos.

4 Per què hi ha líquids que són immiscibles entre ells, com l’aigua i l’oli, malgrat que entre líquids també es produeix el fenomen de la difusió?

5 Explica per què, tant en les bombones de butà com en les d’oxigen que fan servir els submarinistes, aquestes dues substàncies es transporten en estat líquid, i no en estat gasós, malgrat i que totes dues substàncies són gasos a temperatura ambient i pressió atmosfèrica.

Dades per a tots els exercicis ce(aigua líquida) = 1 cal g–1, ce(gel) = 0,49 cal g–1, ce(vapor d'aigua) = 0,48 cal g–1, ce(ferro) = 450 J kg–1, ce(plom) = 130 J kg–1

Lv(aigua líquida) = 540 cal g–1

Lf(gel) = 80 cal g–1, Lf(ferro) = 293 kJ kg–1, Lf(plom) = 22,5 kJ kg–1

M’entreno Els canvis d’estat d’agregació de la matèria6 Observa el gràfic i respon les qüestions que trobaràs a

continuació:

a Què representen t1 i t2? b Es tracta d’una substància pura? Justifica la resposta. c Quin dels nombres representa canvis d’estat? Com es

pot saber? d En quin estat es troba la substància en cada etapa de

la gràfica? e Explica l’evolució de la gràfica segons la teoria cineti-

comolecular.

7 S’escalfen durant una hora quatre mostres diferents i s’anota l’evolució de la temperatura de cada mostra. Observa la gràfica que en resulta i respon les qüestions que trobaràs a continuació:

a Quina substància s’escalfa més de pressa? Com ho saps?

b Quina substància era més freda en el moment de co-mençar l’experiment?

c Quines substàncies han experimentat canvis d’estat quan ja han passat 30 minuts?

d Hi ha dues corbes que corresponen a la mateixa subs-tància pura. Sabries dir quines són?

e Fes la recerca corresponent i identifica a quina subs-tància pura correspon cadascun dels gràfics: aigua pura, mercuri, gal·li, clor, brom, iode. Indica els punts de fusió i/o d’ebullició de cadascuna.

f A partir de les dades del punt e, quins canvis d’estat experimenta cada substància?

5

4

3

21

t1

t2

Tem

pera

tura

Temps d’escalfament

A

B

C

D

Tem

pera

tura

(ºC

)

604020 5030100

95

75

115

35

15

–5

–25

55

Temps (min)

Gràfic d’escalfament de quatre substàncies

1

31

exercicis

CR Fronteres de la ciència i la tecnologia Càlcul de masses isotòpiques

Àtoms. Massa isotòpica | Fer càlculs amb mitjanes ponderades.

En la natura podem constatar que tots els elements de la taula periòdica presenten diversos isòtops. A partir dels dos casos reals següents i aplicant el càlcul de la massa isotòpica, resol els apartats següents:

1 El Zn és en la natura en forma de quatre isòtops i amb les abundàncies següents: el Zn de 64 u amb un 25%, el Zn de 65 u amb un 37%, el Zn de 66 u en un 26% i, finalment, el Zn de 68 u amb un 12%. Quina massa atòmica relativa té l’àtom de Zn?

2 Si saps que la massa atòmica relativa del B és de 10,81 i que està constituït exclusivament pels isòtops B5

10 i B511 ,

determina’n el percentatge de cadascun.

CR Fronteres de la ciència i la tecnologia Anàlisi d’una mostra d’alcohol etílic

Teoria cineticomolecular. Canvis d’estat d’agregació | Inter-pretar la teoria cineticomolecular en la natura.

Al laboratori s’ha escalfat progressivament una mostra inicial-ment congelada de 10 g d’alcohol etílic (CH3CH2OH). Observa la gràfica que ha resultat d’aquest experiment i respon les qüestions que trobaràs a continuació.

1

2

Dades per a tots els exercicis Constant d’Avogadro = NA = 6,022 · 1023 mol–1

Constant de Planck = h = 6,63 · 10–34 J sCalor latent de fusió de l’alcohol etílic: 1,04 · 105 J kg–1

Calor latent de vaporització: 8,54 · 105 J kg–1 Ce de l’alcohol etílic: 2 460 J kg–1 K–1

Velocitat de la llum = c = 3,0 · 108 m s–1

Química en context 1 Recull en una taula els diferents intervals que es mostren en el quadre, de manera que s’hi reflecteixin els temps i les temperatures per a cadascun.

2 Què pots afirmar sobre les temperatures de fusió i d’ebu-llició de l’alcohol etílic?

3 Un company o companya manifesta dubtes sobre la pu-resa de la mostra perquè té por d’haver-la contaminat mentre preparava l’experiment. Què li respons?

4 Quanta calor ha estat necessària per dur a terme aquest experiment?

CR Salut Neteja de piscines

Canvis de quantitats | Calcular dosis i quantitats.

Un dels usos del sulfat de coure(II) - aigua(1/5) és com a ne-tejador d’algues de piscines que tenen l’aigua verdosa (color que causen les algues o la matèria orgànica en suspensió). Les dosis que es recomanen normalment són les següents:

• Per netejar l’aigua: 10 g de sulfat de coure(II) - aigua(1/5) per cada m3 d’aigua de la piscina.

• Com a preventiu: de 2 g a 4 g de sulfat de coure(II) - aigua(1/5) per cada m3 d’aigua de la piscina.

Una família té una piscina de 8 m × 4 m × 1,40 m.

1 Calcula, en unitats de SI, la massa de sulfat de coure(II) - aigua (1/5) que necessita per netejar l’aigua verdosa que conté la piscina i el nombre d’ions coure(II) que conté aquesta quantitat.

2 El comerç on es compra el sulfat de coure(II) - aigua (1/5) l’ofereix en dos formats: en paquets d’un quilogram, a 9,2 €, i en paquets de 250 g, a 3,73 €. Quin format resul-ta més econòmic per la quantitat de sulfat de coure(II) - aigua(1/5) que cal per netejar l’aigua de la piscina dues vegades?

3 Quin volum d’aigua (en cm3) s’afegeix a la piscina a causa de l’aigua d’hidratació del sulfat de coure(II) - aigua(1/5) en el cas 1)?

4 Esbrina la toxicitat del sulfat de coure(II) - aigua(1/5).

3

0

20

–20

–40

–60

–80

–100

–120

40

60

80

Tem

pera

tura

(ºC

)

Temps (min)10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 1200

Pregunta motivadora

Criteri d’avaluació

Activitats guiades cap a la construcció de coneixement

Processos científics


1

20

conceptes i exemples

6 Les lleis ponderals

6.1 Contextualització històrica de les lleis ponderals Per ajudar a entendre la importància de les lleis ponderals (apunt 10) i les lleis volumètriques, les posarem en el context històric.

En els anys que van entre el final del segle xviii i el començament del segle xix, van viure, estudiar, treballar, pensar i investigar una colla de científics que van revo-lucionar el món de la química. Alguns d’aquests científics eren Lavoisier, Scheele, Priestley, Cavendish, Proust, Dalton, Berthollet, Ritcher, Gay-Lussac, Avogadro, Boyle, Mariotte, Charles, Beccaria... Entre moltes altres coses, van descobrir l’oxi-gen, que l’aire no és un element sinó una barreja de gasos, o que l’aigua no és un element sinó que és formada per hidrogen i oxigen.

També van fer descobriments i elaborar unes idees que s’oposaven a la teoria del flo-gist (apunt 11); van transformar la química, que fins aleshores havia estat merament qualitativa, en una ciència quantitativa; van establir una teoria atòmica (Dalton), i van formular quatre lleis ponderals (Lavoisier, Proust, Dalton i Ritcher) i les lleis volumètriques (Gay-Lussac, Avogadro, Boyle-Mariotte, Charles).

Aquestes idees i aquests descobriments van ser fonamentals per establir després les fórmules químiques. A l’època de què parlem no se sabia, per exemple, que l’oxigen i el nitrogen són gasos diatòmics, ni tampoc se sabia representar els com-postos mitjançant fórmules.

Les lleis ponderals són quatre lleis experimentals que sorgeixen d’estudiar l’evo-lució de la massa de les substàncies en les reaccions químiques.

LA LLEI DE LAVOISIER O DE CONSERVACIÓ DE LA MASSA

Lavoisier mesurava amb una balança la massa de totes les substàncies que interve-nien en les reaccions químiques.

Fem un parell d’experiments tot mesurant la massa dels reactius i els productes.

Una dissolució aquosa de nitrat de plom(II) que reacciona amb una dissolució aquosa de iodur de potassi dona un sòlid d’un color groc viu, que és iodur de plom(II), i una dissolució aquosa, el nitrat de potassi. La reacció és:

Aquesta reacció es pot fer a sobre d’una balança. Les dissolucions dels reactius es posen en dos tubs d’assaig diferents i els dos tubs, al seu torn, dins d’un vas de precipitats perquè s’aguantin en posició vertical (fig. 13a). La massa del sistema és la que indica la balança. Després, els reactius es posen en contacte i s’esdevé la reacció (fig. 13b). Quan es torna el tub d’assaig al vas de precipitats, s’observa que la massa final és igual que la massa inicial (fig. 13c).

Comprova que la massa és la mateixa abans i després de la reacció, és a dir, la massa dels reactius és igual que la massa dels productes. Fig. 13. Demostrem la llei de Lavoiser amb

un experiment (exp1).

Experiment 1

Pb(NO ) (aq) + 2KI (aq) PbI (s) + 2KNO (aq)Dissolució aquosa Dissolució aquosa

Incolora i transparent Incolora i transparentSòlid Dissolució aquosa

Groc viu Incolora i transparent

3 2 2 3→Pb(NO ) (aq) + 2KI (aq) PbI (s) + 2KNO (aq)Dissolució aquosa Dissolució aquosa









3 2 2 3→

Apunt 10

La paraula ponderal prové del llatí. Literalment, significa ‘relatiu al pes’. Tanmateix, en l’àmbit que estudiem aquí, no es tracta de pes, sinó de massa.

Apunt 11

Des dels temps d’Aristòtil es pensava que la matèria estava formada per quatre elements o principis: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Per explicar els fenòmens d’oxidació i combustió, el químic alemany Stahl va proposar l’existència d’una substància, el flogist, que vol dir ‘inflamable’, que estava combinada amb la matèria que forma els cossos i que s’alliberava en cremar o calcinar algunes substàncies.

Muntatge elaborat per Lavoisier per provar la teoria del flogist. Dibuix de Marie-Anne Lavoisier en el Traité Élémentaire de chimie.

1

21

conceptes i exemples

Fig. 14. La massa no canvia durant l’experi-ment.

Experiment 2

Què passa si algun dels reactius o productes és un gas? També es compleix la llei de Lavoisier? Ho comprovem amb la reacció següent:

Fem aquesta reacció dins d’un kitasato i a sobre d’una balança. Al bec del kitasato hi ha un globus, lligat ben fort, de manera que el gas que es produirà (hidrogen) no es pugui escapar.

En primer lloc, s’ha de mesurar la massa dels reactius (Zn sòlid i la dissolució d’àcid clorhídric), juntament amb la massa del kitasato, el tap, el globus i la goma que el lliga fort. Aquesta massa és la que marca la balança (fig 14a). A continuació, el tros de zinc s’introdueix dins del kitasato i es tapa de seguida perquè el gas que es produirà durant la reacció no s’escapi. Dins del kitasato apareixen bombolles de gas d’hidrogen i el globus es va inflant de mica en mica. Durant tot aquest procés s’observa que el nombre que marca la balança no canvia, sempre és el mateix (fig 14b).

Qualsevol d’aquests dos experiments demostren la llei de conservació de la massa de Lavoisier, que s’enuncia de la manera següent.

Llei de conservació de la massaEn una reacció química, la massa dels reactius és igual a la massa dels productes (fig. 15).

Lavoisier va fer experiments calcinant metalls com l’estany i el plom (apunt 12) i cremant alguns elements, com el sofre, el fòsfor i el carboni, i en tots va mesurar les masses dels reactius i dels productes.

Dels resultats de tots aquests experiments en va deduir la llei de conservació de la massa, que avui en dia se sap que és una llei vàlida en totes les reaccions químiques i en què s’intercanvien quantitats petites d’energia (apunt 13).

13 Al laboratori es calcina una mostra de 5,432 g d’estany i s’obtenen 6,627 g d’òxid d’estany. Quants grams d’oxigen han reaccionat?

La reacció és:

Ha de passar que 5,432 g + x = 6,627 g ⇒ x = 6,627 g - 5,432 g ⇒ x = 1,195 g. Han reaccionat 1,195 g d’oxigen.

estany5,432 g

oxigen òxid de estany6,627 g

+ →x

→Zn (s) + 2HCl (aq) H (g) + ZnCl (aq)Metall Dissolució aquosa

Sòlid gris Incolora i transparentGas Dissolució aquosa

Incolor Incolora i transparent

2 2

Fig. 15. L’experiment que va fer Lavoisier demostra que les ma-teixes partícules que constituei-xen els reactius, durant la reacció química, es combinen entre elles de manera diferent per confor-mar altres substàncies, que són els productes de la reacció.

Exemple

Experiment de LavoisierAbans de l’escalfament

Reactius

O2

N2

Sn

Després de l’escalfamentProductes

SnO

N2

Apunt 12

Per calcinar una substància, s’ha d’escalfar a altes temperatures. Se sol fer posant la substància en un gresol de porcellana.

Apunt 13

Albert Einstein va establir una equi-valència entre massa i energia que s’evidencia en la famosa equació E = m c2, en què E és l’energia, m és la massa i c és la velocitat de la llum, i va generalitzar el principi de conser-vació de la massa en un principi més ampli de conservació de la mas-sa-energia, que, si bé no cal tenir-lo en compte en les reaccions quími-ques, en què l’intercanvi d’energia entre els reactius i els productes és petit, sí que s’ha de tenir present en les reaccions nuclears, en què les energies que hi intervenen són molt més elevades.

Molts exemples resolts il·lustratius

Problemes en context, transversals i competencials

Recursos digitals

Bateria d’exercicis mecànics

Banc digital d’activitats extra

2 4

BAtxillErAt 1 fÍsiCa ÍNDEX DE CONTINGUT

CONTINGUTS I SITUACIONS D’APRENENTATGE

PROBLEMES RESOLTS I COMENTATS I FÍSICA EN CONTEXT

Moviment rectilini

1Dossier 1. Què mostra un mapa de vents? CM CC CI1. La descripció del moviment2. Les magnituds cinemàtiquesDossier 2. Com sap, l’assistent d’un cotxe, on pot aparcar? CM CC CI3. El moviment rectilini uniforme (MRU)Dossier 3. Quant accelera la gravetat terrestre? CM CC CI4. El moviment rectilini uniformement

accelerat (MRUa)5. Moviments sota l’acció de la gravetat6. Estudi del moviment simultani de dos o més cossosResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Comparar acceleracions de vehicles de competició2. Calcular la velocitat mitjana de creixement del pi roig3. Estudi d’un moviment rectilini uniforme4. Càlculs de cinemàtica aplicats a l’esportFísica en context 1. Calcular distàncies de reacció CC CR2. Esbrinar la velocitat de llançament d’un punt directe

(ace) CC CR3. Calcular l’impuls d’un transbordador CC CR CI4. Calcular la cinemàtica dels electrons accelerats a

l’sLaC CC CR5. Trobar l’epicentre d’un terratrèmol a partir de les

equacions cinemàtiques CC CR CI

Moviment en el pla

2Dossier 1. La trajectòria dels objectes és única? CM CC CR1. Principi de relativitat del moviment GalileuDossier 2. Com cau la pluja? CM CR2. Composició de moviments: moviments rectilinis uniformesDossier 3. Quina és la distància màxima d’un llançament? CM CC CR3. Composició de moviments: moviment parabòlic4. Moviment circularResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Calcular velocitats relatives en un vol comercial2. Trobar les components intrínseques de l’acceleració3. aplicar la composició de MRU al corrent d’un riu4. Practicar la composició de MRU perpendiculars5. Descriure el tir parabòlic d’un xut6. aplicar les equacions d’un MCUa al ciclismeFísica en context 1. El vol parabòlic CM CR2. Els primers satèl·lits CC CR CI

Forces i lleis de Newton

3Dossier 1. Per què no cau la torre de Pisa? CP CC CR1. L’univers mecànic. La força com a interacció2. Equilibri de forces3. forces d’interès especialDossier 2. L’hoquei sobre gel, un esport molt «físic»? CP CR4. Les lleis de Newton. Exemples d’aplicacióDossier 3. Com ens podem pesar a l’espai? CP CR5. força elàstica6. forces centrípetesResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Determinar la tensió d’una corda2. Distribució de tensions a la travessa tirolesa3. Calcular l’òrbita lunar aplicant la 2a llei de NewtonFísica en context 1. Analitzar els moviments d’una vagoneta en una

muntanya russa CM CR2. Analitzar els riscos en una muntanya

russa CM CR3. Analitzar les forces centrípetes a la carretera

CM CR CI4. aplicar l’ús de les clotoides al disseny de carreteres

CM CR CC

Treball i energia

4Dossier 1. Quin paper té l’energia en el canvi climàtic? CC CR CI CP1. Treball2. Energia. formes d’energia: calor i treball 3. Potència i rendimentDossier 2. Podem obtenir energia del vent? CC CR CI CP4. Energia cinètica5. Teorema del treball6. Estudi energètic de problemes de mecànicaDossier 3. Podem obtenir energia de l’aigua? CC CR CI CP CM7. forces conservatives8. Energia potencial9. Energia mecànicaResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Calcular l’eficiència energètica d’un automòbil i2. Calcular l’eficiència energètica d’un automòbil ii3. La cinemàtica del bob a partir d’arguments

energèticsFísica en context 1. Estudiar la distància de frenada d’un vehicle CC CM

CI CR2. Estudiar la despesa energètica d’un vehicle en

situacions d’embús CC CM3. Analitzar els consums energètics de diversos

tipus de vehicles CC CM CI CR4. Circular en un port de muntanya CC CM CI CR5. Analitzar l’eficiència energètica a la llar CC CM

CI CR6. Reduir la despesa energètica a la llar CC CM

CI CR

BAtxillErAt fÍsiCa

CC Competència comunicativa / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació i digital / CR Competència en recerca / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

2 5



PROBLEMES RESOLTS I COMENTATS I FÍSICA EN CONTEXT

Conservació de l’energia

5Dossier 1. Per què gastem gasolina? CP CM1. El segon principi de la termodinàmica2. El principi de conservació de l’energia3. anàlisi de moviments en termes de conservació

de l’energiaResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Analitzar la física d’una atracció recreativa2. interpretar la física de l’orellaFísica en context 1. Relacionar conceptes energètics CP CR2. Càlcul d’estructures CM CP3. aplicació de la conservació de l’energia CM CR

Quantitat de moviment

6Dossier 1. Com subjectes més bé unes peses de gimnàs? CP CM1. física d’un sistema de partículesDossier 2. Per què és important el trenat d’una raqueta de tennis? CP CM2. quantitat de movimentDossier 3. Com pots millorar la teva habilitat amb el billar? CP CM3. Moment angular4. impuls mecànic5. Moment d’una força6. Col·lisionsResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Calcular el centre de masses d’un sistema binari2. La física d’una explosió3. Calcular velocitats en una col·lisió elàstica4. Calcular l’impuls per pujar una rampaFísica en context 1. Càlcul de danys CP CM CR2. impuls de llançament CP CM CR3. Motor brownià CP CM CR 4. Juguem al billar CP CM CR

Corrent elèctric

7Dossier 1. Què és l’electricitat? CC CRDossier 2. Per què s’escalfen tant els carregadors? CP CC CM1. El corrent elèctric2. La potència i l’energia elèctrica: l’efecte JouleDossier 3. Com podem fer moure electrons per un cable? CP CC CM3. Generadors de corrent continu, fem i resistències

internesDossier 4. Per què es produeixen els llamps? CM4. anàlisi de circuits elèctrics de CCM’entrenoResum

Problemes resolts i comentats 1. Calcular el consum elèctric d’una llar2. Calcular la potència d’una bateria3. Practicar amb les lleis de KirschhoffFísica en context 1. El consum d’un patinet elèctric CC CM2. Circuits amb bombetes incandescents CC CM3. algunes característiques del vent solar CC CM

Imatges

8Dossier 1. Què és la llum? La podem sentir? CP CC CM1. La llumDossier 2. Com funcionen els miralls i les lents? CC CM CR2. Els miralls3. Les lentsDossier 3. Què passaria si no hi hagués telescopis ni microscopis? CC CM CR4. sistemes òpticsResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. aplicar la llei de snell a una làmina de cares

paral·leles2. aplicar l’equació dels miralls a un mirall convex

i a un mirall pla3. aplicar l’equació de les lents fines a una lupa4. Trobar les imatges d’un sistema òpticFísica en context 1. Analitzar el funcionament d’una càmera

fotogràfica CM2. Corregir problemes visuals CM

ANNEXOS • Càlcul vectorial• Representacions gràfiques• Trigonometria• Producte escalar• Funcionament d’un multímetre

BAtxillErAt fÍsiCa

2 6

BAtxillErAt 1 qUÍMiCa ÍNDEX DE CONTINGUT


PROBLEMES RESOLTS I COMENTATS I QUÍMICA EN CONTEXT

La matèria

1Dossier 1. Com es produeixen els canvis d’estat? CR CM CI CC1. La teoria cineticomolecular2. Els canvis d’estat d’agregació de la matèriaDossier 2. Com se sap qui transporta el material genètic? CR CM CI CC3. Els àtoms 4. La massa dels àtomsDossier 3. Com es mesuren les quantitats? CR CM CI CCDossier 4. Com investigaven els químics del s. xviii? CR CM CI CC 5. El mol6. Les lleis ponderalsResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Calcular intercanvis de calor amb els resultats

de la teoria cineticomolecular2. Practicar amb els conceptes d’àtom, isòtop i ió3. Practicar els canvis de quantitats àtom-molècula-

mol-gram4. Practicar els canvis de quantitats (àtom-molècula-

mol-gram)5. aplicar la llei de Proust6. Practicar amb el concepte de reactiu limitantQuímica en context 1. Calcular masses isotòpiques CC CR 2. Analitzar una mostra d’alcohol etílic CC CR 3. Netejar la piscina de casa CC CR 4. Determinar la puresa dels metalls

preciosos CC CR 5. Dissenyar un règim saludable CC CR CM

Gasos

2Dossier 1. Què és l’efecte d’hivernacle? CP CM CIDossier 2. Què és la petjada o empremta de carboni? CP CC CR1. Comportament i propietats dels gasosDossier 3. D’on surt el gas que ens permet fer el sopar? CP CC CM2. Barreges de gasosResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. aplicar les lleis dels gasos perfectes en un

experiment de compressió2. Analitzar barreges de gasosQuímica en context 1. La respiració humana CR 2. alguns aspectes del submarinisme CR CM 3. Estudi de l’atmosfera CR CI 4. Estudi de l’exosfera CR CM 5. Calcular un volum perillós de gel sec CR CM6. aprendre més sobre els gasos contaminants CR

CC CM 7. El transport supersònic CR CM8. Calcular els perills del motors vells d’automòbil CR 9. sobreviure en un vehicle espacial CR

Formulació inorgànica

3Dossier 1. Quines substàncies s’obtenen del petroli? CC CR CP CM1. Nomenclatura d’hidrurs i estructures fonamentals amb

substituents i sense2. Principis generals de nomenclatura orgànica3. Hidrurs i estructures fonamentals4. substituentsDossier 2. Alguns grups característics funcionals CR5. Enllaços múltiples6. alcohols, fenols i èters7. aldehids i cetones8. Àcids carboxílics, anhídrids i èsters9. Compostos nitrogenats10. isomeriaResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Practicar la nomenclatura dels hidrurs 2. Practicar la nomenclatura d’altres estructures

fonamentals3. Practicar la nomenclatura dels grups característics

funcionalsQuímica en context 1. aplicacions de la formulació orgànica CR CM2. Usos dels compostos nitrogenats CR CM3. aprendre sobre els àcids carboxílics, anhídrids i

èsters CR CM

Dissolucions

4Dossier 1. g cm-3 només són unitatsde densitat... i de res més? CM CP CC1. Les dissolucions2. Dispersions: col·loides i suspensionsDossier 2. En quin got hi ha més quantitat de síndria? CM CP CC3. Composició quantitativa d’una dissolució 4. Propietats de les dissolucions ResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. La solubilitat del KNO32. Calcular la composició d’una dissolució3. Diluir una dissolucióQuímica en context 1. aplicacions del llautó CC CR2. Components i obtenció del vi CC3. La salinitat de l’aigua de mar CC

BAtxillErAt qUÍMiCa

CC Competència comunicativa / CI Competència en gestió i tractament de la informació i digital / CR Competència en recerca / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

2 7



PROBLEMES RESOLTS I COMENTATS I QUÍMICA EN CONTEXT

Formulació orgànica

5Dossier 1. Què s’obté del petroli? CR CD1. L’àtom de carboni2. fonaments de la nomenclatura orgànica sistemàtica3. Els hidrurs fonamentals i els seus derivats4. Hidrocarburs saturats substituïts5. Derivats halògens dels hidrocarburs6. isomeriaDossier 2. Cada dia toquen grups funcionals? CM CP CC7. Grups característics funcionals8. instauracions: alquens i alquins9. Hidrocarburs aromàtics10. amines11. Composició hidroxil i els seus derivats12. aldehids i cetones13. Àcids i grups característics relacionatsResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Nomenclatura d’hidrocarburs saturats2. Nomenclatura de compostos orgànics nitrogenats3. Nomenclatures de compostos orgànics hidroxi

i derivatsQuímica en context 1. formes al·lotròpiques del carboni CL CM2. formular i identificar compostos orgànics

relacionats amb les fruites CL CM CA3. formular i identificar compostos orgànics CM CS4. formular i identificar compostos orgànics

relacionats amb els àcids grassos CS CM CA5. formular i identificar compostos orgànics

relacionats amb el petroli CA CL CS6. formular i identificar compostos orgànics

relacionats amb la salut CA CS7. fer una cerca i dissenyar un experiment CA

Estequiometria i reaccions químiques

6

Dossier 1. Com reaccionen les substàncies? CR CC CI CM1. Concepte de reacció química2. Les reaccions químiquesDossier 2. Què queda quan el primer s’acaba? CR CM3. Reactiu limitant4. Puresa5. RendimentDossier 3. Quines reaccions químiques tenen lloc quan netegem? CR CC CM6. Reaccions de precipitació7. Reaccions àcid-base8. Reaccions redoxResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. Practicar amb les reaccions químiques2. Càlculs associats a les reaccions químiques3. Practicar amb els diversos tipus de reaccions

químiquesQuímica en context 1. Calcular el reactiu limitant d’una reacció CR CM2. Trobar el rendiment d’una reacció CR CM

La teoria atòmica i la taula periòdica

7Dossier 1. Com és un àtom? CR CM CC1. inicis de l’atomisme2. Primers descobriments del s. xix3. La revolució dels quàntum4. El model mecanicoquàntic de l’àtomDossier 2. Què és la configuració electrònica d’un àtom? CD CR CC5. Els orbitals atòmics6. Els nombres quànticsDossier 3. Quina informació proporciona la taula periòdica? CP CC CR7. La configuració electrònica8. Les propietats periòdiques9. Blocs de la taula periòdica i les seves propietatsResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. L’efecte fotoelèctric2. interpretar les propietats periòdiquesQuímica en context 1. aplicar la teoria ondulatòria a la radiació

electromagnètica CR2. interpretar la teoria ondulatòria en termes

del model atòmic CR3. Esbrinar estructures atòmiques a partir de la teoria

ondulatòria CR4. Analitzar substàncies a partir de les energies

d’ionització CR5. Emprar la taula periòdica per identificar

elements CR

L’enllaç químic

8Dossier 1. Per què la sal de cuina té forma cúbica? CM CI CC1. El model de l’enllaç químic2. L’enllaç iònic3. L’energia de xarxaDossier 2. Per què el C dona compostos tan diversos? CM CI CC4. L’enllaç covalent5. La geometria de les molècules i els ions covalents 6. Les propietats de les substàncies covalents7. L’enllaç metàl·licDossier 3. Com funcionen les plaques fotovoltaiques? CM CI CC8. Les propietats dels metalls9. Les forces intermolecularsDossier 4. Per què l’aigua és tan peculiar? CM CI CC10. Els efectes de les forces intermoleculars en

les substànciesResumM’entreno

Problemes resolts i comentats 1. aplicar el cicle de Born-Haber a la formació

del CaCl22. Aplicar la TRPECV a la geometria de la molècula

d’amoníac3. identificar elements a partir de les seves bandes4. Predir punts d’ebullició dels alcansQuímica en context 1. Reconèixer les forces intermoleculars en les

biomolècules CC CR 2. Analitzar els fenòmens mediambientals que

destrueixen la capa d’ozó CC CR 3. Analitzar algunes de les molècules més

rellevants en el canvi climàtic i la contaminació a les ciutats CC CR

ANNEXOS • Tècniques de separació• Material de laboratori• Taula periòdica


2 8


El moviment harmònic simple

1Dossiers. Situacions d’aprenentatge1. Introducció al MVHS: relació entre el MCU i el MVHS2. Moviment oscil·latori: període i freqüència3. Cinemàtica del MVHS4. Exemples de MVHS: cossos lligats a molles,

pèndol, etc.

5. Energia del MVHSProblemes resoltsResumM’entrenoFísica en context

Les ones

2Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Concepte, característiques i classificació de les ones 2. Equació i característiques de les ones harmòniques3. Propagació d’una ona i fenòmens ondulatoris 4. Velocitat d’oscil·lació, energia de vibració

i intensitat d’ona

5. Ones estacionàries i transversals6. interferènciesProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

El so

3Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Ones longitudinals2. Ones estacionàries sonores3. anàlisi harmònica del so4. La intensitat sonora5. atenuació d’una ona sonora

6. aplicacions tecnològiques7. La contaminació acústicaProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

El camp gravitatori

4Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Les lleis de Kepler2. La llei de la gravitació universal3. Camps centrals i newtonians4. El camp gravitatori

5. satèl·lits i gravitacióProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

El camp elèctric

5Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. La càrrega elèctrica2. La llei de Coulomb3. El camp electrostàtic4. Camps elèctrics uniformes

5. Moviment de càrregues en camps elèctricsProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

El camp magnètic

6Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. El magnetisme2. força magnètica i motors elèctrics3. acceleradors de partícules4. inducció magnètica

5. Camps en conductors rectilinis, espires i solenoidesProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

La inducció electromagnètica

7Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. La inducció magnètica2. El flux magnètic i la llei de Lenz-Faraday3. Estudi i aplicacions d’una fEM induïda4. Potència dissipada i valors eficaços 5. Transformadors

6. Les lleis de MaxwellProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

La física de la llum

8Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Naturalesa i propietats de les ones

electromagnètiques2. L’espectre electromagnètic3. Transmissió de la comunicació4. La naturalesa de la llum i la relativitat especial5. L’efecte fotoelèctric

6. Espectres d’emissió i absorció per a gasos7. El model atòmic8. La física quàntica i aplicacions: el làserProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

La física nuclear

9Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. La constitució de l’àtom2. Radioactivitat i aplicacions: detecció de partícules

i dosimetria3. Equivalència entre massa i energia i reaccions

nuclears

4. Partícules elementals: el model estàndard5. Història i composició de l’universProblemes resoltsResum M’entrenoFísica en context

BAtxillErAt fÍsiCa

2 9


Repàs de conceptes

0Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Mescla de gasos i dissolucions2. Gas ideal i real3. Estequiometria

Problemes resoltsResum M’entrenoQuímica en context

Energia i espontaneïtat de les reaccions químiques

1

Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Energia tèrmica, calor i temperatura2. 1r principi de la termodinàmica3. 2n principi de la termodinàmica4. Energia de les reaccions químiques5. Espontaneïtat de les reaccions químiques

6. Combustibles fòssils i medi ambient7. El paper del CO2 a l’atmosferaProblemes resoltsResum M’entrenoQuímica en context

Cinètica química

2Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Velocitat de la reacció química2. Catàlisi3. aspectes dinàmics de les reaccions químiques 4. Relació entre les concentracions dels reactius

i els temps


Equilibri químic

3Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Reaccions químiques reversibles2. quocient de reacció i sentit de la reacció3. Equilibri en diverses etapes4. Grau de dissociació i relació amb la constant

d’equilibri

5. Estudi termodinàmic de l’equilibri químicProblemes resoltsResum M’entrenoQuímica en context

Reaccions de precipitació

4Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Equilibris heterogenis: formació de precipitats2. Reaccions de precipitació3. solubilitat i producte de solubilitat4. Precipitació fraccionada 5. Dissolució de precipitats

6. Equilibris en la vida quotidianaProblemes resoltsResum M’entrenoQuímica en context

Reaccions de transferència de protons

5

Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Revisió històrica dels conceptes d’àcid i base2. força relativa dels àcids i les bases3. Constants de dissociació d’àcids i bases febles.

Concepte de pH4. Estudi qualitatiu de la hidròlisi: dissolucions

amortidores i neutralitzacions5. Estequiometria i pH en el punt d’equivalència

6. Volumetries de neutralització i indicadors àcid-base

7. Àcids i bases d’interès industrial i en la vida quotidiana


Reaccions de reducció-oxidació

6Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Concepte de reducció-oxidació (redox)2. ajustament de reaccions redox. Estequiometria

de les reaccions redox3. Electroquímica4. Espontaneïtat de les reaccions redox

5. Electròlisi: corrosió dels metalls i valoracions redox6. fEM d’una pilaProblemes resoltsResum M’entrenoQuímica en context

Tècniques d’identificació de la matèria

7

Dossiers. Situacions d’aprenentatge 1. Espectrometria de masses2. Espectres d’infraroig3. Ressonància magnètica nuclear


ANNEXOS • Unitats, magnituds, factors de conversió• Mesura i error i treball amb les xifres significatives • Taula periòdica• Pautes per resoldre bé un problema

• Seguretat al laboratori, manipulació de productes i símbols de perillositat

• Espectroscòpia• Taula de constants


EcASAlS 3 0

ECASALS

Portal de recursos educatius i llibres digitalseCasals és l’espai personal del docent on es troben tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi obert.

Gestió de treballs i seguiment de l’alumnat Crea els teus grups.

Comparteix amb els teus alumnes els recursos de la carpeta del docent.

Assigna les tasques als teus grups i/o alumnat de manera individual.

Qualificacions. Visualitza i avalua els resultats dels teus alumnes.

Avalua directament per rúbriques. NOVETAT!

Informes personalitzats. NOVETAT!

fes servir el mur per comunicar-te amb la classe.

App eCasals: accedeix off-line al llibre digital. NOVETAT!

Eines de personalització per al docent

Llibre digital per projectar a la pissarra: adapta’l com vulguis mitjançant notes i marques, i, a més, conserva’l per als propers cursos. NOVETAT!

Carpeta per al docent. Penja-hi els teus propis recursos.

Crea les teves activitats amb l’editor.

Generador de tasques: busca entre totes les activitats digitals del llibre, combina-les i genera una tasca. NOVETAT!

Crea les teves rúbriques d’aprenentatge des de plantilles. NOVETAT!

Continguts digitals

Programacions de la teva comunitat.

Proposta didàctica.

Aprèn el que és bàsic (ESO).

Banc d’activitats per unitat (ESO) i continguts (Batxillerat).

Recursos de l’alumnat per unitat: inclouen totes les icones digitals i l’autoavaluació per unitat.

Rúbriques d’aprenentatge

Instruments d’avaluació

Cercador de recursos: vídeos, documents, webs, imatges i interactius relacionats amb el projecte. NOVETAT!

App eCasals AR: accedeix directament als recursos des del llibre de l’alumnat. NOVETAT!

Compatible amb múltiples plataformes

–integració amb les principals plataformes EVA. –suporta el protocol Marsupial. – Disponible també per a la plataforma Blink, amb les funcions d’aquesta plataforma.

A la teva disposició tant amb connexió a Internet com sense

–eCasals: tots els recursos de l’alumnat i del docent on-line i off-line.

–App eCasals: llibre digital off-line. app compatible amb tots els sistemes operatius: Android, iOS, Windows, Linux, Mac, Chromebook.

–App eCasals AR: els usuaris del llibre en paper poden accedir directament als recursos a través de l’app eCasals aR (Realitat augmentada).

Com s’accedeix als contiguts?

EcASAlS 31

ECASALS

Generador de tasques

Crea les teves pròpiesrúbriques

Interactius per a les situacions d’aprenentatge i contextos

Vídeos de situacions d’aprenentatge i contextos

Informe de l’alumne

Prova una demo!Et convidem a provar totes les funcions del portal. Accedeix a ecasals.cat/demo

T’acompanyem!– Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic dels nostres materials i recursos.

–Formació personalitzada de l’entorn digital.

–Estem a la teva disposició:docenciaditorialcasals.com

El nou projecte educatiu d’Editorial Casals

Atenció al clientTel. 902 107 007Tel. 932 449 [email protected]

Posa’t en contacte amb el teu delegat comercial per sol·licitar-ne mostres.


accedeix a ecasals.cat/demo

i prova una demo.

Segueix-nos a: @EditorialCasals

sNC1902

física i química sica i qica claves del proyecto · eso fÍsica i quÍmica 1 eso sica i qica...

Documents