formulació de pinsos amb matèries alternatives · jornada il·lustre col·legi oficial de...

“Reptes actuals en la producció de porcs:On som i on anem”:

Formulació de pinsos amb matèries alternatives

Jornada Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, 20 de Febrer de 2014

David Torrallardona i Rosil LizardoIRTA - Nutrició de Monogàstrics

Mas de Bover, Constantí

Matèries alternatives en la formulació de pinsos

# Alternatives a què?� Els principals nutrients des d’un punt de vista econòmic són:

Energia Cereals com a font principalProteïna (Lys + AAs) Farina de soja Fòsfor Fosfats inorgànics

� Promotors de salut intestinal (antibiòtics promotors de creixement)

Jornada Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris d e Tarragona, 20 de Febrer de 2014

# Per què les necessitem?� Problemes de disponibilitat i/o cost (competència amb altres sectors,

p.e. alimentació humana, biocarburants, etc...)� Oportunitat amb cost avantatjós (co-productes de industries

alimentàries, biocarburants, etc...)� Aspectes legals (prohibició/autorització, p.e. antibiòtics, farines animals,

etc...)� Aspectes mediambientals (reducció excreció N i P, petjada de CO2)

Valorització d’una matèria alternativa

# Oferta� Quantitat, Homogeneïtat, Temporalitat� Preu (previsió d’oferta i demanda)

# Valor nutritiu� Contingut de nutrients (Energia, Proteïna, Minerals, etc.)� Disponibilitat i equilibri de nutrients


� Disponibilitat i equilibri de nutrients� Palatabilitat� Factors antinutritius� Límits d’incorporació

# Seguretat del producte� Contaminants (micotoxines, pesticides, etc..)

# Requeriments de manipulació

VALORACIÓ ENERGÈTICA


Energia Bruta (100%)

Energia Digestible (82%)

Energia a Femtes (18%)

Energia a Orina (3%)

ED/EB=0.82

PB: 0.86Greix: 1.0Midó: 1.0

PB: 0.8-1.0Greix: 0.8-1.0Midó: 0.8-1.0Fibra dietaria: <0.5

Energia Neta (58.2%)

Energia Metabolitzable (78.7%)

Energia a Gasos (0.3%)

Increment de calor (20.5%)

EM/ED=0.96

EN/EM=0.74

PB: 0.58Greix: 0.90Midó: 0.82F. Fermentable: 0.54

Midó: 1.0F. Fermentable: 0.93

EN Manteniment

EN Creixement

FORMULACIÓ

La formulació en base a EN garanteix una millor


40

60

80

100

120

140

Requeriment Convencional Baixa PB Alta PB Alta FB

Formulació amb EM

E.Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

Formulació amb ENaproximació als requeriments de l’animal quan s’utilitzen dietes amb alt o baix contingut de proteïna i energia

E.Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

40

60

80

100

120

140

Requeriment Convencional Baixa PB Alta PB Alta FB

Formulació amb EN

E. Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

Substitució de SBM per co-productes en pinsos de por cs d’engreix utilitzant diferents sistemes de valoraci ó energètica


Replacement with COLZAon an EN basis

0.8

1.0

0% 6% 12% 18%

Replacement with DDGSon an EM basis

0.8

1.0

0% 10% 20% 30%

a a b b

ADG GFR

kg0.0

0.2

0.4

0.6

ADG GFR

kg

0.0

0.2

0.4

0.6

a a a b

Whitney et al, 2006; Albar et al, 2001

VALORACIÓ PROTEICA


PB / AA Totals

S. endògenes S. endògenes PB / AA dig. Ileals

estandaritzats (SID)

PB / AAAbsorbits

Manteniment

CreixementS. endògenes específiquesS. endògenes específiques

PB / AA dig. Ilealsreals (TID)

PB / AA a femtes

PB / AA a ili

S. endògenes basals

S. endògenes basals

PB / AA digestiblesileals aparents (AID)PB / AA

FermentatsPB / AA digestibles

fecals aparents

estandaritzats (SID)

NH3a orina

Oxidació(imbalanç AA)

VALORACIÓ PROTEICA

# Recomanable utilitzar aminoàcids digestibles ileals estandaritzats (SID)

# Perfil d’aminoàcids essencials� AA limitants en relació a proteïna ideal


# Perfil d’aminoàcids es pot corregir amb aminoàcids lliures� Lys, Thr, Met, Trp� Noves fonts (Val, Ile)

# Aspectes mediambientals (excreció de N)

VALORACIÓ NUTRICIONAL# ENERGIA

� ED i EMe sobreestimen la contribució energètica dels co-productes rics en Fibra i Proteïna

� EN ofereix una millor valorització dels ingredients# PROTEÏNA

� Formular amb AA digestibles ileals estandaritzats� Compte amb la destrucció de AA (Lys) per efectes de la Tª


� Compte amb la destrucció de AA (Lys) per efectes de la Tª

# PALATABILITAT� Si el co-producte té baixa palatabilitat pot reduir el consum de

pinso i afectar els paràmetres productius� Efecte de factors antinutritius i/o substàncies no-desitjades� Pot estar condicionat per el nivell d’inclusió

Tot i així la formulació en base a EN i contingut d ’AA DIS no garanteix la mateixa productivitat dels animals


60%

defgh *

defgh *

defgh *

bcd

bcdefg *

bcdef *

defgh *

bcdef *

cdefgh *

bcd

b

bcde

a *

30%

bcdefg *

bcdefg

bcdefg *

bcdef

bcde

bcde

bcde

bcde

bcd

bc

abc

ab *

a *

15%

Wheat Extruded

Naked Oats Micronized

Wheat Raw

Rice (long-grain) White raw

Rye Raw

Oats Thick rolled (source 2)

Barley Raw

Corn Extruded

Barley Extruded

Rice (short grain) Brown raw

Rice (short grain) White Extruded

Naked Oats Raw

Naked Oats Extruded

bcde

cdef

ND

defg

ND

abcde

ND

abcde

abc

abcd

a *

abc *

ab *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

gh *

gh *

gh *

fgh *

h *

fgh *

fgh *

efgh *

fghi *

gh *

bcdefg *

defgh *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

g *

g *

fg *

efg *

efg *

defg *

cdefg *

cdefg

cdefg

cdefg

cdefg *

bcdefg *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

Oats Raw (source 2)

Oats Raw (source 3)

Oats Cooked (source 3)

Rice (short grain) Unhulled raw

Oats Raw (source1)

Sorghum Raw

Corn Raw (source 1)

Cassava Pellets

Biscuit Meal Bakery by product

Corn Raw (source 2)

Rice (long-grain) White cooked

Wheat Extruded

fgh *

h *

gh *

defg

ND

ND

ND

ND

ND

ND

efgh *

bcde

Cereals

Solà-Oriol et al, (2009). J.Anim. Sci. 87:562

Proteins


10%

ab

ab

a

a*

a*

a*

20%

bcd*

ab

ab

ab

ab

a

5%

Dried porcine solubles

Soybean meal-48

Extruded soybeans

Soybean meal-44

Raw lupine

Fishmeal

a*

ND

ND

ND

ND

a*

% of Preference

0 20 40 60 80 100

d*

cd*

bcd*

abcd

abcd

abcd

abcd

abc

abc*

% of Preference

0 20 40 60 80 100

d*

bcd*

cd*

bcd*

d*

abcd

bcd*

abc

ab

% of Preference

0 20 40 60 80 100

Potato protein

Acid milk whey

Rapeseed meal

Wheat gluten

Sunflower meal

Sweet milk whey

Soybean protein

Spray dried porcine plasma

Dried skimmed milk

Dried porcine solubles

c*

bc

ND

bc

ND

abc

abc

abc

ab

Solà-Oriol et al, 2011; J.Anim.Sci. 89:3219

Preferència de CEREALS i contingut de MIDÓ


Total content

% o

f P

refe

ren

ce

40

50

60

White rice (sh)

White rice (lg)

TR Oats (s2)

Naked oats

Ileal digestible content

40

50

60

White rice (sh)

White rice (lg)

TR Oats (s2)

Naked oats

Pearson’s correlation r = 0.81; P = 0.002 Pearson’s correlation r = 0.82; P = 0.002

Total Starch, g�kg-1

200 250 300 350 400 450 500

% o

f P

refe

ren

ce

0

10

20

30Cooked rice

Barley

Sorghum

Oats (s1)Oats (s2)

Oats (s3)

TR Oats (s2)

C Oats (s3)

M. N. Oats

Ileal digestible starch, g�kg-1

200 250 300 350 400 450 500

0

10

20

30Cooked rice

Barley

Sorghum

Oats (s1)Oats (s2)

Oats (s3)

TR Oats (s2)

C Oats (s3)

M. N. Oats


Preferència de CEREALS i contingut de FIBRA i ENERG IA

Jornada Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tar ragona, 20 de Febrer de 2014

80

100

% o

f P

refe

ren

ce

80

100

DIGESTIBLE ENERGYPearson’s correlation r = 0.54; P = 0.006

CRUDE FIBREPearson’s correlation r = -0.61; P < 0.001

Digestible Energy (MJ�kg-1

)

10 11 12 13 14 15 16 17 18

0

20

40

60

Crude Fibre (g�kg-1

)

0 20 40 60 80 100 120 140

% o

f P

refe

ren

ce

0

20

40

60


80

100

Che

win

g W

ork

(kg·

s)

80

100

TEXTURA i PREFÈRENCIA


PROTEIN SOURCESPearson’s correlation r = -0. 29; P = 0.081

CEREALSPearson’s correlation r = -0.43; P < 0.001

Preference of protein based diets (%)

0 20 40 60 80 1000

20

40

60

Preference of Cereal based diets (%)

0 20 40 60 80 100

Che

win

g W

ork

(kg·

s)

0

20

40

60

Solà-Oriol et al, (2009). J.Anim. Sci. 87:571

Ingredients utilitzats en alimentació porcina


Cal esperar un increment continu en l’ús de co-prod uctes en substitució de llavors i grans sencers

CO-PRODUCTES# Resultants del fraccionament industrial de les llavors per la obtenció

de components amb major valor afegit� Indústria alimentació humana� Industria per l’obtenció de bio-productes (p.e. Biocarburants)

# Fraccionament pot ser� Sec

Premsa (olis), Mòlta, Garbellat, Classificació per aire, etc...


Premsa (olis), Mòlta, Garbellat, Classificació per aire, etc...Normalment es poden usar directament en la alimentació animal

� Humit (per millorar rendiment i/o puresa del producte obtingut)Ús d’Aigua, Àcids, Bases, Sals, Solvents orgànics, etc...Possibilitat d’ús directe en sistemes d’alimentació líquida

transport, i emmagatzemamentNecessitat d’assecat per usar en sistemes d’alimentació convencional

cost energèticpot canviar valor nutritiu (inactivació ANF/ desnaturalització de PB)

CO-PRODUCTES# Co-productes indústria alimentació humana

� Polpa de remolatxa� Polpa de cítrics� Sèrum� Residus de forn de pa (Farina de galeta)� Co-productes de la mòlta de la farina (Farinetes)� Farines animals (Farina de carn i òs) No autoritzada!!!


� Farines animals (Farina de carn i òs) No autoritzada!!!

# Co-productes indústria dels biocarburants� Es promociona l’ús de biocarburants en substitució de combustibles

fòssils� La producció d’etanol genera DDGS (moresc, blat)� La producció de biodiesel genera Turtó de oleaginoses (colza, gira-sol) i

Glicerol� Co-productes amb qualitat nutricional molt variable

RISCOS i REPTES DE LA UTILITZACIÓ DE CO-PRODUCTES# Co-productes amb qualitat nutricional molt variable

� Co-productes tenen alta variabilitat en la composició de macronutrientsTª d’assecat; Tipus d’extracció d’oli (solvents, expeller, fred, etc..)Necessitat d’anàlisi química (NIRs)

� Cal utilitzar un sistema de valoració nutritiva/qualitativa adequatValoració energètica ED, EM vs Energia NetaValoració proteica AA digestibles ileals estandaritzats


Valoració proteica AA digestibles ileals estandaritzatsValoració fòsfor P digestible

# Químics� Presència de residus

# Biològics� Micotoxines, FAN

# Efectes sobre la palatabilitat del pinso# Efectes sobre qualitat del producte final

Es poden concentrar en els co-productes. COMPTE!!!

INDÚSTRIA DE BIO-COMBUSTIBLES


Producció GLOBAL de bio-combustibles (2001-2009)


Brasil

EU

USA

Ús GLOBAL d’ingredients per producció de bio-combus tibles(any 2010; milers de tonelades)


Etanol (462 M tones) Biodiesel (16.5 M tones)

Producció d’etanol a partir de diferents ingredient s



Producció d’etanol a partir de MORESC

Dried distillersgrain (DDG)

Wet distillersgrain withsolubles (WDGS)Wet distillers

grain (WDG)

Dried distillersgrain with

solubles (DDGS)

Condensed distillerssolubles (CDS)

Dried distillerssolubles (DDS)

http://www.feedipedia.org/content/feeds

Evolució de la producció de DDGS


Producció GLOBAL Producció USA47M tones 35M tones

Consum monogàstrics USA Exportació USA9M tones7.8M tones

Producció de bio-combustibles a EU(any 2009; PJ/any)

# Majoritàriament Biodiesel� ¾ Biodiesel; ¼ Etanol

# La producció pròpia de llavors limitada � Aprox. 50% d’importació� La principal producció pròpia és la


� La principal producció pròpia és la colza

� Limitada capacitat de creixement de la superfície agrària disponible per biocombustibles.

Procés general de producció de BIO-DIESEL


Oilseeds Extraction/Pressing

Oilseed meal/Oilseed cake

Glycerin

Rendiments energètics de cultius per bio-combustibl es a EU


Rendiments proteic de cultius per bio-combustibles


Ratios de substitució de BLAT i TURTÓ de SOJA de diferents co-productes de la industria de biocomb ustibles


Fonts de proteïna per alimentació animal a EU(any 2010/2011; milions de tones de Proteïna/any)

# Cereals, a part d’energia, aporten PB� Equivalen a un ~40% de la PB

# PB dels cereals s’ha de complementar amb ingredientad’alt contingut de PB


d’alt contingut de PB� Turtó de soja (~ 40% de la PB). El

97% és d’importació� Turtó de colza (~ 10% de la PB).

El 82% és de producció EU

Importació neta de matèries amb contingut mig/alt d e PB a EU


DDGS

Jornada Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de T arragona, 20 de Febrer de 2014

DDGS de MORESC

# Co-producte de la fermentació del gra per la producció d’etanol# Disponibilitat creixent# Fermentació elimina midó, però els altres components queden

� Concentració (x3) ja que els grans contenen ~2/3 midó� Contaminants també (x3)


� Fermentació pot modificar al valor nutritiuSíntesi de proteïna microbiana (llevats)Pre-digestió de PNA i P fític

# El valor nutritiu pot variar segons planta productora� Eficiència de fermentació del midó� Procés d’assecat (alta Tª pot malmetre els AAs)� Recuperació de fraccions amb valor afegit (llevats, greix, etc..)

DDGS de MORESC - AVANTATGES

# Font d’energia� ED i EM són lleugerament superiors al moresc en gra però la EN

és clarament inferior (9.6 vs 13.0 MJ/kg MS).# Font de proteïna

� Equilibri d’amino acids pobre (nivells relatius baixos de Lys i Trp)� Digestibilitats per la majoria d’AA són uns 10 punts percentuals


� Digestibilitats per la majoria d’AA són uns 10 punts percentuals més baixes que les del moresc en gra

� La digestibilitat de Lys és uns 20 punts inferior i és molt variable# Font de P

� Alta disponibilitat del P (60%). Pot substituïr P inorgànic

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44


FEDNA

DDGS moresc extra Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 26 3.5 0.6

EE (%) 10.1 2.8 5.3

FND (%) 26.4 3.3 2.1

Midó (%) 8.4 0.1 -Midó (%) 8.4 0.1 -

EN (kcal/kg) 2060 0.8 1.1

Lys-SID (%) 0.51 3.0 0.2

M+C-SID (%) 0.78 2.9 0.7

Thr-SID (%) 0.7 3.2 0.5

Trp-SID (%) 0.14 2.8 0.3

Pdig (%) 0.53 10.6 2.2

DDGS de MORESC - INCONVENINENTS

# Pot reduir consum i productivitat en porcs d’engreix a nivells superiors al 20%

# Pot reduir el rendiment de la canal (alt contingut de fibra)# Pot reduir la qualitat del greix de la canal (greix insaturat i x3)# Alta variabilitat del contingut de Lys-SID


# Alta variabilitat del contingut de Lys-SID# Micotoxines no es destrueixen amb la fermentació (x3)# Possibilitat de residus d’antibiòtics del procés de producció

DIGESTIBILITAT (SID) DE LA LISINA DE DDGS de MORESC

REFERENCIA Nº de plantes SID Mitjana Rang de SID

NRC, 1998 - 59 % -

Stein et al., 2006 10 57 % 43.9 - 63.0 %

Stein et al., 2008 5 63 % 60.3 - 67.4 %

FEDNA - 59% -


# Tot i que la SID mitjana és semblant, el rang de valors és molt gran# Cal disposar de mitjans per conèixer la SID de la Lys de cada

producte� Control del procés industrial (Plantes modernes millor control)� Aparença: Color fosc pot ser indicatiu de sobre-escalfament� Anàlisi química: relació Lys/PB

Relació entre color i digestibilitat de la Lys de DD GS de moresc


Sembla que la relació només és bona per mostres fos ques amb valors L* inferiors a 50

Urriola (2007)

Relationship between Lys content (% PB) and SID in pig s


Cozanet et al. (2010, 2011)

DDGS de MORESC – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ# Truges

� Fins al 50% en gestació (FEDNA recomana <14%)� Fins al 20-30% en lactació (FEDNA recomana <10%)

# Garrins� Entre 10-30% en garrins entre 7-23 kg (FEDNA recomana <3%)� Generalment 10-15% (7-11 kg) i 15-30% (16-23 kg)

# Engreix


# Engreix� Limitació depèn de l’efecte sobre el consum en la fase d’engreix

Sense efecte si <10%Efecte variable entre 10-20%Generalment reducció si >20% (FEDNA recomana <9%)

� Cal avaluar econòmicament aquesta reducció de consum� Porcs en fase d’acabat podrien tolerar nivells més alts però

l’alta insaturació del greix ho desaconsella.Es recomana no usar-los les darreres 2-3 setmanes

ALTRES fonts de DDGS

# També de BLAT (Canadà), ORDI (Europa) i SORGO (Kansas, USA)

� Proteïna:Blat > Sorgo > Moresc i Ordi

� Extracte Eteri:


Moresc/Sorgo > Ordi� Fibra:

Ordi > Moresc/Sorgo

FARINA de COLZA I GLICERINA


FARINA de COLZA

# Co-producte de la producció d’oli de colza� Per extracció

34% PB; 2.2% EE; 1580 kcal EN/kg� Per pressió

31% PB; 7.5% EE; 1900 kcal EN/kg# Oli de colza cultivat també per producció de bio-diesel


# Oli de colza cultivat també per producció de bio-diesel# Varietats 00 (Canola).

� No conté glucosinolats# Colza 000 = Colza 00 “descascarillada”

� S’elimina la sinapina� Conté menys fibra, 45% PB i un 10% més energia

FARINA de COLZA - AVANTATGES

# Font d’energia� Valor energètic inferior a la soja

# Font de proteïna� Rica en proteïna, però la digestibilitat és més baixa que la soja� Major contingut d’AA sofrats que soja


� Major contingut d’AA sofrats que soja# Font de P

� Major disponibiliat del P que la soja



FEDNA

Turtó Sol. Extr. Colza-00 Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 33.8 4.5 0.8

EE (%) 2.2 0.6 1.2

FND (%) 28.9 3.7 2.3

Midó (%) - - -Midó (%) - - -

EN (kcal/kg) 1580 0.6 0.8

Lys-SID (%) 1.42 8.4 0.6

M+C-SID (%) 1.20 4.4 1.1

Thr-SID (%) 1.09 5.0 0.7

Trp-SID (%) 0.34 6.8 0.7

Pdig (%) 0.31 6.2 1.3

FARINA de COLZA - INCONVENINENTS

# Conté FAN sinapina (0.6-1.8%)� sabor amargant (pot afectar PALATABILITAT)

# Alt contingut de fibra, lignina i tanins (1.6-3.1%)# Colza 000. Nivells més baixos de fibra i FAN


# Conté menys energia que la soja (aprox. -22%)

# Las digestibilitat dels AA pot ser entre 4-15% inferior a la soja

# Nivells de colina inferior a soja (pot ser necessari afegir-n’hi en pinsos de truges i garrins)

FARINA de COLZA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges (FEDNA recomana <8%)� Pot substituir tota la proteïna de soja en gestació� Pot substituir fins a un 50% de la proteïna de soja en lactació

# Garrins (FEDNA recomana <3%)� Pot substituir fins a un 25% de la proteïna de soja

# Engreix (FEDNA recomana <12%)


# Engreix (FEDNA recomana <12%)� Pot substituir fins a un 50% de la proteïna de soja a fase de

creixement� Pot substituir tota la proteïna de soja a fase d’acabat

# Els límits d’inclusió coincideixen amb problemes tecnològics d’afegir alts nivells de greix per cobrir les necessitats energètiques en garrins, porcs en creixement i truges lactants

# Colza 00 no sembla que causi problemes de PALATABILITAT (??)

GLICERINA

# Co-producte de la producció de bio-diesel (a partir d’olis i greixos)# Glicerol cru conté:

� Glicerina: 78-85%. (70-93% segons FEDNA)� Aigua: 8-15%� Sals (NaCl/KCl o d’altres): 2-10%� Àcids grassos lliures: 0.5%


� Àcids grassos lliures: 0.5%� Metanol: <0.5% (0.01-0.075% mg/kg segons FEDNA)

GLICERINA - AVANTATGES

# Font d’energia� Alt valor energètic 2880 kcal EN/kg (superior a moresc) � Ajustar valor energètic segons puresa

# Pot millorar el rendiment de la granuladora i la qualitat del grànul# Redueix la pols en pinsos en farina# Bona palatabilitat (és un sucre-alcohol)


# Bona palatabilitat (és un sucre-alcohol)# Efecte antifúngic# Augmenta contingut d’oleic a la canal (baixa linoleic i linolènic)# Poca variabilitat per un mateix proveïdor

GLICERINA - INCONVENINENTS

# Higroscòpic (pinso en farina no flueix bé a les menjadores)# Alta viscositat (cal escalfar-lo)# Residus de metanol (pot ser tòxic a dosis altes)

� Acidosi metabòlica� Vòmits� Ceguesa


� Ceguesa� Problemes GIT

# Femtes menys consistents (contingut de Na o K)

GLICERINA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Sistemes d’incorporació semblants a melasses i/o greixos# Truges

� FEDNA recomana <6% a Gestació i <5% a Lactació# Garrins

� FEDNA recomana <3-4%# Engreix


# Engreix� Incorporacions de fins a 10% no tenen efecte advers sobre

productivitat de garrins i porcs d’engreix (fins i tot formulant en base a ED/EM)

� FEDNA recomana <5%

AMINOÀCIDS SINTÈTICS


AMINOÀCIDS SINTÈTICS


Aminoàcid Obtenció Font Forma Puresa Observacions

Lisina Fermentació

L-Lys-HCl Sòlida 78% Conté 19-20% Cl

L-Lys-50 Líquida 50% No conté Cl

Sulfat L-LysLíquida 25%

Sòlida 50%

Metionina Química

DL-Met Sòlida 99%

DL-MHA Líquida 88%Metionina Química DL-MHA Líquida 88%

Ca DL-MHA Sòlida 83% Conté 12% Ca

Treonina Fermentació L-Thr Sòlida 98%

Triptòfan Fermentació L-Trp Sòlida 98%

Isoleucina Fermentació L-Ile Sòlida 93.4%

Valina Fermentació L-Val Sòlida 96.5%

Arginina Fermentació L-Arg Sòlida 98%

Histidina Fermentació L-His-HCl-H2O Sòlida 74% Només autoritzat salmònids

Contribució de diferents ingredients a l’aport de pr oteïna per a la alimentació de porcs a Europa (EU-15; any 2001/2002)


Turtó de Soja

Turtó de Gira-sol4%

Moresc4%

Segó de Blat4%

Pèsols3%

Triticale2%

Soja1% Colza

1%

Farina de Peix0%

Civada0%

Llet desnatada0%

Sèrum de llet0%

FEFANA Amino Acid Working Party, 2003

31%

Amino acids17%Blat

13%

Ordi12%

Turtó de Colza8%

AMINOÀCIDS SINTÈTICS - AVANTATGES

# Milloren l’equilibri d’AA de la proteïna.� Permet reduir el contingut de proteïna del pinso� Reducció de la excreció de N i emissió d’NH3

# Preus competitius (més oferta)# Al baixar el contingut de PB, la EN del pinso generalment augmenta


AMINOÀCIDS SINTÈTICS - INCONVENINENTS

# Cal dosificació precisa� En pols generalment cal fer pre-mescla� En líquid cal equipament adequat

MHA és un àcid# L’ús AA sintètics permet formular en base al 3er, 4rt o 5è AA limitant

� això redueix el marge d’error en la formulació


� això redueix el marge d’error en la formulació� la homogeneïtat del pinso és més important

# L’ús d’AA de sintètics no està autoritzat en la producció orgànica# La seva eficàcia pot ser menor en pinsos de truges gestants amb

alimentació restringida (p.e. un cop al dia).� AA lliures s’absorbeixen més ràpidament que els d’origen proteic

Concentració en sang augmenta ràpidament i al pateixen un major catabolisme

AMINOÀCIDS SINTÈTICS – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# L’ús d’AA sintètics permet formular pinsos amb un menor contingut de PB sense que la eficiència es vegi afectada

# El nivells d’inclusió d’un AA ve condicionat per el nivell de proteïna al qual un altre AA esdevé limitant per satisfer el requeriment� Depenent del tipus d’ingredients (perfil d’AA del pinso)� Depenent del tipus d’animal (requeriments varien amb edat i


� Depenent del tipus d’animal (requeriments varien amb edat i estat fisiològic)

AA limitants en un pinso MORESC-SOJA per porcs de 50 kg


http://www.uky.edu/Ag/AnimalSciences/swine/AALimiti ngOrder.html

CONCLUSIONS

# La indústria dels bio-combustibles està esdevenint un important competidor per matèries primes de tipus energètic� Oferta de DDGS, Turtó d’oleaginoses i Glicerina� No compensa la pèrdua de cereals (dèficit energètic?)

# La EU té una gran dependència en la importació de turtó de soja� DDGS i turtó de colza, alternatives creixents


� DDGS i turtó de colza, alternatives creixents� Nous aminoàcids sintètics disponibles. Menor necessitat de

fonts de proteïna# La utilització de matèries alternatives requereix un sistema de

valoració adequat� Formular en EN i AA SID� Tenir en compte efectes sobre la palatabilitat

Gràcies per la vostra atenció

[email protected]


[email protected]

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA


FARINETES de BLAT

# Co-producte de la mòlta de blat per produir farina# S’obté un 70-75% de farina i un 25-30% de co-productes# Diferents productes caracteritzats per el seu contingut de midó i

fibra� Farinetes 7-9.5% de fibra


� Farinetes 7-9.5% de fibra

FARINETES de BLAT - AVANTATGES

# Font d’energia� Inferior a cereals sencers. Compensar amb greix, si cal

# Font de proteïna� Bona font de proteïna (16%) i Lys (0.57%)

# Font de P


# Font de P� Alta digestibilitat del P. Pot substituir P inorgànic

# Efecte beneficiós sobre la qualitat del grànul



FEDNA

Farinetes (30% midó) Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 15.1 2.0 0.3

EE (%) 3.5 1.0 1.8

FND (%) 30.5 3.9 2.4

Midó (%) 30 0.5 -Midó (%) 30 0.5 -

EN (kcal/kg) 1900 0.7 1.0

Lys-SID (%) 0.46 2.7 0.2

M+C-SID (%) 0.42 1.6 0.4

Thr-SID (%) 0.36 1.6 0.2

Trp-SID (%) 0.17 3.4 0.3

Pdig (%) 0.14 2.8 0.6

FARINETES de BLAT - INCONVENINENTS

# Contenen un 7.0-9.5% de fibra# Producte de baixa densitat

� Cal tenir en consideració la capacitat de les barrejadores, camions, sitges i menjadores si s’usen a als nivells d’inclusió

� No hi ha problemes si s’obté en forma granulada (s’ha de tornar


� No hi ha problemes si s’obté en forma granulada (s’ha de tornar a molturar)

� Precaució en emmagatzematges llargs� Augmenta el volum del pinso (sobretot en farina)� Menor efecte en pinso granulat

FARINETES de BLAT – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges (FEDNA recomana <40% a Gestació i a Lactació)� Sense límit en gestació� Fins un 5% en lactació

# Garrins (FEDNA recomana <7% a PS i >12% a ST)� Fins a un 5%


# Engreix (FEDNA recomana <%)� Fins a un 25%

S’han observat reduccions de creixement i conversió a nivells superiors al 25%

FARINA de GALETA

# Reciclat de productes d’alimentació humana

# Compostos de productes molt diferents:� pa, cereals, pasta� magdalenes, galetes,


� magdalenes, galetes, donuts

� Patates fregides � Xocolata, caramels,

massapà, turrons, etc...# Composició variable segons

productes utilitzats Catalá-Gregori et al, 2011

FARINA de GALETA - AVANTATGES

# Font d’energia� Alt contingut de greix i carbohidrats� Dels pocs ingredients alternatius capaços d’aportar més energia

que els cereals� Solen contenir alts nivells de sucre i ser molt palatables


� Solen contenir alts nivells de sucre i ser molt palatables



FEDNA

Farina de Galeta Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 9.2 1.2 0.2

EE (%) 10.3 2.9 5.4

FND (%) 6.5 0.8 0.5

Midó (%) 46.5 0.7 -Midó (%) 46.5 0.7 -

EN (kcal/kg) 2880 1.1 1.5

Lys-SID (%) 0.21 1.2 0.1

M+C-SID (%) 0.31 1.1 0.3

Thr-SID (%) 0.25 1.1 0.2

Trp-SID (%) 0.09 1.8 0.2

Pdig (%) 0.05 1.0 0.2

FARINA de GALETA - INCONVENINENTS

# El tipus i origen dels productes que la composen són molt variables# Producte de composició nutritiva poc uniforme# Pot contenir restes d'embolcall (plàstics, paper, etc.)# Molt sensible a tractament tèrmics (reaccions de Maillard)# Vigilar enranciment de greixos


# Vigilar enranciment de greixos# El contingut de sal d’alguns productes pot ser elevat. Cal

considerar-ho al formular# Pot causar problemes de fluïdesa degut a mida de partícula petita i

alt contingut de greix

FARINA de GALETA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges� Sense límits (FEDNA recomana <12%)

# Garrins� Fins a un 30% (FEDNA recomana <5% a PS i <10% a ST)

Compte amb la variabilitat de nutrients i contingut en sal


# Engreix� Sense límits (FEDNA recomana <12%)

Inclusió només limitada per possibles problemes de disponibilitat i manipulació

FARINA de CARN i OSSOS

# Prohibida a la UE des de 2002 (BSE) !!!!# Possible autorització (?).

� Dificultats d’acceptació social� Caracterització d’espècie i limitacions d’ús (remugants -

monogàstrics)# Subproductes d’escorxador


# Subproductes d’escorxador � Part no aptes per consum humà (retalls, decomisos de canals i

fetges, pulmons, ossos.� Normalment no inclou pèl, sang ni unglots

# Cadàvers poder ser usats després de ser processats per eliminar possibles patògens

# Si contingut d'ossos és baix (<4% de P) és farina de carn# Cal tractament tèrmic per eliminar BSE i patògens com Salmonella

FARINA de CARN i OSSOS - AVANTATGES

# Font de proteïna� Major contingut de proteïna que soja� Però menor contingut i digestibilitat de Lys

# Font de P� Excel·lent font de Ca i P. Pot substituir fonts inorgàniques


� Excel·lent font de Ca i P. Pot substituir fonts inorgàniques



FEDNA

Farina de Carn i Òs Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 43.7 5.8 1.0

EE (%) 15.4 4.3 8.1

FND (%) 1.5 0.2 0.1

Midó (%) - - -Midó (%) - - -

EN (kcal/kg) 1800 0.7 0.9

Lys-SID (%) 1.45 8.5 0.6

M+C-SID (%) 0.58 2.1 0.5

Thr-SID (%) 0.82 3.7 0.6

Trp-SID (%) 0.13 2.6 0.3

Pdig (%) 2.84 56.8 11.8

FARINA de CARN i OSSOS - INCONVENINENTS

# No autoritzat a la UE i cal preveure oposició de la societat a la seva legalització

# Històricament ha estat un producte de qualitat i composició variable� Si hi hagués autorització cal esperar major control i millor

caracterització (separació d’espècies)


� Possibilitat de productes de major valor afegit (hidrolitzats?)# Contingut de proteïna varia segons origen# Excés de Tª pot reduir la digestibilitat de la proteïna# El triptòfan pot esdevenir limitant al pujar el nivell d’incorporació# Pot resultar en una aportació de P excessiva

FARINA de CARN i OSSOS – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# El límit legal és 0%# En el passat s’ha utilitzat fins a un 5% sense efectes negatius.# Amb la adició de Trp lliure els nivells d’incorporació podrien ser més

elevats


formulació de pinsos amb matèries alternatives · jornada il·lustre col·legi oficial de...

Documents