damas iberas

Se reunen dos de las imágenes más emblemáticas de la cultura ibérica. Personajes feme-ninos, esculturas para el culto o representación de la aristocracia, tallados hace 2500años. La Dama de Elche, descubierta en 1897 de manera casual en La Alcudia, de la queaquí se exhibe la mejor réplica realizada hasta ahora, y la Dama de Cabezo Lucero halla-da 90 años después en el yacimiento que le da nombre en Guardamar del Segura.

Los iberos realizan sus esculturas en piedras fáciles de labrar: areniscas o calizas blan-das. La inmensa mayoría se destinaron a los cementerios o a los santuarios. En las áreasde los difuntos es habitual encontrar seres fantásticos (grifos, esfinges), junto a rea-les (toros, leones), formando parte de los monumentos funerarios. En los santuarioslas figuras humanas y animales son exvotos, ofrendas depositadas para las deidades.

Sabemos con seguridad que la Dama de Cabezo Lucero tiene un carácter funerariodado que se encontró en una necrópolis. A la de Elche también se le supone estedestino. Otra, muy famosa, que apareció en una tumba es la Dama de Baza, con-servada completa y con la policromía casi intacta. Entre el grupo de figuras feme-ninas en piedra recuperadas de santuarios destaca la Dama Oferente del Cerro delos Santos (Albacete).

La imagen de la mujer no está presente en las primeras etapas de desarrollo de laescultura ibérica. Es a partir de finales del siglo V y el siglo IV a. C. cuando apare-ce y se hace frecuente, probablemente por la asunción de roles más representati-vos en la sociedad ibérica.

damas iberas. el proyecto duple

La exposición “Damas iberas. El Proyecto Duple” resulta de un convenio de colabo-ración entre el Museo Arqueológico Nacional y el Museo Arqueológico Provincial deAlicante. MARQ.

La Dama de Elche y la Dama de Cabezo Lucero son dos piezas halladas en la pro-vincia de Alicante del todo representativas del Arte Ibérico. La aplicación de nue-vas tecnologías en soporte informático y audiovisual, para su mejor conocimientoy divulgación, ha resultado el objetivo principal del Proyecto Duple.

El impulso y participación del MARQ en este proyecto es acorde con su vocaciónde estar en la vanguardia de la conservación, investigación y difusión de piezas yyacimientos arqueológicos. Con toda seguridad los resultados del Proyecto Dupletendrán su trascendencia en otras piezas fundamentales de un patrimonio que hayque preservar, a la vez que hacerlo accesible a toda la ciudadanía.

la reproducción de la dama de elche a partir de un modelo digital

Tras una exhaustiva labor de documentación y estudio, la Dama de Elche se expu-so a tres sistemas de escáneres de luz láser, dos para captar su forma y su super-ficie general y otro para registrar sus detalles. Toda la información se contrastócon la pieza original para confirmar la eficacia de todo el proceso de documenta-ción informática.

A partir de esa información digital se procedió a la realización de una copia median-te fresado sobre un soporte conseguido con piedras calizas, recogidas en una can-tera de Elche, pulverizadas y aglutinadas con resina y mortero de restauración. Laréplica que se muestra en esta exposición, acaso la más fidedigna de la Dama, ofre-ce detalles como los restos de pintura o los efectos provocados por el envejeci-miento. También se exhiben fragmentos obtenidos en distintas fases del proyecto,imágenes en 3D sobre una pantalla de plasma y un audiovisual en el que se recogetodo este complicado proceso de reproducción.

las primeras réplicas. la dama de elche de pinazo

La Dama de Elche es, sin duda, la obra emblemática de la cultura ibérica y duran-te decenios fue la manifestación más evidente de un arte con personalidad propia.Desde su descubrimiento en 1897, se ha utilizado preferentemente la fotografía yel dibujo para difundir su imagen internacionalmente, pero también las copias tri-dimensionales.

El escultor José Ignacio Pinazo realizó en el año 1908 varias reproducciones enescayola a tamaño real de la Dama de Elche por encargo de José Ramón Mélida. Lasréplicas fueron efectuadas a partir de la escultura original expuesta en el Museo delLouvre desde finales de 1897.

Cuando en los años veinte del siglo pasado, la Comisión Provincial de Monumentosde Alicante centró sus esfuerzos en la creación de un museo provincial, procuró,entendiendo la significación que para Alicante tenía la Dama de Elche, que el museocontase en sus fondos con una imagen de la misma para su proyecto museográfico.El resultado fue la adquisición en 1930 al agente comercial de los Museos Nacionalesde París, por 225 pesetas, de una de las reproducciones realizadas por Pinazo, segúnconsta en el acta de compra de la Comisión Provincial de Monumentos.

De esta manera, cuando dos años después se inauguró el Museo, el busto de laDama, colocado sobre una peana de madera, ocupó el centro del ábside de la sala,es decir el lugar más destacado dentro de la exposición, estructurando la misma enlas sucesivas reformas de las salas del museo.

dames iberes. el projecte duple

L’exposició “Dames iberes. El Projecte Duple” resulta d’un conveni de col·laboracióentre el Museu Arqueològic Nacional i el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant(MARQ).

La Dama d’Elx i la Dama de Cabezo Lucero són dues peces trobades a la provínciad’Alacant totalment representatives de l’art ibèric. L’aplicació de noves tecnologiesen suport informàtic i audiovisual, per al seu millor coneixement i divulgació, haresultat l’objectiu principal del Projecte Duple.

L’impuls i participació del MARQ en aquest projecte va d’acord amb la seua vocaciód’estar en l’avantguarda de la conservació, investigació i difusió de peces i jaci-ments arqueològics. Amb tota seguretat els resultats del Projecte Duple tindran laseua transcendència en altres peces fonamentals d’un patrimoni que hi ha que pre-servar, alhora que fer-lo accessible a tota la ciutadania.

les primeres rèpliques. la dama d’elx de pinazo

La Dama d’Elx és, sens dubte, l’obra emblemàtica de la cultura ibèrica i durant decen-nis va ser la manifestació més evident d’un art amb personalitat pròpia. Des del seudescobriment en 1897, s’han utilitzat preferentment la fotografia i el dibuix per adifondre internacionalment la seua imatge, però també les còpies tridimensionals.

L’escultor José Ignacio Pinazo va realitzar l’any 1908 diverses reproduccions enescaiola a mida real de la Dama d’Elx per encàrrec de José Ramón Mélida. Les rèpli-ques van ser efectuades a partir de l’escultura original exposada en el Museu delLouvre des de finals de 1897.

Quan als anys vint del segle passat la Comissió Provincial de Monuments d’Alacantva centrar els esforços en la creació d’un museu provincial, va procurar, atesa la sig-nificació que per a Alacant tenia la Dama d’Elx, que el museu contés en els seusfons amb una imatge d’aquesta per al projecte museogràfic. El resultat va ser l’ad-quisició, en 1930, a l’agent comercial dels Museus Nacionals de París, per 225 pes-setes, d’una de les reproduccions realitzades per Pinazo, segons consta a l’acta decompra de la Comissió Provincial de Monuments.

D’aquesta manera, quan dos anys després es va inaugurar el Museu, el bust de ladama, col·locat sobre una peanya de fusta, va ocupar el centre de l’absis de la sala,és a dir, el lloc més destacat dins de l’exposició, i la va estructurar en les successi-ves reformes de les sales del museu.

la reproducció de la dama d’elx a partir d’un model digital

Després d’una exhaustiva labor de documentació i estudi, la Dama d’Elx es va expo-sar a tres sistemes de escàners de llum làser, dos per a captar la seua forma i super-fície general i un altre per a registrar els detalls. Tota la informació es va contras-tar amb la peça original per a confirmar l’eficàcia de tot el procés de documenta-ció informàtica.

A partir d’aquesta informació digital es va procedir a la realització d’una còpia mit-jançant fresatge sobre un suport aconseguit amb pedres calcàries, recollides en unapedrera d’Elx, polvoritzades i aglutinades amb resina i morter de restauració. Larèplica que es mostra en aquesta exposició, per sort la més fidedigna de la Dama,ofereix detalls com les restes de pintura o els efectes provocats per l’envelliment.També s’exhibeixen fragments obtinguts en distintes fases del projecte, imatges en3D sobre una pantalla de plasma i un audiovisual en què es recull tot aquest com-plicat procés de reproducció.

dames iberes

Es reuneixen dues de les imatges més emblemàtiques de la cultura ibèrica. Perso-natges femenins, escultures per al culte o representació de l’aristocràcia, tallats fa2500 anys. La Dama d’Elx, descoberta en 1897 de manera casual en La Alcúdia, dela qual ací s’exhibeix la millor rèplica fins ara realitzada, i la Dama de Cabezo Lucerotrobada 90 anys després al jaciment que li dóna nom a Guardamar del Segura.

Els ibers realitzen les escultures en pedres fàcils de treballar: gres o calcàries bla-nes. La immensa majoria es van destinar als cementeris o als santuaris. En les àreesdels difunts és habitual trobar éssers fantàstics (grifons, esfinxs), al costat de reals(bous, lleons), que formen part dels monuments funeraris. En els santuaris les figu-res humanes i animals són exvots, ofrenes dipositades per a les deïtats.

Sabem amb seguretat que la Dama de Cabezo Lucero té un caràcter funerari atès quees va trobar en una necròpolis. A la d’Elx també se li suposa aquest destí. Una altrade molt famosa apareguda en una tomba és la Dama de Baza, conservada completa iamb la policromia gairebé intacta. Entre el grup de figures femenines en pedra recu-perades de santuaris destaca la Dama Oferent del Cerro de los Santos (Albacete).

La imatge de la dona no està present en les primeres etapes del desenvolupamentde l’escultura ibèrica. És a partir de finals del segle V i el segle IV aC quan apareixi es fa freqüent, probablement per l’assumpció de rols més representatius en lasocietat ibèrica.

El Minolta scanner digitalizando la Dama de Elche en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

El Minolta scanner digitalitzant la Dama d’Elx al Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Datos obtenidos con el escáner Modelmaker.

Dades obtingudes amb l’escàner Modelmaker.

Dama de Elche. Museo Arqueológico

Nacional, Madrid.

Dama d’Elx. Museu Arqueològic

Nacional, Madrid.

Reproducción de la Dama de Elche realizada

por Ignacio Pinazo.

Reproducció de la Dama d’Elx realitzada

per Ignacio Pinazo.

Ignacio Pinazo trabajando en su copia de la

Dama de Elche en el Louvre, París, en 1908.

Ignacio Pinazo treballant en la seua còpia

de la Dama d’Elx al Louvre, París, l’any 1908.

la dama de elche

La Dama de Elche, actualmente expuesta en el Museo Arqueológico Nacional es,indudablemente, la pieza más popular de la cultura ibérica. Esta figura femeninaretrata quizá una representación divina o una mujer de la aristocracia. La interpre-tación más aceptada es que sea una imagen de culto, lo que se aprecia observandola vistosidad de su ropaje y los elementos ornamentales que la adornan.

Como vestimenta presenta una túnica escotada ceñida mediante un pequeño bro-che y un grueso manto. Pero lo más llamativo del busto son los dos rodetes situa-dos a ambos lados de la cabeza, recogiendo el cabello, y el tocado adornado con hile-ras de esferas del que se suspenden colgantes ornamentados en su extremo conjoyas en forma de ánfora. También anforitas y joyas con forma de lengüeta formanparte de los tres collares que cubren el pecho de la imagen, en cuyo rostro se obser-van los rasgos que en la escultura griega se datan a principios del siglo V a.C.

Destaca, por último, el orificio que tiene la figura en su espalda y que se ha inter-pretado como depósito de ofrendas o como contenedor de los restos quemados deldifunto procedentes del ritual de cremación característico del mundo ibérico.

la dama d’elx

La Dama d’Elx, actualment exposada al Museu Arqueològic Nacional és, indubtable-ment, la peça més popular de la cultura ibèrica. Aquesta figura femenina retrata pot-ser una representació divina o una dona de l’aristocràcia. La interpretació mésacceptada és que siga una imatge de culte, cosa que s’aprecia si observem la visto-sitat de la seua vestidura i els elements ornamentals que l’adornen.

Com a vestimenta presenta una túnica escotada cenyida mitjançant un petit fer-mall i un mantell gruixut. Però el que més crida l’atenció del bust són els dos rodetssituats a cada costat del cap que recullen els cabells i el tocat adornat amb fileresd’esferes del qual se suspenen penjolls ornamentats a l’extrem amb joies en formad’àmfora. També amforetes i joies amb forma de llengüeta formen part dels trescollarets que cobreixen el pit de la imatge, en el rostre de la qual s’observen elstrets que en l’escultura grega es daten a principis del segle V aC.

Destaca, finalment, l’orifici que té la figura a l’esquena i que s’ha interpretat coma dipòsit d’ofrenes o com a contenidor de les restes cremades del difunt procedentsdel ritual de cremació característic del món ibèric.

Vista lateral y trasera de la Dama de Elche.

Vista lateral i del darrere de la Dama d’Elx.

la dama de cabezo lucero

Un día después de comenzar la campaña de 1987 en la necrópolis ibérica de CabezoLucero (entre 475-450 y 330-300 a. C.), en el término municipal de Guardamar delSegura, al sur de la ciudad de Alicante, la excavación fue proporcionando un conjun-to de fragmentos escultóricos que prefiguraban parte de una estatua femenina. Lostrozos y esquirlas de arenisca fueron llevados al Museo Arqueológico Provincial deAlicante, y en su laboratorio de restauración se unieron y montaron. Se reconstruyóasí un busto en posición frontal muy semejante en sus rasgos a la Dama de Elche.

Los elementos más llamativos, que nos recuerdan inmediatamente a la Dama ilici-tana, son los rodetes que flanquean el rostro y que albergarían el cabello. Los origi-nales probablemente estuvieran hechos con láminas de metal. Más esquemáticosque los de la escultura de Elche, sus aros están decorados con radios de seccióntriangular con línea incisa en su vértice que nacen de elementos circulares cónca-vos. El cierre perimetral es liso.

Las características físicas similares en ambas esculturas inducen a pensar que exis-tió, en el área de las actuales comarcas del Bajo Vinalopó y el Bajo Segura, un cír-culo escultórico definido, que, en definitiva, sería una forma de expresión de unentorno cultural homogéneo en el sur de la Contestania Ibérica.

el futuro del proyecto duple

El siguiente paso del proyecto emprendido por el MARQ y el MAN es la realizaciónde una copia exacta de la Dama de Cabezo Lucero siguiendo los mismos criterios téc-nicos que los implementados para la Dama de Elche.

Sin embargo hay una diferencia de partida. La dama de Guardamar es una recons-trucción a partir de varios fragmentos. Por ello el escaneado no puede realizarsesobre la figura interpretada, sino sobre los distintos trozos originales. Esta accióny el posterior acabado para la exhibición habrá de basarse en criterios rigurosos ela-borados por un comité científico obtenidos tras cuidada reflexión.

Con los trozos escultóricos escaneados se podrán ensayar otras propuestas de res-tauración sin manipular los elementos originales. Un camino que puede ser muy útila otros conjuntos incompletos de estatuaria ibérica de compleja restitución.

la dama de cabezo lucero

Un dia després de començar la campanya de 1987 en la necròpolis ibèrica de CabezoLucero (entre 475-450 i 330-300 aC), al terme municipal de Guardamar del Segurai al sud de la ciutat d’Alacant, l’excavació va anar proporcionant un conjunt de frag-ments escultòrics que prefiguraven part d’una estàtua femenina. Els trossos i res-quills de gres van ser duts al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant on es van uniri muntar al laboratori de restauració. Es va reconstruir així un bust en posició fron-tal amb uns trets molt semblants als de la Dama d’Elx.

Els elements més cridaners, i que ens recorden immediatament a la dama ilicitana,són els rodets que flanquegen el rostre i que albergarien els cabells. Els originalsdegueren estar fets amb làmines de metall. Més esquemàtics que els de l’esculturad’Elx, els cèrcols estan decorats amb radis de secció triangular amb línia incisa al vèr-tex que naixen d’elements circulars còncaus. El tancament perimetral és llis.

Les característiques físiques semblants en ambdues escultures indueixen a pensarque va existir, a l’àrea de les actuals comarques del Baix Vinalopó i el Baix Segura,un cercle escultòric definit que, en definitiva, seria una forma d’expressió d’unentorn cultural homogeni al sud de la Contestània Ibèrica.

Vista frontal y detalle de la Dama de Cabezo Lucero.

Vista frontal i detall de la Dama de Cabezo Lucero.

Dama de Cabezo Lucero. MARQ, Alicante.

Dama de Cabezo Lucero. MARQ, Alacant.

el futur del projecte duple

El següent pas del projecte emprés pel MARQ i el MAN és la realització d’una còpiaexacta de la Dama de Cabezo Lucero seguint els mateixos criteris tècnics que elsimplementats per a la Dama d’Elx.

No obstant això, hi ha una diferència de partida. La dama de Guardamar és unareconstrucció a partir de diversos fragments. Per això, l’escanejat no pot realitzar-se sobre la figura interpretada, sinó sobre els distints trossos originals. Aquestaacció i el posterior acabat per a l’exhibició haurà de basar-se en criteris rigorososelaborats per un comitè científic i obtinguts després d’una acurada reflexió.

Amb els trossos escultòrics escanejats es podran assajar altres propostes de res-tauració sense manipular els elements originals, un camí que pot ser molt útil aaltres conjunts incomplets de estatuària ibèrica de complexa restitució.

Vista de medio perfil y cenital de la Dama de Cabezo Lucero.

Vista de mig perfil i zenital de la Dama de Cabezo Lucero.

Dam

es iberesEl Projecte Duple

El P

roye

cto

Dupl

e

Dam

as i

bera

s

Plaza Gómez Ulla, s/n Tfno: 96 514 90 00

MINISTERIODE EDUCACIÓNY CULTURA

Folleto desplegable OK (3) 24/7/03 09:05 Página 1