flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Desembre del 2011 * núm. 398

Molí d'en Violí

En aquest número:

* Quin Nadal, Quan? On? (Jeroni Llambias)* Gloses d'una diada electoral (Joan Llull)* Goodbye Barcelona (Pere Santandreu)* Sonet, Índex del 2011, Coral llorencina (Josep Cortès)* Paula Girart guanya el premi Semitic, amb #Admirables* Hem de canviar l'educació, Fotografies antigues, Esports (Pau Quina)* Una altra escola, Gratuït? (Guillem Pont)* Club de l'espectador: El mercader de Venècia* El concepte de modernitat (Guillem Mesquida)* Activitats de la Gent Gran (Toni Nadal)* Els Tr escadors van a la Fita del Ram (Andreu Amer i Aina Salas)* La Vall dels Caiguts i la tomba del general Franco (Ignasi Umbert)* Demografia i notes de societat (Jeroni Llambias, Aina Simonet i Pedro Mesquida)* Dèiem, Llànties de foc i Otras miradas, otras realidades (Tomàs Martínez)* Pàgina escolar del col·legi Mestre Guillem Galmés* Tertúlia de cafè (Joan Roig)* El temps de desembre (Francesc Umbert)

Molí d'en MacMolí de

Son Paparra

Editorial 2 (310)

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Car-dassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Domiciliacions: Antònia Galmés: 971 569471Desembre del 2011Número 398Dipòsit legal: PM 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza, Antònia Galmés,

Guillem Quina, Joan Santandreu, Guillem Soleri Ignasi Umbert

Taula

Josep Cortès Molins PortadaSonet 5Coral llorencina 6Índex del 2011 12

Jeroni Llambias Quina Nadal?... 3Joan Llull Gloses d'una diada electoral 4Pere Santandreu Goodbye Barcelona 5

El mercader de Venècia 21Tomàs Martínez Otras miradas 5

Llànties de foc 24Dèiem 24

Redacció Admirables 6Pau Quina Canviar l'educació 7

Fotografies antigues 8Esports 8

Guillem Pont Una altra escola 9Gratuït 9Idees no gens estantisses 10

Ramon Rosselló Notes històriques 11Guillem Mesquida Modernitat 15Toni Nadal Gent Gran 16Amer/Salas La Fita del Ram 18Ignasi Umbert La Vall dels Caiguts 19L'escola Pàgina escolar 20Llambies/Simonet Demografia 21Pere Mesquida Nous jubilats 21Joan Roig Tertúlia de cafè 22Xesc Umbert El temps 23Forteza/Galmés Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revista expressenúnicament l'opinió dels seus propis autors

El Gobierno Balear

Després de mig any d'ençà que va guanyar les eleccions per majoriaabsoluta, hi ha una cosa que resulta més que evident: el Govern Balearha declarat la guerra a la llengua catalana, i totes les decisions que prenen relació amb la llengua i amb les institucions que la recolzen suposenun retrocès del català en relació al castellà. Així, ha retirat les ajudes al'Obra Cultural Balear, als Blavets de LLuc i a l'Associació de la PremsaForana de Mallorca; ha tancat la Televisió de Mallorca i la cadena deràdio Ona Mallorca, que només emetien en català; ha eliminat el requisitde sebre català als funcionaris que es presentin a les oposicions (a partird'ara només serà un mèrit, no una obligació, amb algunes excepcions);i si no ha introduït l'elecció de llengua a l'escola és perquè no teniapressupost, segons va declarar el conseller d'Educació i Cultura RafelBosch, però és ben segur que ho durà a terme quan vegi que l'economiacomença a marxar millor. La darrera mesura que va prendre el passat 28 de desembre -quemolta gent va considerar una innocentada, encara que no ho fos-, vaesser obrir les portes per a què els municipis que ho desitjassin poguessincastellanitzar el nom del seu poble i, de fet, ja s'havien presentat lespropostes a Palma i a Maó, que segurament es duran a terme malgratl'informe desfavorable del departament de Filologia Catalana i LingüísticaGeneral de la Universitat. La majoria de les institucions de les Illes, partits polítics, sindicats,mitjans de comunicació... i fins i tot d'alguns batles del Partit Popular(Manacor, Pollença, Sa Pobla, Felanitx...) estan en contra de la possibilitatde castellanitzar el nom dels seus pobles i ja han manifestat públicamentla seva oposició al projecte, però sembla que les tesis de Carlos Delgados'imposen sobre les de la resta, tot i que resultassin derrotades en eldarrer congrés que va celebrar el partit. I aquesta és una de les situacions més sorprenents: no són elsconsellers nascuts fora de les Illes els qui han declarat la guerra a lallengua (Cármen Castro i Antonio Gómez), sinó els d'aquí (CarlosDelgado, Josep Ignasi Aguiló, Francesc Bosch, José Simón Gornés iGabriel Company), encapçalats per José Ramón Bauzá. Per què haniniciat aquesta creuada dels noms dels pobles quan no era un tema quepreocupàs gens ni mica a la societat? És en Delgado qui realmentcomanda en el Govern i ha empeltat al president l'odi a la llengua? Opretenen desviar l'atenció per a què la gent no parli de la pujada delsimposts, de la retallada dels sous i de les pensions, o la manca d'inversionsper part del ministeri de Foment? No ho sabem, però no es pot descartarcap possibilitat. El que sí està clar és que els qui des de sempre hem defensat i lluitatper la nostra llengua haurem de continuar fent-ho durant una bonatemporada, perquè els enemics del català no són per terres d'ultramar,sinó aquí mateix, a les Illes, i ara detenten el poder. Perdonau per acabar l'any amb una declaració de guerra, però algúho havia de dir. Molts d'anys.

Trobant-nos en els dies de Nadal, recordque una persona que ha treballat durantanys com a missioner a Àfrica, diu sovintque els nins de tot el món són iguals: riueni ploren de la mateixa manera i pels mateixosfets, reaccionen de forma semblant davantels mateixos estímuls, etc... Com volent dirque les desigualtats vénen després, a me-sura que reben influències del seu entorn idel món a on els ha tocat néixer i viure. Amesura que es relacionen i creixen, s'accen-tuen les diferències i desigualtats entre unsi altres. Cosa que també experimenten so-vint les persones que tenen cura dels infantspetits de moltes procedències diverses ales escoletes. També, fa uns dies, a un programa de rà-dio, entrevistaven un periodista que, de jo-ve, tenia moltes crisis asmàtiques i utilitza-va sovint el fàrmac "ventolín". L'entrevista-dor li va demanar si actualment, quan estrobava desanimat i desencisat, el seu re-mei-"ventolín" per refer-se consistia enescriure i publicar; i ell, que ja és padrí, vacontestar que podia ser que sí, però que elseu "ventolín", el seu remei actual eren mésaviat els seus néts. Cosa que entenen totd'una tots els padrins i padrines perquè elshi passa exactament igual. Totes aquestes experiències humanes, ila manera com l'evangeli (sigui històric ono), ens relata la irrupció de Déu dins elnostre món i l'Encarnació en la Humanitat,un infant petit en draps dins una menjadorad'un pobre estable, ens fa comprendre quela Salvació de Déu es troba, es manifesta ies dóna en totes les situacions i àmbits aon es veu clar que tots som iguals, sensediferències afegides, com són semblantstots els infants del món acabats de néixer,arropats i escalfats només amb uns drapsi amb l'afecte tendre i proper dels qui elsestimen de veres. La Salvació de Déu es fa present i actuaen tot allò que ens iguala: la senzillesa, la

humilitat, la bondat,la justícia, la protec-ció del dèbil, la ten-dresa, la transparèn-cia, la candidesa, lainnocència, la since-ritat, la indigència, lallibertat, la gratuïtat,la solidaritat, la sin-ceritat, la comuni-cació, el diàleg, etc:Per qualque cosa,com diu J.A. Pagola,"Déu (que tantes ve-gades ens hem ima-ginat com un SerOmnipotent i Po-derós, seriós i tancat dins el seu misteriinaccessible) es manifesta en un infant petitque cerca la nostra mirada per alegrar-nosamb el seu somriure." En canvi, la Salvació de Déu és desfigurai fa malbé en tot allò que és font i origen dedesigualtat: l'ambició, els càrrecs, honors,enganys, mentides, riqueses, hipocresies,afalagaments, falsedats, violències, lluitesde poder i domini, corrupció, secretismes,estufera, imposició autoritari, "intrigues depalau", etc... Aquest és el missatge de Nadal, contatper l'evangeli, quan ens comunica la BonaNotícia del naixement de Jesús. Que neixcom un infant més, enmig del poble senzill,sense diferències, dins una establia, envol-tat dels exclosos i perdedors que no tenenveu ni nom, lluny del poder, ambició, rique-sa i secretismes i hipocresies dels palaus itemples de l'època. I que irradia un somriurepels qui necessiten alegrar-se i animar-se,

Quin Nadal? Quan? On? Jeroni Llambias Vidal

des de la seva situació d'indigència, comsón els pastors i el poble a peu de carrer. El missatge en boca dels àngels és clar itransparent com l'aigua, i entenent com unaparaula nítida, sense confusió: "No tingueupor, us anuncio una Bona Notícia, les se-nyes són aquestes: un infant petit, en draps,dins una menjadora". I ja ho deia de manerasemblant Isaïes: " El poble que avançava ales fosques ha vist una gran llum, una llumen un país tenebrós... Ens ha nascut unnin... i el seu regne està fonamentat i sos-tingut, des d'ara i per sempre, sobre el dreti la justícia". El Nadal és de sempre i dura sempre. Ensconta la nostra pròpia història personal icol·lectiva. Serà més Nadal sempre si sabemaprendre les lliçons de la vida, especialmentles que ens donen i transmeten els nins inines més tendres i innocents, i les per-sones més humils i senzilles. El demés fàcil-ment és tenebra i fosca nuvolada.

Parròquia 3 (311)

Me tocà sa loteriaBastant abans de Nadal:Me designaren vocalPes dia de sa gran cita.M'ho va notificar en Pina,Que fa de municipal.

Que me perdoni en Lluc QuinaSi s'idea he copiat.Jo també he fet un glosatDe lo que vaig poder viureMentre apuntava a una llistaTothom que havia votat.

A les vuit era sa citaPes titulars i suplents.Uns se'n tornaren contentsDesprés d'haver dit "bon dia".Qualcun altre maleïaVer de quedar tot es temps.

En canvi, va ser una festaPes polítics llorencins.Feien i feien caminsD'una mesa a s'altra mesa.Altra gent, més descontenta,Volia agafar es topins!

De sa mesa electoralTot se veu ben diferent.S'hi respira un altre ambientMés calent de lo normal.És igual que un temporalQue t'afecta plenament.

Destacar sa simpatiaDemostrada pes civils.Ara són molt més humilsQue quan amb en Franco hi 'viaUn règim que preteniaQue anàssim pes seus raïls.

Polítics de tota classeVengueren a controlar,Però cap com en "Bausà"Que ben enmig de sa plaçaMe pens que xerrà un poc massaEs dia d'anar a votar.

Seixanta euros varen dirQue era lo que mos tocava.Ni paella, ni panada,Ni res per enredonir.Jo, que ja ho veia venir,Via duit pa amb sobrassada.

Amb sa gent que hi ha aturadaQue quasi no té doblersI no pot ni 'cabar es mes,Per què per estar a sa taulaGafen sa gent ocupadaI que li és per demés?

Es moment més dur des diaVa ser a s'hora de comptar,Quan vàrem veure tan clarQue es PP era majoria.Jesús, Josep i Maria!Me vaig posar a flastomar.

Sant Llorenç va confirmarSa tendenci' general:Ja s'ha fet habitual,Quan se tracta de votar,Que pes Partit PopularSigui un passeig triomfal.

Poc més o manco set-centsEn teníem de censats.Si parlam des vots comptats,En sortiren quatre-cents.I es des PP ben contents,Guanyadors avantatjats.

De s'edat des electorsTambé se n'ha de parlar:Molts des que varen votarEren persones majors.

Es joves, per comptar-los,Mos bastaria una mà.

Gràcies a Déu que a sa taulaTot va anar la mar de bé.Na Maria Mercè AmerDe presidenta actuava.De vocals n'Antònia "Pana"I es qui firma aquest paper.

Acabat tot es procés'Rib a ca nostra afamat.Des sopar no n'han parlatDesprés de fer aquell excés.Una conseqüència mésDes retalls que fa s'Estat.

De les vuit des dematíFins a les onze des vespre:Una jornada completaQue val més no repetir.A ningú he sentit dirQue per ell sigui una festa.

Jo som de sa minoriaCondemnada a no guanyar.Ho vaig poder confirmarAmb so recompte des dia.D'esperances no n'hi haviaPes qui volen canviar.

Un dia complet a una aulaDes Mestre Guillem Galmés.Allà record com si ho vés,Es primer curs amb don Jaume.Vaig seure en aquella taulaMés de quaranta anys després.

Des del Xaragall 4 (312)

Gloses d'una diada electoral Joan Llull Vives

El teatre sempre haestat un espai privi-legiat per contar histò-ries. Històries que trac-ten els tabús, les preo-cupacions i les alegriesd'avui, però també perfixar la nostra atenció

en aquell passat que encara en l'actualitatté tanta significació. Amb aquest darrer ob-jectiu, el Teatre Arcola (www.arcola-theatre.com, a l'est de Londres) presentafins al 23 de desembre l'espectacle GoodbyeBarcelona, una obra dins la tradició delmusical anglosaxó. Goodbye Barcelona, dirigit per KarenRabinowitz, parteix d'un text de JudithJohnson; la música i les lletres són de K SLewkowicz; i és interpretat majoritàriamentper un floret de joves actors, amb una sòlidaformació, encara al començament de la sevacarrera professional. És prou sabut que el cop d'estat de l'exèr-cit feixista que dirigirà el general Francocontra el govern de la República -elegit de-mocràticament- rebrà l'ajuda de l'Alemanyade Hitler i de la Itàlia de Mussolini. Per con-tra, el govern republicà no aconsegueix elsuport ni de la Gran Bretanya, ni de Françani dels Estats Units, per mor de la políticade no intervenció. Ara bé, hi haurà perso-nes d'arreu del món que es desplaçaran aEspanya per lluitar contra el feixisme. Serandevers 35.000 persones (de qualsevol pro-fessió, edat i extracció social), d'una cin-quantena de països, que de forma volun-tària s'uniran a les brigades internacionals.Unes 2.300 persones provenen de la GranBretanya i Irlanda, entre els quals ben bé hipodrien haver figurat Sammy, George,Rebecca o Jack, personatges ficticis d'a-quest musical. Sense cap dubte, Goodbye Barcelonaexerceix una poderosa atracció en el públic,enganxa tot d'una, i les cançons es con-verteixen en himnes. No compta -ni cal, nitampoc no ho pretén!- amb el gran desple-gament de mitjans dels musicals del WestEnd, sinó que està fet sobretot a partir de

la feina dels actors (la interpretació, el cant,el moviment, tot molt ben resolt). L'esce-nografia juga amb l'arquitectura despulladade l'edifici -de provinença industrial-, i ambmolt pocs elements -unes cadires, una cor-tina, una escala de mà- ens transporta a in-drets com Londres, Barcelona o el front. És particularment encertada la inclusió dela Pasionaria, i també és d'aplaudir la ca-pacitat dels actors per reproduir tant dife-rents accents anglesos com l'anglès parlatpels personatges espanyols. Ara bé, algunsaspectes que s'haurien d'haver treballat méssón els personatges, de vegades una micamassa plans, molt esquemàtics; per altrabanda, potser haurien d'haver anat unamica més amb compte per evitar els tòpicsmés castissos (el nom de Lucita per a uninfant barceloní o les tonades toreres delseductor espanyol). També li podem re-treure els tons melodramàtics, que per altrabanda són ben propis d'aquest gèneremusical, o els recursos lacrimògens, tot ique ben mirat la guerra és un episodi mésque trist. Tot plegat fa de Goodbye Barcelona unaobra ben recomanable si teniu pensat feruns dies a la capital anglesa. Això sí, anau-hi ben abrigats, perquè fins i tot dins lasala hi fa un fred que pela!

Goodbye Barcelona Pere Santandreu

El Teatre Ar cola de Londres ha estrenat un nou musical sobre la guerracivil espanyola i les brigades internacionals

El llibre Otras miradas, otras realidades,de Pere Polo, editat per Ensenyants Soli-daris i l'STEI-i, està format per un recull defotos fetes al llarg de molts anys de coo-peració a Amèrica Llatina i al Marroc. PerePolo ha realitzat aquest llibre a partir decercar i seleccionar en els seus arxius foto-gràfics, ha escollit les fotos que li han re-cordat tot un seguit de vivències que l'hanportat a reflexionar sobre les diferentsrealitats d'aquests moments, d'aquellessocietats que viuen en la pobresa i de mol-tes persones que es poden veure amb"altres mirades". Ha agrupat les fotos segons els eixos se-güents: infància, dones, homes, estatges,transports, mercats, treball, religiositat,reivindicacions, natura i destrucció-conta-minació. Trobareu el llibre al vostre abast a lesllibreries o a les seus de l'STEI-i de les Illes.Per a aconseguir un exemplar es prega ladonació de 30 euros (més despeses d'en-viament), i els guanys obtinguts es dedi-caran a projectes de cooperació de l'ONGDEnsenyants Solidaris.

Per més informació:-Telf: 971 910 060-cooperants@ensenyantssolidaris.org-escola.mitjans@stei-i.org

Sonet

Somnis, honradesa, servei amb il·lusió,moral, lideratge, responsabilitat,noblesa, altruisme, seny, honestedat,disciplina, utopia, força, vocació... I també estufera, odi, corrupció,demagògia, rancor, cobdícia i falsedat,misèries, dobbers, secrets, iniquitat,egoisme, enveges, trampes i ambició... Fins i tot, si us ho sembla, podem barrejarles paraules, perquè és cert que no està clarque el tarannà de l’home sigui un; potser hi hagi pertot un poc de tot, d’aquí i d’allà.De què parles, avui?, potser qualcú em dirà.De política, no et fot! De què ha d’esser?

Josep Cortès

Llibres

Teatre 5 (313)

Dones en Xarxa és una entitat catalanaque va nèixer l’any 2004 amb la intenció defomentar l’ús d’Internet entre les dones.La seva web, donesenxarxa.cat, és un puntde trobada on hi conflueixen reflexions, opi-nions i informacions d’interès per a les do-nes. La seva presidenta és Lourdes Muñoz,informàtica i diputada al Congrés. El seu objectiu essencial és contribuir aerradicar la fractura digital de gènere, ani-mant les dones a participar activament a laxarxa. Per a això, no només disposen de laweb, sinó que a més imparteixen tallers adiferents municipis de Catalunya, on ense-nyen les dones a utilizar Internet i, final-ment, a que siguin elles mateixes creadoresde continguts a la xarxa. Una de les seves eines és el concurs devideos i fotografies Femitic, que enguanyva tenir lloc l'1 de desembre passat a Bar-celona, les guanyadores del qual varen es-ser Alexandra Meyer, Arantxa Morán, Tatia-na Bonastre i la llorencina Paula Girart, ambel seu video #Admirables. Na Paula va publicar aquest comentari aCard.cat: "Aprofit per donar les gràcies atots els que m’han votat i m’han donat su-port en tot el procés de votacions. Al llarg del desenvolupament del pro-jecte ja havia tengut una gran satisfaccióamb el diàleg i les respostes de les blogge-res, així com el nomenament d’una d’elles

al Premi Nobel de la Pau 2011. Però l’ob-tenció del premi ja va ser la satisfaccióplena! #Admirables ha tengut 483 visualit-zacions al canal de Youtube de Femitic,96 visualitzacions a la meva pàgina deVimeo personal i 91 la versió subtituladaen anglès. A més, la bloggera Lina BenMenhi el va penjar a la seva pàgina deFacebook, la qual té 33.024 fans! Al Face-book ha tengut nombroses visualitzacions,comentaris i també ha tengut repercussió

el hashtag de Twitter #admirables. Tambéha sortit a alguns mitjans, a part del deCard.cat, com: el blog d’afers interna-cionals United Explanations, el del perio-dista Enric Llorens i al de l’Asociaciónde Mujeres cineastas. Tot plegat, m’ha de-mostrat que quan fas una feina sense ànimde lucre però amb il·lusió i persistènciapot donar un molt bon resultat. A més,segueixo un lema que crec que és un bonconsell per fer una bona feina: “Si ho fas…fes-ho bé!”.

#Admirables Redacció

Concert de nadales de la Coral llorencina Josep Cortès

El dia 16 de desembre la Coral llorencina,dirigida per Miquel Bauçà, va oferir un con-cert de nadales a l'església de Sant Llorenç,amb acompanyament de piano. A la primera part interpretaren pecesmedievals i del renaixement, tres de lesquals pertanyien al Cancionero de Uppsa-la, del segle XVI (Dadme albricias, hijosd’Eva, No la devemos dormir, Riu, riu,chiu) i una de Bartomeu Cárceres i M. Que-rol (Tau garçó la durundena), del mateixsegle. A la segona cantaren nadales po-pulars i de diversos indrets del món: Cànonde la pau, de Francis Terral, Allà en unpessebre, de James S. Spilman, Santa Nit,de J. Mohr i F. Grüber, Adeste fideles, po-pular, El noi de la mare, popular catalana,

Les dotze van tocant, també popular, Lapastora Caterina, de Jordi Domènech, Joiaen el món, de Georg Friedrich Händel i Fum,fum, fum, popular catalana.

El concert es va repetir el dia 27 a l'esglésiade Sa Coma.

Redacció

Diversos 6 (314)

L'altre dia en Tomàs Martínez va publicara Card.cat un petit resum sobre com fun-cionava l'educació a Finlàndia, la qual ésconsiderada com una de les millors. Enlínies generals va destacar els següentspunts:- La comunitat confia en els col·legis, la po-blació confia en els professors i els mestresconfien en els alumnes.- Els centres tenen un alt grau d'autonomia.- La planificació educativa és consensuadaentre els professors i els alumnes, a partird'una certa edat.- Les classes dins l'aula són la continuaciódel que els alumnes viuen fora de l'escola:vídeos de YouTube, ús de la Wikipèdia,maneig del Facebook i del Twitter, la músicadels portals més actuals…- L'educació és totalment gratuïta i igualper a tothom.- Els professors són extremadament res-pectats i tenen gran reputació.- L'accés a la docència s'aconsegueix ambtres anys de llicenciatura i dos de màster.L'accés als estudis requereix una nota moltelevada.-Els professors estimen la seva professió igaudeixen del seu treball.- Els professors innoven contínuament i esformen durant tota la seva etapa docent.- La confiança entre alumnes i professorsfa que durant el treball lectiu el professores pugui absentar de l'aula per fer altrestreballs. Els alumnes continuen treballanten els seus projectes.- Els adolescents poden triar entre unaeducació que porta a la universitat o unaaltra que prepara tècnicament per a desen-volupar un ofici.- No hi ha cap classe amb més de vint alum-nes ni cap centre amb més de cinc-centsalumnes.- L'ensenyament obligatori comença als setanys i els infants tenen menys hores lectivesque a la resta de països. La família és molt

important i és allà on aprenen la llengua icomença la socialització.- La creativitat, l'experimentació, la curiositatsón les bases de la metodologia aplicada.És més important aprendre a pensar queaprendre a repetir. Per la meva part, jo li vaig contestar en unaltre article alertant-lo que no podem fer unsimple copiar i aferrar d'aquestes mesures,ja que Finalàndia i Espanya són dues rea-litats molt diferents. Això sí, hi ha moltesidees que podríem agafar i adaptar al nostreentorn, perquè les veig meravelloses. Aquíteniu el meu parer, del qual en podreu ex-treure les vostres pròpies conclusions:- A Finlàndia la situació econòmica és moltbona. Això els permet tenir aules tan buides,educació totalment gratuïta, aules benequipades… No és el nostre cas (enguanyfaig classe amb jaqueta posada perquè,segons diuen, "no tenim ni per calefacció").- A Finlàndia quasi no hi ha immigració.Hem de ser conscients que aquí, el fet detenir trenta alumnes, dels quals de 5 a 10necessiten una atenció especial (i se la me-reixen, no dic que no), perquè tenen un altrallengua, suposa un esforç extra i mésrecursos.- A Finlàndia la confiança entre alumnes iprofessors fa que durant el treball lectiu elprofessor es pugui absentar de l'aula perfer altres treballs. Us imaginau si això ho

Més enllà del batiport 7 (315)

Hem de canviar l'educació Pau Quina

feim aquí? La societat, amb la mala imatgeque tenen dels professors, la qual, a més,transmeten als alumnes (així anam), ensacribillaria.- Fent autocrítica, els professors hauríemde tenir una preparació més específica so-bre el nostre ofici (és un error del sistemauniversitari). Et donen molts coneixementsteòrics (i està molt bé, perquè es neces-siten), però no et diuen res de com tractaralumnes i fer classes. Després et fiquen dinsuna aula i ja te les arreglaràs (el famós CAP,que teòricament ens hauria de formar, nobasta per a res).

Frase del mes: "Els homes intel·ligents vo-len aprendre; els altres, ensenyar." (AntonTxèkhov, escriptor)

CLASSES DIÀRIES:CLASSES DIÀRIES:CLASSES DIÀRIES:CLASSES DIÀRIES:CLASSES DIÀRIES: MA MA MA MA MATINS I HORABTINS I HORABTINS I HORABTINS I HORABTINS I HORABAIXESAIXESAIXESAIXESAIXESTTTTTALLERS DE DECORAALLERS DE DECORAALLERS DE DECORAALLERS DE DECORAALLERS DE DECORACIÓ DE NCIÓ DE NCIÓ DE NCIÓ DE NCIÓ DE NADADADADADAL AL AL AL AL A PA PA PA PA PARARARARARTIR DETIR DETIR DETIR DETIR DE

NONONONONOVEMBREVEMBREVEMBREVEMBREVEMBREVENDVENDVENDVENDVENDA DE A DE A DE A DE A DE TELES I TELES I TELES I TELES I TELES I AAAAACCESSORIS PER PCCESSORIS PER PCCESSORIS PER PCCESSORIS PER PCCESSORIS PER PAAAAATTTTTCHWCHWCHWCHWCHWORKORKORKORKORK

OBJECTES DE REAGL AMB TELAOBJECTES DE REAGL AMB TELAOBJECTES DE REAGL AMB TELAOBJECTES DE REAGL AMB TELAOBJECTES DE REAGL AMB TELACarCarCarCarCarrrrrrer Majorer Majorer Majorer Majorer Major,,,,, núm. núm. núm. núm. núm. 27 - 27 - 27 - 27 - 27 - TTTTTel.el.el.el.el. 971 569354 971 569354 971 569354 971 569354 971 569354

Sant LlorençSant LlorençSant LlorençSant LlorençSant Llorenç

Una vegada més estic amb tots vosaltresper mostrar-vos fotografies de nostàlgia.Aquest pic tenim una imatge peculiar de lameva padrina (que al cel sia), na Bet Palleta,al corral de casa seva, vestida ben a lamallorquina. Damunt el cap porta els típicsrulós de la permanent, la qual estava bende moda en aquell temps (i encara ara),sobretot entre la gent gran. A devora té latípica cisterna que sustentava la casad'aigua potable (ara ja veim més Font Vellai Aquabona, veritat?).

Fotografies antigues 8 (316)

Pel que fa a l'altra foto, es tracta de naFrancisca Meca i un grup d'amics de fa uns50 anys, quan anaren a Caubet a visitar enJeroni des Port, que estava malalt. D'es-querra a dreta tenim en Jeroni (que com hemdit era del Port) i la seva muller Bel Granota;en Pep Fullana i na Jerònia Cuca (també

matrimoni); una persona del Port (en des-coneixem el nom); Ventura; Francisca Mecai Francisca Serverina (al cel sia). Destacacom de mudats anaven (el homes amb cor-bata i jaqueta, i les dones amb el mocadordels diumenges pel cap, tacons i bossa demà de pell).

TORNEIG DE TENNIS DE NADAL

A l'hora d'entregar aquest article, encara és al'aire qui jugarà l'esperadíssima final del torneigde tennis nadalenc. De totes maneres, les nostresprevisions no anaven errades i tot fa suposar queper una banda del quadre en Marc Salom serà elfinalista, i per l'altra, la cosa estarà entre en JordiBarbot i en Mestre. Des d'aquí desitjam sort atots els que aconsegueixin arribar-hi, sigui quisigui. Per cert, si no voleu esperar al proper nú-mero de Flor de Card (és a dir tot un mes) a saberqui ha obtingut el trofeu, entrau a www.card.catja que hi actualitzam setmanalment els resultats.

EL CARDASSAR EN ZONA DE NINGÚ

Després d'un inici de temporada espectacular id'una petita crisi de resultats viscuda les darreressetmanes, el Cardassar es troba allà on era previsible que quedàs:a la zona mitjana de la taula. Aques mes els resultats han tornat aser discrets (dues derrotes, un empat i una victòria) i d'aquesta

Esports Pau Quina

manera l'equip descansa en quinzena posició. Enprincipi aquest lloc pot ser perillós, però la zonamitja de la taula està molt comprimida i realmentestan a només quatre punts de la setena posició.Així que és una situació enganyosa que no ensha de fer llevar l'optimisme. Aquí us deix els resultats de desembre:

Cardassar 2-2 Esportiu Sant MarçalArenal 1-0 CardassarServerí 2-0 CardassarCardassar 3-1 Esporles

Per cert, des d'aquí també ens volem sumar a lesmostres d'ànims cap al jugador Miki, que va sofrirun accident. Força Miki!

FUTBOL FEMENÍ

Per acabar, cal donar l'enhorabona a les diferentsdones que van participar al partit de futbol en

benfici de l'associació Tip Tap. Va ser un Cardassar-Son Maciàfemení i van recaptar ni més ni manco que 700 euros. Enhorabonaa tots!!!

La referència a les aportacions de HowardGardner i les seves intel·ligències múltiples,juntament amb les aportacions d'altres pen-sadors, ens deriva cap a la necessitat d'una"nova escola" que, a la força hauria de pas-sar, entre altres coses, per un ensenyamentindividualitzat i un nou rol del professorat. Parlar d'educació, formació, ensenya-ment, desenvolupament... és tocar un temasensible, sigui per la quantitat de gent ques'hi dedica o pel simple fet de ser ciènciahumana on tothom pot dir-hi la seva.Aquesta és la meva: Avui per avui no ho tenim gens bé; vulldir que amb l'excusa de la retallada de lesdespeses, i amb la majoria que porta lesrendes de l'Estat s'endevinen poques pos-sibilitats de recerca d'una escola més cien-tífica oberta i igualitària. Potser prou n'hihaurà en poder defensar el que fins ara s'haaconseguit.

Segons el diccionari, el concepte corres-pon a "Concedit o donat per gràcia, sensehaver de pagar-ho". Motivà la consulta al diccionari l'aparicióexcepcional del mot en el programa del"Nadal Cultural" d'enguany. I dic excep-cional, perquè de la seixantena llarga d'actesdel programa solament apareix a un d'ells,repetit tres vegades, una per a cada nuclipoblacional. La gratuïtat es refereix a un acte del dia17, l'Itinerari guiat al Poblat talaiòtic des'Illot. Sens dubte la proposta es correc-tíssima a nivell d'interpretació. De ma-nera inequívoca les persones varenpoder entendre que, aquest dia, podienfer l'itinerari sense pagar res. A méss'adapta perfectament a la primera partde la definició "concedit o donat pergràcia", puix la gratuïtat depèn de l'A-juntament o de l'entitat que gestiona elPoblat. L'interrogant del títol s'esdevé de lasegona part de la definició "sense haverde pagar-ho". Tot, en aquest mon, té un cost. Talvegada les úniques coses que podrien

Una altra escola Guillem Pont

Gratuït? Guillem Pont

Davant la impossibilitat de poder canviarla realitat que ens volta, llavors es plantegenvaries alternatives:-Una és la queixa, que pot agafar vàriesformes i models (des del conegut nyu-nyua qualsevol proposta de canvi a la propostautòpica de models descontextualitzats i demetes impossibles) I una altra és l'acció derivada del compro-mís del grup (què podem fer nosaltres, anivell de centre, per millorar aquesta realitatque no ens agrada?) Però encara aniré més enllà, conscient dela dificultat que pot representar trobar"equips" en el si dels centres docents, hoplantejaria de forma individualitzada: quèpuc fer jo -per poca cosa que sigui-, percanviar aquesta escola que no m'agrada? El darrer interrogant deriva del conegutmantra oriental: "si vols canviar el món,comença per canviar tu mateix".

tenir la condició de gratuïtat serien lesdepeses energètiques i temporals deri-vades d'una opció personal (hom pot re-galar el seu temps, la seva força i el seumoviment a una altra persona o a una en-titat) però a partir d'aquí tot, d'una o altramanera, s'ha de pagar. Essent així que, solament en el cas queels monitors fessin la seva feina sense co-brar, el propietari del centre perdonàs ellloguer, l'impremta regalés els documents iGESA el llum es podria parlar estrictament

de gratuïtat... i encara no, perquè el despla-çament comporta una despesa de carbu-rant. L'aparició singular del mot en el programa,em convida a fer aquest exercici de reflexiósobre el cost que tenen totes les coses, itotes les decisions. L'exercici, però, em porta a un altre inter-rogant: Per què no hauríem de conèixer elcost de totes les coses públiques? No és solament per una qüestió de la ne-cessària i reclamada "transparència", que

ens permetria fer el seguiment d'on vana parar els nostres impostos i, potseramb el temps, poder opinar si s'apliquésuna democràcia real i participativa. Sinó, també i fonamentalment, per unaqüestió de "conscienciació ciutadana"a l'hora de valorar les actuacions i lesaportacions. No fos cosa que, sensepensar, passem per un mateix sedàs -isolament és un exemple- el cant de laSibil·la i la festa de cap d'any. Conèixer el cost de tots i cada un delsserveis i accions públiques potser -non'estic segur- ajudaria a rompre la con-sideració de què "el que és de tots éscom si no fos de ningú".

Bellver08 9 (317)

Svante PaäboEls processos de do-mesticació evidencienque, si volem, podemcanviar el futurL'expansió de l'homemodern rau en el riscsde l'aventura, a atrevir-se a llençar-se al des-conegut

Fatima BoschLa ciència no es pot travarHi ha coneixement que no es comercialitza

Stefan KoelschTranscendència de la llengua materna al'hora d'aprendre a parlarLa música com a eina emocional

Kia NobreRes és el que sembla, ni les percepcions dela realitat i els records memoritzatsLa intuïció potser mes certera que no la raó

James VaupelLes condicions de vida van canviantS'imposa la flexibilitat

Adrian OwenActuar amb sistematització. Disseny deplans cognitius

Cornelia FineS'avença a base de petits reptes cada diaUn peix gros s'ha de menjar a bocinets

Stefano MancusoAdequació conceptual de "intel·ligència"(no és el que diu un test)Tot es relaciona amb tot

Wlatko VedralMatèria i energia no tenen existència abansde l'observacióCal trescar per la incertesa

Kevin WarwickEl cervell ens enganyaPodem canviar (el cervell i el mon)

Shlomo BreznitzAcostumam a posar barreres al canviNecessitat d'anar més enllà (per no tornar

vell, per estar bé...)

Michael GazzanigaGrup social que podematendre: 150 membresNo podem estar quiets.Noves idees sobre serhumà

Ken RobinsonLa creativitat s'aprèn

Si no estàs disposat a equivocar-te no arri-baràs mai a res originalCanvi del sistema educatiu. Tots tenim ta-lent si el sabem descobrirCercar l'activitat del fluir

Carlos BelmonteSi no ens podem fiar del que veim, els testi-monis de judicis no serveixenEnorme transcendència de la primera edat

James FowlerTranscendència de l'elecció de la xarxasocial on ens volem mourePodem arribar més enllà del que pensam

Robin DunbarImportància dels altres150 nombre de "rela-cions properes"

Max TeqmarkEls coneixements cien-tífics van canviantCal acceptar la nostravisió limitada

Steven PinkerDe cada dia som mésmansosForça de la pertinençaa un grup i de l'autoritat

Curtis JohnsonÈpoca de canvi (a l'es-cola). Importància deltreball en equip, i deelecció de les fonts d'in-formació

Harold KrotoNo es pot oposar-se al'avenç

Algunes idees no gens estantisses (de la mà d'Eduard Punset)

La tecnologia sempre és a la base de l'avenç

José Maria OrdovasLes variables genètiques predisposen peròno determinenSom el que menjam i menjam segons vivim

Mark PagelTot és relacionat amb totTranscendència de la llengua pròpia

Aldo RustichiniLa intuïció és tan valida com la raóEl 90% d'eleccions són inconscients

Howard GardnerEquip: cal cercar distintes visions i perspec-tives d'un mateix tema.Nou concepte d'intel·ligència (múltiple, nouna, sino diverses inteligències)Cal canviar l'ensenyament (Individualitzati nou rol de l'educador -coach/guia-)

Guillem Pont

Pensament 10 (318)

Dia 20 de novembre, el "Boletín Peda-gógico" publicava el resultat d'una subs-cripció infantil a favor dels soldats espa-nyols que lluiten al nord d'Àfrica. L'escolade nins de Sant Miquel, del mestre RafelPinya, ha aportat 55'15 pessetes. El mes d'octubre de 1922, el full "El BonMot" publicava en forma de diàleg familiarla festa del Ben Parlar celebrada al poble deSant Llorenç. (Publicada la crònica íntegra-ment a "Flor de Card", juliol 2001, p. 13) Dia 1 de juliol de 1923, "El Heraldo deCristo" comentava la festa celebrada el pas-sat 8 d'abril en el convent de les religiosesfranciscanes de Son Carrió, amb motiu detenir reserva del Santíssim Sagrament a laseva capella. Varen prendre part en la ceri-mònia mossèn Antoni Maria Alcover, An-dreu Servera, vicari del llogaret, MiquelPuig-gros,vicari de Son Servera natural deSon Carrió. Es féu una processó. Dia 30 d'agost, "La Almudaina" diu que aSant Llorenç s'ha retut un homenatge aJaume Santandreu: li han dedicat una plaça,amb la col·locació d'una làpida, hi ha hagutballada popular i refresc. Dia 31 de maig de 1924, el "Boletín Peda-gógico" publicava un article comentant unareunió de mestres celebrada a Manacor enquè es parlà dels problemes de l'ensenyan-ça, els mètodes i altres distints aspectes,nota signada pel mestre de l'escola de SonCarrió. Dia 14 d'agost de 1924, "La Almudaina"publica la crònica de les festes: els carrersestaven adornats amb paperins de colors.S'ha beneït una estàtua de sant Llorenç.Des de Manacor han acudit "un buen nú-mero de autos". Hi ha hagut una desgràcia:un cotxe que circulava a poca velocitat haatropellat una nina de 8 anys d'edat, quansortia corrent de casa seva al carrer, essentferida. Dia 24 de setembre, "El Día" publica a laprimera plana un article dedicat a mossènSalvador Galmés i la seva activitat literària.Aquest any, el "Bolletí del Diccionari de laLlengua Catalana", editat per mossèn An-toni Maria Alcover, publicava una nova ne-crològica de mossèn Jaume Pascual i Ferrer,dient: "Nat a Binissalem l'any 1877, fets sosestudis ab bones notes an el Seminari d'a-questa Diòcesi, s'ordenà de prevere l'any1903. Fou vicari d'Alaró una partida d'anys

Notes històriques de Sant Llorenç

Història 11 (319)

treballant-hi evangèlicament, emprenent larestauració del Santuari del Castell d'allàconsagrat a la Mare de Déu del Refugi, obraque acabà devers l'octubre de 1922. L'any1913, el fan Rector de St. Llorenç des Car-dassar, cubrint-s'hi de glòria ab les obresde zel que hi dugué a cap i ab l'heroïcitatque desplegà durant l'epidèmia de la grippe(octubre de 1918), que pegà tan fort deversSt. Llorenç; i el Sr. Rector, no sols s'haviade cuidar de dur els Sagraments an els ma-lalts i fer les exèquies del qui se morien, si-nó que havia de proveir d'aliments i de robales cases dels qui jeien i fins i tot s'havia decuidar de fer dur els morts an el cementeri isoterrar-los per lo quant el qui pel seu càr-rec s'havia de cuidar de tot això, no se'ncuidava per l'esglai i l'aborronament quetenien tothom esparverat, essent-ne justescàpols el Sr. Rector, el Sr. Vicari i llavò lesMonges. Si no fos estat per Mn. Pascual hihauria hagut un cataclisme a St. Llorenç.L'any 1920 passa de Rector a Alaró (...).Mossèn Pascual fonc un dels col·labora-dors més valents que tengué tot d'una l'O-bra del Diccionari, puis essent seminaristaens omplí 8.000 cèdules de paraules ma-llorquines". El mes d'agost de 1925, la revista "Lluch"fa menció d'una peregrinació de llorencins,composta de 155 peregrins presidits pel rec-tor i dos capellans. Inclou una fotografiaon es destrien també dues o tres religioses.Dia 25 de setembre de 1926, morí el prevereBartomeu Santandreu, de 68 anys d'edat.Havia exercit el seu ministeri sacerdotal aManacor i durant 2 anys fou vicari de SonCarrió. Aquest any, a Mallorca hi havia una subs-cripció oberta per recaptar diners per poderaixecar un monument al polític AntoniMaura. El rector de Sant Llorenç, Pere San-tandreu, aporta 10 pessetes, el capellàcoadjutor Joan Galmés 5, i l'altre capellàBarutomeu Bauçà, altres 5 pessetes. Dia 16 d'abril de 1928, "La Almudaina"publica una relació de donatius fets per pa-gar el quadre pintura que representa Ra-mon Llull, que ha de ser presentat a l'expo-sició missionera del Vaticà, amb motiu del'any jubilar. El poble de Sant Llorenç hadonat 10 pessetes. Dia 17 d'octubre, publica una crònica de-tallada comentant els actes celebrats, dia

12, amb motiu de la victòria de l'exèrcit es-panyol al Marroc, i també la commemoracióde la festa de la Raça, amb assistència delsnins i nines de les escoles i una comissiódel somatent. Els actes s'han fet a la plaçade l'Ajuntament, on fou posada la banderamentre la música interpretava la MarxaReial. A l'església, es cantà el Te Deum. Des-prés, el mestre explicà el descobrimentd'Amèrica per Cristòfol Colom i la idea dela Pàtria; tots els nins besaren la bandera. El mes de setembre, la revista "Lluch"publica un article titulat Estandartes y pen-dones de Nuestra Señora de Lluch". Es re-fereix a les banderes dels pobles de Ma-llorca i mencionant la de Son Carrió, diu:"Bandera blanca con el escudo de aquellafeligresía y la inscripción: "A la Mare deDéu Lluch. Son Carrió, 3 de maig de1903". Dia 2 de gener de 1929, mossèn SalvadorGalmés va donar dos llibres (ara custodiatsa l'Arxiu del Regne de Mallorca), un és larúbrica dels notaris de Mallorca i qui pos-seïa els seus protocols, fins al segle XVIII(cal recordar que mossèn Galmés va sernotari apostòlic); la segona donació la féudia 10 de maig de 1946, i és un llibre co-piador de documents notarials. El mes de febrer, la revista "La NostraTerra" alabava la conferència feta per EmiliDarder a Sant Miquel de Son Carrió. Haconversat sobre el tema "Diftèria i la vacu-nació antidiftèrica". El mes de març, "El Heraldo de Cristo",en una necrologia, diu que ha mort sor Ca-talina Maria del Carme Tomàs, de 26 anysd'edat, germana de la Caritat del conventde Sant Llorenç. Dia 31 de maig, es va suïcidar una donanatural de Sant Llorenç, casada, tenia dosfills, no sabia llegir ni escriure, "por sus-pensión, trastornos mentales". Dia 15 desetembre, una altra dona de 50 anys d'edat,vídua, sense fills, no sabia llegir ni escriure,"por suspensión", no se saben les causes.Aquests anys, també es va suïcidar unhome de 51 anys d'edat, casat, tenia dosfills, vivia separat de la dona, sabia llegir iescriure, "por disparo de arma de fuego",s'ignoren els motius. (ARM, Estadística,capsa 440).

Ramon Rosselló

BELLVER 08 PontCap a una nova manera de fer les coses 25Llengua del sentir, Visions de l'atur, La mampara 27Percepcions i emocions, Obsolescència programada 41Una de llengua: oronar 50Una de llengua: esgrellat 75Noves maneres? 133Civisme local, Xarxes, L'ull que tot ho veu i el Tren 228Algunes notes deslocalitzades 265Una altra escola, Gratuït? 317

BIBLIOTECA Pont59, 115,

CONVERSA AMB... PontSanto Marletta 6Catalina Ferrer Nadal, "na Cata" 48Antoni Genovart Espinosa 70Antoni Nadal Roig i Marcelo Salomon Molledo 106Catibel Nebot Puigròs 166En Nofre "Neula" i en Toni "Botó" 204En Jordi Mª i en Joan, Malalts de turmell 250Jaume Ribas 266Na Maria "Siula" i en Pedro "de sa Torre" 290

CONVERSES PENDENTS Massot/EstelrichLev Tolstoi 88 i 212Anna Magdalena Bach 116Maria Antònia Salvà d'Allapassa 154Richard Wagner 182Bertrand Russell 274

CRÒNICA INFORMAL Cortès40, 174, 178, 206, 302,

DÈIEM Martínez32, 64, 96, 103, 141, 192, 213, 225, 284, 299, 332

DEMOGRAFIA I SOCIETAT Galmés/Simonet3, 39, 82, 124, 153, 171, 243, 253, 281, 295, 329

DES DEL XARAGALL LlullPer què ara els joves diuen "compressos" o "jo sóc"? 4Obra pública mal feta 36S'història d'en "Nit" 68Dachau 100L'anormalitat de la nostra llengua: anècdotes 132De gitanos 164Tren-tram: estat de les obres 196"Llatinòrums" 224Va de gloses 260 i 288Gloses d'una diada electoral 312

EDITORIALEleccions 2Deute municipal 34Card.cat 66Eleccions 98Els resultats electorals 130Ajuntaments, sous, plenaris... 162Empreses/Normes subsidiàries 194Foc/Card.cat 222Eleccions generals 258El tren 286El Gobierno Balear 310

ENDEVINALLA Jofre35, 94, 128, 140, 169

FEIXISME, NAZISME I RELIGIÓ Mesquida87, 214, 276, 301

L'ESCOLA Alumnes28, 60, 91, 121, 152, 186, 208, 242, 278, 303, 328

ESGLÉSIA UmbertLes relíquies impossibles... o no 10Espanya és com és. Benet XVI, un turista que repeteix 232Carta oberta al bisbe Ensenyat 268

ESPORTS Quina26, 58, 92, 125, 156, 188, 227, 280, 305, 316

FOTOGRAFIES ANTIGUES Quina9, 57, 93, 110, 141, 168, 202, 235, 263, 293, 316

GENT GRAN Nadal13, 44, 74, 118, 150, 172, 200, 246, 272, 298, 324

HISTÒRIA Rosselló23, 146, 275, 300, 319

LLIBRESDiccionari de noms de persona Martínez 5L'orientalisme entre nosaltres i...Castells 54Per la refundació del nacionalismeMartínez 77Espanya no té remei Redacció 143El moviment 15M Mesquida 180Noms i descripcions dels peixosMartínez 192Otras miradas, otras realidades Martínez 313Llànties de foc Martínez 332

SA MANIGAPrograma de febrer 9Festival de veus 12Premis de l'Associació de Teatres Santandreu 19Un març per a tots els gusts 64Concert de joves músics 79Funció de teresetes 117

Índex del 2011 12 (320)

Seccions fixes

La problemàtica dels menors 157

MES ELLÀ DEL BATIPORT QuinaSant Antoni a la república independent de Son Ferrer 8La llei antitabac 56La Llei Sinde 76Comunicació masculina i femenina 109Card.cat 134Internet 169Adéu a la república independent de Son Ferrer 199Un viatge pel llunyà oest 226La màgia del cinema 262La Guerra 292Hem de canviar l'educació 315

OBRA CULTURAL BALEARConsum, t'escolta Martínez 32Ximbombada Cortès 78Pere Capellà i Salvador Galmés Martínez 113Antoni Vicenç Santandreu Martínez 142La Traviatta Cortès/Martínez 170Art contemporani a Mallorca Sansó 185Les fosses de la Guerra Cortès 295

PARRÒQUIA LlambiasLa no-violència i la pau 3Comptes clars! 35Teologia feminista 67Ressuscitats! 99Terrorisme, ètica i estat de dret 131El cristianisme davant la crisi econòmica 163Aprendre de la vida 195Dos models d'Església 223La crisi i una paràbola 259Caminar cap a Nadal 287Quin Nadal? Quan? On? 311

PORTADA CortèsMolí d'en Comís 1Molí de Son Pocapalla 33Molí d'en Ferrer 65Molí d'en Carbó 97Bitxos Marc Cortès 129Molí d'en Ros 161Molins de sa Real, de sa Torre i de Son Estrany 193Molí d'en Cerol 221Molins de sa Punta, de Son Berga i d'en Benet 257Molí Petit 287Molins d'en Violí, d'en Mac i de Son Paparra 309

EL TEMPS Umbert31, 63, 95, 127, 159, 191, 219, 254, 283, 307, 331

TERTÚLIA DE CAFÈ Roig30, 62, 94, 126, 158, 190, 218, 249, 282, 306, 330

ELS TRESCADORSEls cims de Fartàritx Grimalt 14Polèmica Galmés 18Serra de Galdent Gomila 46Sa Galera Sureda 86Els altres tres mils Abril/Grimalt 120La Malè Gomila 148Els Cornadors Amer/Salas 176Sa Pinoia de Formentor Parera 176Temps al temps i a l'estiu paparresGalmés 244El torrent de Pareis Tanjona 277El tres Mils Caldentey 294Sa Fita del Ram Amer/Salas 326

AAcorar Produccions de ferro 245Acorar Mesquida 259Admirables Redacció 314Algú que miri per mi La Fornal 5Algunes idees no gens estantissesPont 318Alpara, Es cala foc el puid d' Cortès 198Animals domèstics, Ban sobre elsBatlia 238Assemblea general Flor de CardCortès 29Autobús a Sa Coma, Es crema unRedacció 235

BBanda de música Umbert 135Banda, Quatre pobles, una Umbert 243Bandes, Festival de Martínez 252Bandera blava a Sa Coma i Cala Millor 179Bildu i la sentència salomònica Jofre 140Bisbe de Mallorca, Carta oberta alEnsenyat 268Borratxos Ferrer 7

CCampió, Un altre Roig 248Card.cat Redacció 231Carrers, Una de Nadal 147Carta oberta PSM 115Centre de dia de Son Carrió Cortès 80Classe treballadora a Espanya, LaNavarro 101Classes d'espanyols Correu-e 181Comentaristes esportius Cortès 168Concert de Nadales Redacció 314Concert de Pasqua Umbert 108Concert mixt dels Reis Umbert 11Consells sobre el vinagre i ... Correu-e 89Coral llorencina, La Cortès 111Crònica post electoral Pont 179

DDesaprendre Pont 291

Índex del 2011 13 (321)

Articles

Duran al Liceu, Rafel Domenge 79Duran, quatre muntatges, Rafel Domenge 155

EEl mercader de Venècia Santandreu 329Eleccions PSM 82Eleccions Ensenyat 270Eleccions, una lectura Pont 289Energia nuclear és ingovernableJofre 84Epilèpsia, Viure i aprendre de l' Febrer 183Estaus Units, Contradiccions alsCortès 264Escola, 50 anys Alumnes de 6è 208Escoleta, Inauguració de la Martínez 81

FFestes de la Mare de Déu Esgrelles 225Festes de Sant Llorenç Soler 239Flor de Card, Aniversari de Quina 42Foc al bosc, Ni un Conselleria 69Font?, Què vol en Jaume Jofre 44Foques a les platges de CalifòrniaGalmés 241Francesc Rosselló Redacció 128

GGalmés, Jaume Pont 77Gaspar de Son Xema, En Pont 137Glosa serverina Jofre 233Good Bye, Barcelona Santandreu 313Govern del PP, El futur Correu-e 281

IImatges Redacció 177Indignació dels indignats, La Jofre 136Intel·ligència Pont 139

JJa t'ho havia dit, jo! Cortès 256Jardineres fantasmagòriques Pont 220Joventut, Polítiques de Carrió 271Junts Pont 128

LLilí Marlene Balutxo 269Lipdub Cortès 230Llengua i el tren, Sobre la Martínez 240Llei d'Hont, La Martínez 160Llocs de feina Jofre 203

MManifest del 8 de març CJIB 90Mariantònia Oliver a Sa Màniga Sa Màniga 287Marxa pel tren de Llevant Cortès 296Merdes de ca Umbert 38Meseguer, Manuela Redacció 215Modernitat, El concepte de Mesquida 323

Índex del 2011 14 (322)

NNotícies Roig 165

PPa negre Jofre 61Parlament, Visita al 50Partit Socialista de Malorca Agrupació 184Pedra, La Correu-e 329Pensions, De la reforma de les Martínez 47Poble que canta no morirà Balutxo 216Pregó de les festes, El Umbert 236Premsa Forana, Menyspreu a laAPFM 261President i els seus botxins, El Jofre 234President i els seus genets, El Jofre 187Propostes del PSM PSM 308

RRacionalisme contra idealisme Mesquida 276, 301Records, tristesa, solitud Umbert 83Resultats electorals, Els PSM 138Resultats electorals, Els Cortès 144Romanços Domenge 83Rossi, El comte Jofre 24

SSalut mental, Suport a la Estel de Llevant 273Sant Llorenç m'agrada! Pont 104Sanxo i Tous, Joan Cortès 17Sensacions des d'una mesa Quina 304Setmana Santa Mesquida 103Setmana Santa a Sant Llorenç Umbert 124Sitges, Ses Pont 210Sonet II Cortès 313Syrinx Sa Màniga 284

TTanatori, Obertura del Riera 261Toponímia, Canvi de Correu-e 51Torres, Jaume 153Tretze raons per anar a votar Forteza 123Turístics, Bonificació als establim.Ajuntament 73

VVall dels Caiguts, La Umbert 327Voluntat, serenitat i seny Jofre 122Vota el Partit Popular Cortès 123Voteu, però la millor llista Umbert 102

Josep Cortès

Què és l'art modern? Reprenent aquelladefinició -discutible, com tot- de què és Artallò que nosaltres considerem com a tal,podem dir que és modern el que així veiemcom a tal? Què passa per què, a partir de mitjans delsegle XIX, hi hagi tota una colla d'artistes ide moviments artístics que comencin a tren-car amb el passat i cerquin noves formesd'expressió? Doncs que s'han produït unscanvis en la història d'Europa-en tots elsàmbits- impensables només feia unes po-ques generacions:- Les revolucions liberals, començant perl'americana i la francesa, i totes les del segleXIX, que converteixen, o intenten convertirl'individu en un ésser lliure, amo de les sevespròpies decisions. De la mateixa manerapodrem veure com l'artista ja no és nomésel que treballa per un mecenes, o una insti-tució: per primer cop té llibertat per crear(com la societat la té per valorar o no lesseves obres).- Les revolucions industrials, la primera i lasegona, on els descobriments tècnics ani-ran succeint-se d'una manera accelerada, ino tan sols donaran en els humans un ele-vat grau de confiança en el "porvenir", sinóque influiran per ells mateixos en l'art, o esconvertiran fins i tot en art, com la fotografiai el cinema. És clar que això donarà l'artistauna nova visió del món. Els nous materialsi els objectes industrials seran ells mateixossubjectes de l'art.- La revolució científica. Els descobrimentssobre la llum, el color o la matèria han d'in-fluir necessàriament en la visió artística: aixícom en la física, la llum es descompon encolors, els pintors impressionistes compon-dran a través de les seves pinzellades sol-tes, una sensació de colors lluminosos; peròtambé el món físic es podrà descompondreen formes geomètriques com faran els cu-bistes. Fins i tot un moviment com el futu-risme es planteja com un cant a la renovació

tecnològica. Aquesta revolució es planteja també enel món de la ment, amb el descobriment del'inconscient per part de Freud, que es re-flectirà en els automatismes i en el surrea-lisme.- Les revolucions socials. Per primer copen la història es plantegen obertament eldrets dels més desfavorits, a través del so-cialisme utòpic, el marxisme, l'anarquisme;el poble serà també subjecte principal del'art, no ja només en el realisme de Courbet,sinó a través de les obres dels impressio-nistes i post-impressionistes (Manet, Mo-net, Renoir, Tolouse-Lautrec, Van Gogh…).Bona part de la renovació artística en plan-teja fins i tot enfront el conformisme burgès,aferrat als historicismes.- Les guerres del segle XX, especialment laPrimera i la Segona, que trencaran la visióconfiada en el progrés humà i donaran lamida de la capacitat destructiva i autodes-tructiva de l'home; d'això neix un crit de re-bel·lia expressat per exemple en el dadaisme(o en el cinema expressionista). També larevolució russa influirà fortament en el pen-sament occidental.- La crisi del realisme i del naturalisme: l'ar-tista no es considera ja lligat a unes formesconcretes, copiades de la natura; no nomésperquè ja fa segles que s'estan fent i hanarribat a la seva culminació tècnica ja fatemps, sinó perquè també la fotografia jaho fa -Reflectir la realitat -, perquè no cercarja l'expressió per l'expressió, o simplementla bellesa del color més simple -la puresadel negre, com fa Malevitx? No és l'abs-

tracció precisament una qualitat humana?No és també la música un art abstracte(Kandinski, per exemple, relaciona música ipintura).- I la crisi de l'art en si, i aquí potser tornemal punt de partida: què és art? El propi con-cepte és qüestionat, per exemple, per partdels dadaistes, o del consum elevat d'art,com fa el pop-art (Andy Warhol). És art elque diuen els crítics, o les empreses o inte-ressos econòmics? O l'art és encara, percada un de nosaltres, una nova realitat, queens transporta a una altra esfera? Consideració: penso que en el fons, noté massa sentit plantejar-se què és l'art; es-tem convertint el positivisme en una novareligió (per això s'arribà a extrems com el dela revolució cultural xinesa que destruïa lesobres artístiques perquè "estaven bastidessobre el sofriment del proletariat"); senzilla-ment, l'ésser humà necessita crear i gaudird'unes certes matèries, formes, colors isons, tant és que sigui un quadrat negrecom una Venus, o com una harmònica com-posició musical (per cert: mai s'ha vist, queuna distribució de notes a l'atzar creés ungaudir estètic, encara que es volgués con-vertir en un nou codi). Un codi? Bé: segu-rament tampoc l'univers existent tindriamassa sentit sense els éssers vius que engaudeixen -o pateixen- i el "comprenen",sempre des del seu reduït enteniment.

Les avantguardes

És en aquest context de profunds canvison els artistes prenen el paper d'avant-guardes de la societat, és a dir, els que vana davant i intenten plasmar-ho en el campartístic. Avantguarda no ja perquè vol anaramb els canvis de la societat, sinó per da-vant, superant formes estètiques que con-sideren acabades, volen cercar noves for-mes d'expressió. Així sorgeixen una colla de moviments quetambé són anomenats els ismes: impressio-nisme, expressionisme, fauvisme, cubisme,dadaisme, surrealisme, expressionismeabstracte… En el seu temps, sovint incompresos i avuiesdevinguts uns nous clàssics, pretenenser ara superats per l'anomenat post-mo-dernisme: una nova forma de conserva-dorisme?

El concepte de modernitat (I) Guillem Mesquida

Art 15 (323)

Toni Nadal

SES MATANCES

Un any més, la junta directiva de l'asso-ciació de la Tercera Edat, assistida i ajudadaper un gran nombre de socis, organitzàremles matances. Ah! Les matances, la festade les matances, perquè no podem oblidarque les matances eren, a més d'un aprovi-sionament de queviures, una reunió fami-liar que en moltes ocasions acabava en unball i jocs populars als quals assistien amics,veïns i coneguts. Així que el dimarts, bend'hora, què dic el dimarts!? Un o dos mesosabans ja comencen els dilemes per escollirel dia apropiat; aprovada la data, cal repartirtreballs i responsabilitats, que són moltes.Una vegada superada la fase prèvia i totpreparat, arribam al dimarts 29, els volun-taris es reparteixen en tres grups, dos delsquals van a sacrificar un porc cadascun; eltercer, compost majoritàriament per dones,comença els necessaris preparatius a lacotxeria per rebre els dos animals ja morts icomençar tots junts el procés d'elaboraciódels nostres típics embotits, mentre en unracó del local el grup de cuina comença a

pelar patates a l'espera de la fresca carn perelaborar un bon frit de matances per alsmés de quaranta treballadors. El dia vatranscórrer entretingut, amb alegria i sensecap contratemps i a les cinc, amb la satis-facció del treball fet, ens vàrem menjar unbon plat de sopes, boníssimes sopes! Escuràrem i ben cansats anàrem a casa.El dimecres seguia la festa per a molts i eltreball per a uns pocs. Calia fer arròs i aguiatper 260 comensals i preparar taules i cadiresper a tots. A les dues, com si de cambrersprofessionals es tractés, començàrem a ser-vir les viandes, postres i cafès. En nom de

la nostra presidenta vull donar les gràciesals representants de les associacions delspobles veïns que es varen desplaçar perunir-se a nosaltres en aquest dinar de ma-tances. També és d'agrair la presència delpresident de la Federació d'Associacionsde la Gent Gran de la Part Forana, el senyorToni Niell, de la nostra delegada a l'Ajun-tament, la senyora Maria Galmés, del senyorbatle Mateu Puigròs, acompayat d'unsquants regidors i regidores, i en represen-tació del departament de Benestar Socialdel Consell de Mallorca va compartir taulaamb nosaltres la senyora Joana Mª. Socías. No puc finalitzar aquesta crònica senseagrair de part de Catalina Pascual, la nostrapresidenta, de la junta directiva i de totsels socis en general, a la nostra delegada ia l'Ajuntament, incloent-hi la brigada deserveis, per la seva col·laboració en aquestacelebració. El nostre agraïment es fa exten-siu al senyor Agustí Rosselló i a les empre-ses Costanera d'Aigües i Santandreu Su-reda, per la seva desinteressada i valuosaaportació. Moltes gràcies a tots aquells vo-luntaris que ens donen una mà i a tots elssocis que varen compartir aquest dia ambnosaltres. Molts d'anys i fins l'any que ve.

DINAR DE NADAL

El dia 11 de desembre la Gent Gran sortíremuna vegada més a fer una volta. L'excursióduia el nom de Dinar de Nadal, a pesar dequè era una d'aquestes a les quals anome-nam comercials, o més conegudes com a

Gent Gran 16 (324)

"manteros". A les 9 del matí partírem cap aPorto Cristo, concretament al restaurantCan Bernat de sa Parra. Sols ens diguerenbon dia, passeu i asseieu-vos. Ja teníem elpa amb oli preparat i acompanyat de dostrossos de pernil, olives trencades, fonollmarí, aigua i vi i fins i tot un bon café. Des-prés vàrem tenir la demostració dels pro-ductes de l'empresa patrocinadora. Ens so-braren dues hores per passejar pel port,férem una volta pel mercat, anàrem a veureel poc que queda del pont, quina putada iquina llàstima de pont i de diners que deguécostar. Bé, jo no sóc ningú per poder criticarel que un jutge ha decidit, a més, guardau-vos d'un ja està fet. Tornem al fil de la nostra excursió. A lesdues teníem hora per dinar, a la una i mitjagairebé tothom estava peu davall taula. Aixíque abans de les dues començaren a servir-nos el dinar, un bon dinar, una sopa de Na-dal molt gustosa i de segon plat una cuixad'indiot amb patates fregides i enciam, quepocs foren els valents que se la poguerenacabar, llavors varen venir les postres i aun dinar de Nadal no hi podia mancar eltorró, ens posàrem com a reis. A continuació ens dugueren a s'Illot, a elPaso, allà hi va haver el fi de festa, del qualgaudírem conjuntament amb dos grups

més, uns de Son Roca (Palma) i els altresde Sóller. En Marcos i n'Eli, ballarins, ensferen passar una estona ben alegres,ballaren amb un ritme desenfrenat i fins itot feren participar el públic en el seu es-pectacle. Ens divertírem molt, més tard hiva haver una rifa i els llorencins guanyarendos dels cinc premis que hi havia, no vaanar gens malament. Per acabar de posar"la guinda al pastel" ens obsequiaren ambuna cistella de Nadal que no era cistellasinó una "paellera" per a sis racions plenadels productes típics d'aquestes dates. Elproblema va ser quan baixàrem de l'autocar,per arribar tan carregats cadascun a caseva. Bones festes a tothom.

CAMINADA DE LA GENT GRAN

Dissabte 26 de novembre, un dia que aSant Llorenç hi havia moltes matances,gens estrany en aquest temps, però sí queés veritat que aquestes típiques reunionsfamiliars ens lleven participants, durantl'última setmana escoltárem repetidesvegades el mateix comentari: Ai que em sapde greu, però dissabte no podré venir, tincmatances. Així i tot a les deu, puntuals comsempre, sortírem 25 components del grupde la Gent Gran caminadora, des de la plaçapel carrer Major, carretera de Manacor finsa la rotonda de la gasolinera, la qual passá-

rem amb molta precaució i procurant mo-lestar el menys possible al trànsit rodat,vàrem agafar el camí de Son Joi i caminacaminaràs embadalits mirant i admirant elpaisatge natural i les moltes noves cons-truccions i reformes a les antigues cases jaexistents, gairebé sense adonar-nos arri-bàrem a les barreres de Son Crespí, a lacarretera que uneix Són Carrió amb SonNegre, prenguérem direcció est i aproxi-madament un quilòmetre després giràrem al'esquerra per una camada que ens con-duiria a una casa propietat de MargaritaFont, que molt amablement ens havia con-vidat ha fer-li una visita. La casa, renovadai decorada amb molt bon gust, sense perdrel'encant de les antigues cases de la pagesiamallorquina. Això sí, s'han canviat el corralde figueres de moro per un jardí amb gespai el safareig per regar l'hort s'ha convertiten una piscina per al seu plaer i divertiment.Ballàrem, cantàrem, dinàrem i desprésd'haver mig fet la digestió i abans que elbon temps que havíem gaudit tot el diacanviés, ens posàrem altra vegada lescames damunt es coll i per envant s'ha dit.Vàrem tornar pel camí de Son Berga, eltrajecte, una mica més curt que el del matí,el férem en una hora. A l'entrada del pobleens acomiadem els uns dels altres i cadascúva agafar pel seu carrer cap a ca seva.

ACTIVIT ATS PREVISTES

* Dia 14 de gener, torrada de Sant Antoni, ala plaça de l'Església, per a tothom, organit-zada conjuntament per la Tercera Edat i elSobreposat de Sant Antoni. A les 20.00, pre-sentació de les noves caretes dels dimonisi assaig dels goigs de Sant Antoni. Vendade tiquets en la tercera edat fins al dia 12.Preu 4 •.* També vull recordar-vos que cada primerdissabte de mes hi ha ball per als socis as'Escola Nova.

Gent Gran 17 (325)

El passat 20 de novembre, un bon grupde Trescadors anàrem a fer la sortida men-sual. Aprofitàrem aquesta data per fer unade les sortides més curtes de la temporada.Ara, el dia ja s'ha tornat un poc curt. A més,era el dia de les eleccions generals i havíemd'arribar prest, per poder anar a votar. Aprofitàrem, com estava programada, perfer la sortida a sa Fita del Ram, situada entreEsporles i Puigpunyent. Partírem, com decostum, a les vuit del matí i arribàrem aEsporles a les nou i mitja. Començàrem la caminada cap a la carre-tera des Verger, passant per la font de SonTries. Quan arribàrem a l'altura de Son Ferràagafàrem per una barrereta de ferro bastantestreta i començàrem la pujada cap a sa Fita

Sa Fita del Ram

del Ram. Pujàrem per un camí bastant capamunt, amb un paratge molt hermós i arribà-rem a un mirador anomenat Cor de Jesús,un monument fet per un arquitecte mallor-quí als anys quaranta. Continuàrem pujant cap a s'Ermita de Ma-ristel·la, on aprofitàrem per berenar. Quanacabàrem, agafàrem un caminet ben asse-nyalat, per dins un alzinar, on vérem un aljubd'aigua que s'emprava pels homes que feiende carboners, una feina molt usada per la

gent de la serra per guanyar-se sa vida. Continuàrem per un camí per anar pujantcap al cim. Va ser complicat, ja que ens và-rem embullar una mica perquè hi ha moltsde camins. Quan fórem a dalt, la boira noens va permetre veure les muntanyes delcontorn (els Puntals de Planícia, sa Mola,el puig de Galatzó o na Bauçana). A continuació, començàrem la davalladacap a es Pouet i a l'hora de dinar estàvem adalt d'un mirador dominant es Verger. Di-nàrem cadascú de lo que dúiem. Férem elcafetet, un glopet d'herbes d'en Quina i els"nevaditos" de n'Aina. Emprenguérem la davallada fins a Es-porles, que era el punt de partida i detornada cap a Sant Llorenç. Com que havíem d'anar a votar, la camionaja estava a punt per partir i arribar d'hora. I això és el que ens pareix que vàrem fer,salut i força!

Andr eu Amer i Aina Salas

Els Tr escadors 18 (326)

Aquests darrers mesos, els mitjans decomunicació s'han fet ressò d'una iniciativad'Esquerra Unida per a traslladar les restesmortals del qui fou el darrer dictador que hihagut a Espanya, i dic el darrer ben cons-cientment, ja que, per a mi, la majoria delsgovernants que hi ha hagut a Espanya i ala gran majoria dels països d'arreu del mónho han estat, uns més sanguinaris que elsaltres. Fins pràcticament el segle XIX, tots,començant pel més petit regne fins al Vaticà,fins al regnat del papa Pius X, la majorias'han comportat de manera dictatorial i dès-pota; la majoria, uns més que els altres, hanfet tot el possible per eliminar els seus ad-versaris polítics, la majoria han governatamb mà de ferro i han tractat els seus súb-dits de manera abusiva i absoluta, la majoriahan regnat i viscut d'esquena al seu poblei la majoria segueixen tenint les seves tom-bes als llocs més privilegiats, i no ha passatabsolutament res. Per ventura algun conei-xedor de la història, quan ha passat per da-vant aquest monument o aquesta tomba,se li ha ocorregut dir en veu baixa "era unfill de puta", per molt santa que fos la sevamare. Basta fer un repàs a la història, no oficialo oficiosa -no hem d'oblidar que la històriaquasi sempre l'escriuen els guanyadors, noels vençuts-, per a comprovar el que dic;les pàgines de la història estan replenesd'actes dictatorials i criminals. Eren per-sonatges absolutistes, on la seva voluntates feia sense cap mirament i qui es negavaa fer-la ja sabia el que li esperava. Si un viatja una mica pel món, per lesciutats importants, visitant monuments iedificis, veurà que molts d'aquests estandedicats a molts d'aquests personatges.Una prova ben visible podrien ésser la fa-moses piràmides d'Egipte, on, segons elshistoriadors, hi enterraven els seus fa-raons. Moltes catedrals estan plenes detombes de personatges que en vida no

foren gens exemplars, com per exemple labasílica de Sant Pere, plena de sepulturesde papes que en vida foren vertaders dic-tadors amb mà de ferro, i que jo sàpiganingú ha demanat que els traslladin a unaltre lloc més a cobert de mirades indis-cretes, com tampoc a ningú se li ocorreriatraslladar a una fosa comú cap dels faraonsenterrats a les piràmides, i cap d'ells teniares de bona persona, tal com l'entenem avui. És ver que el general Franco va ésser undictador, com ho foren en Mussolini, enHitler, n'Stalin i tants d'altres; la diferènciaés que la majoria d'aquests no guanyarenla seves guerres i en Franco, sí. Si el generalFranco l'hagués perduda, avui seguramentles seves restes haurien desaparegut a unafosa comuna com les que hi ha dels ven-çuts, i ningú se'n recordaria d'ell. La funció que tenen tots aquests mo-numents és la de recordar uns fets o unspersonatges que en un moment de la his-tòria han estat protagonistes d'uns fets,bons o dolents, que han marcat d'algunamanera el destí de la nostra història, ensagradi o no; els fets s'han produït, d'unamanera o altra, però s'han produït. Us ima-gineu si des del principi de la història totesles generacions s'haguessin dedicat a des-truir i a esborrar tots els monuments fets odedicats a la memòria d'aquests perso-natges, per molt criminals o dictadors quefossin, o a cremar els llibres com feia l'Es-glésia Catòlica, que contaven la històriamolt diferent a com volien que fos per

aquests dictadors sense cap tipus desentiment? Avui no sabríem res del nostrepassat, estaríem a les fosques. És ver que el general Franco, i la majoriad'aquells que tenien un mica de poder, escomportaren com a vertaders criminals, quela dictadura franquista va ésser dura i sensemiraments, que es va carregar més d'un milióde persones, però si llevem tots els monu-ments sense deixar cap record per a la his-tòria crec que seria un error. És ver que laconstrucció de "La Vall dels Caiguts" vasuposar molt de patiment, suor i sang delsvençuts però crec que per a ells i en home-natge seu, cal conservar aquest monument,perquè ens serveixi de perenne record d'unsfets que no haurien de passar mai més -sibé la història se sol repetir, i no en solemaprendre. Naturalment, això no vol dir quel'estat democràtic espanyol no tingui l'obli-gació de fer tot el possible perquè els milersi milers de ciutadans vençuts, assassinatso morts al camp de batalla no tinguin unasepultura honorable i digna del seu sacrificiperquè, ens agradi o no, ells també lluitarenper les seves idees, que no eren altres queaconseguir una Espanya més igual i millor,i mai s'aixecaren contra l'estat legalmentconstituït, tot el contrari dels guanyadors,i perquè els seus familiars i amics puguinhonorar-los o resar-los tal com ho han po-gut fer els familiars dels guanyadors. És undeure que té tot estat democràtic amb elsseus màrtirs que un dia el defensaren fins aentregar la seva vida, i en conseqüèncial'estat espanyol encara no ha complitaquest deure. Cal refer la història i contar laveritat del que va passar, però el mort deixar-lo on està si no fa nosa, ja se'n cuidarà eltemps del seu oblit; almenys, quan visitemaquest monument i trepitgem la seva tombatindrem el plaer de poder dir: "va ésser unvertader dictador, un fill de puta i un assas-sí", amb totes les conseqüències, i seguiradmirant l'obra monumental feta amb la suorde milers de vençuts. Que Déu l'hagi perdo-nat, cosa que dubto.

Nota: De la figura del fundador de la FalangeEspanyola i de las JONS, José AntonioPrimo de Rivera, no en parlen. També vaésser una víctima de la política de netejadel general Franco; fora noses, no fos cosaque després li fes ombra.

Opinió 19 (327)

La Vall dels Caiguts i la tomba del general Franco Ignasi Umbert

Solidaritat, cooperació, reutilització, imaginació… eines per a la construcció d’aquestatasca i d’una altra en comú: el futur

Una altra manera d’aprendre és possible

L'escola 20 (328)

NAIXEMENTS

* Dia 19 de no-vembre va néixer aSant Llorenç naCarme Garau Ser-vera, filla d'en Ma-teu i na Cati Pilar,que viuen al carrerNou. La nostra méscordial enhorabona.

DEFUNCIONS

* El dia 2 de desembre va morir un llorencíque vivia a Manacor: en Gabriel Coll Cal-dentey. Era casat i tenia 88 anys. Descansien pau. * Dia 29 de no-vembre va morir aMontuïri la lloren-cina Catalina SansóFebrer, als 83 anysd'edat. Feia molt detemps que vivia aPalma i, per mor d'u-na llarga malaltia, vapassar els darrersanys a una residència. Al cel sia.

* El dia 14 dedesembre va acabarla seva vida a SantLlorenç na Magda-lena Jaume Bassa,de 88 anys d'edat,que vivia al carrerde la Mar. Que lavegem en el cel.

* Dia 12 de de-sembre va morir naJoana Soler Gela-bert. Tenia 77 anys iera la viuda d'en Mi-quel Fal·lera, quehavia estat batle deSant Llorenç, i la ma-re d'Aina Vaquer, re-gidora del Partit Po-pular durant la pas-sada legislatura. Descansi en pau.

Recordam que si voleu publicar algunanotícia de societat en aquesta secció bastaque ens ho faceu sebre i ens faciliteu algunafotografia.

A. Galmés, J. Llambias i A. Simonet

Aquest acabat 2011, un grup de llorencinsque nasquérem el 1946 i que, per lògicamatemàtica, hem complit 65 anys, edat enquè per llei, fins ara, podíem passar a la si-tuació de jubilats de les obligacions labo-rals i passar a les devocions de cadascú,ens volguérem reunir per celebrar-ho do-nant gràcies a Déu amb una missa. Després,acompanyats de Maria Galmés, regidora del'Ajuntament i Catalina Pasqual, presidentade l'associació de Persones Majors, ensferen entrega d'una litografia del Pou Vellde Ferran Pizà i ens convidaren a un refrige-ri, cosa que sempre és d'agrair. Acabàremla festa a un restaurant per dinar junts, re-cordar temps passats i planificar el futur. Per deixar constància de l'acte ens férem

les fotos de rigor, estant junts. Som, d'es-querra a dreta, Margalida Melis, Aina Pas-qual, Maria Soler, Francisca Servera, TolaBauzà, Pedro Mesquida Sancho, PedroRiera, Miquel Rosselló, Joan de ca na Nina,Catalina Adrover, Aina Soler, Joan Llinàs,Catalina Femenias, Pedro Mesquida Sure-da, Mateu Girart i Joan Carrió. Per diferentsmotius no hi pogueren assistir i, per tant,no surten a la foto, Antoni Llinàs, MiquelRiera, Aina Ordinas, Isabel Pont, MargalidaServera, Gabriel Servera, Jaume Sureda,Antònia Nadal, Pedro Nadal, MargalidaBrunet i Josep Llull. Molts d'anys a tots i a totes!

Pedro Mesquida

Demografia i societat 21 (329)

CLUB DE L'ESPECTADOR

Sa Màniga: Dies 1 i 11 de febrerCoordinador: Dr. Pere Santandreu, directorde l'AuditoriDestinataris: a partir de 18 anys (màxim 20persones); no cal cap coneixement previPreu del club: gratuït (tothom ha de dispo-sar d'un exemplar de la traducció catalanad'El mercader de Venècia)Inscripcions a l'Auditori sa Màniga (tel.971 587373; anadal@samaniga.es), abansdel 27 de gener

Teatre: divendres, 17 de febrer (20 h), as-sistència a la funció d'El mercader de Ve-nècia, dirigida per Rafel Duran, a la SalaGran del Teatre Nacional de Catalunya(Barcelona), i participació en el col·loquiposterior.Si no hi ha un mínim de 10 persones matri-culades, s'anul·larà l'activitat. Per a aquestaactivitat no s'atorga certificat d'assistència.Cadascú s'ha d'organitzar els desplaça-ments i l'allotjament a Barcelona. L'Auditoripodrà organitzar la compra conjunta de lesentrades del Teatre Nacional.

El mercader de Venècia de William Shakespeare

Joan Roig

Jaumet: Se conta que ara fa dos mil dotzeanys, a Betlem, dins una païssa per s'in-capacitat de trobar hostatge, va néixer unminyó que amb so temps se va convertiren homo. A s'edat de trenta anys va deixarsa feina, se va posar a predicar i se va con-vertir en so defensor d'ets humils, desdesgraciats, des perseguits, i de tota s'es-còria, segons sa societat. Va ensenyar aomplir es cor, a estimar, va mostrar sa quan-titat de defectes que tots posseïen i va de-mostrar que tothom mereix es perdó i unasegona oportunitat. Aquest sant homo eraJesús de Natzaret, o Jesucrist, i segons sanostra religió és fill de Déu. Me pareix queara són festes per poder tirar per aquí i deixares polítics amb sos seus pecats. Xesc: Tota religió és un fermai, sempreque volguem seguir a peu de lletra ses indi-cacions humanes. Perquè es directors deses religions solen ser uns dictadors, i sino ho són els eliminen, com ha passat a sanostra quan qualcun ha volgut seguir mas-sa ses lliçons de Jesús. En canvi si noltrosdominam sa religió i sabem triar sa pallades gra, ses religions sempre tenen cosesbones per sa humanitat. Julià: No hem de confondre sa fe amb sacreença. Sa creença accepta una veritat pesconducte de sa raó; sa fe descansa damuntdues columnes: sa intuïció i s'acceptaciódes misteri. Per desgràcia, en nom de totses déus, han mort assassinades milions depersones, i moltes desprès de ser tortu-rades. Ramon: Com diu en Xesc, a ses religionss'ha de sebre triar lo humà de lo diví, perquèdegut a lo humà i es seus interessos s'hanquedat molt endarrere de s'evolució delmón, tant com per no sebre adequar sa re-ligió a sa ciència, s'evolució de ses espè-cies a un déu. Sa musulmana ha quedat en-caixonada per mesclar sa religió amb sapolítica, i, com ara fa vint-i-dos segles, se-gueix tallant ses mans an es lladres i lapi-dant ses adúlteres. Segurament fa seglesaquestes lleis eren necessàries, però avui,

a més de produir odis dins sa societat, ésun retràs innecessari, que també produeixdesigualtat i injustícia. Tomeu: Val, d'acord, també hi diré sa meva;no la consider molt vàlida, però li amollaré:Quan un veu sa perfecció de sa natura, nohi ha dubte que et fa pensar en sa mà d'unser superior, però quan un veu ses desgrà-cies del món, tant a nivell mundial com local,ses grans guerres i devastacions per tsuna-mis, huracans, etc., i locals per accidentsde tota casta, ses morts incomprensibles ialtres desgràcies, llavors te fa dubtar. Per-què, com hi pot haver un déu tan cruel? Oés una altra cosa? Mariano : Avui jo també m'hi ficaré: Se diuque enguany s'ha arribat a sa xifra de setmil milions d'habitants en es nostro plane-ta. Vos imaginau si no hi hagués aquestesguerres i aquestes desgràcies de sa natura?Faria molts d'anys que no hi cabríem, peròper què sempre toca rebre an es mateixos?Per què han de morir després d'anys depatir? Això no ho sé, però en qualque cosas'ha de creure, sinó quin un puta oi. Jaumet: Sa religió, com s'ha dit, serveixper returar sa maldat i sa set de venjançaque du s'homo damunt, perquè noltrossempre tenim un motiu per venjar-mos dequalcú. A més, és es procés de s'evolució:si abans es grecs mos havien ensenyat apensar, després Crist a estimar, en Marx in'Engels mos ensenyaren que una panxabuida ni pensa ni estima i n'Einstein mosmostrà que tot és relatiu, sa religió serveixper donar esperança an es necessitats. Perlo tant, si no s'abusa en sa creença, no ésdolenta. Bé, mos convé canviar de tema,perquè cap de noltros n'ha estudiada cap,de religió. Meiam si sense tocar es políticssom capaços d'acabar sa vetlada. Xesc : Direm quatre frases i quatre be-neitures i ja veureu com anirà bé. Jo mateixcomençaré. Dóna lo que tenguis per merèi-xer rebre lo que te faci falta (sant Agustí).Està molt bé cercar respostes, però estàmillor cercar preguntes. Ses emocions en-certadament dominades mos proporcionentot quant necessitam per disfrutar de savida. Julià: No consentis que sa realitat t'es-penyi un titular. En es matrimoni se tractade solucionar problemes entre dos que mais'haguessin produït d'haver viscuts totsols.Sa dona és per estimar-la, per adorar-la, peròno per entendre-la.

Ramon: Com que és una paràbola políticasi voleu, però paràbola, vull contar s'histo-rieta que em contà es meu company Soler.Arriba a un hotel un d'aquests nou rics,crida es director i li diu: Jas mil euros i cer-ca'm s'habitació millor; jo vaig a fer quatregestions i quan torni, si s'habitació m'agra-da, te donaré més dobbers. Aquell homose veu amb mil euros en sa mà i pensa: meconvé anar a pagar es fuster que em va fersa reforma, i dóna es mil euros an es fuster.Aquest, tot d'una que se troba tot sol, par-teix cap an es magatzem de fusta, perquèpensa: si no vaig a pagar, no sé si en farél'any que ve, de reformes. Es d'es magat-zem, quan se troba amb mil euros en sesmans, com que també era un nou ric i socid'un club d'alterne, agafa es mil euros iabans de deixar-los refredar les du a sa ma-dona, no fos cosa que el posàs a règim. Samadam, que ja començava a tenir proble-mes en ses habitacions, surt disparada capa s'hotel, crida es director i li dóna es mileuros. Amb això davalla es client i diu an esdirector: no, això no és sa meva idea d'unahabitació, torna'm es mil euros. Conclusió:mil euros, quasi sense sortir de ses mansdes mateix, solucionaren es problema desis persones. Tomeu: Un nin no es mai peresós, ni apàtic,només cal cercar-li sa motivació i despertar-li sa curiositat que li faci senti interès perun treball o per un esport. Una persona ambun esperit jove, alegre, optimista, dissipasa melancolia i sa inquietud des que estanen contacte amb ell. Me xerraren tan bé detu que vaig demanar si t'havies mort. Mariano : Una al·lota se'n va a confessar:S'altre dia es fill de puta d'es meu nuvi...Filla meva, perquè insultes es teu company?Es que s'altre dia me va besar. Meiam, acos-ta't, l'agafa i la besa. Ara, per haver-te besat,som un fill de puta? Sí, però és que l'ende-mà me va tocar es pits. Es capellà li posamà i li toca es pits. Ara t'he he tocat es pits,per això som un fill de puta? No se va con-formar amb això i llavors m'ho va fer. Elll'agafa, la tomba i també l'hi fa. Que t'haparescut, ha estat un acte de fill de puta?Hem d'anar alerta en so xerrar, filla meva. Sí,però es meu nuvi té es sida... Ah grandíssimfill de puta, es teu nuvi és un gran fill deputa! Desprès de sa d'en Mariano només mosqueda donar es molts d'anys a tots esnostros lectors, i an es que no ho són.

Tertúlia de cafè 22 (330)

El temps de desembre 23 (331)

Desembre 2011 1991

Cel serè 11 13Cel variable 16 10Cel cobert 4 8Gelades 3 5Calabruix 0 0Boirades 0 0Tempestes 0 1Temp. màx. 20,1 22,5Temp. mín. 2,8 -1Mitja del mes11,5 10Pluja del mes10,7 40,5Velocitat màx.87 61Recorregut del vent3496 kms

Sa Fontpella (160 m) Desem. 2011

Temp. màx. 20Temp. mín 5,5Temp. mitja 13,4Evaporació (mm.) 112,5Mínim d'humitat 30%Vel. màx. vent 82Pluja del mes 5,5

Aquest hivern molta gent ha tornat posar ben-zina a la motoserra i cap a fer llenya s'ha dit.Allò del sòl radiant ha perdut un poc l'eufòriai l'ha cobrada el braser, i no hi importa passarpena pels arbres, que n'hi ha molts de mortsque es podreixen dins el bocí. Així com vénenles coses, serà un bon moment per fer les fin-ques netes. A més, la llenya té la facultat d'enca-

lentir vàries vegades: quan la talles, la carregues,la descarregues i, naturalment, quan la cremes.D'altra banda, pel novembre va ploure molt i peldesembre gens, la qual cosa ha permès fer lesfeines de foravila, llaurar i sembrar amb bontemps. Ara ja s'hauria de recordar de tornar plou-re, que per damunt ha eixugat molt.

Xesc

Energia calorífica clàssica

L'Editorial Moll acaba de publicar Llàntiesde foc, de les escriptures i saviesa del món,del professor Joan Mascaró. Joan Mascaró va néixer a Santa Margali-da, l'any 1897 i finí a Cambridge, l'any 1987.Orientalista especialitzat en llengua i en cul-tura sànscrites. Durant la Segona República fou profes-sor de sànscrit a la UAB, i féu la versiócatalana d'una part del Bhagavad-Gita. El1939 s'instal·là a Anglaterra i es llicencià enliteratura anglesa i en llengües orientals.Fou doctor per la Universitat de Cambridgei vicerector del Parameshvara College deSri Lanka. Va publicar Lamps of Fire el 1958(Llànties de foc el 1986, a Editorial. Moll), iestudis i traduccions a l'anglès d'obressànscrites i del pali. Destaquen especial-ment les traduccions dels Upanishads, delDhammapada, i del Bhagavad-Gita (publi-cada en versió catalana el 1983 a EditorialMoll). Els anys setanta, esdevingué un perso-natge habitual als mitjans de comunicacióbritànics divulgant la filosofia i la místicaorientals. En català se n'ha publicat pòs-tumament La creació de la fe (1993), Dià-legs amb l'Índia (2002), Els Upanishads(2005) i El Dhammapada (2008), tots a Edi-

torial Moll. El professor Mascaró ha acreditat launiversalitat de la seva formació dedicant-se a l'estudi i comentari de les grans obresde l'espiritualitat universal. Ha dedicat mol-tes hores a traduir frases referents a les re-lacions de l'home amb Déu i amb els altres

Llibres 24 (332)

Llànties de foc Tomàs Martínez

FA TRENTA ANYS, desembre de 1981

Número 65. Flor de Card donava una pas-sa més i passava de la fotocòpia a la im-premta, abans havia passat per la multi-copista manual i l'elèctrica. El GOB col·laborava a aquest número ambun article dedicat als aucells migratoris i enJosep Cortès dedicava dues pàgines a re-soldre el "Cub de Rubik", que tant de modava estar fa una trentena d'anys.

FA VINT ANYS, desembre de 1991

Número 178 de la revista. A la portadauna foto antiga del poble i la referència alcentenari de la fundació del municipi (1892-1992). L'editorial també anava dedicada ala celebració del centenari. Notícia de Josep Cortès sobre la inaugu-

homes, sense donar preferència a una men-talitat religiosa damunt les altres, perquèen totes les confessions veu una actitudpositiva de l'home en relació a la divinitat ials altres homes, i l'aplicació pràctica delseu estudi és vàlida per a totes les nacionsi totes les creences. En la seva selecció depensament de les altes jerarquies de la fe ide la moral, trobam, entre altres, aquestesfonts: la Bíblia, la tradició cristiana, elsantics grecs, els filòsofs hindús, els filòsofsxinesos, els mestres musulmans, els pensa-dors europeus moderns i molts més. Aquesta obra, ara reeditada, ha estatdefinida per l'autor d'aquesta manera: "Elspassatges d'aquesta obra són llànties defoc. N'hi ha que donen més llum i n'hi haque en donen menys, però totes es fonenen aquesta gran llàntia anomenada per santJoan de la Creu "la llàntia de l'ésser de Déu".Dins els límits de l'espai i del temps, l'ànimade l'home anhela la llibertat. Som aquí, enaquest vast univers, i no sabem què som, ino sabem què és l'univers. D'aquí ve la pre-gària de l'home per la llum, la seva perpètualluita per aprendre una mica més durant elsdies del seu pelegrinatge, i el seu esforçper anar transmetent la torxa de les sevesvisions de generació en generació".

ració del Molí d'en Bou com a sala d'expo-sicions i com a restaurant. La primera mostrad'art havia estat una exposició de DamiàJaume. N'Ignasi Umbert feia una reflexió entornde l'escola de música i la banda i conside-rava que eren elements cabdals per cons-truir un sentiment de poble. Guillem Pont recordava que feia vint anysque s'havia constituït el Club Card i feiauna petita història d'aquests anys.

FA DEU ANYS, desembre de 2001

MOLTS D'ANYS?, així, amb interrogant iacompanyada d'una sèrie de fotografies dedesastres d'arreu del món. Aquesta era laportada del número 288. L'editorial parlavade la balança fiscal. De la diferència entreels imposts que pagam i les despeses que

fa l'Estat a la Comunitat Autònoma. La ba-lança era negativa pels interessos dels ciu-tadans de les Illes Balears. El PSM plante-java com a solució la independència fiscal,això que avui en diuen el concert econòmic. Quatre pàgines destinades a recordar eltrentè aniversari de la fundació del ClubCard: La idea inicial, els orígens, els fun-dadors i la primera junta directiva, acom-panyat de fotografies de diversos momentsdel devenir del Club. Guillem Pont, a la darrera pàgina de larevista també feia un repàs al naixement ievolució d'aquesta entitat, el Club Card, quesignificà una revolució dins el poble deSant Llorenç, comparable, segons cita enGuillem, de boca de don Francesc Ramis, altren i al turisme.

Tomàs Martínez

Dèiem