FILOSOFÍAJ. Beltrán del Rey · A. Domingo Belando

FILO 4FILOSOFIAJ. Beltrán del Rey · A. Domingo Belando

FL 4

ÍNDE

X1Pàg. 2

Tens raons per creure el que creus?• Com formem les nostres creences?• Les explicacions científiques• Podem creure en la ciència?• Ciència i pseudociència

Habilitats i competènciesArgumentarEsquema argumentalModus ponens

2Pàg. 14

Existeixen els zombis?• Què són els fets mentals?• Tenen ment les altres persones?• Zombis, robots, cíborgs, humans

Habilitats i competènciesDescriure fenomenològicamentEsquema argumentalArgument per analogia

3Pàg. 24

Puc estar segur que no sóc un clon?• De què estem fetes les persones?• Jo sóc la meva memòria?• Un clon meu, sóc jo?• Som conscients de tot el que som?

Habilitats i competènciesConceptualitzarEsquema argumentalArgument d'autoritat

4Pàg. 34

Qui són els animals?• Què són els animals?• Hi ha ments animals?• Han de preocupar-nos els animals?• Animal o humà?

Habilitats i competènciesProblematitzarEsquema argumentalModus tollens

5 Pàg. 46

Per què no podem fer tot el que ens vingui de gust?• Què és la llibertat?• Els límits de la llibertat• La llibertat i la responsabilitat

Habilitats i competènciesDiàleg inquisitiuEsquema argumentalFal·làcia de l'afirmació del consegüent

6Pàg. 58

Què és art?• Què és això de l'art?• Podem definir l'art?• Una obra d'art ha d'agradar a tothom?• La importància de l'art i els seus límits

Habilitats i competènciesCercar i tractar la informacióEsquema argumentalFal·làcia de la negació de l'antecedent

7Pàg. 70

Quan un repartiment és just?• Què és ser just?• Allò que es reparteix: béns i càrregues• Quin repartiment és just?• Com t'afecta la justícia?

Habilitats i competènciesDebatreEsquema argumentalArgument de la ignorància

8Pàg. 84

És real allò que percebem?• Què sabem del món?• Veiem les coses tal com són?• Com estructurem la realitat?• Què és, doncs, la realitat?

Habilitats i competènciesDissertar per escritEsquema argumentalArgument de l'efecte a la causa

9Pàg. 96

Per què de vegades no fem el que hem decidit fer?• Què volem dir quan diem voluntat?• En què consisteix prendre una decisió?• Quin paper juguen les emocions?• Fer el que hem decidit?

Habilitats i competènciesDissertar oralmentEsquema argumentalArgument del pendent relliscós

10Pàg. 108

Has vist mai un nombre?• Quins tipus de coses existeixen?• Els objectes materials• Són reals els objectes matemàtics?• Què és un dofí?

Habilitats i competènciesResoldre problemesEsquema argumentalReducció a l'absurd

11Pàg. 120

Hi ha persones completament dolentes?• Què és el mal?• El mal moral• Dos vells problemes sobre el mal• Allò que es tem i que fascina

Habilitats i competènciesComentar filosòficamentEsquema argumentalLa confirmació de creences i el valor de les proves

12Pàg. 134

Podem pensar sense paraules?• Què és pensar?• Què és el llenguatge?• La relació entre pensament i llenguatge• Diem el que diuen les paraules?

Habilitats i competènciesJutjar amb criterisEsquema argumentalL'eliminació d'explicacions alternatives

13Pàg. 148

Què val a la vida?• Viure és el mateix que existir?• La mort• Val tot allò que vull?• Quin sentit té la vida?

Habilitats i competènciesPrendre decisionsEsquema argumentalEls sil·logismes

14Pàg. 160

Treballar: càstig o realització personal?• Què és treballar?• Treball i naturalesa humana• Treball i alienació• És possible una existència no alienada?

Habilitats i competènciesTreball de campEsquema argumentalCondicionals contrafactuals

15Pàg. 174

És possible viure en solitud?• L'animal gregari• Les relacions afectives: família i amistat• L'amor• Estar sol, sentir-se sol

Habilitats i competènciesHabilitats socials i de caràcterEsquema argumentalEnunciats aparentment informatius

Per què ens fem preguntes?

Pàg. 188

Índex analític

Pàg. 194

Com és aquest llibreEntrada

Interior

Cada unitat comença amb una pregunta filosòfica al voltant de la qual es desenvoluparà el contingut. S'acompanya d'una breu descripció dels objectius i es mencionen els apartats a través dels quals es desenvoluparà la reflexió.

Un text literari o filosòfic, degudament contextualitzat, ajuda a visualitzar el problema a través d'unes qüestions d'exploració inicial.

Cada unitat està formada per tres o quatre apartats, dividits en subapartats, que segueixen una línia argumental.

Al llarg del llibre trobaràs enllaços a Internet d'ampliació i suport.

A la secció Habilitats i competències pots aprofundir en algunes competències filosòfiques específiques o més generals.

Els textos d'ampliació desenvolupen conceptes, els defineixen o els aclareixen, i també presenten personatges eminents de la història de la filosofia. En cada unitat s'introdueix un

esquema argumental explicat i desenvolupat perquè el puguis aplicar a l'estudi de la filosofia i a la vida quotidiana.

Es presenten de forma destacada els arguments simplificats que formen el nucli de la reflexió de cada unitat.

El desplegament del tema s'acompanya d'una tria de fragments d'obres cabdals de la història de la filosofia.

Al final de cada apartat es proposen activitats per comprovar la comprensió i per consolidar allò après.

A l'"He après" se sintetitzen les principals idees tractades.

Cada unitat finalitza amb propostes d'activitats que serveixen per consolidar les competències i treballar els nuclis de contingut de cada apartat.

Trobaràs els principals autors i conceptes que apareixen en el llibre, indexats alfabèticament.

Índex analíticPer què ens fem preguntes?

En aquestes pàgines s'explica per què ens fem les preguntes que planteja el llibre. Això justifica la utilitat de la filosofia en la formació de les persones.

S'inclouen experiments, casos i exemples que donen suport al text.

Els esquemes i els gràfics t'ajudaran a comprendre i ordenar millor la informació.

Es reforça l'explicació amb activitats individuals o grupals.

La matinada del 21 de juliol de 1969, l'astro-nauta Neil Armstrong va ser el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna. Malgrat les fotografies i els testimonis de què dispo-sem, algunes persones no creuen que l'ésser humà hagi arribat a la Lluna. Com és possi-ble això? És que tothom pot creure el que vulgui? En aquesta unitat veurem per què hi ha unes creences més ben fonamentades que d'altres i també com construeix les ex-plicacions la ciència.

• Com formem les nostres creences?

• Les explicacions científiques

• Podem creure en la ciència?

• Ciència i pseudociència

1 TENS RAONS PER CREURE EL QUE CREUS?

EN AQUESTA UNITAT PENSAREM SOBRE...

• Creus que hi ha vida extraterrestre?

– Tens raons per creure que sí o que no? Explica-les.

– Compara les teves raons amb les dels teus companys. Són les mateixes?

Aquesta novel·la de misteri de Mark Haddon està es-crita des de la perspectiva del protagonista, Christopher, que és un noi de 15 anys amb síndrome d'Asperger (una forma d'autisme). Christopher, admirador del detectiu Sherlock Holmes, vol descobrir qui ha mort el gos de la veïna. I per descobrir el misteri ha de cercar raons.

M'agrada El gos dels Baskerville perquè és una història de de-tectius, que vol dir que hi ha pistes i indicis falsos. Aquestes són algunes de les pistes:

1. Dues botes de Sir Henry Baskerville desapareixen […]. Això vol dir que algú les vol donar al gos dels Baskerville perquè les olo-ri com si fos un gos de cacera. Això vol dir que el gos dels Basker-ville no és un ésser sobrenatural sinó un gos normal i corrent.

2. Stapleton és l'única persona que sap com travessar Grim-pen Mire i diu a Watson que no s'hi acosti per la seva pròpia se-guretat. Això vol dir que amaga alguna cosa enmig de Grimpen Mire […].

3. La senyora Stapleton demana al doctor Watson que "torni a Londres immediatament". Això és perquè pensa que el doctor Watson és Sir Henry Baskerville i sap que el seu marit el vol as-sassinar.

I aquests són alguns dels indicis falsos:

1. Un home amb barba negra que va en carro empaita Sher-lock Holmes i el doctor Watson a Londres. Això ens fa pensar que l'home és Barrymore, […] perquè és l'única persona que porta barba negra, però en realitat l'home és Stapleton, que s'ha posat una barba postissa.

2. Selden, l'assassí de Notting Hill. Es tracta d'un home que s'ha escapat d'una presó propera i al qual empaiten pels pantans, cosa que ens fa pensar que té alguna cosa a veure amb la història perquè és un delinqüent, però no té res a veure en absolut amb la història.

3. L'home del turó. Es tracta de la silueta d'un home que el doctor Watson veu als pantans una nit i que no reconeix, cosa que ens fa pensar que és l'assassí. Però en realitat és Sherlock Holmes que ha viatjat en secret a Devon.

També m'agrada El gos dels Baskerville perquè m'agrada Sher-lock Holmes i perquè crec que si jo fos un detectiu de debò seria un detectiu com ell. És molt intel·ligent i resol el misteri i llavors diu: "El món és ple de coses òbvies que ningú mai no observa".

Mark HADDON: El curiós incident del gos a mitjanit.

QUÈ CAL PER CREURE?Algunes persones no creuen que l'ésser humà hagi arribat a la Lluna. D'al-

tres no creuen que sigui bo vacunar els infants ni tampoc els adults, o no cre-uen que la Terra experimenti un canvi climàtic, o que els nazis exterminessin els jueus durant la Segona Guerra Mundial. La majoria de la gent que es planteja aquestes qüestions, però, creu justament el contrari.

Sobta que hi hagi persones amb creences tan contràries perquè aquestes creences són sobre fets del món.

• Els fets del món només poden ser d'una manera, ja hi pots pujar de peus. O l'ésser humà ha anat a la Lluna o no hi ha anat, o la vacunació és bona o no ho és, o hi ha un canvi climàtic o no n'hi ha cap, o va tenir lloc l'Holocaust o no va tenir lloc. I així successivament.

Davant creences contràries, per resoldre quina és la correcta hem de de-manar a les persones per què creuen el que creuen. I el que no poden fer és respondre'ns: "perquè vull" o "perquè m'agrada creure-ho", això no val. Per sostenir una creença cal tenir raons.

TENIR RAONS PER CREUREHi ha gent que creu que un medicament el curarà perquè li ho ha dit el

metge, o que li tocarà la loteria perquè s'ha creuat amb un gat negre tot just després de comprar el dècim, o que els marcians envairan la Terra per-què ho ha sentit en un programa de ràdio.

• Creiem per les raons més diverses. Tenen totes aquestes raons el mateix valor?

Suposa que efectivament compres un dècim de loteria i tot just després de sortir de l'administració on venen els números et creues amb un gat ne-gre. Dies després, en el sorteig resulta que surt el teu número i que has guanyat la grossa. És possible que aleshores et formis la creença següent: "Si quan compro un dècim de loteria em creuo pel carrer amb un gat ne-gre, aleshores em tocarà la grossa". Quin valor té una creença que t'hagis format d'aquesta manera? Està justificada?

EL CAS DE LA INVASIÓ EXTRATERRESTRE

L'any 1938, l'actor i director de cinema Orson Welles va adaptar per a la ràdio el relat d'H. G. Wells La guerra dels mons. L'emissió començava dient que es tractava d'una dramatització radiofònica d'aquesta obra, però molts oients van engegar la ràdio després de la introducció i van sentir directament el següent:

"Senyores i senyors, això és el més terrorífic que mai he presenciat... Espera un moment! Algú està avançant des del fons del forat. Algú... o alguna cosa. Puc veure escodrinyant des d'aquest forat negre dos discos lluminosos... Són ulls? Pot ser que siguin una cara. Pot ser que sigui...".

Aquests oients que no havien sentit el començament del programa van pen-sar que es tractava d'una emissió real de notícies i van creure, horroritzats, que havia començat una invasió extraterrestre!

Si tu haguessis estat un d'aquests oients, hauries cregut que assisties a la narració d'una invasió extraterrestre? Per quin motiu?

Una creença és allò que pensem i que estem més o menys conven-çuts que és cert. Pots creure que de-mà plourà, o que aprovaràs bé 4t d'ESO, o que els marcians no existei-xen. Com veurem, no totes les cre-ences estan igualment justificades.

1 | COM FORMEM LES NOSTRES CREENCES?

4 || Unitat 1

A www.tiching.com/756903 trobaràs un

curt on es mostra que interpretar cor-

rectament els fets és important a fi que

les nostres creences estiguin ben fona-

mentades.

Són adequades les raons que dóna el

personatge per formar-se la creença?

@Amplia a la Xarxa…

5Tens raons per creure el que creus? ||

LA JUSTIFICACIÓ DE CREENCES• Una creença està justificada quan les raons que tenim per sostenir-la es

poden contrastar. Per contrastar-les, és necessari que puguem establir una connexió pertinent entre allò que creiem i les raons que tenim per creure-ho.

La manera de contrastar les creences dependrà també del tipus d'enun-ciat. Per contrastar enunciats singulars o enunciats particulars, serà sufici-ent disposar de testimonis fiables o que tu mateix ho hagis pogut observar; per contrastar enunciats universals o generals, com ara els científics, cal-dran criteris més exigents.

Tipus d'enunciats Exemple

Singulars "Ahir va ploure a Madagascar"

Particulars "Alguns gats són negres"

Universals o generals "Fumar causa càncer de pulmó"

Suposem que t'ha tocat la loteria i que t'havies creuat amb un gat negre. I suposem també que creus que l'enunciat general següent és vertader: "Sempre que et creues amb un gat negre, si compres loteria et tocarà la grossa". Per contrastar-lo, podries preguntar-te: tothom a qui ha tocat alguna vegada la loteria s'havia creuat amb un gat negre? O bé: si em torno a creuar amb un gat negre i torno a comprar loteria, em tornarà a tocar la grossa?

Si de fet succeeix que cada cop que et creues amb un gat negre i com-pres loteria et toca la grossa, aleshores les raons que tens per creure que hi ha una connexió entre creuar-te amb un gat negre i que et toqui la loteria començaran a guanyar valor. És més, segur que en endavant tothom anirà a comprar la loteria amb un gat negre sota el braç.

Però si això no succeeix, o si molta gent a qui ha tocat la loteria no s'ha creuat amb cap gat negre, aleshores la raó que tens per justificar la teva creença es veurà fortament debilitada. Com veurem de seguida, la ciència ens proporciona explicacions fonamentades en raons més sòlides.

NO PODEM CREURE SENSE RAONSLes nostres creences ens permeten representar-nos el món. I són molt

importants perquè actues, decideixes i penses d'acord amb com creus que són les coses. Obres l'aixeta i esperes que surti aigua, t'apartes del mig del carrer si veus venir un cotxe que no s'atura, etc.

Fixa't que si creguéssim proposicions de manera completament injustifica-da, no hi hauria cap manera de posar límit a les nostres creences. No tindrien cap valor com a representació del món, només expressarien els nostres de-sitjos sobre com voldríem que fos. Així, com podríem orientar la nostra vida?

1. El vol 370 de Malaysia Airlines va desaparèixer al mar del sud de la Xi-

na sense deixar cap rastre el 8 de març del 2014. Imagina que mai no

s'aconseguís trobar l'avió ni cap indici que pogués indicar les causes

de la desaparició. Si aquest fos el cas, podries creure raonablement

que els passatgers del vol estan vius i amagats en algun indret remot

perquè ningú no els trobi? I si fossis familiar d'algun dels passatgers,

ho podries creure aleshores?

2. Imagina que llences cinc cops una moneda a l'aire i surt cinc cops ca-

ra. Tens raons per creure que la sisena vegada sortirà creu? Per què?

Potser creus que et tocarà la loteria quan et creues amb un gat negre.

Hi ha un biaix cognitiu que consisteix a construir les pròpies creences a par-tir de com ens agradaria que fos el món i no de com és realment. S'ano-mena pensament desideratiu. Proba-blement patiria aquest biaix qui afir-més "aquest curs ho aprovaré tot, en-cara que no hagi estudiat gaire, i ningú no em convencerà del contrari".

2 | LES EXPLICACIONS CIENTÍFIQUES

QUÈ FA LA CIÈNCIA?• La ciència construeix teories. Una teoria és un model explicatiu que con-

té enunciats generals sobre el món.

Tens un munt d'exemples de com de propera t'és la ciència. T'has fet mai una ferida a la cama? Quan això passa vas al metge i aquest et prescriu un tractament per combatre possibles infeccions. Però el tractament no se l'inventa, sinó que es basa en un model explicatiu sobre com són les infecci-ons i quina és la millor manera de combatre-les. Això mateix succeeix en al-tres àmbits de la vida humana.

Confiem en la ciència. Recorrem a la ciència de vegades simplement per la curiositat de comprendre el món; però sobretot per la necessitat de pre-veure quin serà el curs dels esdeveniments, què podem esperar que passi.

UNA QÜESTIÓ DE MÈTODEQuan et vesteixes, primer et poses els mitjons i després les sabates. Pro-

va a fer-ho a l'inrevés, no podràs! Si primer et poses les sabates, te les hau-ràs de treure per poder posar-te els mitjons. De la mateixa manera, a l'hora de construir explicacions sobre el món, no val qualsevol procediment.

• La ciència no construeix models explicatius a partir del no-res, sinó que segueix un mètode. Un mètode és un procediment, un ordre.

• El mètode científic és el mètode hipoteticodeductiu. Aquest mètode té dues parts: la primera, construir hipòtesis; i la segona, contrastar-les.

• Una hipòtesi és un intent d'explicar satisfactòriament un problema que ens ha aparegut. Les hipòtesis les acceptem de manera provisional. En general, necessitem construir hipòtesis quan el model explicatiu de què disposem no ens dóna una explicació satisfactòria d'algun fet.

Per construir una hipòtesi cal identificar el problema i elaborar un model explicatiu que encaixi amb com és el món i que, per tant, solucioni el pro-blema. En molts casos, per determinar el problema hauràs partit de l'obser-vació. Una hipòtesi ha ser contrastable i per contrastar-la s'han d'establir mecanismes (observacions o experiments) que permetin comprovar si el model explicatiu que la conté és correcte o no ho és. Com es fa això?

Qui vol contrastar una hipòtesi ha d'anticipar quins fets es produirien si fos correcta. Aquestes anticipacions les anomenem prediccions. Després, ha de verificar si les prediccions es compleixen o no es compleixen, això és, si el món es comporta tal com la hipòtesi preveu.

UN EXEMPLE DEL MÈTODE CIENTÍFIC

• Detecció d'un problema. Quan arribes a casa no funciona el llum de la sala.

• Construcció d'una hipòtesi. Penses: no s'encén el llum perquè la bombeta està trencada.

• Predicció a partir de la hipòtesi. D'aquesta explicació dedueixes que si canvi-es la bombeta s'encendrà el llum.

• Contrastació de la hipòtesi. Canvies la bombeta. Si el teu model explicatiu és correcte, el llum s'haurà encès. La hipòtesi era correcta, l'has contrastada posi-tivament, l'has verificada.

6 || Unitat 1

Perquè un coet s'enlairi sense risc, s'ha de construir d'acord amb un model ex-plicatiu sobre aerodinàmica.

3. Molt probablement segueixes un mètode per estudiar. Quin és? Pro-

va d'escriure ordenadament tots els passos del teu mètode.

4. Són les set de la tarda i ja fa mitja hora que esperes al carrer la teva

amiga Laura. L'has trucada diverses vegades però no respon al telèfon.

Pensa tres hipòtesis diferents de per què no ha acudit a la cita. A con-

tinuació, pensa també com contrastaries cadascuna de les tres hipòte-

sis. Discutiu per parelles les hipòtesis que hàgiu pensat i decidiu la

millor manera de contrastar-les.

7Tens raons per creure el que creus? ||

En l'exemple anterior, si no s'encengués el llum voldria dir que, encara que la hipòtesi era raonable, no era una bona explicació del que succeïa en realitat. La teva hipòtesi s'hauria refutat i n'hauries de pensar una de nova: l'interruptor no funciona, alguna fase de la instal·lació no rep corrent, etc., i les hauries de contrastar fins que en verifiquessis alguna positivament.

El procés s'aturaria aquí perquè es tracta d'un cas particular, però la cièn-cia cerca lleis universals aplicables a tots els casos d'un mateix problema.

Es proposa una hipòtesi comprovable com a solució

Es dedueix de la hipòtesi una conseqüència observable (predicció)

Es realitzen experiments o observacions

Es detecta un problema

El resultatconfirma

la predicció?

sí norefutacióverificació

EL MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU

El mètode científic és un mètode rigorós:

• D'una banda, parteix de les dades empíriques de què disposem per cons-truir teories. Qualsevol disciplina que no tingui en compte aquestes dades a l'hora de construir les seves teories no podrà considerar-se científica.

• D'altra banda, la contrastació d'hipòtesis permet també descobrir quines teories hauríem estat acceptant de manera equivocada, és a dir, aquelles que l'observació i l'experimentació podrien acabar refutant. Així doncs, les teories de la ciència són teories que estan en un procés de revisió continu.

Per aquestes dues raons pensem que la ciència ens proporciona les mi-llors explicacions possibles sobre el món. Ara bé, si això és cert, com és que la ciència s'equivoca?

La ciència cerca indicis per construir i contrastar les seves hipòtesis d'una ma-nera semblant a com ho fa el personatge Sherlock Holmes. Fotograma de The ad-ventures of Sherlock Holmes (1939).

I. Al conte de Conan Doyle Estel de plata (Silver Blaze), el de-tectiu Sherlock Holmes creu que el criminal ha de ser algú proper a la casa on s'ha comès el crim. Observa el diàleg se-güent:

–Hi ha algun fet que em vulgui fer notar? –va dir l'inspector.

–El curiós incident del gos a mitjanit –va dir Holmes.

–El gos no va fer res a mitjanit! –va dir l'inspector.

–Vet aquí el curiós incident –va remarcar Sherlock Holmes.

• En què fonamenta Holmes la seva hipòtesi que hi va haver un incident curiós a mitjanit? Per què?

8 || Unitat 1

I SI LA CIÈNCIA S'EQUIVOCA?La ciència de vegades s'equivoca. Construeix models explicatius del món i

més endavant els canvia per d'altres. Ptolomeu deia que la Terra era el cen-tre del sistema solar, avui diem que gira al voltant del sol. Galileu deia que hi havia cinc planetes, avui diem que n'hi ha vuit. Ptolomeu i Galileu eren cien-tífics, però ara pensem que estaven equivocats. Quina garantia tenim que allò que afirmen els científics contemporanis sigui veritat? I si poden estar equivocats, per quina raó hauríem de creure en allò que diu la ciència?

Imagina que vols fer un motlle de guix de la teva mà, un motlle que hi encaixi exactament. El motlle no és la teva mà, serà simplement un model que encaixarà amb la teva mà. És possible que no acabi d'encaixar bé del tot, però com més t'hi esforcis, millor encaixarà.

La ciència construeix també motlles. El motlle aquí són les teories. La idea que persegueix la ciència és que les seves teories encaixin amb com és el món. Ho fan realment?

EL PROGRÉS DE LA CIÈNCIALes ciències parteixen de l'observació. El desenvolupament dels instru-

ments d'observació ha permès disposar de dades per veure el món de ma-nera diferent i, per tant, construir-ne diferents models explicatius. També dis-posem d'instruments que ens permeten emmagatzemar i processar la informació d'una manera molt més potent, de procediments més acurats per contrastar les teories, d'una millor comunicació dels nous descobriments, etc.

El fet de disposar de tots aquests mitjans ens pot fer pensar que algun dia arribarem a una explicació definitiva del món. Hi arribarem?

La resposta és que no, almenys per dues raons:

En primer lloc, perquè els instruments de què disposem estan en contínua evolució. Per tant, és de preveure que ens permetin seguir millorant les teo-ries científiques i construir models completament diferents dels que ja tenim.

En segon lloc, perquè de la mateixa manera que la teva mà ha crescut i no s'adapta al motlle, el món també canvia. La ciència ha d'adaptar els seus models a aquests canvis. Així, si no arribarem mai a una explicació definitiva del món, per què volem la ciència?

LA UTILITAT DE LA CIÈNCIAGràcies a la ciència, podem millorar la tècnica i curar malalties que abans

no érem capaços ni tan sols de diagnosticar, produir aliments en més quan-titat, disposar de comunicacions i de transports que fa un segle ni tan sols podíem imaginar, etc. La ciència, en tant que ens permet explicar i preveure millor els fets del món, ens ajuda en la nostra vida quotidiana. És clar que també podem fer un mal ús d'aquests avenços, però aquesta no és una raó contra la ciència, sinó contra el seu mal ús.

En canvi, hi ha algunes preguntes sobre les quals la ciència no té res a dir. Podrà, per exemple, respondre a la pregunta de què has de fer per conservar la salut; però no a la pregunta de per què has de conservar-la.

Algunes famílies fan motlles de les mans o dels peus dels seus fills quan són pe-tits. Les mans canvi-en, es fan grans i el motlle deixa d'encaixar. El món també canvia. Construir-ne un model explicatiu és certament complex.

3 | PODEM CREURE EN LA CIÈNCIA?

Els models que construïm per explicar

l'univers depenen de la tecnologia disponi-

ble. Observa les fotografies astronòmiques

que publica cada dia la NASA a:

www.tiching.com/757011

@Amplia a la Xarxa…

La construcció de naus espacials com la Viking ha millorat el nostre coneixement astronòmic. Imatge de la NASA del Gran Canó de Mart. Prova de veure el planeta a simple vista!

5. Pots imaginar-te vivint en un món en el

qual la ciència estigués en l'estadi de

l'edat mitjana? Quantes coses que fas ara

no podries fer? Creus que viuries millor?

6. Per quina raó el descobriment de l'estruc-

tura de l'ADN en doble hèlix es considera

un avenç científic? Quins altres avenços ci-

entífics dels segles XX i XXI et vénen al cap?

9Tens raons per creure el que creus? ||

Què és?

Argumentar és donar raons per justificar o rebatre un enunciat per tal de persuadir algú altre d'allò que creiem. A l'hora d'argumentar no impor-ten només les raons, sinó la manera com s'exposen, la capacitat per escol-tar la resposta dels altres, per trobar punts forts o dèbils en les seves raons, per modificar la pròpia posició.

Per exemple, per argumentar que vols arribar a casa més tard de les deu de la nit, quan saps que hi has de ser abans, podries dir als teus pa-res: "Ja sé que m'heu dit que he de ser a les deu de la nit a casa, però la meva germana gran avui arribarà més tard. Anem a la mateixa festa i, per tant, seria molt millor si pogués tornar amb ella més tard de les deu".

Una argumentació té tres elements: les premisses, la conclusió i el rao-nament.

Les premisses són la informació de la qual partim i la conclusió és allò que volem afirmar en base a les premisses. El raonament és la manera com obtenim la conclusió a partir de les premisses. L'argumentació de l'exem-ple anterior en esquema:

Premissa 1: La meva germana arribarà més tard de les deu perquè va a una festa.

Premissa 2: Vaig a la mateixa festa que la meva germana.Premissa 3: És millor que torni de la festa amb la meva germana.Conclusió: És millor que jo arribi més tard de les deu.

Si raones bé, l'argument és acceptable. Si raones malament, és no ac-ceptable. L'argument és acceptable quan:

1. Has obtingut correctament la conclusió a partir de les premisses.

2. A més a més, les premisses són vertaderes. Per ser persuasiu, has de fer servir arguments que compleixin aquests dos requisits.

Tens dues maneres de posar en qüestió un argument. La primera és pre-guntar-te si totes les premisses són realment vertaderes. La segona és preguntar-te si pots obtenir correctament la conclusió a partir de les pre-misses. La manera de respondre a aquesta darrera qüestió variarà depe-nent del tipus d'argument.

– En un argument deductiu, la seva validesa et garantirà que has obtin-gut correctament la conclusió a partir de les premisses.

– En els arguments no deductius, hauràs de tenir en compte la pertinen-ça de l'argument, la veritat de les premisses i la seva suficiència per ga-rantir que la conclusió s'ha obtingut de manera correcta.

Com es fa?

En una argumentació podem començar amb la conclusió i després oferir les premisses en les quals la conclusió pren fonament, o també a l'inrevés.

Recorda que del que es tracta és de persuadir els altres del que volem sostenir, de manera que és important mostrar de quina manera fonamen-tem el que afirmem, que tenim en compte les seves objeccions, etc., per ai-xò, podem emprar diferents esquemes argumentals, deductius o no deduc-tius, alguns dels quals apareixeran en les diferents unitats d'aquest llibre.

HABILITATS I COMPETÈNCIES

Practica per aprendre

a) Identifica en cada argument les premisses i la conclusió:

• Els de 4t B guanyaran la lliga de ping-pong de l'institut perquè te-nen els millors jugadors, i qui té els millors jugadors sempre gua-nya aquesta lliga.

• La Paula és més alta que en Mi-quel i en Miquel és més alt que la Sílvia. Per tant, la Paula és més alta que la Sílvia.

• El govern no canviarà la llei per-què rep pressions per part de la Unió Europea, i el govern no vol una confrontació oberta amb la Unió Europea.

b) Independentment que pensis que són vertaderes o falses, argumenta a favor de les afirmacions següents. Distingeix en cada cas quines serien les premisses i quina seria la conclu-sió del teu argument. Fixa't que, si la conclusió és falsa, només podràs construir una argu-mentació deductiva vàlida si al-menys alguna de les premisses també és falsa:

• Els rèptils no són animals mamí-fers.

• Tothom que tingui 18 anys ha de beure almenys un got de vi al dia.

• La Terra no és el centre de l'uni-vers.

• La lluna és un satèl·lit i no pas un planeta.

• Enguany hem de fer un viatge de fi de curs.

• L'ésser humà és fruit d'una evolu-ció.

Argumentar

10 || Unitat 1

L'ASTROLOGIA ÉS UNA CIÈNCIA? Has llegit mai el teu horòscop del dia? Suposem que ets Lleó i la predicció

que fa l'astrologia per al dia d'avui del teu horòscop és la següent: "Treballar molt et donarà beneficis però també alterarà el bon funcionament de la teva salut i de les teves relacions". Penses: "Ostres, és cert, aquests dies he treba-llat molt i m'ha anat millor l'institut. Però és veritat que he tingut menys temps per descansar i ara em fa una mica de mal el cap. I és cert també que he vist menys els meus amics. L'horòscop, doncs, té raó. L'astrologia és una bona explicació del món, és una ciència!". Però, és realment una ciència?

• La paraula pseudociència la utilitzem per referir-nos a les falses ciències. Una pseudociència és una disciplina que tracta de construir models ex-plicatius del món, tal i com fa la ciència. Tot i això, no ho fa seguint el mètode científic, encara que es vol presentar com una ciència.

La llista de pseudociències és prou llarga i inclou l'astrologia, la grafolo-gia, l'homeopatia, la parapsicologia, la ufologia, la numerologia, etc. Alguns filòsofs de la ciència inclouen també entre les pseudociències el marxisme i la psicoanàlisi. De ben segur que coneixes algunes d'aquestes disciplines i que potser les has considerades científiques. Per què, aleshores, no són científiques? I si no ho són, com és que hi ha persones que les considera models explicatius del món perfectament vàlids?

QUÈ ÉS CIENTÍFIC I QUÈ NO HO ÉS Les ciències construeixen hipòtesis per explicar el món. Aquestes hipòtesis,

com hem vist, es construeixen en general a partir d'observacions rigoroses i sistemàtiques. Un cop hem establert les hipòtesis, després cal contrastar-les. Hem vist que per poder contrastar-les era necessari que aquestes hipòtesis generessin prediccions, i contrastar volia dir justament comprovar per mitjà d'experiments i observacions que la predicció es complia.

Ara et pots preguntar, per exemple, quines són les observacions sistemàti-ques que ha dut a terme l'astrologia per construir els seus models explicatius, quin mètode ha seguit, i sobretot si s'han complert les seves prediccions.

Suposem que sí, que les hipòtesis han estat construïdes observant de manera rigorosa la posició dels astres en el moment en què tu vas néixer i que s'han complert també les seves prediccions. Al capdavall era veritat que quan treballaves molt t'anaven millor les coses, però també que tenies més cansament i veies menys els teus amics. Vol dir això que, malgrat tot, l'astrologia és una ciència? No, no vol dir això.

• El filòsof de la ciència Karl Popper (1902-1994) va proposar un criteri dife-rent de la verificació per determinar què compta com a enunciat científic: la refutabilitat. D'acord amb la refutabilitat, perquè un enunciat sigui cien-tífic t'ha de ser possible representar-te una circumstància en què allò que prediu l'enunciat pugui no donar-se, encara que aquest fet no passi mai.

Hi ha enunciats que no només sembla que es puguin verificar, sinó que en realitat mai no poden fallar! Si dius "Demà plourà o no plourà", tant si plou demà, com si no, el teu enunciat serà veritat, però no pot ser científic.

Això és el que succeeix amb les pseudociències. Les seves prediccions es poden verificar, però no ens és possible representar-nos cap circumstància en la qual poguessin fallar. No satisfan el criteri de refutabilitat.

Si una poma s'enfilés cap a un pomer, en comptes de caure de l'arbre, i sempre que no hi hagués cap truc en això, tindrí-em raons per refutar la teoria de la gravi-tació universal.

4 | CIÈNCIA I PSEUDOCIÈNCIA

La Fundació Educativa James Randi té l'ob-

jectiu de combatre la credulitat sobre les

pseudociències. Explora el seu lloc web a

www.tiching.com/756904 i destaca'n alguna

contribució que et sembli interessant.

@Amplia a la Xarxa…

11Tens raons per creure el que creus? ||

Tornem novament a l'horòscop. Si treballes més et van millor les coses. Ara bé, hi ha algú a qui no li passi això? És concebible una situació en la qual facis amb cura allò que has de fer i que el resultat no sigui bo? Fixa't que si el resultat no és bo sempre pots pensar que no ho has fet amb prou cura, de manera que no has fet cas del que deia l'horòscop. Per tant, l'ho-ròscop, et dirà l'astrologia, tenia raó. La seva hipòtesi és irrefutable i preci-sament per això, perquè és irrefutable, no és científica.

Un dels principals arguments de les pseudociències és insistir que el que diuen "està comprovat". Hauràs sentit frases com ara: "Comprova-ho tu mateix, jo ho vaig prendre i se'm va passar el mal de cap". Però aquestes verificacions no valen.

MODUS PONENS

"Vols millorar la teva salut. Per millorar-la cal que facis exercici amb regularitat. Ja saps, doncs, què has de fer: exercici amb regularitat!."

El modus ponens és un esquema argumental vàlid d'acord amb el qual, si un fet se segueix a partir d'un altre, quan el primer fet es dóna, el segon fet també s'ha de donar. Més tècnicament: si tenim un condicional, que es com-posa d'antecedent i consegüent, i tenim un cas A de l'antecedent, podem concloure que tindrem un cas B del consegüent:

Premissa 1: Si A, aleshores B (Si vols millorar la teva salut, aleshores has de fer exercici amb regularitat).

Premissa 2: A (Vols millorar la teva salut).Conclusió: B (Has de fer exercici amb regularitat).

Un argument vàlid té dues característiques importants:

• Si les premisses que fem servir son vertaderes, la conclusió també ho serà.

• Si la conclusió és falsa, alguna de les premisses haurà de ser falsa.

premisses conclusió

vertaderes vertadera POSSIBLE (bon argument)

vertaderes falsa IMPOSSIBLE

falses vertadera POSSIBLE

falses falsa POSSIBLE

El text inicial conté una forma vàlida d'argument. Però encara no sabem si és un bon argument: perquè sigui un bon argument és necessari també que les premisses siguin vertaderes. Només si és un bon argument hauràs d'ac-ceptar la conclusió. En l'exemple següent, pots comprovar com un argument pot ser vàlid però no ser un bon argument:

Premissa 1: Si els elefants són mamífers, aleshores volen.Premissa 2: Els elefants són mamífers.Conclusió: Els elefants volen.

L'argument segueix l'esquema del modus ponens i és un argument deduc-tiu vàlid. Ara bé, resulta que la conclusió és clarament falsa: els elefants no vo-len (Dumbo aquí no compta!). Segons la taula anterior, és impossible que un argument deductiu vàlid tingui premisses vertaderes i conclusió falsa. Per tant, una o totes dues premisses han de ser falses (en aquest cas només la primera).

ESQUEMA ARGUMENTAL

a) Seguint l'esquema del modus po-nens, escriu la premissa que falta en cada cas:

• Premissa 1: …Premissa 2: El rellotge està es-patllat.Conclusió: El rellotge no marca l'hora correcta.

• Premissa 1: Si les llimones són al cistell, en Manel en portarà tres.Premissa 2: …Conclusió: En Manel portarà tres llimones.

b) Les argumentacions següents contenen l'esquema argumental del modus ponens. Troba'l i es-criu-lo en forma de premisses i conclusió:

• Has perdut el tren perquè no hi eres a l'hora. El tren marxa puntual, i si no hi ets a l'hora el perds.

• El metge m'ha dit que si vull cu-rar-me, cal que em prengui aquest medicament. I és clar que vull curar-me. Per això me l'he pres!

• Els triangles tenen quatre an-gles. Si un quadrat és un trian-gle, aleshores els triangles te-nen quatre angles. I un quadrat és un triangle.

• La Maria vol anar a casa teva, i si vol anar-hi primer ha de fer els deures. Per això està fent ara els deures.

• L'aigua és una beguda que porta alcohol. Les begudes que porten alcohol et treuen la set. Per tant, l'aigua et treu la set.

12 || Unitat 1

4 | CIÈNCIA I PSEUDOCIÈNCIA

7. Són refutables les hipòtesis següents? Si

no ho són, reformula-les perquè ho siguin:

a. Les balenes són els animals més grans

que han existit mai.

b. Aquesta nit farà fred o no en farà.

c. Algun dia els extraterrestres conqueri-

ran la Terra.

d. Beure cervesa cura la malària.

e. Déu va crear el món.

8. Un experiment per contrastar la hipòtesi

"els horòscops diuen la veritat":

• Tria una descripció de la personalitat

dels àries.

• Busca persones que creguin en els ho-

ròscops i llegeix-los suggestivament la

descripció sense dir-los el signe.

• Demana'ls si coincideix amb la seva

personalitat.

• Comprova si el signe de la persona és

àries.

• Informa sobre els resultats.

• Les creences orienten la nostra vida.• Pel que fa al coneixement, les creences rellevants són

les que estan ben fonamentades.• Els enunciats generals més ben fonamentats són els de

la ciència.

• La ciència investiga a partir de l'experiència i seguint el mètode hipoteticodeductiu.

• La ciència no està lliure d'error, però és la millor forma de coneixement del món de què disposem.

• La refutabilitat distingeix la ciència de la pseudociència.

HE APRÈS

L'homeopatia es presenta com una cièn-cia, encara que els seus principis no són científics.

LES PSEUDOCIÈNCIES S'IMMUNITZEN CONTRA LA REFUTACIÓLes aparents verificacions pseudocientífiques no tenen cap valor perquè

provenen de prediccions immunes a la refutació. Això succeeix de diverses maneres, com ara les següents:

• Només recullen els casos favorables, no els que refuten la predicció. L'horòscop pot fer prediccions molt concretes i precises, però segur que molts dies no encerta. Qui dóna credibilitat a l'horòscop només para atenció als casos en què encerta i tendeix a oblidar les vegades en què s'equivoca.

• No eliminen explicacions alternatives. Per exemple, la grip no té tracta-ment, però cursa en uns cinc dies. Aleshores, sembla efectiu qualsevol tractament que afirmi que seguint-lo cinc dies et curarà. Fins i tot tracta-ments forassenyats com "cura't la grip prenent cinc dies una infusió de pàgines del llibre de filosofia" sembla que funcionin! Sense el mètode ci-entífic, és possible qualsevol explicació.

• Fan prediccions vagues que no permeten comprovar de manera clara si es compleixen o no, com ara: "Enguany l'economia patirà daltabaixos".

• Reformulen ad hoc la hipòtesi inicial en cas que no es compleixi allò que la hipòtesi predeia: "Aquesta pastilla no t'ha funcionat perquè no hi creus" (quan inicialment no s'havia fet cap referència al fet que haguessis de creure-hi perquè la pastilla funcionés).

• Generen prediccions múltiples i quan una de les prediccions es compleix ignoren les que no s'han complert: "Aquest producte cura el mal de cap, la depressió, l'asma, l'insomni, l'ansietat, i millora l'autoestima i el benes-tar general". És segur que podré dir que alguna cosa m'ha millorat!

En qualsevol cas, doncs, no satisfan el requisit de refutabilitat de la cièn-cia. Als esquemes argumentals de les unitats 11, 12 i 15 veurem amb més detall algunes d'aquestes qüestions.

HA ARRIBAT L'HOME A LA LLUNA?Al començament de la unitat hem plantejat algunes creences contràries en-

tre si. Quines hem d'acceptar? Recorrem a la ciència. Els millors indicis i la mi-llor ciència de què disposem ens proporcionen raons per confirmar la presèn-cia de l'home a la Lluna, sostenir que el millor que podem fer és vacunar-nos, afirmar que hi ha un canvi climàtic i acceptar que l'Holocaust va tenir lloc.

És cert que hi ha informes (en trobaràs a la Xarxa) que diuen tot el contra-ri sobre cadascun d'aquests casos. La qüestió és si aquests informes satisfan tots els estàndards que requerim a la ciència.

RECAPITULEM

13Tens raons per creure el que creus? ||

1 COM FORMEM LES NOSTRES CREENCES? AMPLIACIÓ

No tenim cap indici que Déu existeixi, ni tampoc cap indi-ci que no existeixi. Podem creure justificadament que Déu existeix o que no existeix?

William K. Clifford (1845-1879) ens presenta aquest cas: un armador sap que el seu vaixell no està en bones condi-cions, però tot i així permet que salpi amb un munt d'emi-grants a bord. Pensa: "Si fins ara sempre ha arribat a port, crec que gràcies a la providència divina aquest cop també hi arribarà". El vaixell naufraga i l'armador cobra l'assegu-rança. La qüestió és: tenia dret l'armador a creure que el vaixell arribaria a port, quan tot els indicis apuntaven en sentit contrari? Segons Clifford, no hi tenia cap dret. Úni-cament podem creure en alguna cosa quan:

(1) Tenim indicis fonamentats que ens condueixen a afir-mar que és vertadera.

(2) Podem concloure raonablement que és vertadera a partir d'altres fets per als quals sí tenim indicis fonamen-tats per considerar-los vertaders.

D'acord amb Clifford, si seguim aquest criteri, no podem creure justificadament en l'existència de Déu.

William James (1842-1910) pensa també que, en general, cal que una creença estigui basada en indicis; però diu que hi ha casos en els quals podem estar legitimats a creure sense cap mena d'indici: les opcions genuïnes.

Una opció és una decisió entre dues possibilitats: anar al ci-nema o anar a un concert; estudiar batxillerat o estudiar un cicle. L'opció és genuïna quan és viva, obligada i important.

Una opció és viva si les hipòtesis o possibilitats que estan en consideració tenen sentit per a qui ha de decidir i és morta en cas contrari. Una opció és obligada si no tenim més remei que triar, es tracta d'escollir entre dues possi-bilitats sense que ens quedi cap altra alternativa, com ara no triar. Una opció és important o vital si tenim una opor-tunitat única de fer la tria; altrament l'opció és trivial.

Quan ens trobem al davant d'una opció genuïna en la qual hem de triar creure o no creure alguna cosa, James sosté que, encara que no disposem d'indicis que ens decantin cap a una de les dues, és legítim (i necessari) que prenguem una decisió i optem per creure en una de les dues opcions. Segons James, per a algunes persones creure o no creure en Déu seria una opció genuïna i, per tant, podrien creure-hi o no creure-hi legítimament sense tenir-ne indicis.

a) A banda de la creença en Déu, hi ha alguna altra creen-ça que, segons tu, pugui ser considerada com una opció genuïna d'acord amb el plantejament de William James?

2 LES EXPLICACIONS CIENTÍFIQUES ANÀLISI

En els anys 50 del segle passat els biòlegs i els psicòlegs van començar a especular sobre si la memòria funcionava canviant i emmagatzemant determinats elements químics en el cervell, ai-xò és, sobre si la memòria era un tipus de sistema químic. En la dècada de 1960 a alguns psicòlegs de la universitat de Michigan se'ls va ocórrer que si la memòria era una qüestió de substàncies

químiques emmagatzemades, aleshores hauria de ser possible transferir memòria d'un organisme a un altre simplement trans-ferint els elements químics del cervell de l'un a l'altre. Es van fer experiments en cucs i en rates. En els experiments en rates es va ensenyar un grup de rates a obtenir una petita quantitat de llet quan accionaven una palanca que hi havia a l'altre costat del lloc de la gàbia d'on sortia la llet. El temps mitjà d'aprenentatge d'aquesta conducta per a un grup de 25 rates va ser de 25 hores. Seguidament es van extreure els elements químics del cervell d'aquestes rates i es van injectar en el cervell d'altres rates simi-lars. Igualment es va injectar en el cervell d'un altre grup de ra-tes elements químics procedents del cervell de rates que no havi-en estat entrenades. […] Les rates a les quals es van injectar elements químics procedents de rates prèviament entrenades van aprendre la conducta de prémer la palanca en una mitjana de temps de 3 hores. Les altres van tardar al voltant de 25 hores de mitjana.

Ronald GIERE: El coneixement científic.

a) Identifica la hipòtesi i el problema que pretén explicar.

b) La hipòtesi verifica l'experiment? Com ho fa? Explica-ho.

3 PODEM CREURE EN LA CIÈNCIA? ESTUDI DE CAS

Un conegut científic (hi ha qui diu que va ser Bertrand Russell) donava una vegada una conferència sobre astronomia. Hi descri-via com la Terra girava al voltant del Sol i com aquest, al seu torn, girava al voltant del centre d'una vasta col·lecció d'estrelles cone-guda com la nostra galàxia. Al final de la xerrada, una senyora d'edat avançada es va aixecar i li va dir des del fons de la sala:

–El que ens ha explicat vostè no són més que ximpleries. El món en realitat és una plataforma plana sustentada per la closca d'una tortuga gegant.

El científic va somriure àmpliament abans de replicar-li:

–I què suporta la tortuga?

–Vostè és molt intel·ligent, jove, molt intel·ligent –va dir la se-nyora–, però hi ha infinites tortugues una sota una altra!

Stephen HAWKING: Història del temps.

a) Quina dificultat creus que té la senyora per acceptar la tesi del científic? Hauria d'acceptar-la? Per què?

b) Les teories sobre l'univers han canviat al llarg del temps. La teoria geocèntrica va ser desplaçada per l'heliocèntri-ca, que afirma que el Sol és el centre de l'univers. Aquesta, al seu torn, es veu modificada quan descobrim que el Sol no és sinó una de tantes estrelles. Creus que avui podem acceptar alguna teoria sobre l'univers com a definitiva? Vol dir això que totes les teories valen igual?

4 CIÈNCIA I PSEUDOCIÈNCIA CERCA D'INFORMACIÓ

a) Per grups, cerqueu informació sobre diferents pseudo-ciències. Proveu a localitzar les raons que donen per as-segurar que les seves hipòtesis han estat comprovades. Discutiu després si les raons que heu trobat compleixen o no compleixen els criteris que estableix la ciència.