Valencià 6e PRIMÀRIA

Desembre 2015

José Aurelio Pina Romero Nom i Cognoms

Curs:

Centre:

refOrÇi ampliació

fitxesdereforç

Fitxa 1 Elgrupnominal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 L’úsdelesmajúscules. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Paraulesprimitivesiparaulesderivades...... . 5Fitxa 4 Adaptartextosaldestinatari. . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 5 Elsdemostratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Fitxa 6 Repàsd’accentuació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 7 Elsprefixos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Descriureunllocdesdediferentsposicions.... 10Fitxa 9 Elspossessius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... 11Fitxa10 L’apòstrof i lacontracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa11 Els sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa12 Redactarun textapartird’unesnotes . . . . . . . . . 14Fitxa13 Elsnumerals i els indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa14 Ladièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa15Lesparaulesonomatopeiques . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa16 Escriureunanotícia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18Fitxa17Elverb(I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa18L’úsdexiix................................20Fitxa19Eufemismes iparaules tabú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Fitxa20Emplenarimpresos ......................... .22Fitxa21Elverb(II)...................................23Fitxa22L’úsdeb iv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24Fitxa23Lesparauleshomònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Fitxa 24 Redactarnormesdeseguretat................26Fitxa25Elverb(III). .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Fitxa26Paraulesamblil·l ...........................28Fitxa27Lesparaulesparònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Fitxa28Expressarl’opiniósobreuntema. . . . . . . . . . . . . .30Fitxa29Classesdeverbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31Fitxa30 L’úsdelah.................................32Fitxa31Elcampsemàntic...........................33Fitxa32Escriureinstruccions.........................34Fitxa33 L’adverbi...................................35Fitxa34L’úsdej/gitj/tg............................36Fitxa35Paraules individuals iparaulescol·lectives . . . . . . .37 Fitxa36Explicarunaruta........................... .38Fitxa37Elsenllaços.................................39Fitxa38L’úsdex,txiig .............................40Fitxa39Elsentitliteralielsentitfigurat.................41Fitxa40Ferunareclamació......................... .42

Fitxa41L’oració.Elsubjecte..........................43Fitxa42Signesquetanquenenunciats.................44Fitxa43Elsneologismes.............................45Fitxa44Elaborarunanuncipublicitari.................46Fitxa45Elpredicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Fitxa46 Elspuntssuspensius.........................48Fitxa47Paraulesd’altresllengües....................49Fitxa48Escriureunacrònica.........................50Fitxa49Elpredicatverbal............................51Fitxa50Altressignesdepuntuació....................52Fitxa51Lesabreviatures .............................53Fitxa52Comentarunespectacle......................54Fitxa53Classesd’oracions...........................55Fitxa54Pronomsfeblesdavantelverb. . . . . . . . . . . . . . . .56Fitxa55Úsculteiúscol·loquial.......................57Fitxa56Elaborarunfulletturístic......................58Fitxa57Eltext......................................59Fitxa58Pronomsfeblesdarrereelverb. . . . . . . . . . . . . . . .60Fitxa59Elsvulgarismes.............................61Fitxa60Contardesdediferentspuntsdevista..........62Fitxa61Repàs ......................................63

fitxesd’ampliació

Fitxa1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64

Fitxa2 ........................................ 66Fitxa3 ........................................ 68Fitxa4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70Fitxa5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72Fitxa6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74Fitxa7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76Fitxa8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78Fitxa9 ........................................ 80Fitxa10 ........................................ 82Fitxa11 ........................................ 84Fitxa12 ........................................ 86Fitxa13 ........................................ 88Fitxa14 ........................................ 90Fitxa15 ........................................ 92

Reforç

3

1 Elgrupnominal

1. Subratllaelsgrupsnominalsquetrobeseneltextsegüentiencerclaelnuclidecadaun.

2. Analitzaaquestsgrupsnominals:indica’nelnucli,elsdeterminantsielscomplements.

• Lesmeuesvacancespreferides.

• Unsquantsjocsdetaula.• Algunespistesequivocades.

• Elscomandamentsdela Wii.

3. Copialesoracionssubstituintelssubstantiusdestacatspelgrupnominaladequat.

• Míriamvaaprovar l’assignatura.

• EmparLlopisiJosepLlopisviuenaValència.

• BoirahaaparegutvoraelXúquer.

Un ordinador nou

determinants nucli complements

Reforç

4

2 L’úsdelesmajúscules

1. Copiaeltextsegüentiescriuenmajúsculeslesparaulesquecalga.

2. T’hasderenovareldocumentd’identitat.Omplilesdadespersonalsdelafitxaparantmoltaatencióales majúscules.

Nom

Cognoms

Va nàixer a

País

Fill/a de i de

Adreça

3. Escriuunaoracióambcadaunadelesparaulessegüents.

• Barcelona

• Hèrcules

• Tirant lo Blanc

• Penyagolosa

S’escriu en majúsculala lletra inicial d’una paraula quan va al principid’untext; desprésdelssignesque tanquen oracions; en els nomspropisde persones, animals, llocs, etc.; i en els títolsde llibres, pel·lícules, obres teatrals, cançons, etc.

Compromís amb el medi ambient

Reforç

5

3 Paraulesprimitivesiparaulesderivades

1. Classificaaquestesparaulessegonsquesiguenprimitivesoderivades.

porta desfer joia estrany tenista timidesa

emmarcar retallar camisa supermercat sopa neu

PRIMITIVES DERIVADES

■ Escriulaparaulaprimitivaapartirdelaquals’haformatcadaunadelesparaulesderivadesanteriors.

2. Escriutresparaulesderivadesapartirdelesparaulesprimitives següents.

• terra

• gel

• mar

3. Buscaenlacaixalaparaulaprimitivadecadaunad’aquestesparaulesderivades.

• engreixar

• justícia

• claredat

• inútil

• portal

gros gruixut greix

ajust injust justclar clarejar claret

útil utilitat utilitari

port porta portar

Reforç

6

4 Adaptartextosal destinatari

1. Pintadelmateixcolorelsfragmentsquepertanguenalmateix text.

2. Escriuuntextseguintlaindicació següent.

• EtsCarlesiresponsal’empresaWebsportiuperagrair-losl’avísiperdir-losquetornaràsavisitarlapàginapercomprarunaaltrabicicleta.

Reforç

7

5 Els demostratius

1. Classificalesoracionssegonsqueelsdemostratiusexpressendistànciatemporal

o espacial.

a. AquellestiuvamvisitarAmèricadelSud.b. Quinafaldavols,aquestaoaquellade l’aparador?c. Enaquestmoment la situaciómediambientaldelSeguraésmoltdelicada.d. Aqueixapersonafacarad’haver-se perdut.e. Aquestmatínoempodiaalçardel llit!f. Aquellhomediuqueet coneix.g. Aquestessónlescosesquenom’agraden.h. L’anyaquellvaserterribleperala família.

2. Encerclaelsdemostratiusd’aquestaconversaqueexpressenproximitatespacial,

icopiaeltextsubstituint-losperd’altresqueindiquen llunyania.

–Novullviatjaraaquestaciutatmaimés!–Peròsiaquestaéslaprimeravegadaquehiviatges!–Tuhasvistquinaspectetenenaquestscarrers?Emfariaporhaverd’eixirdecasaunanitcomaquesta.–Mmm,emfa l’efectequenoetfanporaquestscarrers,sinóunaaltracosa.–Bé,tensraó,emfaporaquestaciutatperquècalagafarl’avió!

Reforç

8

6 Repàs d’accentuació

1. Accentua, si cal, les paraules següents.

• perdua

• Maria

• pel·licula

• tonica

• anec

• ploura

• dificil

• quadern

• enten

■ Ara classifica-les segons que siguen agudes, planes i esdrúixoles.

2. Accentua les paraules que calga i explica per què han de dur accent o no.

Berlin

Moscou

Paris

Londres

Valencia

Les paraules agudes són aquelles en què la síl·laba tònica és l’última. S’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s o -en, -in.

Les paraules planes són aquelles en què la síl·laba tònica és la penúltima. S’accentuen quan acaben en diftong i en consonant (llevat de les

Les paraules esdrúixoles són aquelles en què la síl·laba tònica és

Recorda

agudes planes esdrúixoles

Reforç

9

7 Elsprefixos

1. Identificaelprefixencadaparaula.Escriu-loseparatdelaparaulaalaquals’haunit,comen l’exemple.

• desfet des-fet

• repintar

• invencible

• antediluvià

• extraoficial

• translúcid

2. Escriutresparaulesdiferentsquecomencenambcadaprefix.

•des-

• extra-

•pre-

■ Quinsignificataportenelsprefixosanteriors? Completa.

• Elprefix significa‘forade’.

• Elprefix significa‘abansde’.

• Elprefix significa‘contraride’.

3. Relacionacadadefinicióambelprefixcorresponenticompletalaparaula.

1. Quevamésenllà de l’oceà. 3.Acciócontràriaa congelar.

2. Queestàdavant del penúltim. 4.Tornara prendre.

re ante des trans

4. Formaparaulesnovesafegint-hielsprefixosquecorresponga.

• vetlar

• fixar

• muntar

• sòl

• forçar

• urbà

• vindre

• construir

sub-

Reforç

10

8 Descriureunllocdesdediferentsposicions

1. Lligaquestesduesdescripcionsd’unpobleid’unaciutat.

■ Aradescriuelpobleilaciutatanteriorsdesdelpuntdevistacontrari.

Omedaapeude carrer

Vilaltaavista d’ocell

Omeda a vista d’ocell

l’aire,

d’aigües

l’aire.

Vilalta a peu de carrer

Reforç

11

9 Elspossessius

1. Omplil’encreuatambformesdels possessius.

4. 6.

1.

3.

1. Diversosposseïdors,2apersona,masculíofemení,plural.

2. Unposseïdor,2apersona,femení,plural.3. Unposseïdor,1apersona,masculí,singular.4. Diversosposseïdors,1apersona,masculí

ofemení,singular.5. Unposseïdor,2persona,femení,singular.6. Unposseïdorodiversos,3apersona,masculí,

plural.2. Descriulateuaclasseutilitzantpossessius.Després,encerclaelspossessiusquehages

escrit.

3. Emplenalesbafaradesamboracionsquecontinguenun possessiu.

Reforç

12

10 L’apòstrofila contraccióNom Data

1. Copiaaquestesoracionsapostrofant,sical,elsarticlesifentlescontraccionsquecalga.

• AAlbaidahihaunmuseusobre lahistòriadeelstitelles.

• Elamicd’Amèliaarribaràambelaviódeles cinc.

• Martanobeuaiguadelaaixeta,sinódeelsupermercat.

• D’acíalauniversitathihamoltadistància?

2. Reescriulesoracionssegüentsfent,sical,lacontraccióques’indicaentreparèntesis.

• Annaarriba(de+el)treballalessis(de+la) vesprada.

• Aquellsdosgermansesvanbarallar(per+els)diners(de+la)herència.

• L’àrbitrecomunicàladecisió(a+els)capitans(de+els)equips.

3. Emplenaelsbuitsamblesparaulesel,la.Paraatencióal’apostrofacióitambéales

majúscules!

Desde estiud’enguany, associacióexcursionista

delpobleorganitzaviatgesa estranger. primer

viatgevaseraRoma. capitald’Itàliaésunaciutat

fascinant,plenadegransedificisde èpocade

imperiromà.Emva agradarmolt Colosseu,

amfiteatremésconegutdelmón;peròsobretotelmeu

primervolambavióo, comdeia iaio, ocellvolador.

Reforç

13

11 ElssufixosNom Data

1. Descomponlesparaulessegüentsescrivintlaparaulaprimitivaielsufix,

comenl’exemple.

• orgullós orgull+ós • pedalejar

• normalitat

• alacantina

• accidental

• femer 2. Formaparaulesafegintalesparaulessegüentselsufix corresponent.

• art

• noble

• pilot

• fang

• moda

• tendre

• muntar

• llanda 3. Marcanoméslesparaulesqueportensufix.

magatzem

gasós

escàs

frescor

armari

imatge

bibliotecari

factura

espòs

etiquetatge

■ Indicalaparaulaprimitivaielsufixques’haafegitalesparaulesquehasmarcat.

• •

• •

4. Escriutresparaulesdiferentsambelssufixos indicats.

• -ós

• -dor

• -er

5. Subratllaelsufixdecadaparaulainumerasegonselsignificatquehiaportaelsufix.

pomer moneder

paraigüer pastisser

fuster plataner

-atge

Arbrefruiter.

Reforç

14

La festa de Vicent

12 Redactar un text a partir d’unes notes

1. Copia en el bloc de la dreta les idees clau d’aquest text, que estan destacades.

La festa de Vicent En la festa d’aniversari de Vicent hi havia molta gent: hi van anar els seus pares, germans, cosins i amics, i li van fer prou regals, com ara un joc d’ordinador, un jersei, dos llibres, un disc i un llapis de memòria. S’ho van passar molt bé i van berenar molt.

Hi havia pastes salades, entrepans, dolços i un pastís de xocolate que feia una pinta boníssima. En fi, una gran festa.

2. Redacta un text a partir d’aquestes notes.

L’excursió a Sagunt - Dijouspassat,5denovembre.- Alumnesdelesduesclassesde 6é.- Desplaçamentamb autobús.- Matí:visitaalcastellialteatre romà.- Dinard’entrepansalcastell.- Vesprada:visitaal’esglésiadeSantaMaria,alajueriaial’esglésiadel Salvador.

L’excursió a Sagunt

Reforç

15

13 Elsnumeralsielsindefinits

1. Classifica lesparaulesdestacadessegonsquesiguennumeralso indefinits.

2. Acítenslagraellad’eixidad’unacursadeFórmula1.Completaeltextambelsnumerals

ordinalscorresponents.

2.Massa 4.Raikkonen

FernandoAlonsoseràel enlalíniad’eixidadelGranPremidelBrasil.

ElseguiràMassa,queeixiràdesdela posició.Enla posició,

trobemelMcLarendeHamilton,queaspiraaobtindreelcampionatenaquestacursa.

El ésRaikkonenienunsorprenent lloc,trobemeljoveAdrian Sutil.

Un cuiner aficionat la iaia la

que calen pocs ingredients: quatre ous, cent vint mil·lilitres de llet, cent vint de suc de taronja i cent vint més d’oli. A banda, necessitem cent cinquanta grams de sucre i quatre- cents cinquanta de farina. Després de batre tot això, ho aboquem a un recipient de llanda

la

com a la iaia. Potser és que ella mesura les quantitats i jo, en canvi, les pose a ull…

indefinits

Reforç

16

14 La dièresi

1. Escriu el plural de cada paraula.

• país

• piragua

• paraigua

• suís 2. Resol l’encreuat. Vigila l’ús de la dièresi.

4 5 6

1. Relatiu als cavalls. 2. Segona persona del singular del pretèrit

imperfet d’indicatiu del verb agrair. 3. Per poc. 4. Tres més un. 2 5. Els que segueixen. 6. Fruita de la vinya, d’on es fa el vi.

3. Posa les dièresis que calguen en les paraules següents.

• cafeina • Lluisa • ensaimada • eivissenc

• frequència • Pasqual • unguent • Guillem

• peucs • pinguí • Suissa • igualar

4. Completa la graella amb la forma adequada de cada verb.

reduïsc

agraïa

traduíem

conduït

introduïm

La dièresi (¨) és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents.

Per a indicar que la u dels grups güe,güi,qüe,qüies pronuncia. Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior.

En el cas que la i o la u hagen de portar accent gràfic, no s’usa la dièresi.

Recorda

1 E Q S R

A

3 Q

Reforç

17

cruix, cruix

xip-xap

15 Lesparaules onomatopeiquesNom Data

1. Escriuoracionsquecontinguenelnomdel’animalilaparaulaonomatopeicacorresponent.

Elgoslladra

2. Marcalaparaulaonomatopeicadecada sèrie.

■ Completacadaoracióamblaformaverbalanteriorque corresponga.

• Hevistcomelmeugermà alstollsdel carrer.

• Alícia algunacosaal’orelladela companya.

• Enbotar,lesmonedes alabutxaca.

• M’agradasentircom elscerealsala boca.3. Escriuelsverbsanteriorsjuntambl’onomatopeiaquecorresponga.

• •

• •

Bup, bup! Cloc, cloc! Beee!

Rauc, rauc! Mèu, mèu! Piu, piu!

xiuxiuejar xafar xifrar

creuar cruixir

endreçar donar dinar dringar

xarrar xopar xipollejar

xiu-xiu

dring, dring

Reforç

18

16 EscriureunanotíciaNom Data 1. Observaaquestsuccésiresponalespreguntesperprepararlanotícia escrita.

• Quèhapassat?

• Onhapassat?

• Quihiha participat?

• Quanhapassat?

• Perquèhapassat? 2. Redactalanotíciaiescriu-neuntitularquerecullaelmésimportantdelsuccés.

Sihonecessites, inventa’talgunadadamésiafig-laalanotícia.

El cofre conté el tresor d’un antic vaixell pirata que…

Estava arreplegant unes petxines quan vaig trobar això…

Alcapdedosdies…

Reforç

19

17 Elverb(I)Nom Data

1. Encerclaelsverbsquetrobeseneltextsegüent.

2. Separaaquestsverbsenarrelidesinències.

• convencem

• confiava

• sentira

• establiran

• jugar

• dirigeix

• ficaria

• reparteixen 3. Escriuelsinfinitiusdelesformesverbalssegüentsidiguesaquinaconjugació

pertanyen.

• explica explicar,primeraconjugació

• isquí

• anaren

• dóna

• vol

• patira

• rebéreu

• dormen

• faria

• pateixen

El descobriment dels dinosaures el

Reforç

20

18 L’úsdex i ix Nom Data

1. Encerclatoteslesx quetrobeseneltext.Enacabant,classificalesquesonencomXixona.

x aprincipide paraula ix entrevocals ix afinaldeparaula

2. Completaambx oix lesparaules següents.

• àtiva • de ar • pe • cala • dibu • co í

• eringa • ca a • a ò • avier • madu a • re a

El so de la xde xarxaes pot representar amb xo amb el dígraf ix.

S’escriu xa principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. S’escriu ixentre vocals i a final de paraula.

En molts parlars valencians es pronuncia la idel dígraf ix.

Un dia a la muntanya

va al va la

Després vam pujar fins a la serra i Aleix ens va deixar que férem un poc la nostra marxa. Xavi i jo ens vam dedicar a intentar identificar els animals que apareixien en un llibre que s’havia emportat. Ens va paréixer veure un xoriguer caçant un ratolí

al vam observar com unes formigues es menjaven

la

les

Reforç

21

19 EufemismesiparaulestabúNom Data

1. Localitzaduesexpressionseufemístiquesenel text.

■ Copiacadaexpressióanterioralcostatdelaparaulatabúaquèequival.

• guerra • víctimes 2. Escriulaparaulatabúi l’eufemismequeetsuggereixcadaimatge.

3. Classificalesparaulesiexpressionsdecadaparellasegonsquesigueneufemismes

oparaulestabú.

• invident-cec • mort- defunció • dement-boig• parir-donara llum • desocupat-parat • orinar- pixar

El conflicte bèl·lic ha causat molts danys col·laterals entre la població civil…

Reforç

22

20 Emplenar impresosNom Data 1. Fixa’tbécoms’haemplenataquest imprés,troba-hitres incorreccions iexplica-les.

• Incorrecció1

• Incorrecció2

• Incorrecció3 2. Emplena tu l’imprésde formacorrectaamb les teuesdades.

IMPRÉSDEMATRÍCULA-CAMPAMENTCAPDE SETMANA

Domicili: Núm:

Localitat: Província:C.P.:

Data de naixement:

IMPRÉSDEMATRÍCULA-CAMPAMENTCAPDE SETMANA

(Nom)

Reforç

23

21 Elverb(II)Nom Data

1. Lligeltextiordenalesvinyetes.

■ Arasubratllaelsverbsenformapersonalquetrobeseneltext.Usaelmoratperalsverbsenpassat,elroigperalpresentielverdperal futur.

2. Completalesoracionsambunaformapersonaldelverbentreparèntesis.

• És una llàstima que Joan no (conéixer) aquest paratge.

• Quan (poder), (donar-me) la sal.

• (tancar) la porta del tot, per favor.

• Josep (tindre) son, perquè no (dormir).

■ Araclassificaelsverbsquehasescritsegonselmodealqualpertanyen.

Les formes verbals tenen nombrei persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formesnopersonals. Els verbs situen l’acció en un temps concret: en el passat, en el presento en el futur. Els modesverbalsreflecteixen l’actitud del parlant davant l’acció. Els modes verbals són tres: indicatiu, subjuntiui imperatiu.

Un accident desafortunat

el

Reforç

24

22 L’úsdeb i v Nom Data

1. Completaaquestesparaulesambb o v.

• can iar

• em ruix

• plo ia

• possi le

• prepara a

• em utxacar

• acti itat

• rossa 2. Buscaenlasopadelletressisparaulesquetinguenb ov.

S B A L P I J R T R T O H Q T R A I F S O B R E X L G A R X C M Ç L K U R Z A P C A N V I C L O E N H R B V L J N T E I L J A U Y F W N E V V T X R E N O V A R

■ Explicaperquès’escriub ov encadacas.

•

•

•

•

•

•

3. Escriuunaparauladerivadadecadaunadelesparaulessegüents.

• llop

• positiu

• nou

• cap

S’escriu ben els casos següents: Davant ri li després de m. Quan altres paraules de la família porten p.

S’escriu ven els casos següents: Darrere n. En les formes del pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en -ar. Quan altres paraules de la família porten u.

Reforç

25

Forma del verb soler

Forma del verb fer

23 Les paraules homònimes Nom Data

1. Relaciona cada oració amb el significat de la paraula homònima destacada.

M’he demanat un suc de llima. •

Llima bé el clau perquè no punxe. •

El pare és optimista i riu de tot. •

Marc se n’ha anat al riu a nadar. •

• Forma del verb llimar. • Corrent d’aigua.

• Forma del verb riure.

• Fruita tropical.

2. Subratlla els dos homònims que hi ha en cada oració i, després, completa el quadre amb el que es demana.

1 Mon pare té el desig de fer la volta al món en veler. 2 Sobre la taula tens el sobre amb els diners.

1

2

3. Esbrina a quina paraula correspon cada parell de definicions i escriu una oració amb cada significat.

Deixalles, residus

Forma del verb poder

Algunes paraules, com maça i massa, es pronuncien igual, encara que s’escriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual, s’escriguen o no de manera diferent, són paraules homònimes.

Recorda

Homònims Classe de paraula Significat

Homònims Classe de paraula Significat

Reforç

26

24 RedactarnormesdeseguretatNom Data 1. Observaelssenyalssegüentsirespon.

• Quinésl’objectiud’aquestssenyals?

• Aquivan dirigits?

■ Escriulaprohibicióqueindicacada senyal.

• Norma1

• Norma2

• Norma3

• Norma4 2. Escriuuntextenquèexpliqueslesnormesdeseguretatquehandeseguirelsusuaris

d’unesescalesmecàniques.

NORMESDESEGURETATDELESESCALESMECÀNIQUES

Reforç

27

25 Elverb(III)Nom Data

1. Subratllalesformesverbalsquetrobeseneltext,seguintelcodi.

roig formes simples verd formes compostes blau formes perifràstiques

2. Ratllalesformesquenopertanyenaltempsindicatencada grup.

3. Analitzaelsverbsqueapareixeneneldiàleg,seguintelmodel.

– Xiques,soulesmillors.Peraixòesticseguraqueguanyareuelpartit.

– Sí,tensraó!Guanyaremelpartitidedicaremlavictòriaatotselsnostresaficionats.

• Sou:segona persona del plural del present d’indicatiu del verb «ser». •

•

•

•

•

futur

De viatge als Estats Units

est,comaraNovaYorkoPhiladelphia.Amim’hauriaagradatviatjaraunsaltresllocsdel

Reforç

28

26 Paraulesambli l·lNom Data

1. Omplielsbuitsamblo l·l.

2. Diguesquèrepresentacadadibuix.Totessónparaulesambl·l.

3. Relacionalesduescolumnesperformarparaules.Escriucorrectamentlaparaularesultant.

mil·l enni • til·l usionada • il·l ació • anul·l oquial • col·l egal • il·l er •

– – – Enaltresparaulescomsatèl·lit,pel·lícula,anul·lar, instal·lar,rebel·lió, intel·ligent...

Reforç

29

27 LesparaulesparònimesNom Data

1. Marcaencadacaslaparaulaquecorresponalaimatge.

sirena

serena

canaló

caneló

asos

ases

tromba

trompa2. Copiacadaoracióambelparònim adequat.

• Elcampamenttenia(previsions/provisions)peraunmes.

• Aquestjoctéunpreu(accessible/assequible)perami.

• Sonpare livaensenyar la (professió/processó)defuster.

• Lateuabonegadahatingutun(efecte/afecte) immediat.

• L’orengaésuna(espècie/espècia)moltaromàtica.

3. Copiaelparelldeparaulesdecadarequadrequesónparònimesentre si.

Reforç

30

28 Expressarl’opiniósobreun temaNom Data 1. Lligeltextsegüentirespon.

• Quèopinendelmercatdebescanvilesduespersonesesmentadeseneltext?

Júlia

Raül

2. Quèn’opinestu?Escriuunbreutextperexplicar-ho,iaporta-hiarguments.

Mercat de bescanvi Aquestcapdesetmanahihahagutalaplaça

L’assistènciadepúblicquehivaacudirper

delavila,hacomentat:«Ésunamaneraecològicadedesfer-sedelescosesquenoutilitzesiqueocupenllocacasa.És…reciclar.Hebescanviatunjocd’ordinadorquenofeiaservirperunapilotadebàsquet.»Perònototstenenlamateixaimpressió,talcomenshatransmésRaül,unaltreciutadàqueesva

«Jotrobequeaixònotéfutur:hevolgutcanviaruna

hiestiguerainteressat.Amés,compotscalcularelvalordelescoses?Noseriamassajust,perexemple,

Reforç

31

29 ClassesdeverbsNom Data

1. Encerclalesformesverbalsdeldiàlegsegüent.

– Veusaquellesombres,Pauet?Quèsón?– Allànohihares!– Comqueno!Pauet,fixa-t’hibé.Sisemblaunovni!– SenyorTorrescopi,jaséquèpassa.Portalesulleresbrutes!

■ Copialesformesverbalsanteriorsiescriu,alcostatdecadauna,l’infinitiucorresponent.

•

•

•

•

•

•

•

•

■ Respon.Quinsd’aquestsverbssónirregulars?Per què?

2. Lligeldiàlegsegüentisubratllaelstresverbsdefectiusquehitrobes.

■ Respon.Quècaracteritzaelsverbsdefectius?

«No plourà, no plourà, no cal Ho sent! L’home del temps que agafes el paraigua.» Mira no sol equivocar-se!

com ens hem banyat!

Reforç

32

30 L’úsdela h Nom Data

1. Explicaquèhasfethui.Usaformesdelverbhaver.

Exemple:Hui m’he alçat a les huit i la meua germana i jo ens hem desdejunat. 2. Escriuunaoracióquecontingaunaparauladecadaunadelesparaulessegüents.

• humor

• hospital

• prohibir

• història 3. Completaambhem oem.

• Aquestmatí jugatunpartit d’handbol.

• No diguesaquestescoses,que faspor.

• Quanarribeacasa,elparesempre preguntaquè feta escola.4. Escriuh enlesparaulesquen’hande dur.

• co et

• ora

• caca uet

• umbracle

• ivern

• orror

• ui

• erba5. Escriulaparaulaprimitivadecadaunad’aquestesparaulesderivades.

• humanitat

• ouera

• arpista

• hortícola

Reforç

33

31 ElcampsemànticNom Data

1. Agrupalesparaulessegüentssegonselcampsemànticaquèpertanyen.

• maduixa • arròs • cirera • encisam

• col • bresquilla • ordi • espinac• dacsa • llima • blat • bleda

2. Numeracadagrupdeparaulessegonselcampsemànticaquèpertanyeniafigduesparaulesmésencada camp.

1. instrumentsmusicals 2. ferramentes 3. recipients 4.professions

serra,martell,espàtula, ,

piano, flauta, oboé, ,

advocat,arquitecte,metge, ,

pitxer, vas, tassa, ,

3. Localitza i ratlla lesduesparaules intrusesencadacampsemàntic.

armari rellotge

germà cunyat company

poma fregir

curar

Reforç

34

32 EscriureinstruccionsNom Data 1. Fixa’tenaquestaseqüènciad’imatgesi respon.

• Dequèinformaaquestaseqüènciad’imatges?

• Quinsingredientsiquinsmaterialss’hihanutilitzat?

• Enquantspassoss’hafetlarecepta?

• Quinnomposariesaaquesta recepta? 2. Escriuaraeltextdonantlesinstruccionsperaelaboraraquestespostres.

Reforç

35

33 L’adverbiNom Data

1. Identificaelsadverbisquetrobeseneltextsegüenticlassifica’lssegonslacircumstànciaque expressen.

2. Relacionaambunafletxacadaadverbiamblesparaulesquecomplementen,comen l’exemple.

• Josepestàmassabé:nopeganibrot!

• Not’asseguesaixíqueetfaràsmalal’esquena.

• Cadadiam’agradamenysaquestasèrie.

• L’aviódeMilànohaarribatencara;hananunciatquehofaràméstarddel’hora

prevista.

3. Escriuadverbisquesignifiquenelcontraridels següents.

• també

• prop

• dins

• bé

• millor

• no

• tard

• menys

Demà me’n vaig de viatge a la Marina. Tot i que no està gens lluny d’ací, mai he anat

lloc

temps

manera

quantitat

Reforç

36

34 L’úsdej/g itj/tg Nom Data

1. Completalesparaulesamblagrafiacorresponentencadacas.

j/g tj/tg

• ordi

• ra ola

• egant

• lle ir

• bo eria

• pen ar

• re idor

• oventut

• ju at

• via e

• rello e

• corre a

•

•

•

•

me e

desi ar

allo ament

ju essa

2. Trobaenlasopadelletresnounomsdepoblesvalencians.Totss’escriuenambg oj.

3. Reescriulesoracionssegüentsposantenplurallesparaulesennegreta.

• Lagarlandaquel’associaciópenjaperfestesésmoltlletja.

• Laplujad’octubrepotfermalbélacollitadetaronja.

• Quananàremalaplatjatrobàremunaesponjademar.

– –

– –

Els*indiquenunespaientreduesparaules.

E F I U T Ç O L I P L XL H A L G I N E T W A B* Z H J E S I B M Ç * UG A L G E M E S Í I J RE Q C A T A R R O J A JN V Ç K O W Q X L M N AO B I F A T V N Ç I A SV L A L C O L E J A W SÉ Z R A U Ç G I L E T OS A N T * J O R D I D T

Reforç

37

35 Paraulesindividualsiparaules col·lectivesNom Data

1. Escriulaparaulaindividualquecorresponacada imatge.

equipatge ram constel·lació vaixella

2. Copialesoracionscanviantlaparaulaindividualdestacadaperlacol·lectivaquecorresponga.Feselsaltrescanvisquenecessites.

• Visitaremaquestaillalesvacancesqueve.

• Eljugadorvasaludarelpúblicdesprésdelpartit.

• Voldriatindreunacasaalspeusdela muntanya.

3. Localitzaenlasopadelletrescincparaulescol·lectivesicincd’individualsiclassifica-les.

Reforç

38

36 ExplicarunarutaNom Data 1. Llig,observaelplànolimarcal’itinerari correcte.

Mariaestàdavant l’ajuntamentd’unpoblet ivolanara lacascadaquehihaadosquilòmetres,perònoenconeix laruta.Hopreguntaadosveïnsdel lloc iaquestessón les respostes quen’obté.Quina de les dues és la correcta?

2. EscriuquinaéslarutaquehauràdeseguirMariadesdelacascadafinsalcastell.

Veí 1 Vés per aquesta carretera cap amunt tot recte. Just després de passar per un pon- tet per on passa un barranc, a l’esquerra hi ha un camí que puja cap a la munta- nya. Gira allà i continua pujant per un camí que passa entre pins i matolls. En l’encreuament següent, gira de nou a l’es- querra i continua una sendera muntanya amunt, molt empinada, fins a arribar al mirador de la cascada.

Veí 2 Segueix aquesta carretera cap amunt. En la bifurcació continua a la dreta tot recte. Pas- saràs per un pont sobre un barranc i a l’es- querra deixaràs un desviament. Continua recte i arribaràs a un encreuament on hi ha un grup de cases. Gira a l’esquerra i conti- nua per la pista que puja cap a la muntanya. En l’encreuament següent gira a la dreta per un camí molt sinuós que fa pujada. Al cim hi ha el mirador de la cascada.

Reforç

39

37 ElsenllaçosNom Data

1. Encerclaelsenllaçosquetrobeseneltextsegüentseguintel codi.

roig les preposicions blau lesconjuncions

2. Explicalafunciódecadaclassede conjuncions.

• copulatives

• disjuntives

• adversatives

■ Diguesdequintipusdeconjunciósónlessegüentsiescriuunaoracióambcada una.

•ni( )

• sinó( )

• o( )

• i( )

3. Completalesoracionsambelsenllaçosdelquadrequecorrespongaencadacas.

• Elmeuequipjuga elteu aquestapista.

• Aquestparaiguano ésteu Lluïsa.

• tu josabemonvaaquestavió.

• Elpare lamarehananat voreels iaios.

Nosaltres contra les panderoles

va

contra

Reforç

40

38 L’ús de x, tx i ig Nom Data

1. Classifica les paraules següents segons el so de la x.

• xut• clòtxina• peix

• xocolate• coixa• panxa

• despatx• porxada• xeringa

2. Completa el text amb x, tx o ig.

3. Escriu una paraula de la mateixa família acabada en ig o tx, segons que corresponga.

• rodejar

• bogeria

• bombardejar

• capritxós

• escabetxat

• passejar

• marejada

• despatxar

Sona com en xarop o caixa

Sona com en xiquet o cotxe

Recorda

Un empatx d’orxata

Reforç

41

39 ElsentitliteralielsentitfiguratNom Data

1. Marcal’oracióenquèlaparauladestacadatéunsentitfigurat.

Elmarestavamolttranquil.

Aquestxicésuncel,ajudaatots.

Ésunamàquinaresolent problemes.

Estàimmersenunmardedubtes.

Huielcelestàmolt ennuvolat.

Elparetéunamàquinad’escriureantiga.

2. Escriuelnúmerodel’oracióaquèfareferènciacadasignificatidiguessiestractad’unsentitliteralofigurat.

3. Completa lesoracionsamb laparaulaquecorrespongaensentit figurat.

• Tinc una notícia :aniremdeviatgeaParís.

• Darrereaquesta dedurhihaunxic sensible.

• Héctorésun ,estàacíperònoajudaa res.

• Tincuna ,perquèmaihemguanyataquest equip.

■ Escriuunaoracióambel sentit literalde lesparaulesanteriors.

•

•

•

•

bomba

Reforç

42

40 Feruna reclamacióNom Data 1. Lliglasituaciósegüenti respon.

Totselsdissabtesvasauncursdenatacióalapiscinamunicipaldelalocalitat.Desdefaunessetmanes,latemperaturadel’aiguaésmésbaixaquel’habitualidecideixespresentarunareclamació.

• Quinaqueixahasd’expressar?

• Quinapeticióhasdefer?

2. Emplenaaral’imprésdereclamacióamblesteuesdadesiexposa-hielsmotiusilasol·licituddelateuareclamació.Inventalesdadesquenecessites.

FULLDERECLAMACIONS

CENTRE MUNICIPI

DADESDEL RECLAMANT

COGNOMS NOM

DOMICILI CP

LOCALITAT PROVÍNCIA

TELÈFON E-MAIL

MOTIUDELARECLAMACIÓSOL·LICITUD

Localitatidata

, de de20

Firma:

Reforç

43

41 L’oració. El subjecte Nom Data

1. Converteix cada frase en oració, i cada oració en frase.

• Famoltde fred.

• Quinxicmésfort!

• Permolts anys!

• Jaensvorem! 2. Subratlla en roig el subjecte i en blau, el predicat en cada oració.

• LaiaiadeCarlesfaunapaellad’allòmés bona.

• UncompanydeclasseviuenunaalqueriadeCastellar.

• Elgatsiamésbuscamenjarentreel fem.

• Aquestafincadecolorblaunoméstétres pisos.

■ Copia els subjectes de les oracions anteriors en la graella, separant els elements de què consten.

determinants nucli complements

3. Escriu dues oracions que continguen subjecte lèxic, i dues que continguen subjecte gramatical.

•

•

•

•

subjecte ipredicat.Elsubjecte potserlèxic ogramatical.Elsubjectelèxicconstasempred’unnucli,que pot anar acompanyat o no dedeterminants icomplements.

Recorda

subjecte gramatical

subjecte lèxic

Reforç

44

42 SignesquetanquenenunciatsNom Data

1. Escriuuntextenquèutilitzeslestresclassesdepuntsquehasestudiat.

2. Encerclaeneltextelssignesd’interrogació,elssignesd’exclamacióielsdiferentstipusdepunt(puntiseguit,puntiapart,ipuntfinal).Usauncolordiferentperacada signe.

■ Quinsaltressignesdepuntuacióhastrobateneltext?Diguescom s’anomenen.

punt (.).

la el si

els fins

I ell

contestat: «Es diu beijinhos».

Reforç

45

43 ElsneologismesNom Data

1. Relacionacadaneologismeamblaimatge corresponent.

■ Escriuunaoracióambcada paraula.

•

•

•

• 2. Uneixlespartículesperformar neologismes.

inter • •cròs

moto • • fibra

micro• • joc

video• • nauta 3. Identificadosneologismesencadacartelli copia’ls.

Fins al 70% de descompte!

Ofertes en la secció de multimèdia de l’hipermercat.

Cibercafé Nou Moles

Gaudeix d’Internet amb la millor velocitat i comoditat.

Reforç

46

44 ElaborarunanuncipublicitariNom Data

1. Fixa’tenl’anuncii respon.

• Quinproductes’hianuncia?

• Quès’hidestacadelproducte?

• Quinésl’eslògan?

• Copiaunafrasedeltextquenomésdone informació.

• Copiaunafrasequeintenteconvéncerel destinatari.2. Completacadaeslòganambelproductequepodriaanunciar.

• Peracréixersaiamb energia,pren «Galàctica»cadadia.

• Amb «Miralsol»,hovoràstotd’unaltrecolor.

• Provael «Cabellsà»idiguesadéualscabells enredats.3. Triaundelseslògansanteriorsielabora’nl’anuncicomplet,tenintencompteelmodel

del’activitat1.

l

Reforç

47

45 ElpredicatNom Data

1. Escriuunaoracióapartirdecadanuclidelpredicat.

• cantes

• agrada

• estareu

• construirà

• dormia

2. Relacionacadaoracióambeltipusdepredicatque conté.

ElmeuamicGustauésvegetarià. •

ElpròximestiufaremunviatgeaGalícia.•

Lesgatetespareixenespantades.•

Antoni treballa d’arquitecte a Londres.•

L’arbremés abundant a Elx és la palmera.•

L’aiguad’aquestriusemblacontaminada.•

3. Encerclaelverbcopulatiudecadaoracióisubratlla’n l’atribut.

• Martinaestàfartadetantde coet.

• Xaviésunadvocatmoltprestigiós.

• Aquestesxiquetespareixenunpocjoves.• Elsciclistessemblencansats.

4. Escriudenoulesoracionsanteriorscanviantelnombredel subjecte.

•

•

•

•

■ Marca.Quinsaltreselementshashaguttambédecanviardenombre?

Només el verb. Nomésl’atribut. Elverbi l’atribut.

Reforç

48

46 ElspuntssuspensiusNom Data

1. Explicaquinafunciófanelspuntssuspensiusenlesoracions següents.

• NopotsimaginarenquantsllocshaestatelmeuiaioFerran:Mèxic,Austràlia,Nova

Zelanda,Senegal,Finlàndia…

• Perdonaperò…t’hasposatlameua jaqueta!

• Mare,nosécomdir-t’ho…hesuspésl’examen.2. Escriuunaoracióambpuntssuspensiusperacada dibuix.

1.

2.

3.

■ Explicaquinafunciófanelspuntssuspensiusencadaoració.

1.

2.

3.

Reforç

49

47 Paraulesd’altresllengüesNom Data

1. Encerclaelsestrangerismesusatsenaquestes oracions.

• Hequedatambelmeucosíalhalldel’hotel.

• Llancemaquestesbossesalcontainergroc.

• Elhobbydelmeugermàés l’aeromodelisme.

• Demàdinaremalself-servicequehan obert.

■ Escriudenoulesoracionscanviantlaparaulaestrangeraperlaquecorrespongaenlanostra llengua.

• vestíbul

• afició

• contenidor

• autoservei 2. Ordenaleslletresiescriulaformavalencianadecada estrangerisme.

• show PSETCALEEC

• manager RPESERNTNAET

• handicap CVINONTEINN E

• ranking SLCAFISCCIAÓ I

• burger MBAHGRUSEIREAU 3. Escriuunaoracióperacadaparelldeparaulesamblesformesvalencianes

corresponents.

• show/hall

• handicap/ ranking

• manager/burguer

Reforç

50

48 Escriureuna crònicaNom Data 1. Lligeltextiobservaambatenciólesimatges;després, respon.

• Dequèinformaelcartell?

• Quinainformaciót’ofereixcadaimatge?

• Imatge1

• Imatge2

• Imatge3 2. Escriuunacrònicabreuenquècontescomvasereldiadefesta:comesvan

desenvoluparlesactivitats,l’ambientdelafestailateuaimpressiógeneral.

Festa de la Primavera

Reforç

51

49 ElpredicatverbalNom Data

1. Escriuunaoracióperacadadibuix.Calquetotescontinguenuncomplementdirecteiuncomplementindirecte.

2. Subratllaelscomplementscircumstancialsdelesoracionssegüentsidiguesdequin

tipussón.

• L’aviómarxaràcapaParísalesdotzeenpunt.

• Elsmetgesdel’hospitalactuensàviament.

• M’hereunitacalaiaiaambelsmeuscosins.

• Aquestacasas’haincendiatperuncurtcircuit.

• Aquelljardiners’hatallatamblestisores. 3. Completa lesoracionssegüentsamblaclassedecomplementques’indica.

COMP. DIRECTE Almercathevist

COMP.INDIRECTE Compreupa

CC DE LLOC Antòniaviu

CC DE TEMPS M’hancitat

CCDEMANERA Lapluja cau

CC DE CAUSA M’hefetmal

Reforç

52

50 Altres signes de puntuació Nom Data

1. Emplena els buits de la notícia amb els fragments que et presentem baix.

L’ONU ( ) ha presentat un informe sobre el

calfament global, en què recull les conclusions del grup d’experts reunits a Valparaíso

( ). Segons aquests especialistes,

« ».

Per això, han fet una crida als governs de tot el món perquè «

».

Pels voltants de l’edifici on tenia lloc la reunió s’han vist manifestants ecologistes

amb pancartes on posava, per exemple, « »

( ).

2. Inventa un diàleg entre un client d’un restaurant i un cambrer. No oblides utilitzar el guió al començament de cada intervenció.

Els parèntesis [( )] s’utilitzen per a introduir una explicació, una informació o un aclariment dins una oració. Les cometes (« ») s’utilitzen per a introduir les paraules literals que ha dit o escrit una persona o per a citar els títols de llibres, pel·lícules, etc. La ratlla (–) s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge.

Recorda

‘salvem la Terra’, en anglés Organització de les Nacions Unides es pot afirmar que l’home és responsable del canvi climàtic a la costa xilena Save the Earth adopten polítiques econòmiques compatibles amb la protecció del medi

Reforç

53

51 LesabreviaturesNom Data

1. Marcal’abreviaturacorrectadecada paraula.

2. Escriul’abreviaturadecadaparaula.

• adjectiu

• avinguda

• telèfon

• professor

• dijous

• segle

3. Copialesoracionssubstituintlesabreviaturesperparaulescompletes.

• ElDr.Bernattélaconsultaalc.Major.

• Dl.ensconcentraremalapl.delPi.

• Elssrs.clientstenenmésinformacióeneltel. 11050.

4. Copiaaquestesaltresoracionssubstituintlesparaulesencursivaperlesabreviaturescorresponents.

• Aquestapreposició s’explicaenlapàgina 45.

• Elprofessor Ramosvindràeldimecres 5demarç.

• Sovintelssubstantius vanacompanyatsd’unadjectiu.

número

doctor

pàg. pg. pàgn.

nm. num. núm.

dm. dim. dc.

pr. prep. pre.

doc. dtor. dr.

Reforç

54

52 Comentarun espectacleNom Data

1. Lligaquesttextiresponales preguntes.

• Dequintipusd’espectacleparlael text?

• Quinn’és l’argument?

• Quins aspectesde la representació es destaquenenel text?

2. Observalaimatgeiinventalesdadesperalapel·lículaaquèpodriapertànyer.

• Títol

• Argument

■ Imaginaunaspectedelapel·lículaqueetpogueracridarl’atencióicomenta’l.

Un espectacle redó

Aquest cap de setmana els alumnes de sisé hem assistit a una representació teatral en l’auditori municipal. L’obra es titulava Més enllà de la muntanya. Amb aquest títol, ningú de nosaltres no es podia imaginar de què tractaria la història. I la veritat és que va ser tota una sorpresa. L’obra presenta les aventures d’un jove i despistat príncep a qui son pare, el rei, ordena fer una prova que forma part de la tradició familiar: ha d’anar a la muntanya sagrada del regne per trobar una corona que un emissari del rei hi ha amagat. De camí,

Reforç

55

53 Classesd’oracionsNom Data

1. Observaeldibuixicompletalesbafaradesambunaoracióinterrogativaiunad’enunciativa.

2. Encerclaelsverbsenformapersonalquetrobesenaquesttext.Després,copiaenla

graelladuesoracionssimplesiduesde compostes.

3. Escriuunaoraciópassivaiconverteix-la,totseguit,en activa.

passiva

activa

Dues futures campiones Marta és especialista en natació sincronitzada. Enguany l’acompanya una esportista més jove, que s’anomena Carolina. Ara com ara només participen en campionats autonòmics, però d’ací a un temps prendran part en una competició europea. Són unes nadadores treballadores i constants i ja han aconseguit unes quantes medalles. De segur que un dia les vorem en els jocs olímpics!

Reforç

56

54 Pronomsfeblesdavantel verbNom Data

1. Completaeltextamblaformacorresponentdelpronomentreparèntesis.

2. Encerclalaformacorrectadelspronoms següents.

• em/m’agrada • et/t’parlen • el/l’honra• es/s’imagina • la/l’acaba • em/m’ dóna

3. Encerclalesparaulesdestacadesderoigsisónarticlesideblausisónpronomsfebles.

• MudancesToni,elDesmanotat.Elsportemelsmoblesallloconensdiga.

Lesfronteresnoexisteixenpera nosaltres!

• RestaurantElsFesols.Cadamatíelsoferimunmenúdiferent.Elsesperem.4. Completaambla o l’.

• Sino uses,deixa’mlamotouns dies.

• Aquestapel·lícula,no havienestrenada ja?

• Desprésdel’espectaclequevadonar,aaquestaactriuno invitaranmaimés.

• Volsquedugajola cartao enviaràstu?

• Aquestadecisió honramolt,a Pilar.

Reforç

57

55 Úsculteiús col·loquialNom Data

1. Classificalaparauladecadaparellsegonsl’úsquetinga.

• obrer–operari •progenitors –pares •conversar–parlar

• afores – perifèria •obsequiar –regalar •indigent– pobre

■ Escriuunaoracióambcadaparaulad’úsculteanterior.

•

•

•

•

•

•

2. Escriulesoracionssegüentsd’unamaneramés culta.

• Voldriadeixardepencaripirar-medevacances.

• Elsmeuscol·legueshanvingutfetspolsdelviatge.

• Noxarreu tan fort,que tincunmaldecapbestial.

Reforç

58

56 ElaborarunfulletturísticNom Data 1. Lliglainformaciód’aquestfulletturístici respon.

• Sobrequinllocinformaelfullet?

• Enquinparàgrafs’ofereixcadainformació?

* ALTRESACTIVITATS *PRESENTACIÓ

* MONUMENTS PRINCIPALS *COM ARRIBAR-HI 2. ObservaaquestesnotesielaboraunfulletturísticsobreLlíria.Not’oblidesd’escriureun

títolbenatractiu.

Vilafamés, una vila de regust medieval

la fins la la

el la el

els el al

l’art

Reforç

59

57 EltextNom Data

1. Corregeixlesoracionssegüentsperaresumirlescaracterístiquesquehadetindreun text.

• Eltextexplicaunmissatgeincomplet.

• Lesideesespresentendeformalliure.

• Elsenunciatsqueelformentractensobretemes diferents.

• Elsenunciatsnotenencaprelacióentresi.

2. Explicaquind’aquestsdosconjuntsd’enunciatsreuneixmillorlespropietatsd’untextiperquè.

A.

Reforç

60

58 Pronomsfeblesdarrereel verbNom Data

1. Encerclaelspronomsfeblesquehihadarrereelverbiclassifica’ls.Explicaencadacas

perquès’escriuenambapòstrofoguionet.

Guionet

•

•

•

•

•

•

•

Apòstrof•

•

•

Els pronoms febles s’escriuen darrere el verb quan aquest està en imperatiu, en infinitiu o en gerundi. Darrere el verb, els pronoms febles s’uneixen a aquest amb apòstrof o amb guionet.

S’hi uneixen ambapòstrofquan el verb acaba en vocal que no siga u. S’hi uneixen ambguionetquan el verb acaba en consonant o en u.

Com que és l’aniversari de Neus, la mare i jo hem eixit a comprar-li un regal; després anirem al cine a distraure’ns un poc. Digues-ho a la iaia, no siga que es preocupe si fem tard. Recorda’t del gos: dóna-li menjar i trau-lo a passejar. Avisa’ns si necessites alguna cosa. Per cert, quan arribe Jordi, demana-li que t’ajude amb el quadre de l’entrada i canvieu-lo de lloc. Sentim molestar-vos, però una vesprada que tenim per a nosaltres…

Reforç

61

59 ElsvulgarismesNom Data

1. Escriulaformacorrectaquecorresponaaquestsvulgarismes.

• calçà

• xixanta

• perea

• amoto

• asperar

• prèmit 2. Busca,enlasopadelletres,laparaulacorrectaqueescorresponambcadavulgarisme.

• indicció

• aixina

• almari

• jugaor

• crompar

• quereguilla

• gavinet

3. Escriudenouaquesttextcorregint-neelsvulgarismes.

Ahir vaig nar al mercat a crompar unes llangonisses, i encà no sé com no en vaig ixir escaldat. Em volien cobrar vora coranta euros! Una animalà. Aixina és que vaig agafar el carro i me’n vaig anar tot anfadat.

X Ç I R A R M A R IE T N D P M Z A S FC F J U G A D O R CR H E T L W N C D OE U C S X S R F G MÏ J C F G H J A T PL L I T A G V I R RL O Ó A F R U X Q AA P U L C Ç O Í U RV B G A N I V E T E

Reforç

62

60 Contardesdediferentspuntsde vistaNom Data

1. Lligeltextifesl’activitatqueesdemana.

La bossa del mercader Un mercader, després de vendre tot el que duia al mercat, es preparava per tornar

a casa quan va descobrir que havia perdut una bossa de diners on tenia vint monedes. Va convocar tots els qui hi havia al seu voltant i va prometre una recompensa a qui trobara la bossa. Al cap de poc es va sentir entre la gentada la veu d’un captaire que se li apropava amb la bossa a la mà. –És aquesta la bossa, senyor?

–Sí, ho és, gràcies –va dir el mercader, content en reconéixer la seua bossa–. Moltes gràcies! –I la recompensa? –va reclamar el captaire.

Ara que tenia la bossa, el mercader ja no se sentia tan generós i no volia donar la recompensa promesa. Va obrir la bossa, va comptar les monedes i va fer cara de sorpresa. –Ací només hi ha vint monedes i n’hi hauria d’haver quaranta. M’has furtat les altres! El captaire va jurar que ell no havia obert la bossa i dos comerciants que hi havia allí van assegurar que era veritat, perquè l’havien vist quan la va trobar. Llavors van decidir anar al jutge perquè determinara qui tenia raó.

El jutge, després d’escoltar atentament les explicacions del mercader, del captaire i dels altres testimonis, va sentenciar: –Si en la bossa hi havia d’haver quaranta monedes i només n’hi ha vint, vol dir que la bossa que va trobar el vagabund no és la que va perdre el mercader. Per tant, el captaire es pot quedar amb la bossa, i potser el mercader encara trobarà la seua. I així el mercader es va quedar sense cap moneda, per avariciós.

■ Contalahistòriaanteriordesdelpuntdevistadel captaire.

Reforç

63

61 RepàsNom Data

1. Completal’anàlisidelaprimeraoracióianalitzala següent.

• El meu amic marxarà demà a Alacant.

article,masculí,singular

possessiu,

comú,

tercerapersonasingular,futursimple, verb

substantiu

• Aquestes xiques han demanat tres ensalades variades.

2. Completalesparaulesamblesgrafiesadequades.

xo ix bo v lo l·l go j xo txca er ca ut co egi ugar co e

iprer ne ar nove a eni or ata

re a en às ímit ma or alet

pe com at a egria rè im empa

àtiva cor a i usió aponés mar ar

3. Diguesquintipusdeparaulaéscadauna.

• pencar

• asperar

• amoto

• defunció

• microxip

• desocupat

• col·lega

• datàfon

col·loquialisme vulgarisme eufemisme neologisme

el

meu

amic

marxarà

demà

a

Alacant

64

Ampliació

1 Nom Data

1. Encerclaencadatiradelletrestresparaulesquepodenserelnuclid’ungrupnominal

iescriuunaoracióambaqueststressubstantius.

COMPTARBRESPERARIURE

•

CUINADARULLOTASSÓ

•

ENFOCAIGUAMBOSCAVEN

• 2. Classificalesparaulesielsgrupssegüentssegonsquepuguenferdenucli,dedeterminant

odecomplementenungrupnominal.

• aquella• famílies

• Mònica

• matiner

• llum

• elnostre

• de fusta• roba• seixanta

• fosques• ambmel

• porteria

• algunes• tancat• els

• moltes

• dinar• forta

■ Escriuungrupnominalperacadanucli anterior.

3. Encerclalesparaulesquehand’anarenmajúsculaenlesoracionssegüents.Comapista,t’indiquemquantesn’hihaencadauna.

• L’assembleadeveïnshaconvocatunareunióalessis.(2)

• Lesfestesdefallesacabenel19demarç,diadesantjosep. (3)

• Elpresidentdelageneralitatvisitaràhuiunabibliotecadegandia.(2)• Lameuaamiganeusviualcarrermajor,atocardel’ajuntament.(3)

• Elpresidentdelconsellhainauguratelnouhospital. (1)

65

4. Escriuquatreparaulesprimitivesilesderivades corresponents.

•

•

•

• 5. Encerclaelverbmésadequatdecadaparellidescobreixla recepta.

6. Reescriuaquestareceptacanviantl’estilcol·loquialperunaltredemésformal,seguintelmodeldeltextanterior.

«Jo frig una ceba tallada ben menuda i amb un poc d’oli. Quan ja està fregida, hi pose el pernil, la quantitat que més t’agrade. Ho sofrig un minutet i hi tire sal i un pot de tomaca triturada, uns 500 grams. Hi afig espècies i quan la salsa ja està feta, hi tire els macarrons, que he bullit abans. Em queda molt bo.»

Macarronsambpernil

Fregim

Ampliació

2 Nom Data

66

1. Escriuoracionsquecontinguenelsdemostratius indicats.

• Undemostratiuqueindiquellunyaniaeneltempsiquefaçafunciódecomplement.

• Undemostratiuqueindiquedistànciamitjanaenl’espai iquefaçafunciódenucli.

• Undemostratiuqueindiqueproximitatenl’espaiiquefaçafunciódecomplement.

• Undemostratiuqueindiqueproximitateneltempsiquefaçafuncióde determinant.

2. Accentualesparaulesquepodenduraccent diacrític.

• peu• mon

• neta

• nas• mes

• ma

• dit• pa• on

• sol• pols• pels

• os• nou• dur

3. Diguessilesparaulessegüentssónagudes,planeso esdrúixoles.

• míssil

• atmosfera

• rèptil

• futbol

• olimpíada

• policíac

• període

• interval

• tèxtil

• víking 4. Enaquestestiresdelletres,encerclalesqueformenlaparaulaaquèesrefereixcada

definició,comenl’exemple.

• Substàncies que contenen glucosa i que ens aporten energia.

• Substànciesoliosesqueaportenenergia iquepodenserd’origenanimalovegetal.

M B G T U R V B E P O I N T X A L O Ç S

• Substànciesqueformencèl·lulesiquesónimportantsperalaformaciódel’organisme.

P V R L M O A T R X E B Ï U N L X E R S

• Substànciesquecontenenlamajoriadelsaliments,imprescindiblesperalcoshumà.

R V L U I P T Ç N A X M Z I D N X E H S

67

5. Relacionaelsprefixosdesignificat oposat.

6. Escriulaparaulaqueindicacadasignificat.Totesportenprefix.

• Tornaraconstruirunacosadestruïda.

• Períodedetempsquesegueixunaguerra.

• Faltadepotènciaperaferuna cosa.

• Ditd’unacosaquenopotservista.

• Lligarambunacadenaoambcadenes. 7. Lligaquestadescripcióiescriu-neunaaltraenquèenfacesressaltarlesvirtutsdelgimnàs.

Lesbondatsd’ungimnàs

pre- infra- intra- pro- hiper-

extra-

anti-

hipo-

Els defectes d’un gimnàs

les

els

Ampliació

3 Nom Data

68

1. Subratllaelspossessiusde lesoracionssegüents ianalitza’ls,comen l’exemple.

• Elmeuequipdemúsicaésmillorqueelteu.

- meu possessiu masculí singular, un posseïdor, funció de determinant.

- teu

• Unscompanysnostreshanguanyatelseuprimerpremi.

-

-

• Lesmeuessabatesilesteuessónd’aquellabotiganova.

-

-

• Lacosinateuaésamigadelanostramare.

-

-

2. Busca,enlasopadelletres,lesnouparaulesquenecessitesicompletalesoracions.

• Aquesthomeéselpatró del

• AMercé,l’hanfetadirectorade l’

• Elmeugermàmajorestudiaala

• Hemd’anaracomprareldiariperal

• Quihaenviatlafelicitacióper a l’ ?

• Elpacients’hadespertat,avisala

• Canvia’melflampel

• M’hancobrat5eurosper l’

• Doneu-lilesgràciesperla

3. Cadagrupdeparaulesformaderivatsambunmateixsufix;esbrinadequinsufixestractaiescriulesparaulesderivades.Observa l’exemple.

• ventilar–flotar – assecar ventilador flotador assecador

• broma–telèfon– final

• clau–sal– paraigua

• ric–madur–savi

• hàbil–natal– plural

• admirar–definir–repetir

U N I X M I D E AN D N E R H U K EI Ç F K P H D V NV P E S C O L A TE N R S F H V C RR U M V O N C L ES B E B V C X Z PI J R N F F U I ÀT M A O R S I A XA I O G U R T I MT Z S L E W I O T

69

4. Relacionacadaverbambelsentitaquèremet.

assaborir •

guaitar •

flairar •

acaronar •

atendre •

• VISTA •

• TACTE •

• OÏDA •

• GUST •

• OLFACTE •

• palpar

• tastar

• escoltar

• observar

• ensumar

5. Ordenaleslletresiobtindràsunsinònimdecadaparaula.Alcostat,escriu-neunantònim.

sinònim antònim

pudent P T S E L N I E T

sorollós S T D R E T I N E

agre G M R A A

fosc B R O V L O M Í

aspre Ó R G U S

6. LliglesanotacionssegüentsiescriuunaredacciósobreelspaisatgesdellitoraldeCastelló.

Ellitoralde Castelló

El litoral de Castelló

Dos sectors de penya-segats: entre Benicàssim i Orpesa, i a la serra d’Irta.

el la Nules, la marjal de Xilxes-Almenara…

d’una d’aus

Ampliació

4 Nom Data

70

1. Completacadaoracióamblaformaadequadadecada indefinit.

• Notinc (prou)dinersperacomprar-meaquest disc.

• Enaquellafesta hihavia (bastant)persones.

• PaulaiFerran tenenels (mateix)anys,dotze.

• Aquestapel·lículalapodenvorexiquetsde (qualsevol)edat.

• Notrobesquehascomprat (massa)barresdepa?2. Escriuoracionsquecomplisquencada requisit.

• Quecontingauncardinalfentfunciódecomplement.

• Quecontingaunindefinitinvariablefentfunciódenucli.

• Quecontingaunordinalinvariablefentfunciódedeterminant.

3. Observalataulai completa-la.

■ Respon.Quinaformaverbalnopersonals’escriuamb dièresi?

4. Escriuunaoracióambcadaunad’aquestes paraules.

• xupló

• biberó

• pitet

• peüc

infinitiu gerundi participi conduint

traduir

reduint

produït lluint

influir

71

5. Completaelsencreuatsambelverbqueemetencadaundelsanimalssegüents.

5

3

6. Esbrinaquioquèprodueixcadaparaula.

• catacrac

• zumzeig

• rugit

• dringadissa

• truc

• cruixit

7. Redactaunanotíciasobreunacteorganitzatal’escola.Recordaquehasd’explicarquèhapassat,quihohafet,quan,on,comiperquè.

Ampliació

5 Nom Data

72

1. Classificalesformesverbalssegüentssegonseltipusiindica’nl’infinitiucorresponent.

• mourà • hem mirat • moriren • vaig moldre • haurà morat

• va morir • ha mogut • miràvem • morava • molguem

• havia mort • va morar • heu mòlt • van moure • vas mirar

infinitiu forma simple formacomposta formaperifràstica

2. Esbrinal’infinitiudecadaformaverbalidiguesaquinaconjugació pertany.

• calgué

• sopeu

• sabràs

• deien

• fores

• lluïm

• marque 3. Escriuunaoracióambcadadibuix.Toteslesparaulestenenx o ix.

•

•

•

•

73

4. Buscaenlasopadelletreslaparaulaaquèesrefereixcadadefinicióicopia-la.

• Tiradetelaadhesivaqueserveixperafixarbenes.

• Armarioestoigonesguardenlesmedecines.

• Fetde trencar-seunacosa,enespecialunos.

• Malaltiainfecciosaqueafectamoltespersones.

• Tubdeplàsticqueserveixperaposarinjeccions.

• Malestarqueprovocavòmitsidificultats peramantindre l’equilibri.

5. Relacionalesparaulesquesiguen sinònimes.

■ Pintalesparaulesdelafiladedaltqueremetenaunamalaltia.6. Elaboraunimpréssenzillperafer-sesocid’unabiblioteca,iemplena’l.

refredat

X E T J U I X L A SÇ S W F D D E P X JO P E C M K R A Z MF A R M A C I O L AL R U S F X N N Ç RO A F A N D G M L EP D X L I H A E G IF R A C T U R A N GM A T U R W Q U I LE P I D È M I A P M

Ampliació

6 Nom Data

74

1. Escriuunaformaverbalperacadaindicació,ambelsverbsquevulgues.

• 1apersona/plural/passat/subjuntiu

• 2apersona/singular/present/subjuntiu

• 2apersona/plural/passat/indicatiu

• 3apersona/plural/present/imperatiu

• 1apersona/singular/futur/indicatiu

• 2apersona/singular/present/imperatiu

2. Completalesoracionsambformesverbalsnopersonals.

1. Elqueheudefer vosaltresés adormir.

2. Lapoliciavaenxamparellladre elsdinersdelacaixa.

3. Noseieualbanc,queestà depintar.

4. M’hetrencat lacama unpartitde futbol.

5. Bernats’hacansatd’ laseuaamigaPilar.

6. Elmeugermàhaacabatdedinaramblacamisatota

■ Diguesenquinesoracionshasescritcadaformano personal.

• infinitiu •gerundi •participi 3. Escriuunaoracióambcadaunad’aquestes paraules.

•

•

•

•

4. Completaelsbuitsambb ov.

• Huihihaeleccions,peraixòelsparessen’hananata otar.

• M’agradamoltméselformatge de olaqueelmanxego.

• Aquestacasa és molt ella,téméscentanys.

• L’àguilaésunocell que olamoltaltimoltràpid.

• Alameuagermanetaliagrada jugar a otarla corda.

• Digues,espillet,quiésla princesamés elladelregne?

75

5. Lligelsignificatd’aquestesparauleshomònimesiescriu,alcostatdecadaoració,elnúmeroaquè remet.

Enaquellacovahihaunadeuquebrollasenseparar.

ElmeugermàCarlescompliràdemàdeuanys.

Suposequeelparejadeuhaverarribata París.

Enaquestacomarca,lesdeusrebenelnomd’ullals.

Elpartitesvasuspendredeuminutsabansdelfinalperlapluja.

Ambaquestúltimpagament,l’empresarijanodeumés diners.

6. Reordenaleslletresd’aquestesparaulesinventadesiobtindràselnomdecinc

atraccionsdefira.Lespistesdebaixetserviran d’ajuda.

• ESMUNYANTSERSUS

• TUOSAED COX

• CRIDESADAVORESOL

• XEVILLASARDONEGRON

• CABRARAEDRAFI

7. Redactaunesnormesdeseguretatbreusperapujaralesmuntanyesrusses.

Ampliació

7 Nom Data

76

1. Escriuelverbaquèremetcadadibuix,conjugatambeltemps indicat.

2. Escriudenouaquestesoracionscanviantelstempsperfetsperaltres d’imperfets.

• Mentrejoestudiavaperal’examen,tuvasjugaramblaconsoladejoc.

• Martadiuquel’obradeteatreerabona,peròaLlumnolihaagradat.

• Quanelpares’haviaacabatd’alçar,Ignasiarribavaa casa.

• Siesmorzaresbétotselsmatins,not’hauriesposatmalalt.

3. Escriuunderivatdecadaparaulaquecontinga l·l.

• tranquil

• rebel

• nul

• violoncel

• metall

• cristall 4. Completaelsbuitsamblo l·l.

• Lameua amiga E isabet és a egreimolt inte igent.

• Quanvacomençar la pe ícu aesvafer el si enci abso ut.

• Qui so ucionetotselsproblemesbé,traurà un exce ent.

• Elguanyadordelra ihasigut un pi ot a emany.

• Sivo eu la co ecció completa, so iciteu-laal quiosquer.

• Alfinaldelllibrehiha la re aciód’i ustradorsquehihanco aborat.

77

5. Observaelcartellicontestalespreguntes.

■ Dibuixauncartelliescriu-hiunaoraciócurtaamblateuaopiniósobreuntemaquet’interesse.Després,redactauntextenquèraoneslateuaopiniósobreaquesttema.

Ell no ho faria

Ampliació

8 Nom Data

78

1. Lligaquestapredicciódel’oratgeicopiaelsverbsdefectiusquehi trobes.

2. Completalesoracionsambverbs irregulars.

• Peradinar, lamare macarronsamb formatge.

• Sabemqui elguanyadordeltorneig escolar?

• Lasetmanapassada alBioparcdeValència.

• Elsmeusamics quenoquedenentradesperalconcert.3. Completalesparaulesescrivinth quancorrespongairelacionalesdelamateixa família.

ora•

ve í•

ome•

armonia•

amor•

ereu•

umor•

• ve ïnatge •

• umanitat •

• en amorar•

• umorista •

• erència •

• en orabona•

• armònica•

• mal umorat

• amorós

• armonitzar

• eretar

• ve ïnal

• umà

• orari4. Completaelsbuitsambh quancalga.

• Elmeuoncleestàmolt orgullósperquèelfill a acabat arquitectura.

• a irvamanar a visitar l’ ivernacledels meusve ïns.

• A la plaça anmuntatunaex ibicióde ve icles antics.

• Tots els abitants d’aquell poble emigrareni van fer arrelsa oceania.

La predicció per a demà les

costaneres; per tant, caldrà agafar el paraigua abans d’eixir de casa. A més, el vent bufarà amb força i és probable que trone i fins i tot que llampegue.

els els els

79

5. Observaelsdibuixosiescriuunaoracióambcadasignificatdelaparaulacaragol i lladre.

1.

2.

1.

2.

■ Recordaimarca.Ambquinfenomenesrelacionenlesparaulesanteriors?

sinonímia polisèmia homonímia antonímia6. Agrupalesparaulessegüentsperobtindreuncampsemàntic,uncamplèxiciunafamí-

liade paraules.

■ Afigunaparaulamésacadallista.

7. Escriuuntextbreuperexplicarquècalferperaenviaruncorreuelectrònic.

porteria xutar

Ampliació

9 Nom Data

80

1. Completacadaoracióambl’adverbiadequat.

• Senseulleresm’hiveig

• Aquestproblemaestà plantejat.

• arribaranJordiiNeus?

• valaquestdiari?

• Aquestllibreestàmolt escrit.

• Jo em trobe ,gràcies.

• Nocrides ,perfavor.

• Martaés altacom tu.2. Formaadverbisdemaneraafegintlaterminació-mentalfemeníd’aquestsadjectius,

comen l’exemple.

• tranquil tranquil·lament

• lent

• ràpid

• clar

• suau

• fort

• correcte

• fàcil

3. Escriulesformesverbalsques’indiquen.

• desitjar(2ap.plural,presentd’indicatiu)

• allotjar(1ap.plural,pret.imperfetd’indicatiu)

• rebutjar(3ap.singular,futur simple)

• viatjar(1ap.singular, condicional)

4. Encerclalaformacorrectadecada parell.

• pujar/putjar • equipatge/equipage • imaginar/imatginar

• pijor/pitjor • lleja/lletja • major/matjor

81

5. Llig lareglasegüentiescriu,alcostatdecadaparaula,unaaltradelamateixafamília.

• injectar

• trajecte

• adjectiu

• projectar

• subjecte

• objecte 6. Diguesapartirdequinaparaulaindividualesderivenaquestesparaulescol·lectives

idefineix-les.

• fullam Significat

• xicalla Significat

• alumnat Significat

• mobiliari Significat

• brancatge Significat

• roureda Significat 7. Copialesoracionssegüentsicompletaelsbuitsamblesparaulesquecorresponga

delafamíliade mar.

• Elsmeusiaiostenenunapartamentalpasseig

• El travessaelsoceansperdavall l’aigua.

• Alporthi haun quereparabarques.

• Huihemanatalallotjaihemcompratmoltde

8. Lliglesindicacionssegüentsiexplicala ruta.

De la masia al refugi: sendera arribar a prat de roselles seguir direcció NE fins al riu

passar pont agafar camí dreta, empinat arribar a bifurcació agafar camí de pedres refugi 150 m més amunt

Ampliació

10 Nom Data

82

1. Classifica lespreposicionssegüentssegonsquesiguensimplesocompostes.

• capa • entre • contra • pera• sense • desde • enmigde • amb

■ Escriuunaoracióperacadapreposició composta.

•

•

•

• 2. Copiacadaoracióafegint-hiunaconjunciódeltipusindicaticompleta-lalliurement,

comen l’exemple.

• Hemanatalteatre(conjunciócopulativa)

Hemanatalteatreia berenar.

• Peradinarmenjarépaella(conjunciódisjuntiva)

• Nohepogutjugarelpartit(conjunció copulativa)

• Noesteuconvidatsalafesta(conjuncióadversativa)3. Ratllalaparaulaincorrectadecadaparelliexplicaperquèhoés.

• despaig/despatx

• xinxeta/txinxeta

• partxís/parxís

83

4. Completaeltextamblesparaules següents.

5. Relacionacadaexpressióambelseu significat.

acentperhora•

atotgas•

ambparsimònia•

• aespai• pasapas• contrarellotge

d’unarevolada •

apasdeformiga•

anarlentament • aplaer• apaslleuger

6. Escriuduesoracionsambcadaparaula:unaensentitliteral,il’altraensentitfigurat.

7. Lliglasituaciósegüentiescriulareclamació oportuna.

bitllet

rumb

Ampliació

11 Nom Data

84

1. Escriuunaoracióadequadaperacadasituacióiencercla’nelsubjecte.

2. Analitzalesoracionssegüentsindicant-neelsubjecteielpredicatimarcantels

elementsdelsubjecte,comen l’exemple.

Subjecte Predicat_ • AquestacamisatannetaésdeBernat.

Det. N. Compl.

• Alcinemam’esperavaelmeu germà.

• L’hostalervaobrirlaportadelaposada.

• L’amigadeSòniatreballaaMoçambic.

3. Copiacadaoracióescrivintcorrectamentelssubjectesperquèconcordenambelverb.

• Elsparespreparàpollastreperdinar.

• TuielsamicsaniràsdeviatgeaVigo.

• Hancaigutunafulladelpideljardí.

• Ningúnosabienquindiaerael partit.

4. Escriuelsignedepuntuacióadequatalsgrupsdeparaulesqueformenunaoració.

• Quinacasatan •Quinaporquetinc

• Aniremlasetmanaqueve •Quivaanaralsopar

• Treballaaun el mercat •Aquestllibre,noel conec

85

5. Explicaperaquèserveixcadatipusde punt.

• Punti seguit

• Puntiapart

• Puntfinal 6. Encerclalesparaulesd’aquestesoracionsquetinguenunaltresignificatrelacionat

amblesnoves tecnologies.

• Elpastísquem’hemenjatteniaunacoberturadexocolate.

• AlparcCentralhaninauguratunmonumentenmemòriadeJaume I.

• Hemcompratunmòbildecolorsperapenjar-loalbressoldeJudit.

• Ladonadelpescadorcosialaxarxaassegudaala terrassa.• Elgatperseguiaelratolípertotesleshabitacionsdela casa.

■ Escriuunaoracióamblesparaulesanteriors,ontinguenelsignificatrelacionatamblesnoves tecnologies.

•

•

•

•

• 7. Escriusisneologismesquefacesservirenlavidaquotidianaoquehagessentit

enelsmitjansde comunicació.

8. Elaboraunanuncipublicitariperavendrel’ordinadordel’esquerra.Not’oblidesde

l’eslògan,delnomdelproductenidelsargumentsde venda.

Ampliació

12 Nom Data

86

1. Uneixelsubjecteielpredicatd’aquestesoracionsambquatreverbscopulatius

diferents.

• Elsvisitantsdelcomplex turistesalemanys.

• ElmeucosíAntoni unxicmoltestudiós.

• Jono genscansat,totil’esforçquehefet.

• Llorenç unpallasso,ambaquestacaratan pintada.2. Transformaaquestesoracionsdemaneraquetinguenpredicatnominal.

• Marctreballacom a arquitecte. Marc és arquitecte

• Elnoufitxatgejugade pivot.

• Monparesapmoltescoses.

• Lateuacosinafaquasidosmetres.

3. Aratransformaaquestesaltresdeformaquetinguenpredicat verbal.

• Aquellaneveraeramoltcara.

• PerCarnestoltes,Joanseràunromà.

• Lasopaestàmassasalada.

• Aquellhomeésriquíssim.

4. Copiacadaoraciósubstituintelpronomfebleperunatribut.

• Monpareho és. Mon pare és advocat.

• Neushosembla.

• Lanithoés.

• Judithopareix.

• Elgathoestà.

5. Escriuuntextenquèutilitzeselspuntssuspensiusambduesfuncionsdiferents,duesvegadescada un.

87

6. Classificaen lagraella lesparaulessegüents, relacionadesambelbàsquet.

• base • tap • tauler • passes • pivot • assistència

• dobles • esmaixada • anella • aler • xarxa • falta personal

7. Localitzaenaquesttextsisparaulesd’altresllengüesi subratlla-les.

■ Copia-lesenaquestagraellaiesbrinalaformaenvalenciàdecadauna.

8. Inventalacrònicadelapròrrogadelpartitqueesrelataeneltext anterior.

Una final molt emocionant

Tot seguit va començar el matx, que va ser molt disputat i es va resoldre en la pròrroga: al final, va guanyar l’escola Gavina per 3 a 2.

Ampliació

13 Nom Data

88

1. Copiadenoulesoracionssegüentscanviantelpronomfebleperuncomplement

directe.

• Compra’lal forn.

• Deixa-lesalataula.

• Tanqueu-laambcura.

• Elvisitaréal’hospital.

• Dedica’lalmeuamic. 2. Afiguncomplementindirecteacadaoració.

• Elspareshanvenutelcotxe

• Elsorganitzadorsvanagrair l’ajuda

• Hemhagutdetornarlacomanda

• M’handemanatqueescrigaunacarta

• L’associacióhaconceditelpremi 3. Escriuunaoracióperacadaverbquecontingadoscomplementscircumstancials.

• estudiar

• menjar

• vindre

• sentir 4. Emplenaelsbuitsd’aquesttextambelsdospuntsielguiósegonsquecorresponga.

89

5. Completalesoracionsintroduintunfragmententre parèntesis.

• ElcanalPunt2pertanya RTVV ( ).

• LaCasaBlancaestrobaaWashington( ).

• AlcentrecomercialhevistMarc ( ).

• Aquestavaixellaésmolt antiga ( ).

6. Relacionalesparaulesquepertanyenalamateixaèpoca.

■ Ordenalesparaulesdelescasellesinferiorsdemésanticamésmodern.

• 1r

• 2n

• 3r

• 4t 7. Completaaquestfragmentdecalendariamblesabreviaturesdelsdiesdelasetmana.

dl.

1 2 3 4 5 6 7 8. Escriuunanunciperallloguerd’unpisal’estiuutilitzantaquestesabreviatures.

■ Tornaaescriureeltextsubstituintlesabreviaturesperlaparaulacompleta.

Ampliació

14 Nom Data

90

1. Escriuduesoracionsperacadadibuix:unad’activaiunaaltradepassiva.

O. activa

O. passiva

O. activa

O. passiva

2. Diguesquintipusd’oraciós’utilitzaencadacas.

• Quan es demana informació a algú.

• Quan es mana que algú faça alguna cosa.

• Quan s’explica un fet que ha ocorregut.

• Quan es crida per expressar alegria. 3. Afigelquesiganecessariperquècadaoraciósimpleesdevingacomposta.

• El carrer era ple de gent

• Demà plourà a la costa

• He escrit una carta al pare

4. Escriuunverbadequatdarreredecadapronomfeble.

• et •m’ • la

• s’ • ens •t’

5. Relacionalaformacultadecadametgeamblaformacol·loquialcorresponent.

traumatòleg •

podòleg •

otorinolaringòleg •

oftalmòleg •

estomatòleg •

• metge de les orelles

• metge dels ossos

• metge dels ulls

• metge de la boca

• metge dels peus

91

6. Completal’encreuatamblaformacultadecadaparaula col·loquial.

1. Emprenyat. 6.

2. Dinyar-la.3. Garjola.

2.4. Metgedelsxiquets.

5. Curtde vista.

6. Pispar.

7. Investigairelacionacadamonumentambeltipusd’edificidequèestracta.

ColosseudeRoma•

DuomodeMilà•

Acròpolid’Atenes•

Piràmidesd’Egipte•

• templefunerari

• ciutadella• amfiteatre

• catedral

8. Fesunesquemade lescaracterístiquesmésdestacadesde lateua localitat.

■ Araredactaelfullet.Inot’oblidesdeltítol,quehadeserben atractiu.

Ampliació

15 Nom Data

92

1. Relacionalesunitatsdelllenguatgesegüentsambl’exemple corresponent.

2. Explicaperquèésuntextelfragmentquehasmarcatenl’activitatanterior.Recordalesquatrecaracterístiquesprincipalsdelstextos.

3. Escriuuntextdesislíniesenquèexpliquesquèt’agradariaferaquestestiu,utilitzant-hi

tresenllaços extraoracionals.

4. Escriudenoucadagrupambunpronom feble.

• llavaami

• compraelpeix

• donemlamà

• sucantelpa

• miralacasa

• feuavosaltres 5. Fixa’tencadapronomfebleiescriu-hiunverbadequatdavantodarrere,segonsque

corresponga.

• ’t

• es

• l’

• m’

• -la

• ’ns

text

93

6. Classificaelsvulgarismessegüentssegonslamaneracoms’hancreatiescriu,davallcadaun,laformacorrecta.

• crompar • perea • enrecordar-se • dingú• prèmit • orquesta • gavinet • bollir• prespectiva • apreparar • vegilar • nar

Canvid’ordredelletreso síl·labes

Eliminaciódelletreso síl·labes

Afegimentdelletreso síl·labes

Substituciódelletreso síl·labes

crompar

comprar

perea

enrecordar-se

dingú

7. Relacionacadaparaulaambelsignificataquè remet.

flamant• •caduc

vetust•

arcaic•

actual•

ANTIC • llampant

• ranci• recent

8. Escriuuntextbreuquecontingalesparaules següents.

NOU

94

SolucionsReforç1:Elgrup nominal

1.unordinadornou;Ximo;unordinadorportàtil;samare;professorad’institut;totselscursos;unaciutatnova;lafamíliadeXimo;lescosesnecessàries;unspocsmobles;unspocstrastos;l’ordinadorportàtildeXimo;elseuordinadorvell;aquellapantallaenorme;elteclatgrogós;aquellratolítanvoluminós

2.

3.Lameuaamigadeclassevaaprovar

l’assignatura.Aquestsgermansbessonsviuenalacapitalvalenciana.Lagatapersahaaparegutvoraelriudelaciutat.

Reforç2:L’úsdeles majúscules

1. JosepRastollésbiòleg.EncaraquetreballaalaUniversitatd’Alacant,semprequepotcol·laboraambelvoluntariatmediambientaldeGuardamar,elseupoble.AquestvoluntariatesdedicasobretotatindrecuradelesdunesquehihaaladesembocaduradelriuSegura.

2. Respostalliure(R.L.)3. R.L.

Reforç3:Paraulesprimitivesi derivades

1. Primitives:porta;joia;camisa;estrany;sopa; neuDerivades:emmarcar;desfer;retallar;supermercat;tenista; timidesa■ marc;fer;tallar;mercat;tenis; tímid

2. Respostamodel(R.M.).terrestre;enterrar;terrergelar;gelera;gelatmarítim;mariner;marinada

3. engreixar:greixjustícia: just

claredat:clarinútil:útilportal:porta

Reforç4:Adaptartextosal destinatari1. Benvolgutsenyor,/Liescrivimenrelació

amblacompraqueensvaferel dia25demaigpermitjàdelnostreweb./L’informemquelabicicletaquevasol·licitarestàexhaurida,demaneraquelacompras’haanul·lat./Sivoladquirirunabicicletasemblant,visiteelnostreweb,onpodemoferir-li’nd’altres./Disculpelesmolèsties./Atentament,PilarLlorente–Websportiu,SLEstimadaNúria,/T’escricperquèm’handitelsdeWebsportiuquelabicicletaquevamcomprarperInternets’haexhaurit./Ensdiuenquepodementrardenoualwebpersivolemunaaltrabicicleta,d’unamarcadiferent./Sidecas,podemquedarunavespradaidecidimquèfem,sietsemblabé./Jame’ndiràsalgunacosa./Unabesadeta,Carles.Hola,Núria,/Sapsquè?QueelsdeWebsportium’hanescritperdir-mequenotenenlabicicletaquevamcomprar.Quinrotllo!/Idiuenqueentremunaaltravoltaalaseuapàgina,queallàtenenmésbicis./Volsquemiremquèhiha?Potsertindremsortihitrobaremunaaltraganga./Vinga,xiqueta,jaquedem./A10,Carles.

2. R.L.Reforç5:Els demostratius

1. Distànciatemporal:a,c,e,hDistànciaespacial:b,d,f,g

2. aquestaciutat,aquestscarrers,aquestscarrers,aquestaciutat.–Novullviatjaraaquellaciutatmaimés!–Peròsiaquestaéslaprimeravegadaquehiviatges!–Tuhasvistquinaspectetenenaquellscarrers?Emfariaporeixirdecasaunanitcomaquesta.–Mmm,emfal’efectequenoetfan por

determinants nucli complementsLesmeues vacances preferides.Unsquants jocs detaula.Algunes pistes equivocades.Els comandaments delaWii.

95

aquellscarrers,sinóunaaltracosa.–Bé,tensraó,emfaporaquellaciutatperquècalagafar l’avió!

Reforç6:Repàsd’accentuació

1. Calaccentuar:pèrdua;pel·lícula;tònica;ànec;plourà;difícil;entén■ agudes:plourà;quadern;enténplanes:Maria;ànec;difícilesdrúixoles:pèrdua;pel·lícula;tònica

2. Berlín:s’accentuaperquèésagudaacabadaen-in.Moscou:nos’accentuaperquèésagudaacabadaendiftong.París:s’accentuaperquèésagudaacabadaenvocal+s.Londres:nos’accentuaperquèésplanaacabadaenvocal+s.València:s’accentuaperquèésesdrúixola.

Reforç7:Els prefixos

1. re+pintar;in+vencible;ante+diluvià;extra+oficial;trans+lúcid

2. R.M.desmarcar;desquadrar;desferextraesportiu;extraterrestre;extraordinariprenatal;precuinar;prefabricar■ Elprefixextra-significa‘forade’.Elprefixpre-significa‘abansde’.Elprefixdes-significa‘contraride’.

3. 1:transoceànic2:antepenúltim3:descongelar4:reprendre

4. R.M.desvetlar;prefixar;desmuntar;subsòl;reforçar;suburbà;previndre;reconstruir

Reforç8:Descriureunllocdesdediferentsposicions

1.R.L.

Reforç9:Elspossessius1. 1:vostres

2:teues3:meu4:nostre5:teua6:seus

2. R.L.

3. R.M.Lapilotaésmeua,nol’agafes.Lapaellaéselnostreplatméstípic.

Reforç10:L’apòstrofilacontracció

1. AAlbaidahihaunmuseusobrelahistòriadelstitelles.L’amicd’Amèliaarribaràambl’aviódelescinc.Martanobeuaiguadel’aixeta,sinódelsupermercat.D’acíalauniversitathihamoltadistància?

2. Annaarribadeltreballalessisdelavesprada.Aquellsdosgermansesvanbarallarpelsdinersdel’herència.L’àrbitrecomunicàladecisióalscapitansdelsequips.

3. Desdel’estiud’enguany,l’associacióexcursionistadelpobleorganitzaviatgesal’estranger.ElprimerviatgevaseraRoma.Lacapitald’Itàliaésunaciutatfascinant,plenadegransedificisdel’èpocadel’imperiromà.EmvaagradarmoltelColosseu,l’amfiteatremésconegutdelmón;peròsobretotelmeuprimervolambavióo,comdeiaeliaio,l’ocellvolador.

Reforç11:Elssufixos

1. pedalejar:pedal+ejar;normalitat:normal+itat;alacantina:Alacant+ina;accidental:accident+al;femer:fem+er

2. artista;noblesa;pilotatge;fangós;modista;tendresa;muntatge;llandós

3. Calmarcar:gasós;frescor;bibliotecari;etiquetatge■ gasós:gas+ós;frescor:fresc+or;bibliotecari:biblioteca+ari;etiquetatge:etiqueta+atge

4. R.M.nerviós;sospitós;olorósjugador;nadador;miradordavanter;cirerer;clauer

5. pomer:2paraigüer:3fuster:1moneder:3pastisser:1plataner:2

Reforç12:Redactaruntextapartird’unes notes

1. Assistents:elspares,elsgermans,elscosinsiels amics.

96

Regals:unjocd’ordinador,unjersei,dosllibres,undisciunllapisdememòria.Berenar:pastessalades,entrepans,dolçosiunpastísdexocolate.

2. R.L.Reforç13:Elsnumeralsielsindefinits

1. numerals:quatre;centvint;centcinquanta;quatre-centscinquanta;quaranta-cincindefinits:alguns;pocs;tot;diversos;cap

2. FernandoAlonsoseràelprimerenlalíniad’eixidadelGranPremidelBrasil.ElseguiràMassa,queeixiràdesdelasegonaposició.Enlaterceraposició,trobemelMcLarendeHamilton,queaspiraaobtindreelcampionatenaquestacursa.ElquartésRaikkonenienunsorprenentcinquélloc,trobemeljoveAdrianSutil.

Reforç14.Ladièresi

1. països;piragües;paraigües;suïssos2. 1:eqüestre

2:agraïes3:quasi4:quatre5:següents6:raïm

3. cafeïna;freqüència;peücs;Lluïsa;Pasqual;pingüí;ensaïmada;ungüent;Suïssa;eivissenc;Guillem;igualar

4. reduïsc;reduïa;reduíem;reduït;reduïmagraïsc;agraïa;agraíem;agraït;agraïmtraduïsc;traduïa;traduíem;traduït;traduïmconduïsc;conduïa;conduíem;conduït;conduïmintroduïsc;introduïa;introduíem;introduït;introduïm

Reforç15.Lesparaulesonomatopeiques

1. R.L.2. xiuxiuejar

cruixirdringarxipollejar■ Hevistcomelmeugermàxipollejavaalstollsdel carrer.Alíciaxiuxiuejaalgunacosaal’orella de lacompanya.

Enbotar,lesmonedesvandringaralabutxaca.M’agradasentircomcruixenelscerealsalaboca.

3. cruixir:cruix,cruixxipollejar:xip-xapxiuxiuejar:xiu-xiudringar:dring,dring

Reforç16.Escriureuna notícia

1. Unsxiquetshantrobatuncofrepledemonedes.AlaplatjadelesArenes.Elsalumnesde6édePrimària.Eldilluns3defebrer.Perquèhihavienanat d’excursió.

2. R.M.UnsxiquetstrobenuncofrepledemonedesElsxiquetsde6édel’escolaAiguavivaqueeldillunspassatdia3vanvisitarlaplatjadelesArenesnohaguerenimaginatmaielques’hivantrobar.Mentrearreplegavenpetxinesperaquestaplatjadelanostralocalitat,ungrupd’alumnesvantrobaruncofremigenterrat.Desprésd’ensenyar-loalamestraid’haver-neinvestigatelcontingut,esvadescobrirqueelcofreconteniaeltresord’unanticvaixellpirataquehavianaufragatdavantlesnostrescostesfamésdetressegles.Elcofreestrobaaraalmuseumunicipal,onestancatalogantles restes.

Reforç17.Elverb(I)

1. Diuen;proposà;usar;definir;descobriren;prové;significa; significa

2. convencem:convenc-emconfiava:confi-avasentira:sent-iraestabliran:establ-iranjugar:jug- ardirigeix:dirig-eixficaria:fic-ariareparteixen:repart-eixen

3. isquí:eixir,terceraconjugacióanaren:anar,primeraconjugaciódóna:donar,primeraconjugacióvol:voler,segonaconjugaciópatira:patir,tercera conjugació

97

rebéreu:rebre,segonaconjugaciódormen:dormir,terceraconjugaciófaria:fer,segonaconjugaciópateixen:patir,tercera conjugació

Reforç18.L’úsdex i ix

1. Aleix;excursió;explicar;mereix;eixir;Xeraco;Xeresa;deixar;marxa;Xavi;apareixien;paréixer;xoriguer;coix;xiprer;anxoves;oix;baixar;pròxima;naixxaprincipideparaula:Xeraco; Xeresa;Xavi;xoriguer;xiprerixentrevocals:eixir;deixar;apareixien;paréixer;baixarixafinaldeparaula:Aleix;mereix;coix;oix;naix

2. Xàtiva;xeringa;deixar;caixa;peix;això;calaix;Xavier;dibuix;maduixa;coixí;reixa

Reforç19.Eufemismesiparaulestabú1. conflictebèl·lic;danyscol·laterals■ guerra:conflictebèl·lic;víctimes:danyscol·laterals

2. tabú:vàter;eufemisme: banytabú:presó;eufemisme:centre penitenciari

3. eufemismes:invident;donarallum;defunció;desocupat;dement;orinarparaulestabú:cec;parir;mort;parat;boig;pixar

Reforç20.Emplenarimpresos

1. Incorrecció1:Eldomicilinoestàescritenelscampscorrectes.Incorrecció2:Hifaltaelcodipostal.Incorrecció3:Esvolapuntarauncursquenoésperalaseua edat.

2. R.L.

Reforç21.Elverb(II)1.4;2;3;1■ enpassat:vacomprar;esvaatrevir;esvabotar;vatocar;vafer;s’hatrencat;duia; passàenpresent: estàenfutur:llevaran;podrà

2.ÉsunallàstimaqueJoannoconegaaquestparatge.Quanpugues,dóna’mlasal.Tancalaportadeltot,perfavor.Joseptéson,perquènohadormit.

Indicatiu:té;hadormitSubjuntiu:conega;puguesImperatiu:dóna; tanca

Reforç22.L’úsdeb i v

1. canviar;embruix;plovia;possible;preparava;embutxacar;activitat;brossa

2. sobre;canvi;renovar;brillant;horrible;callavasobre:perquèlabvadavant r.canvi:perquèlavvadarreren.renovar:perquèderivad’unaparaulaqueportau(nou).brillant:perquèlabvadavantr.horrible:perquèlabvadavantl.callava:perquèésunaformadelpretèritimperfet.

3. R.M.llobada;positivament;novetat; cabetReforç23.Lesparauleshomònimes

1. M’hedemanatunsucdellima:Fruitatropical.Llimabéelclauperquènopunxe:Formadelverbllimar.Elpareésoptimistairiudetot:Formadelverbriure.Marcsen’haanatalriuanadar:Correntd’aigua.

2. mon;mónsobre; sobremon:possessiu;Possessiuàtondela1apersonadelsingular.món:substantiu;ElplanetaTerra.sobre:preposició;Damunt.sobre:substantiu;Bossadepaperperaposar-hicartes.

3. sol;R.L.fem;R.L.pot;R.L.

Reforç24.Redactarnormesde seguretat.

1. Explicarlesnormesdelesescalesmecàniques.Vandirigidesalsusuarisdeles escales.■ Norma1:Esprohibeixasseure’senlesescales.Norma2:Esprohibeixposarelspeusenlesbandeslaterals.Norma3:Esprohibeixapujarelscotxetsenlesescales.

98

Norma4:Esprohibeixqueelsxiquetsvagensolsenun escaló.

2. R.M.Peraevitarelsaccidentsenlesescalesmecàniques,calseguirlesnormesdeseguretatsegüents:- Estàprohibitasseure’senles escales.- Estàprohibitposarelspeusenlesbandeslaterals.- Noespodenapujarelscotxetsenlesescalesmecàniques,sinóques’hadeferservirl’ascensor.- Elsxiquetsnohand’anarsolsenunescaló,sinóacompanyatsd’unadultenelmateixescaló.

Reforç25.Elverb(III)

1. formessimples:férem;entràrem;agradà;esticformescompostes:hauriaagradat;haguéremanat;hauríemvisitat;hauriaentusiasmatformesperifràstiques:vamanar;vam visitar

2. compost:tornàvem;vamobservarfutur:aniria; exposàreuimperfet:presentà;vaig patir

3. estic:primerapersonadelsingulardelpresentd’indicatiudelverbestar.guanyareu:segonapersonadelpluraldelfutursimpledelverbguanyar.tens:segonapersonadelsingulardelpresentd’indicatiudelverbtindre.guanyarem:primerapersonadelpluraldelfutursimpledelverbguanyar.dedicarem:primerapersonadelpluraldelfutursimpledelverb dedicar.

Reforç26.Paraulesamblil·l

1. AlscinemesPalaus’haestrenatlapel·lículaLavidatranquil·la,deldirectoritaliàGianniFredo,basadaenunanovel·laseua.Elfilmésuncanta l’alegria i la il·lusiódeviure,jaquerelatalalluitad’unxiccontralamalaltiaquel’obligaaestaralllit,icontralaqualesrebel·laambtoteslesforces.Elscríticsdiuenquelapel·lículaestàcontadadeformamoltintel·ligent,perquèmostralalluitadelprotagonistadeformapositiva.

2. goril·la;satèl·lit;novel·la;mortadel·la

3. mil·lenni;til·ler;il·legal;anul·lació;col·loquial, il·lusionada

Reforç27.Lesparaulesparònimes

1. sirena;caneló;ases;trompa2. Elcampamentteniaprovisionsperaun

mes.Aquestjoctéunpreuassequibleperami.Sonparelivaensenyarlaprofessiódefuster.Lateuabonegadahatingutunefecteimmediat.L’orengaésunaespèciamolt aromàtica.

3. adoptariadaptaractitudiaptitudregnai reinabelli vell

Reforç28.Expressarl’opiniósobreun tema

1. Júlia:opinaqueelmercatdebescanviéspositiu,perquèpermetdesfer-sed’objectespersonalsquenos’utilitzeni,acanvi,adquirirobjectesqueensinteressen.Raül:opinaqueelmercatdebescanvinotéfutur,perquèésdifíciltrobarcompradorsiposar-sed’acordambelsaltressobreelvalordelsobjectes.

2. R.L.Reforç29.Classesdeverbs

1. veus;són;hiha;fixa-t’hi;sembla;sé;passa;porta.■ veus:voresón:serhiha:haver-hifixa-t’hi:fixar-sesembla:semblarsé:saberpassa:passarporta:portar

■ Sónirregularselsverbsvore,ser,haver-hiisaber,perquèlesarrelsd’aquestesformespresentencanvisrespectedelesarrelsdelsinfinitius.

2. plourà;cal;sol■ Eltretcaracterísticdelsverbsdefectiusésquenoesconjuguenentoteslesformes,sinótansolsen algunes.

99

Reforç30.L’úsdela h

1. R.L.2. R.M.

Monparetémoltbonsentitde l’humor.Elmeucosíhanascuthuial’hospitaldelaPlana.Eldirectorvaprohibirl’úsdelsmòbilsaescola.Demàetcontaréunahistòriamoltdivertida.

3. Aquestmatíhemjugatunpartitd’handbol.No em digues aquestes coses, que em faspor.Quanarribeacasa,elparesempreempreguntaquèhemfetaescola.

4. coet;hora;cacauet;umbracle;hivern;horror;hui;herba

5. home;ou;arpa;hortReforç31.Elcampsemàntic1.fruites:maduixa;bresquilla;llima;cirera

verdures:col;encisam;espinac;bledacereals:dacsa;arròs;ordi;blat

2.2;R.L.1;R.L.4;R.L.3;R.L.

3.rellotgeifusteramableicompanyculleraipomasabataicurar

Reforç32.Escriure instruccions

1. Delspassosquecalseguirperaelaborarunabroquetadefruita.Caltindrelesbroquetesdefusta,fruitatalladaenrodanxesixocolate fos.Enquatrepassos.R.M.Broquetesdefruitaamb xocolate.

2. R.M.Comesfanunesbroquetesdefruitaambxocolate.Ingredients:fruitatalladaenrodanxes,xocolate fos.S’handeseguirelspassossegüents:Deprimercaltallarlesfruitesquetriementrossetsmenuts.Acontinuaciócalenfilar-lesenlesbroquetes,alternant-lespercolors.Totseguits’handebanyar en

xocolatefos,oabocar-n’hiperdamunt.I finalment cal ficar-lesunaestonaa lanevera,perquèelxocolateesfaçadur.

Reforç33. L’adverbi

1. demà;gens;lluny;ací;mai;sempre;prop;pitjor;massa;molt;bé;aixílloc:lluny;ací; proptemps:demà;mai;sempremanera:pitjor;així;béquantitat:gens;massa;molt

2. no:t’asseguesaixí:t’asseguesmenys: m’agradano:haarribat;encara:haarribat;més:tard;tard:farà

3. tampoc;lluny;fora;malament;pitjor;sí;prompte;més

Reforç34.L’úsdej/g itj/tg

1. Jordi;rajola;gegant;llegir;bogeria;penjar;regidor;joventutjutjat;viatge;rellotge;corretja;metge;desitjar;allotjament; jutgessa

2. Alginet;Algemesí;Catarroja;Alcoleja;Gilet;SantJordi;elGenovés;laJana; Burjassot

3. Lesgarlandesquelesassociacionspengenperfestessónmoltlletges.Lesplugesd’octubrepodenfermalbélacollitadetaronges.Quananàremalesplatgestrobàremunesespongesdemar.

Reforç35.Paraulesindividualsiparaulescol·lectives

1. maleta;flor;estrela;plat2. Visitaremaquestarxipèlaglesvacancesque

ve.L’equipvasaludarelpúblicdesprésdelpartit.Voldriatindreunacasaalspeusdelaserra.

3. ovella;ocell;flota;abella;exèrcit;ramat;vaixell;eixam;soldat;bandada

individuals col·lectivesovella ramatocell bandadaabella eixamvaixell flotasoldat exèrcit

100

Reforç 36. Explicar una ruta

1. Éscorrectaladelveí2.2. R.M.

Baixadesdelmiradordelacascadapelcamísinuósfinsalprimerencreuament.Enaquestpunt,giraal’esquerrafinsquearribesaungrupdecasesicontinuarectepelmateixcamí.Desprésd’unsrevoltsarribaràsfinsalriu,creuaelpontquehihavoraelmolíi continua recte. Uns quantsmetresmésavantettrobaràsambel castell.

Reforç 37. Els enllaços

1. preposicions:contra;a;per;amb;a;de(l);davall;en;amb;d’; d’conjuncions:i;que;però;perquè;sinó;i;(Elsalumnesnomésmarcaranlesconjuncionsquehantreballat:i,però,sinó)

2. copulatives:expressenideadesumaoacumulació.disjuntives:expressenidead’opció.adversatives:expressenidead’oposicióocontrast.■ ni:copulativa.R.L.

sinó:adversativa.R.L.o:disjuntiva.R.L.i:copulativa.R.L.

3. Elmeuequipjugacontra elteuen aquestapista.Aquestparaiguanoésteusinó de Lluïsa.Ni tuni josabemonvaaquest avió.Elparei lamarehananata voreelsiaios.

Reforç 38. L’ús de x, tx i ig

1. Sona com en xarop o caixa:peix;coixa;xeringaSona com en xiquet o cotxe:xut;clòtxina;xocolate;panxa;despatx;porxada

2. DiumengepassatvamanaravisitarelmonestirdelPuig.Estavapledexiquetsqueanavenaferlaprimeracomunióihavienpreparatunaxocolatadaperalavesprada.Comqueanàvemvestitsperacaminaricarregatsambmotxilles,feialleig queensquedàremalconvitidecidíremanaraAlboraiaafer-nosunaorxatadexufa.Quanarribàremal’orxateriateníemtantafamquecomençàremafartar.Alfinal

acabàremtotsambunempatx increïbleihaguerendevindreabuscar-noselsparesambcotxe,perquènoenspodíemalçardela cadira!

3. rodeig;boig;bombardeig;capritx;escabetx;passeig;mareig;despatx

Reforç 39. El sentit literal i els sentit figurat

1. Estàimmersenunmar dedubtes.Aquestxic ésuncel,ajudaatots.Ésunamàquina resolentproblemes.

2. Produirsonsmusicalsamblaveu:2,sentitliteralConfessarunacosaperforça:1,sentitfiguratDescriurecomésunapersona:1,sentitfiguratCobrirambpintura:2,sentit literal

3. Tincunanotíciabomba:aniremdeviatgeaParís.Darrereaquestacara dedurhihaunxicamable.Héctorésunmoble,estàacíperònoajudaa res.Tincunaespina,perquèmaihemguanyataquest equip.■ R.L.

Reforç 40. Fer una reclamació

1. Quelatemperaturadel’aiguadelapiscinamunicipalésmésbaixaquel’habitual.Quefacentotselspossiblesperaaugmentarlatemperaturade l’aigua.

2. R.L.Reforç 41. L’oració. El subjecte

1. R.M.Quin fred!Aquestxictémoltaforça.Quehocelebrespermoltsanys.Finsuna altra!

2. LaiaiadeCarles/faunapaellad’allòmésbona.Uncompanydeclasse/viuenunaalqueriadeCastellar.Elgatsiamés/buscamenjarentreelfem.Aquestafincadecolorblau/noméstétrespisos.

101

■ La/iaia/deCarlesUn/company/declasseEl/gat/ siamésAquesta/finca/decolorblau

3. R.L.Reforç 42. Signes que tanquen enunciats

1. R.L.2. signes d’interrogació:estàs?;Benifaió?;

portugués?;besets? signes d’exclamació:Lisboa!;preciós!;«atots»! punt i seguit:t’encisaria. punt i a part:pla. punt final:«Esdiubeijinhos». ■ Eneltexthihacomes,puntsicoma,dospuntsicometes.

Reforç 43. Els neologismes

1. Lesimatgesrepresentenunescàner,unabaguet,unflaixiunbric.■ R.L.

2. internautamotocròsmicrofibravideojoc

3. multimèdia;hipermercatcibercafé;Internet

Reforç 44. Elaborar un anunci publicitari

1. Unessabatillesesportives.Quelessabatillespodenemetremúsica.SabatillesMelodia…icaminaambalegriaR.M.Temesenformatmp3.R.M.Posa-te-lesicaminaamb ritme.

2. R.M.Peracréixersaiambenergia,pren llet «Galàctica»cada dia.Ambulleres «Miralsol»,hovoràstotd’unaltrecolor.Provaelxampú «Cabellsà»idiguesadéualscabells enredats.

3. R.L.Reforç 45. El predicat

1. R.L.2. ElmeuamicGustauésvegetarià.Predicat

nominal

ElpròximestiufaremunviatgeaGalícia.PredicatverbalLesgatetespareixenespantades.PredicatnominalAntonitreballad’arquitecteaLondres.PredicatverbalL’arbremésabundantaElxéslapalmera.PredicatnominalL’aiguad’aquestriusemblacontaminada.Predicatnominal

3. Martinaestà fartadetantdecoet.Xaviés unadvocatmoltprestigiós.Aquestesxiquespareixen unpocjoves.Elsciclistessemblen cansats.

4. R.M.MartinaiAnnaestanfartesdetantdecoet.XaviiErnestsónunsadvocatsmoltprestigiosos.Aquestaxicapareixunpocjove.Elciclistasemblacansat.■ Elverbi l’atribut.

Reforç 46. Els punts suspensius

1. Indiquenquel’enumeracióestàincompleta.Expressen sorpresa.Expressen temor.

2. R.L.■ R.L.

Reforç 47. Paraules d’altres llengües

1. hall;container;hobby;self-service■ Hequedatambelmeucosíalvestíbuldel’hotel.L’aficiódelmeugermàésl’aeromodelisme.Llancemaquestesbossesalcontenidorgroc.Demàdinaremal’autoserveiquehanobert.

2. espectacle;representant;inconvenient;classificació;hamburgueseria

3. R.L.Reforç 48. Escriure una crònica

1. DelsactesqueesfaranenlafestadelaPrimavera.1:Concursdedisfresses;2:Cercavilaamblabandamunicipal;3:Paellagegant

2. R.L.

102

Reforç49.Elpredicatverbal

1. R.M.MarcpassalapilotaaGerard.Handonatunpremialafamosaactriu.

2. L’aviómarxaràcapaParísalesdotzeen punt.Dellocide tempsElsmetgesdel’hospitalactuensàviament.DemaneraM’hereunitacalaiaiaambelsmeus cosins.Dellocide companyiaAquestacasas’haincendiatper un curtcircuit.DecausaAquelljardiners’hatallatamblestisores.D’instrument

3. R.M.AlmercathevistlameuaamigaMercé.Compreupaperalsvostres iaios.AntòniaviuaSantSebastià.M’hancitatalaunaenpunt.Laplujacauambmoltaintensitat.M’hefetmalperculpad’un caragol.

Reforç50.Altressignesde puntuació

1. L’ONU(OrganitzaciódelesNacionsUnides)hapresentatuninformesobreelcalfamentglobal,enquèreculllesconclusionsd’ungrupd’expertsreunitsaValparaíso(alacostaxilena).Segonsaquests especialistes,«espotafirmarquel’homeésresponsabledelcanviclimàtic».Peraixò,hanfetunacridaalsgovernsdetotelmónperquè«adoptenpolítiqueseconòmiquescompatiblesamblaprotecciódelmedi».Pelsvoltantsdel’edificiontenialloclareuniós’hanvistmanifestantsecologistesambpancartesonposava,perexemple,«SavetheEarth»(‘salvemlaTerra’,enanglés).

2. R.L.Reforç51.Lesabreviatures

1. pàgina:pàg.;número:núm.;dimecres:dc.;preposició:prep.;doctor:dr.

2. adjectiu:adj.;avinguda:av.;telèfon:tel.;professor:prof.;dijous:dj.;segle:s.

3. EldoctorBernattélaconsultaalcarrerMajor.DillunsensconcentraremalaplaçadelPi.Elssenyorsclientstenenmésinformacióeneltelèfon 11050.

4. Aquestaprep.s’explicaenlapàg.45.Elprof.Ramosvindràeldc.5demarç.Sovintelssubs.vanacompanyatsd’un adj.

Reforç52.Comentarun espectacle

1. D’unarepresentacióteatral.Contalesaventuresd’unjovepríncepaquisonpare,elrei,ordenaferunaprova.Queladecoracióil’escenografiaerenescasses,peròqueladesimbolturadelsactorsilesactriusvansupliraquestamancança.

2. R.L.■ R.L.

Reforç53.Classesd’oracions

1. R.L.2. és;acompanya;s’anomena;participen;

prendran;són;hanaconseguit;voremsimples:Martaésespecialistaennataciósincronitzada;Desegurqueundia lesvoremenelsjocsolímpics.compostes:Enguanyl’acompanyaunaesportistamésjove,ques’anomenaCarolina;Aracomaranomésparticipenencampionatsautonòmics,peròd’acíauntempsprendranpartenunacompeticióeuropea;Sónunesnadadorestreballadoresiconstantsijahanaconseguitunesquantesmedalles.

3. R.L.Reforç54.Pronomsfeblesdavantel verb

1. AlmeuamicNicolaunoseliocorremairesdebo.Semprel’hadeferbona!Faunsdiesvamprepararunafestad’aniversariperaMarta.Livaigdir:«Nolidiguesresom’enfadarémolt.Not’avisarémésvoltes».Alcapdedosdies,Martavavindreiemvadir:«Quèm’hacontatNicolau,queesteupreparantunafestaaSílvia?Iperquèvoshoheucallatinom’heuditres?».Martas’haviaendutunadecepcióperculpadeNicolau.Ésunmanifasser!

2. m’agrada;s’imagina;etparlen;l’acaba;l’honra;emdóna

3. articles:elDesmanotat;elsmobles;Lesfronteres;ElsFesolspronoms:Elsportem;elsoferim;Elsesperem

103

4. Sinol’uses,deixa’mlamotounsdies.Aquestapel·lícula,nol’havienestrenadaja?Desprésdel’espectaclequevadonar,aaquestaactriunolainvitaranmaimés.Volsquedugajolacartaol’enviaràstu?Aquestadecisiól’honramolt,aPilar.

Reforç55.Úsculteiúscol·loquial1.■ R.L.

2.Voldriadeixardetreballarianar-me’ndevacances.Elsmeus amics han vingut cansats del viatge.Noparleutanfort,queemfamoltdemalelcap.

Reforç56.Elaborarunfulletturístic

1. SobreVilafamés.Altresactivitats:enel4t;Monumentsprincipals:enel3r;Presentació:enel1r;Comarribar-hi:enel 2n

2. R.L.Reforç57.Eltext

1. Eltextexplicaunmissatgecomplet.Lesideesespresentendeformaordenada.Elsenunciatsqueelformentractensobreunmateixtema.Elsenunciatsesrelacionenentresi.

2. EltextB,perquètélesideesordenadesielsenunciatstractend’unmateixtemaiestantotsrelacionats.

Reforç58.Pronomsfeblesdarrereel verb

1.ambguionet:comprar-li:perquèacabaenconsonantdigues-ho,dóna-li:perquèésl’únicaformapossibledarrereelverbtrau-lo:perquèacabaenudemana-li:perquèésl’únicaformapossibledarrereelverbcanvieu-lo:perquèacabaenumolestar-vos:perquèacabaen consonant

ambapòstrof:distraure’ns:perquèacabaenvocalquenoésurecorda’t:perquèacabaenvocalquenoésuavisa’ns:perquèacabaenvocalquenoésu

Reforç59.Elsvulgarismes

1. calçada;seixanta;peresa;moto;esperar;premi

2. injecció;així;armari;jugador;comprar;creïlla;ganivet

3. Ahirvaiganaralmercatacomprarunesllonganisses,iencaranosécomnoenvaigeixirescaldat.Emvoliencobrarvoraquarantaeuros!Unaanimalada.Aixíésquevaigagafarelcarroime’nvaiganartotenfadat.

Reforç60.Contardesdediferentspuntsdevista

1.R.L.Reforç61.Repàs

1. meu:possessiu,masculí,singularamic:substantiucomú,masculí,singularmarxarà:tercerapersonasingular,futursimple,verbmarxardemà:adverbidetempsa:preposicióAlacant:substantiupropiAquestes:demostratiu,femení,pluralxiques:substantiucomú,femení,pluralhandemanat:tercerapersonaplural,pretèritindefinit,verbdemanartres:numeral cardinalensalades:substantiucomú,femení,pluralvariades:adjectiu,femení,plural

2. caixer;xiprer;reixa;peix;Xàtivacabut;nevar;envàs;combat;corbacol·legi;novel·la;límit;alegria;il·lusiójugar;geni;major;règim;japonéscotxe;orxata;xalet;empatx; marxar

3. pencar:col·loquialismeasperar:vulgarismeamoto:vulgarismedefunció:eufemismemicroxip:neologismedesocupat:eufemismecol·lega:col·loquialismedatàfon: neologisme

úsculte úscol·loquialoperari obrerperifèria afores

progenitors paresobsequiar regalarconversar parlarindigent pobre

104

Ampliació1

1. arbre;pera;riu.R.L.cuina;ull;tassó.R.L.foc;aigua;bosc. R.L.

2. comadeterminants:aquella;elnostre;seixanta;algunes;els;moltescomanuclis:famílies;Mònica;llum;roba;porteria;dinarcomacomplements:matiner;defusta;fosques;ambmel;tancat; forta■ R.L.

3. L’AssembleadeVeïnshaconvocatunareunióales sis.LesfestesdeFallesacabenel19demarç,diadeSantJosep.ElpresidentdelaGeneralitatvisitaràhuiunabibliotecade Gandia.LameuaamigaNeusviualcarrerMajor,atocardel’Ajuntament.ElpresidentdelConsellhainauguratelnouhospital.

4. R.L.5. Pelemlesverduretesilesrentem.Les

tallemendausbenmenutsilesofeguemafoclent.Abanda,sofregimelbacótallatendauetsenunapaellaambunpoc d’oliibullimelsespaguetis.Quanestiguencuits,elscolemielsaboquemdenoua l’olla.Després,hiafegimlesverduretes,elbacói,finalment,unpaquetdeformatgeparmesà.Horemenemtotijatenimunplatben suculent.

6. R.M.Fregimunacebatalladabenmenudaenunapaellaambunpocd’oli.Quanjaestàfregida,hiposemunstrossetsdepernil.Hosofregimunminutetihitiremsal,500gramsdetomacatrituradailesespèciesquevulguem.Abanda,bullimelsmacarronsiquanlasalsaestigafeta,elsaboquemenlapaella.Quedaunplatbenbo.

Ampliació2

1. R.L.2. Calaccentuar:món;néta;més;mà;sòl;

pèls;ós3. míssil:plana

atmosfera:planarèptil:plana

futbol:agudaolimpíada:esdrúixolapolicíac:planaperíode:esdrúixolainterval:agudatèxtil:planavíking:plana

4. greixos;proteïnes;vitamines5. pre-:post-;infra-:sobre-;intra-:extra-;pro-:

anti-;hiper-: hipo-6. reconstruir

postguerraimpotènciainvisibleencadenar

7. R.L.Ampliació3

1. teu:possessiumasculísingular,unposseïdor,funciódenuclinostres:possessiumasculíplural,diversosposseïdors,funciódecomplementseu:possessiumasculísingular,diversosposseïdors,funciódedeterminantmeues:possessiufemeníplural,unposseïdor,funciódedeterminantteues:possessiufemeníplural,unposseïdor,funciódenucliteua:possessiufemenísingular,unposseïdor,funciódecomplementnostra:possessiufemenísingular,diversosposseïdors,funciódedeterminant

2. Aquesthomeéselpatródel iot.AMercé,l’hanfetadirectorade l’escola.Elmeugermàmajorestudiaalauniversitat.Hemd’anaracomprareldiariperal iaio.Quihaenviatlafelicitaciópera l’oncle?Elpacients’hadespertat,avisalainfermera.Canvia’melflampeliogurt.M’hancobrat5eurosperl’entrepà.Doneu-lilesgràciesperla idea.

3. bromista;telefonista;finalistaclauer;saler;paraigüerriquesa;maduresa;saviesahabilitat;natalitat;pluralitatadmiració;definició; repetició

4. VISTA: guaitar; observarTACTE: acaronar; palparOÏDA:atendre; escoltar

105

GUST:assaborir;tastarOLFACTE:flairar;ensumar

5. pestilent/R.M.aromàticestrident/R.M.silenciósamarg/R.M.dolçombrívol/R.M.clarrugós/R.M. suau

6. R.L.Ampliació 4 1. Notincprou dinersperacomprar-me

aquestdisc.Enaquellafestahihaviabastantes persones.PaulaiFerrantenenelsmateixos anys,dotze.Aquestapel·lículalapodenvorexiquetsdequalsevol edat.Notrobesquehascompratmassa barresde pa?

2. R.L.3. conduir;conduït

traduint;traduïtreduir;reduïtproduir;produintlluir;lluïtinfluint; influït■ Elparticipi.

4. R.L.5. 1:raucar

2:miolar3:belar4:piular5:udolar

6. R.M.catacrac:unsllibresquecauenaterra.zumzeig:elvold’unamosca.rugit:elsod’un lleó.dringadissa:unesmonedesquexoquen.truc:uncolpsecalaporta.cruixit:unabrancaquees trenca.

7. R.L.Ampliació 5 1. moure;mourà;hamogut;vanmoure

mirar;miràvem;hemmirat;vasmirarmorir;moriren;haviamort;vamorirmoldre;molguem;heumòlt;vaigmoldremorar;morava;hauràmorat;vamorar

2. calgué:caldre,segona conjugació

sopeu:sopar,primeraconjugaciósabràs:saber,segonaconjugaciódeien:dir,segonaconjugaciófores:ser,segonaconjugaciólluïm:lluir,tercera conjugaciómarque:marcar,primeraconjugació

3. R.M.• Hed’anaralcaixer automàticatraurediners.

• Elpescadorarreglaràlaxarxa desprésdedinar.

• Necessitaremunacàmeraambun bonflaix.

• Elfumdelallardefocixperlaximenera.4. esparadrap;farmaciola;fractura;epidèmia;

xeringa;mareig5. pomadaiungüent

xarampióipallolapíndolaipastillarefredaticonstipatverolai varicel·la■ Xarampió,refredati verola.

6. R.L.Ampliació 6 1. R.M.

passàremvinguesvaudircaminenfarétanca

2. R.M.1. Elqueheudefervosaltresésanar adormir.2. Lapoliciavaenxamparellladre furtant elsdinersdela caixa.3. Noseieualbanc,queestàacabat depintar.4. M’hetrencatlacamajugant unpartitdefutbol.5. Bernats’hacansatd’esperar laseuaamigaPilar.6. Elmeugermàhaacabatdedinaramblacamisatota tacada.■ infinitiu:1,5;gerundi:2,4;participi:3,6

3. R.M.Enaquestavallhihaunsarbresmoltfrondosos.

106

Elsnuvisacabendecomençarelballnupcial.Posa’munabenaalamonyica,queemfamal.Peratraure-lisanglivanpunxarlavenadelbraç.

4. votar;bola;vella;vola;botar;bella5.2;3;1;2;3; 16. muntanyesrusses

autosdexoccadiresvoladoresvaixellengronsadorbarracade fira

7. R.L.

Ampliació7

1. hanjugat;hajaagranat;vanvolar2. R.M.

Mentrejovaigestudiarperal’examen,tuvasjugaramblaconsolade joc.Martahaditquel’obrahaviasigutbona,peròaLlumnoliha agradat.Quanelpares’haviaacabatd’alçar,Ignasivaarribaracasa.Sihagueresesmorzatbétotselsmatins,not’hauriesposatmalalt.

3. R.M.tranquil:tranquil·litatrebel:rebel·liónul:anul·larvioloncel:violoncel·listametall:metàl·liccristall: cristal·litzar

4. LameuaamigaElisabetésalegreimoltintel·ligent.Quanvacomençarlapel·lículaesvaferelsilenciabsolut.Quisolucionetotselsproblemesbé,trauràunexcel·lent.Elguanyadordelral·lihasigutunpilotalemany.Sivoleulacol·lecciócompleta,sol·liciteu-laal quiosquer.Alfinaldellibrehihalarelaciód’il·lustradorsquehihan col·laborat.

5. Conscienciarlapoblacióquenoabandoneels animals.R.L.R.L.■ R.L.

Ampliació8

1. ploga;caldrà;trone;llampegue;nevarà;solguen

2. R.L.3. hora–enhorabona–horari

veí–veïnatge–veïnalhome–humanitat– humàharmonia–harmònica–harmonitzaramor–enamorar– amoróshereu–herència–heretarhumor–humorista–malhumorat

4. Elmeuoncleestàmoltorgullósperquèelfillhaacabatarquitectura.Ahirvamanaravisitarl’hivernacledelsmeusveïns.Alaplaçahanmuntatunaexhibiciódevehicles antics.Totselshabitantsd’aquellpobleemigrarenivanferarrelsa Oceania.

5. R.M.Perapenjaraquestquadrefafaltaunacaragolmés gros.Mamarehafetunapaellaambcaragolsboníssima.Connecteueldescodificadorieltelevisoraaquest lladre.Lapoliciavaenxamparellladreamblesmansenla massa.■ Polisèmia

6. campsemàntic:sofà;butaca;cadira;seientcamplèxic:jugar;davanter;porteria;xutarfamíliadeparaules:airet;aeri;desairós;airejar■ R.L.

7. R.L.Ampliació9

1. Senseulleresm’hiveigmalament.Aquestproblemaestàmalplantejat.QuanarribaranJordiiNeus?Quantvalaquestdiari?Aquestllibreestàmoltbenescrit.Joemtrobebé, gràcies.Nocridestant,perfavor.Martaéstanaltacom tu.

2. lentament;ràpidament;clarament;suaument;fortament;correctament;fàcilment

107

3. desitgeu;allotjàvem;rebutjarà; viatjaria4. pujar;pitjor;equipatge;lletja;imaginar;major5. R.M.

injecció;trajectòria;adjectivar;projecte;subjecció; objectiu

6. fulla:Conjuntdefulles.xic:Grupdexics.alumne:Conjuntdelsalumnes.moble:Conjuntdemobles.branca:Conjuntdebranques.roure:Grupderoures.

7. Elsmeusiaiostenenunapartamentalpasseig marítim.Elsubmarítravessaelsoceansperdavalll’aigua.Alporthihaunmarinerquereparabarques.Huihemanatalallotjaihemcompratmoltde marisc.

8. R.L.Ampliació10

1. simples:sense;entre;contra;ambcompostes:capa;desde;enmigde;pera■ R.L.

2. R.L.3. Ésincorrectadespaig,perquètotesles

paraulesdelafamíliaporten tx.Ésincorrectatxinxeta,perquèacomençamentdeparaulanomésespotescriure x.Ésincorrectapartxís,perquèdarrereconsonantnomésespotescriure x.

4. Vaigarribaral’estacióiemvaigdirigiralataquillaarecollirelbitlletquehaviacompratperInternet.Totseguitvaigagafarlamaletaquehaviadeixatdematíalaconsignaivaigcórrercapal’andananúmero5,perquèelmeutrenestavaapuntd’eixir.Unavoltadalt,vaiganaralmeucompartimentim’hivaigacomodar.Alcapdepoc,elrevisoremvademanarelbitlletiemvadesitjarbonviatge.Parísm’esperava!

5. anarràpidament:acentperhora;atotgas;d’unarevolada;contrarellotge;apaslleugeranarlentament:ambparsimònia;apasdeformiga;aespai;pasapas;aplaer

6. R.M.sentitliteral:ElvaixellacabadesalparrumbaCiutadella.sentitfigurat:Aquestassumptehaagafatunrumbmoltdelicat.sentitliteral:Amonparenoliagradaconduirdenit.sentitfigurat:Aquestacarreteracondueixfinsal port.

7. R.L.Ampliació11

1. R.M.Elmestreparlaambelsseusalumnes.Elsbombershanapagatl’incendidelafàbrica.

2. Alcinemam’esperava(predicat)elmeugermà (subjecte)elmeu:determinant;germà:nucliL’hostaler(subjecte)vaobrirlaportadelaposada (predicat)L’:determinant;hostaler:nucliL’amigadeSònia(subjecte)treballaaMoçambic(predicat)L’:determinant;amiga:nucli;deSònia:complement

3. Elparepreparàpollastreperdinar.Tuaniràsdeviatgea Vigo.Hancaigutunesfullesdelpideljardí.Ellsdosnosabienquindiaeraelpartit.

4. Aniremlasetmanaqueve.Quinaporquetinc!Quivaanaralsopar?Aquestllibre,noel conec.

5. Puntiseguit:peramarcarelfinald’unaoració.Puntiapart:peramarcarelfinald’unparàgraf.Puntfinal:peramarcarelfinald’untext.

6. cobertura;memòria;mòbil;xarxa; ratolí■ R.M.Enaquestpoblehihamoltmalacobertura.Necessiteampliarlamemòriadel’ordinador.Aquesttelèfonmòbilportacàmeraincorporada.Busqueulainformacióquenecessiteuenlaxarxa.Elratolíd’aquestordinadornoté fils.

108

7. R.L.8. R.L.

Ampliació12

1. R.M.Elsvisitantsdelcomplexsónturistesalemanys.ElmeucosíAntonisemblaunxicmoltestudiós.Jonoesticgenscansat,totil’esforçquehefet.Llorençpareixunpallasso,ambaquestacaratan pintada.

2. R.M.Elnoufitxatgeésunpivot.Monpareésmoltsabut.Lateuacosinaésmolt alta.

3. R.M.Aquellaneveravaliamolts diners.PerCarnestoltes,Joanesdisfressaràderomà.Lasopatémassasal.Aquellhometémoltsdiners.

4. R.M.Neussemblamoltllesta.Lanitésfosca.Juditpareixunpocmalalta.Elgatestàenrabiat.

5. R.L.6. jugadors:base;aler;pivot

accions:tap;esmaixada;assistènciainfraccions:dobles;passes;faltapersonalelements:tauler;anella;xarxa

7. e-mail;hockey;flashos;sticks;sponsors;matxe-mail:correuelectrònichockey:hoqueiflashos:flaixossticks:esticssponsors:patrocinadorsmatx:partit

8. R.L.Ampliació13

1. R.M.Compraelpaalforn.Deixalesbossesalataula.Tanqueulaportaambcura.

Visitaréeliaioal’hospital.Dedicaelllibrealmeuamic.

2. R.M.ElspareshanvenutelcotxeaAntoni.Elsorganitzadorsvanagrairl’ajudaal’alcalde.Hemhagutdetornarlacomandaalabotiga.M’handemanatqueescrigaunacartaaldirector.L’associacióhaconceditelpremiaFerranTorrent.

3. R.MAhirvaigestudiaracasade Pere.Enaquestrestaurantesmenjamoltbé.Elsparesvindrandel’aeroportalesnou.HesentitundiscambEnricasa casa.

4. Jastabéfouelprimeratrencarelsilenci:–Eltornemaobriro què?–Obrim-lo,obrim-lo,encaraensquedamoltdetemps!Llúcia,ensentirallòdeltemps,esportàlesmansalaboca:–Ostres!–Quèpassa!–lipreguntaren–.Perquèdius«ostres»?

5. R.M.ElcanalPunt2pertanyaRTVV(RàdioTelevisióValenciana)LaCasaBlancaestrobaaWashington(EstatsUnits)AlcentrecomercialhevistMarc(elmeuveí).Aquestavaixellaésmoltantiga(del segleXIX).

6. rupestreiprehistòriccavallerimedievalgratacelicontemporaniamfiteatrei clàssic■ 1r:prehistòric;2n:clàssic;3r:medieval;4t:contemporani

7. dt.;dc.;dj.;dv.;ds.; dg.8. R.M.

Esllogapisde3hab.peralsmesosdejul.iag.alapl.delMarnúm.3.Eltel.decontacteésel600500123■ Esllogapisde3habitacionsperalsmesosdejulioliagostalaplaçadelMar,número3.Eltelèfondecontacteésel600500123

109

Ampliació14

1. R.M.Elbombervarescatarelgatde l’arbre.Elgatdel’arbrevaserrescatatpelbomber.L’obrerconstrueixunedifici.L’edificiésconstruïtperl’obrer.

2. Oracióinterrogativa.Oracióimperativa.Oracióenunciativa.Oració exclamativa.

3. R.M.Elcarrererapledegentquepassejava.Demàplouràalacostainevaràal’interior.Heescritunacartaalpareperdonar-lilanotícia.

4. R.M.ettoca;s’espera;m’obliga;ensdóna;laxuta; t’indica

5. traumatòleg:metgedelsossospodòleg:metgedelspeusotorinolaringòleg:metgedelesorellesoftalmòleg:metgedelsullsestomatòleg:metgedela boca

6. 1:enfadat;2:morir;3:presó;4:pediatre;5:miop;6:furtar

7. ColosseudeRoma:amfiteatreDuomodeMilà:catedralAcròpolid’Atenes: ciutadellaPiràmidesd’Egipte:templefunerari

8. R.L.

Ampliació15

1. paraula: carteraenunciat:Demàésdijous.fonema:etext:ElValènciahaguanyat;elVila-real,encanvi,haempatat.

2. Ésuntextperquèésunmissatgecomplet,lesideeshiestanordenades,elsdosenunciatsdequèconstatractendelmateixtemai,amés,estanrelacionatsentresiperl’enllaçen canvi.

3. R.L.4. llava’m;compra’l;donem-la;sucant-lo;mira-

la;feu-vos5. R.M.

mira’t;esllança;l’abraça;m’espera;agafa-la;dóna’ns

6. Canvid’ordredelletresosíl·labes:prespectiva:perspectiva;gavinet:ganivetEliminaciódelletresosíl·labes:perea:peresa;orquesta:orquestra;nar:anarAfegimentdelletresosíl·labes:enrecordar-se:recordar-se;prèmit:premi;apreparar:prepararSubstituciódelletresosíl·labes:dingú:ningú;vegilar:vigilar;bollir:bullir

7. antic:vetust;arcaic;caduc;rancinou:flamant;actual;llampant;recent

8. R.L.