Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - 1974). Els estudis de primària els rebé dels seus mateixos pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, dues persones d'una extraordinària formació intel·lectual. Estudià la secundària a l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de la ciutat. En proclamar-se la República, Amat només tenia 17 anys i visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Escriptor, intel·lectual, home d'una vasta cultura, durant aquella època el trobem en un munt d'iniciatives relacionades amb la cultura i la política:

• fou crític de teatre, de cinema, de música, d'arts plàstiques

• va escriure nombrosos articles sobre política i sobre les arts, especialment al diari "El Dia" (òrgan de les esquerres manresanes), que dirigí durant un temps.

• impulsà i fundà, amb d'altres persones d'esperit inquiet, la revista avantguardista "Ara" i la penya del mateix nom, encarregada de promoure tota mena d'actes culturals.

• apassionat del jazz, en féu la presentació a Manresa, junt amb el pianista Ramir Torres, i fundà l'entitat jazzística Hot Club.

CLUB DE LECTURA

DE NOVEL.LA - 1

BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

Tota aquesta activitat cultural i periodística la compaginà amb la seva tasca d'escriptor, amb la d'actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya i, durant un temps, amb la de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas (desembre del 1932-octubre del 1936, tret del parèntesi produït pels fets del 6 d'octubre, en què Amat fou un dels molts manresans detinguts i empresonats). Durant l'etapa revolucionària iniciada el 19 de juliol del 1936, Amat va intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc. La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre els seus estudis de dret. Es féu voluntari de l'exèrcit de la República, estudià a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i fou destinat al front d'Andalusia. El juliol del 1939 travessà la frontera. Restà un temps als camps de refugiats d'Argelers i de Sant Cebrià, fins que fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorraine, prop de la línia Maginot. El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on hi romangué durant gairebé cinc anys. Després del seu alliberament, el maig del 1945, i d'un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946 va escriure l'obra K.L.Reich, en què narra de forma novel·lada la seva experiència als camps d'extermini nazis. Aquesta novel·la, atesa la seva qualitat literària i valor documental, ha estat considerada com un "clàssic" dins la literatura universal sobre els camps de concentració i és un testimoni escruixidor de les atrocitats del règim nazi. La censura franquista endarrerí la publicació de la novel·la fins el 1963. Dos anys després, l'obra va rebre el premi Fastenrah. A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. No podent tornar a la seva Manresa de sempre per raons polítiques evidents, es va establir a Barcelona. El 1962, conjuntament amb d'altres companys ex-deportats, fundà l'Amical de Mauthausen. La constitució de l'entitat –que no va ser legalitzada fins molts anys després- era fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig del 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat". Dins l'àmbit literari, a més de K.L. Reich (editada el 1963), l'obra publicada d'Amat-Piniella comprèn els següents títols: Ombres al Calidoscopi (1933), El Casino dels senyors (1956), Roda de Solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966) i Les Llunyanies (Poemes d'exili) (1999) . Joaquim Amat-Piniella va morir el 3 d'agost del 1974 a la ciutat sanitària de Bellvitge. El 26 de març del 2004, en un acte solemne celebrat al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa, va entrar a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.

Obra Poesia � Les llunyanies, poemes de l'exili (1940-1946). Barcelona: Columa-L'Albí, 1999 (pròleg de Jordi Castellanos, edició i "Perfil biogràfic" de David Serrano). � Poemes publicats a la revista Ara

Novel·la � El casino dels senyors. Barcelona: Albertí Editor, Nova Col·lecció Lletres, 1956. � Roda de solitaris. Barcelona: Albertí Editor, Nova Col·lecció Lletres, 1957. � La pau a casa. Barcelona: Albertí Editor, Nova Col·lecció Lletres, 1959. � K. L. Reich. Barcelona: Club Editor, Col. El club dels novel·listes, 1963. � La ribera deserta. Barcelona: Alfaguara, Col. La Novel·la Popular, Contemporània, Inèdita, Catalana, 1966. � K. L. Reich. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí, 2001 [manuscrit de 1946] (edició crítica i pròleg de David Serrano). � K. L. Reich. Barcelona: Edicions 62, Col. Educació 62, 2005 [manuscrit de 1946] (edició per a l’educació amb estudi i propostes de treball de David Serrano).

Prosa • Ombres al calidoscopi. Manresa: Impremta Boixeda-Edicions Ara, 1933 (pròleg de Josep M. Planes)

Obres traduïdes

� K. L. Reich, Miles de españoles en los campos de Hitler. Barcelona: Seix-Barral, Col. Testimonio, 1963 (trad. Baltasar Porcel). � K. L. Reich. Barcelona: El Aleph, Col. Clásicos de Ayer y Hoy, 2002 [manuscrit de 1946] (trad. Antonio Padilla, edició crítica i pròleg de David Serrano).

Altres

� "Obertura". Dins MARTÍ FARRERES, J.: Les flors absurdes: poemes. Manresa: Tip, Ramon Torra, 1935. � "Un superviviente". Triunfo, núm. 166, 7 d'agost de 1965, p.34. � "Mort a Mauthausen". Serra d'Or, núm. 154, juliol de 1972, p. 46. � "Epistolari entre J. Amat-Piniella i Agustí Bartra". Faig (Manresa) núm. 25, Octubre de1985, p. 63-79. Hem d’afegir :

- El casino dels senyors. Muro : Ensiola, 2013 - Retaule en gris. Alzira : Bromera, 2012

FONT : http://www.memoria.cat/amat/ A més a la Biblioteca del Casino hi trobaràs :

- GALERIA DE MANRESANS IL.LUSTRES - PONS, AGUSTÍ. AMAT-PINIELLA, UN ESCRIPTOR QUE CAL RECUPERAR. Avui 3 de juliol de 1997, p. 44 - SEMPRÚN. LA VEU CONTRA EL NAZISME NO S’APAGA.

Vanguardia 9 de juny de 2011, p. 32-33 - SERRANO I BLANQUER, DAVID . LITERATURA DES DE L’HOLOCAUST : JOAQUIM AMAT-PINIELLA.

Dovella,1981. Núm. 68, p.27-33

- ESTRADA, JORDI . HISTÒRIA D’UNA MALETA. EL FONS PERSONAL D’AMAT I PINIELLA. Pou de la Gallina, 1987. Núm. 169, p.42-43

- QUADERN DE LES IDEES, LES ARTS I LES LLETRES. HOMENATGE AMAT-PINIELLA. Octubre 2003. Núm.142, p.3-18

- REGIÓ 7. DIES 21, 22 i 23 DE FEBRER DE 2013. CELEBRACIÓ CENTENARI ANY NAIXEMENT AMAT-PINIELLA.

- ARAN , RAMON. NAVARRO, ANNA .COMENÇA L’ANY AMAT-PINIELLA. CENTENARI D’AMAT-PINIELLA : LA JUSTÍCIA ÉS MOLT LENTA. Pou de la Gallina, 2013. Núm.284, p.10-17

- MORROS, JORDI. EL DIA DE LA DONA RECORDA LA MARE I L’ESPOSA DE L’ESCRIPTOR AMAT-PINIELLA. Regió 7, 9 de març de 2013, p. 9

- MANRESA ENGEGA L’ANY AMAT-PINIELLA AMB LA INAUGURACIÓ DE LA SEVA ESCULTURA. Freqüència , 6 de març de 2013, p. 13

Trobaràs més informació a : Serrano Blanquer, David. L'Hora blanca : l'holocaust i Joaquim Amat-Piniella . Sabadell : Fundació Ars, 2004 I a les pàgines web : http://www.memoria.cat/amat/ http://www.escriptors.cat/autors/amatpiniellaj/ http://www.auques.cat/tot.php?auca=amat

J. AMAT-PINIELLA . EL CASINO DELS SENYORS . Juny 2013