LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Ana SierraBelén GómezNoelia Pérez

CATALOGACIÓ

Fitxa tècnica:

Títol: Laocoont i els seus fills.

Autor: Agesandre, Polídor i

Atenodor de rodes

Cronologia: Segle III-II a.C

Tipologia: Escultura exempta

Material: Original de bronze; còpia

romana de marbre

Mides: 2,42 m (alt)

Estil: Hel·lenístic grec

Tema: Mitològic

Localització: Musei Vaticani

Característiques a destacar:

Tècnica: L’original grec era, es creu, de bronze a

la cera perduda. La còpia de què disposem és una

talla de marbre, esculpida a Roma, segurament

per esclaus.

Material: Marbre

Formes: És de grup exempt

Tipologia: El personatge principal està assegut i els

altres més o menys dempeus

Cromatisme: Monòcroma

Lloc: L’escultura, força malmesa,

va ser trobada a les excavacions de la Domus Aurea

de Neró, el 1506. Actualment es troba

als Museus Vaticans.

L’antecedent és l’estil clàssic. Va inspirar a

Miquel Àngel per fer l’obra de Moisès.

CONTEXT HISTÒRIC.

Al llarg del s.V van esdevenir diferents guerres, entre elles La

Guerra del Peloponès (431-404 a.C).

Tebes s’estava convertint en la potencia d’hegemonia del món

grec.

Macedònia s’obria pas i va imposar el seu poder aprofitant la

crisi grega. Macedònia era de caràcter rural i en ella no trobàvem

molta activitat mercantil. Es duia la aristocràcia

Al s.IV a.C Filip va reunir als soldats d’infanteria i va anar a

conquerir les polis del sud (338a.C). Però va ser assassinat.

CONTEXT HISTÒRIC

Alexandre el Gran: Va provocar nombroses revoltes contra

l’Imperi Persa, vencent al seu emperador en La Batalla

d’Issos l’any 333 a.C

. Va fundar a Egipte Alexandria. Després al tornar a Pèrsia

va realitzar la Batalla de Gaugamela (331a.C) on va

derrotar finalment l’emperador persa.

El 323 a.C va morir a causa d’unes febres.

CONTEXT HISTÒRIC

Alexandre va dividir els regnes hel·lenístics:

- Egipe i sud de Síria: governat per Ptolomeu I

-Àsia, des de la Mar Egea fins a l’Indo: Governats per

Seleuc i els deus descendents

- Macedònia:Antígon.

Es va desenvolupar una activitat activa entorn la cultura,

l’art i la ciència, així com també van conviure grans filòsofs.

BIOGRAFIA DELS AUTORS

L’any 1957, els estudiosos varen poder atribuir

l’autoria d’aquesta obra als escultors de l’escola de

Rodes Agesandre, Polídor i Atenodor (segons sembla,

pare i fills respectivament) gràcies al descobriment

de diversos grups de figures de marbre que

representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer

en una cova que havia estat la sala de banquets

d’estu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, a prop de

Nàpols.

ANÀLISI FORMAL Composició: oberta triangular

Línies compositives: força complexes.

Una primera és la diagonal que va del braç dret

de Laoocont a la seva cama esquerra.

La serp que s’entortolliga als cossos dels

fills uneix el conjunt en una línia sinuosa

de gran dinamisme.

Llum: : la superfície ha estat brunyida amb diferents

intentistats, de manera que quan la llum s’hi reflecteix

crea efectes de llum i ombra, o clarobscur.

Ritme: Està en moviment i expressa el dinamisme i

dramatisme de la situació.

Temps: Vol representar un mite que perduri tota

l’eternitat, és a dir, no es conforma només amb el momento

anecdòtic sinó que el vol recordar per sempre.

L’ESTILL’estil és l’henel·lístic grec. Elements propis de

l’estil: Trobem aquí algunes de les principals

característiques de l’hel·lenisme escultòric: és un

grup, el tema és dramàtic, la presentació dramàtica i

dinàmica, els recursos tècnics es posen al servei

d’un pathos gairebé teatral, entre altres coses. Però

es conserva un enllaç amb l’estil clàssic. L’estil dels

autors és l’estil hel·lenístic.

INTERPRETACIÓ

Tema: El grup ens mostra el sacerdot troià Laoocont essent

devorat, junt amb els seus fills, per serps marines. Segons

una part de la tradició grega, recollida per Virgili a la Eneida,

aquest sacerdot del temple de Zeus va voler advertir els

troians que el famós cavall aqueu era una trampa. Els déus el

van castigar per intentar desafiar el destí. Segons altres

versions, però, va ser un càstig per casar-se i tenir fills, i no

dedicar-se íntegrament al seu sacerdoci.

Recepció: una bona part de

l’estatuària hel·lenística anava

destinada al col·leccionisme privat

romà, marcadament esnob.

Relació obra –època: A més del que acabem de

dir, el Laoocont exemplifica prou bé la

complexitat de les relacions entre l’herència

grega i Roma: els segons s’inspiren en els

primers perquè representen un model

respectable i elegant. No s’estan, però

d’adaptar-lo a les seves concepcions i gustos: la

tradició grega parla d’un fill de Laoocont: la

romana, de dos.

FI