connecta amb els teus fills parlem de drogodependÈncies amb els nostres fills

DG Salut Pública – Òrgan Tècnic de DrogodependènciesDepartament de SalutDG Salut Pública – Subdirecció General de Drogodependències

CONNECTA AMB ELS TEUS FILLSPARLEM DE DROGODEPENDÈNCIES AMB

ELS NOSTRES FILLS


2

Què podem fer des de casa?

Com fomentar hàbits, actituds i estratègies saludables


3

El paper dels pares com a model és un factor de protecció molt important.

Els hàbits de consum paterns i els tòpics i falses creences sobre les drogues són un factor de risc molt important.

Encara que ha vegades sembla que passin de nosaltres, o que ens portin la contrària sistemàticament, els pares som un referent molt important.


4

Gaudir d’una bona comunicació amb els fills és la millor eina que tenim per promoure estils de vida saludables i, per tant, fer prevenció de l’ús i abús de drogues i altres comportaments de risc.

Apreneu a escoltar realment els vostres fills:Els vostres fills compartiran les seves experiències amb vosaltres si demostreu que escolteu atentament i activament a cada moment.

Fomentar el diàleg és molt important per la formació del nostre fill. Ens ajudarà a transmetre valors, conèixer com pensa l’adolescent, estar en contacte amb les seves inquietuds


5

Els límits o referents.

Normes familiars clares i estables.Cal establir uns límits clars, sempre justificats per uns criteris lògics, comprensibles i negociables.Cal ser coherents amb aquests límits i ajudar a mesurar les conseqüències dels propis actes.

Relacionar responsabilitat i llibertat a l’hora de pactar normes

Les habilitats paternes en control, supervisió i solució de problemes constitueixen un factor protector molt important en la prevenció de l’ús de drogues.


6

A l’adolescència el grup dels iguals i l’oci seran el centre dels valors i l’element clau en el seu àmbit relacional i de desenvolupament, seran la base per a constituir una identitat pròpia i l’ajuden desenvolupar un element clau de la seva personalitat: el seu “auto concepte”. Però també serà el centre d’atracció de les anomenades “conductes de risc” o millor dit, els riscos es manifestaran en els temps d’oci i els moments de relació amb els iguals.

El consum de drogues té un paper recreacional, en un context relacional i d’oci. Els consums de drogues estan totalment normalitzats i integrats en les pautes de comportament dels joves. No es viuen de manera conflictiva, marginal o problemàtica. Podríem parlar d’un consum de drogues i d’altres pràctiques de risc que formen part d’un ritus i s’emmarquen en l’àmbit d’experimentació i transgressió propis del moment evolutiu.


7

En parlar de drogues, parlarem de:

El tabac


8

Els pares també podem fer-hi prevenció

Els pares hi tenim un paper i responsabilitat molt important.Les nostres actituds i el paper que com a model tenim són fonamentals.

El consum de tabac és la primera causa evitable de mortalitat i malaltia a Catalunya.Tant és així, que el nombre de morts anuals que provoca (prop de 9.000) és molt superior a les degudes a altres causes de gran impacte social, considerades també evitables.

El risc més gran l’assumeixen les persones que comencen a fumar de manera regular a l’adolescència, com passa amb la majoria dels fumadors.


9

El tabaquisme passiu és un important problema de salutEls infants en són els principals perjudicats, atès que no tenen la capacitat d’evitar aquesta exposició i depenen directament de la voluntat dels adults que els envolten.S’estima que, en un context com el nostre, entre un 47% i un 75% dels infants són fumadors passius a la llar. Els nens exposats al fum del tabac ambientaltenen més risc de patir sinusitis, bronquitis, pneumònia, asma, etc. Fins i tot, presenten amb més freqüència irritacions oculars, otitis mitjana, molèsties faríngies, tos i altres símptomes.


10

Perquè fumen alguns adolescents?

Per a molts adolescents, el consum de tabac representa una conducta pròpia d’adults. Fumar pot significar una forma d’acostar-se al món adult, de semblar més gran.

L’adolescència és una etapa d’experimentació i de curiositat.

Els missatges de la publicitat de la indústria tabaquera estan molt adreçats als adolescents, atès que la major part de persones comença l’addicció en aquesta etapa.


11

El tabac és la droga legal més consumida entre els joves

• El 29,5% d’estudiants catalans de 14-18 anys, fumen de manera habitual.

• Una de cada 3 noies (34,8%) es fumadora, en front d’un de cada 4 nois (24,8 %).

L’edat mitjana d’inici al primer consum del tabac és als 13 anys.L’edat mitjana d’inici de consum diari de tabac és als 14,4 anys.


12

Els tòpics

• Tothom fuma! • El meu avi va fumar tota la vida i va morir de

vell a noranta-quatre anys!• El tabac light enganxa i perjudica menys que

l’altre.• Fumar i beure (fins i tot més del compte) és

normal a l’adolescència; molts de nosaltres ho hem fet i no hem tingut cap problema.

Algunes concepcions errònies sobre el tabac:


13


L’alcohol


14

Què cal saber sobre l’alcohol?

• Molts adults consumeixen moderadament begudes alcohòliques com el vi, la cervesa, el cava o els destil∙lats.

• Vivim en una societat en la qual el consum de begudes alcohòliques gaudeix d’una alta acceptació social.

• Actualment, tothom accepta que no s’ha de permetre als infants consumir begudes alcohòliques, ja que això podria perjudicar la seva salut i el seu desenvolupament.

• Amb l’arribada de l’adolescència, però, molt jovent sent interès per experimentar amb el consum de begudes alcohòliques.

Caldrà deixar molt clara la diferència entre ús i abús. Parlar d’un consum responsable, sobretot relacionat a conductes de risc (alcohol/conducció).


15

Per què beuen alguns adolescents?• Segueix sent la substància més

important en els consums dels joves i és la que més s’utilitza.

• Està present en totes les activitats d’oci.

• Molts joves creuen que dóna seguretat i permet parlar i obrir-se als altres.

• Té un efecte desinhibidor, fa que perdin la por per a dirigir-se als altres i els facilita “lligar”.

• Entre setmana el consum d’alcohol és molt minoritari i es limita a les begudes de baixa graduació, sobretot cervesa. El cap de setmana l’alcohol està present en tots els espais d’oci; en tots els esdeveniments especials i a totes hores.

• Alguns adolescents pensen que ells controlen.

Els joves pensen que una festa sense alcohol, no és una festa.

Cal però recordar, que l’alcohol i la conducció són una barreja mortal.


16

Alcohol - conducció• Els accidents de trànsit amb presència

d’alcohol, són una de les primeres causes de mort en els joves.

Molts joves pensen: • Jo controlo.• Els accidents els tenen els altres.• A mi això no em passarà.• El model dels pares és

fonamental. No sempre fem el que diem.


17

Les barreges

• Barrejar diferents substàncies pot provocar efectes perillosos o anul·lar els efectes desitjats.

• La barreja d’alcohol + cànnabis produeix els següents efectes: Junts es potencien els efectes depressors del sistema nerviós central. Així, és més probable tenir una lipotímia o baixada de tensió.

Quan combines diferents substàncies, la forma en què aquestes interactuen en el teu organisme s’escapa del teu control: alguns efectes es potencien, altres es contraresten... per això és molt difícil predir i controlar els efectes finals que produiran en el teu cos i en la teva conducta,ja que en les drogues 1 + 1 no és igual a 2


18


Els porros (Marihuana / Cànnabis)


19

Una mica d’informació sobre els porros (1)Després de l’alcohol i el tabac el consum de cànnabis (haixix i marihuana) és el més estès i el que més ha anat augmentant en els darrers anys.

El 42% l’ha provat alguna vegada.

El consum continua creixent entre els adolescents. Per ells escenifica el pas de l’adolescència a la joventut. Tot i ser més alt el consum entre els nois, cada vegada creix el percentatge i el nombre de noies que s’inicien, però en general elles consumeixen més esporàdicament.

Actualment està substituint el paper del tabac, pel que fa a la transgressió, trencament de normes i afirmació de rol. Cada cop hi ha més consum en els centres escolars (patis, lavabos...).

Fumar porros, o no, és una decisió més amb la qual es poden trobar els nostres fills.Parleu-ne amb els vostres fills, reforceu i valoreu actituds i decisions personals com les de no fumar o consumir porros. Moltes vegades els companys i l’entorn exerceixen molta pressió.Els porros són una droga i com a tal no és inofensiva.


20

Una mica d’informació sobre els porros (2)

Efectes negatius • El cànnabis és un depressor del sistema

nerviós i, en general i a diferència d’altres drogues, seda i aplatana.

• El seu consum continu afecta la memòria, la concentració (i per tant l’aprenentatge), i té efectes negatius en el sistema respiratori i cardiovascular (als quals cal afegir els del tabac).

• Encara que facilita agafar el son, dificulta dormir bé (s’aixequen més cansats) Si es barreja amb l’alcohol, s’hi sumen els seus efectes depressors

• Es desaconsella el seu consum abans d’haver de realitzar tasques que requereixen una concentració i un control de la coordinació motriu (estudiar, conduir, fer activitats laborals de risc...).


21

Els tòpicsEnganxen?Són terapèutics? Curen?Són menys dolents que el tabac?Es comença pels porros i s’acaba amb... El mite de l’escalada.Hi ha gent que en fuma cada dia i porta una vida “normal”• Més que enganxar, poden provocar problemes diversos.• Sí que podem dir que, entre els joves que introdueixen el consum

en el seu dia a dia, aquest els pot comportar problemes.• No és el mateix fumar-se un porro tot sol, pel matí, abans d’anar a

l’institut, que fer-ho per la tarda/vespre amb el grupet d’amics.• No sempre fumar porros implica tenir problemes amb les drogues.

Cal valorar si se’n fa un consum esporàdic, relacionat al lleure (experimentació i transgressió) , o bé si aquest consum passa a ser problemàtic.

• En tot cas, als instituts, tenim cada vegada més adolescents amb greus problemes amb el seu consum de porros. Aquests problemes molt sovint van relacionats a un baix rendiment acadèmic i una clara desmotivació personal.

• Cal entendre que és molt diferent un consum diari en un adult, que un consum diari en un adolescent.

• No és cert que consumir porros ens porti a d’altres consums de drogues. En tot cas si que és cert que els qui consumeixen d’altres drogues, havien consumit abans porros i alcohol.


INFORME DELS RESULTATS PER A CATALUNYA DE L’ENQUESTA ESTATAL SOBRE CONSUM DE DROGUES EN ESTUDIANTS D’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA (ESTUDES) 2006-2007

CONCLUSIONS

• En general, el consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys continua sent experimental o ocasional.

• L’alcohol i el tabac continuen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis.

• Les dades de 2006, mostren una evolució positiva, amb un descens del consum d’algunes de les drogues més esteses entre els estudiants.

• Aquest descens s’ha observat per al tabac (especialment per als qui declaren haver fumat alguna vegada a la vida), el cànnabis i la cocaïna. En el cas d’aquestes dues últimes drogues s’ha trencat la tendència creixent que han presentat durant els últims anys. drogues.

22


INFORME DELS RESULTATS PER A CATALUNYA DE L’ENQUESTA ESTATAL SOBRE CONSUM DE DROGUES EN ESTUDIANTS D’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA (ESTUDES) 2006-2007

CONCLUSIONS• Pel que fa a les begudes alcohòliques, el seu consum ha anat

augmentant progressivament des de l’any 2002, tot i que durant el període 2004-2006 aquest increment ha estat inferior que el que es va produir durant el període 2002-2004.

• Una altra dada positiva d’aquesta enquesta, i que podria haver influït en el descens del consum d’algunes substàncies, és l’augment de la percepció de risc, en comparació amb l’any 2004.

• Finalment, també és positiva la disminució de la disponibilitat percebuda de totes les drogues, excepte de l’alcohol, per part dels estudiants, i que podria haver repercutit també en la disminució del consum d’algunes drogues.

23


79,6

74,975,1

68,165,6

58,0

82,0

76,678,0

86,084,284,1

83,882,482,781,0

75,677,3

56,0

66,7

60,2

50

55

60

65

70

75

80

85

90

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Alguna vez Últimos 12 meses Últimos 30 días

Evolució de la proporció de consumidors de begudes alcohòliques entre els estudiants de Secundària de 14-18 anys (%).

España, 1994-2006/07

24 24

FONT: ESTUDES 1994-2006/07. Observatorio Español sobre Drogas.


Evolució de la proporció de consumidors de tabac entre els estudiants de Secundària de 14-18 anys (%). España, 1994-2006/07

25

60,4

46,1

14,8

60,664,4 63,4 61,8

59,8

21,6 23,7 23,1 23,021,0 21,5

10

20

30

40

50

60

70

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Alguna vez en la vida Diariamente en últimos 30 días



Evolució de la proporció de consumidors de cànnabis entre els estudiants de Secundària de 14-18 anys (%). España, 1994-2006/07

26

36,2

18,2

29,8

20,1

42,7

20,9

26,429,5

33,2

37,5

23,425,7

28,8

32,8

36,6

25,1

22,5

17,215,7

12,4

20,8

10

15

20

25

30

35

40

45

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Alguna vez en la vida Últimos 12 meses Últimos 30 días



27

Consum, percepció de risc i disponibilitat de cànnabisEspaña (%) 1994 – 2004 2004

Font: Encuesta sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias, 2004. Plan Nacional sobre Drogas.


28

Proporció d’estudiants de 14-18 anys que pensen que aquestaconducta de consum de drogues pot produir bastants o molts problemes (%).

Font: Encuesta sobre uso de Drogas en enseñanzas secundarias, 2004. Plan Nacional sobre Drogas.


29

• Són les habilitats o estratègies que facilitaran que es pugui fer front a una situació de risc o de consum de drogues. Superant elements com la pressió de grup.

• Els factors de protecció estan associats a la reducció del potencial de consum de drogues.

• Els programes de prevenció pretenen potenciar els factors de protecció i reduir els factors de risc.

• Educar, però, també vol dir fomentar i potenciar aquests factors de protecció. Així en definitiva el que fomentem és potenciar el desenvolupament i creixement personal. (prevenció inespecífica)

Factors de protecció


30

Factors protectors del consum de drogues en el marc familiar (1)

• El no consum de drogues per part dels pares té efectes indirectes en la conducta de consum.

• Les habilitats paternes en control, supervisió i solució de problemes constitueixen un factor protector molt important en la prevenció de l’ús de drogues.

• Relacions familiars positives caracteritzades per la implicació i cohesió dels membres de la unitat familiar actuen reduint l’ús de drogues en els adolescents.


31

Factors protectors del consum de drogues en el marc familiar (2)

Conclusions:Podem dir que entre els factors de protecció familiars s’inclouen: una disciplina positiva, consistent i contingent per part dels pares, una forta cohesió afectiva entre els pares i fill, la supervisió i control de les activitats i relacions que mantenen els fills fora de casa, i un suport parental emocional i afectuós.


32

Factors de risc en la família• Problemes de comunicació• Interaccions familiars poc afectives• Problemes de l’estructura familiar • Història familiar d’alcoholisme o d’altres

drogodependències• Actitud positiva dels pares respecte al

consum de drogues: alcohol, tabac, fàrmacs i d’altres drogues

• Actitud crítica dels pares respecte al fill/a • Estil educatiu permissiu o autoritari


Un adolescent, hospitalitzat per addicció als jocs 'online'

• El noi, veí de Sant Cugat,va deixar els estudis i va començar a menjar i dormir menys.

• Un noi de 16 anys de Sant Cugat del Vallès batalla per desenganxar-se dels videojocs per internet, una afició que li ha esquinçat la salut, els estudis i la vida familiar i social. Des de dimarts passat, Pedro, nom fals darrere del qual s'amaga, està ingressat a l'hospital Clínic de Barcelona, on els metges miren d'aturar la seva addicció a les partides online.

• Als 11 anys i amb la curiositat d'una criatura espavilada i llesta, Pedro va començar a tocar l'ordinador de casa i a distreure's amb els jocs de les consoles. Als 13 anys va crear una pàgina web pròpia i, després d'un accident d'esquí que el va obligar a portar crosses durant un any i mig, va començar a allunyar-se del món exterior i a tancar-se dins la seva habitació.

• Pedro, que, segons la seva mare, sempre ha estat molt tímid i responsable, es va prendre les partides com una obligació. L'apressava perquè preparés el sopar amb celeritat, perquè "havia de jugar". Les presses el van portar a suprimir les postres i algun segon plat, i fins i tot a emportar-se el sopar a la seva habitació. Menjava menys, descansava poc (entre cinc i sis hores) i el seu món se centrava en els jocs. Després de suspendre dos trimestres, abans d'acabar primer de batxillerat, l'any passat va deixar els estudis, encaminats a la informàtica.

El Periodico, diumenge 10 de setembre 2006

33


ESTILS PARENTALS Martin i Maccoby 1983

EXIGÈNCIA

ALTA BAIXA

SUPORT EMOCIONAL

IMPLICACIÓ

ALTA AUTORITATIU INDULGENT

BAIXA AUTORITARI NEGLIGENT


35

Moltes gràcies

connecta amb els teus fills parlem de drogodependÈncies amb els nostres fills

Documents