fira de les 40 hores 2019 • 3

FIRA DE LES 40 HORES 2019 • 3

Jordi Munell, alcalde de Ripoll

La fira creix amb més comerç i serveis de Ripoll i del Ripollès i això és una bona notícia

A nivell d’infraestructures, malgrat lesmancances que ens pot semblar quetenim com a comarca, Ripoll i el Ripollèssón un bon model industrial perquè nohan patit una industrialització sobtadasinó que tenen un llegat industrial histò-ric i que a més s’ha adaptat als nousmodels d’indústria. Malgrat la sevasituació geogràfica, que pot arribar adespistar, tenim una bona connectivitatterrestre amb el territori català i pertant no ha de ser un entrebanc per a laimplementació d’empreses. Hem de sa-ber “vendre” la qualitat de vida que ofe-reix el nostre territori i que això sigui unvalor afegit perquè les empreses escu-llin Ripoll i el Ripollès per les seves seus.En aquest sentit hem reclamat reitera-dament la necessitat d’accedir als serveide la fibra òptica per mantenir la com-petitivitat de les nostres empreses; i ésque avui dia és sabut que les connexionsper banda ampla són una eina impres-cindible per a les activitats empresarials,per disposar d’internet, telefonia, video-conferència i aplicacions industrials 4.0 ide telefonia 4G, i en el futur 5G.

Plaça Sant Eudald, 4 • Tel. 972 70 32 06 • www.elmoli.cat

Des de Ripoll ens rebel•lem per can-viar la situació de greuge que patim ifem pressió per millorar la mobilitat,també la ferroviària.

Per una comarca que, com vostè ma-teix deia en l’entrevista de la darrerafira, té una població molt envellida, ésprimordial oferir als joves oportunitatsd’ocupació, d’activitat econòmica i defutur. Vostè parlava d’esdevenir un puntestratègic dins del recorregut de la C17i la R3. Quins passos s’han fet en aquestsentit, al llarg dels darrers anys?

No és una novetat dir que el Ripollèscada cop és una comarca més envellidai que perdem habitants any rere any. ARipoll en els últims 16 anys hem perdutuns 800 joves d’entre 15 i 25 anys, elsquals després d’estudiar han buscatnous llocs per viure i treballar. Un delsnostres objectius és evitar que aixòcontinuï passant i busquem noves es-tratègies per atraure els joves, els em-prenedors i els empresaris. En quant alsjoves hem apostat per estratègies queels connectin a l’entorn rural o en mos-trar l’oferta formativa i laboral que te-nim com a territori amb la implantacióde l’Univers Jove, una de les fires del’ensenyament més importants del país,entre d’altres. També hem apostat perles iniciatives d’autoocupació que podenengreixar l’oferta empresarial actual iper tant també laboral i social, que tantafalta fa. Des de 2018 estan vigents ajutsmunicipals i estímuls a la generació denous emprenedors a Ripoll.

Pel que fa a la R3, precisament, encara noes pot parlar de desdoblament ja quesembla que els diners que s’hi destinaran,en principi seran només per condicionarla catenària i les estacions. És així?

En aquests moments està començant elprojecte de desdoblament de dos tramsdel Vallès que permetran un primerguany en temps, però el gran repte ésl’embut a la zona de Montcada bifurca-ció per accedir a la trama del subsòl deBarcelona. La següent operació és eldesdoblament La Garriga-Centelles i elmés senzill el tram Centelles-Vic. Des-doblar fins a Ripoll forma part essencialdel projecte olímpic Pirineus 2030.

Rodalies és la baula més feble del siste-ma de mobilitat urbana i suburbana peruna triple problemàtica: capacitat, fiabi-litat i prestacions...... i això perjudicagreument l’equilibri del país; està contri-buint a perpetuar un model metropolità.Per això, conjuntament amb les ciutatsde la Xarxa C17, des de Ripoll ensrebel•lem per canviar la situació degreuge que patim i, coordinats, fem pres-sió per millorar la mobilitat, també laferroviària.

En canvi, sí que avancen altres projec-tes de vila com el de la remodelació dela zona esportiva sud, començant perla construcció d’uns nous vestidors, se-guint per la reconversió del camp desorra en una pista de futbol 7, ... Quinssón els temps, els recursos i la projec-ció prevista per a aquesta remodelaciótan ambiciosa?

4 • FIRA DE LES 40 HORES 2019

Un projecte d'aquestes característiquess'ha de desenvolupar en diferents fases,per aquest motiu és un projecte o pladirector de l’esport a 10 anys. De fet elnom mateix nom així ho diu, Pla directorzona esportiva 2019-2020. El tret de sor-tida seran els vestidors del camp de fut-bol, una demanda reiterada i que és evi-dent. A nivell de recursos a banda de lespartides que el mateix ajuntament hipugui destinar, el govern de Catalunyaha reiterat la voluntat de donar suporttècnic en el disseny i construcció delprojecte i suport econòmic a mesuraque es vagin desenvolupant les fases.

Cal afegir que és un projecte molt tre-ballat en el que es busca la sinèrgia del'equip de govern, de l'oposició i de lesentitats esportives, que en definitivason els usuaris de les instal•lacions. Peraquest motiu, s’ha portat a terme unprocés de participació de les entitatsamb aportacions per millorar el projec-te, fet que permetrà construir un com-plex esportiu de primera categoria. Elfutur Pla Director es vincula totalmentamb la realització d'un Pacte per l'Es-port que permeti construir una societatmés saludable, en què la pràctica del’activitat física esdevingui un hàbitdiari i durant tota la vida de les perso-nes. A més, amb un complex esportiucom el que es pretén tenir, Ripoll es potposicionar com un punt de referènciaen el camp de l'esport català.

Altres obres importants per a la vilasón les d’enderroc dels edificis en malestat de l’entorn del de la Torre, bécultural d’interès local. Han finalitzataquestes actuacions?

L’edifici de la Torre, situat a la carreteraBarcelona es va construir entre el 1850i el 1856. És considerat un bé culturald'interès local inclòs en el catàleg deBéns Protegits i propietat del mateixAjuntament des de 2018. Pel que fa al’ús de la zona es proposarà al veïnatdestinar-la a l’oci infantil i l’esbarjofamiliar del barri.

Altres temes poden ser la recent cam-panya de neteja de mobiliari urbà, lamodernització de la piscina municipal,la consolidació de la zona taronja onaparcar per 10 cèntims, el canvi decontenidors, etc. Quins altres projec-tes voldria destacar?

Tal i com sempre dic, la línia de treballprioritària de l’Ajuntament sempre vaenfocada a les persones: benestar, ocu-pació, educació, habitatge, salut, etc.

Una de les accions destacables d’aquest2019 és formar part d’un pla Pilot delDepartament d’Educació que posicionaRipoll com un dels 5 municipis catalansper desenvolupar-hi un Pla Educatiud’Entorn innovador i pioner. Per altrabanda, per segon any consecutiu estemen plens Pressupostos Participatius,enguany incrementant la partida amb15.000€ de pressupost ordinari, quesumats als 100.000 destinats a inversiósuposen una oportunitat perquè elsripollesos i ripolleses puguin decidir enquè destinar uns diners que són seus.

Seguim amb la campanya de bonifica-cions per incentivar la creació i amplia-ció d’empreses i comerços que volencréixer, que volen contractar persones,per joves emprenedors i per a nousautònoms. Seguim apostant per l’habi-tatge públic per a joves i ara mateixtenim dos pisos nous a punt per ser llo-gats. Lligat a aquest tema, l’ajuntamentamb la voluntat de reduir els habitatgesdesocupats del barri vell, ofereix ajudesals propietaris per rehabilitar pisossituats en aquesta zona.

Hi ha algun projecte específic per millo-rar específicament els serveis socials ?

En el marc de la prevenció, a causa delsatemptats de Barcelona i Cambrils, elConsorci de Benestar Social (ens quegestiona els serveis bàsics de Ripoll desdel 2010) treballa des del 2017 per unNou Model de Convivència a Ripoll, ambl’objectiu de millorar la cohesió i elbenestar social i d’enfortir el sentimentde pertinença de totes les persones dela vila. El pilar principal del Nou Modelés aconseguir que la societat reconeguiper igual tots els col•lectius que en for-men part. Per aquest motiu, les líniesprincipals que es plantegen són superarel discurs de l’alteritat, respectar el dreta l’autonomia, i afavorir l’equitat d’opor-tunitats.

Què és i a quin públic va dirigit el noucentre de cotreball TechWorkingFES ?

El techworking és un punt d’innovació ipromoció de l’emprenedoria, situat alcentre tecnològic de la Fundació EduardSoler, que ha de permetre que profes-sionals i emprenedors del sector tecno-lògic i industrial puguin aprendre, com-partir i desenvolupar els seus projectes,amb l’objectiu de ser un node de refe-rència per impulsar la innovació, l’em-prenedoria i la cooperació al Ripollès.L’espai, equipat amb una zona de reu-nions, coffe corner, connexió de fibraòptica i equip multifunció, ofereix unavintena de llocs de treball, que perme-

ten tant el treball individual com laposada en comú amb la resta d’usuaris.

Sobre el comerç de la vila, quines cam-panyes s’estan portant a terme? Qui-nes novetats presentarà a la Fira ?

L’Ajuntament de Ripoll treballa conjun-tament amb el comerç local i tambéamb el sector turístic, ja que són dosàmbits totalment vinculats. Es segueixun pla de Dinamització amb la Unió deBotiguers de Ripoll que té com a objec-tiu activar propostes innovadores i tre-ballar amb diferents línies d’actuaciópactades, tant al centre històric deRipoll com a la resta de municipi. Unade les propostes sorgides és “Un local,Un Negoci” que té com a objectiu dina-mitzar el Barri Vell de Ripoll a través dela recuperació dels locals buits com a“aparadors”. Té per finalitat millorar l’a-tracció, oferir avantatges a propietaris illogaters tot contribuint així a la reacti-vació econòmica. També es treballaamb una proposta per promocionar elcomerç els dissabtes a la tarda i tornara recuperar Ripoll com a lloc de passeigi compra. En breu es concretaran lesaccions a realitzar per iniciar-ho.

Pel que fa a les novetats de la fira caldestacar el canvi d’ubicació del Tas-tatast, que enguany serà a l’església deSant Pere. Ubicat en un espai més granpodrà afegir valor a una activitat de lafira que té molts adeptes. Amb aquestcanvi es guanya l’espai de la sala EudaldGraells i s’aprofita per ubicar-hi unanova activitat, el Celebra Fest; un espaion serveis i comerços vinculats alsesdeveniments mostraran el que podenoferir. La Unió de Botiguers aposta perrecuperar estands del carrer i ser mésvisible. Tornem a tenir el comerç deKm0 a la plaça de la Lira, apropant elconsumidor al que tenim al territori.Vinculat a l’àmbit esportiu, a la plaçaAjuntament hi haurà exhibicions de lesespecialitats de moto, trial i bicis d’a-lumnes del Centre de Tecnificació Es-portiva.. Durant els tres dies de la firatambé hi haurà exhibicions de pilotsd’èlit a nivell nacional. Un altre punt ésla novetat de la mostra d’oficis que esfarà a la plaça Gran.

Pel que fa a la Fira de les 40 hores d’en-guany, què en destacaria? Quin seria eltitular del seu discurs inaugural?

Aquest any la fira creix notablementamb la presència de més comerç i ser-veis. Això és una bona nova ja que és elreflex de l’activitat que hi ha a casa nos-tra. La Fira agafa embranzida i es posi-ciona com una de les fires multisecto-rials potents del territori català.


La consellera d’Empresa i Coneixement inauguraràla Fira de les 40 hores

Diferents personalitats de Ripoll, de lacomarca del Ripollès i també del Governcatalà faran breus parlaments i porta-ran a terme l’acte simbòlic de tallar lacinta per oficialitzar l’obertura de laFira. En aquesta edició, està previst quela inauguració estigui presidida per l’al-calde de la vila, Jordi Munell i per laConsellera d’Empresa i Coneixement dela Generalitat de Catalunya, Maria Àn-gels Chacón. Aquesta Conselleria té competències entot allò que a Catalunya, té a veure ambel Comerç interior i l’artesania; elConsum, el Turisme, la Indústria i laSeguretat industrial; la innovació, l’e-nergia i la mineria; la internacionalitza-ció de les empreses catalanes, l’empre-nedoria; les universitats i la qualitat delsistema universitari; les beques que nosiguin competència del Departamentd’Ensenyament; i el foment de la recer-ca, entre d’altres qüestions.

Com cada any, el tret de sortida per a laFira de les 40 hores serà l’acte inauguralque tindrà lloc a les sis de la tarda deldivendres, a la plaça de l’Escorxador.

Organitzadors i col·laboradorsOrganitza la Fira de les 40 Hores: Ajuntamentde Ripoll. Àrea de Promoció Econòmica Regido-ries de Comerç i Festes. Unió Intersectorial Em-presarial del Ripollès. Unió de Botiguers de RipollCol·labora: Generalitat de Catalunya. Diputacióde Girona. Consorci Ripollès Desenvolupament.Aula d’Hostaleria. Firalia mercats i events. Ràdio Ripoll. Televisió del RipollèsAgraïments a: Coordinadors Sector Automoció.Unió de Botiguers de Ripoll. Tastatast. Coordina-dor de l’Espai de Productes Agroalimentaris del Ripollès. UIER. Equips de Manteniment i netejaEquip Oficina de Fira: Joan Colomer, NúriaGayolà i Josep M. RierolaDiari de la Fira de les 40 Hores: Edita Ajunta-ment de Ripoll. Dipòsit legal: B-16572-2011. Textos,Disseny, maquetació i producció: Firalia mercats ievents. Portada: Maideu. Impressió: Imprintsa.Tirada: 5.000 exemplars. Distribució gratuïta aOsona Nord, El Ripollès i el recinte firal.


Joan Vilalta i Boix. Soci fundador dela Unió Intersectorial i Empresarialdel Ripollès l’any 1982 i presidentd’aquesta entitat durant 27 anys(1984-2011), Joan Vilalta va ser unapersona molt important en el creixe-ment i el desenvolupament econòmicde la comarca. De fet, va ser un delsimpulsors de la recuperació de la Firade les 40 hores, ja fa gairebé 40 anys.

Empresari del sector del transport, pri-mer amb l’empresa Rápido de Ripoll quedesprés es convertí en TransportsRamoneda, Vilalta va ostentar diversoscàrrecs d'alta rellevància en el teixitempresarial català. Fou vocal de la juntadirectiva de Foment del Treball Nacional(1984-2011), vicepresident de la FEPIME,vocal de l'assemblea general de la CEOEi la CEPYME i, finalment també membredel Consell Rector de la Federaciód'Organitzacions Empresarials deGirona (FOEG), de la qual havia estatvicepresident entre l’any 2009 i el 2014.També va tenir càrrecs a La Caixa i a laCambra de Comerç, Indústria i Navega-ció de Girona. Fou soci fundador de l’en-titat Associació Transpirinenca l’any1986, amb la finalitat de fomentar lesrelacions entre els dos vessants delsPirineus, per contribuir a potenciar l’e-conomia de les regions pirinenques imillorar l’àmbit de les seves pròpiescultures i llengües. Al Ripollès, a més depresidir la UIER, Vilalta també va sermembre de la Fundació Eduard Soler de1996 a 2011 i vicepresident del ConsorciRipollès Desenvolupament (2007-2011).

Alguns recordaran, ara ja com unaanècdota, la seva actuació el 23 defebrer de 1981 quan Antonio Tejero vaentrar al Congrés espanyol amb 200guàrdies civils. Joan Vilalta, per si lescoses es posaven difícils, va posar a dis-posició de l’aleshores president de laGeneralitat de Catalunya, Jordi Pujol, laflota de camions de la seva empresa persi calia retirar els arxius de la Generali-tat i portar-los a un lloc segur. JoanVilalta va morir el mes de juliol de l’anypassat, a l’edat de 90 anys.

Del meu pare, a nivell personal en pucdir moltes coses, moltíssimes... però anivell professional també ho puc fer im’agrada fer-ho. Va ser un home ambuna vocació de treball incansable, enmolts aspectes, amb una visió de futurincontestable, sempre pensant en nousprojectes que milloressin l’economia dela Comarca i l’àmbit de la pròpia culturai manera de fer característiques delterritori. Amb uns valors ètics difícilsd’igualar. Un home cívic, compromès iíntegre, un gran orador, sempre dispo-sat a escoltar i ajudar. Ponderat en lesdecisions. Planer i capaç d’assumir laresponsabilitat de projectar la bonafeina a qualsevol indret. Amb els anysdesprenia aquella tranquil·la saviesaque dóna l’experiència. Ens va ensenyara tenir constància, perseverança, a veu-re la part positiva de tot, a ser pacientsi a gaudir plenament a la feina.

Va ser, és i serà sempre un bon referent.

M Dolors Vilalta, filla i advocada.

L’amic Joan

En Joan es feia estimar molt. Recordoquan es trobaven amb la meva mare is’agafaven fort les mans i recordavenels anys difícils de l’època del trans-port... i ràpidament coincidien que sortque tot havia millorat molt. En Joantransmetia il·lusió, serenor, alegria icompromís. A tots, sense excepció. Unabona persona que ens ha deixat unrecord viu per sempre.

Fina Casaponsa. Transports Casaponsa

En record d’en Joan Vilalta

mudat per carregar i descarregar lapaqueteria deis camions i no li queienels anells per fer aquella feina per miforça feixuga. EII, sempre positiu, emdeia: "tu ajudes al teu pare i jo ajudo almeu". Les botigues de les empreseseren properes a la mateixa plaça delgeneral Mola, després plaça Gran. Una alcostat de l'antic Casino i el magatzemde Can Vives i l'altra al costat de CanCufí, avui Les Delícies. La proximitat deles dependències ens permetia coordi-nar molt bé les necessitats dels dos.

Fins que ens va deixar, els nostres con-tactes van ser esporàdics, perqué elsmeus estudis i professió em van portara viure a Barcelona, però quan ens tro-bavem conversavem amb complicitatsobre el transport, temes d'enginyeria iempresa. EII sempre seriós, afable, soli-dari, disposat a ajudar i elegant com hoera aquells anys abans esmentats. Anysde molta penúria però de records inobli-dables. Jo sempre li deia " el millor estàper arribar" i ell em responia "volsdir?". A ell ja li va arribar. I creia, com jo,que un dia ens tornarem a retrobar.Adéu Joan! Fins sempre.

Miquel Casaponsa SantanachRecords entranyables

Moltes persones de Ripoll recordarandues empreses de la vila dedicades altransport, una de gran i una de petita: ElRapido de Ripoll i Recadero Casaponsa,que pocs anys després van dir-se ElRapid de Ripoll i Transports Casaponsa.Ambdues es van relacionar comercial-ment des dels anys 50 fins el 1965 delsquals en recordo la relació amb en JoanVilalta per mi, en Joan del Rapid i, per elljo era en Miquel, fill d'en Pepet Casa-ponsa, que tot estudiant el Batxillerat aRipoll, ajudava als meus pares en elnegoci. Recordo en Joan aleshoresdirector de !'empresa, sempre seriós,molt treballador, diligent i sempre moltelegant i m'estranyava que anés tan mu-

Va venir, sol. Era la meva primera setma-na al Ripollès, portava només un parellde dies a la feina, les noves companyesde feina, me’l van presentar, és el Sr. Vi-lalta. Em va impressionar. Aquell bon ho-me, jo encara no ho sabia, seria en elfutur el meu millor amic. De fet, tot i físi-cament no ser-hi, encara avui és el meumillor amic. El primer dia que coneixesel Sr Joan Vilalta impressiona i quan mésel coneixes, quan més hi parles, més hiconvius, encara t’impressiona més. Ves-tia corbata, camisa blanca, americanagris, tenia la veu ronca i portava unparaigües gran, no li calia, però l’utilit-zava a manera de bastó. (cont. pag.10)

DEVESA DEL PLA - CTRA. BARCELONA

CTRA. N-152

CTR

A. N

-152



DIVENDRES, DIA 5

• A les 18.00h Inauguració de la Fira de les 40 hores. Al recinte firal

del passeig de Sant Joan.

• A les 18.15h Especial Magazín de Televisió del Ripollès, en directe des de la Plaça de la

Lira, amb els actes d'inauguració, entrevistes, activitats i apunts musicals.

• A les 19.00h Presentació del poemari Colors primaris, de Gemma Arimany, a càrrec de

Montse Maestre i Maite Amarita. Recital a càrrec de Mecànica Orgànica.

• A partir de les 19.30h a l’esglèsia de Sant Pere, TASTATAST. Participants: Restaurant

Can Sart, Pont 9, CAT can Guetes: Hotel restaurant Catalunya, Els Caçadors, Camprodon,

Solana de Ter, Restaurant Fonda Xesc, La Taverneta, Mas Lladré, Les Delícies, Olga Soler

Cakes & Cookies, Aromik eco silvestres, Cervesa artesana Minera, Vins Guillamet, Cafès

Saula. Organitza: Associació d'Hostaleria del Ripollès amb la col·laboració de l'Aula

d'Hostaleria i l'Agència de Desenvolupament del Ripollès.

• A les 20.00h al Teatre Comtal, cicle de Teatre Íntims. El Mirall, a càrrec de la Cia. de

Teatre la Tribu de la Fundació MAP.

DISSABTE, DIA 6

• A les 9.30h Obertura de la Fira.

• Durant tot el dia 50% de descompte en l'entrada al Museu Etnogràfic de Ripoll.

• A les 12.00h al Museu Etnogràfic, Inauguració de l’exposició Un mar de Plàstics de

l'artista ripollès Eudald Alabau.

• A les 12.00h a la Biblioteca Lambert Mata: Boixedes, problemàtica i gestió.

La papallona del boix, a càrrec de l'enginyer forestal de la RN de la zona volcànica

de la Garrotxa.

• D’11.00h a 14.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER) Jornada de networking

ocupacional amb empreses del Ripollès.

• A les 12.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Tecnologia 5G amb les apps

mèdiques al Ripollès: Hospitals i Hololens2, a càrrec de Gerard Trias i Gombau,

enginyer biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

• A les 13.30h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Instal·lacions fotovoltaiques en naus,

fàbriques i residencial, a càrrec de Fran Perez, CEO de Soleco.

• De 16.30 a 19.30h FIRA TV des de la plaça de la Lira: en directe els especials de TVR,

amb protagonistes, connexions amb els diferents espais de la Fira i presència

de les entitats i les institucions.

• A les 16.30h Visita guiada a la Farga Palau. Inici al Museu Etnogràfic, plaça Abat Oliba.

• De 16.30 a 19.30h a la plaça Clavé, Tallers de robòtica amb LEGO per infants i joves,

a càrrec de ROBOTIC.

• A les 17.00h al Teatre Comtal i plaça Gonçal Cutrina,Tant se val d'on venim, espectacle

i tallers familiars. Organitza Creu Roja i Fundació FC Barcelona.

EXPOSICIONS

• Museu Etnogràfic de Ripoll: Un mar de Plàstics, de

l'artista ripollès Eudald Alabau.

ALTRES

• Mercat Setmanal. Dissabte al matí. Places Llibertat,

Clavé, carrers Jacint Verdaguer, Bisbe Morgades, Pont

d’Olot i passeig Mestre Guich. El Mercat de la fruita i

verdura s'instal·larà al c. Jacint Verdaguer (Font Viva).

• Activitats de Trial (moto i bicicleta), a la plaça de

l’Ajuntament.

• Instal·lació de 6 zones de Trial.

• Demostracions de Trial amb bici i moto a càrrec dels

esportistes del Centre de Tecnificació Esportiva.

• El dissabte 6 es comptarà amb la presència dels pilots

de Trial Jaime Busto, Gabriel Marcelli i Francesc Moret.

• 2a EFira: espai per a les noves tecnologies, la mobilitat

sostenible i l’eficiència energètica, a la plaça Sant Eudald.

• Empreses relacionades amb les noves tecnologies.

• Xerrades i presentacions detallades al programa.

• Tren Turístic: Durant els dies 6 i 7 recorrerà els carrers

de Ripoll de 10.00 a 14.00h i de 16.00 a 20.00h. Inici i

final al Pont d'Olot. Recorregut: carrer Bisbe, plaça de

l’ajuntament, c. Berenguer, c. del Prat, ctra. de Barcelona

(fins c. Concepció Ducloux), c. Macià Bonaplata, passeig

de Sant Joan, c. Progrés, Ronda Mas d'en Bosch (fins

Escola del Treball) i tornada al Pont d'Olot. Parades a la

ctra. de Barcelona (cantonada c. Concepció Ducloux) i

Ronda Mas d'en Bosch (davant Escola del Treball). Tiquets

gratuïts que es poden recollir a les botigues adherides a

la Unió de Botiguers de Ripoll i a l’espai de la Unió de

Botiguers. En el diari de la fira també hi trobareu un

tiquet gratuït per al tren.

• Carpa de la UIER, Unió Intersectorial Empresarial del

Ripollès, a la plaça Sant Eudald.

• Presència d’empreses de la comarca.

• Dissabte al matí, Jornada de networking ocupacional.

• Xerrades i presentacions UIER i EFira. Photocall.

• Exposició de bicicletes i patinets elèctrics.

Organitza: Unió Intersectorial empresarial del Ripollès.

• Estand de la Unió de Botiguers de Ripoll.

• El carrer del Botiguer, amb: 9 Moble, Fotoprix Ripoll,

Floristeria Jardineria Espiga Verda, Les Veterinàries,

Trimersiva, Beep, Rams N’Roses, Rituels du Monde, Rederi,

Unió de Botiguers Ripoll, Flors i palmes Alarcón.

• Dissabte i diumenge, Trimersiva, demostració de realitat

virtual.

• Espai Som Ripollès. Cada dia a la plaça de la Lira,

venda i degustació de productes agroalimentaris.

• Passejades amb Ponis. Dissabte 6 durant tot el dia al

passseig Mestre Guich.

DISSABTE, DIA 6

• A les 17.00h a l’estand de la FES, conferència-col·loqui sobre Robòtica, Automatització

i Mecatrònica.

• A les 17.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER). Taula rodona: Nous emprenedors.

• A les 18.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER). Xerrada eMobilitat Sostenible, apps,

Carsharing bicis, motos i cotxes, a càrrec de Alfred Bosch CEO Ecopdegas.

• A les 18.30h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Conferència-col·loqui sobre Robòtica,

Automatització i Mecatrònica.

DIUMENGE, DIA 7

• Tot el dia, a la plaça de la Llibertat, Fira d’antiguitats i col·leccionisme.

Organitza: MultiServeis Berga.

• A partir de les 9.00h:

• Marxa infantil de regularitat per muntanya de l'Escola Tomàs Raguer.

• Concurs Ocellaire al Pavelló poliesportiu, c. Concepció Ducloux.

Organitza: Societat Ocellaire la Cadernera.

• A les 9.30h Obertura de la Fira.

• Durant el matí 50% de descompte en l'entrada al Museu Etnogràfic de Ripoll.

• A les 11.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Presentació del projecte

CAMPMAJÓ SPECIAL BIKES (bicicletes adaptades).

• D’11.00 a 13.00h al Carrer del Botiguer (zona Escorxador), Demostració de ressolar

sabates de trail, running i de muntanya. A càrrec de 4 Elements Sabaters Ripoll.

• A les 11.30h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Xerrada eMobilitat Sostenible, apps,

Carsharing bicis, motos i cotxes a càrrec d’Alfred Bosch CEO Ecopdegas.

• A les 11.30h a la Fira comercial, Instal·lacions fotovoltaiques, a càrrec de Fran Pérez,

CEO de Soleco.

• A les 11.45h a la plaça Abat Oliba, Audició de Sardanes amb la Cobla la Principal d'Olot.

Organitza Agrupació Sardanista de Ripoll.

• A les 12.00h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), el Canvi Climàtic: què hi podem fer?

a càrrec de Francesc Mauri de TV3 i possibles apps de 5G en agricultura,

ramaderia i industria.

• A les 13.00h al Sector Automoció (aparcament CAP), el Canvi Climàtic: què hi podem

fer? a càrrec de Francesc Mauri de TV3 i possibles apps de 5G en agricultura,

ramaderia i industria.

• A les 13.30h a la plaça Sant Eudald (Carpa UIER), Aïllaments en la rehabilitació

d’habitatges, a càrrec de Toni Guàrdia CEO d’Aislaconfort.es

• De les 16.00 a les 18.00h a la plaça de la Lira, Emissió en directe del programa

1.món.cat de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya amb entrevistes,

activitats i connexions amb els diferents espais de la Fira.


Programa de la Carpa de la UIER (plaça Sant Eudald)

No estaves mai sol, en Joan sempre hiera. “Mira Lluís” em deia, “tots tenim unahistòria”. Més endavant ja parlàvem detot, m’explicava de la seva família i jo dela meva. Vaig adonar-me que érem bonsamics quan em va començar a explicarcoses de la Montserrat -la seva dona-, dela seva estada al Maresme, de l’orxata...Sempre s’interessava per tots, em pre-guntava per tots els meus, es recordavade tots. Fins i tot, a vegades, començavesdient, “t’ho explico però no vull que facisres, esperem...” Esperem, era també undels seus bons consells. Al Joan era moltfàcil fer-li confiança. Un dia em va citarper anar a la presentació d’un llibre, novaig ni preguntar què hi havíem d’anar afer. Ja coneixia la resposta, m’hauria dit:“Als llocs s’hi ha de ser, s’hi ha d’anar”.Aquell dia vàrem arribar encara mésd’hora. Ho tenia pensat, com sempre. EnJoan era llaminer, jo també, i de tant entant ens fèiem un homenatge; aquell diatocava berenar xocolata amb xurros aBarcelona. M’ho va explicar, estava moltserè. Crec que és el primer dia que vàremarribar justos a la presentació. El dilluns25 de juny vàrem dinar plegats. Era el seucomiat, ell ho sabia. Jo encara no. Aquelldijous teníem una cita molt importantperò ell no va poder venir. Era un molt,molt mal presagi. L’endemà al matí, asse-guts de costat al sofà, em va dir per pri-mera vegada que es trobava molt mala-ment, que estava molt cansat. Al sortirvaig trucar el metge, un amic comú, i emva confirmar el pressentiment. A la tarda,cap a les 8, en Joan em va trucar. El meuinterlocutor de la reunió del dijous, lihavia explicat que havia anat molt bé, iell estava molt content. Em va citar peresmorzar plegats el seguent dilluns... Jano hem pogut tornat parlar.

Lluís Sabata, Director General Grup LERSA

córrer, per on, encara que es tapés, nocalia ni preocupar-me. Els primers anys,no vàrem tenir molt contacte. De tanten tant em convidava a algun acte,alguna reunió d’empresaris, alguns polí-tics, algunes jornades empresarials.Més endavant, ja sabia que hi aniríemplegats. Acostumàvem a arribar els pri-mers, el Sr Vilalta, mai arribava tard: Onanem tan aviat?, “Lluís sempre hem deser dels primers, mai hem de fer espe-rar”. La veritat és que si feies cas alJoan sempre anaves bé. Vàrem comen-çar parlant de feina, em feia de conse-ller. Bé de fet et deixava explicar, co-mentar, et preguntava per les diferentsopcions, les avantatges, els inconve-nients... A vegades, fins i tot, a l’endemàet portava per escrit un guió del quehavíem parlat el dia anterior.

(ve de la pàg.7)Instintivament vaig mirar al carrer,aquell matí de juny lluïa un sol esplèn-did: “Vinc a posar-me a la teva disposi-ció per tot allò que puguis necessitar”.Carai quin oferiment!, vaig pensar. Tam-poc podia imaginar tot el que m’arriba-ria a ajudar a mi i, pràcticament, a totala comarca. En Joan ajudava a tothom,no demanava mai res, davant qualsevolproblema, qualsevol contratemps, sem-pre deia: “Així què hem de fer?”. Ensvam acomiadar a la porta de la feina,vaig anar a dinar. Al tornar, em vaig mu-llar. Aquell dia va ploure tota la tarda, defet, en aquelles meves primeres tardesva ploure cada dia, el Sr Vilalta portavaparaigües..... Més endavant el meu amicJoan m’explicava per on havia de mirarel cel, per on, si hi havia núvols ja podia


Eudald Castells, president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER)

Des de la UIER volem dinamitzar l’intercanvi econòmic km0, a nivell comercial i industrial

Malgrat la situació política, vostè l’anypassat es mostrava optimista, conven-çut que havia d’arribar una onada posi-tiva i que el Ripollès la sabria aprofitar.Ha estat així?

Efectivament, l’any passat intuíem unaonada positiva i ara podem dir que síque ha succeït, però que a partir d’unmoment determinat s’ha estabilitzat.Les expectatives econòmiques globalsque s’havien generat inicialment hanminvat una mica. Des de totes les insti-tucions i a tots els nivells s’ha detectatuna baixada de la corba de creixement.Així que podem dir que la onada positi-va ha servit sobretot pel que fa a lesempreses, per afrontar i per preparar-se per la petita deflació que sembla quecomencem. Tot això fa que l’entorn, nonomés per nosaltres sinó en general, nosigui el més favorable. Tot i així, pensoque des de la nostra comarca, des d’unpunt de vista de la competitivitat amb laresta del territori i d’arreu, estem pre-parats per front aquesta situació.

A més, hem de recordar que en elsdarrers mesos s’han produït al Ripollèsfites importants a nivell econòmic comés el trasllat i l’obertura de l’empresaSodeca, amb prop d’un centenar de per-sones treballant-hi. Tot el procés demodernització i de creixement deSodeca, doncs, s’està fent des del Ripo-llès. I això no pot ser sinó avantatjós iesperançador per nosaltres. Igualmentes podria parlar de l’ampliació de CBG, oper exemple de Materials Güell que hafet una gran inversió en l’àmbit de laconstrucció, i també ho ha fet alRipollès, establint aquí una base sòlidaper anar treballant a les diferentscomarques veïnes. Aquests casos, a laUIER ens serveixen de mostra per fernotar com el Ripollès és capaç de tenirl’atractiu suficient per acollir moltesaltres activitats. Són d’aquelles fortale-ses que fem valdre a l’hora de captaractivitat, un àmbit en què estem treba-llant des de fa temps.

En l’àmbit de les comunicacions, tantimportant en una comarca de muntan-ya com és el Ripollès, quines milloress’han produït respecte l’any passat?

La fibra òptica ha arribat a bona partdel Ripollès i això és molt important. Enaquest àmbit les autoritats locals icomarcals hi han posat èmfasi i hi handonat l’impuls que feia falta per aconse-guir-ho. Mica en mica arribarà també ales zones més altes de la comarca.

Malgrat les dificultats encara existentsper desplaçar-se fins a alguns punts delRipollès en transport públic, de forma

senzilla, la UIER aposta per donar vida ala indústria tradicional i a les empresesde tot tipus. És compatible una cosaamb l’altra?

La vida social a la comarca al final éstambé un reflex del moment econòmicque s’hi viu. El comerç local, l’activitatempresarial, l’economia del dia adia...ens interessa molt, i per tant com apatronal que som intentem donar suporta tot tipus d’activitat econòmica. Toteses poden aixoplugar dins del paraigüesde la UIER. És cert però, que en elsdarrers anys hem fet un èmfasi especialen el sector industrial perquè entenemque pot donar feina a més gent, si mésno d’una forma més massiva. El turisme,en canvi, ja té una dinàmica que va enda-vant i que hem d’aprofitar i saber cuidar.

Se sol dir que al Ripollès els salaris sónbaixos i que això dificulta l’arribada i elmanteniment del talent.

Quan es parla de les fortaleses que té elRipollès pel que fa a acollir activitatseconòmiques acostumo a parlar delsaber fer, de l’experiència acumulada, itambé del nivell de compromís i d’estabi-litat laboral que solen tenir els treballa-dors/es del Ripollès. Si parlem de salaris,pot ser que al Ripollès d’entrada es guan-yi menys diners que fent una feina sem-blant a l’entorn de Barcelona. Però allítambé, cal invertir més diners en habitat-ge i en transport públic, en un percentat-ge que al Ripollès és molt menor. Per noparlar de la qualitat de vida que repre-senta el fet de viure en un entorn privile-giat com és el de la comarca.


Per això, crec que més que parlar desalaris a seques, la clau seria saber siviure al Ripollès et pot permetre viureuna vida tan o més satisfactòria que laque tindries en un altre lloc. Els salarisdels treballadors no es fixen des de laUIER, però sabem que les empreses delRipollès són molt conscients i estan dis-posades a pagar per disposar del talentque necessiten, sempre que aquest esconsolidi. A nosaltres el que ens impor-ta és que la implantació d’activitat esprodueixi, perquè llavors la radiació d’a-questa prosperitat a tot el voltant esproduirà. I així més gent se’n podràbeneficiar i repercutirà en la comarca.

A poques setmanes de les eleccionsmunicipals, què n’espera la patronaldels candidats que es presenten?

En primer lloc el que demanaria és quedes de l’àmbit polític la patronal i elsempresaris en general siguem ben vis-tos, cosa que ara tinc la sensació que nosempre és així. En aquest sentit també,a poques setmanes de les eleccionsmunicipals i en la situació políticaactual a nivell del país, vull fer èmfasien què des de la UIER, tota l’activitatque portem a terme només té sentit sis’orienta a la prosperitat de la comarcai de tot el territori, i a la productivitat deles empreses. Per això, demanaria queen totes aquelles iniciatives que vaginencarades a assolir aquests objectius,esperarem que els nostres polítics enshi donin l’ajuda i el recolzament quepuguem necessitar, i més! D’iniciativesper continuar treballant per a la prospe-ritat econòmica, ja en tenim. Això noens ho han pas d’aportar els polítics.També demanaria als polítics que ensajudin a afavorir la unitat a nivell decomarca i amb les diferents institu-cions, que hi hagi un clima més favora-ble. Per a la UIER, tot el que vagi a favorde les empreses de la comarca és vistcom a positiu.

A banda de la indústria, la UIER apostaper la formació i per la creació de llocsde treball a la comarca.

La UIER sempre aposta per la formació,sense defallir. Crec que ens estem man-tenint com a entitat líder en formacióen quant a alumnes i en quant a cursos.Això no ho podem abandonar, ja que pernosaltres com a patronal és bàsic; amés els fets així ho mostren i és que lesxifres diuen, per exemple, que l’any pas-sat l’atur al Ripollès es va reduir en 300persones. Hem de seguir treballant enaquest sentit.

Pel que fa a la Fira de les 40 hores, quètenen preparat? Quin serà el paper dela UIER en la fira d’enguany?

Des de la UIER volem dinamitzar l’inter-canvi econòmic km0, tant a nivellcomercial com industrial. I això és elque mostrarem a la Fira de les 40 hores.Així hi seran presents, de ben segur,algunes de les darreres accions quehem fet en l’àmbit del comerç a nivellcomarcal. I és que com a entitat, agru-pem l’empresariat del Ripollès, peròsom també la Federació d’Associacionsde Comerciants del Ripollès. És clar quecada poble sol tenir la seva pròpia asso-ciació de comerciants, però des d’un solmunicipi de vegades resulta molt difíciltirar endavant estratègies comercials.

Des de la UIER, fins ara el que fèiem eradonar suport a cada associació perquèfes coses. Ara hem decidit implicar-nosmés en el dia a dia del comerç local, queestà patint, fer un pas endavant i esta-blir estratègies conjuntes a nivellcomarcal. No a nivell local, on ja actuenles associacions, però sí com deia anivell de comarca, de forma més agluti-nadora i complementària. Penso queaixò les dotarà d’una massa crítica queels permetrà assolir projectes mésambiciosos, més moderns, etc. Perexemple, el fet de fer publicitat de caraal dia de Sant Jordi, no ho necessitarànomés un poble sinó que els anirà bé atots al conjunt de la comarca; i segura-ment un sol municipi no podrà pagarsegons quin anunci a televisió o a laràdio, però entre tots potser sí quepodrem fer-ho. En aquest cas d’exempleuna estratègia conjunta no faria mal acap poble en concret sinó al contrari.

En aquest sentit també, apostem per feruna política que vinculi certs esdeveni-ments que apleguin públic, amb l’activi-tat comercial, aportant així visitants iclients a la comarca. Per tirar-ho enda-vant buscarem un tècnic/a en tasquesde dinamització comercial, i portarem aterme un market place de les botiguesde la comarca. Tot això sense demanarni un euro de més a les diferents asso-ciacions. No retallarem res del suportque fins ara se’ls podia donar, sinó quebuscarem quan calgui la subvenció delDepartament de Comerç de la Generali-tat i/o esponsoritzacions.

Un altre tema que també es veuràreflectit a la Fira de les 40 hores, dinsde les accions que porta a terme laUIER, és el Portal de l’Empresari, un pro-

jecte que hem estat perseguint durantforça temps i per al qual ara tenim elsrecursos per tirar-lo endavant. Es tractad’una nova forma de cooperació empre-sarial, buscant aconseguir que lesempreses del Ripollès treballin mésentre elles, potenciant el que en podríemdir “indústria de km0”. Amb aquest nouportal, cada empresa de la comarcapodrà tenir accés a més informaciósobre la resta. Serà com una intranetplena de contingut sobre el que fan, elque plantegen, el que compren i el quevenen la resta d’empreses de la comarca,i on. D’aquesta manera podran augmen-tar els seus intercanvis i les sevescol•laboracions de la forma més òptima.

Finalment, des de la UIER treballemtambé de cara als Jocs d’Hivern del 2030.Ens hem reunit amb empresaris de lacomarca per parlar sobre les possiblesinversions a demanar (la doble via detren, el túnel de Toses o el tercer carrilen certs trams de la Collada de Toses,etc.), els àmbits que caldria reforçar, lesinfraestructures, etc. que després repre-sentin millores reals per a la comarca.Després veurem de quina manera podemajudar a què siguin les empreses delRipollès les que portin a terme totesaquestes millores a fer. Això també esveurà d’alguna manera a la fira.

Tot plegat sense deixar d’insistir en lacaptació d’activitat i sobretot d’activitatindustrial, que és un tema en què la UIERno deixarà de creure mai.

A la inauguració de la Fira de les 40hores s’hi trobarà a faltar enguany lafigura de Joan Vilalta, històric presi-dent de la UIER, entre molts altrescàrrecs que va ocupar. Com se’l té pre-sent des de l’entitat?

La UIER és el que és probablement per-què Joan Vilalta hi va ser durant més de30 anys, i per això a l’entitat se’l recordaamb tot l’afecte del món. Per això tambése’l ha homenatjat en diverses ocasions ino descarto seguir-ho fent. Considero,però, que un dels homenatges mésrepresentatius que se li podien fer és elde posar el seu nom al guardó d’Empresai Indústria dels premis Leader delRipollès ja que es tracta d’un memorialque perdurarà any rere any.

A més, el diumenge de fira presentaremun bust de Joan Vilalta, elaborat per l’es-cultor Domènec Batalla, que després s’u-bicarà a la seu de la UIER de manera quesempre tinguem present la seva personai la seva tasca.


Prop de 200 expositors faranbullir una fira amb moltesnovetatsLa fira multisectorial de Ripoll és sem-pre, com acostuma a dir l’alcalde de laVila, Jordi Munell, “un batibull” ambpropostes molt diverses procedents depràcticament tots els sectors d’activi-tat. Des de matalassos fins a cremesnaturals, antiguitats, gastronomia, cot-xes i motos, passant per les últimesnovetats a nivell de tecnologia i soste-nibilitat, però també amb llibres i con-tes, parament per a la llar, serveis derestauració, joieria, decoració i milcoses més, de vegades ubicades en unespai definit i amb caràcter propi dinsde la fira i d’altres vegades simplementagrupades en un mateix passeig ocarrer. Tot plegat forma part del caràc-ter inclusiu i aglutinador de la Fira deles 40 hores que si bé incorpora nove-tats importants en cada edició, mantésempre viva la seva essència, la delmercadeig, la de l’intercanvi i la volun-tat de ser un punt de trobada i de cele-bració per a la gent del territori i per atothom que vulgui acudir-hi.

El TastaTast es trasllada a l’església de Sant PereDes de fa anys, el Tastast com a apara-dor de la gastronomia del Ripollès ésun dels actes més esperats i aplauditsde la fira. Tant és així que enguany se liha volgut donar el toc de sofisticacióque mereix reubicant-lo a l’església deSant Pere. Així, el divendres 5 d’abril apartir de les 19.30h les propostes gas-tronòmiques de diferents establimentsde la comarca es podran degustar enaquest espai, que s’incorpora de nou ala fira multisectorial.

Els establiments participants al Tas-tatast d’enguany, més nombrosos quemai, són els següents: Restaurant CanSart, Pont 9, CAT Can Guetes, HotelRestaurant Catalunya, Els Caçadors,Camprodon, Solana del Ter, RestaurantFonda Xesc, La Taverneta, Mas El Lladré,Les Delícies, Cakes&Cookies, Aromik EcoSilvestres, Cervesa Minera, Vins Guilla-met i Cafès Saula. A més, es manté l’a-posta per la cuina de muntanya i per lamúsica en directe, de la mà de TheRusties Blues Band.

La Unió de Botiguers de Ripollestrena espai dins de la firaL’aparador del Comerç de Ripoll és sem-pre un dels atractius de la fira. Ambnoves iniciatives, ofertes comercials iuna ambientació molt acurada la UBRprocura superar-se en cada edició.Enguany ha preparat tot de propostescomercials i d’entreteniment que s’aple-garan al “Carrer del Botiguer” i queinclouran diferents demostracions, exhi-bicions i tastets en cadascun dels dotzeestands participants. Així per exemple eldissabte i el diumenge de fira, Trimersivaoferirà demostracions de realitat virtuala l’estand de la UBR, i el diumenge d’11 a13.00h al mateix espai, 4 ElementsSabaters Ripoll farà una demostració deressolar sabates de trail, running i demuntanya. No deixeu de visitar doncs, el“Carrer del Botiguer”, durant els tresdies de fira, al carrer de l’Escorxador.

Els comerços participants són: Unió deBotiguers de Ripoll, Trimersiva, BEEP,Floriseria Jardineria Espiga Verda, Fo-toprixRipoll, Les Veterinàries, 9 Moble, Flors iPalmes Alarcón, 4 Elements Sabaters, RamsN'roses, Rederi, i Rituels du Monde.


A la fira d’enguany neix un espai dedicat a les celebracions familiarsLa sala Eudald Graells, a la plaça de l’Escorxador, ha estat sem-pre un punt de referència dins de l’ampli espai a través delqual s’entenen les propostes i activitats de la Fira de les 40hores. Enguany que el Tastatast es trasllada a l’església deSant Pere, deixant lliure aquesta sala emblemàtica, des de l’or-ganització s’aposta per obrir un nou saló dedicat a les celebra-cions, especialment d’àmbit familiar. Neix així el Celebra Fest,amb la idea d’ubicar en un mateix espai privilegiat una variadaoferta de salons de nuvis, parament per a festes i celebracionsvàries, moda i articles per a casaments i comunions, restau-rants i càterings, serveis de fotografia i vídeo, floristeria, viat-ges, etc. amb el màxim nombre possible d’empreses delRipollès com a expositors. L’horari per entrar a visitar gratuï-tament el Celebra Fest, a l’interior de la sala Eudald Graells,serà: divendres 5 d’abril de 18.00 a 20.00h, dissabte de 10.00 a14.30h i de 16.30 a 20.30h, i diumenge de 10.00 a 14.30h i de16.30 a 19.00h. L’espai dedicat al món de les celebracionscomptarà d’entrada amb els següents expositors: By LauEvents & Decor, Càtering Tita Vivi, Corredera Núvia i Festa,D’Light So i Llum & Sala Harlem, Estiula Aventura, JordiAntentas Joier, La Foto Fotomatons, Monphoto, Olga SolerCakes & Cookies, Ratafia Moliné, i Sicalipsis Fotografia.

El vehicle elèctric arriba amb força a la firaAmb una quinzena de marques exposades, l’automoció seràenguany un dels espais que de ben segur més expectaciógenerarà a la Fira de les 40 hores. I com no podia ser d’altramanera, hi destacarà la presència de diferents vehicleshíbrids, a més d’alguns models de vehicles elèctrics i les últi-mes novetats en vehicles que funcionen amb gas GLP. Si bél’any passat ja n’hi havia, en aquesta edició l’aposta per lamobilitat sostenible es veurà reflectida més que mai tambédoncs, en el sector de l’automoció. En aquest sentit, cal desta-car les iniciatives que algunes marques presentaran a la firacom pot ser per exemple un projecte pilot de Renault a travésdel qual introduirà a diferents països una flota de 15 unitatsdel seu ZOE amb la qual desenvoluparà vàries ofertes decàrrega reversible en un futur proper.

Així, l’espai d’automoció situat com ja és habitual a l’aparca-ment del passeig del Ter i al passeig del Ferro, comptarà ambla participació de les següents marques: Nissan, Toyota,Susuki, Hyundai, Ford, Citroën, Opel, BMW, Fiat, Alfa Romeo,Renault, Mazda i Subaru, a més de motos de la marca Ducati.

El Sant Jordi arriba primer a Ripoll gràcies a La Plaça dels LlibresAquest 2019 la Fira de les 40 hores seguirà apostant per unade les novetats de l’edició anterior com és La Plaça delsLlibres, a la plaça Clavé (on durant tants anys va estar situadal'emblemàtica llibreria Maideu i que ara amb el seu tanca-ment, ha deixat Ripoll orfe de llibreries). Diferents editorials illibreries acudiran a la fira, on exposaran i presentaran elsseus llibres, contes i novetats literàries. Serà de ben segur unaoportunitat perquè editors, autors i lectors coincideixin en unmateix punt de trobada, més encara quan falten només 15 diesper la gran festa del llibre a Catalunya, la diada de Sant Jordi.

Han confirmat la seva participació a fira, dins de l’espai de LaPlaça dels Llibres: Edicions Cuca de Llum, del Pirata, Sidillà,Voliana, Editorial Cosquillas, Cuscusian*s, Josep Comas, CalSiller, País de Xauxa, i la Tradillibreria, de la mà de la qual, amés, podrem gaudir de les novetats de moltes més editorials.

L’eFira es trasllada a la plaça Sant EudaldPer la seva visió de futur i per la oportunitat que representa al’hora de descobrir i implantar iniciatives més sostenibles enl’àmbit de la mobilitat i també a les llars, l’eFira seguirà tenintprotagonisme enguany dins de la Fira de les 40 hores. La pro-posta va tenir una bona acollida en l’anterior edició i va des-pertar l’interès dels visitants per veure les característiques i elfuncionament dels vehicles elèctrics, materials innovadorsper a un millor aïllament tèrmic i acústic a les llars, novetatsen robòtica aplicada a les tasques domèstiques i moltes cosesmés. I enguany, Francesc Mauri tornarà a ser un dels ponentsdestacats de l’esdeveniment. L’eFira, doncs, torna com a espaidedicat a l’àmbit de les noves tecnologies, la mobilitat soste-nible i l’eficiència energètica. Serà a la plaça Sant Eudald.

fira de les 40 hores 2019 • 3

Documents