Centre Cívic Casa Golferichs

Dissabte 18 de febrer, 11 h

FILOSOFIA A L’ABAST

L’home enfront

la veritat de la realitat Al llarg de la història de la humanitat, l'home ha tingut la necessitat de buscar un sentit a allò

circumdant alhora que una significació d'ell mateix en aquest món extern. Aquesta actitud el

va portar a elaborar metodologies analítiques que poguessin guiar-lo per aquest abrupte

camí; i en aquesta elaboració va dissenyar la deducció i la inducció per formalitzar el món

donant-li un sentit, un logos, una raó; és a dir: una veritat a aquesta realitat exterior. El

resultat immediat va ser l'aparició de la dicotomia entre veritat i realitat; entenent aquí realitat

com el que les coses són i veritat com allò que consensuem a nivell social, polític, científic,

etc. Amb al qual cosa la veritat esdevé relativa i la realitat absoluta.

El problema, plantejat així, s'incrementà iniciant-se dos moviments filosòfics genèrics: aquells

que interpretaven [trobar un sentit a la vida] com una veritat i els que afirmaven que la

realidad [l'ocult, substancial] era el sentit genuí del Tot. Als primers se'ls ha tendit a

anomenar Empiristes (amb les seves diversificacions) i als segons Idealistes (on podríem

incloure als Racionalistes i altres tendències afins). Així, apareix la veritat com una

autenticitat de l'ésser relativa, elàstica, canviant, però [per als que l'afirmen amb tal, real]; i la

Realitat com una essència assolible o inabastable però existent com a absoluta, profunda i

definitiva [tal és el cas de la filosofia hegeliana]. El problema crucial que es planteja és la

demostració [en alguns casos la mostració] de la veracitat de la realitat i la veritat.

Sobre la veritat

Suscita la necessitat de la dicotomia entre el subjecte i l'objecte: conèixer vol dir a distància i

d'una cosa a una altra; és a dir del subjecte cognoscent a l'objecte que vol ser conegut.

Aquesta dicotomia deriva en una dialèctica radical originant problemes sobre si és possible

conèixer l'objecte tal qual o el subjecte ho distorsiona en funció de les seves capacitats o

limitacions. Així, la veritat es caracteritzaria per la defensa d'un subjectivisme, l’element

vinculant del qual seria el dinamisme i el relativisme.

Sobre la realitat

No correspondria a l'àmbit del que és considerat com a demostratiu i superaria la dicotomia

entre subjecte i objecte buscant la identificació [en el grau màxim possible] amb el referit,

però sense distàncies, és l’anomenada: vivència. La realitat o essència de, s'interpreta com

la totalitat, l'abstracte, suprasensible i el suport de l'existència.

La Veritat de la Realitat o la Realitat de la Veritat?

Hem de considerar la interpretació del món i de nosaltres mateixos des d'una realitat ja

donada o hem de creure que la veritat es construeix amb el fer quotidià? quina significació té

considerar una veritat de la realitat? Solipsisme. I què ens conduiria cap a una reflexió de la

realitat de la veritat? Relativisme. Gran Via de les Corts Catalanes, 491

Tel. 93 323 77 90 – golferichs.org

FB /golferichs TW @ccgolferichs IG @ccgolferichs

golferichs@golferichs.org