fem dues ‘os’ a girona? anÀlisi acÚstica dels fonemes … · 2012-05-25 · el fonema mitjà...

Departament de Llengua Catalana

FEM DUES ‘OS’ A GIRONA?ANÀLISI ACÚSTICA DELS FONEMES MITJANS LABIALS DELPARLAR GIRONÍ

Teresa de la Torre Úbeda2n Batx. BTutores: Anna Valls i Carbó / Sílvia Llach i Carles

IES Jaume Vicens VivesGirona, gener de 2004

A totes les persones que, com jo, estimen la llengua

ÍNDEX

Presentació.............................................................................................................................................5

1. Introducció.........................................................................................................................................61.1.- Aspectes generals de dialectologia del català .........................................................................61.2.- Vocalisme del català central ...................................................................................................61.3.- Classificació articulatòria de les vocals ..................................................................................71.4.- Descripció acústica de les vocals............................................................................................8

1.4.1.- Formants ..................................................................................................................101.5.- Descripció del fonema mitjà baix posterior labialitzat (/ç/) .................................................111.6.- Descripció del fonema mitjà alt posterior labialitzat (/o/) ....................................................111.7.- El fonema mitjà posterior a Girona.......................................................................................111.8.- Hipòtesis i objectius..............................................................................................................13

2. Mètode experimental .......................................................................................................................142.1.- Disseny del corpus................................................................................................................14

2.1.1.- Corpus......................................................................................................................142.2.- Població estudiada ................................................................................................................15

2.2.1.- Criteris de selecció...................................................................................................152.3.- Administració de la prova.....................................................................................................16

2.3.1.- La prova ...................................................................................................................162.4.- Mètode d’anàlisi ...................................................................................................................18

2.4.1.- Anàlisi acústica ........................................................................................................182.4.2.- Anàlisi estadística ....................................................................................................19

3. Presentació dels resultats i discussió ...............................................................................................213.1.- Primer objectiu: Presència d’una o dues vocals en els sistemes. ..........................................21

3.1.1.- Selecció Hostalric-F1...............................................................................................213.1.2.- Selecció Girona-F1 ..................................................................................................223.1.3.- Selecció Hostalric-F2...............................................................................................233.1.4.- Selecció Girona-F2 ..................................................................................................243.1.5.- Camps de Dispersió .................................................................................................25

3.2.- Segon objectiu: La realització dels fonemes mitjans labials en relació al lloc i a l’edat .....273.2.1.- Lloc de procedència .................................................................................................27

3.2.1.1- F1 de [ç]....................................................................................................28 3.2.1.2- F1 de [o] ...................................................................................................28 3.2.1.3- F2 de [ç]....................................................................................................31 3.2.1.4- F2 de [o] ...................................................................................................31

3.2.2.- Edat ..........................................................................................................................33 3.2.2.1- Evolució d’F1 amb l’edat..........................................................................33 3.2.2.2- Evolució d’F2 amb l’edat..........................................................................34 3.2.2.3- Descripció acústica i comparació de les vocals dels dos sistemes amb

els valors estàndard................................................................................35

4. Conclusions .....................................................................................................................................37

5. Referències bibliogràfiques .............................................................................................................39

6. Annexos...........................................................................................................................................40

Presentació

5

PRESENTACIÓ

“A Girona no reconeixem la o oberta ni la o tancada”. “Nosaltres només en fem una”. “Diemigual poma i rosa”. “En sentim i en fem una o dues?”.Quants cops hem dit o sentit els gironins i gironines aquests mots? Un munt.

Aquesta petita característica del català de Girona és el que em va generar una curiositatespecial i em va portar a estudiar més a fons aquest tret dialectal que a uns pocs quilòmetres alnord i al sud, desapareix. Em va motivar, senzillament, la curiositat. La curiositat d’esbrinarcom és aquesta peculiaritat distintiva que caracteritza el parlar actual de la zona gironina.

Per començar el treball, em vaig posar en contacte amb el Laboratori de Fonètica de laUniversitat de Girona. Gràcies a una beca, la Botet i Sisó, concedida per la UdG, he tingut elsuport d’una professora que de manera coordinada amb la tutora del centre, m’ha ajudat en larealització del treball. A més, també em va facilitar l’accés a les instal·lacions i serveis de laUniversitat, en el meu cas el Laboratori de Fonètica, que m’ha proporcionat el material iprogrames informàtics necessaris per realitzar els procediments pràctics del meu treball.

El propòsit d’aquesta investigació és comprovar si a Girona realment només fem una o iquines són les seves característiques acústiques. Per això, he gravat un grup de parlantsgironins i he comparat les vocals que realitzen amb les de parlants d’una altra zona, el pobled’Hostalric, on sí que produeixen les dues vocals -la o oberta i la o tancada1.

El grup de parlants que han realitzat la prova són nens2 -de Girona i Hostalric- de 3 i 7 anys.Així, he treballat les vocals en edat d’adquisició, és a dir, he comprovat si els nens amb 3 anysja havien triat un sistema amb una única vocal o amb dues -una d’oberta i una de tancada. Hefet aquesta prova perquè no hi ha cap estudi d’adquisició de les vocals del català fet amb nensi nenes d’aquestes edats, i he escollit aquestes poblacions perquè es veu clarament la diferentrealització dels dos fonemes.

El treball està estructurat en quatre parts. Una introducció en la qual hi ha els conceptes bàsicsper seguir i entendre el treball: aspectes generals de dialectologia del català, vocalisme,classificació articulatòria i descripció acústica de les vocals –concretament la o oberta, latancada, i la vocal mitjana- i després, exposo els objectius que m’he proposat i les hipòtesisque defenso. En segon lloc, explico la metodologia: la selecció de les paraules i de lapoblació, l’administració de la prova i els mètodes d’anàlisi. En tercer lloc, presento elsresultats obtinguts i les discussions, i en últim terme, exposo les conclusions a les quals hearribat un cop finalitzat el treball.

Agraeixo molt la col·laboració de les meves tutores Sílvia Llach i Anna Valls, que m’hanguiat en el treball i m’han ajudat a resoldre un munt de dubtes. També la de la Universitat deGirona (que em va concedir, el maig de 2003, la beca Botet i Sisó), la dels membres delLaboratori de Fonètica de la UdG i la dels mestres i tots els nens i nenes dels centres escolarsAnnexa-Joan Puigverd de Girona i CEIP Mare de Déu dels Socors d’Hostalric. Sense ells ielles aquests treball no hauria estat possible.

1 Tot i que faig referència al fonema /ç/ i /o/ o a les seves realitzacions [ç] i [o], al llarg del treball utilitzo els termes o obertai o tancada perquè són els que s’utilitzen habitualment i penso que això agilitzarà la lectura.

2 Per tal de facilitar la lectura, utilitzo el masculí “nens” tot i que els parlants són nens i nenes.

Introducció

6

1.- INTRODUCCIÓ

La finalitat d'aquest primer capítol és introduir tots aquells conceptes i idees necessàries perentendre el contingut i els objectius del treball. Així, a les línies que segueixen, faig una breudescripció dels aspectes generals de dialectologia del català; seguidament descric com és elvocalisme tònic i àton del català central -centrat, sobretot, en els fonemes estudiats- i exposola situació del fonema a la zona de Girona. Per acabar, explico els objectius del treball i leshipòtesis defensades.

1.1- Aspectes generals de dialectologia del català

El català naix del llatí vulgar, que és la base de les llengües romàniques. A partir del segle VIIja posseeix alguns trets característics del català que parlem avui dia. Al llarg dels segles s’haanat perfilant fins arribar a ésser el que avui coneixem com la llengua romànica parlada per,aproximadament, unes set milions de persones. El seu domini lingüístic, actualment, estàrepartit en quatre estats diferents: L’Estat Espanyol que comprèn el Principat de Catalunya(llevat de la Val d’Aran, de parla Occitana), la Franja de Ponent, les Illes Balears i gran partdel País Valencià; Andorra; França (a la Catalunya Nord); i Itàlia (a l’Alguer).

Trobem, en el domini català, dos tipus de dialectes o varietats del català. Els constitutius sónel resultat de l’evolució del llatí vulgar a l’àrea geogràfica de la Catalunya Vella, és a dir, a lesterres situades al nord de la línia que va de Mequinensa a l’Hospitalet de l’Infant (Camp deTarragona), amb exclusió de l’alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que forencatalanitzades més tard.

Els dialectes constitutius van ser transplantats cap al sud i van originar els dialectesconsecutius, gràcies a la Reconquesta. Comprenen les terres del sud de la línia esmentadaanteriorment, des de l’Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l’Alguer a Sardenya.

Malgrat la consideració anterior que permet una divisió horitzontal dels dialectes catalans,l’articulació dialectal del català es divideix verticalment en dos grans blocs: un bloc oriental iun bloc occidental. Aquesta partició es basa sobretot en trets fonètics i gramaticals i fouproposada amb encert pel filòleg M. Milà i Fontanals en 1861 basant-se en el tractament deles vocals àtones llatinovulgars A i E, neutralitzades en [´] en català oriental i diferenciadesen català occidental, i el tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] enoriental i també diferenciades en occidental, és a dir, pronunciades. Una isoglossa3 divideixverticalment el domini lingüístic de les dues àrees.

A l’Annex 1 mostro l’esquema del dialectes i subdialectes del català oriental i l’occidental iun mapa dialectal.

1.2- Vocalisme del català central

L'evolució del llatí clàssic al llatí vulgar va provocar uns canvis en les vocals que tenen unreferent més o menys directe en el sistema tònic de set vocals del català central. El canvi de

3 Una isoglossa és la línia imaginària que, damunt un mapa dialectal, assenyala els límits entre la presència i l’absència d’untret lingüístic determinat.

Introducció

l'aspecte quantitatiu al qualitatiu va provocar l'aparició de dos graus d'obertura diferent en elsfonemes mitjans anterior i posterior. La sèrie posterior és la que interessa per a aquest treball.Teòricament, les vocals o obertes del llatí vulgar són obertes en el sistema tònic del catalàcentral; i les tancades també respecten el grau d'obertura que es suposa a les vocals o del llatívulgar.

Figura 1. Esquema de l’evolució del llatí clàssic al llatí vulgar.

Cada dialecte del català té un sistema vocàlic tònic i àton diferent (Fig.2 i 3). El català centralés el dialecte parlat dins la zona que estudio. El vocalisme tònic d’aquest dialecte està formatper 7 fonemes i 4 graus d’obertura. El vocalisme àton és el més senzill de tots els dialectescatalans. Està format per 3 fonemes.

Figura les voca

1.3- Classificació art

Els principals criterid’anterioritat lingual,

Segons el grau d’elevolta del paladar, pmitjanes baixes ([E],

El grau d’anterioritaanteriors ([i], [e], [Eposteriors són anompresenten una aproximcavitat bucal.

Un altre dels criteris per tant, presenten domitjanes de la sèrie pmesura que la vocal e

L’últim criteri és la cordes vocals.

/i/ /e

/u// /o//E/ /ç/ /a/

7

2. Triangle vocàlic dels tòniques del català central.

iculatòria de les vocals

s de classificació de vocals són el la labialització i la sonoritat.

vació de la llengua, és a dir, la distàncermet distingir entre vocals altes ([i][ç]) i baixes ([a]).

t o d’avançament del cos lingual per]), posteriors ([a], [ç], [o], [u]) i cenenades extremes i delimiten el triang

ació entre una regió posterior de la lle

és la labialització; algunes vocals són es indrets d’articulació, labial i lingual. Eosterior són necessàriament labials, i sdevé més baixa, en la progressió u>o>

sonoritat; les vocals són sonores, és a

/i/ /u/ /´/

Figura 3. Triangle vocàlic deles vocals àtones del català central.

grau d’elevació lingual, el grau

ia entre la superfície lingual i la, [u]), mitjanes altes ([e], [o]),

met de subdividir les vocals entrals ([´]). Les vocals anteriors ile vocàlic. Les vocals posteriorsngua i alguna zona posterior de la

meses amb arrodoniment labial i,n català, la vocal alta i les vocals

el grau de labialització decreix aç.

dir, emeses amb vibració de les

Introducció

8

Figura 4. Configuració aproximada dels llavis i de lallengua durant la producció de les vocals [ç], [o], [u].(Recasens 91:23)

1.4- Descripció acústica de les vocals

El so que correspon a cada vocal presenta un espectre característic, amb ressonàncies oformants específics. Per poder estudiar les vocals s’utilitzen les eines de representacióbàsiques de l' anàlisi acústica, que són:

L’espectrograma, que relaciona la freqüència respecte del temps.

Figura 5. Representació de l’espectrograma de les vocals tòniques i del català central.

Introducció

9

L’espectre, que relaciona la intensitat respecte de la freqüència, sense aportar informacióreferent del temps.

Figura 6. Representació d’un espectre vocàlic.

L’oscil·lograma, que representa la intensitat respecte del temps.

Figura 7. Representació d’un oscil·lograma.

Una anàlisi acústica és l’observació i la mesura de qualsevol dels paràmetres que es desprenendels mètodes de representació que acabo d’anomenar, per tant, dóna informació de lespropietats físiques dels sons.

Introducció

10

1.4.1.- Formants

Cada vocal té un espectre característic. En aquest espectre es poden observar unes franges defreqüència que tenen intensitats elevades i que s’anomenen formants. Aquests formantsacústics són conseqüència de les cavitats de ressonància de cada vocal; reben el nom de F1(primer formant), F2 (segon formant), F3 (tercer formant)... El primer formant és la primerabanda intensa de freqüència que es troba a partir del valor zero de freqüència; el segonformant és el que es troba a continuació, i així successivament.

El primer i segon formants són suficients per caracteritzar i diferenciar acústicament lesvocals. A la figura 5 es pot veure que la localització dels formants és relativament senzilla,perquè les vocals solen presentar un espectre que es manté de forma quasi estable durant uncert període de temps.

Aquests dos formants acústics es relacionen amb les configuracions articulatòries de lasegüent manera:

F1 depèn del grau d’obertura de la cavitat oral en relació directa, i F2, per les vocalslabialitzades, depèn dels graus de constricció linguovelar i labialització en relació inversa. Ésa dir, F1 està relacionat principalment amb l’obertura de la vocal i F2 amb la labialització.

La representació d’F1 i F2 es fa mitjançant un camp de dispersió que és un tipus derepresentació que situa els valors en dos eixos. F1 se sol representar en l'eix horitzontal i F2,en el vertical.

Figura 8. Triangle vocàlic. Representació dels formants. (Recasens 91:40).

Introducció

11

1.5- Descripció del fonema mitjà baix posterior labialitzat (/çççç/)

En català central l’espectre de [ç] presenta un F1sobre 600-650 Hz4 i un F2 sobre 800-1150 Hz. Enalguns dialectes aquesta o és més oberta que encatalà central. En relació amb les altres vocals, [ç]és una vocal de durada llarga i intensitat elevada5.(Recasens 91:130)

Figura 9. Imatge de ressonància magnètica durant laproducció de [ç] (Cedida pel Laboratori de Fonètica de laUdG)

1.6- Descripció del fonema mitjà alt posterior labialitzat (/oooo/)

En català central, l’espectre de [o] presenta un F1sobre 400-500 Hz i un F2 sobre 700-1100 Hz. Enrelació amb les altres vocals, [o] és una vocal dedurada llarga i intensitat intermèdies. (Recasens91:135)

Figura 10. Imatge de ressonància magnètica durant laproducció [o] (Cedida pel Laboratori de Fonètica de laUdG)

1.7- El fonema mitjà posterior a Girona

En aquest apartat sintetitzo les idees que aporta l’estudi de Recasens sobre la situació delfonema mitjà posterior. (Recasens 91:133) 4 Hertz: unitat física de freqüència expressada en cicles/segon.

5 La durada i la intensitat són dues mesures que depenen de la velocitat i la intensitat de locució del parlant, en conseqüènciano són fiables i no formen part de les anàlisis acústiques.

Introducció

Alguns parlars del domini lingüístic pot ser que mostrin una notable aproximació entre la ooberta i la o tancada, o bé que neutralitzin els dos fonemes en una única vocal mitjanaposterior /O/6. Cal estudiar si aquestes realitzacions de /O/ es troben a mig camí entre [ç] i [o]o bé, més a prop de [ç] o de [o]. També cal determinar si la magnitud del camp de dispersiódels valors acústics de /O/ engloba els de [ç] i [o] del català general. És necessari, a més,conèixer millor els processos d’evolució dels camps de dispersió a les zones on es realitzenels dos fonemes i a les que només es produeix el fonema mitjà. L’estat actual de lesinvestigacions suggereix dues vies que expliquen aquesta evolució:

La primera, defensa que a alguns territoris de transició l’eliminació dels dos fonemes esprodueix a conseqüència de dos processos simultanis, el tancament gradual de [ç] i eltancament gradual de [o]. Aquest doble procés és propi de la zona de transició entre el catalàcentral i el nord-occidental i el rossellonès. No sempre es coincideix en determinar quina és lafrontera geogràfica que separa la presència o l’absència dels dos fonemes al nord del dominilingüístic català.

La segona hipòtesi, defensa que l’eliminació de [ç] i [o] es deu a la fusió dels dos fonemesque sembla que hagin desaparegut com a conseqüència d’un procés de neutralització entre [ç]i [o]. Aquest procés és notable entre les joves generacions, si més no, perceptualment, ja queels parlants d’edat més avançada d’aquests territoris, solen conservar el contrast entre les duesvocals o. Així doncs, el sistema vocàlic corresponent al primer grup de parlants -els joves- ésun sistema de sis vocals amb el reconeixement de [E] i [e] però no de [ç] i [o].

Figura 11. Tri

Actualment, no hi ha estudis quprimers moments de l’adquisiciestudis que tenim d’adquisició do absència dels fonemes i en l'apanys. És a dir, només tenim cons

6 Represento el fonema mitjà posterior amb

/i/ /u//e/

/E/ /O/

/a/

12

angle vocàlic tònic dels parlars que realitzen [O].

e demostrin si aquestes variacions dialectals es donen dels deló de la llengua o si són aspectes que apareixen més tard. Elsel català central (Bosch 87, Ribot 92) es fixen en la presènciaarició dels processos fonològics que es donen en els primerstància d’estudis fonològics però no fonètics.

aquest símbol (/O/).

Introducció

13

1.8- Hipòtesis i objectius

El primer objectiu del treball és determinar si hi ha alguna relació entre la presència d'una odues vocals mitjanes labials en el sistema fonològic dels parlants de Girona i les propietatsacústiques i articulatòries d'aquests fonemes. Per dur a terme aquest objectiu, enregistraré unamostra significativa de població de la zona de Girona i la compararé amb una mostra de lapoblació d’Hostalric, a la comarca de la Selva, on es realitzen les dues vocals mitjanes labials.Les dades obtingudes em permetran dir si des del punt de vista de la descripció acústica pucdeterminar que a Girona es realitza una sola vocal mitjana labial.

En relació a aquest primer objectiu, i a partir de l'observació dels camps de dispersió de lesvocals que estudio, establiré quin és l'espai acústic de la vocal o vocals de Girona en relació ales d'Hostalric. Una altra de les hipòtesis que he tingut en compte postula que les propietatsacústiques i articulatòries d'aquestes vocals han de ser més definides en la producció delsparlants que fa una distinció fonològica entre dues vocals que en els que en fan una de sola.Els camps de dispersió, novament, m'ajudaran a contrastar aquesta hipòtesi.

El segon objectiu del treball és caracteritzar la vocal o vocals de Girona a través de doscriteris: el lloc geogràfic i l'edat cronològica dels parlants. Parteixo de la hipòtesi quel’adquisició fonològica, o sigui, dels fonemes, es produeix en els primers anys de la vida delsparlants. Així, la tria entre un sistema amb una o dues vocals depèn del sistema de referènciaen el moment de l’adquisició (i no es modifica en els anys posteriors de la vida dels parlants.)Per comprovar aquesta hipòtesi compararé primer les vocals posteriors labials de la zonad'Hostalric amb les de la zona de Girona. Després compararé les vocals dels nens de 3 anysamb les dels nens de 7 anys.

Mètode experimental

14

2.- MÈTODE EXPERIMENTAL

En aquest capítol explico quin és el procediment que he dut a terme a l’hora de realitzarl’experiment. Primerament, com he elaborat el corpus, és a dir, el conjunt de paraules que hefet servir per realitzar la prova; en segon lloc, quina és la població que he estudiat i quin sónels criteris de selecció que he utilitzat; i per acabar, el procés d’administració de la prova.

2.1- Disseny del corpus

El corpus que he dissenyat està format per 50 paraules, 25 de les quals contenen una olèxicament oberta i les altres 25 una o lèxicament tancada. Les paraules estan agrupades, dedos en dos, buscant la màxima semblança entre si, de manera que siguin gairebé parellsmínims, o sigui, paraules que només es diferencien pel fonema, com ós i os. A l’horad’elaborar-lo he tingut en compte els següents aspectes: l’edat dels nens, el tipus de paraula, iel so anterior i posterior a la vocal o. També he intentat, que el nombre de paraules no fosexcessiu per tal d’evitar la fatiga dels nens a l’hora de passar la prova.

Tenint en compte l'edat de la població estudiada -3 i 7 anys-, he buscat paraules assequibles,senzilles, que estiguessin dins dels seu vocabulari, que fossin de fàcil reconeixement per a ellsi que poguessin ser representades fàcilment amb imatges i dibuixos. Per tant, el corpus estàpensat sobretot pels nens més petits -de 3 anys- que han realitzat la prova. També he intentatque cada parell de paraules tingués el mateix nombre de síl·labes i una estructura sil·làbicasemblant, i en el cas de la síl·laba que conté la vocal que s'estudia, el mateix caràcter àton otònic.

Com que gairebé no hi ha parells mínims, he controlat el so anterior i el so posterior, perquès'assemblin molt els parells. Així, si hi ha efectes de coarticulació, és a dir, influències del soanterior o posterior en la vocal que estem analitzant, seran els mateixos per al grup de lesvocals lèxicament obertes que per al grup de les vocals lèxicament tancades.

A l’Annex 2 mostro una taula amb les característiques de les paraules que formen el corpus.

2.1.2- Corpus

El corpus està format per les següents paraules; les de la dreta contenen una o oberta i les del’esquerra una o tancada.

[ç] [o]

os ósou touor amor

bosc foscfort sordrosa rossapota gotapoca bocacos gos


15

hores tisoreshome gomaroba tova

rellotge cotxebons mitjonsbou poupoca cocapilota botaarròs rossol moltoca foca

bona pomabo por

font móntro florjoc moc

2.2- Població estudiada

La població que he estudiat està formada per un número total de 40 nens7 catalanoparlans, 20de la ciutat de Girona i 20 del poble d’Hostalric. Els d’Hostalric són alumnes del CEIP Marede Déu dels Socors i els de Girona, de l’escola “Annexa Joan-Puigverd”.

A cada nen li he assignat un codi per garantir que totes les gravacions són anònimes iinidentificables.

2.2.1- Criteris de selecció

Els criteris de selecció de la població que he tingut en compte a l’hora de realitzar la provahan estat l’edat, la llengua materna i el desenvolupament del nen.

Edat

He dividit la població, 40 nens, en dos grans grups: 20 nens de Girona i 20 d’Hostalric. Cadagrup està format per 10 nens de 3 anys i 10 de 7 anys. Els primers són de P3; els segons, de 2nde primària. No he escollit aleatòriament les franges d’edat, sinó que m’he adaptat a lesdivisions que marca la psicologia infantil.

7 Aquest número és el necessari per a fer aquesta anàlisi estadística.


16

Llengua materna

El segon criteri de selecció de la població ha estat la llengua materna del nen. En tots els casosés el català. És estrictament necessari que el nen parli català amb el pare i la mare, ja que lainfluència d’altres llengües faria variar els resultats. Si hagués detectat algun castellanisme al’hora de realitzar la prova, hauria exclòs el nen de la mostra.

Desenvolupament del nen

El tercer criteri de selecció ha estat el desenvolupament global del nen. Hauria exclòs els nensque presentessin algun tipus de discapacitat física en els òrgans encarregats de la reproducciódels sons o alguna dificultat en les capacitats lingüístiques.

2.3- Administració de la prova

Vaig dur a terme la prova als centres escolars. Per afavorir la millor qualitat de gravació de laveu, vaig fer les proves en aules sense sorolls i plenes de material per evitar reverberacions.La prova es va realitzar individualment.

Vaig enregistrar les gravacions directament en format digital en un ordinador portàtil Fujitsupentium IV, amb tarja de so externa Creative Extigy i un micròfon Shure D28. El softwareutilitzat per a l’adquisició de les dades és el Creative Sound Studio, amb una gravació de22Khz, 16 bit i mono. Les produccions les he analitzat, posteriorment, amb l’aplicaciód’anàlisi acústica Praat.

2.3.1- La prova

La prova consisteix en la presentació de 50 diapositives que contenen dibuixos i animacionsextrets d’Internet. Les diapositives, preparades amb l'aplicació PowerPoint, contenen lesparaules o conceptes que he analitzat. Per tant, aquestes paraules són les que els nens haviende pronunciar. Per aconseguir que en el moment de l’enregistrament, el nen digués la paraulaque jo necessitava sense la presència d’articles o altres mots que poguessin alterar o variarl’anàlisi acústica de la vocal o, els feia complementar una frase que jo començava i ells haviend’acabar. El final de la frase era la paraula que jo havia d'analitzar. Als nens els formulavaaltres preguntes i els oferia altres dades quan detectava que només amb la frase desconeixienla paraula.

A l’Annex 3 mostro fotografies fetes durant l’administració de la prova i a l’Annex 4 lesdiapositives preparades amb l’aplicació PowerPoint per realitzar la prova.

Les frases que utilitzava són les següents. La paraula que subratllo és la que s’havia de dir.

1.- Això gros és un os2.- Això que cau és un ou3.- Això és plata i això és or // Aquest pirata ha trobat un tresor ple de monedes d’or4.- Un lloc on hi ha molts arbres és un bosc


17

5.- Aquest nen és dèbil i aquest altre és molt fort6.- Per Sant Jordi regalem una flor vermella molt maca que és una rosa7.- Aquest cavall aixeca una pota8.- Aquí hi ha molta fruita i aquí n’hi ha poca9.- No veiem el cap d’aquest senyor, només veiem el cos10.- Les agulles dels rellotges marquen les hores11.- Això és una dona i això és un home12.- Aquesta nena té l’armari ple de roba13.- Això és un rellotge14.- Els caramels no són dolents, són molt bons15.- I la xocolata també és molt bona16.- Al pessebre trobem una mula i un bou17.- En aquest riu hi ha molta aigua, en canvi en aquest altre n’hi ha poca18.- Això és una pilota19.- A la Xina es menja molt arròs20.- Això és un sol21.- Això és una oca22.- El dimoni és dolent i l’àngel és bo23.- L’aigua surt de la font24.- Després del llamp sentim el tro25.- Aquests nens juguen a un joc26.- Això és un ós27.- El roc és dur, però el coixí és tou28.- Aquest noi sent per la seva xicota molt amor29.- Aquest costat del cel és clar i aquest altre és fosc30.- Un nen que no hi veu és cec i un nen que no hi sent és sord31.- Aquesta nena és morena, en canvi, aquesta és rossa32.- Això són moltes gotes i això és una gota33.- Aquest senyor mou els ulls i la boca34.- Això és un gos35.- Aquesta nena es talla els cabells amb unes tisores36.- Per esborrar fem servir una goma37.- La pedra és dura, però l’esponja és tova38.- Això és un cotxe39.- Als peus portem mitjons40.- Aquest nen treu aigua d’un pou41.- Per Sant Joan mengem coca42.- Això blau és una bota43.- Aquest nen és moreno en canvi, aquest és ros44.- Això és sucre. Aquí n’hi ha poc i aquí n’hi ha molt45.- Això és una foca46.- Això és una poma47.- Aquest fantasma fa molt de riure, però aquest fa molta por // Els fantasmes a la nit fanmolta por48.- Això és la bola del món49.- Això és una flor50.- A aquest nen li cau un moc


18

2.4- Mètode d’anàlisi

Seguidament, descriuré l'anàlisi acústica i la posterior validació estadística que he dut a terme.

2.4.1- Anàlisi acústica

Per a aquesta anàlisi, he utilitzat el programa d’aplicació d’anàlisi acústica Praat8 amb laversió 4.0.52. Es tracta d’un programa d’anàlisi i síntesi acústiques desenvolupat per PaulBoersma i David Weenink del Institute of Phonetic Sciences de la Universitat d’Amsterdam.Aquest programa s’utilitza per analitzar so (anàlisi acústica), per crear so (síntesi acústica),per fer dissenys de tests de percepció i per d’altres coses. He fet servir aquest programaperquè és molt fiable, és de codi lliure i gratuït i s’està convertint en el programa d’anàlisiacústica estàndard d’arreu del món. A més, s’actualitza permanentment i és scriptable, és adir, permet executar scripts. Els scripts són uns programes escrits en llenguatge informàtic.

El procediment que vaig seguir va ser el següent: primer, vaig escoltar les gravacions queestaven guardades en format WAV (el format estàndard de Windows) directament del’ordinador. Amb el programa vaig seleccionar totes les paraules de la base de dades i en cadauna hi vaig marcar la vocal o que m'interessava. Vaig assignar a cada fonema el mateix codique tenen els arxius de so.

Codi:Primer número – edat del neng – Gironah – HostalricSegon número – número del nen

Exemple de codi: 3g6 (nen de tres anys de Girona. Número 6)

Els passos anteriors han deixat la mostra a punt de l’extracció de paràmetres acústics. Com jahe explicat a la introducció, una anàlisi acústica és aquella que dóna informació de lespropietats físiques dels sons. En el cas de les vocals, la informació més rellevant que contenensón la posició dels formants. Aquesta anàlisi és necessària per trobar els valors d’F1 i F2.Seguint les descripcions i mètodes acústics existents, amb l'aplicació Praat he localitzat elsdos primers formants de cada vocal.

El programa, mitjançant l’espectrograma i l’espectre, és capaç de detectar els dos primersformants de cada vocal marcada. Això ho fa a partir d’un script. Els scripts són uns petitsprogrames escrits en un llenguatge de programació propi del Praat (similar al Basic) quepermeten, entre altres utilitats, automatitzar funcions. Per exemple, en el context d'aquesttreball, l'script utilitzat va analitzar un per un els dos primers formants de les vocalsprèviament segmentades i va escriure els valors en un document de text. La utilització delsscripts permet fer anàlisis d'un gran nombre de dades en molt poc temps i d'una maneratotalment objectiva (per tant, amb el mateix criteri per a tots els casos). Per contra, no hi hauna valoració personal de l'investigador cas a cas, ja que no fa l'anàlisi manualment.

8 Aquest programa l’he descarregat gratuïtament d’Internet a www.praat.org


19

Figura 12. Exemple de la finestra del programa Praat. A la part superior apareix l’oscil·lograma de la paraula.Els punts vermells mostren la trajectòria dels formants.

2.4.2- Anàlisi estadística

El programa d’anàlisi estadística que he utilitzat ha estat la versió 11.5 del programa SPSS. Hihe introduït totes les dades de les quals jo disposava que actuen de variables -dependents iindependents- el lloc de procedència, l’edat del nen, la paraula, l’estructura, F1, F2… En totsels casos, he volgut saber quins factors (procedència geogràfica, edat, tipus de vocal o)influenciaven els valors dels formants, que són els que caracteritzen les vocals que estudio.

Per comprovar la influència d’aquests factors en els valors d’F1 i F2, he aplicat en tots elscasos la prova T. Aquesta anàlisi estadística serveix per a determinar si les mitjanes, en aquestcas, dels valors d’F1 i F2, són prou diferents o no entre diversos grups, d’una maneraobjectiva. La prova T compara la variació que hi ha dins de grups diferents (per exemple,compara l’F1 dels nens de 7 anys d’Hostalric amb l’F1 dels nens de 7 anys de Girona) idecideix si les diferències que hi ha entre aquests són més importants que les que hi ha entreels valors d’un mateix grup. Si és així, es pot afirmar que hi ha diferències estadísticamentsignificatives entre les mitjanes dels grups.

He utilitzat aquesta prova per validar tres hipòtesis diferents en relació als dos objectius deltreball. Primer, he aplicat la prova per saber si a Girona i a Hostalric hi ha dues vocals o unade sola. Després, he aplicat la prova per saber si les vocals o lèxicament obertes i tancades


20

presentaven diferències segons la zona geogràfica i finalment per saber si les vocalspresentaven diferències depenent de l'edat dels parlants.

He assumit un grau de significació de 0.05 -és el valor estàndard- anomenat P. Si el resultatestadístic de la prova que aplico és inferior a aquest valor, vol dir que hi ha diferènciessignificatives en els dos grups que comparo. Si el resultat estadístic de la prova que aplico éssuperior a aquest valor, vol dir que no hi ha deferències significatives en els dos grups quecomparo.

Figura 13. Finestra de la taula de variables de l’SPSS

Figura 14. Taula de dades introduïdes a l’SPSS.

Presentació dels resultats i discussió

21

3.- PRESENTACIÓ DELS RESULTATS I DISCUSSIÓ

En aquest capítol, presentaré els resultats que he obtingut de l’anàlisi acústica de les paraulesestudiades. Després de cada resultat faré una petita discussió exposant les primeresconclusions que n’extrec. Dividiré el capítol en dues parts, cadascuna corresponent a un delsobjectius.

3.1.-Primer objectiu: Presència d’una o dues vocals en els sistemes.

El primer objectiu que em plantejava era comprovar si a Girona es realitza una sola vocal i aHostalric se’n realitzen dues. Un cop hagi fet aquesta anàlisi, presentaré els camps dedispersió de les vocals dels dos sistemes per determinar si les o d’Hostalric són més definidesque les de Girona. La hipòtesi que defensava és que en un sistema que omple l'espai acústicdisponible amb dues vocals diferents és més probable que els valors d’F1 i F2 d'aquests dossons dibuixin una zona acústica més definida en relació a un sistema que en el mateix espainomés hi té una vocal. En aquest segon cas, poden passar dues coses: que la vocal sigui moltdefinida o que la vocal estigui dispersa i ocupi tot l'espai acústic disponible.

3.1.1- Selecció Hostalric F1

Primer, selecciono les dades d’Hostalric i comprovo si hi ha diferències significatives entreles o obertes i tancades en el primer formant (F1). He fet tres anàlisis separades: tots els nensde 3 i 7 anys junts, després només els de 3 anys i finalment, només els de 7 anys. Els resultatsque he obtingut són els següents:

O N mitjana (Hz) diferència(Hz) valor P

[ç] 500 7643 i 7 anys

[o] 499 605 159 0.001

[ç] 250 7743 anys

[o] 250 614 160 0.001

[ç] 250 7547 anys

[o] 249 596 158 0.001

Taula 1. Resultats estadístics d’F1 de la o oberta i tancada d’Hostalric. N és el número de casos que s’analitzen

Amb totes les dades d’Hostalric -nens de 3 i 7 anys- el valor de P obtingut en la prova T és0.001. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals són significativament diferents. Ladiferència de mitjanes d’F1 és de 159 Hz.

Quan selecciono només els nens de 3 anys d’Hostalric el valor de P obtingut en la prova T és0.001. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals són significativament diferents. Ladiferència de mitjanes d’F1 és de 160 Hz.


22

En l’últim cas, només amb la selecció dels nens de 7 anys, el valor de P obtingut en la prova Tés 0.001. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals són significativament diferents.La diferència de mitjanes d’F1 és de 158 Hz.

En resum, les anàlisis mostren diferències molt significatives entre els valors de F1 de la ooberta i de la o tancada. Tal com preveia, sembla que a Hostalric es realitzen dues vocals moltdiferenciades. Una altra dada significativa és l'elevat valor de la diferència de mitjanes, 160Hz aproximadament. Les dades disponibles per al català (Recasens 91) mostren que unadiferència d’aproximadament entre 150 i 200 Hz en el primer formant és la diferència habitualque hi ha entre les realitzacions dels dos fonemes mitjans labials.

3.1.2- Selecció Girona F1

Ara, selecciono les dades de Girona i comprovo si hi ha diferències significatives entre les oobertes i tancades en el primer formant (F1). He fet tres anàlisis separades: tots els nens de 3 i7 anys junts, després només els de 3 anys i finalment, només els de 7 anys. Els resultats quehe obtingut són els següents:


[ç] 497 6843 i 7 anys

[o] 499 648 36 0.032

[ç] 250 7253 anys

[o] 250 685 40 0.012

[ç] 247 6427 anys

[o] 249 611 31 0.048

Taula 2. Resultats estadístics d’F1 de la o oberta i tancada de Girona. N és el número de casos que s’analitzen.

Amb totes les dades de Girona -nens de 3 i 7 anys- el valor de P obtingut en la prova T és0.032. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals encara són significativamentdiferents, però menys que en les dades d'Hostalric. La diferència de mitjanes d’F1 és de 36Hz.

Quan selecciono només els nens de 3 anys de Girona el valor de P obtingut en la prova T és0.012. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals encara són significativamentdiferents. La diferència de mitjanes d’F1 és de 40 Hz.

En l’últim cas, només amb la selecció dels nens de 7 anys, el valor de P obtingut en la prova Tés 0.048. Això indica que els valors d’F1 de les dues vocals són significativament diferents,però el valor es troba gairebé en el llindar (0.05) La diferència de mitjanes d’F1 és de 31 Hz.

Malgrat que en les tres anàlisis es detecten diferències significatives, observo que els valors Psón molt més propers al valor 0.05 que és el valor llindar que separa les diferències que esconsideren significatives de les que no s’hi consideren. Aquest valors P són més elevats queels que he obtingut en les dades d’Hostalric (P=0.001). Més que analitzar en detall els valorsP, m’interessa destacar la dada de la diferència de mitjanes (30-40 Hz). Aquesta diferència és


23

molt menor que la que he trobat en les dades d’Hostalric (160 Hz). De la mateixa manera quedeia que 160 Hz de diferència en els valors d’F1 és una distància suficient per mantenir ladistinció entre les dues vocals, considero que 40 Hz és del tot insuficient per mantenir ladistinció. L’argumentació que justifica que aquesta diferència és insuficient és bàsicamentperceptiva, perquè és pràcticament impossible sentir com a diferents dues vocals que tinguinuna diferència menor de 100-150 Hz (comunicació personal dels membres del Laboratori deFonètica de la UdG).

Amb els resultats d’Hostalric i Girona sembla que puc establir, tal com preveia, que en elsistema fonològic d’Hostalric hi ha dues vocals mitjanes labials i, en canvi, en el sistema deGirona hi ha una sola vocal. L’observació dels camps de dispersió que presentaré corroborenaquesta afirmació.

3.1.3- Selecció Hostalric F2

Ara, torno a seleccionar les dades d’Hostalric i comprovo si hi ha diferències significativesentre les o obertes i tancades en el segon formant (F2). He fet tres anàlisis separades: tots elsnens de 3 i 7 anys junts, després només els de 3 anys i finalment, només els de 7 anys. Elsresultats que he obtingut són els següents:


[ç] 500 13633 i 7 anys

[o] 499 1172 191 0.001

[ç] 250 13643 anys

[o] 250 1146 218 0.001

[ç] 250 13627 anys

[o] 249 1198 164 0.001

Taula 3. Resultats estadístics d’F2 de la o oberta i tancada d’Hostalric. N és el número de casos que s’analitzen

Amb totes les dades d’Hostalric -nens de 3 i 7 anys- el valor de P obtingut en la prova T és0.001. Això indica que els valors d’F2 de les dues vocals són significativament diferents. Ladiferència de mitjanes d’F2 és de 191 Hz.

Quan selecciono només els nens de 3 anys d’Hostalric el valor de P obtingut en la prova T és0.001. Això indica que els valors d’F2 de les dues vocals són significativament diferents. Ladiferència de mitjanes d’F2 és de 218 Hz.


En resum, les anàlisis mostren diferències molt significatives entre els valors de F2 de la ooberta i de la o tancada. Tal com preveia, sembla que a Hostalric es realitzen dues vocals moltdiferenciades. Una altra dada significativa és el valor de la diferència de mitjanes, que és de


24

nou elevat (190 Hz). Les dades disponibles per al català (Recasens 91) mostren que unadiferència superior a 100 Hz en el segon formant és la diferència habitual que hi ha entre lesrealitzacions dels dos fonemes mitjans labials.

3.1.4- Selecció Girona F2

Ara, selecciono les dades de Girona i comprovo si hi ha diferències significatives entre les oobertes i tancades en el segon formant (F2). He fet tres anàlisis separades: tots els nens de 3 i7 anys junts, després només els de 3 anys i finalment, només els de 7 anys. Els resultats quehe obtingut són els següents:


[ç] 497 12993 i 7 anys

[o] 499 1259 40 0.028

[ç] 250 13043 anys

[o] 250 1267 37 0.086

[ç] 246 12937 anys

[o] 249 1251 42 0.016

Taula 4. Resultats estadístics d’F2 de la o oberta i tancada de Girona. N és el número de casos que s’analitzen.

Amb totes les dades de Girona -nens de 3 i 7 anys- el valor de P obtingut en la prova T és0.028. Això indica que els valors d’F2 de les dues vocals encara són significativamentdiferents, però molt menys que en el cas d'Hostalric. La diferència de mitjanes d’F2 és de 40Hz.

Quan selecciono només els nens de 3 anys d’Hostalric, el valor de P obtingut en la prova T és0.086. Això indica que els valors d’F2 de les dues vocals no són significativament diferents.La diferència de mitjanes d’F2 és de 37 Hz.


Hi ha molts paral·lelismes entre aquests resultats i els que he obtingut analitzant el primerformant. En aquest cas, dues vegades trobo diferències significatives, encara que molt menorsque en el cas d'Hostalric, i en un cas no trobo diferències significatives. Els valors P són moltmés propers al valor 0.05 que és el valor llindar que separa les diferències que es considerensignificatives de les que no s’hi consideren. De nou, aquest valors P són més elevats que elsque he obtingut en les dades d’Hostalric (P=0.001). Una altra vegada, m’interessa destacar ladada de la diferència de mitjanes (40 Hz). Aquesta diferència és molt menor que la que hetrobat en les dades d’Hostalric (190 Hz). Tal com argumentava per F1, una diferència de 40Hz és del tot insuficient per mantenir la distinció entre les dues vocals. Com he dit abans, éspràcticament impossible sentir com a diferents dues vocals que presentin una diferènciamenor de 100-150 Hz.


25

3.2- Camps de dispersió

El primer objectiu era comprovar quantes vocals hi havia a cada sistema i també si les vocalsd’Hostalric són més definides que les de Girona. Per respondre a aquesta segona qüestió,presento els camps de dispersió de les vocals. Un camp de dispersió és una representació delsvalors d’F1 i d’F2 en dos eixos; F1 apareix en l’eix horitzontal i F2 en el vertical. Aquesttipus de representació ajuda a visualitzar l’espai acústic de les vocals d’Hostalric i de Gironaper determinar on se situen.

Presento sis camps de dispersió diferents. Cada punt de camp de dispersió es correspon ambcadascuna de les vocals que han pronunciat els parlants. El color vermell representa les vocalso lèxicament obertes i el color verd, les vocals lèxicament tancades.

Els dos primers són els camps de dispersió d’Hostalric i de Girona per a tots els parlants -3 i 7anys conjuntament; els dos següents, són només els dels nens de 3 anys; i els dos últims, sónnomés els dels nens de 7 anys.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 15. Camp de dispersió de les dues vocals oque es realitzen a Hostalric.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 16. Camp de dispersió de les dues vocals oque es realitzen a Girona.


26

Com s’observa clarament, els punts que representen les vocals d’Hostalric en els tres casos esdistribueixen en dues zones diferenciades, una corresponent a cada vocal. Això no es dóna enla representació de Girona: en aquest cas els punts de les vocals lèxicament obertes i tancadessempre se solapen. Com ja apuntaven els primers resultats d’aquest apartat, els camps dedispersió mostren gràficament la realització dels dos fonemes a Hostalric i la neutralització aGirona. L’espai acústic que ocupa la o de Girona corrobora la idea que es tracta d’unarealització mitjana.

L’observació de les dues primeres representacions (Fig. 15 i 16) mostra que les dades deGirona són aparentment més disperses que les d’Hostalric, però les següents representacionsem permeten matisar aquesta afirmació. Les representacions relatives als nens de 3 anys de lesdues poblacions (Fig. 17 i 18) presenten molta dispersió, mentre que les dels nens de 7 anys(Fig. 19 i 20) són molt més definides. Per tant, l’aparent dispersió que mostra el gràfic de tots

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 17. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens de 3 anys d’Hostalric.

F1 (HZ)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 18. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens de 3 anys de Girona.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 19. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens/es de 7 anys d’Hostalric.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 20. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens de 7 anys de Girona.


27

els parlants de Girona (Fig.16) probablement es deu a l’elevada dispersió de les vocals delsnens de 3 anys.

L'observació en gràfics diferents dels parlants de 3 i 7 anys mostra que en l’adquisició esprodueixen canvis en les vocals. Tots aquests canvis d’adquisició els comentaré en el segonobjectiu.

3.2- Segon objectiu: La realització dels fonemes mitjans labials en relació al lloc i al’edat.

Un cop he comprovat que en el sistema fonològic dels parlants d’Hostalric hi ha dues vocalsmitjanes labials i en el de Girona només n’hi ha una, m’interessa establir com contribueixen ellloc de procedència i l’edat en les diferències que hi ha entre els dos sistemes.

3.2.1-Lloc de procedència

Per saber com contribueix el lloc de procedència a les diferències entre les dues vocals o , heconsiderat separadament les vocals lèxicament obertes i lèxicament tancades. En cada und’aquest dos grups determinaré si hi ha diferències significatives entre els nens de Girona i elsd’Hostalric. Els resultats que obtingui m’ajudaran a caracteritzar la vocal que es realitza a lazona de Girona en relació a les dues vocals que es realitzen a la zona d’Hostalric.9

Presentaré els resultats seguint el següent ordre: primer seleccionaré les vocals lèxicamentobertes i començaré pels valors de F1. Aplicaré la prova T per saber si les vocals obertes sónsignificativament diferents depenent de la zona geogràfica –Girona i Hostalric. Com sempre,aplicaré aquest procediment a tots els nens junts, després només als de 3 anys i finalment,només als de 7 anys.

Repetiré els passos anteriors per F2. Un cop hagi fet les anàlisis d’F1 i d’F2 per a la o oberta,ho faré per la o tancada.

9 Considero que les dues vocals d’Hostalric són representatives de les vocals estàndard del català central. Els valorsd’aquestes dues vocals em serveixen de referència per fer comparacions amb l’única vocal que es realitza a la zona deGirona. Per això, malgrat que considero que hi ha una sola vocal a Girona, estudio separadament les vocals lèxicamentobertes i les tancades.


28

3.2.1.1- F1 de [ç]

Aquests són els resultats de la prova T per saber si els valors d’F1 de les vocals obertesd’Hostalric i Girona són significativament diferents:

lloc N mitjana (Hz) diferència(Hz) valor P

Hostalric 500 7643 i 7 anys Girona 497 684 80 0.001

Hostalric 250 7743 anys Girona 250 725 49 0.002


Taula 5. Resultats estadístics d’F1 de la o oberta de Girona i Hostalric. N és el número de casos ques’analitzen.

En el primer cas -amb tots els casos seleccionats- la prova T indica que els dos grups sónsignificativament diferents, ja que P és 0.001. La diferència de mitjanes entre els dos grups ésde 80 Hz. Com que la mitjana d’F1 d’Hostalric és més alta que la de Girona, i F1 depèn delgrau d’obertura vocàlica en relació directa, puc establir que la o oberta d’Hostalric és mésoberta que la vocal que es realitza a Girona.

Quan selecciono només els nens de 3 anys i hi aplico la prova T, el valor P és 0.002. Per tant,en aquest cas també hi ha diferències significatives entre els dos grups, però la diferència demitjanes és només de 49 Hz. Una altra vegada, com que la mitjana d’F1 d’Hostalric és mésalta que la de Girona, puc establir que la o oberta d’Hostalric dels nens de 3 anys és mésoberta que la vocal que es realitza a Girona.

A l’últim, només seleccionant les dades dels nens de 7 anys, la prova T dóna un valor P de0.001, és a dir, igual que ens els dos casos anteriors, hi ha diferències significatives, però, enaquest cas, la diferència de mitjanes entre els dos grups és de 112 Hz, més alta que la que hiha entre els nens de 3 anys d’Hostalric i Girona.

Aquests resultats indiquen que els valors de F1 corresponents a les vocals lèxicament obertesdels dos sistemes són més semblants en els nens de 3 anys que en els nens de 7 anys. Al’apartat 3.2.2 estudiaré amb detall els canvis evolutius.

3.2.1.2- F1 de [o]

Ara, faig el mateix procediment per estudiar com influencia el lloc a la o tancada. Seleccionoaquest fonema i miro, primer F1 de totes les dades juntes, després només dels nens de 3 anys iper acabar només dels de 7.

Aquests són els resultats de la prova T per saber si les vocals tancades d’Hostalric i Gironasón significativament diferents:


29





Taula 6. Resultats estadístics d’F1 de la o tancada de Girona i Hostalric. N és el número de casos ques’analitzen.

En el primer cas -amb tots els casos seleccionats- la prova T indica que els dos grups sónsignificativament diferents, ja que P és 0.001. La diferència de mitjanes entre els dos grups ésde 43 Hz. Com que la mitjana d’F1 de Girona és més alta que la d’Hostalric, i F1 depèn delgrau d’obertura vocàlica en relació directa, puc establir que la o tancada d’Hostalric és méstancada que la vocal que es realitza a Girona.

Quan selecciono només els nens de 3 anys i hi aplico la prova T, el valor P és 0.001. Per tant,en aquest cas també hi ha diferències significatives entre els dos grups, però la diferència demitjanes és de 71 Hz. Una altra vegada, com que la mitjana d’F1 de Girona és més alta que lad’Hostalric, puc establir que la o tancada d’Hostalric dels nens de 3 anys és més tancada quela vocal que es realitza a Girona.

A l’últim, només seleccionant les dades dels nens de 7 anys, la prova T dóna un valor P de0.047 –molt proper a 0.05. Per tant, gairebé no hi ha diferències entre la o tancada d’Hostalrici la vocal que es realitza a Girona. La diferència de mitjanes és només de 15 Hz i com en elsaltres casos, els valors d’F1 de Girona són més alts que els d’Hostalric.

Enllaçant aquest resultats, observo, en primer lloc, que la vocal que es realitza a Girona –tantsi l’estudio en el grup de les vocals obertes com en el de les tancadessempre té uns valorsd’F1 que són mitjans, és a dir, que se situen entre els dos valors extrems de les vocalsd’Hostalric. Com he dit abans, aquesta vocal és menys oberta que [ç] i menys tancada que[o].

Si tinc en compte els dos grups d’edats separats, observo que als 3 anys els valors d’F1 de lavocal de Girona s’assemblen als valors d’F1 de la vocal oberta d’Hostalric; en canvi, als 7anys, els valors d’F1 de la vocal de Girona s’assemblen als valors d’F1 de la vocal tancadad’Hostalric. Aquestes dades em fan pensar que hi ha canvis evolutius en la vocal de Gironaque estudio més tard (3.2.2.2).


30

Aquests gràfics resumeixen les dades de les mitjanes del valor d’F1 anteriors de o oberta i otancada

Figura 21. Representació gràfica dels resultats estadístics delsvalors d’F1de la o oberta i tancada a Girona i Hostalric.

Figura 22.Representació gràfica dels resultatsestadístics dels valors d’F1 de les dues vocalso que realitzen els nens de 3 anys

Figura 23. Representació gràfica dels resultatsestadístics dels valors d’F1 de les dues vocals oque realitzen els nens de 7 anys

Als gràfics, hi ha representades les mitjanes d’F1 de la o oberta -color vermell- i tancada -color verd- que realitzen els nens de Girona i Hostalric. El primer gràfic (Fig.21) és per a lesdues edats -3 i 7 anys, el segon per a 3 anys i el tercer per a 7 anys. En el primer gràfic(Fig.21) s'observa que les dues o són molt més diferents en el cas d'Hostalric. En el segongràfic (Fig.22) s'observa la semblança de les vocals obertes en els dos sistemes i en el tercergràfic (Fig.23) s'observen les semblances entre les vocals tancades dels dos sistemes.

LLOC

HostalricGirona

MItj

anes

F1

(Hz)

800

700

600

500

O

oberta

tancada

LLOC

HostalricGirona

Mitj

anes

F1

(Hz)

800

700

600

500

O

oberta

tancada

LLOC

HostalricGirona

Mitj

anes

F1

(Hz)

800

700

600

500

O

oberta

tancada


31

3.2.1.3- F2 de [ç]

Aquests són els resultats de la prova T per saber si els valors d’F2 de les vocals obertesd’Hostalric i Girona són significativament diferents:





Taula 7. Resultats estadístics d’F2 de la o oberta de Girona i Hostalric. N és el número de casos ques’analitzen.

En el primer cas -amb tots els casos seleccionats- la prova T indica que els dos grups sónsignificativament diferents, ja que P és 0.001. La diferència de mitjanes entre els dos grups ésde 64 Hz. Com que la mitjana d’F2 d’Hostalric és més alta que la de Girona, i F2 depèn delgrau de labialització en relació inversa, puc establir que la o oberta d’Hostalric és menyslabialitzada que la vocal que es realitza a Girona.

Quan selecciono només els nens de 3 anys i hi aplico la prova T el valor P és 0.002, per tant,en aquest cas també hi ha diferències significatives entre els dos grups. En aquest cas, ladiferència de mitjanes és de 60 Hz. Una altra vegada, com que la mitjana d’F2 d’Hostalric ésmés alta que la de Girona, puc establir que la o oberta d’Hostalric en els nens de 3 anys ésmenys labialitzada que la vocal que es realitza a Girona.

A l’últim, només seleccionant les dades dels nens de 7 anys, la prova T dóna un valor P de0.001. Per tant, també hi ha diferències significatives i la diferència de mitjanes és de 69 Hz.

En aquests resultats sembla que el que més destaca és la homogeneïtat de les diferències deles mitjanes dels valors que obtinc, que es mantenen gairebé constants ens els tres casos.

3.2.1.4- F2 de [o]

Aquests són els resultats de la prova T per saber si les vocals tancades d’Hostalric i Gironasón significativament diferents:





Taula 8. Resultats estadístics d’F2 de la o tancada de Girona i Hostalric. N és el número de casos ques’analitzen.


32

En el primer cas -amb tots els casos seleccionats- la prova T indica que els dos grups sónsignificativament diferents, ja que P és 0.001. La diferència de mitjanes entre els dos grups ésde 87 Hz. Com que la mitjana d’F2 de Girona és més alta que la d’Hostalric, i F2 depèn delgrau de labialització en relació inversa, puc establir que la vocal de Girona és menyslabialitzada que la vocal tancada d’Hostalric.

Quan selecciono només els nens de 3 anys i hi aplico la prova T el valor P és 0.001, per tant,en aquest cas també hi ha diferències significatives entre els dos grups, però la diferència demitjanes és de 121 Hz. Una altra vegada, com que la mitjana d’F2 de Girona és més alta quela d’Hostalric, i F2 depèn del grau de labialització en relació inversa, puc establir que la vocalde Girona és menys labialitzada que la vocal tancada d’Hostalric. En aquest cas lesdiferències entre els dos sistemes són més pronunciades.

A l’últim, només seleccionant les dades dels nens de 7 anys, la prova T dóna un valor P de0.003. Per tant, hi ha diferències entre la o tancada d’Hostalric i la vocal que es realitza aGirona. La diferència de mitjanes és de 53 Hz, considerablement més baixa que la del grup de3 anys.

Enllaçant aquest resultats, observo, en primer lloc, que la vocal que es realitza a Girona –tantsi l’estudio en el grup de les vocals obertes com en el de les tancadessempre té uns valorsd’F2 que són mitjans, és a dir, que se situen entre els dos valors extrems de les vocalsd’Hostalric. Com he dit abans, aquesta vocal és més labialitzada que la vocal obertad’Hostalric i menys labialitzada que la o tancada.

Aquests gràfics resumeixen les dades de les mitjanes del valor d’F2 anteriors de o oberta i otancada.

Figura 24. Representació gràfica dels resultats estadístics delsvalors d’F2 de la o oberta i tancada a Girona i Hostalric.

LLOC

HostalricGirona

Mitj

anes

F2

(Hz)

1400

1300

1200

1100

O

oberta

tancada


33

Figura 25. Representació gràfica dels resultatsestadístics dels valors d’F2 de les dues vocals oque realitzen els nens de 3 anys.

Figura 26. Representació gràfica dels resultatsestadístics dels valors d’F2 de les dues vocals oque realitzen els nens de 7 anys.

Als gràfics, hi ha representades les mitjanes d’F2 de la o oberta -color vermell- i tancada -color verd- que realitzen els nens de Girona i Hostalric. El primer gràfic és per a les duesedats -3 i 7 anys, el segon per a 3 anys i el tercer per a 7 anys. En el primer gràfic s'observaque les dues vocals o són molt més diferents en el cas d'Hostalric. En el segon gràfic (3 anys)s'observa la marcada diferència entre les vocals tancades dels dos sistemes i en el tercer gràfic(7 anys) s'observen les semblances entre les vocals tancades dels dos sistemes.

3.2.2- Edat

Amb els resultats que he obtingut fins ara, he observat que hi ha canvis en les vocals que espoden relacionar amb l’evolució dels nens de 3 a 7 anys. Seguint la mateixa organització del’apartat 3.2.1, ara establiré si hi ha diferències significatives per a cada grup entre els nens de3 i 7 anys.

3.2.2.1- Evolució d’F1 amb l’edat

A la taula següent, mostro els valors mitjans d’F1 de les dues vocals o de Girona i Hostalricper les dues edats –3 i 7 anys.

F1 lloc edat N mitjana (Hz) diferència(Hz) valor P

3 anys 250 774Hostalric

7 anys 250 75420 0,141

3 anys 250 725[ç]

Girona7 anys 247 642

83 0,000


7 anys 249 59618 0.052

3 anys 250 685[o]


74 0,000

Taula 9. Evolució d’F1 amb l’edat.

LLOC

HostalricGirona

Mitj

anes

F2

(Hz)

1400

1300

1200

1100

O

oberta

tancada

LLOC

HostalricGirona

Mitj

anes

F2

(Hz)

1400

1300

1200

1100

O

oberta

tancada


34

De tots els casos analitzats només n’hi ha dos que presenten diferències significatives entreels 3 i 7 anys. Són els casos en què miro F1 a Girona tant en les vocals lèxicament obertescom en les tancades. En tots dos casos el valor de F1 baixa significativament, és a dir, que hiha una tendència al tancament. Tant en el grup de les vocals obertes com en el de les tancades,la vocal que es realitza a Girona, que sempre considero que és única, experimenta un descensd’aproximadament 75 Hz en els valors d’F1, és a dir, experimenta un tancament en el pas dels3 als 7 anys. Se sap que les vocals dels sistemes fonològics infantils són més centralitzades imenys definides que les dels sistemes adults. Aquesta idea és compatible amb el fet que lavocal única de Girona als 3 anys ocupa un espai acústic més proper a /ç/ i en últim terme alfonema /a/. Amb el pas del temps les vocals adquireixen les característiques pròpies delssistemes fonològics adults i ocupen un espai més definit. En el cas de la vocal de Girona, perarribar a les característiques pròpies del parlar de la zona, experimenta un tancament. Lesvocals d’Hostalric també presenten aquesta direcció, però les diferències són molt menors, nosón significatives.

3.2.2.2- Evolució d’F2 amb l’edat

A la taula següent, mostro els valors mitjans d’F2 de les dues vocals o de Girona i Hostalricper les dues edats –3 i 7 anys.

F2 lloc edat N mitjana (Hz) diferència(Hz) valor P


7 anys 250 13622 0,924

3 anys 250 1304[ç]


11 0,582


7 anys 249 119852 0,004

3 anys 250 1267[o]


16 0,383

Taula 10. Evolució d’F2 amb l’edat.

De tots els casos analitzats només n’hi ha un que presenta diferències significatives entre els 3i 7 anys. És el cas en què miro F2 a Hostalric en la vocal tancada. El valor de F2 augmentauna mitjana de 52 Hz. És a dir, que hi ha una tendència a la deslabialització d’aquesta vocal.S’ha descrit que les vocals dels sistemes fonològics infantils són més labialitzades que les delssistemes adults. Aquesta idea és compatible amb el fet que la vocal tancada d’Hostalric als 3anys sigui més labialitzada del que ho és als 7 anys. De la mateixa manera que s’estableix queel tancament que experimenta la vocal de Girona és un procés d’ajustament al sistema adult,també puc considerar que aquesta deslabialització de la vocal tancada d’Hostalric forma partd’un procés d’adaptació semblant.


3.2.2.3- Descripció acústica i comparació de les vocals dels dos sistemes amb els valorsestàndard

Per acabar, i amb totes les dades de les quals disposo, puc descriure acústicament les vocalsdels dos sistemes i comparar-les amb les dades que proposa Recasens (91:130 i 135) per alcatalà estàndard. Presento una primera taula (Taula 11) amb els valors mitjans d'Hostalric. Lasegona taula (Taula 12) conté els valors mitjans de Girona. Com que he considerat que estracta d'un sola vocal, afegeixo a la taula els valors que correspondrien a la vocal mitjana. Latercera taula (Taula 13) conté els valors de Recasens.

Tpamenads'hadRva

CfoR

3 anys 7 anys

F1 (Hz) 774 754[ç]

F2 (Hz) 1364 1362F1 (Hz) 614 596

[o]F2 (Hz) 1146 1198

35

F1 (Hz)[ç]

F2 (Hz)F1 (Hz)

[o]F2 (Hz)

Taula 13. Valors mdels dos fonemes. (

ots els valors que he obtingut són més alts qrlants siguin nens por donar compte d'aquest fés petites amplifiquen freqüències més altes en compte que la cavitat bucal d'un nen és unault, és lògic que els valors dels formants sigua detectat en estudis recents que fins i tot ulta catalana donen valors dels formants lleu

ecasens. Això també pot tenir relació amb els lors es manté (comunicació personal del perso

om ja he comentat en el primer objectiu, lermants de les vocals d'Hostalric presenten ecasens.

Tv

3 anys 7 anys

F1 (Hz) 725 642[ç]

F2 (Hz) 1304 1293F1 (Hz) 685 611

[o]F2 (Hz) 1267 1251F1 (Hz) 705 626

[O]F2 (Hz) 1286 1272

Taula 11. Valors mitjans d’F1 i F2 de lesdues vocals a Hostalric.

600-650800-1150400-500700-1100

itjans estàndard d’F1 i F2Recasens 91: 130 i 135)

ue els que presenta Recasens. El fet que elset. Està descrit que les cavitats de ressonància relació a les cavitats grosses. Per això, tenint

cavitat de ressonància més petita que la d'unin més elevats per a la mateixa vocal. A més,els valors obtinguts per mostres de poblaciógerament més elevats que els que va establiraparells utilitzats, ja que la proporció entre elsnal del Laboratori de Fonètica).

s diferències que hi ha entre els valors delsunes relacions semblants a les que proposa

aula 12. Valors mitjans d’F1 i F2 de lesocals a Girona.


36

L'observació dels valors mitjans de [O], per altra banda, mostra que són valors que se situenentres els dos valors extrems d'Hostalric. En el cas del grup de 7 anys de Girona, però, elsvalors de F1 són molt propers als de la vocal tancada d'Hostalric.

Finalment, presento els camps de dispersió de les dades corresponents a les vocals oberta itancada per a totes dues poblacions. El primer gràfic (Fig.27) és dels parlants de 3 anys i elsegon gràfic (Fig 28) dels parlants de 7 anys.

Com es pot observar, els punts tendeixen a ocupar espais més definits en el gràfic quecorrespon als nens de 7 anys. En aquest cas només em fixo en la dispersió-concentració de lesdades en relació a l'edat. Per tant, no es poden veure les zones corresponents a cada vocalperquè presento conjuntament les dades d'Hostalric i de Girona.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 27. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens de 3 anys de les duespoblacions.

F1 (Hz)

150010005000

F2 (H

z)

2500

2000

1500

1000

500

0

O

tancada

oberta

Figura 28. Camp de dispersió de les dues vocals oque realitzen tots els nens de 7 anys de les duespoblacions.

Conclusions

37

4.- CONCLUSIONS

Els resultats que he obtingut en el treball confirmen en gran part les hipòtesis que plantejavad'entrada. Primer de tot, volia comprovar si l'estudi dels valors acústics d’F1 i F2 podiaaportar evidència de la presència d'una sola vocal mitjana a la zona de Girona i de dues vocalsa la zona d'Hostalric. Tant les proves estadístiques com els camps de dispersió han confirmataquesta hipòtesi. He vist que a Hostalric hi ha una diferència considerable entre els valors dela vocal oberta i la vocal tancada (160 Hz per al primer formant i 190 Hz per al segon),mentre que les diferències que hi ha a Girona entre les dues vocals són ininterpretables des delpunt de vista perceptiu (35-40 Hz de diferència entre els grups de vocals lèxicament obertes itancades). També he vist que els camps de dispersió mostren clarament dos espais acústicsdefinits per a les dues vocals d'Hostalric, mentre que a Girona es visualitza clarament unavocal mitjana que presenta solapats els valors corresponents a les vocals lèxicament obertes itancades. Aquestes dades m'han permès considerar en la resta del treball que en el sistemafonològic de Girona hi ha una sola vocal mitjana labial.

Un altre dels objectius que em plantejava era veure les diferents realitzacions d'aquestesvocals en relació al lloc geogràfic i també en relació a l'edat cronològica dels parlants. Leshipòtesis que formulava eren que l'adquisició fonològica es produïa en els primers anys devida dels parlants i per això, la tria entre un sistema amb una única vocal mitjana labial o ambdues vocals mitjanes labials, una d'oberta i una de tancada, dependria del sistema dereferència en el moment de l'adquisició i no es modificaria en els anys posteriors de la vidadel parlant. Efectivament, la comparació de les dades d'Hostalric i Girona mostra moltesdiferències des dels 3 anys. De tota manera, malgrat que detecti diferències des de lesprimeres etapes de l'adquisició, també es pot observar una evolució en els valors delsformants de 3 a 7 anys. L'augment de les cavitats de ressonància probablement és un factorque explica la reducció dels valors dels formants, perquè les cavitats més grosses amplifiquenles freqüències baixes en relació a les cavitats més petites. Hi ha, però, altres canvis en el pasde 3 a 7 anys que s'han d'explicar per altres factors.

Per un costat, he vist que el sistema de Girona experimenta un canvi més notable que elsistema d'Hostalric. En relació a això, jo partia de la hipòtesi que les propietats acústiques iarticulatòries d'un sistema amb dues vocals mitjanes labials havien de ser més definides queles d'un sistema amb una sola vocal. L'estabilitat que presenten les o d'Hostalric ratifiquenaquesta idea, tot i que he detectat que en el pas de 3 a 7 anys, la o tancada experimenta unalleugera deslabialització. Contràriament al sistema d'Hostalric, la vocal del sistema de Gironaexperimenta un descens notable d’F1 en el pas de 3 a 7 anys. Aquest descens es correlacionaamb un tancament de la vocal.

Aquests canvis que es donen en els dos sistemes durant l'etapa de desenvolupament que heestudiat es poden relacionar amb el pas dels sistemes infantils als sistemes adults. Lalabialització i la centralització són dues característiques dels parlars infantils que es matisenen els sistemes adults. El tancament que es dóna en la vocal de Girona, en canvi, s'had'explicar com una adaptació a la vocal concreta del sistema de Girona. En aquesta zona, unacaracterística de la vocal és el caràcter tancat. En definitiva, la vocal de Girona, doncs,presenta característiques semblants a [ç] respecte a l'obertura en l'etapa de 3 anys, però enl'etapa de 7 anys presenta uns valors molt semblants a [o]. En l'etapa de 3 anys, tant aquestavocal com les dues d'Hostalric tenen uns valors lleugerament més centralitzats (més propers a[ç], a [a]) dels que presentaran més endavant.

Conclusions

38

Les dades que acabo d'exposar poden fer pensar que la vocal de Girona coincideix amb lavocal tancada del sistema d'Hostalric, però no és així. La coincidència entre els dos sistemeses dóna en els valors d’F1, que són valors que es relacionen amb l'obertura, que en definitivaes visualitza i es controla molt fàcilment. Hi ha altres factors que fan que aquestes dues vocalsno coincideixin, com els valors de F2. L'observació dels camps de dispersió mostra claramentque la vocal de Girona se situa en la zona on hi ha les dues vocals d'Hostalric; és a dir, que ésmés una vocal mitjana que no una vocal molt semblant a [o]. A més, també he pogut establirque els valors corresponents a la vocal de Girona sempre es trobaven entre els dos valorsextrems de les vocals d'Hostalric.

En definitiva, doncs, el treball que he dut a terme ha confirmat l'existència d'una sola vocal aGirona, i ha pogut caracteritzar aquesta vocal com a lleugerament inestable en els valorsd'obertura en un estadi concret de l'adquisició. També he pogut mostrar que es tracta d'unavocal que podem definir com a tancada respecte a l'obertura, però que les característiquesconjuntes de tots els factors que la defineixen la situen més com a vocal mitjana.Probablement per tot això aquesta vocal té aquest timbre tan característic, que només es dónaen aquesta zona.

Referències bibliogràfiques

39

5.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1. ASSESSORIA DIDÀCTICA DEL CATALÀ. Vocabulari bàsic infantil i d’adults.Barcelona: Ed. Bibliograf, 1986.

2. BOSCH, Laura. Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3a 7 anys. Barcelona, 1987.

3. DE RIBOT I MUNDET, M. Dolors. Problemàtica de l’adquisició del sistema fonemàticde la llengua catalana a les comarques de Girona. Barcelona: Biblioteca Milà i Fontanals14, 1992.

4. LLACH, Sílvia. Fonamentació fonètica de les neutralitzacions de la sonoritat en català,Treball de recerca, UAB, 1988.

5. CARBONELL, Antoni; CASSANYES, Montserrat; GALLART, Marta; MACIÀ, Jaume;MUÑOZ, Anna M. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona: Ed. Teide, 2002.

6. MATA, Marta. Fonemes, Sons i Grafies del Vocabulari Bàsic Català. Barcelona, 1985.

7. NADAL I FARRERAS, Josep. M; PRATS I DOMINGO, Modest. Història de la llenguacatalana. Volum primer. Dels Orígens al segle XV. Barcelona: Edicions 62, 1982.

8. PALMADA, Blanca. La fonologia del català. Els principis generals i la variació.Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 1994.

9. RECASENS I VIVES, Daniel. Fonètica descriptiva del català. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans,1991.

10. RECASENS I VIVES, Daniel. Fonètica i Fonologia. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana,1993.

11. VENY I CLAR, Joan. Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca:Ed. Moll,1998

Annexos

6.- ANNEXOS

Annex 1.

Esquema dels dialectes i subdialectes de català oriental i l’occidental.

Mapa dialectal del català.

valencià septentrionalvalencià apitxatvalencià meridional - mallorquí

valencià

català nord-occidental

Catalàoccidental

ribagorçàpallarèstortosí

Catalàoriental

mallorquímenorquíeivissenc i formenter

septentrional de transiciósalatxipellabarcelonítarragoní

rossellonès ocatalà septentrional capcinès

central

balear

alguerès

40

Annexos

41

CAR

ACTER

ISTIQU

ES DEL SO

ANTER

IOR

CAR

ACTER

ISTIQU

ES DEL SO

POSTER

IOR

PARAU

LAO

ESTRU

C-

TUR

AFonem

aM

ode d’articulacióPuntd’articulació

SonoritatFonem

aM

ode d’articulacióPuntd’articulació

Sonoritat

osoberta

[ç]

VCaguda

--

--

[s]fricatiu

alveolarsord

ouoberta

[ç]

VCaguda

--

--

[w]

labiovelaraproxim

antsonor

oroberta

[ç]

VCaguda

--

--

[R]vibrant sim

plealveolar

sonorbosc

oberta[ç]

CVC

Caguda

[b]

oclusiubilabial

sonor[s]

fricatiualveolar

sordfort

oberta[ç]

CVC

Caguda

[f]fricatiu

labiodentalsord

[R]vibrant sim

plealveolar

sonorrosa

oberta[ç]

CVC

Vplana

[r]vibrant m

últiplealveolar

sonor[z]

fricatiualveolar

sonorpota

oberta[ç]

CVC

Vplana

[p]

oclusiubilabial

sord[t]

oclusiudental

sordpoca

oberta[ç]

CVC

Vplana

[p]

oclusiubilabial

sord[k]

oclusiuvelar

sordcos

oberta[ç]

CVC

aguda[k]

oclusiuvelar

sord[s]

fricatiualveolar

sordhores

oberta[ç]

VCVC

plana-

--

-[R]

vibrant simple

alveolarsonor

home

oberta[ç]

VCV

plana-

--

-[m

]nasal

bilabialsonor

robaoberta

[ç]

CVC

Vplana

[r]vibrant m

últiplealveolar

sonor[B]

bilabialaproxim

antsonor

rellotgeoberta

[ç]

CVC

VCV

plana[¥]

lateralpalatal

sonor[dZ]

africatpalatal

sonorbons

oberta[ç]

CVC

Caguda

[b]

oclusiubilabial

sonor[n]

nasalalveolar

sonorbou

oberta[ç]

CVC

aguda[b]

oclusiubilabial

sonor[w

]labiovelar

aproximant

sonorpoca

oberta[ç]

CVC

Vplana

[p]

oclusiubilabial

sord[k]

oclusiuvelar

sordpilota

oberta[ç]

CVC

VCV

plana[l]

lateralalveolar

sonor[t]

oclusiudental

sordarròs

oberta[ç]

VCVC

aguda[r]

vibrant múltiple

alveolarsonor

[s]fricatiu

alveolarsord

soloberta

[ç]

CVC

aguda[s]

fricatiualveolar

sord[l]

lateralalveolar

sonoroca

oberta[ç]

VCV

plana-

--

-[k]

oclusiuvelar

sordbona

oberta[ç]

CVC

Vplana

[b]

oclusiubilabial

sonor[n]

nasalalveolar

sonorbo

oberta[ç]

CV

aguda[b]

oclusiubilabial

sonor-

--

-font

oberta[ç]

CVC

Caguda

[f]fricatiu

labiodentalsord

[n]

nasalalveolar

sonortro

oberta[ç]

CC

Vaguda

[r]vibrant sim

plealveolar

sonor-

--

-joc

oberta[ç]

CVC

aguda[Z]

fricatiupalatal

sonor[k]

oclusiuvelar

sord

Annex 2.

Característiques de les paraules del corpus.

Annexos

42

óstancada

[o]

VCaguda

--

--

[s]fricatiu

alveolarsord

toutancada

[o]

CVC

aguda[t]

oclusiudental

sord[w

]labiovelar

aproximant

sonoram

ortancada

[o]

VCVC

aguda[m

]nasal

bilabialsonor

[R]vibrant sim

plealveolar

sonorfosc

tancada[o]

CVC

Caguda

[f]fricatiu

labiodentalsord

[s]fricatiu

alveolarsord

sordtancada

[o]

CVC

Caguda

[s]fricatiu

alveolarsord

[R]vibrant sim

plealveolar

sonorrossa

tancada[o]

CVC

Vplana

[r]vibrant m

últiplealveolar

sonor[s]

fricatiualveolar

sordgota

tancada[o]

CVC

Vplana

[g]

oclusiuvelar

sonor[t]

oclusiudental

sordboca

tancada[o]

CVC

Vplana

[b]

oclusiubilabial

sonor[k]

oclusiuvelar

sordgos

tancada[o]

CVC

aguda[g]

oclusiuvelar

sonor[s]

fricatiualveolar

sordtisores

tancada[o]

CVC

VCV

Cplana

[z]

fricatiualveolar

sonor[R]

vibrant simple

alveolarsonor

goma

tancada[o]

CVC

Vplana

[g]

oclusiuvelar

sonor[m

]nasal

bilabialsonor

tovatancada

[o]

CVC

Vplana

[t]oclusiu

dentalsord

[B]

bilabialaproxim

antsonor

cotxetancada

[o]

CVC

Vplana

[k]

oclusiuvelar

sord[tS]

africatpalatal

sordm

itjonstancada

[o]

CVC

Caguda

[dZ]

africatpalatal

sonor[n]

nasalalveolar

sonorpou

tancada[o]

CVC

aguda[p]

oclusiubilabial

sord[u]

labiovelaraproxim

antsonor

cocatancada

[o]

CVC

Vplana

[k]

oclusiuvelar

sord[k]

oclusiuvelar

sordbota

tancada[o]

CVC

Vplana

[b]

oclusiubilabial

sonor[t]

oclusiudental

sordros

tancada[o]

CVC

aguda[r]

vibrant múltiple

alveolarsonor

[s]fricatiu

alveolarsord

molt

tancada[o]

CVC

Caguda

[m]

nasalbilabial

sonor[l]

lateralalveolar

sonorfoca

tancada[o]

CVC

Vplana

[f]fricatiu

labiodentalsord

[k]

oclusiuvelar

sordpom

atancada

[o]

CVC

Vplana

[p]

oclusiubilabial

sord[m

]nasal

bilabialsonor

portancada

[o]

CV

aguda[p]

oclusiubilabial

sord-

--

-m

óntancada

[o]

CVC

aguda[m

]nasal

bilabialsonor

[n]

nasalalveolar

sonorflor

tancada[o]

CC

Vaguda

[l]lateral

alveolarsonor

--

--

moc

tancada[o]

CVC

aguda[m

]nasal

bilabialsonor

[k]

oclusiuvelar

sord

Annexos

43

Annex 3.

Fotografies fetes durant l’administració de la prova.

Annexos

44

Annex 4.

Diapositives preparades amb l’aplicació PowerPoint per realitzar la prova

IMATGES PER

PARLAR

1.- Això gros és un os

2.- Això que cau és un ou (imatge animada) 3.- Això és plata i això és or

4.- Un lloc on hi ha molts arbre és un bosc 5.- Aquest nen és dèbil i aquest altre és moltfort

Annexos

45

6.- Per Sant Jordi regalem una flor vermellamolt maca que és una rosa

7.- Aquest cavall aixeca una pota

8.- Aquí hi ha molta fruita i aquí n’hi ha poca46.- Això és una poma

9.- No veiem el cap d’aquest senyor, nomésveiem el cos

10.- Les agulles dels rellotges marquen leshores

11.- Això és una dona i això és un home

Annexos

46

12.- Aquesta nena té l’armari ple de roba 13.- Això és un rellotge

14.- Els caramels no són dolents, són molt bons 15.- I la xocolata també és molt bona

16.- Al pessebre trobem una mula i un bou 17.- En aquest riu hi ha molta aigua, en canvien aquest altre n’hi ha poca

Annexos

47

18.- Això és una pilota 19.- A la Xina es menja molt arròs

20.- Això és un sol 21.- Això és una oca

22.- El dimoni és dolent i l’àngel és bo 23.- L’aigua surt de la font (imatge animada)

Annexos

48

24.- Després del llamp sentim el tro (imatgeanimada)

25.- Aquests nens juguen a un joc

26.- Això és un ós 27.- El roc és dur, però el coixí és tou

28.- Quan estimem a algú sentim amor 29.- Aquest costat del cel és fosc i aquest altreés clar

Annexos

49

30.- Un nen que no hi veu és cec i un nen queno hi sent és sord.

31.- Aquesta nena és morena en canvi, aquestaés rossa

32.- Això són moltes gotes i això és una gota 33.- Aquest senyor mou els ulls i la boca(imatge animada)

34.- Això és un gos 35.- Aquesta nena es talla els cabells amb unestisores

Annexos

50

36.- Per esborrar fem servir una goma 37.- La pedra és dura, però l’esponja és tova

38.- Això és un cotxe 39.- Als peus portem mitjons

40.- Aquest nen treu aigua d’un pou 41.- Per Sant Joan mengem coca

Annexos

51

Això blau és una bota 43.- Aquest nen és moreno en canvi, aquest ésros

44.- Això és sucre. Aquí n’hi ha poc i aquí n’hiha molt (imatge animada)

45.- Això és una foca

47.- Aquest fantasma fa molt de riure, peròaquest fa molta por

48.- Això és la bola del món (imatge animada)

Annexos

52

49.- Això és una flor 50.- A aquest nen li cau un moc

fem dues ‘os’ a girona? anÀlisi acÚstica dels fonemes … · 2012-05-25 · el fonema mitjà...

Documents