FELICITAT APARENTLes vacances havien arribat a la seva fi. Aquells felios dies en els

quals no em preocupava gaire el canvi d'institut... Ara comenava un

nou infern, sense conixer a ning, en el que jo em preparava per al

pitjor.

El primer dia, 12 de setembre de 2014, ho recordava a la perfecci...

Aquest dia no em vaig llevar amb el millor peu, per quan vaig arribar

al nou institut, la cosa va empitjorar. Era un ambient totalment

diferent del de l'escola de la qual jo venia. Un ambient que realment

em feia por. A la meva antiga escola, tot estava molt controlat. Era

una escola molt severa; En el nou institut semblava tot el contrari, i

aix no m'agradava, a part, per empitjorar la cosa, no coneixia

absolutament a ning.

Desprs de donar moltes voltes al cap, vaig decidir entrar en aquell

infern...

Noms entrar, pels passadissos em saludaven com si em coneguessin

de tota la vida, en entrar a la classe, tothom volia seure al meu

costat, tot em semblava molt estrany per m'agradava, ja que

m'havien acollit molt b.

Les primeres setmanes van ser les millors, a mi m'estranyava molt

que em tractessin tan b i que m'ags fet tan popular en tan poc

temps, per com he dit abans m'agradava, encara que cada cop

menys, perqu realment aquell no era el meu ambient.

Em feia la impressi que cada cop, el temps passava ms a poc a

poc, cada cop m'agradava menys aquell institut, cada vegada havia

de fingir ms la meva felicitat per por a perdre a tots els amics

que havia fet...

Aix no m'agradava, ja no podia ms, no estava a gust i encara havia

de fingir la meva felicitat, una felicitat aparent.

Maria Muriel

2n ESO C