febrer 2017 número 147 any xiii publicació mensual d ... delictius va baixar un 7%. les...

Febrer 2017 Número 147 Any XIII Publicació mensual d’informació d’Arenys Tirada: 5.000 exemplars

Onada de robatoris a casesd’Arenys de Mar P 3

Joan BertranEnginyer inventor d’un teixit contra la reproducció del càncer

Mercè CussóBibliotecària d’Arenys de Mar durantquatre dècades

Oriol FerranImpulsor del projecte El Moll derecuperació de vaixells

Pau JorqueraDirector del Cor l’Aixa, entitat que compleix 25 anys

Laura Nualart i Toni TorresImpulsors de l’Associació ‘Aniol sempre amb unsomriue’ contra el càncer infantil

Qui serà l’arenyenc

de l’any 2016? P 15

Febrer 2017 ACTUALITAT2

Almenys sis persones malviuena cotxes abandonats a l’estació

Arenys de Mar té el seu parti-

cular camp de refugiats a pri-

mera línia de mar. Es troba a

l’aparcament de l’estació de

Renfe on malviuen almenys sis

persones en l’interior dels cot-

xes abandonats que des de fa

mesos (i anys) romanen en

aquell indret. Aquesta revista

ha pogut comptar fins a set

vehicles abandonats que s’han

convertit en refugi de les per-

sones sense llar que s’han ins-

tal·lat a l’aparcament ferrovia-

ri. Les condicions de vida són

penoses. Els vehicles tenen

vidres trencats i, perquè no

passi el fred, han col·locat car-

trons i roba. Tant l’interior dels

cotxes com l’entorn està ple de

brutícia, restes de menjar,

ampolles, llaunes, roba...

El lloc s’ha convertit en un

veritable femer i els seus habi-

tants sobreviuen com poden.

Molts d’ells estan alcoholitzats

o pateixen malalties mentals.

El grup d’indigents va perdre a

principis d’any un dels seus

membres més coneguts. El

coneixien com El Sevilla i va

aparèixer mort al cotxe on

vivia. Els seus companys del

camp de refugiats van alertar

la policia i els serveis mèdics

que no van poder fer res per

salvar-li la vida.

Tant els serveis socials de

l’Ajuntament d’Arenys de Mar

com la policia coneixen perfec-

tament aquesta crua realitat,

però afirmen que poc poden

fer. Tots ells són coneguts i

tenen noms: l’Antonio, en

Mariano, l’Eva... i la dona de

raça negra que va ser notícia

per les molèsties que provoca-

va al veïnat del passeig Xifré i

de la plaça de l’Ajuntament.

Durant l’onada de fred que es

va registrar aquest mes de

gener, els serveis socials els

van proporcionar mantes i

menjar calent, però el proble-

ma és que molts d’ells no es

deixen ajudar. Consideren

erròniament que estan bé de

salut. I quan algú accedeix a

ser atès per un metge de salut

mental, aconsegueixen hora

sis mesos més tard i tant el

seguiment com la medicació és

del tot ineficient.

L’Ajuntament espera que Adif

compleixi la seva paraula i

cedeixi la gestió de l’aparca-

ment. Mentre la promesa polí-

tica arriba, la dramàtica situa-

ció d’aquestes persones conti-

nua. Fa molts mesos que mal-

viuen davant dels nostres nas-

sos i han acabat sent invisibles

als nostres ulls”. El més preo-

cupant és que a Arenys hi ha

fins a 52 invisibles més sense

llar.

◆ Enric Sierra Aquí hi ha set cotxes abandonats on viuen almenys sis indigents

XA

VI

SA

LBA

NY

À

Un dels indigents va aparèixer mort a l'interior del vehicle on es refugiava cada nit

Gener 2017 3ACTUALITAT

Una onada de robatoris, algunsviolents, afecta a Arenys de Mar

Arenys de Mar està en alerta

pels robatoris a vivendes. Ho

confirma la Policia Local i la

Regidoria de Seguretat després

d’haver transcendit un seguit

de robatoris a vivendes del

poble, que han generat una

gran inseguretat. Per això, el

sergent Sebastià Górriz admet

que hi ha hagut un repunt i que

cal estar atents, d’aquí que

s’hagi reforçat l’operatiu i la

col·laboració amb els Mossos.

Precisament, la policia catala-

na ha admès que en el que por-

tem d’any, a la nostra vila s’ha

incrementat un 11% aquesta

mena de delictes o el què és el

mateix, hi ha hagut uns 10

robatoris més del què és habi-

tual. Tot i així, el total de fets

delictius va baixar un 7%. Les

estadístiques donen resultats

que s’assimilen a la mitjana

catalana i, en concret mostren

que a Arenys de Mar s’han pro-

duït uns 90 casos de robatoris

a vivendes durant el 2016, dos

cada setmana.

Els robatoris que darrerament

han causat més alarma social

van ser els tres consecutius

que es van produir a les cases

de Can Nadal. Allí, el passat dia

15 els lladres van anar saltant

de pati a pati, accedint a l’inte-

rior de les vivendes forçant

portes i finestres.

Posteriorment, també es van

produir robatoris al carrer Sant

Gabriel i Balmes. En un d’a-

quests, una de les víctimes va

poder veure els lladres abans

de fugir, tot i que no va poder

apropar-s’hi ja que van tenir

cura de falcar la porta de la

casa per dins. Tot i així, se sap

que són dos individus d’apa-

rença normal, un dels quals

porta barba.

No es considera un robatori a

vivenda, però sí un robatori

amb força el que van patir dues

ancianes al carrer Miquel i

Vergés, quan van ser abordades

a la porta de la seva vivenda i

colpejades violentament per

un individu que va poder ser

detingut en ser un dels delin-

qüents habituals, que acumula

nombrosos antecedents per

fets delictius. També va ser un

robatori violent el que es va

produir el passat mes d’octu-

bre a l’Urbanització Cinc

Roses, quan diversos individus

encaputxats van lligar i agredir

a un matrimoni que van patir

diverses ferides que els van

portar l’Hospital.

El sergent Gòrriz manté que

no es pot parlar d’un grup

determinat de delinqüents ja

que no són coincidents les des-

cripcions amb la resta de

casos. Tot i així, admet que el

repunt de robatoris pot ser

degut a la pressió policial que

s’ha exercit en altres pobla-

cions al sud de la comarca,

com Tiana, Alella o Montgat,

que fan traslladar les bandes

de lladres a llocs amb menys

mesures de vigilància. Per

això, l’operatiu policial en

aquests casos s’ha vist incre-

mentat i les dues patrulles noc-

turnes de la policia local circu-

len amb els dispositius llumi-

nosos. A més, aconsella com a

mesures de seguretat no deixar

cartes a les bústies, que els

domicilis sempre quedin amb

alguna llum encesa o deixar la

ràdio engegada. Tant Mossos

com la Policia Local mantenen

obertes diverses investigacions

que en breu podrien donar els

seus fruits, ja que la col·labora-

ció ciutadana els permet

estrènyer el setge.

◆ Fede Cedó

L’any passat es van registrar dos assalts a cases per setmana, un 11% més que el 2015

El veïnat de Can Nadal on han sofert almenys tres robatoris

XA

VI

SA

LBA

NY

À


Rebuig veïnal a la mesquita a Doedes

Els veïns dels carrers Doedes i

Montalt estan preocupats per la

possible instal·lació d’una mes-

quita l’antic cafè-bar Olaya. Tan

bon punt com van conèixer la

notícia a través de la revista

l’Agenda, van decidir demanar

a l’Ajuntament i a mitjans del

passat mes de gener es va pro-

duir una trobada amb l’alcal-

dessa, Annabel Moreno, i la

regidora d’Acció Social, Isabel

Roig.

Els veïns s’oposen al centre

religiós perquè creuen que

poden tenir problemes amb els

sorolls, que les seves cases

poden perdre valor i per la pos-

sible degradació que pugui

patir el barri. Diuen que no s’o-

posen a que hi hagi una mesqui-

ta a Arenys de Mar, però consi-

deren que s’hauria d’ubicar en

un altre indret més allunyat i

posen com exemple Mataró, on

el centre religiós està situat a la

zona industrial.

Per la seva banda, el govern

municipal explica que la comu-

nitat musulmana només va

entrar una instància el passat

octubre preguntant si el local

era compatible amb la possibili-

tat de posar-hi un centre islà-

mic, una petició que va tenir

una resposta positiva per part

de l’Ajuntament. A partir d’aquí,

però, no hi ha hagut cap més

noticia ni de la compra ni de

l’entrada per registre de la peti-

ció de llicència d’activitat.

L’administrador d’una de les

comunitats de veïns, Alvaro

Feijoo, explica que els veïns

van quedar relativament tran-

quils després de la reunió i que

seguiran atents a les passes que

es puguin fer. Segons com evo-

lucioni tot plegat, no es descar-

ten mobilitzacions. Tanmateix,

el govern municipal s'ha com-

promès amb els representants

veïnals a convocar-los a una

nova reunió i informar-los en

tot moment en el cas que fes

una petició en ferm per

instal·lar-hi un centre de culte o

religiós a la zona dels carrers

Doedes i Montalt.

Tot i això, des del govern

municipal es va dir als veïns

que si compleixen amb la nor-

mativa no s’hi podran oposar.

La normativa no és només

municipal, sinó que també es

basa en la Llei de Culte de la

Generalitat. A aquesta última és

a la que s’agafen els veïns, ja

que a la normativa catalana hi

ha punts que s’incomplirien en

cas d’ubicar la mesquita en

aquest indret, com per exemple

la manca d’aparcament i que a

pocs metres hi ha un altre cen-

tre religiós com és l’església

evangèlica.

De fet, la falta d’espai per dei-

xar els cotxes és un dels motius

pels quals es va fer tancar la

mesquita d’Arenys de Munt. Fa

un any que el Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya va

revocar la llicència que la

comunitat musulmana tenia per

un local als baixos d’un bloc de

pisos al barri del Pi Gros.

La comunitat musulmana

d’Arenys de Mar fa temps que

busca un local, ja que la mes-

quita que té des de l'any 1996 al

carrer de les Escolàpies va que-

dar petita al cap de pocs mesos

d'obrir-se al públic. Des de fa

anys que miren de traslladar-se

a un lloc més ampli i per això

han mantingut converses amb

els successius ajuntaments per

mirar de trobar un espai amb

condicions.

Els portaveus de l’entitat han

explicat a l’Ajuntament que la

voluntat és que en aquest local

sigui més que un centre reli-

giós, sinó també un centre cul-

tural d’aprenentatge de l’Alcorà

i de l’àrab.

El govern insisteix que no hi ha res en ferm i s’ofereix a mantenir-los informats

Trobada de l’alcaldessa amb els veïns dels carrers Montal i Doedes

XA

VI

SA

LB

AN

YA

◆ Mar Sánchez

Febrer 2017PUBLICITAT 5


El govern estudia vendre patrimonimunicipal en desús i mal conservat

Ho va dir de passada fa un

parell de plens municipals

d’Arenys de Mar, el regidor

d’Hisenda i primer tinent d’al-

calde, Ramon Vinyes. I ens ho

va confirmar a finals de 2016 a

l’Agenda, matisant que el tema

no era fàcil i ni immediat; però

que cal començar a afrontar-lo

aviat i amb coratge.

Des de fa segles, l’Ajuntament

ha anat acumulant patrimoni

què, salvant alguna excepció,

no ha pogut mantenir per

manca de recursos, alhora que

no ha sabut (ni sap) trobar-li

un bon ús. Un exemple para-

digmàtic és l’edifici Xifré, un

dels principals patrimonis del

poble, el qual ha tingut molts

usos, cap d’ells definitiu, i ha

acabat sent una mena de calaix

de sastre.

El regidor, fent d’autocrítica,

admet que l’Ajuntament exi-

geix dels particulars que tin-

guin les seves propietats al

cent per cent conforme a nor-

mativa. I sovint els sanciona si

no la compleixen, mentre que

el mateix consistori és el pri-

mer que no ho fa amb el seu

patrimoni (de tots). No dóna

un bon exemple.

Per això, per esmenar la situa-

ció, el govern fa un inventari

dels seus béns als que donar

una sortida. Sobretot dels que

de fa temps estan en desús i

que no es veu que puguin tenir

un destí interessant ni clar en

el futur. Una sortida per

aquests seria posar-los a la

venda. El llistat és llarg i s’està

estudiant prioritats i urgència,

doncs alguns amenacen ruïna.

La nova associació arenyenca

l’Observatori Ciutadà

Municipal està fent un llarg i

minuciós treball sobre la qües-

tió, tot indagant i confrontant

amb el Cadastre, la situació de

totes les propietats municipals.

També les de molts patronats

i/o fundacions que hi ha a

Arenys. Seria el cas, per exem-

ple, de l’antic col·legi Cassà.

Les administracions no poden

especular amb els seus immo-

bles; la llei diu que quan es ven

patrimoni és per a comprar-ne

altre equivalent.

L’alcaldessa Annabel Moreno,

en el darrer ple de gener, a pre-

gunta de JXA, va assegurar que

la compra de l’antic convent

de les Clarisses es tancarà en

poques setmanes, segurament

a finals d’aquest febrer. De tal

manera que lligant els temes,

és versemblant que el govern

justifiqui en part la compra del

convent amb la venda d’altres

edificis.

Amb aquesta adquisició, l’edi-

fici (segurament acollint la

Casa de les Lletres i algun altre

servei) faria de pal de paller

d’un nou Pla d’Equipaments.

Quelcom semblant al que va

representar el Calisay fa 20

anys, tot reubicant serveis.

A la foto tenim 4 edificis can-

didats a ser venuts. O, en algun

cas, concessionat sota uns cri-

teris i condicions encara per

fixar. A la dreta, Can Ramon de

les Aigües, amb el condicionat

de dos pous i una mina d’aigua

al subsòl. A dalt, la Raureta,

que pretén la fundació de l’au-

tisme. A sota, la caserna de la

Guardia Civil; i a la dreta, l’an-

tic Escorxador.

L’operació estaria relacionada a la compra

de les Clarisses que seria aquest mes

◆ Francesc Castell

XA

VI

SA

LBA

NY

À

Mostrari d’edificis municipals susceptibles de venda o concessió.

Febrer 2017PUBLICITAT 7


Roser Maresma

Casellas

Logopèdia · Neurologopèdia

Llenguatge · Veu · Dislèxia

Escriptura · Disfàgia · Parla

El sector immobiliari continua al’alça i dóna per superada la crisi

A un ritme molt menor que a

Barcelona -on s’ha disparat-, el

moviment immobiliari al

Maresme també va agafant

velocitat. Els anys 2013 i 2014 ja

es van veure el primers indicis

de que es tocava fons i que a

partir d’aleshores, lentament es

començava a sortir de la crisi. I

així s’ha evidenciat aquests pas-

sats anys 2015 i 2016.

Continuant amb el símil que fa

un any ens feia un expert immo-

biliari, tal i com si el sector fos

un malalt, deia: “Fins el 2014 va

estar a la UCI, molt greu; el 2015

el van pujar a planta, amb trac-

tament intensiu”; ara ens hi ha

afegit: “aquest passat 2016 ja li

han donat l’alta, però encara

haurà de fer medicina i revi-

sions periòdiques. Però ha

millorat molt. El perill, però, és

que pequi d’optimista i no faci

prou bondat (amenaça de sego-

na bombolla)”

Per això, la Patronal de les

Immobiliàries continua fent una

lectura força positiva, donant

per superada del tot la crisi, que

va començar el 2007. Les dades

així ho apunten. Durant el 2016

les compravendes de vivendes a

Catalunya han pujat de mitjana

a l’entorn del 19% . Pel que fa als

preus, a Barcelona han pujat

quasi un 5%, percentatge bas-

tant superior al de tot

Catalunya que ha estat d’un 3%.

El perfil mitjà de vivenda seria

un pis d’uns 87 m2 a un preu de

260.000 euros. El perfil del com-

prador és de classe

mitjana/alta; fins i tot molts

estrangers. Predomina el mer-

cat de segona mà, fins un 80%

més que la vivenda nova.

En el nostre entorn, es segueix

aquesta línia però amb un in

crescendo més suau. Ho mos-

tren les estadístiques que anual-

ment ens proporciona molt gen-

tilment la Notaria d’Arenys.

Sempre representen una base

analítica bastant aproximada

de l’evolució del mercat,

almenys a Arenys i rodalies.

Encara que no totes les opera-

cions a Arenys passen per la

notaria, també en venen de

fora, fent un efecte compensa-

tori. Les compravendes han

pujat any rere any. En canvi es

detecta un estancament de les

hipoteques en els dos darrers

anys.

Els estudiosos del tema, atri-

bueixen la recuperació del sec-

tor (equiparable al 2004) al crei-

xement d’un 3% de l’economia a

tot l’Estat, a que hi ha més

poder adquisitiu, amb menys

atur, l’obertura del crèdit, a un

Euríbor molt baix i als baixos

interessos dels estalvis. Segons

prospeccions del BBVA, per

aquest 2017 la tendència també

serà de puja, a l’entorn del 7%.

Durant tota la crisi, des del 2007

i fins l’any passat, el volum de

compravendes va caure en

picat, amb una baixada promig

de més del 60%, afectant també

al descens dels preus, entre un

30% i un 50%; segons diferents

poblacions, de si era a la costa o

a l’interior, si es tractava de pri-

mera o segona mà,... Per contra,

això va afavorir el mercat del

lloguer, encara que pujant força

els preus, doncs hi ha molta

demanda. Una conseqüència

d’aquesta revifalla a Arenys són

les obertures de dues noves ofi-

cines: Finques Górriz, a les

Vivendes Sagrada Família, i

properament Don Piso, al Rial

sa Clavella. El 2015 també n’ha-

vien obert dues: Urbènia i

Disseny/habitatge. Amb la crisi

n’havien quedat 6 i ara ja en són

10. El 2006 eren 20.

◆ Francesc Castell


Arenys de Mar arriba al seu rècordhistòric de recollida selectiva

Arenys de Mar està fent elsdeures en matèria de recollidaselectiva d’escombraries.Segons les dades que l’Agènciade Residus de Catalunya (ACR)va fer públiques a finals d’any,els arenyencs van reciclar un42% de la brossa durant l’any2015 i, segons les xifres quedóna l’Ajuntament, aquest per-centatge es podria enfilar finsal 45,8% l’any 2016. Les dades assenyalades per la

Generalitat suposen un rècordhistòric en el reciclatge aArenys de Mar perquè maiabans s’havia assolit aquestaquota de brossa seleccionada.D’aquesta forma, Arenys esta-ria en la mitjana comarcal quees troba en el 42,6%, segonsl’ACR. El Maresme és la segonacomarca de Barcelona en reci-clatge només superada pelBaix Llobregat que arriba al44,7%. Els maresmencs ocu-pem la 16ª plaça en el rànquingde les comarques més recicla-dores. Osona és on més reci-

clen i ja han arribat al 60,3%. Les dades que ha publicat la

Generalitat també indiquen laquantitat de brossa que elsarenyencs generem anualment.L’any 2015, cada habitantd’Arenys va treure 459 quilosd’escombraries, és a dir, 1,25kg cada dia. Com s’ha esmentatabans, el 42% d’aquesta quanti-tat és reciclada.

Mig kg menys de brossa a l’anyÉs interessant observar comels arenyencs generem menys

escombraries que fa deu anys.Segons l’ACR, l’any 2005 cadahabitant d’Arenys de Mar pro-duïa 648,3 quilos de brossaanualment, el 87% de la qual noera reciclada. Aquesta quanti-tat s’ha anat reduint quasi un30% fins als 459 quilos actuals(189,3 quilos menys per habi-tant i any, és a dir, mig quilo debrossa menys diari en 10 anys). Aquesta dada és més rellevant

si es compara amb l’evolucióde la població arenyenca queen la darrera dècada ha crescut

un 10,3% (1.429 persones empa-dronades), dels 13.860 habi-tants que hi havia l’any 2005,als 15.289 de l’any 2015.Si s’observa el gràfic que

il·lustra aquesta plana es potcomprovar com el gran salt dela recollida selectiva es pro-dueix l’any 2010 coincidintamb l’inici del sistema porta aporta en el nucli urbà i també ala majoria d’urbanitzacions.Però és a partir de l’any 2015quan l’índex de brossa selec-cionada supera el 40% fins al46% que corresponen a l’acu-mulat fins al mes de novembredel 2016, segons la informacióque publica l’Ajuntamentd’Arenys de Mar a la plana webmunicipal.És important fer aquest matís

perquè les dades del’Ajuntament són diferents a lesque publica la Generalitat. Així,mentre que el consistori aren-yenc assenyala que l’any 2015es va fer una recollida selectivabruta del 46,3%, l’Agència deResidus de Catalunya rebaixaaquest percentatge fins al 42%.

◆ Enric Sierra

El 2015 es va assolir un 42% de brossa seleccionada, superior a la mitjana comarcal

Febrer 2017ACTUALITAT 11

La cessió d’una carrossa de Reis aVallgorguina enfronta govern i JxA

La cessió d’una carrossa a

Vallgorguina per la cavalcada

de Reis ha aixecat les crítiques

per part de Junts per Arenys

(JxA). El partit a l’oposició

considera que les carrosses

s’haurien de quedar només per

la nostra vila, com a deferència

cap a l’antiga Organització de

la Cavalcada de Reis (ORC)

que les van muntar i les van

cedir a l’Ajuntament quan van

plegar. Així ho van manifestar

a través del darrer ple, on jus-

tament la regidora de Medi

Ambient i Barris de

Vallgorguina, Sònia González,

també va ser present a la sala.

La regidora, Susanna Mir, va

manifestar que la decisió de

deixar la carrossa havia estat

mal vista tant al seu partit com

per gent de l’antiga OCR i veïns

de la vila que ho han “lamen-

tat”. Mir va afirmar que els

integrants de l’entitat havien

dedicat molts esforços per

construir unes carrosses que

eren per Arenys de Mar.

“Trasllado el pensament de

Junts per Arenys i l’opinió crí-

tica de membres de l’OCR, la

decisió era seva com a govern i

de les noves persones que

organitzen la cavalcada. Però

ens sap greu perquè l’esforç i

la dedicació que gent d’Arenys

ha posat perquè aquestes

carrosses llueixin aquí, que és

on toca, el dia de Reis precisa-

ment no tocava”, va manifestar

Mir. De la mateixa manera, el

portaveu de Junts per Arenys,

Estanis Fors, va afirmar que

s’hauria d’haver lluitat perquè

sortissin totes les carrosses

d’Arenys a la cavalcada de la

nostra vila.

Tot i les declaracions de Mir,

membres de l’antiga OCR han

manifestat que ells no s’han

oposat en cap moment a què la

carrossa de l’Olaf es cedís a

Vallgorguina.

Per la seva banda, el regidor

de Festes, Quim Mas, va reite-

rar que van creure convenient

deixar la carrossa i que no cos-

tava col·laborar amb els altres

pobles, sobretot quan la que es

va cedir no s’anava a fer servir

a la nova cavalcada a la nostra

vila.

Mas va explicar que va ser el

mateix Ajuntament de

Vallgorguina el que va contac-

tar amb la nova organització i

aquests, després, van parlar

amb ell per veure si els podien

deixar la carrossa. “Vam creu-

re convenient cedir-la, ja que

és municipal. Si es pot deixar o

no es pot deixar és una cosa de

l’actual govern, i es va decidir

cedir-la, i seguirem col·labo-

rant amb els altres pobles. Sóc

partidari de mancomunar amb

els altres municipis i que ens

anem intercanviant les carros-

ses perquè sempre siguin dife-

rents. Aquesta carrossa que va

anar a Vallgorguina no s’havia

de fer servir”, va destacar Mas

va afegir que totes les despeses

d’anar a buscar-la i tornar-la

havien anat a càrrec del mateix

Ajuntament de Vallgorguina,

sense cap cost pels arenyencs.

El partit a l’oposició creu que no s’hauria

d’haver mogut d’Arenys, tot i no sortir

◆ Mar Sánchez

Vallgorguina va pagar les despeses d’anar a buscar l’Olaf


ANDREU MAJÓEl diumenge 22 de gener ens

va deixar l’Andreu Majó als 62

anys després d’una llarga

malaltia. Mestre de professió i

per vocació, l’Andreu va treba-

llar a l’escola Joan Maragall

des del 1986 fins al 1991, quan

va passar a ser professor de

filosofia a l’institut Tres

Turons. Després va anar a tre-

ballar a l’institut de

Llavaneres.

Per celebrar els seus quaranta

anys dedicats a l’ensenyament,

entre companys de professió,

alumnes antics i actuals, amics

i família, li van dedicar un bloc

(andreu40anysdemestre.blogs-

pot.com.es) on explicaven les

mil i una anècdotes que van

viure al seu costat. I la majoria

parlen del seu somriure, que

sempre l’acompanyava. El seu

tarannà dialogant, amable i

atent amb tothom va marcar la

seva manera de ser i també la

seva manera de fer d’alcalde.

L’Andreu Majó va ser alcalde

d’Arenys de Munt durant dos

mandats, des del 1999 fins el

2007. Però a ell li agradava dir

que era “un professor de filo-

sofia fent d’alcalde”. Per la

seva manera de ser i per la

vocació de servei públic per

als veïns amb la qual va néixer

la plataforma Arenys de Munt

2000 va aconseguir un ampli

suport electoral al poble, arri-

bant a obtenir set regidors i la

majoria absoluta en el seu

segon i darrer mandat a l’alcal-

dia.

Durant els seus anys de

govern, sempre buscant un

ampli consens amb la resta de

forces polítiques que tenien

representació al ple i amb la

participació de les entitats,

van impulsar diferents ini-

ciatives com el projecte de

soterrament de la Riera, el

desenvolupament de la zona

de Can Jalpí, la rehabilitació

del roure de Gernika o el

trasllat de la policia munici-

pal a l’edifici de Can Matalí.

L’Andreu també va formar

part de la comissió organit-

zadora de la consulta sobre

la independència que es va

celebrar a Arenys de Munt el

2009 ja sota el mandat de

l’alcalde Carles Móra.

Precisament Móra recorda al

seu predecessor en el càrrec

com a “home de tracte afa-

ble, gran comunicador, d'in-

tel·ligència clara i que afavo-

ria sempre el diàleg, l'entesa

i la comprensió”. En pau

descansi. Pau Massip.

◆ Bernat Salbanyà

Gener de 2007. Arran

d’un article publicat

quan es va aprovar el Pla

Especial del Port, una amiga

que treballa amb temes de

desenvolupament econòmic

em va comentar que la idea

general del pla era convertir

bona part del port d’Arenys en

una mena de Maremagnum de

Barcelona: bars, restaurants i

algunes botigues. Fomentar el

sector de l’oci en detriment

del sector pesquer i industrial.

La meva amiga reblà: “Serà un

fracàs”. Les últimes obres del

dic de ponent, amb la cons-

trucció de 5 nous locals, han

donat la raó a la meva amiga.

Després de tota la inversió

feta, només s’han rebut dues

ofertes per explotar-los. I és

que només cal fer un volt per

la comarca per veure que el

reclam turístico-gastronòmic

comença a estar saturat.

Mentrestant, l’Ajuntament no

planteja cap acció per revita-

litzar el sector pesquer o

naval. Al final resultarà que,

com deia la meva amiga, “els

polítics locals s’aboquen al

turisme perquè no tenen més

idees ni més projecte econò-

mic per al futur que omplir

bars i restaurants”.

Les ments (no) pensantsIn memoriam


La CUP surt del govern d’Arenysde Munt i el deixa en minoriaA través de les seves xarxes

socials, el dissabte 14 de gener

la CUP d’Arenys de Munt penja-

va una foto de la bandera

espanyola que oneja al balcó de

l’ajuntament amb la frase “la

gota que ha fet vessar el got”.

Amb aquest missatge, el partit

assembleari feia públic que

trencava el pacte amb Esquerra

Republicana i el PSC després

de catorze mesos de firmar-lo.

La bandera es va col·locar a la

façana del consistori després

de festes. Però des de la CUP

asseguren que la qüestió de la

bandera és només la punta de

l’iceberg, allò que es veu, de tot

el que els ha fet prendre la deci-

sió de deixar el govern

d’Arenys de Munt. Maria

Ballester, la portaveu de l’as-

semblea de la CUP Arenys de

Munt, va dir que la seva sortida

del govern és “una decisió

meditada, que no ha estat presa

només per la bandera” i va

voler deixar clar que no respon

a “una rebequeria”.

Ballester va criticar la falta de

pressupost que patien les seves

regidories (municipalitzacions,

transparència i noves tecnolo-

gies) i la manca de personal,

que l’obligaven a fer tasques

que hauria d’assumir un tècnic

de l’ajuntament. Segons la regi-

dora cupaire, això ha provocat

que la feina que estava fent la

CUP al govern tingués poca

visibilitat i no es notés el segell

cupaire amb el qual el partit

volia impregnar l’acció de

govern. Això xoca amb el que

van dir quan van firmar el pacte

de govern, i és que llavors van

explicar que passaven a formar-

ne part per poder fer visible la

tasca que ja feien a l’ajunta-

ment des de l’oposició.

Ballester també va explicar que

formar part d’una coalició de

govern amb altres partits ha

provocat que haguessin d’assu-

mir algunes decisions “compli-

cades d’empassar”, com per

exemple el projecte d’urbanit-

zació de la riera o a qui donaven

suport a l’hora de prendre deci-

sions sobre urbanisme. Segons

la portaveu de la CUP és “molt

complicat remar junts” si no es

comparteix un projecte o no hi

ha un objectiu comú. Els cupai-

res van explicar que, amb l’en-

trada a govern, s’havien distan-

ciat dels veïns i que han de

recuperar el seu lloc, al costat

de la gent. Per això, asseguren

que el seu paper fora del govern

serà fer d’oposició del govern

però també d’oposició de l’opo-

sició, és a dir, de CiU, els regi-

dors Ximenis i Sánchez i el PP.

La reacció de l’alcaldeL’alcade Joan Rabasseda ha

valorat la sortida de la CUP del

govern com un “canvi d’etapa” i

ha explicat que el partit assem-

bleari estava impulsant impor-

tants avenços en matèria de

transparència i noves tecnolo-

gies que ara hauran de conti-

nuar els partits que queden al

govern. Sobre el problema de

personal, l’alcalde d’Arenys de

Munt diu que “l’organització

municipal dóna pel que dóna i

no hi ha personal” i que s’està

treballant per solucionar-ho

amb noves contractacions de

tècnics. La qüestió és que la

decisió de la CUP arriba abans

que s’aprovin els pressupostos

municipals, que s’han de portar

a ple aquest febrer. Però

Rabasseda creu que el tràmit

no es complicarà pel fet que

estiguin en minoria i que el

govern aconseguirà aprovar els

comptes d’enguany.

◆ Pau Massip


Edita l’Agenda

L’Associació d’Informadors d’Arenys (l’AIA)

Publicitat Producció Imprimeix

606 904 596 Nacho Solano Comgrafic, S.A.

Dipòsit legal: B-2047-1990

L’AGENDA SURT EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES

PODEU CONSULTAR AQUEST EXEMPLAR I ELS ANTERIORS

PUBLICATS A WWW.LAGENDA.CAT

L’Agenda no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors

en qualsevol de les formes d’expressió escrita o gràfica.

Cartes i fotos a: [email protected] (No podran tenir més de 800 caracters)

www.facebook.com/agendaarenys

Cartes

MOLTES GRÀCIES!El passat dia 15 de gener, lanostra família va rebre unabona sotragada. Tot i que està-vem més o menys preparats,sempre és dur quan arriba elmoment. La nostra estimadaElena, després d’uns anys llui-tant contra la ELA, ens va dei-xar definitivament.La nostra sort, si es pot dir

d’alguna manera, ha estatpoder comptar amb un recol-zament i una estima que maiens podíem imaginar per partdels nostres conciutadans,amics i saludats. És per aquestmotiu que volem donar-vos lesGRÀCIES de tot cor a tots elsque ens heu acompanyat alllarg d’aquest anys que hadurat la malaltia i que en elsmoments finals ens heu donattot el vostre suport i estima.

A finals del 2012, amb motiude “El Petit Gran Torneig” devòlei, una de les activitats quees va organitzar a la nostra vilaper recollir diners per l’investi-gació de la ELA, l’Elena vaescriure: “Hola a tots. No tinc paraules

per descriure el que vaig viureahir, això no ho oblidaré mai!!M’heu donat una lliçó de soli-daritat, estimació i amistat.Quan em varen diagnosticarvaig pensar que com era unamalaltia minoritària, no impor-tava a ningú, i això em feia sen-tir molt sola. Ara sé que estavamolt equivocada, estic rodeja-da de gent fantàstica! Un milióde gràcies. Elena Deumal”. Avui, tota la família fem nos-

tres aquestes paraules perquèsi una cosa tenim clara és queestem rodejats de gent fantàs-

tica que ens transmet solidari-tat, estimació i amistat. Moltesgràcies a tots! Família Solé

Deumal.

SUBHASTA DE QUADRES DE PIN-TORS ARENYENCSL'acte per la Marató de TV3

que es va celebrar el dia 11-12-

2016 a les 12 del migdia al pati

del Calisay amb el títol

“Subhasta de quadres de pin-

tors arenyencs” va tenir molt

bona acceptació. Es van ven-

dre 16 obres. L’aportació de

quadres va ser de 20 obres. La

recaptació final a estat de

1.605 euros. El nostre agraï-

ment a tots els pintors i al sub-

hastador Juan Carlos Reigosa

que sense la seva solidaritat i

generositat aquest acte no

hagués sigut possible. Moltes,

moltes gràcies als pintors:

Benet Coll, Jordi Coll,

Massimo Cova, Anna M. Doy,

Marianne Farnov, Antoni Font,

M. Lluïssa Gorina, Montse

Llavina, Lluís Macià, Pere

Planells, Montserrat Recolons,

Carme Riera, Jordi Rosés,

Joan Salichs, Roser

Sangerman, Alfons Serra,

Gemma Vila i Jaume

Vilarrupla.

També estem molt agraïts a

l’Ajuntament d'Arenys de Mar,

a la regidoria de Participació, a

Ràdio Arenys, a l’equip de só -

Toni Pardo, a la botiga Matas, a

Quim Oliver i a l’associació

Urban Evento, BCN. A tots,

moltes gràcies! Diu molt de

tots vosaltres. La Marató s’ho

val! Tots tenim un costat bo... o

molt bo! Montse Llavina, Núria

Serra, Montse Viader i Gemma

Vila.


Candidats a l’Arenyenc de l’AnyL’Associació d’Informadors

d’Arenys (l’AIA), entitat que

edita aquesta revista, organitza

la tretzena edició de l’elecció

de l’arenyenc de l’any.

Enguany serà l’onzena vegada

que aquest reconeixement serà

sotmès a la voluntat popular.

La cita serà a la plaça del

Mercat el proper dissabe 25 de

febrer al matí, i a la plaça de

l’Església, a la tarda. El diu-

menge 26 de febrer, es podrà

votar davant del Calisay. Del

20 al 24 de febrer es podrà

votar per correu electrònic a

[email protected].

La iniciativa pretén reconèi-

xer aquelles persones que a

través de la seva trajectòria

professional, social, cultural o

d’altra mena hagin estat notí-

cia o hagin destacat durant el

darrer any 2016. De les candi-

datures que es proposen se’n

pot escollir un màxim de dues.

No obstant, no és una llista

tancada, és a dir, es poden afe-

gir nous candidats. Quan així

sigui, s’haurà d’indicar el nom

de la persona i el motiu pel

qual se la vol fer mereixedora

del reconeixement. En queda-

ran exclosos polítics i esportis-

tes federats en clubs aren-

yencs i no es donarà a títol

pòstum.

Els anteriors arenyencs de

l’any han estat: Belisari

González (2000), Rosa Nicolau

(2001), Carles Pérez (2002),

Joan Dulsat (2003), María

Sánchez Carrillo (2004),

Antoni Sintas (2005), Mn.

Martí Amagat (2006), Joan

Antoni Curto (2007), Joan

Arenas (2008), Joan Fabregà

(2009), Cesc Fàbregas (2010),

Joaquim Cassà (2011), Carme

Parera (2012), Cristóbal

González (2013), Ramon Pallàs

(2014) i Simon Vilar (2015).

Pau Jorquera, director del Corl’Aixa

25 anys després de la seva fun-

dació, el Cor l’Aixa ha esdevin-

gut un referent musical a

Arenys i a la comarca. En els

darrers anys, la coral ha comp-

tat amb la incorporació de noves veus i la crea-

ció de cors filials per a diferents edats. Un

nodrit programa d’activitats han completat el

seu programa anual, amb els millors clàssics.

Laura Nualart iToni Torres, asso-ciació Aniol

“Aniol sempre

amb un somriu-

re” va néixer a

partir de l'experiència d’un nen diagnosticat de

càncer. Va sorgir la unió de membres de l'AMPA

de l’Escola Sinera i entitats diverses. Durant tot

el 2016 han fet moltes activitats per obtenir

diners destinats a la recerca del càncer infantil.

Joan Bertran,enginyerHa dissenyat

una membra-

na tèxtil,

impregnada

d’una substàn-

cia antitumo-

ral, que es col·loca en el lloc

on s’ha extret el tumor i evita

que les cèl·lules malignes es

reprodueixin i s’estenguin.

Aquest projecte s’ha amb la

implicació de l’empresa

Cebiotex, creada pel mateix

Bertran, per l’Hospital Sant

Joan de Déu i per la UPC.

Mercè Cussó,bibliotecàriaHa estat la

directora de

la Biblioteca

Pare Fidel

Fita d’Arenys

de Mar durant

més de quatre dècades. A mit-

jans d’agost es va jubilar, dei-

xant la Biblioteca com un

referent cultural de la vila,

amb activitats pioneres com

la Biblioplatja, els viatges lite-

raris o l’hora del conte per tal

d’acostar la lectura a tots els

públics.

Oriol Ferran,impulsor d’ElMoll

El Moll con-

sisteix en la

recuperació

de vaixells

clàssics per-

què puguin tornar a navegar.

El 2016 va fer un pas enda-

vant amb la posada en marxa

d’un calendari d’activitats que

han servit per mostrar la feina

feta fins ara, així com per bus-

car noves formes de finança-

ment per a nous projectes de

restauració..

Febrer 2017 PUBLICITAT16

Els dos Arenys fan una campanyade promoció dels productes locals

La idea va sorgir fa uns mesosde la Cooperativa Agràrial’Aranyó, que té socis dels dospobles, davant la necessitat deajudar a la pagesia a posar envalor la seva producció, assegu‐rar‐se un treball i mirar de salvarel sector què, les darreres dèca‐des està en regressió. Tanmateixen els darrers anys, poc a poc,diferents col·lectius, sobretotjoves van apostant pel recuperarla pagesia tradicional, l’artesa‐nia, la viticultura,...I tot, ambproductes de proximitat i res‐pectant la terra i els seus ciclesnaturals.

La idea va derivar en propostai, ara, en projecte per a poten‐ciar pel producte de casa, deproximitat. Ho han presentat ales àrees de PromocióEconòmica dels dos ajuntamentsque s’hi han interessat i implicat.

Tot i que la campanya es pre‐sentarà als mitjans de comunica‐ció i a les entitats aquest proper21 de febrer i a tothom l’11 demarç, l’Agenda us n‘avança untast. Per això ens hem posat encontacte amb els dos regidors dePromoció Econòmica: en JosepSánchez (ERC) d’Arenys de Munti en Josep Manuel Nogueras(CiU) d’Arenys de Mar.

“Hem de treballar plegats. Noté cap sentit que cadascú facicampanyes pel seu compte,quan podem sumar esforços,recursos i generar sinergies.Tenim elements comuns prou

potents que cal potenciar més; ila gent no entendria que no hoféssim”, ens avança Sánchez.Ampliant el concepte, Noguerasens parla d’una mena “d’unitatgeogràfica que abraça tota laRiera de Sobirans, de muntanyaa mar, d’ambdós termes munici‐pals, tota una llengua de terraprivilegiada, amb grans ele‐ments i productes genuïns aposar molt més en valor. I d’al‐tres, recuperar‐los” .

Com que el ventall de produc‐tes pot arribar a ser molt ampli,impossible d’abastar de cop,Sánchez hi posa realisme, “calanar poc a poc, amb una cistellareduïda al principi i anar engran‐dint‐la pas a pas. Per això, aracomencem amb els nostres pro‐ductes de proximitat, anome‐nats també de Km 0, del sectorprimari i de l’àmbit agrari, queés el que potser necessita mésrecolzament institucional”. “Araés una primera gota d’aigua, dela qual, esperem, en derivin,s’escampin, moltes altres.

Sempre amb un control de qua‐litat.” postil·la Nogueras

Les dues àrees municipals jahan començat a treballar ambalguns productors, com ara lacitada Cooperativa l’Aranyó id’altres emprenedors als ques’està connectant.

El següent pas, ens diuNogueras, és “engrescar els dis‐tribuïdors (venedors) i, final‐ment, i molt important, als res‐tauradors. És com una cadenaen la que cada tram dóna sentita l’altre”.

Ens comenten que en cadaesgraó la filosofia de fons seràsempre prioritzar la qualitat persobre la quantitat, a base de pro‐cessos de elaboració molt mésnaturals, lents i respectuososamb el medi ambient. “De fet, engran, mesura, és tornar a fer lescoses com es feien abans. Ialguns encara fan. Com conrea‐ven els nostres avantpassats,sense tanta química i respectantels cicles naturals”, ens hi afegeixSánchez.

El pressupost de campanya ini‐cial és de 15.000 euros. S’haadherit a una línia de subvencióde la Diputació de Barcelona,que sufraga el 60% (9.000euros). El 40% restant se’l repar‐teixen per igual els dos pobles,tocant a 3.000 euros cadascun.Els regidors coincideixen enque, per propers anys, encaraque la Diputació no el patroci‐nés , el projecte podria caminarsol, amb els productors i ajunta‐ments del bracet.

Per identificar la MarcaArenys, ja s’ha dissenyat unlogotip que es posarà als pro‐ductes i en els punts de distribu‐ció. El lema és “Producted’Arenys “, de forma arrodoni‐da, amb una mena de núvol asobre i una onada a baix (veurel’anunci de sota d’aquest text)A efectes de distribució, s’estàparlant amb les dues entitats debotiguers d’ambdós pobles:Ubica, d’Arenysde Mar i Abic,d’Arenys de Munt, què, de bensegur s’hi engrescaran. I elsMercats Municipals. A l’igualque els restaurants, coml’Associació de Restauradors.L’altre pas serà ser present enles diferents fires comarcals.

Tot i que neix a l’aixopluc deles regidories de PromocióEconòmica, els seus regidorscoincideixen que el projecteidentitari “Producte d’Arenys”té voluntat alhora de ser molttransversal, obert a d’altresàrees, preferentment les deturisme i cultura

És un projecte mancomunat que començarà aquest febrer amb productes del’horta, obert després a altres sectors, per impulsar la producció més genuïna

◆ Francesc Castell Els regidors de Promoció Econòmica: J. Sànchez i J.M. Nogueras

XA

VI

SA

LBA

NY

À

febrer 2017 número 147 any xiii publicació mensual d ... delictius va baixar un 7%. les...

Documents