95febrer2009 Crisi

i desastresnaturals

Crisii desastresnaturalsObligats a repensar el sectorObligats a repensar el sector

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

febrer 2009núm. 95

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Josep M. Tusell, Rut Sanchez-Garrido,

Josep Capó, Tomàs Arrietai David Montserrat.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Prat, 7.17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

Edició tancadael dia 13 de febrer de 2009.......................................

Foto de portada:

Fotografia enviada per Josep Teixidó.Finca La Creu de Sant Bernabé. Ripoll

Cartes dels lectorsEditorial: L’objectiu és assegurar l’existènciadel teixit industrial productiu del sector

Les inclemències del temps i la crisi econòmicadibuixen un paisatge desoladorEl pollancre, com a espècie de produccióde biomassa, inaugurarà les XXVI JornadesTècniques Silvícoles Emili GaroleraPEFC Espanya presenta el seu Pla EstratègicAmplien fins a 2010 el termini per plantar pins pel risc d’introduir el fong Fusarium CircinatumTerminis administratius

Espècies forestals: el bedollSanitat vegetal: Incidència de les plaguesals boscos afectats pels incendis50 anys d’HusqvarnaMeteorologia: Ponentada històricaPublicacions

45

6

13

1415

16

1821

252730

31323334

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Febrer de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

El paper utilitzat per CatalunyaForestal compleix aquestes certificacions:

Eduard Pallejà, secretari general Departament de Medi Ambient i HabitatgeJosep M. Vila d’Abadal, president del Consorci Forestal de CatalunyaJordi Jané, president d’ARESCAT (Associació de Rematants i Serradors de Cat.)Miquel Soliva, empresari forestal

Debats a televisió sobre elscamins rurals

Arrel dels dos debats haguts en 'Els matins'de TV3 de Josep Cuní sobre l'incompliment dela llei que regula l'accés motoritzat al medinatural, i de les notícies relacionades última-ment aparegudes en els mitjans de comuni-cació sobre el "mobbing rural", voldria expo-sar el següent:

La subdirectora dels Agents Rurals -com arepresentant de l'administració- va demostrarestar molt poc assabentada i motivada peltema.

Al marge d'aquesta circumstància, d'altrabanda ben significativa, el nivell real del pro-blema de la població rural, va molt més enllàdel constant qüestionament de l'amplada de4 metres dels camins. Es tracta de la indefen-sió que es pateix, davant les infraccions deles més elementals normes de circulació icivisme per part d'alguns personatges moto-ritzats, amb la complicitat de permissivitat itolerància d'alguns agents rurals i mossosque passen del tema perquè el considerenminoritari i poc important.

Velocitats i sorolls exagerats en la proximi-tat i al vell mig de masies habitades -queespanten persones i bestiar-; invasió de tan-cats ramaders i de conreus; circulació camp através per camins de desembosc i corriols; norespectar -i a vegades malmetre- els pocssenyals indicadors de les imprescindibleslimitacions; organització de curses i raids percamins veïnals i privats sense cap classe denotificació ni autorització, i actituds prepo-tents i insultants quan se'ls crida l'atenció,que últimament estan a l'ordre del dia 'increscendo' i són la font constant dels conflic-tes.

Això no treu importància a la necessitatd'adequació i aplicació de l'esmentada llei, lainoperatibilitat actual de la qual posa demanifest la desídia i el desinterès de l'admi-nistració per aquests temes, malgrat es vulguiaparentar el contrari.

Joaquim Riera MasgrauSant Sadurní d'Osormort (Osona)

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Prat, 7. 17430 Santa Colomade Farners

Correu electrònic:consorci@forestal.cat

cartes dels lectors

Febrer de 2009catalunyaforestal

4

L’objectiu és assegurarl’existència del teixitindustrial productiudel sector

5 editorial

Febrer de 2009catalunyaforestal

a crisi econòmica i la situació de recessió actual ja fa mesos que afecten el sectorforestal, que s'han fet notar en els darrers mesos amb una caiguda espectacular de lesvendes de palets, conglomerats, embalatges, paper, etc. El resultat d'aquesta situació és

que la majoria de patis de fusta de les serradores són plens de fusta i de producte acabat quedifícilment arriba a un mercat que va a la baixa. Això ha originat en les darreres setmanes eltancament temporal d'entrades, tant per part de papereres com de fàbriques de tauler i deserradores.

Malauradament, aquesta situació s'agreuja amb els efectes de les nevades i de la ventada definals de gener. Impacte de la tempesta Klaus als boscos del sud de França i del nord de lapenínsula Ibèrica (Galícia i País Basc, principalment) pot enfonsar el mercat de la fusta i portarla indústria de primera transformació a una situació crítica, a més de posar en perill la conti-nuïtat de la major part d'aquestes indústries a casa nostra. La tempesta Klaus, amb vents mésforts que la tempesta de 1999, ha provocat uns danys que s'estimen en més de 40 milions demetres cúbics de fusta que cal retirar dels boscos ràpidament per evitar el risc de grans incen-dis i de plagues.

Davant d'aquesta situació creiem que és fonamental assegurar l'existència del teixit indus-trial productiu del sector forestal i amb aquest objectiu el Consorci Forestal de Catalunya s'haposat en contacte amb el Govern de la Generalitat i amb la Federació de Rematants i Serradorsde Catalunya per proposar un conjunt de mesures que ens portin a:

- Possibilitar la continuïtat de les més de 50 serradores que actualment treballen a Catalun-ya, i de la indústria del tauler.

- Prioritzar la mobilització de fusta caiguda pels darrers desastres naturals a casa nostra.

- Disposar d'un pla estratègic orientat a la recuperació d'un sector essencial per a la gestiósostenible del bosc (el 50% de la superfície de Catalunya) i per impulsar oportunitats de futurque en possibilitin la reestructuració. L'impuls decidit del mercat de la biomassa forestal com afont d'energia és un repte de país i els boscos són essencials per poder-hi fer front.

Pel que fa als socis/sòcies, des del Consorci us recomanem de preveure aquesta situació jaque es percep una aturada molt important a nivell de mercat de la fusta amb la conseqüentcaiguda de preus. A través del web i de la revista podreu seguir puntualment l'evolució d'unasituació que, tot i complexa, ens empeny a treballar de valent per buscar camins de millora ioportunitats.

L

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari generaldel Consorci Forestalde Catalunya.

El ConsorciForestalde Catalunyaha proposatun conjuntde mesuresa la Generalitati a la Federacióde Rematantsi Serradors

article de fons 6Febrer de 2009catalunyaforestal

ls boscos del sud d'Europa, ja prousensibles i fràgils a les pertorbacions,han conegut una vegada més les des-

trosses i els danys que poden provocar enaquests ecosistemes nevades en zones mésbaixes de les cotes on habitualment es pro-

dueixen i ventades de força molt superior ales que estan acostumats a suportar elsarbres.

Els danys causats per la neu i el vent al sudd'Europa han agreujat la recessió econòmicaque ja afectava el sector forestal. El panora-

Només a Catalunya, es calcula que la neu i el venthan afectat entre 150.000 i 180.000 metres cúbics defusta, aproximadament, un 40% del seu consum anual

Text:

Josep M. Tuselli Armengol.

Enginyer deForests.Consorci Forestalde Catalunya.

Les inclemències del tempsi la crisi econòmica dibuixenun paisatge desolador

La crisi econòmica global i la situació de recessió actual -que afecta la totalitatd'economies- també ha arribat, i de ple, al sector forestal. La davallada de lademanda s'ha vist agreujada per les conseqüències causades per les nevades i elsbufaruts que, a finals de 2008 i a principis d'aquest any, van afectar el sud d'Euro-pa. Les destrosses han comportat que, en aquests moments, l'oferta de fusta superiamb escreix la demanda.

E

Foto:Carme Teixidó

ma és desolador: el volum de fusta que calretirar dels boscos és molt elevat i, per con-tra, la demanda de fusta és tan escassa quediverses indústries s'han vist obligades atancar les entrades de fusta durant untemps. La neu i el vent han afectat els bos-cos de Catalunya, però també d'altres partsde l'Estat espanyol (Galícia i el País Basc) i del'Estat francès (Aquitània, Migdia Pirineus iLlenguadoc-Rosselló).

Efectes a Catalunya, País Basc, Galícia iFrança

Els boscos de Catalunya han patit les incle-mències de la neu i del vent en poc més d'unmes de diferència. A finals de 2008, la neva-da de Sant Esteve va causar grans destrossesen més de 25.000 ha, principalment, a lescomarques de la Garrotxa, del Ripollès, d'O-sona i de la part alta de la Selva. Pocs diesdesprés, a finals del mes de gener de 2009,un altre fenomen meteorològic, en aquestaocasió el vent, va causar més danys que vanafectar de forma principal les zones del BaixLlobregat, l'Anoia i una part de l'Alt Penedès.

En total, es calcula que a Catalunyaaquests dos fenòmens meteorològics -neu ivent- han afectat entre 150.000 i 180.000metres cúbics de fusta. Aproximadament, un40% del consum anual. Catalunya consu-meix, de mitjana, 650.000 metres cúbics defusta. Cada any, es retiren dels boscos cata-lans uns 450.000 metres cúbics de fusta. Laquantitat restant s'importa.

Però als metres cúbics de fusta que hi haafectats a Catalunya, cal afegir que les incle-mències del temps també es van fer notar ales tres demarcacions del País Basc, especial-

ment, a Àlaba. Es calcula que de les 400.000hectàrees arbrades que hi ha en el conjuntdel País Basc hi ha afectades unes 350 hec-tàrees.

Un altre dels punts més danyats pels forts

7 article de fons

Febrer de 2009catalunyaforestal

Foto: superior:Josep Pascual.

Foto inferior:Dolors Bas.

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

article de fons 8Feberer de 2009catalunyaforestal

vents que van tenir lloc a principis d'a-quest any és Galícia, amb unes 40.000hectàrees afectades. El vent va causar-hi destrosses als boscos situats més alnord, sobretot. Es calcula que els fortsvents han afectat un total d'1,5 M. demetres cúbics de fusta, el que significael 25% del volum de les talladesanuals dels boscos gallecs.

Però, malauradament, les inclemèn-cies meteorològiques encara van anarmés enllà: també es van fer notar aFrança. Tot i que França només vahaver de suportar la tempesta de ventde principis d'aquest any, la seva forçava afectar -segons dades provisionals-entre 30 i 50 M metres cúbics de fus-ta. La tempesta, que va ser batejadaamb el nom de Klaus, es va qualificarpel servei meteorològic francès comuna tempesta més forta que la de l'any1999, quan en 1.000.000 d'hectàreeses va produir una afectació de 20 M demetres cúbics.

Les principals zones afectades per latempesta Klaus són Aquitània, ambgairebé 300.000 hectàrees i més de 20M de metres cúbics de fusta de pi deles Landes; Migdia Pirineus, amb unaafectació molt important a les superfí-cies de pollancres -es calcula que mésdel 60% de les pollancredes de més de

Mesures relatives a les ajudes públiques pera la neteja de camins i pistes forestals, a lareobertura de drenatges i a la reconstrucciód'infraestructures de lluita contra elsincendis forestals.

BENEFICIARIS- Els municipis i les seves associacions.- Les Associacions Sindicals Agrupades(ASA) que treballin en la lluita contraincendis forestals.- Els centres de formació forestal.- Els estaments públics, empreses i associa-cions que facin la direcció d'obra dels tre-balls per als municipis, les ASA o l'Adminis-tració.

AQUESTA LÍNIA D'AJUTS VA DESTINADAA SUBVENCIONAR:- La neteja de camins i pistes forestals(excepte les de domini públic) obstacularit-

zades per la caiguda d'arbres provocadesper la tempesta- La reobertura dels drenatges i la reparacióde les infraestructures de lluita contra elsincendis forestals

ACTUACIONS INCLOSES- Reobertura de drenatges i cunetes.- Reparació de les infraestructures de lluitacontra els incendis forestals.- Treballs de tallada, trossejat i desemboscde la fusta.- Mobilització de maquinària especialitzada.- Adquisició de petit material de seguretat.- Adquisició de xerracs i petita maquinària.- Formació de les tècniques específiquesd'explotació i tallada d'arbres tombats pelvent.- Carburant i despeses de manteniment dexerracs.- Costos marginals facturats per les unitats

d'intervenció de l'exèrcit o per unitats fran-ceses o estrangeres de bombers forestals.

SUBVENCIÓ- L'ajuda s'atribueix com a subvenció del100% del cost de l'operació estimada idetallada aprovada per l'Administració.- Els treballs es poden subvencionar fins al31/12/2009 i pel cap baix cal demanar1.000 euros per sol·licitud. - Per raons de circumstàncies excepcionalsd'urgència, els treballs podran haver estatcomençats o executats entre el 02/01/09 ila data de resolució de la subvenció.

Nota: Estan en marxa altres tipus d'ajutsper a la mobilització de fusta i transport, sibé en el moment del tancament d'aquestarevista encara no hi havia res decidit ofi-cialment.

L'exemple francès> Què s'ha fet a França davant els efectes de la tempesta Klaus (2009)?

Dades de Catalunya. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Dades de Cataluny.a. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

vuit anys han estat afectades-, i elLlenguadoc-Rosselló, on es calcula quehi ha afectats entre 130.000 i 140.000metres cúbics de fusta de cedre i de piroig (principalment als Pirineus Orien-tals).

Un moment delicat

Els fenòmens meteorològics que hanafectat els boscos del sud d'Europa enels darrers mesos han arribat en unmoment delicat per al conjunt del sec-tor forestal. I és que si retrocedim al'any 1999, moment en què es va pro-duir la darrera gran tempesta, ens ado-nem que aleshores sortíem d'una crisi iens trobàvem en una situació d'econo-mies remuntants. Aquest fet va perme-tre que el mercat pogués absorbir totala fusta que es va haver de retirar delsboscos afectats.

Per contra, actualment, la situació ésben diferent: la crisi econòmica globalha comportat un col·lapse del sectorindustrial, i el consum de fusta ha bai-xat a mínims històrics. I les previsionsno són gens encoratjadores. A Cata-lunya, es preveu que el consum de fus-ta es redueixi a la meitat durantaquest 2009.

A més, ara, a aquest col·lapse, s'hiafegeix la gran quantitat de fusta ques'ha de retirar dels boscos abans noarribi l'època de risc d'incendi i de pro-liferació de plagues a la primavera.Això vol dir que l'oferta de fusta ésmolt superior a la demanda. Tant ésaixí que molts patis de serradoresestan plens de fusta de roll i les princi-pals serradores i indústries de tritura-ció tenen problemes per col·locar elsseus estocs de productes elaborats.

La poca sortida dels productes fusta-ners ha portat moltes indústries cata-lanes i franceses a tancar les entradesde fusta durant algunes setmanes perreduir els estocs de fusta en roll quetenen als patis de les serradores. Fins itot, n'hi ha que han previst un tanca-ment total de la indústria durant algu-nes setmanes per reduir la gran quan-

9 article de fons

Febrer de 2009catalunyaforestal

Dades de Catalunya.Gràfica elaborada a partir de dades facilitades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Pla de suport al sector forestal suec Font: CEPF

1. EXEMPCIÓ D'IMPOSTOS a la fusta afec-tada:- Fusta en roll sense escorça.- 5 euros/m3 per l'excés sobre la producció /consum anual.- Volum mínim per accedir a l'exempció:200 m3.

2. AJUT A LA CONSTRUCCIÓ DE PATIS DEFUSTA EN ROLL- Beneficiaris: propietaris i industrials.- Requeriments:o Superfície mínima del pati: 5.000 m2.

o Ocupació mínima: 1 m3/m2.o Procediment de quantificació de volumsestablert per norma.

o Període abril-octubre per evitar la desse-cació de la fusta.- Ajut del 50% de les despeses elegibles icertificables amb un màxim de 19.000euros/ha.

3. EXEMPCIONS FISCALS - IMPOST COMBUSTIBLE: 0,2 euros/lt permaquinària dedicada a la tallada, condicio-nament i extracció de la fusta de l'àreaafectada- ELIMINACIÓ DE TAXES DE TRENS I VAI-XELLS per al transport de la fusta afectada

4. AUTORITZACIÓ A CAMIONS ESTRANGERSPER AL TRANSPORT DE FUSTA

5. AJUT PER A LA MILLORA I ARRANJAMENTDE CAMINS EN LES ZONES AFECTADES

- Objecte: condicionament de vies afecta-des per les operacions de retirada i trans-port. Inclou mesures preventives.- Intensitat: 70% cost amb un mínim de500 euros.- Pressupost màxim: 2005, 3,3 Meur i2006, 6,7 Meur.

6. AJUT A LA REGENERACIÓ DE ZONESAFECTADESEn zones on aquesta és obligatòria d'acordamb la llei forestal estatal.- Pressupost de 45 Meur fins a 2010.- Dos preus segons el tipus de bosc (es volafavorir les frondoses)o 300 euros/ha coníferes i boscos mixtosamb predomini de coníferes.o 1.500-3.000 euros/ha boscos de frondo-ses (inclou tancat).

article de fons 10Febrer de 2009catalunyaforestal

titat de pasta de paper existent als seusmagatzems. És el cas del grup francès Tem-bec -papereres de Saint Gaudens, Tarascon iTartras- que, més endavant, de cara al mes demarç, està previst que torni a parar la pro-ducció per l'habitual parada tècnica.

Suport a la indústria de la fusta

Davant d'aquesta situació, el Consorci Fores-tal de Catalunya (CFC) dóna el seu totalsuport a la indústria de la fusta de Catalunya.El sector forestal necessita més que mai unaindústria forta i potent que faciliti la trans-formació de la fusta produïda als boscoscatalans. Aquesta indústria suposa la consoli-dació de prop de 3.000 llocs de treball direc-tes. Una xifra que s’incrementa fins a prop de4.700, si tenim en compte enginyers i treba-lladors forestals (Forestdat, 2006). A més dela valorització d'un producte natural, ecolò-gic i renovable. Calen mesures urgents permobilitzar la fusta afectada per les tempestesde neu i vent per evitar futurs problemes deplagues forestals i grans incendis forestals.

Cal trobar altres alternatives per donar sor-tida a aquesta fusta, i és en aquest sentit quecal potenciar la utilització d'aquesta fustacom a biomassa. En aquest context, el Con-sorci Forestal de Catalunya reclama el suportde l'Administració cap a un sector profunda-ment tocat per la crisi i poder afrontar-ne el

L'exemple suec> Què es va fer a Suècia davant els efectes de la tempesta Gudrun de l’any 2005?

Foto: Joan Rovira

Foto: Josep Teixidó

article de fons11Febrer de 2009catalunyaforestal

futur, ja que a més de constituir unes activi-tats que generen llocs de treball i riquesa,també genera quantiosos beneficis socials imediambientals. No podem oblidar que lagestió dels boscos garanteix la seva conser-vació i millora i que les masses forestals aCatalunya juguen un important paper en lafixació dels gasos que generen l'efecte hiver-nacle, ja que el carboni aeri acumulat al con-junt dels boscos de Catalunya supera els 36milions de tones i anualment aquesta xifraaugmenta en 1,2 milions de tones, fet querepresenta que cada hectàrea arbrada retéanualment una tona de carboni.

Prioritats

Des del Consorci Forestal es demana un Plade suport a la indústria de primera transfor-mació de la fusta i al conjunt del sector ambels objectius següents:

1. Possibilitar la continuïtat de les prop de400 empreses que depenen del sector.2. Suport a la mobilització de fusta afectadapels desastres naturals en zones forestals3. Un pla estratègic a 10 anys que tingui coma primera prioritat la implementació de lesmesures i inversions necessàries per possibi-litar la viabilitat econòmica de les empreses iexplotacions del sector.

Algunes línies de treball a prioritzar enaquest moment són:

1. Suport a la indús-tria de transformació.a. Finançament delsestocs de fusta entronc per facilitarl'absorció de l'exce-dent de producte perpart de la indústria.b. Compliment delscompromisos d'ho-mologar la normativade transport de lafusta a la dels païsosveïns.

2. Pel que fa a la regeneraciódel potencial dels boscos afec-tats per les nevades:a. Agilitzar i facilitar tant elspermisos com la resolució dela línia d'ajuts a finques afec-tades per la catàstrofe.b. Ampliar la dotació econò-mica de l'Ordre (1 M d'euros)per possibilitar la realitzaciódels treballs.c. Buscar el compromís de laindústria i obrir nous mercats(l'energia és una opció defutur) per la fusta de trituració.

3. Respecte a la dinamitzaciódel mercat de la biomassaforestala. Establir una línia d'ajut pera l'estocatge de la fusta afec-tada per desastres i amb des-tinació a la producció d'ener-gia.b. Agilitació i suport als pro-jectes i iniciatives orientats ala dinamització del mercat dela biomassa forestal primària(BFP).c. Estudiar les possibilitatsd'incrementar la prima previs-ta per a la generació d'energiaelèctrica per donar viabilitat acentrals de cogeneració.

Foto: Josep M. Tusell

Els riscos fitosanita-ris per als boscos

Després del pas d'unatempesta que afectimasses forestals i onel resultat sigui l'apa-rició de gran quanti-tat de fusta morta(trencadissa de bran-ques i troncs) i la pre-sència d'arbres par-cialment arrencats itombats, hi ha un fortrisc de patir proble-mes fitosanitaris queesdevindran en unadepreciació de laqualitat de la fusta.És per això que, jun-tament amb el risc degrans incendis fores-tals, cal retirar ràpi-

dament dels boscos les grans acumulacionsde fusta.

Els principals riscos pel que fa a la depre-ciació de la qualitat de la fusta són:

- Aparició del fong blau (defecte estètic)en fusta de coníferes, sobretot en pins a par-tir del mes de març.

- Risc d'inicis de podriment en pollancres ialtres fustes blanques a partir del mes d'abril.

- Atacs de diversos insectes xilòfags endiferents espècies durant el període vegeta-tiu.

Pel que fa a les masses parcialment afecta-des o properes a les masses afectades són:

- Atacs d'insectes subcorticals.- Desenvolupament de fongs.El nivell de risc varia en funció de la natu-

ralesa dels danys:- Els arbres trencats (fusta morta) són els

més exposats.- Els arbres tombats i parcialment arren-

cats poden mantenir-se sans al bosc unsmesos.

- Els arbres que han resistit poden patirdanys colaterals (per efectes de veïnatgeamb fusta morta afectada).

Mètodes de lluita preventiva i curativa.

Hi ha diferents mètodes de lluita possibles.Aquests són adaptables a diferents qualitatsde fusta, però tots ells tenen els seus límits, isobretot les seves exigències tècniques perser posades en funcionament.

Només les fustes explotades i retiradesdurant els següents mesos de la tempesta espodran comercialitzar en bones condicionssense cap mesura particular. A partir d'aquí,esdevindran indispensables diferents tècni-ques per conservar la qualitat de la fusta:acumulació en patis de fusta amb aspersiód'aigua o bé en immersió.

En cas d'acumulació de troncs de conífe-res, pot ser necessari un tractament insecti-cida per limitar el desenvolupament de lespoblacions d'escolítids (en aquest cas calfer atenció i prendre precaucions per evitarpossibles contaminacions de l'aigua perdrenatge del tractament insectida).

Serà molt important extremar la vigilànciadurant la primavera per controlar l'evoluciódels escolítids en els pins.

article de fons 12Febrer de 2009catalunyaforestal

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

Foto: Joan Rovira

l Consorci Forestal de Catalunyaorganitza una nova edició de les Jor-nades Tècniques Silvícoles (JTS), que

aquest any arriben a la seva XXVI edició totrecordant la figura d'Emili Garolera.

El certamen, que any rere any reuneix silvi-cultors, propietaris, estudiants i professionalsdel sector, torna a proposar un total de vuittrobades repartides en vuit divendres que enaquesta ocasió tindran lloc entre el 17 d'abrili el 12 de juny del 2009.

Les Jornades d'enguany, distribuïdes perdiferents punts del territori català, tractarantemàtiques tan diverses com el pollancrecom a espècie de producció de biomassa; lamuntanya de les Salines; la selecció de tanysdirigida a la regeneració dels boscos; lesaclarides de millora en repoblacions joves,les pastures en l'entorn forestal i la gestiósilvícola del pi blanc, entre d'altres.

"El pollancre com a espècie de produccióde biomassa", coordinada per FrancescCamps, serà la jornada encarregada d'inau-gurar aquesta nova edició el divendres 17d'abril a Fogars de la Selva.

Les Jornades Tècniques Silvícoles EmiliGarolera tenen l'objectiu de donar una for-mació pràctica sobre la gestió dels boscos ila silvicultura de les diferents espècies fores-tals, així com presentar in situ experiènciesrelatives a la planificació de la gestió, tracta-

ments silvícoles, gestió i aprofitaments d'es-pècies forestals, introducció d'espècies iplantacions, alternatives de gestió, mercats iproductes, entred'altres.

Els diferents con-tinguts divulgats encada una de les Jor-nades es recullen enun llibre de caràctertècnic.

La Universitat deLleida reconeix lesJTS amb tres crèditsde lliure elecció, itambé estan homo-logades com a cursde formació pelDepartament d'Agri-cultura, Alimentaciói Acció Rural.

Podeu sol·licitarmés informaciósobre la XXVI edicióde les Jornades Tèc-niques SilvícolesEmili Garolera alConsorci Forestal deCatalunya (972 842708) o al webwww.forestal.cat.

activitat13Febrer de 2009catalunyaforestal

El pollancre, com a espècie de produccióde biomassa, inaugurarà les XXVI JornadesTècniques Silvícoles Emili Garolera

Programa

> Jornada 1. "El pollancre com a espècie deproducció de biomassa"17 d'abril de 2009. La Selva.> Jornada 2. "Muntanya de les Salines"24 d'abril de 2009. Alt Empordà.> Jornada 3. "Regeneració dels boscos"8 de maig de 2009. Bages.> Jornada 4. "Gestió forestal i sequera"15 de maig de 2009. Prades-Tarragona.> Jornada 5. "Aclarides de millora en repo-blacions joves"22 de maig de 2009. Osona.> Jornada 6. "Les pastures en l'entorn forestal"29 de maig de 2009. Osona.> Jornada 7. "Gestió del pi roig i modelitza-ció de planificació"5 de juny de 2009. Berguedà.> Jornada 8. "La gestió silvícola del pi blanc(Pinus halepensis) i els perímetres de protec-ció prioritaris (PPP)"12 de juny de 2009. Baix Empordà.- Inscripcions anticipades fins a l’1 d’abril- Inscripcions obertes fins al 15 d’abril

E

activitat

Febrer de 2009catalunyaforestal

14

EFC Espanya va presentar el passat 5de febrer, en el marc de la sevaassemblea general, el seu Pla estratè-

gic per als propers tres anys (2009-2011). ElPla, que té com a missió fomentar i divulgarla Gestió Forestal Sostenible del bosc a tra-vés de la certificació forestal PEFC i promou-re l'ús dels productes procedents d'aquestsboscos, té com a objectius estratègics refor-çar el creixement, millorar el posicionament il'estructura de l'organització.

Un objectiu que l'associació pretén assolirincrementant el nombre d'hectàrees certifi-cades i el nombre d'empreses i productescertificats, així com assegurant l'accés delsproductes PEFC als mercats.

Un altre dels objectius estratègics de caraal proper trienni és millorar el seu posiciona-ment. En aquest sentit, PEFC Espanya volincrementar la seva base social a través d'u-na millor representació sectorial, la integra-ció amb entitats col·laboradores, la creació

d'un Consell Rector, la recerca d'aliances, i, lainterlocució amb el sector públic. També ambla finalitat de millorar aquest posicionament,PEFC Espanya vol promoure l'intercanvi d'ex-periències en el procés de certificació, iimplementar un nou Pla de comunicació.

PEFC Espanya es va crear el 1999 amb lafinalitat principal de promoure i divulgar laGestió Forestal Sostenible del bosc, a travésde la implantació a Espanya del SistemaPEFC. Actualment, PEFC Espanya supera elmilió d'hectàrees certificades i té la cadenade custòdia implantada en prop de 350 ins-tal·lacions industrials. Catalunya té prop del7% d'aquesta superfície (74.544 hectàrees)i 52 instal·lacions industrials acreditades.Properament, s'iniciarà la campanya derenovació del certificat de gestió forestalsostenible i s'espera que aquest procés con-tribueixi a ampliar la superfície certificadai a reforçar el seu reconeixement a nivellde Catalunya.

PEFC Espanya presenta el seu Pla EstratègicCréixer en nombre d'hectàrees certificades i en accés als mercats, millorar el posi-cionament i l'estructura de l'organització, així com donar un enfocament supraesta-tal a l'associació, són els objectius del Pla estratègic de PEFC Espanya per al període2009-2011.

La seqüenciació del genoma del fong Postiaplacenta, en la qual ha participat el ConsellSuperior d'Investigacions Científiques (CSIC),ha revelat que aquest microorganisme con-verteix en glucosa de forma única la cel·lulo-sa de la fusta, a partir de la qual s'obtindriabioetanol, segons s'informa des del mateixCSIC.

La troballa serà, segons els autors de l'estu-di internacional, "útil en el desenvolupamentde biocombustibles de segona generació queno competeixin amb la producció agrícolad'aliments".

La seqüenciació del genoma del basidiomi-cet, finançada pel Departament d'Energia delsEUA, va aparèixer publicada a la revista Pro-ceedings, de l'Acadèmia Nacional de Ciències

d'Estats Units (PNAS), aquest mes de febrer.La seqüenciació del genoma s'ha completatamb estudis transcriptòmics i proteòmics,cosa que ha permès identificar els gens ques'expressen i les proteïnes que participen enaquest mecanisme únic d'atac a la cel·lulosa.

Els investigadors del CSIC assenyalen enel treball que Postia placenta és capaç derealitzar un procés de despolimerització odegradació extensiva de la cel·lulosa, sensedependre de l'eliminació prèvia de la ligni-na que impedeix l'accés al polisacàrid. Elbasidiomicet és capaç d'atacar de formadirecta la cel·lulosa, per la qual cosa utilit-za, a més d'enzims, oxidants químics alcomençament de l'atac, tal com ha revelatl'equip del CSIC.

La seqüenciació del genoma d’un fong podria impulsarel desenvolupament del biocombustibles a partir de la fusta

P

Amplien fins al maigde 2010 el terminiper plantar pins davantel risc d'introduir el fongFusarium Circinatum

Creen l’Associació de Propietarisdel Montseny

l Departament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH) ha aprovat modi-ficar els terminis de realització i jus-

tificació dels treballs corresponents a laplantació de coníferes i planifolis, així com ala reposició de fallades, fixats a la ResolucióMAH/779/2008, de 14 de març, per la quales convoquen els ajuts a la gestió forestalsostenible en finques de titularitat privadaper a l'any 2008.

Els nous terminis són el 31 de maig de2010 per a la finalització de treballs i el 30de juny de 2010 per a la justificació d'actua-cions. La resta de treballs objecte de sub-venció mantenen els terminis de realització ijustificació previstos a la Resolució. Aquestapròrroga és una de les peticions que el Con-sorci Forestal de Catalunya havia formulatal DMAH (al Centre de la Propietat Forestal[CPF] i al Servei de Gestió Forestal [SGF])davant el fet que aquest any a Catalunya nohi ha hagut producció de planta de viver dePinus radiata i del risc d'introduir el fongFusarium circinatum amb la importació deplanta de fora de Catalunya.

El Fusarium circinatum és el fong causantdel xancre resinós dels pins (pitch canker),una greu malaltia que afecta diferents espè-cies de pins, prioritàriament Pinus radiata,Pinus pinaster, Pinus pinea, Pinus sylvestris iPinus canariensis. Catalunya és l'únicacomunitat autònoma que, fins al moment,està lliure d'aquest fong.

Ja està creada l'Associació de Propietaris delMontseny. Qualsevol persona que tingui fin-ca dins del massís del Montseny i tinguiinterès en associar-se pot posar-se en con-tacte amb l'Associació a través del ConsorciForestal de Catalunya (972 842 708) o a tra-vés del mòbil 659 44 56 63.

E

activitat 16Febrer de 2009catalunyaforestal

Terminis administratiusCòmput, ampliació, modificació o millorade les pretensions i contingut i característiquesessencials de les notificacions

Còmput

Sempre que la Llei o la normativa comunità-ria europea no expressin una altra cosa, quanels terminis s'assenyalen en dies, s'entén queaquests són hàbils (de dilluns a dissabte.Excloent els festius; per exemple el 6 degener, el 25 de desembre, etc.). Per tant, si noes diu o s'estableix el contrari, els dies sónhàbils.

Quan els terminis s'assenyalen en “diesnaturals”, a més de fer-ho constar expressa-ment, es compten tots els dies (de dilluns adiumenge, incloent els festius).

Quan un dia sigui hàbil en el municipi o laComunitat Autònoma en què resideix l'inte-ressat, i inhàbil en la seu de l'òrgan adminis-tratiu, o a la inversa, s'ha de considerar inhà-bil en tot cas.

Quan els terminis es fixen en “mesos” o“anys”, aquests es computen de data a data.

Els terminis sempre es computen a partirde l'endemà del dia que tingui lloc la notifi-cació o publicació de l'acte de què es tracti,o des de l'endemà del dia en què es produeixel silenci administratiu (termini màxim esta-blert que té l'Administració per resoldre).

Si en el mes de venciment no hi ha cap diaequivalent a aquell en què comença el còm-put, s'entén que el termini màxim expira l'úl-tim dia del mes.

Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil,s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent.

Ampliació

Els terminis establerts poden ser ampliats(d'ofici a iniciativa de la mateixa Administra-ció o per sol·licitud dels interessats), sempreabans del venciment del termini de què es

tracti. No es pot ampliar un termini ja ven-çut.

L'ampliació dels terminis no pot excedir dela meitat d'aquests, si les circumstàncies hoaconsellem, i amb això no es perjudiquendrets de tercers.

L'acord d'ampliació s'ha de notificar alsinteressats per tant, els interessats podenentendre relativament suspès el termini entant no rebin resposta sobre l'ampliacióAquesta decisió, però, no és susceptible derecurs.

Modificació o millora de les pretensions

Les sol·licituds que es dirigeix a l'Administra-ció tenen un contingut mínim. Aquest con-tingut és el següent:- Nom i cognoms de la persona interessada, ien el seu cas, de la persona que el representi.- Identificació del mitjà o del lloc que escullper a les notificacions.- Fets, raons i petició que pretén.- Lloc, data i signatura.- Òrgan, centre o unitat administrativa a laqual dirigeix la seva sol·licitud.

Si una sol·licitud no reuneix els requisitsesmentats, d'acord amb l'article 71 de la Llei30/92 de Procediment Administratiu comú os'ha de millorar, l'Administració ha d'oferir al'administrat un termini de 10 dies per apor-tar els documents que li faltin o aportaraquells que milloren les seves pretensions.

Sempre que no es tractin de procedimentsselectius o de concurrència competitiva (perexemple, oposicions), aquest termini es potampliar prudencialment fins a 5, a petició del'interessat o a iniciativa de l'Administració,quan l'aportació de documents requerits pre-

Text:Rut Sánchez-GarridoMontejo.

AdvocadaBellvehí Advocats.Assessora legal delCFC.

senti dificultats especials. En aquestmoment, és important apuntar que es tractad'ampliar o millorar, ja que aquesta modifi-cació o millora no pot ser il·limitada, doncsnomés han d'admetre's les variacions que noalterin en essència l'originària.

Ara bé, és important tenir en compte queels terminis administratius són preclusius. Ésa dir, si l'administrat no aporta la documen-tació que li faltava l'Administració entendràque desisteix de la seva sol·licitud.

Pel contrari, si es tracta d'una millora, l'Ad-ministració no pot entendre que l'administratdesisteix de la seva pretensió.

Tant en un cas com en l'altre, l'Administra-ció ha d'advertir de la possibilitat de consi-derar desistida la sol·licitud, tot i que en elcas de tractar-se d'una millora no tindràefectes.

En conseqüència, una sol·licitud que noreuneixi els requisits necessaris no pot serrebutjada per l'Administració.

És important tenir en compte que millorarno és equivalent a subsanar. La sol·licitudrespecte de la que s'ofereix la possibilitat demillorar reuneix els requisits mínims neces-saris per a la seva tramitació i, novament, nopot ser rebutjada.

Notificacions: contingut i característiquesessencials

Les notificacions de l'Administració han decontenir el text íntegre de la resolució (tant

si són favorables com desfavorables o degravamen).

Les notificacions han de ser cursades -noculminades- dins el termini de 10 dies a par-tir de la data en la qual es dicta l'acte (nor-malment, correspon amb la data de la signa-tura). Ara bé, és important tenir en compteque l'eficàcia i les conseqüències jurídiquesde l'acte (si es pot o no interposar recursos...)que es comunica o notifica es produeixen apartir de les notificacions (quan es rep lacarta o comunicació). Per això és moltimportant apuntar-se la data en la qual esrep la comunicació.

Les notificacions a més del text íntegre dela resolució han d'indicar si la resolució ésdefinitiva en via administrativa o no ho és,els recursos que es poden interposar, el ter-mini i l'òrgan davant del que s'han d'interpo-sar.

Un acte és definitiu en via administrativaquan és l'última resposta per part de l'Admi-nistració. No ho és quan encara es pot inter-posar recurs administratiu (bàsicament d'Al-çada i de Reposició, en funció de l'òrgan quel'ha dictat).

activitat17Febrer de 2009catalunyaforestal

L’eficàcia i les conseqüències jurídiques de l’acteque es comunica o notifica es produeixen a partirde les notificacions, quan es rep la cartao comunicació. Per això és molt importantapuntar-se la data en la qual es rep la comunicació

espècies forestals 18Febrer de 2009catalunyaforestal

l gènere Betula a nivell mundialcompta aproximadament amb unes60 espècies. A la península per con-

tra, sols es troba representat per dues espè-cies: B. pendula i B. alba (bedoll pubescent).La poca explotació forestal dels bedollars,donada la seva localització en terrenys dedifícil accés i la seva relativa poca extensió,ha originat que sigui una de les espècies més'desconegudes' per part dels silvicultors acasa nostra.

Distribució

S'estén per quasi tota Europa (incloses lesilles Britàniques), oest de Sibèria, Càucas,Irán, Anatòlia i nord del Marroc. Tot i així, ales zones meridionals es distribueix a lesparts mes altes. Per tant a casa nostra, parlardel bedoll ens farà viatjar a la muntanya mit-jana i a l'estatge subalpí.

A Catalunya es troben 11,5 milions debedolls i unes 6.300 ha de bedollars (CREAF)distribuïdes principalment a l'Alt Pirineu iAran, comarques gironines (la majoria alRipollès) i de forma molt més dispersa aalgunes comarques centrals. És una espècierelativament abundant al Pallars Sobirà.

Morfología

Arbre monoic caducifoli que pot arribar finsals 30 metres d'altura, amb copa arrodonida.Destaca de l'arbre l'escorça anellada, llisa id'un color blanc molt característic. L'escorçaes desprèn en petites làmines transversals,esdevenint en una característica esquerdafosca sobre el tronc en forma de rombe.Branques penjants, almenys a la part apical.Branques de l'any sense pèls i amb abun-dants glàndules resinoses (caràcter diferen-cial de B.alba). Fulles 4-6 x 2-4 cm, de forma

El bedoll Betula pendula

E

Text:Josep Capó.

Tècnic superior engestió i organitzacióde recursos naturalsi paisatgístics.Serveis Forestals.Solsona.

Imatge de bedolls(Foto: Jordi Roy Gabarra)

espècies forestals19Febrer de 2009catalunyaforestal

romboïdal o oval-romboidal, doblementasserrades amb 6-9 parells de nervis secun-daris. Aquenis (fruit sec que conté la llavor)amb ales generalment més amples que lapart seminífera. Floreix a l'abril i maig,madurant els fruits durant l'estiu (juliol asetembre). Sistema de reproducció i dispersióde llavors per mitjà del vent.

Ecologia

És un arbre típic dels boscos boreals caduci-folis. A Catalunya viu en terrenys silícics del'estatge montà però també localitzat a cotesmés altes (fins l'estatge subalpí), essent unarbre colonitzador (ocupant sovint les zonesd'allaus o esllavissades), situant-se entre els800 i 2.000 metres d'altitud (de forma mésdispersa i aïllada en cotes més baixes).

Tot i els problemes taxonòmics (poblacionso individus amb caràcters intermedis), espoden diferenciar dues subespècies:

- B.p. subsp pendula. En ambients de torbe-res i rierols, prefereix sòls silícics ifrescos. Present a la meitat nord dela península. Sovint forma bosquetsentre fagedes o pinedes i pedregarsd'entorns humits. Diferenciades duesvarietats: pendula i meridionalis. Lavarietat meridionalis es cultiva enjardins de forma freqüent, a lesvores de les carreteres o en petitesplantacions de forma molt localitza-da.

- B. p. subsp fontqueri. En vessantsnord molt humits i a la vora de rius i

torrents. Aquesta es troba dispersa al centre isud-est de la península. Dintre aquestasubespècie es troba la varietat fontqueri quees distribueix pel Sistema Central, Àvila,Conca, Madrid, Biscaia, Càceres, Sierra deSegura i Sierra Nevada (A Andalusia, enpoblacions molt disperses i de pocs indivi-dus). La varietat parvibracteata es corresponamb les poblacions dels Montes de Toledo iSierra Morena (Ciudad Real).

Gestió silvícola

Com s'ha comentat anteriorment, la localit-zació dels bedollars sovint en zones de difícil

Mapa:Marcada en verd,

la distribució del bedoll aCatalunya.

En base a la cartografiadels hàbitats de

Catalunya. DMAH

Taula d’aprofitaments dels últims anys (2001-2007)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total119 487 85 126 702 13 49 1581

(Volum en m3 amb escorça per al conjunt de Catalunya)

accés o bé perquè es troben freqüentmentsota les inclemències del temps (zones ambnevades abundants), ha incidit en una explo-tació generalment puntual sobre les massesde bedoll. Així, les masses de bedoll a Cata-

lunya no tenen un potencial fustaner (el quales troba molt limitat per orografia i extensióde les mateixes masses). La seva importànciacom a masses arbrades recau en la preserva-ció dels paisatges de muntanya, conformantuns hàbitats molt singulars.

La mitjana de l'àrea basal on l'espècie ésdominant arriba als 10 m2/ha amb una alça-da dominant mitjana d'uns 12 metres i uns890 peus/ha (CREAF). En base als resums d'a-profitaments forestals elaborat anualmentpel Servei de Gestió Forestal de la DireccióGeneral del Medi Natural, s'observa que l'a-profitament del bedoll sempre ha estat molttestimonial, a diferència d'altres espècies queocupen ambients similars (veure taula de lapàgina anterior).

Usos

És utilitzat cada vegada més en les repobla-cions forestals (no tant a casa nostra com ala resta d'Europa) degut al seu bon compor-tament en la colonització de zones desfores-tades sobre terrenys aptes per la seva persis-tència (alt grau d'humitat....). La seva fustaconté tanins i betulina utilitzats com imper-meabilitzant. Les fulles han estat utilitzadescom a diürètiques. L'escorça, difícil de podrir,s'ha utilitzat per conduccions d'aigua, reco-briment de barraques i fins i tot com a per-gamí per l'escriptura (donada la seva blan-cor).

La seva fusta té una densitat mitjana de0,60 g/cm3. La seva tonalitat pàl·lida ha fetque sigui utilitzada en ebenistería. La fustano comercial serveix per la fabricació depaper i carbó (molt similar als usos del faig).Del tronc, també se'n poden obtenir fullolesper fer contraplacat de mobles.

espècies forestals 20Febrer de 2009catalunyaforestal

Hàbitats que conformenels bedollars de Catalunya*Bosquets de bedoll pubescent (Betula alba), de vegades amb pinegre (Pinus uncinata), moixera de guilla (Sorbus aucuparia)..., del'estatge subalpí dels Pirineus. Vessants molt obacs, ben innivats, desfavorables al pi negre, aquestsbedollars poden constituir el límit superior del bosc. Pirineus cen-trals (Vall d'Aran i capçaleres de la vall de Cardós i Vallferrera). Esrecomana deixar com a protectors aquests boscos, donada la sevararesa, tot i que la localització en indrets poc accessibles i en condi-cions sovint de forta innivació deriven la seva conservació.- Unes 255 ha cartografiades.

Bedollars higròfils, acidòfils, dels Pirineus.Indrets obacs, preferentment bases dels vessants i costers pendents.Poden considerar-se variants de les fagedes acidòfiles, ja que crei-xen en ambients similars però no aptes per al faig. Muntanya mitja-na dels Pirineus, entre la vall de Camprodon, a llevant, i el PallarsSobirà, a ponent. Bedollars molt poc explotats a nivell forestal. - Unes 1.140 ha cartografiades.

Bedollars secundaris, pirinencs (i del territori catalanídic septen-trional).Diversitat d'ambients, tant obacs com solells, però sovint en ves-sants de pendent destacable. Muntanya mitjana i estatge subalpídels Pirineus, més rar al territori catalanídic septentrional. Enterrenys sotmesos a tales seculars (en algunes valls pallarses)aquests boscos poden ocupar vessants sencers. - Unes 3.650 ha cartografiades.

Bedollars (de Betula alba i Betula pendula), amb sotabosc demegafòrbies, dels estatges altimontà i subalpí dels Pirineus.Vessants obacs, molt frescals. Muntanya mitjana (estatge altimontà)i estatge subalpí dels Pirineus (Pallars sobirà, principalment). Boscossense explotació.- Unes 90 ha cartografiades.

*Extret de la Cartografia dels hàbitats de Catalunya i en base a la llista dels Hàbitatsde Catalunya (LHC) del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La importància dels bedollscom a masses arbradesresideix en la seva funcióde preservació dels paisatgesde muntanya, conformantuns hàbitats molt singulars

21 sanitat vegetal

Febrer de 2009catalunyaforestal

Text:

Mariano Rojo Sanz / JesúsAltabella Fanlo / JosepGarreta Guedes / ValentíBriones Cañizares

© Generalitat de Catalun-ya. Departament de MediAmbient i Habitatge

Fotos:

Mariano Rojo.

I. Insectes que afecten els arbres verdsi debilitats pel foc

Introducció

En els ecosistemes forestals es manté nor-malment un equilibri natural entre les dife-rents espècies d'insectes que hi conviuen. Enocasions, per diverses causes, es poden pro-duir fluctuacions de les poblacions de deter-minats insectes ja presents al bosc, que espoden constituir en plaga. Els fac-tors principals que influeixen en laseva proliferació són:

- Meteorològics: temperatura,pluja, gelades, sequera, etc.

- Introducció d'espècies o varie-tats amb sensibilitat més gran a undeterminat paràsit o mal adaptadesa la zona.

- Treballs culturals o d'aprofita-ments al camp forestal o incendis.

Els importants incendis que es vanproduir a determinades comarquesde Catalunya l'estiu de 1994 vanprovocar desequilibris importants enels ecosistemes forestals, amb el riscd'afavorir la proliferació de diversesplagues. Per aquest motiu, el Serveide Protecció dels Vegetals (SPV) vaengegar un seguiment d'aquestsinsectes a les zones incendiades i rodalies,principalment el Berguedà i el Bages.

Un cop detectats els problemes, l'SPV, encol·laboració amb la Direcció General delMedi Natural, va emprendre diverses actua-cions contra les plagues més importants, lesquals podem classificar en dos grups:

1) Les que afecten els pins debilitats pelfoc i els sans situats a les rodalies de les àre-es cremades.

2) Les que afecten els arbres morts a con-seqüència del foc.

II. Insectes que afecten els arbres sansi els debilitats

Els principals insectes que després delsincendis van afectar els pins verds o semi-cremats han estat principalment la proces-sionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) idiversos coleòpters perforadors de la família

Scolytidae, principalment Tomicus piniperda iIps sexdentatus.

A) INSECTES DEFOLIADORSProcessionària del pi (Thaumetopoea pityo-campa)

Com és ben conegut, l'eruga d'aquest lepi-dòpter defoliador, un cop finalitzat el seudesenvolupament larvari (generalment als

Incidència de les plaguesals boscos afectats pels incendis (I)

Foto:Bosc semicremat

sanitat vegetal 22Febrer de 2009catalunyaforestal

mesos de febrer i març) (vegeu foto “Eruguesde 5è estadi...”), baixa dels pins per enterrar-se al sòl on es transforma en crisàlide; el nai-xement de les papallones es produeix de for-ma escalonada, generalment de mitjan junya finals de setembre segons la zona i la cli-matologia.

Els incendis forestals poden afectar lesseves poblacions i la distribució dels seusatacs en funció dels factors següents:

1. Època de l'incendi.2. Espècies de pi afectades.3. Superfície i característiques de l'incendi.En la figura 1 s'adjunten dues corbes d'e-

mergència, una de clima fresc i un altra declima litoral.

Com es pot apreciar, el màxim naixementde les papallones a les comarques de climade muntanya com és el cas del Berguedà i elBages es produeix durant el mes de juliol iagost. Donat que l'incendi que afectà l'any1994 aquestes comarques es va produir aprimers de juliol, la majoria de papallones nohavien encara emergit del sòl on estaven enforma de crisàlide, per la qual cosa una granpart de la població, no va resultar afectadapel foc; el grau de supervivència de les crisà-lides va dependre de les característiques del'incendi i cada zona. El fet que es produeixen aquest cas és que les papallones que nei-xen el mateix any (les quals viuen 3-4 dies)concentren les seves postes en els pocs pinsque queden amb fulla verda, tant a les clapesde bosc semicremades, com als voltants del'incendi. Cal indicar també que les crisàlidesd'aquest lepidòpter poden quedar en diapau-sa, escalonant l'emergència de les papallonesals 2-3 anys següents.

Cal, a més, tenir en compte que en aques-tes dues comarques abunden les espèciesPinus nigra i P. sylvestris, més susceptibles alsatacs de la processionària que les altresespècies de pins.

És per això que a diverses zones del Bages iel Berguedà es van produir forts atacs deprocessionària, cosa que va fer necessari quel'SPV executés uns tractaments aeris la tar-dor dels anys 1994 i 1995 sobre un total de7.800 ha (5.200 ha al Berguedà i 2.600 ha alBages).

A les zones de clima litoral (Sant Jaume

dels Domenys, Vespella de Gaià, El Perelló, elMaresme, etc.), la major part dels incendis esvan produir a finals d'estiu, moment en elqual la major part de les papallones ja havienavivat, per la qual cosa les seves postes vanquedar destruïdes pel foc. Tot i que la super-fície afectada per aquests incendis va sermolt menor i que els atacs van ser menysimportants, en alguns casos va ser necessàriala realització de tractaments aeris.

A més, a totes les zones afectades es vanrealitzar tractaments terrestres sobre pinedesaïllades en aquells llocs on no era operatiu eltractament aeri.

Atacs de coleòpters a la capçada dels pinsverds

A les zones cremades es trobaven una granquantitat de pins morts, els quals foren ràpi-dament atacats per diversos coleòpters bru-prèstids perforadors de la fusta morta. Elsadults d'alguns d'aquests insectes, Phaenopssumptuosa i P. cyanea, passen per una fasedurant la qual roseguen les fulles dels pinsverds donant un aspecte marronós a la cap-çada.

Uns altres insectes roseguen els branqui-llons provocant la sortida de reïna, com és elcas de Chrysobothrix solieri. En general,aquests atacs, tot i ser clarament visibles, novan provocar danys d'importància.

B) INSECTES PERFORADORSEs poden distinguir dos tipus d'insectes per-foradors: primaris i secundaris.

Els primaris que, quan les seves poblacionss'incrementen, són capaços d'afectar arbressans.

Els secundaris que, pel contrari, és moltdifícil que arribin a afectar arbres en bonestat vegetatiu.

Com s'ha indicat, a les zones afectades pelsincendis del Berguedà i el Bages, donada lagran extensió cremada, es trobaven nombro-sos pins que, si bé no van morir, van resultardebilitats, principalment a les voreres i zoneson el foc va passar de forma ràpida. Això vaser el principal desencadenant de l'incrementdels atacs dels insectes perforadors, princi-palment Tomicus piniperda i Ips sexdentatus.

Atac de processionària de pi

Erugues de 5è estadi de pro-cessionària

Tomicus afectant guies termi-nals

Tomicus atacant el tronc

Febrer de 2009catalunyaforestalsanitat vegetal23

A fi de conèixer la intensitat de l'atac, elServei de Protecció dels Vegetals va instal·lardes del mes de febrer de 1995 una xarxa depunts d'observació o monitoring a les princi-pals àrees afectades on s'hi van col·locarpunts-esquer, formats per munts de troncs ibranques verdes tractades amb insecticides,a fi d'atreure i avaluar les poblacions i con-firmar les espècies d'aquests insectes.

Tomicus piniperda (Blastophagus)

Aquest escolítid, que es troba de forma habi-tual als nostres boscos, pot afectar totes lesespècies de pi, si bé prefereix el Pinus pinas-ter, P. nigra i P. pinea. Es considera un insecteprimari i ha obligat en nombroses ocasions aefectuar mesures de control en diverseszones de Catalunya.

Els seus atacs es caracteritzen per les peti-tes branques seques que durant els mesosd'estiu i tardor es poden apreciar a la capça-da dels arbres; aquests danys els produeixenels adults durant el període d'alimentaciófins que adquireixen la maduració sexual.

La posta i reproducció d'aquest insecte s’e-fectua al tronc dels pins sota l'escorça i télloc entre els mesos de març i juny; durantaquest període les larves excaven galeriessubcorticals, les quals provoquen la mort dels

arbres afectats. Té únicament una generacióa l'any i hiverna en estat d'adult.

L'abundància de captures en els punts-esquer d'observació del Bages i el Berguedàva aconsellar d'emprendre les actuacions quemés endavant s'indiquen. A les zones litorals,sobretot en Pinus pinea i P. pinaster, es vandetectar atacs d'una espècie molt afí: Tomi-cus destruens. El seu comportament, tot i sersimilar al T. piniperda, es diferencia en l'èpo-ca d'atac al tronc de l'arbre, que enaquest cas es produeix a la tardor.

Ips sexdentatus

Aquest escolítid, si bé pot atacardiferents espècies de coníferes, elsdanys més importants els produeix sobreespècies de Pinus nigra, P. pinaster i P. sylves-tris. Quan es produeixen poblacions elevades,els seus danys solen ser importants, i podenafectar grans superfícies d'arbres sans, devegades constituint focus de plaga de mésd'1 ha.

La seva biologia és una mica més compli-cada que la de Tomicus piniperda, donat queté dues generacions anuals i, en ocasions,tres. Es desenvolupen dins de l'escorça delstroncs dels pins vius, on realitzen la postades de mitjan abril a octubre; posteriorment,

Tomicus: galeries subcorticals

Adult d'Ips sexdentatus (8 mm)

Galeries subcorticals d'Ipssexdentatus

es desenvolupen les larves produint galeriessubcorticals que tallen la saba de l'arbre i enprovoquen la mort.

Aquest insecte, capturat pels punts-esquerd'observació, va ser objecte d'un seguimentacurat.

Actuacions per al control d'aquests insectesperforadors

La gran quantitat de pins debilitats o semi-cremats existents tant a l'interior dels incen-dis com als seus voltants i les elevades cap-tures d'escolítids a alguns dels puntsd'observació, va aconsellar prendre mesuresa fi que les seves poblacionno proliferessin, ievitant així danys majors. És per això que elServei de Protecció dels Vegetals, encol·laboració amb la Direcció General delMedi Natural, va elaborar un projecte d'ac-tuació consistent principalment en lainstal·lació de més de 500 punts-esquer delmes d'abril a finals d'agost; aquest mètode

és actualment el més adient per a controlarplagues de perforadors, si bé cal conèixer labiologia de cada insecte perquè tingui unabona eficàcia.

Per al control de T. destruens es va reco-manar la col·locació dels punts-esquerentre finals de setembre a finals de novem-bre, accions que foren executades pels pro-pietaris i els ajuntaments de les zones afec-tades.

Com a resum d'aquesta actuació podem dirque els citats insectes perforadors es vancontrolar de forma eficaç si bé també hi vaafavorir el règim de pluges registrades la pri-mavera-estiu del 1995, les quals van benefi-ciar la brotació i vigor dels pins encara verdso debilitats.

sanitat vegetal 24Febrer de 2009catalunyaforestal

maquinària25Febrer de 2009catalunyaforestal

50 anys d’Husqvarnaa primera motoserra Husqvarna queva ser fabricada i posteriorment fetaarribar al consumidor va ser produïda

l'any 1959. Tenia un color molt diferent a lesactuals, era de color negre i taronja. Aquestamotoserra es coneixia com a Husqvarna 90.

Mentre es dissenyava la motoserra,una de les exigències principals que esvan demanar als enginyers era reduirel nivell de soroll a la meitat del queemetien altres marques de motoserresque aleshores ja hi havia al mercat.

En aquell temps, el departament ons'havia encarregat aquesta feina, ho vaveure complicat i va remetre la peticióal departament que en aquella èpocas'encarregava de fabricar les motoci-cletes Husqvarna. En aquest departa-ment és on amb la seva llarga expe-riència van dissenyar un silenciadorque complís les exigències de la casasueca.

Així, el mes de novembre del 1959van aconseguir entrar al mercat ambuna motoserra que complia els objec-tius inicials.

El primer prototipus

El primer prototipus de la 65 tenia unpes massa elevat i els enginyers vandecidir que no es podia comercialitzar.Després de molt d'estudi i treball, elcentre de gravetat de la motoserra esva acostar a les anses i l'espasa es vafabricar amb un pes més reduït. Així, elfebrer del 1966 es va començar acomercialitzar la Husqvarna 65, que vaser una revolució gràcies a la sevapotència i fiabilitat.

Models en evolució

Husqvarna va encarregar l'any 1969 unamotoserra totalment innovadora especial-ment per presentar-la a la fira d'Elmia (con-venció de fusta que es feia fora del poble de

En aquest article fem un repàs de la història de la primera motoserra Husqvarna

Text:Tomàs Arrieta.L

26maquinària

Febrer de 2009catalunyaforestal

Husqvarna l'any 1970). La resta de projectesque estaven iniciats fins aquella data varenser aplaçats per dedicar-se exclusivament aldisseny d'una motoserra pràctica i segura perl'usuari. Aquesta motoserra era l'Husqvarna180, gràcies a la qual la motoserra Husqvar-na va ampliar les seves exportacions a Amè-rica del nord.

La Husqvarna 180 era una motoserra ambun sistema de reducció de vibracions que vaser un èxit. Per aquest motiu el cap deldepartament d'enginyers de la casa sueca vaser convidat a pronunciar una conferència ala Universitat de Dundee d'Escocia, per parlarde les contraindicacions de les vibracions.

Una vegada Husqvarna ja va tenir màqui-nes més silencioses, lleugeres i amb menysvibracions, es va decidir a centrar-se en laseguretat. Com tots sabem, i més en aquellaèpoca, utilitzar una motoserra podia ser peri-llós, cosa que feia que molts professionalsdel bosc es ferissin durant les seves jornades

de treball. Però l'any 1975 això es va

acabar amb el llançamentde la Husqvarna 162 a Suè-cia i Finlàndia. La 162 erauna motoserra més moder-na, amb menys peces, siste-ma d'arrancada elèctric i lacaracterística més impor-tant: amb fre de cadena.Aquest fre de cadena va ser-vir per reduir els accidentsde manera dràstica.

Uns anys més tard, el 1981, esva fabricar la Husqvarna 133 queera lleugera, manejable i molteficaç per desbrancar els arbres.La Husqvarna 133 tenia les ansescalefactables i unes característi-ques tècniques que la van ferfamosa entre professionals delbosc, especialment al nord d'Eu-ropa.

Posteriorment, l'any 1982, Hus-qvarna va començar a dissenyaruna motoserra que fos senzillaperò robusta, ja que aquesteseren les exigències que el consu-

midor tenia en aquella època. Gràcies aaquestes exigències es va fabricar la Hus-qvarna 50 Rancher que va ser la primeramotoserra que estava destinada a tot tipusd'ús.

Aquesta motoserra va ser molt conegudaper grangers i en aquell temps la gent laconeixia com la Rancher -aquest nom es vafer famós. Actualment, aquesta motoserraencara es fabrica, es la Husqvarna 55 Ran-cher. La Husqvarna 154 va ser la motoserraque l'any 1983 completar la gamma demotoserres professionals.

Una altra de les sèries va ser 394, que l'any1991 va arribar al consumidor. D'altra banda,també hem de parlar de la primera motose-rra Husqvarna que es va dissenyar especial-ment per als arboristes que es dedicaven almanteniment de parcs, zones verdes i zonesresidencials, era la 335XPT.

Aquest model de motoserra es va llançar almercat no fa pas gaire anys. Va ser el 1997.Però amb la finalitat de millorar aquestagamma de motoserres fabricada especial-ment per als arboristes, l'any 1999 es vaintroduir amb la tapa de cilindre amb engan-xes de fixació ràpida, i el 2001 el Trio Brake -triple fre de cadena-, ja que es pot activaramb la mà dreta.

Husqvarna ha utilitzat moltes combina-cions numèriques per designar els diferentsmodels fabricats en els últims 50 anys de laseva historia; des de la Husqvarna 90 fins al576, denominació d'un model actual demotoserra.

Text:David Montserrat

lgú recordarà que a començamentsde novembre hi havia la discussiósobre si les destrosses del Camp de

Tarragona eren conseqüència d'un esclafit od'un tornado. Aquell va ser un fenomen devents violents totalment imprevisible, tot elcontrari del que ens ocupa tot seguit. A ban-da, també la neu s'ha esforçat durant aquesthivern per ser la protagonista: neus prime-renques, repetides, abundants i en cotes bai-xes. Ho il·lustra la seva imatge caient a finalsd'octubre a la Segarra, arribant al metre d'al-çada a l'interior de l'Alt Empordà o persistintsetmanes en cims de fora dels Pirineus.

A més, es va acompanyar d'un temporal demar potser equiparable als que comentàremde vent, només que els danys situats sotal'aigua són menys visibles. Però al final,malauradament vistes les conseqüències,el vent guanya la batalla mediàtica amb laponentada de la matinada i matí del dis-sabte 24 de gener. Uns van utilitzar la neuper a qüestionar el canvi climàtic, altreshan usat el vent per a confirmar-lo. Laconfusió entre meteorologia i climatologiasegueix.

Les imatges dels estralls provocats pelponent semblen indicar que es pot tractarde la ventada més violenta de les darreresdècades, com a mínim al voltant del BaixLlobregat. L'elevada població d'aquestterritori i les nombroses urbanitzacions enentorns forestals confon sobre si els danyssón conseqüència de la intensitat de l'epi-sodi meteorològic o de les característiquesde la zona d'afectació. En tot cas, semblaque l'episodi va ser extremadament agres-siu tant per la velocitat assolida pel ventcom per la seva ratxositat. A continuacióvalorem aquestes dues característiques.

En primer lloc, la velocitat del vent ésuna variable extremadament irregular,varia moltíssim en pocs metres i en pocssegons. Sent així, és quasi impossible queuna estació meteorològica registri la ratxa

màxima que pot produir-se en una regió.Més encara quan les estacions oficials ten-deixen a ubicar-se en llocs que aportin lamàxima representativitat respecte un entornampli, evitant, per exemple, els punts sobre-exposats al vent. Disposar d'alguna sèrie llar-ga, com per exemple la de l'ObservatoriFabra, dóna pistes però no permet establiruna classificació definitiva de la intensitatdels episodis en l'àmbit circumdant. Per tant,malgrat que el Fabra no registrés aquell dis-sabte el seu màxim històric, això no significaque a l'entorn immediat, a Barcelona mateix,no pugui ser l'episodi més intens des que hiha registres al Fabra. De fet, sèries més breussituades dins la ciutat, sí que van batre elrècord. Al sector Penedès-Anoia, un dels més

meteorologia27Febrer de 2009 catalunyaforestal

Ponentada històrica

Foto:Perspectiva de la destros-sa del vendaval a Cervelló

A

Resum meteorològic

Una destrossa molt irregular Forestalment, la destrossa ha estat molt irregular. A escala del país ha afectat un corredorpel prelitoral central, des de l'interior del Camp de Tarragona fins al Baix Llobregat. Aescala regional, l'impacte ha estat superior a sotavent, per tant terrenys situats a l'est delsmassissos, on el vent arribava més ratxós. A nivell local, cal suposar un impacte major alsindrets exposats a ponent. A nivell d'individus, es podria fer un retrat de l'arbre afectat. Estracta d'un pi blanc adult, tombat o trencat, de capçada alta, sovint situat en zones d'ur-banitzacions o dins mateix, on l'estructura del bosc ha estat molt alterada, fins enjardina-da, fent que l'estrat arbori adquireix un aspecte relativament isolat respecte l'arbustiu. Enqualsevol cas, el mapa dels danys forestals pel vent constitueix un mosaic poc comprensi-ble que requereix un acurada anàlisi de les diferents escales d'interacció entre el mateixvent, l'orografia i l'estructura i l'estat de la forest.

sensibles al ponent, dades de particularsindiquen ratxes al voltant dels 200 km/hque, malgrat que mai seran qualificades d'o-ficials, s'adiuen més amb els danys observatsen algunes zones.

En segon lloc, la quantificació exacta delsepisodis de vent, més encara aquest deponent, no està només en la ratxa màxima ila velocitat mitjana sinó en la relació entreambdues. A Catalunya, els ponents presen-ten una irregularitat extrema, a mesura ques'atansen al litoral no s'acaben d'acoblar béa l'orografia i això dóna un flux d'aire moltheterogeni. En aquest sentit, un vent de lle-vant té un comportament molt més laminar,reforçant-se de manera relativament regularallà on disminueix la secció (congostos,carenes...).

És probable que, fins i tot el mestral, en eltram canalitzat per la vall de l'Ebre, i la tra-

muntana, quan es concentra davant el capde Creus, presentin fluxos més regulars queel ponent, tot i que amb velocitats superiors.Aquest comportament a ratxes, típic delsvents terrers, agreujat a mesura que elcorrent salta relleus, és un factor que incre-menta ràpidament els danys pel vent. És comsi llavors, l'aire, més que empènyer els objec-tes, els colpegés.

Una valoració alternativa del ponent del24 de gener evitant els problemes propis dela seva observació en superfície, la podemobtenir, un cop més, amb la perspectivasinòptica i climàtica. Us proposem una clas-sificació general dels episodis de vent a par-tir de tres variables meteorològiques a850hPa: velocitat del vent (que incideixdirectament en la seva potencial velocitat ensuperfície), direcció (determinant en l'àread'afectació) i velocitat vertical (una mesura

meteorologia 28Febrer de 2009catalunyaforestal

Figura 1: Mapa de l'altitud geopotencial a 850hPa de les 06:00 TMG del dia 24.Una profunda depressió, gestada només 24 hores abans, penetrava a França per la vall del Loi-ra i impulsava un corrent de vents fortíssims des del golf de Biscaia cap a la Mediterrània. Elpunts negres del mapa indiquen la posició del centre de la depressió cada sis hores i s'observacom, afortunadament i típicament, el moviment de la depressió és ràpid i el temporal evolu-cionarà a tramuntana i mestral amb celeritat.

d'estabilitat que matisa el comportamentfinal del vent sobre el terreny).

Sense entrar a fons, dir només que veloci-tats verticals positives signifiquen estabilitati, finalment, més facilitat del vent per a sal-tar obstacles orogràfics i fins reforçar-se asotavent, on agreujarà el comportament aratxes esmentat anteriorment.

Segons la reanàlisi disponible una setma-na després de l'episodi, el dissabte 24 vapresentar una velocitat mitjana de 25,5 m/s,una direcció de 283º i una velocitat verticalde 0,17Pa/s. En els darrers 60 anys només 5dies presenten registres superiors als 25 m/s.D'aquests, només els dies 02/12/1976(30,1m/s i 288º) i 26/02/1989 (25,2 m/s i276º) presenten direccions properes. D'amb-dues, només la del 1989 presenta una velo-citat vertical semblant a la del nostre dia 24i, per tant, entorn aquest dia podríem situarel precedent més similar en intensitat i àread'afectació. No obstant, els efectes d'aquellepisodi van ser molt més desastrosos més alnord de casa nostra. Tant interessant o mésque la velocitat mitjana diària, són els regis-tres horaris disponibles i, que en el cas de lareanàlisi NCEP/NCAR, corresponen a les00:00, 06:00, 12:00 i 18:00 TMG. La dadamés propera al matí de dissabte indica33,2m/s a les 06:00. Aquesta velocitatnomés ha estat superada pels 34,5m/s del02/12/1976 i els 33,4m/s del 27/12/1999,tots dos, però, acompanyats de velocitatsverticals clarament inferiors a la nostra i,per tant, menys favorables al fort vent ensuperfície. En resum, a l'àrea de màximaafectació, l'escenari meteorològic del dia 24podria ben bé ser l'episodi de ponent més

sever dels darrers 60 anys, la qual cosa aju-da a entendre les destrosses observades(foto 1).

Malgrat l'extrem dinamisme de l'episodi(figura 1), es tracta d'un episodi molt benpronosticat pels models des de molts diesabans. Les continues actualitzacions no feienmés que confirmar-lo, la qual cosa anavaincrementant la credibilitat de la pròpia pre-dicció. Aquest fet ens portaria a la discussiósobre quan i com han de ser els avisos desituacions meteorològiques de risc i l'activa-ció dels plans d'emergència corresponents.Personalment crec que un avís d'emergèncianomés és útil quan permet prendre mesurespreventives. I aquestes mesures només espodran prendre si s'informa de la prediccióamb prou anticipació i si es transmet unainformació entenedora. En el cas que ensocupa, expressant-ho en xifres arrodonides,mentre els models confirmaven amb unescent hores d'anticipació que s'apropava lapitjor ponentada dels darrers cinquanta anys,no va ser fins deu hores abans que s'iniciésque s'enviaren avisos a les autoritats localsencarregades de prendre les mesures preven-tives corresponents.

Vistes les conseqüències, entenc que sialgú parla d'èxit en la predicció d'aquest epi-sodi, s'està referint només als ordinadors quefan córrer el models, però no pas a les perso-nes encarregades de la posterior gestió d'a-questa informació. El conjunt de la poblaciócreia que aquell dissabte era apte per a acti-vitats a l'aire lliure, un dia com tant d'altresi, per tant, l'alerta, si és que va arribar, ho vafer tard i malament. Ja em disculpareu, peròés que sóc pare.

meteorologia29Febrer de 2009catalunyaforestal

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

Jornada "La iniciativa Guardabosc,una ramaderia al servei de la bio-diversitat, el desenvolupamentrural i el paisatge"25 de març de 2009Auditori Caixa Catalunya de LaPedrera. Barcelona

XXVI Jornades Tècniques SilvícolesEmili GaroleraDel 17 d'abril al 12 de juny de 2009Diferents punts del territori català

AsturForesta.VII Fira Forestal InternacionalDel 18 al 20 de juny de 2009

Mont d'Armayán (Tineo, Astúries)V Congrés Forestal EspanyolDel 21 al 25 de setembre de 2009Municipal de Congressos d'Àvila

Expobioenergía.09Del 21 al 23 d’octubre de 2009Valladolid

agenda

“Guia del sector forestal aCatalunya”

Elaborada pel Cen-tre TecnològicForestal de Cata-lunyaCoordinació: GlòriaDomínguezAny 2008260 pàgines

L'Àrea de PolíticaForestal i Desenvolu-pament Rural del Centre Tecnològic Forestalde Catalunya (CTFC), amb el suport delDepartament de Medi Ambient i Habitatge(DMAH) de la Generalitat de Catalunya, haeditat la Guia del sector forestal de Catalun-ya. Es tracta d'una guia de serveis i de con-sulta per a empresaris del sector, propietarisforestals i tothom que hi estigui interessat.

La Guia del sector forestal de Catalunyarecull les dades de 1.400 empreses, 250 tre-balladors autònoms i 340 associacions i enti-tats de l'àmbit forestal. La publicació, ques'ha editat en format paper i digital, es potdescarregar gratuïtament en format digital alweb de l'Observatori Forestal Català,www.observatoriforestal.cat (secció GuiaForestal).

“Gestió silvícola delpollancre. Manual didàctic”

Edita:Consorci Forestalde CatalunyaAutors: Josep M.Tusell i Armengol iRoser Mundet iJuliolAny 200834 pàgines

Després d'editar elsmanuals de gestiódels boscos de ribera i de la sureda, el Con-sorci Forestal de Catalunya, amb la col·labo-ració de l'Obra Social de Caixa Catalunya,Àrea de Territori i Paisatge, ha editat Gestiósilvícola del pollancre. La publicació, decaràcter pràctic, pretén ser una guia de ges-tió dels boscos de pollancres per podergarantir i assolir els objectius productius ialhora fer-los compatibles amb els beneficisecològics. Josep M. Tusell i Armengol i RoserMundet i Juliol en són els autors.

30publicacions i agenda

Febrer de 2009catalunyaforestal

Davant la situació que actualment viu el sector, Catalunya Forestal ha volgut conèixer l'opi-nió de l'Administració, de la propietat, i també dels serradors i dels rematants. CatalunyaForestal ha entrevistat Eduard Pallejà, secretari general del Departament de Medi Ambient iHabitatge; Josep M. Vila d'Abadal, president del Consorci Forestal de Catalunya; Jordi Jané,president de l'Associació de Rematants i Serradors de Catalunya; i Miquel Soliva, empresariforestal.

Secretari general del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat

PallejàEduardom valora l'impacte de la crisi a laindústria de la fusta i al sectorforestal de casa nostra?

Des del Departament de Medi Ambient iHabitatge som conscients de la greu situacióque travessa el sector forestal. Els episodisde vent i neu han suposat una càrrega afegi-da sobre les dificultats en el funcionamentde la cadena de producció del sector forestalcatalà.A les nevades de finals del 2008, que vancastigar durament les comarques del Ripo-llès, la Garrotxa, Osona i parts de la Selva,cal afegir els danys ocasionats per les venta-des que van castigar també les comarquesdel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès,entre altres. Però les conseqüències més greus sobre elmercat forestal han vingut dels desastrososefectes de la tempesta Klaus sobre les Lan-des franceses, on probablement els danysseran encara més desastrosos que els pro-duïts per les ventades del 1999, en què esvan tombar més de 30 milions de metrescúbics de fusta. Aquests episodis, a més, se situen dins d'uncontext de baixada de la demanda i delspreus dels productes industrials de la fusta,la qual cosa posa les nostres serradores iindústries de primera transformació en unasituació molt difícil dins del complicat con-text econòmic actual.

Quines considera que són les prioritats perevitar que la conjuntura actual acabi ambun sector que des de fa anys ja travessauna problemàtica greu?

El Departament de Medi Ambient i Habitatgeva reaccionar amb rapidesa i eficàcia davantd'aquesta situació. Des del primer moment,el conseller Francesc Baltasar, la directorageneral del Medi Natural i els principalscàrrecs directius del departament es vandesplaçar a les zones afectades i van adoptarmesures urgents per contrarrestar, dins delpossible, aquests efectes. Així, de forma gai-rebé immediata és van organitzar unes bri-gades forestals per restablir la funcionalitatdels principals camins i zones més sensibles,i el Centre de la Propietat Forestal va treureuna línia d'ajuts per fer front als danys enfinques particulars. Aquestes mesures esveuran complementades amb un pla d'ocu-pació que donarà treball a unes mil persones.D’altra banda, el conseller i els tècnics delsDepartament de Medi Ambient s'han reunitamb representants de la propietat, la indús-tria i les empreses forestals per tal de definirestratègies conjuntes per fer front a la situa-ció i, en aquest sentit, és remarcable el climad'acord i voluntat de col·laboració assolitfins a la data. També s'ha acordat convocar,amb caràcter d'urgència, una reunió de laTaula Intersectorial de la Fusta.Així mateix, s'han establert estratègies con-juntes amb els ajuntaments i els consellscomarcals per tal de restablir el més aviatpossible el potencial forestal, i disminuir almàxim els risc d'incendis, plagues i malures.La situació actual és delicada, però des delDepartament de Medi Ambient i Habitatgeestem convençuts que amb el treball conjuntde tots els estaments del sector disposemd'una bona base per superar-la.

C

e n t r e v i s t a

om valora l'impacte de lacrisi a la indústria de la fustai al sector forestal de casa

nostra?Toquem fons. Si perdem indústria hoperdem tot, perquè tot i que homcoincideix que el valor dels boscossupera amb escreix el resultant del'activitat econòmica tradicional, capgovern fins a la data s'ha pres serio-sament l'elaboració d'un pla orientata possibilitar la viabilitat econòmicade la seva gestió. I quan dic seriosa-ment vull dir posant els recursospúblics necessaris per la seva realitza-ció. La importància econòmica,ambiental i social del bosc ho justificaamb escreix. Ja fa anys vam perdre la indústria delpaper i ara perilla la resta, i al darreretot un món que, tot i agonitzant, haarribat fins als nostres dies i és el res-ponsable de la gestió i millora del50% del nostre país.El nou Pla general pendent d'aprova-ció des de l'any 2005 ha de contem-plar la recuperació de tot el sectorprioritzant aspectes bàsics com són:treball, indústria, producció i valorit-zació dels productes del bosc.

Com creu que afectaran els desas-tres naturals (ventades i nevades)que han sacsejat els boscos del sudde França?Inundant de fusta a preus inferiors alsd'explotació un mercat que, degut ala crisi, està en una situació demínims amb un volum d'activitat queno arriba a la meitat del volum devendes de l'any passat. Papereres,

serres i fàbriques de tauler estan tan-cant entrades i ajustant plantilles perfer front a una situació que cadavegades es presenta més complexa.Si a això li afegim que l'Estat francèspreveu la injecció de mil milions d'eu-ros a la cadena forestal afectada perla tempesta que ha causat greus des-trosses a Aquitània, Migdia-Pirineus iLlenguadoc-Rosselló, l'impacte a unmercat proper com el de casa nostrapot ser devastador.

Quines són les prioritats per evitarque la conjuntura actual acabi ambun sector que des de fa anys ja tra-vessa una problemàtica greu?En primer lloc i per sobre de tot calimplementar les mesures necessàriesper recolzar la continuïtat de laindústria de primera transformació.Estem parlant de més de cinquantaempreses que donen feina directa-ment a 3.000 persones i indirecta-ment a un nombre molt més grandifícil de quantificar.En segon terme cal dinamitzar nousmercats de consum que donin sortida,com la fusta de trituració. L'aposta delPla d'Energia de Catalunya en capítolde renovables és molt ambiciosa pelque fa a la valorització energètica dela biomassa però estem a les becerolesi, tot que la tecnologia ha avançatmolt i a través de les primes a renova-bles (RD 661/2007) es vol impulsarmercats bàsics com són el de l'electri-citat no estan a l'abast de la biomassaforestal doncs els incentius per a laseva generació són clarament insufi-cients.

Cal esmerçar esforços també entemes que fa anys que estan sobrela taula però que no s'han conside-rat prou seriosament com són lamillora d'infraestructures, la meca-nització dels aprofitaments, la quí-mica verda, etc.

Quin creu que ha de ser el paper deles diferents administracions davantd'aquesta situació?D'una vegada per totes fer costat alsector i apostar per una activitat quecaldria recolzar al màxim doncs ésestratègica en un país que, com elnostre, és eminentment forestal. L'es-forç en la gestió i preservació de l'es-pai natural diu molt del grau demaduresa d'un país. Donar l'esquenaal sector seria un error greu quepagarem amb escreix, ja que al margede la seva importància econòmica isocial en zones rurals, la indústria dela fusta és el primer i gairebé únicpuntal que sustenta la gestió forestalsostenible dels nostres boscos.Els propietaris forestals-silvicultors aCatalunya hem cregut en un model degestió responsable dels nostres bos-cos. Amb més d'un 30% de la superfí-cie privada ordenada som un referenta nivell estatal i al sud d'Europa enquan a participació i corresponsabilit-zació pel que fa la gestió del patrimo-ni forestal. Això no té cap sentit sil'Administració no compleix amb elsseus compromisos i assumeix la res-ponsabilitat d'impulsar un pla secto-rial que tingui com a premissa bàsicala viabilitat econòmica de l'activitatforestal.

C

President del Consorci Forestal de CatalunyaVila d’AbadalJosep M.

entrevista 32Febrer de 2009catalunyaforestal

President d’ARESCAT (Associació de Rematantsi Serradors de Catalunya)

JanéJordi Febrer de 2009catalunyaforestalentrevista33

om valora l'impacte de la cri-si a la indústria de la fusta ial sector forestal de casa

nostra?El sector forestal ja fa anys que deguta la manca de recursos que s'hi hadestinat arrossega una situació moltdifícil, perquè estem parlant d'un sec-tor que, tot i estar lligat a la gestió del50% del territori, històricament haquedat marginat de les principalslínies de suport tant a la indústria comal medi rural. Tenim un desavantatgecompetitiu important amb d’altresCCAA i països del nostre entorn.Fins ara, gràcies al consum de fustaserrada que hi havia a la nostra comu-nitat autònoma, aquesta falta de com-petitivitat del sector forestal quedavacontrarrestada.Ara, però, la crisi global s'ha traslladatamb força al sector, ja que, al dismi-nuir en més d'un 50% la demanda deproducte acabat, sigui de fusta serra-da com de taulers o pasta de paper,ha fet que el sector forestal catalàhagi perdut el seu punt econòmic mésfavorable vers la competència, veientcom arriba fusta de zones molt llun-yanes, a uns preus tan baixos que lanostra indústria no pot fer-hi front decap manera, degut al costos que ha desuportar tota la cadena forestal.

Com creu que afectaran els desastresnaturals (ventades i nevades) quehan sacsejat els boscos del sud deFrança?Tot i que encara no es coneix ambexactitud quines mesures adoptaràl'Estat francès, el desastre natural cau-sat per la ventada Klaus ha afectatmés de 300.000 ha al país veí. Envolum de fusta això s'ha valorat enprop de 40 milions de m3 de fusta quecal retirar amb caràcter d'urgència per

evitar mals majors com poden ser pla-gues o un increment molt importantdel risc d'incendis catastròfics.Des d' ARESCAT preveiem que aquestafusta arribi a casa nostra a preus exa-geradament baixos, ja que aqueststroncs s'han de destinar a un mercatde fusta serrada o de trituració que enaquest moment ja s'ha reduït en un 40o 50% respecte al de fa un any. Aixòprovoca que el preu de la fusta serradaque ja havia baixat un 20% abans deles ventades, ara pugui caure fins a un40% més, posant en perill tant lacadena de valor bosc-indústria com elmateix futur del sector. Cal fer algunacosa per tal de no perdre els professio-nals que ara estan treballant al bosc, ievitar que la cadena d'aprovisiona-ment de la nostra fusta quedi fora dejoc durant els propers dos o tres anys,ja que de ser així, passat aquest perío-de, les indústries de primera transfor-mació no disposarien de les empresesd'explotació forestal, perdent d'aques-ta manera més competitivitat global.

Quines considera que són les priori-tats per evitar que la conjunturaactual acabi amb un sector que desde fa anys ja travessa una problemà-tica greu?Des d' ARESCAT creiem que s'ha degarantir un suport a les empreses delsector, ja sigui a les de treballs fores-tals o a la indústria de primera trans-formació, perquè són el veritable i gai-rebé únic motor que fa possible lagestió sostenible dels nostres boscos idóna feina a la gent que es dediquenprofessionalment a l'activitat forestal.Per fer-ho cal habilitar els recursosnecessaris, finançant els estocs de fus-ta en roll o de producte acabat, pergarantir així que la indústria tingui lafusta en tronc catalana a un preu

competitiu. Cal també buscar una sor-tida per a la fusta de trituració i per alsubproducte de la indústria. El meupunt de vista és que cal impulsar uncreixement del mercat de la biomassacom a font d'energia tèrmica, ja que ésrealment on la biomassa és molt com-petitiva per ella mateixa dins el mónenergètic. I així no passaria com en l'e-nergia elèctrica, que depèn d'unesgrans primes que a la fi haurem depagar entre tots.

Quin creu que ha de ser el paper deles diferents administracions davantd'aquesta situació?Des d' ARESCAT ja fa dies que ensestem movent perquè tenim molta fei-na a fer. Després de parlar amb elDMAH sabem que ja s'ha habilitat unajut per a la recuperació dels boscos izones afectades pel vent i la neu acasa nostra; estem parlant de prop de30.000 ha. Tanmateix, el més important és l'esta-bliment d'un pla de suport a la indús-tria de primera transformació de lafusta a Catalunya. Com ja he dit, d'a-questa depèn principalment la gestióde la major part dels nostres boscos, igenera a la vegada riquesa en l'àmbitrural. Concretament, l'any 2008 el sec-tor forestal ocupava uns 3.000 llocs detreball entre fixes i temporals.Tampoc cal oblidar les assignaturespendents del nostre Govern com sónl'homologació de la normativa detransport de la fusta equiparant-la a ladels països veïns; l'agilització delsdiferents permisos, etc.Crec que s'hauria de garantir d'algunamanera que els ajuts que es donen alsector forestal vagin lligats amb elprofit que en treuen les empreses quehi treballen per tal de poder optimitzaral màxim els recursos que tenim.

C

34entrevista

Desembre de 2008catalunyaforestal

om valora l'impacte de la crisi a laindústria de la fusta i al sectorforestal de casa nostra?

L’impacte en un primer moment no va sertant fort com en d'altres sectors, però dia adia es va agreujant, qui més ho està patint ésla indústria del tauler aglomerat, seguit de laindústria del palet, principal mercat de lafusta del país amb baixades de producció del50%, la indústria de l'embalatge agrícola icontraxapat industrial, principal destí de lafusta de pollancre no ho està acusant tant,però també s'ha produït una baixada de laseva demanda. El sector forestal de casanostra ha pogut anar compensant en partaquestes baixades de la fusta tallada ambl’increment de la demanda de llenya degut al’hivern fred que estem tenint.

Com creu que afectaran els desastres natu-rals (ventades i nevades) que han sacsejatels boscos del sud de França?Mai més ben dit que ara allò de "plou sobremullat". Si la situació ja es dramàtica, ambbaixades de consum de fusta del 50%, si hisumem els desastres de França amb unvolum de fusta tombada de 30 M m3 ensenfrontem a una més que probable paralit-zació dels aprofitaments forestals de casanostra, si no hi ha una reacció de suportdirecte i contundent per part de l'Adminis-tració, que incentivi el consum de fusta delpaís per part de la indústria, sobretot de fus-ta de pi, ja que s'està oferint als serradorsfusta de França amb baixades de preu del25%, i això només acaba de començar.

Quines considera que són les prioritats perevitar que la conjuntura actual acabi amb

un sector que des de fa anys ja travessauna problemàtica greu?Les prioritats són les de fomentar la creacióde llocs de consum de fusta propers a on estroba, estic parlant d’indústries, però sobre-tot de la implantació de plantes de cogene-ració d'energia elèctrica i calor a partir debiomassa forestal. Aquestes plantes genera-rien una revitalització del sector forestal cre-ant llocs de treball, i es milloraria la gestióforestal perquè consumeixen la fusta de pit-jor qualitat que és de la que més tenim i laindústria no pot absorbir; i per tant els pro-pietaris podrien fer aclarides de millora, queactualment no són viables, i amb el tempsobtenir més fusta i de millor qualitat i ren-diment per a la indústria i el propietari.Seria una veritable prevenció d'incendis a uncost ridícul per l'Administració, no com ara, itot això generant energia renovable aquísense haver de gastar-nos els diners com-prant-la a fora, amb la qual cosa tancaríemel cercle que beneficiaria al país en general, iqui s'hi pot negar?

Quin creu que ha de ser el paper de lesdiferents administracions davant d'aquestasituació?El de donar suport econòmic no només alspropietaris per fer la seva gestió, sinó tambéa la indústria i rematants per consumir iexplotar la nostra fusta. Que en qualsevollicitació pública que es necessiti fusta esprioritzi la de Catalunya, i arribar a un con-sens entre els diferents Departaments del'Administració per agilitzar i prioritzar laimplantació de plantes de biomassa queactualment són una necessitat vital per a totel sector.

C

Empresari forestal

MiquelSoliva